UNA MIRADA AL PASSAT

A LES NOSTRES TERRES JA VIVIEN VERITABLES CARNISSERS FA MILIONS D’ANYS Els primers carnissers de la nostra història, protagonistes de la dieta paleolítica

Isabel Boj

Doctora en Història. Dtra. Schola Didàctica Activa.

En aquesta secció sempre parlem d’aspectes històrics relacionats amb el fons documental del Gremi de Carnissers de Barcelona. Aquest cop farem una excepció i viatjarem en el temps a un període molt llunyà. Avui parlarem dels primers carnissers de la nostra història, autèntics protagonistes de la dieta paleolítica. Encara que costi d’imaginar, fa molts i molts anys, gairebé un milió, a les nostres terres ja hi vivien veritables carnissers. No tallaven la carn com a ofici, sinó per pura supervivència, necessitaven menjar carn perquè, com nosaltres, tenien un cervell molt gran en proporció al seu cos i per mantenir-lo els calia consumir proteïna. A més completaven la seva dieta amb altres aliments com vegetals, fruits, bulbs o tubercles que recollien al llarg dels seus viatges pel territori, però d’aquesta activitat recol·lectora no ens en queda cap rastre.

Per caçar, no servien ni les mans, ni les ungles o les dents perquè la pell dels animals que caçaven era molt dura. Hem de tenir en compte, que en aquells temps remots, els animals més comuns que poblaven els nostres paisatges eren els mamuts meridionals (que no eren peluts), els rinoceronts, els hipopòtams, els cavalls i els cérvols. Tant per caçar aquests animals com per accedir a la seva carn era necessari tenir instruments tallants. Un dels aliments que més valoraven aquells primers humans era el moll de l’ós, però per accedir-hi ja no n’hi havia prou amb un ganivet, era necessari fabricar destrals grans que trenquessin els ossos sense omplir-los de fragments, perquè calia preservar el moll ben net.

Per fabricar aquests instruments aquells primers pobladors utilitzaven les pedres que tenien a l’abast. Les vies de comunicació que feien servir eren els rius i en ells, no només hi trobaven els altres animals que bevien i menjaven a la seva riba, sinó que també hi recollien les pedres que feien servir per fabricar els seus ganivets. A diferència del que podríem imaginar, la fabricació dels estris per caçar i tallar així com per trencar ossos requeria una tècnica acurada, no totes les pedres es poden trencar, ni totes tallen. De manera que els nostres avantpassats seleccionaven el sílex, el quars o l’esquist que eren les matèries primeres que més bé podien anar per fabricar els instruments de caça i d’escorxament. Un cop feta la selecció, copejaven els còdols amb altres còdols que utilitzaven com a martells. El resultat d’aquesta percussió eren eines molt senzilles però molt eficaces.

FA MOLTS ANYS A LES NOSTRES TERRES JA HI VIVIEN VERITABLES CARNISSERS

La fabricació de les eines era tan ràpida i immediata que un cop utilitzades, eren abandonades en el mateix lloc on s’havien utilitzat, que normalment era sempre un lloc proper a un riu. Al poble de la Canonja, situat a pocs kilòmetres de Tarragona, un grup interdisciplinari d’arqueòlegs i paleontòlegs, de l’Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, excava els costats d’un barranc, anomenat de la Boella per recuperar tant les eines com els ossos dels animals que els humans van caçar i es van menjar allà mateix fa prop de 800.000 anys.

Les investigacions que es porten a terme demostren que la manera com s’escorxaven els animals era sempre recurrent i sistemàtica perquè ja aleshores, la forma de tractar l’animal per obtenir-ne aliment era una tasca professional que optimitzava l’esforç i per obtenir el millor

Al poble de la Canonja un grup interdisciplinari d’arqueòlegs i paleontòlegs excava als costats d’un barranc per recuperar eines I els ossos dels animals que els humans van caçar i es van menjar feia 800.000 anys. FOTO: IPHES

producte possible. Un dels animals que més impressiona dels trobats a la Boella és el mamut. Les seves defenses s’escampen pel jaciment mostrant el que va ser una gran activitat caçadora. És probable que aquells grups humans aprofitessin l’estretor del barranc i potser el fang que hi havia per immobilitzar o reduir les possibilitats de moviment dels animals i així caçar-los. Cal afegir que un cop els humans havien menjat entraven en joc les hienes que rosegaven i menjaven els ossos potser com a premi per la collaboració prestada durant la cacera. Val a dir que, per ara, no s’han trobat evidències de foc en aquests jaciments tan antics que a Catalunya no només trobem a la Canonja sinó que tenim també documentats en zones com ara al Vallès o al Gironès. Tanmateix, en cap dels jaciments coneguts d’aquest període hi ha evidències de foc. Això vol dir que aquells primers carnissers que trepitjaren les nostres terres, sempre van menjar la carn crua i també que no van poder gaudir del confort i la protecció que proporcionà el foc, centenars de milers d’anys més tard.

Així doncs, la recerca arqueològica demostra que la dieta paleolítica és molt antiga a casa nostra i que durant quasi 1 milió d’anys ha garantit la supervivència humana, ara bé, durant la major part del temps tot ho menjaven cru.

Una de les eines fetes amb pedres que es feien servir per caçar animals. FOTO: IPHES