EQUIP HUMÀ RESPOSABLE DE L’ÀREA DE SENSIBILITZACIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS TÈCNICS
VOLUNTARIS
Mireia Garrido
Rosi Conde Gustavo Correa Pablo Jamardo
Cristina Montes Gerard Nieto Lola Troya
Aina Blanco Dolores Cánovas Laura Duro Mara Gil Nati Ginés Carlos Tomás Xavier Faure
Francisco Martínez Dani Riera-Marsá Eva Valverde Javier Rojano Mª Luisa Soler Daniela Rodríguez Dionisia Moro
Redacció: Mireia Garrido, Gerard Nieto, Cristina Montes Edició i coordinació: Cristina Montes Disseny i maquetació: Ester Linares Fotografies: Pablo Jamardo, Javier Rojano Suport tècnic: Jordi Serratosa Dibuix portada: Christian Arias (IES Puig Castellar) Impremta: Speed Graphic Cemfis www.Cemfis.es Associació Amputats Sant Jordi Hotel d’Entitats Can Guardiola, Cuba, núm. 2, despatx 4 / 08030 · Barcelona T. 933 453 905 / www.amputats-santjordi.org
ELS JOVES DAVANT LA DISCAPACITAT: CONSCIÈNCIA SOCIAL I SOLIDARITAT
INFORME 2014
A una ciutat com Santa Coloma de Gramenet, amb una orografia complexa i amb una herència urbanística desendreçada, el treball d’anys de reordenació del territori ha suposat l’eliminació de moltes barreres arquitectòniques, normalitzant l’ús de l’espai públic per a tots els col·lectius que tenen alguna diversitat funcional. Aquesta tasca hauria estat impossible sense l’entrega i tenacitat de molts homes i dones, activistes a títol individual o integrats en entitats com CEMFIS, COCEMFE o Amputats Sant Jordi. La col·laboració entre aquest sector i les administracions públiques, la seva lluita ferma i pressió –perquè no dir-ho– ens ha estimulat en aquest progrés. Encara, però, queda molt camí per recórrer. Un aspecte molt important per augmentar la integració és l’eliminació d’una altra barrera, la barrera psicològica. Per això és molt important enfocar aquesta tasca des del punt de vista pedagògic. En aquest sentit el projecte “Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat” que es presenten al Tercer informe d’accessibilitat és d’una utilitat cabdal. El treball a les aules d’informació i assessorament, però també de recollida de les impressions dels i les nostres alumnes, ens ha de servir per millorar l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional, en totes les seves dimensions. Aquest ha de ser un compromís compartit i un estímul en la lluita diària per la igualtat d’oportunitats. Núria Parlon Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet
L’escola és un pilar fonamental per formar joves solidaris i compromesos amb la diversitat que els envolta, per educar i no discriminar. També per ajudar a comprendre la discapacitat a partir de valors com justícia, igualtat, solidaritat i, al mateix temps, potenciant el desenvolupament de l’autonomia personal, i qüestionant valors negatius com són la intolerància, discriminació o la injustícia. Per CEMFIS (Centro de Discapacitados Físicos), un dels objectius principals és la sensibilització i conscienciació dels joves de Santa Coloma de Gramenet en l’àmbit de la discapacitat. Amb aquesta volem aconseguir que en un futur pròxim aquests nois i noies es converteixin en ciutadans respectuosos amb les diferències i tractin com a iguals i sense distincions a les persones amb discapacitat per aconseguir la plena integració d’aquestes. En la societat actual la discapacitat encara tendeix a veure’s amb estereotips i no afrontant el problema com a propi. La discapacitat segueix veient-se com alguna cosa que no ens afecta, llunyana; un problema moltes vegades exclusiu de l’entorn familiar. Les persones amb discapacitat han de formar part i tenir capacitat de decisió en tots els àmbits, quan ho aconseguim podrem parlar d’una societat normalitzada i no caldrà anar a les escoles a educar en valors. Francisco Martínez President de CEMFIS
Presentar un any més un nou informe d’educació en valors és un motiu d’orgull i satisfacció. Un dels objectius principals de Cocemfe Catalunya és el d’assolir la plena normalització i integració de les persones amb discapacitat en la societat, entenent que aquestes abasten tant la vida personal, familiar, laboral com social i, per tant, també les activitats d’oci, cultura, esport i educació. En conseqüència, la nostra federació promou un entorn accessible per a tothom i la promoció del disseny universal com un instrument per assolir l’accessibilitat en tots els àmbits per tal que les persones amb discapacitat puguin desenvolupar una vida plena en el seu entorn social i amb les millors condicions de vida possibles. Entenem que per aconseguir fer realitat aquests objectius és necessari implicar a tota la societat posant en marxa accions que contribueixin a visibilitzar les necessitats d’un col·lectiu que sovint passen desapercebudes. A Cocemfe Catalunya considerem essencial, per tant, la conscienciació social, que porta al respecte i a la solidaritat envers les persones amb discapacitat. Per això donem el màxim suport a totes aquelles accions i activitats que propicien i afavoreixen un canvi d’actituds en la ciutadania, com el projecte de sensibilització Els joves davant de la discapacitat: consciència social i solidaritat que aquí es presenta. Només educant en valors a les generacions del futur serà possible crear una societat més justa, solidària i respectuosa amb la diferència i és per aquest motiu que els bons resultats d’aquesta iniciativa a la nostra ciutat ens omplen de satisfacció. Comprovar que els joves que passen per l’activitat aprenen a conviure amb la discapacitat i a percebre-la amb uns altres ulls és la millor recompensa que podem tenir i ens confirma que, tot i que queda molta feina a fer, anem pel bon camí. José María Ballesteros President Cocemfe Catalunya
Aquest informe d’Accessibilitat és fruit de l’esforç col·lectiu en el que han participat alumnes, professorat, entitats socials, com CEMFIS, COCEMFE i Amputats Sant Jordi, i amb el suport del consistori de la ciutat. Aquesta manera de treballar és el millor exemple dels valors que ens mouen a fer una societat millor. L’incivisme discrimina i menysprea a les persones amb discapacitat. Cada dia ens trobem motos mal aparcades ocupant les voreres, cotxes estacionats on no toca, taules i cadires de bars i restaurants ocupant més espai del que poden... i un llarg etcètera, són obstacles que dificulten molt la relació amb l’entorn i la quotidianitat de les persones que tenen unes capacitats diferents a les de la majoria. Aquestes barreres acostumen a ser sovint accions inconscients donat que els ciutadans que no tenen discapacitat, o no han de conviure amb aquesta, les aixequen sense ser conscients d’elles per no posar-se a la pell de l’altre. Evitar aquestes accions i eliminar qualsevol tipus de barrera, física, comunicativa i fins i tot social, que impedeixi el ple gaudiment del dret amb una igualtat d’oportunitats reals per a tothom, implica propiciar accions i actituds que a la llarga generin una transformació de la ciutadania i contribueixin a un canvi de model social. Modificar aquesta percepció, i per tant la conducta vers les persones amb discapacitat, és possible amb iniciatives com la que aquí es presenta i que, any rere any, va consolidant-se com una eina molt efectiva per potenciar la conscienciació social i la solidaritat dels més joves. Educar a tots els nois i noies en la diversitat i apropar-los a la realitat de les persones amb discapacitat és la millor manera de fomentar actituds basades en el respecte i que permetin a aquests joves, que són la societat de demà, ser els impulsors d’una important transformació ciutadana. Com a presidenta d’una entitat que treballa amb persones amb discapacitat física vull donar les gràcies a tots aquells que dia a dia (voluntaris, treballadors, administracions, professionals...) estan al nostre costat per contribuir a fer realitat aquest canvi. Ells ens donen la força per seguir treballant i posar en marxa petites accions que ens ajuden a donar passes -a vegades lentes però sempre fermes-, per anar construint un llarg camí -a vegades no tan planer com voldríem-, que desemboqui en una societat compromesa i solidària amb la diferència. Que potenciï la Cultura de les Capacitats i valori a tothom per les seves capacitats, siguin les que siguin. Pilar Díaz Presidenta Amputats Sant Jordi
ÍNDEX 15
OBERTS A LA DIFERÈNCIA
19 ELS JOVES DAVANT LA DISCAPACITAT: Consciència social i solidaritat 25 CENTRES EDUCATIUS PARTICIPANTS Curs 2013/2014 29
VALORACIONS Valoracions de professors i educadors Valoracions d’alumnes
39
ACCESSIBILITAT Sensibilització envers l’accessibilitat Principis DALCO Accessibilitat universal Cadena d’accessibilitat versus barreres arquitectòniques Disseny per a tothom
Accessibilitat exterior Accessibilitat interior
53
CONCLUSIONS
Oberts a la diferència < 15
OBERTS A LA DIFERÈNCIA “És la societat en el seu conjunt qui ha d’adaptar-se a la diversitat dels seus membres introduint les modificacions ambientals necessàries per a garantir la plena participació de les persones amb discapacitat en totes les àrees de la vida.”
T
plena i d’una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de ciutadans. I encara resten moltes barreres per trencar.
enim un repte i aquest és construir una societat per a tothom. Materialitzar-lo serà possible si som capaços d’implicar a tot el conjunt de la ciutadania. Sens dubte, una de les claus per fer realitat aquesta fita passa per l’accessibilitat i totes les seves dimensions. Una altra, per la sensibilització de la societat en general i dels més joves en particular, ja que ells són el futur i només amb aquesta conscienciació podran créixer en valors com el respecte a la diversitat i la solidaritat.
Certament que la nostra societat ha avançat molt amb els anys i ho celebrem. Com també celebrem que el concepte de persona amb discapacitat ha evolucionat amb la consciència progressiva que els entorns restrictius incideixen negativament i limiten el desenvolupament, i cap a un concepte lligat al dret d’una vida amb qualitat.
No és la discapacitat la que impedeix a les persones que la tenen fer coses, són les barreres de tot tipus i la manca de suport allò que les aparta i limita a l’hora de poder participar en la societat i gaudir dels seus drets de manera
Tot i això, som conscients que encara queda molta feina per fer si es volen modificar les actituds i percepcions d’una part de la societat vers la discapacitat, ja que aquests canvis no són generalitzats.
16 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Moltes ciutats, i la nostra és una, han fet l’esforç per a la supressió de barreres físiques però l‘urbanisme, l’arquitectura i el disseny de productes i serveis no han assumit el concepte d’accessibilitat per a tothom a què féiem referència. I aquesta no és l’única accessibilitat a la qual hem de fer menció, les persones amb discapacitat també tenen dret a poder accedir a tot tipus d’activitats esportives, culturals, de lleure, etc. i això, encara, no sempre és possible. Cal recordar que a la nostra ciutat conviuen una gran diversitat de persones amb perfils i necessitats diferents i l’educació en valors i la prevenció està en l’essència de qualsevol canvi important que es vulgui emprendre per assolir una societat més inclusiva i respectuosa amb aquells que no són com “la majoria”. Treballar per cobrir totes aquestes necessitats és cosa de les administracions públiques però també és cert que fer que tota la ciutadania respecti les diferències i es pugui assolir un canvi de model social està a les mans de tots i ens implica a tots. Les accions que apunten a
crear espais amables ens corresponen a tots i no podem defugir d’aquesta premissa. D’aquí la importància d’aquest projecte i de posar en valor els seus resultats. Només un exemple, a Anglaterra i Japó, utilitzen el terme “visitabilitat” més que accessibilitat. Visitabilitat és l’habilitat de “visitar”. Esperem que molt aviat puguem comptar amb les mesures d’accessibilitat adients i els arquitectes, enginyers i empresaris construeixin hotels, restaurants, centres comercials, escoles, teatres, parcs, museus, habitatges, edificis, carrers… amb la consciència que tots som iguals. Creiem que és necessari promoure entorns més accessibles per a les persones amb discapacitat, que al mateix temps, també ho són per a tots. La difusió d’aquestes necessitats de canvi s’han de fer des de la convicció i l’evidència; permetent experimentar en la mateixa pell a les persones sense discapacitat com és la vida d’algú que té unes capacitats diferents. I precisament aquest és un dels èxits del projecte Els joves davant al discapacitat, consciència social i solidaritat.
Oberts a la diferència < 17
Som conscients que el coneixement sempre ajuda a ampliar mires i entendre millor a l’altre. Aquest també implica tolerància i comprensió. Si a més a més pots posar-te a la pell d’aquells que són diferents a tu i conviure amb ells és possible que estem plantant la llavor que faci realitat aquest canvi social de què parlem. Per això pensem que els joves que participen en les nostres activitats tenen un paper primordial a l’hora d’ajudar els seus pares, amics i a la ciutadania en general a canviar el concepte de discapacitat i la seva visió si el tenen ben entès. En ells tenim posada l’esperança de ser els promotors d’aquesta transformació. Ells han de ser el motor que ha de fer que la societat sigui més inclusiva i comprensiva amb tothom. Aquesta iniciativa és un exemple de la nostra voluntat de col·laborar, amb un petit gra de sorra, en la construcció d’una societat millor. Una societat on les persones amb discapacitat siguin tractades i valorades únicament per les seves capacitats.
< 19
ELS JOVES DAVANT LA DISCAPACITAT: CONSCIÈNCIA SOCIAL I SOLIDARITAT
D
es d’Amputats Sant Jordi, sent fidels a la missió i visió de l’entitat i atenent a les recomanacions de la Convenció de NNUU sobre les persones amb discapacitat aprovada l’any 2006, entenem i defensem que és indispensable educar, sensibilitzar i informar sobre la discapacitat a tot el conjunt de la ciutadania. Només així serà possible avançar cap a la plena inclusió social de les persones amb discapacitat i eliminar les anomenades “barreres mentals” poc respectuoses amb la dignitat de la persona. Cal, per tant, promoure un canvi de model a la nostra societat i això només és possible educant en valors des de l’escola; també fent que el conjunt de la societat es familiaritzi amb la discapacitat a partir d’una acceptació coherent de la diferència a través de la modificació d’actituds i conductes que facilitin una veritable igualtat d’oportunitats.
Només a través de l’educació en valors i la prevenció es contribueix al desenvolupament d’una ciutadania més responsable, activa, solidària i defensora dels drets de les persones amb diversitat funcional. Aquesta tasca de sensibilització també permet posar les bases per consolidar una ciutadania respectuosa amb la diferència que treballi per assolir la plena inclusió de les persones amb discapacitat. Per tant, és necessari apropar la realitat social als joves per tal que puguin posar en pràctica una ciutadania compromesa i una veritable consciència social. Hem de ser conscients que els nens aprenen més del que ens veuen fer que no pas del que els hi diem, i també d’allò que els hi permetem posar en pràctica. Apropar a tots els nois i noies la realitat de les persones amb discapacitat és la millor manera d’educar en valors i fomentar actituds basades
20 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Prioritzar aquesta sensibilització en l’àmbit educatiu, i aquest projecte ho permet, ens ofereix la possibilitat d’arribar, gràcies a l’efecte multiplicador de l’escola, de les aules a les famílies i, poc a poc, a la resta de la societat. És per això que el projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat materialitza un dels eixos estratègics principals de l’entitat: el de la sensibilització i l’educació en valors.
d’entendre allò que és diferent a nosaltres; per això des del començament una de les claus de l’èxit d’aquest programa ha estat el fet que els joves puguin experimentar en primera persona la realitat quotidiana de les persones que tenen algun tipus de discapacitat física. Aquest contacte amb una realitat diferent és el que permet i contribueix al desenvolupament d’una actitud crítica i reflexiva en els joves, afavorint la creació d’agents actius pel canvi. És cabdal per aconseguir que la nostra societat sigui més inclusiva i receptiva a les necessitats de tots els seus ciutadans.
Creiem que només a través de l’experiència de posar-se a la pell de l’altre som capaços
A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, any rere any, el projecte està cada cop més
en el respecte per la diferència ja que aquests joves són la societat del demà.
< 21
consolidat. Aquest informe que teniu ara a les mans és el resultat de la tasca desenvolupada durant el curs 2013-2014. Enguany han participat un total de 660 alumnes de 8 centres educatius de la ciutat.
LA FIGURA DEL VOLUNTARI, ESSENCIAL En el marc d’aquest aprenentatge és absolutament necessari comptar amb la participació de voluntaris amb discapacitat per tal de fer visible la realitat de la nostra societat que passa, òbviament, per la diversitat entesa aquesta en el sentit més ampli i respectuós del terme. Així mateix, la suma d’esforços i col·laboracions amb altres actors i agents socials també és molt important per aconseguir bons resultats en aquest projecte. Així, des del principi aquesta iniciativa ha comptat, a Santa Coloma, amb el suport de l’Ajuntament de la ciutat, COCEMFE Catalunya, la Fundación ONCE i CEMFIS i també amb la col·laboració de empreses i institucions com MRW, la Federació Catalana de Voluntariat Social o Stop Accidentes que sempre han cregut en el projecte. L’objectiu d’ ASJ es treballar des de la base de la societat per aconseguir aquest canvi de percepció. Per això és cabdal i prioritari un feina de sensibilització vers la discapacitat començant pels més joves, que són el futur. Cal potenciar i promocionar l’aprenentatge i el respecte davant la diferència ja que serà el mecanisme a través del qual serà possible una comunicació positiva entre uns i altres. Fer més lleis i normatives sense tenir en compte aquest pas i sense treballar la sensibilització només accentuaria aquest caràcter “especial” (excloent) de les persones amb discapacitat.
Amb el projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat aspirem a educar en la lectura d’aquests estímuls per tal que el joves facin una interpretació que sigui adient i es generin actituds de respecte que permetin avançar en la superació de tot tipus de barreres. Realitzant aquesta activitat els joves coneixen i experimenten, encara que només sigui per una estona, quines són les dificultats que comporta viure amb una discapacitat. Al mateix temps aquesta experiència els ajudarà a reflexionar sobre les actituds socials al respecte. L’educació en valors i la sensibilització dels joves és bàsic per consolidar una nova cultura de la integració on uns nous valors relacionats amb la solidaritat i el respecte formin part del patrimoni col·lectiu.
UN MÓN REALMENT ACCESSIBLE PER A TOTS Així mateix un dels altres eixos estratègics del projecte està vinculat a l’accessibilitat. Per a ASJ lligar sensibilització i accessibilitat és prioritari i quelcom natural ja que considerem que l’accessibilitat universal és una condició necessària per poder exercir els drets fonamentals de les persones. Entenem que l’accessibilitat és cosa de tots i no únicament implica a unes quantes persones amb unes necessitats particulars. La demanda d’un món accessible és on millor queda plasmada la poca o pràcticament nul·la participació de les persones amb diversitat funcional en molts àmbits socials. Si entenem que l’accessibilitat radica més en l’entorn, i no en els individus exclusivament, arribem a conclusió que a cal treballar sobre aquest per
22 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
suport visual i el testimoniatge de voluntaris amb discapacitat, de què és la diversitat funcional; quins tipus existeixen; quines són les causes que poden provocar-la... Es tracta d’una xerrada interactiva on l’alumne pot preguntar i resoldre, també, tots els dubtes que pugui tenir referents a aquesta matèria. D’altra banda, la part pràctica s’ha pensat per fer que el jove es posi a la pell d’una persona amb diversitat funcional. Els nois/noies surten al carrer amb material ortoprotètic i ajudes tècniques (cadires de rodes, bastons de mobilitat i crosses) i així poden experimentar en primera persona com és el dia a dia de les persones amb discapacitat. Això els fa ser conscients de les barreres arquitectòniques que encara existeixen però també de les barreres que crea l’incivisme i de la manca d’accessibilitat que sovint segueix havent-hi.
“humanitzar-lo”, fer-lo més inclusiu i accessible per a tothom es tingui o no una discapacitat. Partint d’això estem parlant, doncs, de quelcom que és transversal i participa de tots els àmbits de la nostra vida. Per això aquest programa de sensibilització també dóna importància i treballa temes relacionats amb l’accessibilitat.
ESTRUCTURA DE L’ACTIVITAT Les sessions que es desenvolupen a les aules consten d’una part teòrica i una part pràctica. La sessió de teoria permet a tots els participants rebre informació, a partir de dades, exemples,
VALORACIÓ DELS RESULTATS OBTINGUTS Finalitzada l’activitat i amb totes les dades recollides durant el desenvolupant de l’activitat a tots els centres educatius, l’àrea de sensibilització d’ASJ elabora un informe anual. En aquest s’exposen els resultats obtinguts durant el curs i es valora el grau de consciència que els joves tenen de la realitat de les persones amb diversitat funcional. Així mateix, aquest document també mostra quina és l’accessibilitat interior i de l’entorn dels centres educatius on s’ha realitzat l’activitat. Aquest informe es lliura, en un acte públic, a les administracions públiques corresponents per tal de promoure la participació dels joves fent arribar la seva opinió sobre accessibilitat i discapacitat a aquestes institucions.
< 23
UN PROJECTE EN CONTíNUA EVOLUCIÓ Vivim en una societat canviant que evoluciona i es transforma molt ràpid. I com a entitat ens hem d’adaptar aquests canvis. Per això sempre estem treballant per millorar i perfeccionar les nostres intervencions i projectes. En aquest afany de millora continua i partint de la valoració dels resultats I l’experiència d’aquest any estem treballant per implantar millores en el projecte que ens ajudin a assolir, molt millor, els nostres objectius i ens permetin interactuar molt més amb el nens i els eu entorn més inmediat.
Per aconseguir aquests objectius volem fomentar el compromís i la corresponsabilitat de tots els agents implicats de la comunitat educativa: professors, educadors, pares i mares; però també dels agents socials i econòmics del territori. I, sobretot, volem incidir en la formació de pares i mares per crear una xarxa efectiva d’educació en valors entre les AMPAS, la comunitat educativa i les entitats del tercer sector que treballem en l’àmbit de la discapacitat. Així mateix, introduir les noves tecnologies ens permetrà arribar molt millor i més ràpidament a tots els agents implicats en el projecte ja que ens aproparem a ells amb un llenguatge que dominen i coneixen bé: el digital.
CENTRES EDUCATIUS PARTICIPANTS CURS 2013/2014
Centres educatius participants < 27
VALORACIONS | CURS 2013/2014
Valoracions < 31
VALORACIÓ
DE PROFESSORS I EDUCADORS
C
onsiderem que és necessari i prioritari treballar la sensibilització de la societat pel que fa a l’àmbit de la discapacitat. I creiem que cal començar aquesta tasca social amb els més petits, ja que són els ciutadans del futur; per aquesta raó desenvolupem el projecte de sensibilització: Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat, amb la finalitat d’apropar la realitat de les persones amb diversitat funcional a tots els nens i joves.
Les activitats de sensibilització realitzades se centren al voltant de 3 eixos: 1 Eliminar les barreres socials que aïllen a les persones amb discapacitat, promovent la comunicació i l’apropament directe de les persones amb discapacitat a tots els alumnes participants. 2 Entendre la discapacitat com un problema de tots: tothom pot patir una discapacitat en qualsevol moment de la seva vida. 3 Treballar la prevenció, especialment d’aquells comportaments que suposen un risc i poden afectar la salut de nens i joves: no utilitzar el casc a la moto, no posar-se el cinturó al cotxe, les capbussades a l’aigua, el risc de fumar, etc.
Conèixer l’opinió dels docents és molt important i imprescindible per poder millorar el projecte i enriquir-lo. L’equip de sensibilització elabora uns qüestionaris que es lliuren al professorat per tal que valorin l’activitat i exposi tots aquells aspectes que considerin rellevants per tal de millorar-la. També se’ls pregunta sobre la utilitat de l’experiència i si aquesta és efectiva a l’hora de treballar a l’aula valors com el respecte o la solidaritat o si l’activitat ha fet que els alumnes es qüestionin alguns aspectes de la societat on viuen.
“
De fet cada any sol·licitem fer aquesta activitat, ja que per una banda ens permet complementar l’assignatura de Ciutadania. Així mateix, permet conscienciar a tots els alumnes que les persones amb discapacitat poden fer tantes coses com nosaltres i que no siguin experiències tan llunyanes per a ells. Si ho coneixen és més probable que ho respectin.
”
Clara Mir Fernández,
CEIP Mercè Rodoreda. Sta Coloma de Gramenet.
32 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Després d’analitzar les dades extretes dels qüestionaris de valoració que els professors participants han emplenat un cop acabada l’activitat podem afirmar que el 100% recomanarien l’activitat a altres professionals del sector. Aquestes dades són molt importants per nosaltres, ja que ens confirma que el camí recorregut fins ara és el correcte; tot i que som conscients que hem de continuar treballant per millorar permanentment en la nostra intervenció.
També ens mostra quins aspectes de l’activitat es poden millorar i quins ajuden als docents en la seva tasca professional. Fent referència a aquest punt ens afirmen que l’activitat ajuda a què els alumnes comprenguin i es posin a la pell de l’altre d’una manera molt més directe que amb un altre tipus d’activitat. També a ser conscients de les limitacions que es troben en el seu dia a dia i que no sempre aquestes han de ser les barreres arquitectòniques o el disseny dels objectes, ja que es consciencien dels aspectes relacionats amb la comunicació, l’estigma o aquells problemes generats per actes i actituds incívics.
“
Recomanaries l’activitat?
100% SÍ
L’activitat t’ha servit i/o ajudat des del punt de vista professional?
94,7% SÍ
5,3% No
”
Ofereix als alumnes recursos per a poder fer-los reflexionar. Margarida Mercadal INS Puig Castellar. Sta. Coloma de Gramenet
Valoracions < 33
“
Mostra de forma prou directa i vivencial les limitacions que tots i totes podem patir.
” “ ”
Tomàs Giró IES Les Vinyes. Sta. Coloma de Gramenet
“
Sensibilitza els alumnes, que es posen en la pell de persones amb aquestes característiques, a aprendre, valorar i respectar.
”
Carme Montoliu INS Can Peixauet. Sta. Coloma de Gramenet
Per fer entendre als alumnes les diferents situacions que es poden donar a la vida.
Elena Ramírez CEIP Mercè Rodoreda. Sta. Coloma de Gramenet
Grau de satisfacció de l’activitat 80% 75% 70% 65% 60% 55% 50% 45%
78,9% 68,4%
68,4%
52,6%
40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
36,8%
21%
21% 10,5%
MOLT POSITIVA Valoració global
10,5%
10,5%
10,5%
POSITIVA
BASTANT POSITIVA Valoració metodologia
10,5%
Ponents
Participació alumnat
34 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
VALORACIÓ DELS ALUMNES
C
Penses que les persones amb discapacitat poden fer les mateixes coses que la resta?
ertament seguir realitzant l’activitat any rere any és per a nosaltres important però encara ho és més aturar-nos a fer una reflexió sobre l’impacte que aquesta té sobre els infants que participen a la mateixa. Les seves opinions ens permeten renovar-nos i millorar o continuar fent incorporant algunes variables allò que realment funciona. Una eina molt eficient per assolir aquesta fita són els qüestionaris de valoració que realitzen els alumnes que fan l’activitat. Aquests ens permeten obtenir informació de primera mà I molt interessant sobre l’experiència viscuda i quines són les seves percepcions de la mateixa.
79,1% SÍ
20,9% No
Tot seguit observem i analitzem les dades més rellevants de la informació extreta dels qüestionaris d’enguany.
“
”
Alguns camins són molt difícils de caminar.
Tornaries a fer l’activitat?
95,1% SÍ
4,9% No
Alumne, 12 anys 6è de primària del CEIP Mercè Rodoreda
Resulta interessant saber si els conceptes exposats han arribat a ser compresos pels joves i, també, es important conèixer si la seva visió sobre les persones amb diversitat funcional i el tracte vers la discapacitat ha canviat després de viure l’experiència en primera persona i comprovar com és una realitat que acostuma a ser llunyana per a la majoria d’ells.
Valoracions < 35
Analitzant els gràfics observem que un percentatge alt dels alumnes, el 74’88%, afirma haver canviat la seva manera de pensar vers les persones amb discapacitat. Aquesta és una dada que ens fa creure que assolim el nostre objectiu i reportem un benefici tant als joves
Després de fer l’activitat, ha canviat la teva manera de pensar sobre les persones amb discapacitat?
Considerem que aquests resultats positius són deguts al fet que han experimentat en la seva pròpia pell algunes vivències de mobilitat reduïda com la de descobrir i compartir la realitat del voluntari amb discapacitat que explica la seva experiència vital i comparteix el seu testimoni.
74,9% SÍ
receptors, com a la societat en general, degut a l’extensió que comportarà la reflexió i actuació en conseqüència d’aquests nois i noies en el seu dia a dia. En contra trobem un 25’12% que diu no haver canviat la seva manera de pensar argumentant, la majoria d’aquests, que ja estaven conscienciats; fet que es pot entendre quan un 68,01% dels alumnes que han participat confirmen que coneix alguna persona amb discapacitat.
“
Ja no es té el punt de vista de persona incapacitada sinó que les estructures dificulten la realització de les seves activitats habituals.
25,1% No
Grau de satisfacció de l’activitat 60% 55% 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
”
Alumne, 18 anys CF. Grau Superior, INS La Bastida
55,7%
37,8% 31,6%
31,2%
27,5%
11,2% 2,5%
0,9%
1%
XERRADA TEÒRICA Molt positiu
Bastant positiu
0,4%
EXPERIÈNCIA / TESTIMONI Positiu
Poc positiu
Gens positiu
36 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Grau de satisfacció de l’activitat 80% 75% 70% 65% 60% 55% 50% 45%
74%
50,5%
40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
28,1% 15,2%
12,2% 7%
2,7%
7,5% 1,7%
1,1%
ACTIVITAT CADIRA DE RODES Molt positiu
ACTIVITAT BASTÓ
Bastant positiu
Positiu
Grau de satisfacció de l’activitat 50% 45% 40% 35% 30% 25% 20% 15% 10% 5% 0%
45,2%
Poc positiu
“
Ara entenc una mica què se sent realment i què costa fer les coses. Admiro la forma com es prenen la vida i la seva capacitat de superació.
”
Alumne, 13 anys 2n ESO, IES Can Peixauet
26,9% 19,4%
4,4%
4,2%
ACTIVITAT CROSSES Molt positiu
Bastant positiu
Positiu
Poc positiu
Gens positiu
Gens positiu
“
Jo pensava que les persones amb discapacitat no podien sortir al carrer; que si et faltava una cama no podies caminar però existeixen uns mecanismes que ajuden aquestes persones.
”
Alumne, 12 anys 6è de primària del CEIP Mercè Rodoreda
Valoracions < 37
“
Crec que les persones amb discapacitat fan les mateixes coses que nosaltres però per a ells resulta molt més difícil. Ha estat una experiència molt divertida amb la que hem rebut molta informació interessant.
”
Alumne, 13 anys 1r ESO, INS Puig Castellar
“ ” “ ” “ ” “ ”
Abans no havia fet això i quan he realitzat les activitats m’ha canviat el meu punt de vista. Alumne, 14 anys 2n ESO, IES Les Vinyes
Al principi pensava que era tot més fàcil i divertit però quan ho he fet m’ha costat molt.
Alumne, 11 anys 6è de primària del CEIP Mercè Rodoreda
És “coherent” pensar com ens han explicat a la xerrada, és a dir, som tots iguals i qualsevol persona, amb discapacitat o sense, pot tenir dificultats a l’hora de realitzar determinada activitat i no per això és ni millor ni pitjors, és necessari parlar amb respecte. Alumne, 20 anys CF. Grau Superior, INS La Bastida
Ja no es té el punt de vista de persona incapacitada sinó que les estructures dificulten la realització de les seves activitats habituals. Alumne, 18 anys CF. Grau Superior, INS La Bastida Alumne, 13 anys 2n ESO, IES Can Peixauet
“
He vist que tot i saber-ho, hem d’insistir molt que no és la persona amb discapacitat en si, és la societat que fa que aquesta no es pugui adaptar o trobi més dificultats.
”
Alumne, 23 anys CF. Grau Superior, INS La Bastida Alumne, 13 anys 2n ESO, IES Can Peixauet
ACCESSIBILITAT
Accessibilitat < 41
ACCESSIBILITAT
L
a CIUTAT és l’espai on els individus adquireixen la condició de ciutadans, és a dir, la condició de ser persones titulars de drets civils, polítics, socials i culturals. Tal virtut (condició de ciutadania) és un estatus i comporta permetre l’accés de les persones a múltiples serveis i equipaments, possibilitar el contacte amb els altres i afavorir la llibertat d’elecció, i tot això en igualtat de condicions. La falta d’accés a aquests serveis i equipaments pot derivar en la limitació de llibertats fonamentals com el dret a l’educació, a la cultura, a les activitats recreatives i esportives, a l’allotjament, etc. Per tant una ciutat accessible atorga als seus habitants poder gaudir plenament dels seus drets de ciutadania i d’igualtat d’oportunitats. Avui dia ens trobem amb un model de ciutat que respon a un model excloent on prevalen els valors de les “majories” o “col·lectius representatius” i per tant es tendeix a homogeneïtzar. Cal començar a pensar en termes de “diversitat de condicions”, és a dir, característiques físiques, cognitives, culturals i funcionals diferents, a l’hora de planificar, estructurar i gestionar la ciutat. La població no és una massa homogènia, no té les mateixes possibilitats ni capacitats per
exercir els seus drets però, en canvi, els drets i llibertats de les persones sí que són universals i s’han de desenvolupar en igualtat de condicions. L’accessibilitat s’ha d’incorporar com una condició important de tota la gestió i s’ha de contemplar en relació amb tots aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics, els serveis i els equipaments municipals. Ha de ser una RESPONSABILITAT COMPARTIDA entre l’Administració Pública i tota la societat civil. Per aquests motius, l’accessibilitat s’ha d’entendre com una necessitat en totes les activitats, programes i polítiques que es porten a terme. També en tots els serveis que hi ha a disposició dels ciutadans, amb l’objecte de garantir les mateixes condicions a totes les persones a l’hora d’exercir els seus drets i llibertats fonamentals.
42 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
SENSIBILITZACIÓ ENVERS L’ACCESSIBILITAT Part de la feina que es desenvolupa en el marc del projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat és la d’analitzar l’accessibilitat dels diferents centres educatius on es realitza l’activitat de sensibilització.
Unes conseqüències que es tradueixen en una limitació en les seves llibertats fonamentals. Després són els mateixos tècnics de l’entitat els que realitzen aquesta valoració d’una manera més exhaustiva.
Aquesta tasca es realitza primer amb els mateixos alumnes que participen en l’activitat per tal que ells mateixos siguin conscients de les conseqüències que té sobre les persones amb discapacitat la manca d’accessibilitat.
Aquesta secció de l’informe mostra els resultats obtinguts. Abans d’exposar-los però, volem contextualitzar algunes definicions que seran útils per poder entendre l’estudi i les dades recollides.
PRINCIPIS DALCO Tal com diu la primera part de la norma UNE 170001 els Principis DALCO són “un conjunt de requisits relatius a diferents accions i que s’han de complir per poder garantir l’accessibilitat global dels entorns, productes o serveis i facilitar així l’accessibilitat global a l’entorn construït”. Les accions esmentades són: Deambulació
Acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre de manera horitzontal o vertical salvant desnivells.
Comunicació
Acció d’intercanvi de la informació necessària pel desenvolupament d’una activitat.
Aprehensió
Localització
Acció d’agafar una cosa considerant, implícitament, també tenir a l’abast i poder utilitzar objectes. Acció d’esbrinar i determinar el lloc o moment precís en el qual està alguna cosa o algú o pot succeir quelcom.
Accessibilitat < 43
ACCESSIBILITAT UNIVERSAL “La condició que han de complir els entorns, béns, processos, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de seguretat i comoditat i de la forma més autònoma i natural possible. Pressuposa l’estratègia de Disseny per a Tots i s’entén sense prejudici dels ajustos raonables que han de realitzar-se.” (Article 2.c de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades No Discriminación y Accessibilidad Universal).
CADENA D’ACCESSIBILITAT VERSUS BARRERES ARQUITECTÒNIQUES La cadena d’accessibilitat es coneix com el conjunt d’elements que, en el procés d’interacció de l’usuari amb l’entorn, permet la realització de les activitats previstes en aquest. Així doncs un itinerari no serà accessible si hi ha algun punt d’aquest que impliqui una barrera o la ruptura de l’accessibilitat. Encara que la resta de l’itinerari sigui accessible, aquest itinerari en el seu conjunt no ho serà ja que la cadena d’accessibilitat es trenca en algun dels seus punts. Per tant, hem de ser conscients que la carència d’accessibilitat a qualsevol espai públic o privat significa, no només dificultats en el dia a dia de les persones amb discapacitat sinó una clara vulneració de les seves llibertats fonamentals, dels seus drets de ciutadania i de la igualtat d’oportunitats.
Quan parlem de barreres de què estem parlant? Entenem com a barreres tots aquells factors ambientals de l’entorn d’una persona que li delimiten el funcionament i li generen una impossibilitat de realitzar alguna acció.
Poden incloure aspectes com un ambient físic inaccessible, falta de tecnologia assistencial adient, actituds negatives de les persones, com també serveis, sistemes i polítiques que no existeixen o que específicament dificulten la implicació de totes les persones amb una condició de salut que comporti una discapacitat, a diferents àrees de la seva vida. Segons el Decret 135/1995 Codis d’Accessibilitat de Catalunya, del 24 de març de 1995, “S’entenen per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.”
44 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Les barreres arquitectòniques es classifiquen en: Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Aquelles que es troben a les vies i espais lliures d’ús públic. Barreres arquitectòniques en l’edificació pública o privada (BAE). Es troben a l’interior dels edificis o en el seu accés. Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Com el seu nom indica són les que es troben en el transport. També trobem altres barreres com Barreres en la Comunicació i Informació (senyalitzacions, mitjans de comunicació, serveis d’informació, màquines i/o mecanismes d’operació, ...) i Barreres Culturals i Socials (actituds, hàbits socials i culturals i estigmatització)
DISSENY PER A TOTHOM “És l’activitat concebuda o projectada des de l’origen, i sempre que sigui possible, entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes, instruments, dispositius o eines de manera que poden ser utilitzats pel nombre més gran possible de persones.” (Article 2.d de la Ley 51/2003 de Igualdad de Oportunidades, No Discriminación y Accesibilidad Universal de las Personas con Discapacidad).
Presentat el marc teòric amb el qual treballa l’equip tècnic de l’entitat a continuació trobareu les dades recollides i els seus resultats obtinguts durant aquest curs 2013-2014. Cal remarcar que aquests resultats són una petita representació de l’estat en matèria d’accessibilitat que presenten els centres educatius de la província de Barcelona. Però és important que mentre llegim aquests resultats no perdem de vista dos aspectes importants:
1 La població no és una massa homogènia, no té les mateixes possibilitats ni capacitats per exercir els seus drets però, en canvi, els drets i llibertats de les persones sí que són universals i s’han de desenvolupar en igualtat de condicions. 2 Per tant és RESPONSABILITAT de tots, Administracions i societat civil, garantir els drets i llibertats de tots els ciutadans del nostre territori.
Aquestes són les dades, les conclusions són vostres.
Accessibilitat < 45
CADENA D’ACCESSIBILITAT EXTERIOR
46 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Passos de vianants
96% No
4% Sí TOTAL 28 PASSOSŁ DE VIANANTS
Escales
Com es pot observar en el següent gràfic el 96% dels passos analitzats presenten barreres arquitectòniques com són: inexistència o incorrecte paviment senyalitzador (82%) i la presència d’obstacles, com ara els pivots (38%), pendent longitudinal excessiva, present en el 50%, dels casos així com el desnivell inadequat entre la vorera i la carretera. Cal remarcar que només un 50% dels passos tenen semàfors i d’aquests cap té senyals acústiques.
Rampes
100%
100%
TOTAL 9 ESCALES
TOTAL 3 RAMPES
No
No
Els gràfics són prou clars. La totalitat de les escales i rampes que troben al voltant dels centres educatius no compleixen els requisits d’accessibilitat. En cap escala o rampa trobem la senyalització de l’element en qüestió ni baranes de suport. Només el 33% dels trams d’escales analitzats són accessibles. En el cas de les rampes encara que tinguin l’amplada i la pavimentació correcta només un terç té la inclinació adequada. Altres ítems com el mobiliari urbà o la falta de civisme també presenten unes dades interessants. Hem observat que, gairebé la totalitat dels contenidors trobats al carrer no tenen disseny universal la qual cosa els fa inutilitzables per la majoria de persones amb discapacitat física. En relació a la falta de civisme, durant el recorregut l’element més rellevant són els vehicles mal aparcats.
Accessibilitat < 47
Voreres
92% No
Aquest gràfic ens mostra que el 92% de les voreres avaluades no compleixen amb els requisits d’accessibilitat. Ja que el 100% dels clots dels arbres estan sense cobrir i que només un 30% té unes dimensions adients.
8% Sí TOTAL 24 VORERES
La majoria de barreres que hem trobat en els locals avaluats són sobretot en el seu accés. Només un 18% compleix amb els requisits que preveu el codi d’accessibilitat, d’aquests, tan sols un 20% té rampes. Els requisits d’accés a un local comercial són molt importants ja que depèn d’aquests que tota mena de client pugui consumir un servei o producte.
Aparcaments reservats
75% No
25% Sí TOTAL 4 APARCAMENTS RESERVATS
Com es pot observar el 75% de les places d’aparcament reservades no compleixen amb els criteris d’accessibilitat. Sempre trobem que en la majoria l’amplada necessària per la maniobra de la cadira de rodes és inexistent. Per contra el requisit que sempre es compleix és el de la senyalització, encara que la terminologia utilitzada no s’adequa als canvis que han ocorregut en la societat quan ens referim a una persona amb discapacitat.
48 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
CADENA D’ACCESSIBILITAT INTERIOR
Accessibilitat < 49
Abans d’entrar Senyalització
100% No
En aquest gràfic podem observar que cap dels vuit centres visitats té la seva senyalització correcta. Aquest element és molt important, ja que permet a les persones amb discapacitat a ubicar-se i accedir al centre. En cas contrari, es pot convertir en la primera barrera amb què s’enfronta una persona amb diversitat funcional física.
TOTAL 8 CENTRES
Accés al centre
88% No
L’accés principal constitueix un altre aspecte rellevant en l’anàlisi de l’estat dels centres educatius, ja que es converteix en el primer punt de contacte amb el centre. La necessitat d’una alçada correcte del timbre o el pes adequat de la porta passa desapercebut per a la majoria però representen greus problemes per les persones amb discapacitat. Com es pot observar el 88% dels centres no tenen un accés accessible.
12% Sí TOTAL 8 CENTRES
Portes
100% No
TOTAL 12 PORTES
Ítems com el seu contrast visual, els tiradors, el pes o l’amplada necessària pel trànsit d’una cadira de rodes són un exemple del què els tècnics valoren quan analitzen l’accessibilitat de les portes. Comprovem que cap dels centres educatius valorats compleixen aquestes característiques. Per donar un exemple rellevant: només el 8% té contrast visual i els tiradors adequats i únicament el 58% té l’amplada necessària.
50 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Escales
Rampes
100%
100%
No
No
TOTAL 6 RAMPES
TOTAL 4 ESCALES
Rampes i escales són prou importants i cal tenir-les en compte. Que cap dels dos ítems no disposa de les característiques adients que han de tenir per ser considerades accessibles. Això significa que moltes persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda no podran accedir de manera autònoma i si ho fan, hauran de necessitar l’ajuda d’un altra persona.
Dins del centre Portes
Passadissos
75% No
25% Sí TOTAL 8 CENTRES
50% No
50% Sí TOTAL 8 CENTRES
Un cop hem accedit al centre, hi ha una sèrie d’elements que s’han de valorar exhaustivament. Entre aquests, les portes i els passadissos. En relació als passadissos la valoració ha estat molt satisfactòria: un 90% compleix amb els requisits d’amplada i tipus de pavimentació. En canvi, pel que fa a les portes interiors només un 25% compleixen les característiques necessàries, per exemple el seu sistema d’obertura únicament és adequat en el 35% dels casos.
Accessibilitat < 51
Taulells
Informació i comunicació
88% No
12% Sí
100% No
TOTAL 8 CENTRES
TOTAL 8 CENTRES
Podem afirmar que a tots els centres visitats la informació i comunicació interior (panells informatius, rètols identificatius, sistema d’alarma…) presenta deficiències: manquen sistemes d’informació en braillle, sonors i planells amb el contrast i l’alçada adients. També cal destacar que només un 12% dels taulells són accessibles. Només l’alçada i presència de vidres en aquests no faciliten la comunicació i transformen el taulell mateix en una barrera comunicativa.
Rampes
Escales
100%
100%
TOTAL 94 ESCALES
TOTAL 3 RAMPES
No
No
Igual que succeeix en el cas de l’accés al centre tornem a comprovar que el 100% de les escales i rampes analitzades a l’interior dels centres educatius no compleixen amb els criteris d’accessibilitat. Principalment ens trobem amb l’absència de senyalització al començament i al final i la manca de les baranes i passamans.
52 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
Ascensors
Banys adaptats
100%
100%
TOTAL 8 ASCENSORS
TOTAL 5 BANYS ADAPTATS
No
No
Cal assenyalar que encara que la totalitat dels centres estan dotats d’ascensors, cap d’aquests compleixen amb els requisits del codi d’accessibilitat. El 100% no té senyalitzat el nombre de planta a l’exterior de l’ascensor i en el 87,5% la cabina no té comunicació visual amb l’exterior. Una altra assignatura pendent i molt important són els banys adaptats; només un 62,5% dels centres educatius valorats disposen d’un bany adaptat però el pitjor de tot és que d’aquest 62,5% cap compleix amb els requisits d’accessibilitat.
Conclusions < 53
E
l document que teniu a les vostres mans representa part de la feina que l’equip de sensibilització de CEMFIS i Amputats Sant Jordi ha realitzat durant aquest curs escolar 2013-2014, en els centres educatius de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet en el marc del projecte Els joves davant la discapacitat: consciència i solidaritat. Tots els objectius i valors que hem remarcat al llarg d’aquest document, i que ens han acompanyat durant tot d’aquest curs, és l’argumentari que hem transmès a tots els alumnes que han passat enguany per aquesta activitat: un total de 660 alumnes, de 8 centres educatius de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. És molt important no oblidar que la majoria de joves que han participat en aquest projecte tenien un prejudici sobre la discapacitat i es referien a aquesta com una situació o circumstància que limita l’existència. Quan anem desgranant el concepte, explicant el
sentit de les paraules definitòries i el seu mal ús i finalment es posa la mirada sobre l’entorn i les seves manques en temes d’accessibilitat, la limitació no és pas una qüestió personal o individual, passa a ser una qüestió social. Per aquest motiu és cabdal que els mateixos joves puguin experimentar i posar-se a la pell d’una persona amb discapacitat; de fet, aquesta vivència constitueix un dels elements fonamentals de l’activitat; quelcom que podem confirmar gràcies a les valoracions que els mateixos alumnes ens hi han trasmès mitjançant els qüestionaris que fan un cop finalitzada l’activitat. A més, com a professionals de l’àmbit social, podem afirmar que el valor afegit de poder experimentar i familiaritzar-se amb la capacitat de resiliència que té una persona que ha de superar-se cada dia és molt positiva. Estem segurs que per aconseguir aquests objectius és necessari fomentar el compromís i la corresponsabilitat de tots els agents implicats
54 > Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat
en la comunitat educativa: professors, educadors, pares i mares; però també els agents socials i econòmics del territori. I, sobretot, volem incidir en la formació de pares i mares per crear una xarxa efectiva d’educació en valors entre les AMPAS, la comunitat educativa i les entitats del tercer sector que treballem en l’àmbit de la discapacitat. Així, per a nosaltres vincular sensibilització i accessibilitat és bàsic i quelcom natural, ja que considerem que l’accessibilitat universal és una condició necessària per poder exercir els drets fonamentals de les persones. Entenem que l’accessibilitat és cosa de tots i no únicament implica a un col·lectiu amb unes necessitats particulars i específiques. La demanda d’un món accessible és on millor queda plasmada la poca o pràcticament nul·la participació de les persones amb diversitat funcional en molts àmbits socials. Si entenem que l’accessibilitat radica més en l’entorn, i no en els individus exclusivament, arribem a la conclusió que cal treballar sobre aquest per “humanitzar-lo”, fer-lo més inclusiu i accessible per a tothom es tingui o no una discapacitat. Partint d’això estem parlant, doncs, de quelcom que és transversal i participa de tots els àmbits de la nostra vida. És per aquest motiu que aquest programa de sensibilització i educació en valors també dóna importància i treballa temes relacionats amb l’accessibilitat. Malauradament, enguany, tal com va succeir l’any passat, el 100% dels centres educatius visitats no compleixen amb el que prescriu el Codi d’Accessibilitat. Aquest fet està relacionat amb la convicció que tenim des dels inicis: no pot existir una societat inclusiva quan un àmbit estratègic pel qual fa l’educació i la construcció
de cadascú de nosaltres, com és l’escola, no sigui accessible i, per tant, no inclusiva. Elements com la poca adequació dels passos de vianants, dels locals comercials i episodis d’incompliment cívic, entre d’altres, són un exemple dels problemes d’accessibilitat que ens hem trobat al llarg d’aquest curs. Concretament, i fent referència a comportaments incívics que dificulten el dia a dia de les persones amb discapacitat, és la demostració que encara que es facin lleis per “normalitzar” una situació o circumstància aquestes no tenen gens de valor si prèviament no s’ha fet una tasca del foment del civisme per part de les administracions envers els ciutadans. En el cas dels mateixos centres educatius, el que més ens sorprèn són les barreres d’accés a la comunicació i informació que hem detectat en tots ells. Cap ni un té la senyalització correcta a l’exterior ni preveu uns panells informatius que puguin donar aquesta a aquells que la necessitin; els taulells no tenen els requisits bàsics i dificulten la interrelació; així mateix, cap dels centres docents està dotat d’un sistema d’emergència en doble format: és a dir auditiu i visual a la vegada. En resum, tot i haver avançat molt, encara queda molt camí per fer i aquest recorregut serà molt més productiu i sensat si es fa amb l’acció conjunta de tots els actors socials. Per aquest motiu, l’educació ha de ser molt més que un sistema educatiu limitat als agents i institucions que coneixem, ens ha de comprometre a tots. Tota la comunitat, tota la societat, ha de treballar, a través d’un procés participatiu, per fer una proposta didàctica que ajudi a crear una ciutadania participativa i solidària. Una proposta que contribueixi a desenvolupar coneixements i competències per a la vida als nens i joves de la nostra societat.
UN PROJECTE REALITZAT PER:
AMB EL SUPORT DE:
COL路LABOREN:
CEMFIS www.cemfis.es
Associaci贸 Amputats Sant Jordi www.amputats-santjordi.org