IV els joves davant la discapacitat consciència social i solidaritat 2015 by CEMFIS

ELS JOVES

DAVA N T L A

DISCAPACITAT:

CONSCIÈNCIA SOCIAL I SOLIDARITAT Santa Coloma de Gramenet 2014- 2015

CEMFIS | Associació Amputats Sant Jordi

Crèdits

EQUIP HUMÀ

Responsable sensibilització i educació en valors ASJ Mireia Garrido TÈCNICS

VO LU N TA R I S

Rosi Conde Gustavo Correa Pablo Jamardo Pedro Montenegro Cristina Montes Javier Rojano Lola Troya

Tere Amores Dolores Cánovas Mª Luisa Cazorla Xavier Faure Francisco Martínez Dionisia Moro Mª Carmen Ocaña Mª Luisa Soler Carlos Tomás Juana Vílchez

Redacció Edició i coordinació Disseny i maquetació Fotografies Suport tècnic Impremta Cemfis Associació Sant Jordi

Mireia Garrido, Cristina Montes Cristina Montes Punt Zero Càmeres i acció, Pablo Jamardo, Javier Rojano Jordi Serratosa Speed Graphic www.cemfis.es www.amputats-santjordi.org

Els joves davant la discapacitat: ConsciĂ¨ncia social i solidaritat

INFORME 2015

Núria Parlon, Alcaldessa de Santa Coloma de Gramenet

A una ciutat com Santa Coloma de Gramenet, amb una orografia complexa i amb una herència urbanística desendreçada, el treball d’anys de reordenació del territori ha suposat l’eliminació de moltes barreres arquitectòniques, normalitzant l’ús de l’espai públic per a tot els col·lectius que tenen alguna diversitat funcional. Aquesta tasca hagués estat impossible sense l’entrega i tenacitat de molts homes i dones, activistes títol individual o integrats en entitats com CEMFIS, COCEMFE o Amputats Sant Jordi. La col·laboració entre aquest sector i les administracions públiques, la seva lluita ferma i pressió –perquè no dir-ho– ens ha estimulat en aquest progrés. Encara, però, queda molt camí per recórrer. Un aspecte molt important per augmentar la integració és l’eliminació d’una altra barrera, la barrera psicològica. Per això és molt important enfocar aquesta tasca des del punt de vista pedagògic. En aquest sentit el projecte “Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat” que es presenten al quart informe d’accessibilitat és d’una utilitat cabdal. El treball a les aules d’informació i assessorament, però també de recollida de les impressions dels i les nostres alumnes, ens ha de servir per millorar l’accessibilitat de les persones amb diversitat funcional, en totes les seves dimensions. Aquest ha de ser un compromís compartit i un estímul en la lluita diària per la igualtat d’oportunitats.

Francisco Martínez, President de CEMFIS

La formació a l’escola és un pilar fonamental per tenir joves solidaris i compromesos amb la diversitat que els envolta, educar per no discriminar, és una forma d’educar per a comprendre la Discapacitat, suposa educar per a uns valors com la justícia, la igualtat, la solidaritat i el desenvolupament de l’autonomia personal, qüestionant altres negatius com poden ser la intolerància, la discriminació, realitats injustes, etc. Un dels objectius principals de Cemfis és el de sensibilitzar i conscienciar els nostres joves, alumnes tots de la nostra ciutat de Santa Coloma, vers la discapacitat, per tal que en un futur pròxim es converteixin en ciutadans que realment puguin veure a una persona amb discapacitat el mateix que qualsevol altra persona que no en tingui cap i fer-la sentir totalment integrada a la societat. A la societat actual la discapacitat encara tendeix a veure’s amb estereotips, moltes vegades mirant cap a una altra banda i no afrontant el problema com a propi. La discapacitat s’ha vist i es continua veient com una cosa que no ens afecta, distant, llunyana, un problema que sovint és exclusiu de l’entorn familiar. Per aquest motiu des de Cemfis apostem per una educació en valors.

José Maria Ballesteros, President Cocemfe Catalunya

A Cocemfe Catalunya considerem essencial la conscienciació social, que porta al respecte de drets i a la solidaritat envers les persones amb discapacitat, per això donem el màxim suport a totes aquelles accions i activitats que propicien I afavoreixen un canvi en la ciutadania, com el projecte de sensibilització El joves davant de la discapacitat, consciència social i solidaritat que aquí és presenta. Un dels objectius principals de la nostra federació és el d’assolir la plena normalització i integració de les persones amb discapacitat en la societat, entenent que aquestes abasten tant la vida personal, familiar, laboral com social i, per tant, també les activitats d’oci, cultura, esport i educació. Així mateix, COCEMFE Catalunya promou un entorn accessible per a tothom i la promoció del disseny universal com un instrument per assolir l’accessibilitat en tots els àmbits per tal que les persones amb discapacitat puguin desenvolupar una vida plena en el seu entorn social i amb la major autonomia possible. Entenem que aconseguir fer realitat aquests objetius no és possible sense implicar a tota la societat i sense posar en marxa accions que contribueixin a visibilitzar un col·lectiu que sovint passa desapercebut. Només educant en valors a les generacions del futur serà possible crear una societat més justa, solidària i respectuosa amb els drets de les persones amb discapacitat i la diferència; és per aquest motiu que els bons resultats d’aquesta iniciativa a la nostra ciutat ens omplen de satisfacció. Comprobar que els joves que passan per l’activitat aprenen a conviure amb la discapacitat i a percebre-la amb uns altres ulls és la millor recompensa que podem tenir i ens confirma que, tot i que queda molta feina a fer, anem pel bon camí.

M. Pilar Díaz López, Presidenta Amputats Sant Jordi

Cada dia ens trobem motos mal aparcades ocupant les voreres, cotxes estacionats on no toca, taules i cadires de bars i restaurants ocupant més espai del que poden... i un llarg etcètera, es tracta d’obstacles que dificulten molt la relació amb l’entorn i la quotidianitat de les persones que tenen unes capacitats diferents a les de la majoria. Aquestes “barreres” acostumen a ser sovint accions inconscients donat que els ciutadans que no tenen discapacitat, o no han de conviure amb aquesta, les aixequen sense ser conscients d’elles al no posar-se a la pell de l’altre. Tot i aquesta “inconsciència” no evita que la manca de civisme discrimini i, fins i tot, menyspreï a les persones amb discapacitat. Evitar aquestes accions i eliminar qualsevol tipus de barrera, física, comunicativa inclús social, que impedeixi el ple gaudiment del dret a una igualtat d’oportunitats real per a tothom passa per propiciar accions i actituds que a la llarga generin una transformació de la ciutadania i contribueixin a un canvi de model social. Modificar aquesta percepció, i per tant la conducta vers les persones amb discapacitat, és possible amb iniciatives com la que aquí es presenta i que, any rere any, va consolidant-se com una eina molt efectiva per potenciar la conscienciació social i la solidaritat dels més joves. Educar a tots els nois i noies en la diversitat i apropar-los a la realitat de les persones amb discapacitat és la millor manera de fomentar actituds basades en el respecte de drets i que permetin a aquests joves ser els impulsors d’una important transformació ciutadana. Com a presidenta d’una entitat que treballa amb persones amb discapacitat física vull donar les gràcies a tots aquells que dia a dia (voluntaris, treballadors, administracions, professionals...) estan al nostre costat per contribuir a fer realitat aquest canvi i ens donen la força per seguir treballant i posar en marxa petites accions que ens ajuden a donar passes -a vegades lentes però sempre fermes-, per anar construint un llarg camí -a vegades no tan planer com voldríem-, que desemboqui en una societat compromesa i solidària amb la diferència. Que potenciï la Cultura de les Capacitats i valori a tothom per les seves capacitats, siguin les que siguin.

Índex Pàgina 17

Respecta els meus drets, posat a la meva pell

La discapacitat com a part de la diversitat i condició humana

Centres educatius participants Curs 2014 - 2015

Valoracions Valoracions de professors i educadors Valoracions d’alumnes

Accessibilitat Plena participació social L’accessibilitat en el nostre projecte Principis DALCO Accessibilitat universal Cadena d’accessibilitat Accessibilitat exterior Accessibilitat interior

Conclusions

Respecta els meus drets, posat a la meva pell

Respecta els meus drets, posat a la meva pell “Els estats part es comprometen a adoptar mesures immediates, efectives i pertinents per sensibilitzar la societat, fins i tot en l’àmbit familiar, perquè prengui consciència de la situació de les persones amb discapacitat i fomentar el respecte dels drets i la dignitat d’aquestes persones. També a lluitar contra els estereotips, els prejudicis i les pràctiques nocives que es creen envers les persones amb discapacitat, inclosos els que es basen en el gènere o l’edat, en tots els àmbits de la vida.” Convenció sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat i Protocol Facultatiu ONU.

L’any 2006 Nacions Unides va aprovar la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat. Aquesta suposa un punt d’inflexió en el reconeixement i l’exercici dels drets del col·lectiu. Assumeix, a més, el fenomen de la discapacitat com una qüestió de drets humans i preveu les mesures, tant de no discriminació com d’acció positiva, que els estats han d’implantar per garantir els drets d’aquest col·lectiu en igualtat de condicions amb les altres persones. La Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat és un instrument que inaugura un marc protector i garantista, inèdit en el sistema de l’ONU i en el dret internacional, per a les persones amb discapacitat. Aquesta Convenció va ser ratificada per Espanya l’abril de 2008 i va entrar en vigor en l’Ordenament espanyol i català el 3 de maig d’aquell mateix any. A maig de 2015 podem afirmar que segueixen sense complir-se molts dels protocols facultatius que la convenció recull, per això totes les accions adreçades a fomentar el respecte pels drets de les persones amb discapacitat i a la sensibilització vers el tema són més necessàries que mai i sempre, benvingudes. Molts són els que pensen que és la discapacitat la que impedeix a les persones que la tenen fer coses. No és cert, són les barreres, de tot tipus, i la manca de suport allò que les aparta i les limita a l’hora de poder participar en la societat i gaudir dels seus drets de manera plena i d’una qualitat de vida en igualtat de condicions a la resta de ciutadans.

Així doncs, construir una societat per a tothom no és només un repte, és una obligació; i materialitzar-la únicament serà possible si som capaços d’implicar a tot el conjunt de la ciutadania. Una de les claus per fer realitat aquesta fita passa, sens dubte, per l’accessibilitat i totes les seves dimensions. Una altra, per la sensibilització de la societat en general i dels més joves en particular, ja que només amb aquesta conscienciació podran créixer en valors com el respecte als drets, la diversitat i la solidaritat. A les ciutats del nostre territori conviuen una gran diversitat de persones amb perfils i necessitats diferents i l’educació en valors està en l’essència de qualsevol canvi important que es vulgui emprendre per assolir una societat més inclusiva i respectuosa amb els drets d’aquells que no són com “la majoria”. Moltes ciutats, i Santa Coloma de Gramenet és una, han fet l’esforç per a la supressió de barreres físiques però l‘urbanisme, l’arquitectura i el disseny de productes i serveis no han assumit el concepte d’accessibilitat per a tothom del que parla la convenció de Nacions Unides. Cal dir, igualment, que aquesta no és l’única ‘accessibilitat’ a la qual hem de fer menció, les persones amb discapacitat també tenen dret a poder accedir a tot tipus d’activitats: esportives, culturals, lúdiques, de lleure, etc. i això, encara, no sempre és possible. Treballar per cobrir tots aquests drets i necessitats és cosa de les administracions públiques però també és cert que fer que tota la ciutadania respecti els drets i les diferències i es pugui assolir un canvi de model social està a les mans de tots i ens implica a tots. Les accions que apunten a crear ciutats per a tothom i espais amables ens corresponen a tots i no podem defugir d’aquesta premissa. D’aquí la importància d’aquest projecte i de posar en valor els seus resultats. Creiem que és necessari promoure conductes respectuoses i entorns més accessibles per a les persones amb discapacitat, que al mateix temps, també ho són per a tots. La difusió d’aquestes necessitats de canvi s’han de fer des de la convicció i l’evidència; permetent experimentar en la mateixa pell a les persones sense discapacitat com és la vida d’algú que té unes capacitats diferents. I precisament aquest és un dels èxits del projecte Els joves davant al discapacitat: consciència social i solidaritat.

Hem dit moltes vegades que posar-se al lloc de l’altre i el coneixement sempre ajuda a ampliar mires i entendre millor el món i la realitat que ens envolta. Això també implica tolerància i comprensió. Per tant, posar-te a la pell d’aquells que són diferents de nosaltres i conviure amb ells fa possible que estem plantant la llavor que faci realitat aquest canvi social de què parlem. Creiem fermament que els joves que participen en aquesta activitat tenen un paper primordial a l’hora d’ajudar els seus companys, pares, amics i a la ciutadania en general a canviar el concepte de discapacitat i la seva visió si el tenen ben entès. En ells tenim posada l’esperança de ser els promotors d’aquesta transformació. Ells han de ser el motor que ha de fer que la societat sigui més inclusiva i comprensiva amb tothom i garant dels drets de tothom. Aquesta iniciativa és un exemple de la nostra voluntat de col·laborar, amb un petit gra de sorra, en la construcció d’una societat millor. Una societat on les persones amb discapacitats siguin tractades i valorades únicament per les seves capacitats. Som conscients que, tot i que la nostra societat ha avançat molt amb els anys i ho celebrem, encara queda molta feina per fer si volem modificar les actituds i percepcions d’una part de la societat vers la discapacitat, ja que aquests canvis no són generalitzats i, per tant, encara resten moltes barreres per trencar i molta feina a fer.

La disCAPACITAT com a part de la diversitat i condici贸 humana

La disCAPACITAT com a part de la diversitat i condició humana

El model sobre el qual està constituïda la Convenció Internacional dels Drets de les Persones amb Discapacitat, el paradigma de drets humans, es centra en la dignitat intrínseca o pròpia de l’ésser humà. La discapacitat és una característica més dins de la diversitat dels éssers humans i no allò que ha de definir la vida d’una persona en un marc de discriminació i exclusió. Sovint, però, el problema que pateixen les persones amb discapacitat té molt a veure amb la mirada dels altres; mai no ajuda, fins i tot dificulta que puguin assumir la seva diferència i tracten d’amagar-la. L’estigma els fa vulnerables a la curiositat de la gent.

La discapacitat forma part de la societat i no la podem entendre fora de la dimensió comunitària. La dificultat apareix quan és la mateixa societat la que discapacita i estigmatitza, quan una persona que podria ser acceptada només la identifiquem per la seva diferència i, per tant, els seus atributs i qualitats deixen d’existir. Les persones amb discapacitat no volen aparentar “normalitat” són conscients de la seva diferència, conviuen amb ella tota la seva vida, però tampoc volen que aquesta sigui el seu element identificador invisibilitzar la resta de persona fent-la desaparèixer. Si tenim en compte les diferents situacions per les quals pot passar cada persona al llarg de la seva vida, les necessitats de gènere, les diferents capacitats i les diverses funcions que les persones desenvolupen a la societat, hauria de ser molt més senzill entendre el principi i els valors de l’anomenada “cultura de les capacitats”. La nostra societat tendeix, cada vegada més, a una diversitat funcional, cultural, ètnica, territorial, etc. Per aquest motiu és necessari començar a pensar en termes de “diversitat de condicions”, característiques físiques, cognitives, culturals diferents i funcions diferents. No únicament les necessitats de les persones són importants, sinó que el respecte a la diversitat I drets de les persones és el que ha d’inspirar la construcció de les nostres societats. El projecte d’educació en valors i sensibilització, Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat té com a objectiu incidir en la construcció social de la discapacitat apropant aquesta als nens i joves. També ajudar-los a comprendre quina és la realitat i el dia a dia de les persones amb discapacitat i la seva relació amb l’entorn.

L’educació en valors és una tasca que ens ha de comprometre a tots. Tota la comunitat, la societat en el seu conjunt, ha de treballar, per fer una proposta didàctica transversal que ajudi a crear una cultura ciutadana compromesa i solidària. Una proposta que, a més de formar, desenvolupar coneixements i competències, ha de posar en valor, aspectes tals com la dignitat de la persona, la igualtat, l’equitat, la justícia social, el respecte a la diferència i garantir els drets del col·lectiu. Valors com la solidaritat i el respecte per la diferència s’han d’entendre com una font d’aprenentatge de qualitat per a nens i joves. És a través de l’educació en valors i la prevenció que podem contribuir al desenvolupament d’una ciutadania responsable, activa, solidària i defensora dels drets universals de les persones. Aquest projecte té com a finalitat actuar en l’àmbit escolar amb la ferma voluntat d’incidir en el respecte a la diferència i els drets de les persones amb discapacitat. També posar les bases per assolir una transformació social real cap a la plena integració d’aquest col·lectiu. Per aconseguir aquests propòsits cal fomentar el compromís i la corresponsabilitat de tots els agents implicats de la comunitat educativa: professors, educadors, pares i mares; però també els agents socials i econòmics del territori. I, sobretot, volem incidir en la formació de pares i mares per crear una xarxa efectiva d’educació en valors entre les AMPAS, la comunitat educativa i les entitats del tercer sector que treballem en l’àmbit de la discapacitat. Partint d’aquesta premissa, des de CEMFIS i Amputats Sant Jordi entenem que és indispensable informar, educar i sensibilitzar sobre la discapacitat a tot el conjunt de la ciutadania, atenen a les recomanacions de la Convenció de NNUU sobre les persones amb discapacitat aprovada l’any 2006. Només així, serà possible avançar cap a la plena inclusió social de les persones amb discapacitat i eliminar les anomenades “barreres mentals”, poc respectuoses amb la dignitat de la persona. Prioritzar aquesta sensibilització en l’àmbit educatiu, i aquest projecte ho permet, ens ofereix la possibilitat d’arribar a les famílies, gràcies a l’efecte multiplicador de l’escola i, a poc a poc, a la resta de la societat.

El projecte Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat contribueix a desenvolupar un dels eixos principals d’Amputats Sant Jordi: el de la prevenció i l’educació en valors. C A R A A C A R A A M B L A D I S C A PAC I TAT Any rere any constatem que, a la ciutat de Santa Coloma de Gramenet, el projecte està cada cop més consolidat. Aquest document representa el treball i el compromís que durant el curs 2014-2015 s’ha realitzat a la ciutat gràcies a la participació de 815 alumnes d’un total 8 centres educatius.

El projecte, com molts de vosaltres ja sabeu, es desenvolupa a les aules de centres educatius i està dissenyat com un programa teòric-pràctic. La part teòrica consta una xerrada interactiva a la qual l’alumne pot preguntar i resoldre tots els dubtes que tingui en aquesta matèria i sempre amb la participació d’un voluntari amb discapacitat. La part pràctica està concebuda per permetre els joves posar-se a la pell d’una persona amb discapacitat. Per això, surten al carrer amb material ortoprotètic i ajudes tècniques (cadires de rodes, bastons de mobilitat i crosses) per experimentar en primera persona com és el dia a dia d’aquestes persones. Només a partir de posar-se a la pell de l’altre som capaços d’entendre allò que és diferent de nosaltres; per això des dels seus inicis una de les claus d’aquest

programa ha estat el fet que els joves puguin experimentar en primera persona la realitat quotidiana de les persones que tenen algun tipus discapacitat física. Aquest contacte amb una realitat diferent és el que permet i contribueix al desenvolupament d’una actitud crítica i reflexiva en els joves, afavorint la creació d’agents actius pel canvi. És cabdal per aconseguir que la nostra societat sigui més inclusiva i receptiva a les necessitats de tots els seus ciutadans. M I L LO R A CO N STA N T Un cop finalitzada l’activitat els alumnes i professors que han participat realitzen un qüestionari de valoració. Aquest any, emmarcat en el nostre afany d’innovació, hem actualitzat una part del nostre projecte per adaptar-nos a les noves maneres de fer que posen al nostre abast les noves tecnologies. Per aquest motiu s’ha desenvolupat una aplicació a la web que facilita a tots els participants realitzar aquest qüestionari en línia, guanyant temps i optimitzant recursos. Introduir les noves tecnologies ens permet arribar millor i més ràpidament a tos els agents implicats en aquest projecte, ja que ens podem apropar a ells amb un llenguatge que dominen i coneixen bé: el digital. Tot i això, continuarem treballant per millorar i perfeccionar l’activitat. Un dels objectius pel curs vinent és el d’omplir de continguts educatius aquesta aplicació i obrir aquesta eina a tota la comunitat educativa, oferint així el nostre coneixement, experiència i suport en l’aprenentatge i l’educació en valors. P O S A R E N VA LO R E L S R E S U LTAT S O BT I N G U T S Les dades recollides durant la realització d’aquest projecte al llarg del curs ens permeten elaborar l’informe anual que ara presentem. Tot i no ser vinculants, els resultats obtinguts posen de manifest i valoren el grau de consciència que els joves assoleixen de la realitat de les persones amb discapacitat. Així mateix, aquest document també mostra quina és l’accessibilitat interior i de l’entorn dels centres educatius on s’ha realitzat l’activitat. Aquest informe es lliura, en un acte públic, a les administracions públiques corresponents per tal de promoure la participació dels joves fent arribar la seva opinió sobre accessibilitat i discapacitat a aquestes institucions.

CO L· L A B O R AC I Ó É S C L AU. L A I M P O R TÀ N C I A D E L E S S I N E R G I E S La col·laboració i les sinergies entre entitats i agents socials és prioritària per potenciar i transmetre valors que ens enriqueixin com a éssers humans que ens permetin sumar i ens condueixin a una societat on es respectin de veritat els drets de les persones amb discapacitat, les diferències i es valorin les Capacitats individuals siguin les que siguin. Ja que, tal com l’equip de sensibilització explica a tots els joves que participen en les activitats d’aquest projecte d’educació en valors, totes les persones tenim característiques diferents i tots som capaços de fer qualsevol cosa, si disposem de les eines i el suport necessaris. A la ciutat de Santa Coloma de Gramenet aquesta iniciativa ha comptat, des dels seus inicis, amb la col·laboració inestimable de CEMFIS, com a entitat de territori que representa al col·lectiu de persones amb discapacitat física i orgànica a la ciutat. També amb l’Ajuntament de la ciutat, mitjançant el Programa PAECC; COCEMFE Catalunya; la Fundación ONCE, així com la col·laboració d’empreses i institucions com MRW o la Federació Catalana de Voluntariat Social (FCVS) que sempre han cregut en nosaltres i en el projecte.

Centres educatius participants Curs 2014 - 2015

INFORME 2015

Centres educatius participants Santa Coloma de Gramenet

Nº

CENTRE

CURS

Nº ALUMNES

Escola Jaume Salvatella

5è A i B i 6è A i B

108

CEIP Mercè Rodoreda

6è A i B

INS Can Peixauet

2n ESO 1, 2, 3, 4 i 5

118

INS Puig Castellar

1r ESO A, B, C, D i E

124

IES Les vinyes

2n ESO A, B, C i D

INS La bastida

CFGM CAFEMN A i B, CFGS INT. SOCIAL A i B, CFGM TAPD

145

INS Numància

1r ESO A, B, C i D

120

IES Ramon Berenguer IV

3r ESO A, B i C

75 2

6 3

7 8 5 1

TOTAL : 8 CENTRES EDUC ATIUS, 32 AULES I 815 ALUMNES

Valoracions Curs 2014 - 2015

Valoracions de professors i educadors

Només a través de l’educació en valors i la prevenció es contribueix al desenvolupament d’una ciutadania més responsable, activa, solidària i defensora dels drets de les persones amb diversitat funcional. Aquesta tasca de sensibilització també permet posar les bases per consolidar una ciutadania respectuosa amb els drets i la diferència que treballi per assolir la plena inclusió de les persones amb discapacitat. Per poder desenvolupar un projecte que compleixi tot això creiem indispensable que, els mateixos professors i educadors, ens donin la seva opinió, ens ajudin a millorar i enriquir el projecte. Qui millor que ells per poder fer aquesta tasca d’avaluació d’aquesta activitat d’educació en valors.

Des de CEMFIS i Amputats Sant Jordi entenem i defensem que és indispensable informar, educar i sensibilitzar sobre la discapacitat a tot el conjunt de la ciutadania, atenent a les recomanacions de la Convenció Internacional de NNUU sobre les Persones amb Discapacitat aprovada l’any 2006. Només així, serà possible avançar cap a la plena inclusió social de les persones amb discapacitat i eliminar les anomenades “barreres mentals”, poc respectuoses amb els drets i la dignitat de la persona. Per tant, és necessari promoure un canvi de model a la nostra societat i aquest només és possible educant en valors des de l’escola i fent que el conjunt de la ciutadania es familiaritzi amb la discapacitat a partir d’una acceptació coherent de la diferència a través de la modificació d’actituds i conductes que facilitin una veritable igualtat d’oportunitats inherent a la cultura de la societat inclusiva.

Quan es realitza una activitat a un centre educatiu no només els alumnes fan un qüestionari de valoració, el professorat també l’omple i així valora i exposa tots aquells aspectes que consideren rellevants per tal de millorar-la. Se’ls pregunta sobre la utilitat de l’experiència i si aquesta és efectiva a l’hora de treballar a l’aula valors com el respecte o la solidaritat, i si l’activitat ha fet que els alumnes es qüestionin alguns aspectes de la societat a la qual viuen.

Trobo que és una activitat que permet un nivell d’empatia molt alt, i això en activitats didàctiques passa poc sovint. Santiago Bocanegra Vaquero, IES Les Vinyes.

Tota activitat relacionada amb la tolerància i el respecte vers els altres és bàsica per a la nostra feina. Gabriela García Varela, IES Puig Castellar.

R E CO M A N A R I E S L’AC T I V I TAT ? Després d’analitzar les dades extretes dels qüestionaris podem afirmar que el 100% recomanarien l’activitat a altres professionals del sector. Aquesta dada és molt important per nosaltres, ja que ens confirma que el camí recorregut fins ara és el correcte, encara que som conscients que hem de continuar treballant per millorar permanentment en la nostra intervenció.

100% SÍ

L’AC T I V I TAT T’H A S E RV I T I/O A J U DAT D E S D E L P U N T D E V I STA P R O F E S S I O N A L? També ens afirmen que l’activitat ajuda a què els alumnes comprenguin i es posin a la pell de l’altre d’una manera molt més directe que amb un altre tipus d’activitat i a ser conscients de les limitacions que es troben en el seu dia a dia les persones amb discapacitat, que no sempre han de fer referència a les barreres arquitectòniques o al disseny dels objectes sinó que es consciencien dels aspectes relacionats amb la comunicació, l’estigma o problemes generats per actes i actituds incíviques.

Perquè és molt completa: 1. Part teòrica 2. Part pràctica 3. Part d’interiorització (redacció o dibuix.) Margarida Mercadal, IES Puig Castellar.

Perquè es tracta d’un taller molt vivencial i on els alumnes poden conèixer de manera real, persones afectades per una discapacitat. Mercè Galbany Fusté, INS La Bastida.

100% SÍ

Per la riquesa humana i de valors que aporta el taller. Mercè Galbany Fusté, INS La Bastida.

Ha ajudat a prendre consciència als alumnes i ha creat empatia (s’han posat a la pell dels altres). Margarida Mercadal, IES Puig Castellar.

Grau de satisfacció de l’activitat

Valoració global Valoració metodología Ponents Participació alumnat

89% 67%

67%

56% 44% 33% 22% 11%

M O LT P O S I T I VA

BA STA N T P O S I T I VA

11% 0%

P O S I T I VA P O C P O S I T I VA Crec que tot allò que faci reflexionar els alumnes és una ajuda extra per millorar la convivència. Gabriela García Varela, IES Puig Castellar.

Ens ha ajudat a reflexionar sobre les diferents dispacacitats, no només físiques, i treballar l’empatia.

Isabel Cisneros, CEIP Mercè Rodoreda.

S’ofereixen diferents punts de vista i maneres de tractar un mateix tema, es donen noves aportacions per part dels ponents, etc. Mercè Galbany Fusté, INS La Bastida.

G E N S P O S I T I VA

Valoracions de l’alumnat

Gràcies als qüestionaris de valoració que realitzen els alumnes un cop han fet l’activitat podem valorar l’impacte que aquesta te sobre els infants que hi participen i com ha sigut l’experiència viscuda i les seves percepcions de la mateixa. Que els mateixos joves manifestin la seva opinió públicament és un exercici de responsabilitat cívica i ens ajuda a millorar el nostre projecte, any rere any. Tot seguit observem i analitzem les dades més rellevants de la informació extreta més rellevant dels esmentats qüestionaris.

T O R N A R I E S A F E R L’AC T I V I TAT ? Per una banda és interessant saber si els conceptes exposats han arribat a ser compresos pels joves i, per una altra, és important conèixer si la seva visió sobre les persones amb diversitat funcional i el tracte en vers la discapacitat ha canviat després de l’experiència de viure de més a prop una realitat que acostuma a ser llunyana a la majoria.

96,11% SÍ

3,89% NO

PENSES QUE LES PERSONES AMB DISCAPAC I TAT P O D E R F E R L E S M AT E I X E S CO S E S Q U E L A R E STA?

68,90% SÍ

31,10% NO D E S P R É S D E F E R L’AC T I V I TAT, H A C A N V I AT L A T E VA M A N E R A D E P E N SA R S O B R E L E S P E R S O N E S A M B D I C A PAC I TAT Analitzant els gràfics observem que un 64’82%, afirma haver canviat la seva manera de pensar en vers les persones amb discapacitat. Aquesta és una dada que ens fa creure que assolim el nostre objectiu i reportem un benefici tant als joves, com a la societat en general, a causa de l’extensió que comportarà la reflexió i actuació d’aquests en el seu dia a dia. En contra trobem un 34’63% que afirma no haver canviat la seva manera de pensar argumentant, la immensa majoria, que ja estaven conscienciats fet que es pot entendre quan un 71,02% dels alumnes que han participat confirmen que coneix alguna persona amb discapacitat.. Aquests resultats tant positius són deguts tant al fet que han tastat en primera persona algunes experiències com la de descobrir i compartir la realitat del voluntari amb discapacitat que explica la seva experiència personal.

65,37% SÍ

34,63% NO

Grau de satisfacció de l’activitat

30,7%

Molt positiu Bastant positiu Positiu Poc positiu Gens positiu

42,7%

38,1%

38,8%

27,9% 15,5% 1,7%

2,4%

1,4%

X E R R A DA T E Ò R I C A

0,3%

E X P E R I È N C I A / T E ST I M O N I

47,7%

67,8% 22,6%

20,1% 6,7%

2,8%

18%

10,2%

2,8%

AC T I V I TAT BA ST Ó AC T I V I TAT C A D I R A D E R O D E S

36,4%

34,2% 19% 3,5%

6,7%

Perquè jo sabia que hi havia persones amb diversitat funcional, però no tenia gaire informació i ara entenc que qualsevol persona pot fer qualsevol cosa. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Perquè amb l’activitat de les cadires de rodes i la del bastó m’he posat en la pell dels que pateixen aquestes discapacitats. AC T I V I TAT C R O S S E S

12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Perquè crec que totes les persones som iguals i que tinguin algun problema no canvia res, també he après que si a tu també et passes això no t’agradaria que t’insultin o que et facin d’esquena. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Ara penso que totes les persones som iguals que allò que li passa a una persona et pot passar a tu també. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Abans pensava que la vida d’un discapacitat era més fàcil. 11 anys. 6è de primària, CEIP Mercè Rodoreda

Hi ha moltes dificultats per moure’s pel carrer. A11 anys. 6è de primària, CEIP Mercè Rodoreda

Les persones amb discapacitat tenen més dificultats per fer la seva vida. 12 anys. 6è primària, CEIP Mercè Rodoreda

Abans pensava que era més fàcil viure amb una discapacitat, ara penso que és més difícil. 11 anys. 6è de primària, CEIP Mercè Rodoreda

Ensenyen que les persones amb discapacitat són iguals que nosaltres. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Ja tenia una idea clara d’aquest col·lectiu, i la segueixo mantenint. Considero que s’ha de pensar més en ells. 24 anys. CF Grau Superior, INS La bastida

Perquè ja pensava d’abans que eren persones amb potencials i poden fer el mateix que la resta, només que amb ajuts d’alguns suports, i si no poden fer-ho és per la manca d’accessibilitat, d’accés i adaptació per part dels altres (persones, arquitectura, etc.) 22 anys. CF Grau Superior, INS La Bastida

Perquè em vaig posar a la pell d’una persona amb discapacitat i em vaig adonar de que no es fàcil viure com ells i són un exemple de millora individual i de no rendir-se. 16 anys. CF Grau Mig, INS La Bastida

Ja tenia una idea clara d’aquest col·lectiu, i la segueixo mantenint. Considero que s’ha de pensar més en ells. 24 anys. CF Grau Superior, INS La bastida

Vaig canviar la meva opinió després de fer el petit taller pràctic d’ utilitzar i descobrir en primera persona una petita idea sobre com es poden sentir les persones amb cadires de rodes, amb el bastó i els ulls tancats, ... 28 anys. CF Grau Superior, INS La Bastida

gia és més fàcil i el seu lloc en la societat havia canviat comparant amb en el que ens van dir a la xerrada no sabia el tractament que hi havia abans cap a la gent amb discapacitat, que els insultaven y que el tractessin d’estranys em va sorprendre. Em va obrir el cap en aquet tema del qual sé el que tot el món sap, són gent que li falta una part del cos i utilitza pròtesis i cadira de rodes. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar.

Sempre he cregut que han pogut fer les mateixes coses que la resta. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar.

Gràcies a l’activitat crec que penso amb més claror el que han de viure les persones amb discapacitat. 14 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

Al carrer hi ha obstacles que s’haurien de millorar per facilitar el pas a les persones amb discapacitat. 14 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

Perquè quan vius una experiència de tan prop on veus algú amb una discapacitat ets dones conta que ells tenen una vida normal com nosaltres. 17 anys. CF Grau Mig, INS La Bastida

Perquè encara la societat no està totalment adaptada per integrar a aquestes persones, sí que és veritat que s’ha avançat moltíssim però encara falta molt per fer. 16 anys. CF Grau Mig, INS La Bastida

Abans no m’havien parlat de les persones amb discapacitat i ara que ja m’han parlat e canviat la manera de pensar sobre ells. 13 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

Sabia que la vida d’un discapacitat era difícil encara que ara amb la tecnolo-

Ara les veig d’una altra manera, quan les veia pel carrer em dinaven una mica de pena, però ara les veig com lluitadors, com persones que li encantaria caminar però la seva discapacitat no els hi deixa. 12 anys. 1r ESO, INS Puig castellar

Perquè entenc millor com se senten. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

No m’havia adonat d’algunes coses, per exemple, que la gent que va en cadira de rodes no pot llançar les escombraries 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Perquè tenen problemes per fer algunes coses com anar als bancs que no estan adaptats per a ells. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Perquè el món de la gent amb discapacitat és més complicat del que creia, però com van dir els testimonis i com vam poder veure, eren feliços i havien après a viure la seva vida amb discapacitat. Crec que ser discapacitat és un exemple de superació diària per fer aquelles coses que per a nosaltres semblen senzilles però gràcies als tallers he vist que per a ells no ho són tant. Jo no podria viure amb una discapacitat o em costaria molt. 13 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

Sabia que la vida d’un discapacitat era difícil encara que ara amb la tecnologia és més fàcil i el seu lloc en la societat havia canviat comparant amb en el que ens van dir a la xerrada no sabia el tractament que hi havia abans cap a la gent amb discapacitat, que els insultaven y que el tractessin d’estranys em va sorprendre. Em va obrir el cap en aquet tema del qual sé el que tot el món sap, són gent que li falta una part del cos i utilitza pròtesis i cadira de rodes. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar.

Sempre he cregut que han pogut fer les mateixes coses que la resta. 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar.

Perquè entenc millor com se senten. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

No m’havia adonat d’algunes coses, per exemple, que la gent que va en cadira de rodes no pot llançar les escombraries 13 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Perquè tenen problemes per fer algunes coses com anar als bancs que no estan adaptats per a ells. 12 anys. 1r ESO, INS Puig Castellar

Per què jo sempre he pensat que aquestes persones, amb ajuda física poden fer-ho tot com els altres. Aquesta activitat m’ha fet pensar-ho més, no pensar diferent. 14 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

Penso i pensava que per una discapacitat que tinguis no impedeix continuar amb la teva vida normal... Pots seguir sent igual, encara que algunes coses et costin més, però crec que amb esforç pots aconseguir tot el que et proposis sempre. 14 anys. 2n ESO, IES Les Vinyes

No he canviat la meva manera de pensar, però sí que he après com poder ajudar-les i els recursos que tenen, però segueixo pensat igual. 20 anys. CF Grau Superior, INS La Bastida

La meva opinió sobre els discapacitats era la mateixa amb la qual vaig acabar l’activitat, que tinguin una discapacitat no significa que no puguin fer les mateixes coses que nosaltres i ho vaig comprovar fent les activitats, gràcies. 13 anys. 1r ESO, INS Numància

Accessibilitat

Plena participació social

L’accessibilitat està present en qualsevol tipus d’activitat que desenvolupem al llarg de la nostra vida. La mobilitat, per una part, i la percepció i comprensió de la informació sobre el nostre entorn urbà, per una altra, són aspectes que resulten més difícils per aquelles persones que tenen alguna deficiència física, psíquica o sensorial, especialment en els casos de ciutadans en cadires de rodes o amb discapacitat visual. Cal no oblidar què la ciutat també és l’espai on els individus adquireixen la condició de ciutadans, és a dir, la condició de ser persones titulars de drets civils, polítics, socials i culturals. Però la manca d’accés a aquests serveis i equipaments pot derivar en la limitació de llibertats fonamentals com el dret a l’educació, a la cultura, a les activitats recreatives i esportives, a l’allotjament, etc. Per tant, una ciutat accessible atorga als seus habitants poder gaudir plenament dels seus drets de ciutadania i d’igualtat d’oportunitats. És cert que en l’àmbit de l’accessibilitat urbanística es noten avanços importants en algunes ciutats grans.

Aquests avanços tenen un caràcter parcial, ja que es centren principalment en el “rebaje” de vorades i la instal·lació de paviment diferenciador en textura i color en passos de vianants, així com en la instal·lació de rampes alternatives a determinats passos d’escala. Encara que aquestes solucions beneficien a la població en general, en molts casos presenten aspectes que no resulten del tot adequats, com rampes amb un pendent excessiva, paviment relliscant, etc. o no estan encara instal·lades en tots els barris de la ciutat. Manifestar també que les solucions per reservar l’ús de les voreres per les persones i evitar que els vehicles envaeixin aquest espai reservat a vianants, com són la instal·lació de pivots o d’altres elements poden ser un greu problema de falta d’accessibilitat i de seguretat per les persones amb discapacitat física i, especialment, per a persones amb discapacitat visual.. Els principals problemes que podem localitzar a la via pública són: •

Problemes estructurals, per la falta d’accessibilitat a l’hora de dissenyar la ciutat i els seus plans urbanístics.

L’accessibilitat s’ha d’entendre, per tant, com una necessitat en totes les activitats, programes i polítiques que es porten a terme, i en tots els serveis que hi ha a la disposició dels ciutadans, amb l’objecte de garantir les mateixes condicions a totes les persones a l’hora d’exercir els seus drets i llibertats fonamentals.

•

Problemes amb el disseny urbà, falta d’accessibilitat en l’execució urbanística de la ciutat.

•

Problemes de manteniment, falta de consideració d’accessibilitat en tasques de manteniment i gestió de l’espai urbà.

•

Problemes de l’incompliment cívic i normatiu, per la falta de consideració vers la discapacitat en l’ús de la ciutat i tasques de control de les diferents administracions.

Així mateix, s’ha d’incorporar com una condició important de tota la gestió i s’ha de contemplar en relació amb tots aquells elements de mobilitat, comunicació i comprensió que conformen els espais públics, els serveis i els equipaments municipals. Ha de ser una responsabilitat compartida entre l’administració pública i tota la societat civil. L’ACC E S S I B I L I TAT E N E L N O ST R E P R O J E C T E Un dels eixos estratègics del projecte està vinculat a l’accessibilitat. Per CEMFIS i ASJ lligar sensibilització i accessibilitat és bàsic i quelcom natural, ja que considerem que l’accessibilitat universal és una condició necessària per poder exercir els drets fonamentals de les persones. Entenem que l’accessibilitat és cosa de tots, i no únicament implica a un col·lectiu amb unes necessitats particulars. La demanda d’un món accessible és on millor queda plasmada la poca o pràcticament nul·la participació de les persones amb discapacitat en molts àmbits socials. Si entenem que l’accessibilitat radica més en l’entorn, i no en els individus exclusivament, arribem a conclusió que cal treballar sobre aquest entorn per “humanitzar-lo”, fer-lo més inclusiu i accessible per a tothom es tingui una discapacitat o no. Partint d’això estem parlant, doncs, de quelcom que és transversal i participa de tots els àmbits de la nostra vida.

Per això aquest programa de sensibilització també dóna importància i treballa temes relacionats amb l’accessibilitat. Aquesta secció de l’informe presenta els resultats obtinguts al llarg del curs escolar 2014-2015. Uns resultats que parteixen de l’anàlisi de l’accessibilitat dels diferents centres educatius on s’ha realitzat l’activitat de sensibilització. Abans d’exposar-los però, volem contextualitzar algunes definicions i altres conceptes rellevants que seran útils per poder entendre l’estudi i les dades recollides. P R I N C I P I S DA LCO Tal com diu la primera part de la norma UNE 170001, els Principis DALCO són “un conjunt de requisits relatius a diferents accions i que s’han de complir per poder garantir l’accessibilitat global dels entorns, productes o serveis i facilitar així l’accessibilitat global a l’entorn construït”. Les accions esmentades són: • Deambulació: Acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre de manera horitzontal o vertical salvant desnivells.

•

Comunicació: Acció d’intercanvi de la informació necessària pel desenvolupament d’una activitat.

•

Aprehensió: Acció d’agafar una cosa considerant, implícitament, també tenir a l’abast i poder utilitzar objectes.

•

Localització: Acció d’esbrinar i determinar el lloc o moment precís en el qual està alguna cosa o algú o pot succeir quelcom.

ACC E S S I B I L I TAT U N I V E R SA L El conjunt de condicions de comprensibilitat i usabilitat que han de complir l’entorn, els espais, els edificis, els serveis, els mitjans de transport, els processos, els productes, els instruments, els aparells, les eines, els dispositius, els mecanismes i els elements anàlegs perquè totes les persones els puguin emprar i en puguin gaudir amb seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible. (Article 3 de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat).

C A D E N A D’ACC E S S I B I L I TAT 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat). Les barreResulta habitual que en els itineraris per les vies públires a l’accessibilitat poden ésser: ques dels nostres municipis trobem múltiples obstacles que ens obliguen a modificar el nostre recorregut • Barreres arquitectòniques: barreres de caràcter natural per arribar al nostre destí. I en moltes ocasions físic que limiten o impedeixen la interacció de les aquests recorreguts qualificats de “itinerari accessible” persones amb l’entorn. estan limitats a l’accessibilitat referida als usuaris de cadires de rodes. • Barreres en la comunicació: barreres que limiten o impedeixen l’expressió i la recepció d’inPer tant un itinerari no serà accessible si hi ha algun formació o de missatges, sia en la comunicació punt d’aquest que impliqui una barrera o la ruptura directa, sia en els mitjans de comunicació. de l’accessibilitat. Encara que la resta de l’itinerari sigui accessible, aquest itinerari en el seu conjunt no • Barreres d’actitud: actituds que, directament o ho serà, ja que la cadena d’accessibilitat es trenca en indirectament, per acció o per omissió, general algun dels seus punts. una situació discriminatòria, en obstaculitzar que És imprescindible preservar la cadena d’accessibilitat, una persona amb discapacitat pugui gaudir dels el conjunt d’elements que, en el procés d’interacció seus drets en igualtat de condicions respecte a de l’usuari amb l’entorn, permet la realització de les una altra persona en una situació anàloga. activitats previstes en aquest. Però a què ens referim quan parlem de barreres a l’accessibilitat? Doncs als impediments, les traves o els obstacles per a la interacció de les persones amb l’entorn físic, el transport, els productes, els serveis, a informació i les comunicacions (Article 3 de la Llei

Si som capaços de reduir les barreres i fomentar l’accessibilitat només ens quedarà contemplar la importància de construir utilitzant el que anomenem Disseny Universal, com un criteri a tenir en compte a l’hora de pensar en com dissenyar una ciutat. Parlem de disseny universal o disseny per a tothom del disseny d’entorns, espais, edificis, serveis, mitjans de transport, processos, productes, aparells, instruments, eines, dispositius i elements anàlegs que garanteix que sense que hi calguin adaptacions, totes les persones hi podem accedir, en la mesura possible, sense excloure la utilització de mitjans de suport, si calen, per a grups particulars de persones amb diversitat funcional (Article 3 de la Llei 13/2014, del 30 d’octubre, d’accessibilitat).

Accessibilitat exterior

16%

SEMÀFORS ACCESSIBLES

36%

12%

PIVOTS

PAVIMENT SENYALITZADOR

46%

PAS DE VIANANTS OPERATIUS

ARBRES BEN COBERTS

UBICACIÓ CONTENIDORS ADEQUADA

29%

VORERES ACCESSIBLES

62%

LLAMBORDES EN BON ESTAT

92% NO

8% SÍ

ESCALES I RAMPES Tant les escales com les rampes són dos elements que, any rere any, presenten greus problemes d’accessibilitat. No trobem senyalitzacions en els seus inicis i finals i les baranes tampoc compleixen els requisits. També trobem mancances d’accessibilitat en el paviment dels dos ítems, en molts casos relliscant o en mal estat.

VO R E R E S Quan avaluem les voreres tenim en compte diferents aspectes: les seves dimensions lliure d’obstacles, els clots dels arbres, el bon estat de les llambordes, etc. Hem pogut avaluar que el 62% tenen les llambordes en bon estat, el 29% tenen unes dimensions adients i que el 100% dels arbres té els seus clots coberts correctament.

TOTAL 24 VORERES

100% NO

TOTAL 7 ESCALES

En el cas de les escales, un element en tindre en compte són les mides dels esglaons, que no compleixen amb els requisits. Pel que fa a les rampes, l’element a tindre en compte és la seva inclinació, en molts casos excessiva. Aquest any, en referència al mobiliari urbà i concretament als contenidors, hem trobat una millora notable. La gran majoria de contenidors de reciclatge avaluats tenen un disseny universal. Els que hem trobat encara amb el model antic i no accessible és el contenidor de residus. Però encara que hem trobat una millora en el disseny, el 54% tenen una ubicació inaccessible dada a tindre en compte. En relació a la falta de civisme, durant el recorregut l’element més rellevant són els vehicles mal aparcats.

100% NO

TOTAL 1 RAMPES

PA S S O S D E V I A N A N T S Encara queda molta feina per fer en relació als passos de vianants. Tots els passos analitzats tenen barreres per persones amb discapacitat. El problema més gran detectat és que només el 12% dels passos tenen paviment senyalitzadors als dos costats I únicament el 36% està lliure d’obstacles, com ara pivots. Cal remarcar que només el 57% dels passos tenen semàfors, element molt important per la seguretat de les persones amb discapacitat, sobretot discapacitat visual..

LO C A L S CO M E R C I A L S La majoria de barreres que hem trobat en els locals avaluats són sobretot en el seu accés. Només un 11% compleix amb els requisits que preveu el codi d’accessibilitat. Els requisits d’accés a un local comercial són molt importants ja que depèn d’aquests que tota mena de client pugui consumir un servei o producte.

100% NO

TOTAL 33 PASSOS DE VIANANTS

89% NO 11% SÍ TOTAL 27 LOCALS COMERCIAL

A PA R C A M E N T S R E S E RVAT S Com es pot observar el 75% de les places d’aparcament reservades no compleixen amb els criteris d’accessibilitat. Sempre trobem que en la majoria l’amplada necessària per a la maniobra de la cadira de rodes és inexistent. Per contra el requisit que sempre es compleix és el de la senyalització, encara que la terminologia utilitzada no s’adequa als canvis que han ocorregut en la societat quan ens referim a una persona amb discapacitat.

75% NO 25% SÍ TOTAL 4 APARTAMENTS RESERVATS

Accessibilitat interior ASCENSORS AMB COMUNICACIÓ VISUAL AMB L’EXTERIOR

BIBLIOTECA

ESCALES AMB SENYALITZACIÓ AL SEU INICI I FINAL ACCESSIBLE

AULA DE MÚSICA. LABORATORIO

AULA DE A.L.

MOSTRADORS AMB ALÇADA CORRECTE

ESCALES ACCESSIBLES

BANYS ACCESSIBLES

50%

PORTES AMB CONTRAST VISUAL

AULA DE INGLÉS

12%

AULA DE 2N CICLE DE PRIMARIA

MOSTRADORS SENSE VIDRES QUE NO DIFICULTEN LA COMUNICACIÓ

PANELLS I RÈTOLS INFORMATIUS ACCESSIBLES

AULA DE INFORMATICA

AULA DE 2N CICLE DE PRIMARIA

BANYS

AULA DE P.T.

50%

AULA DE 3R CICLE DE PRIMARIA

CORRECTE SENYALITZACIÓ DEL CENTRE

SALA DE PROFESSORS

ACCÉS A NIVELL

BANYS

AULA DE 3R CICLE DE PRIMARIA

RAMPES AMB BARANES ACCESSIBLES

14%

RAMPES ACCESSIBLES

Abans d’entrar

S E N YA L I T Z AC I Ó La falta de senyalització accessible pot convertir-se en la primera barrera amb que s’enfronta una persona amb discapacitat. És un element molt important sobretot per les persones amb discapacitat visual, per ubicar-se i poder accedir al lloc correcte.

100% NO

TOTAL 8 CENTRES

ACC É S A L C E N T R E Com es pot observar el 88% dels centres no tenen un accés accessible. Un element primordial per poder accedir a l’escola i a més, és el primer punt de contacte. Elements con l’alçada dels timbres de la porta o el pes excessiu de les portes són les dificultats que més destaquen i, per tant, es converteixen en els principals obstacles per les persones amb discapacitat.

88% NO 12% SÍ TOTAL 8 CENTRES

PORTES Només un 8% de les portes dels 8 centres avaluats tenen contrast visual en les portes o els seus tiradors són accessibles. Tan sols el 31% tenen l’espai tallavents en condicions d’accessibilitat, un 46% el pes adequat i el 69% una amplada correcte i prou espai en l’accés. Comprovem que el primer accés als centres educatius és molt dificultós.

100% NO

TOTAL 13 PORTES RAMPES I ESCALES Un cop més, tant les escales com les rampes presenten greus problemes d’accessibilitat. Hi ha centres educatius on, en el seu accés, les escales i rampes no estan prou adaptades i dificultes o inclús impedeixen a les persones amb discapacitat i/o mobilitat reduïda poder accedir de manera autònoma i segura.

100% NO

TOTAL 7 RAMPES

TOTAL 6 ESCALES

Dins del centre

P O R T E S I PA S SA D I S S O S Un cop hem accedit al centre hi ha una sèrie d’elements que s’han de valorar exhaustivament. Entre aquests, les portes i els passadissos. Els dos elements són prou importants pel desplaçaments dels alumnes pel seu centre escolar i els dos presenten problemes d’accessibilitat. Però hem de valorar positivament que el 88% dels passadissos compleix amb els requisits d’amplada i tipus de pavimentació. Hi havia d’haver-hi cura en deixar-los lliure d’obstacles. En canvi, només un 12% de les portes interiors compleixen les característiques necessàries.

88% NO 12% SÍ TOTAL 8 CENTRES

63% NO 37% SÍ TOTAL 8 CENTRES

100% NO

TOTAL 8 CENTRES

TAU L E L L S , I N FO R M AC I Ó I CO M U N I C AC I Ó Cap dels mostradors analitzats són accessibles. Només l’alçada i presència de vidres en aquests no faciliten la comunicació i transformen el mostrador mateix en una barrera comunicativa. També cal destacar que, en tots els centres visitats, la informació i comunicació interior (panells informatius, rètols identificatius, sistema d’alarma…) presenta deficiències: manquen sistemes d’informació en braillle, sonors i planells amb el contrast i l’alçada adients.

ESCALES I RAMPES Igual que succeeix en el cas de l’accés al centre tornem a comprovar que el 100% de les escales i rampes analitzades al l’interior dels centres educatius no compleixen amb els criteris d’accessibilitat. Principalment ens trobem amb l’absència de senyalització al començament i al final i la manca de les baranes i passamans.

100% NO

TOTAL 100 ESCALES

TOTAL 3 RAMPES

A S C E N S O R S I BA N YS A DA P TAT S Cap dels ascensors valorats compleixen amb els requisits del codi d’accessibilitat i encara hi ha algun centre que ni te ascensor. El 100% no té senyalitzat el nombre de planta a l’exterior de l’ascensor i en el 86% la cabina no té comunicació visual amb l’exterior. Una altre assignatura pendent i molt important són els banys adaptats; només un 50% dels centres educatius valorats disposen d’un bany adaptat però el pitjor de tot és que d’aquests cap compleix amb els requisits d’accessibilitat.

100% NO

TOTAL 7 ASCENSORS

TOTAL 4 BANYS ADAPTATS

Conclusions

Aquest informe que us presentem és el resultat de l’esforç i el compromís de l’equip tècnic de CEMFIS i Amputats Sant Jordi, dels voluntaris i també de tota la comunitat educativa que ha participat en el marc d’aquest projecte durant aquest curs 2014-2015 en la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Enguany han passat per aquesta activitat un total de 815 joves de 8 centres educatius. Tal com hem explicat a l’inici del document, la Convenció mateixa sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat de l’ONU exigeix els estats que la ratifiquen, i Espanya n’és un d’ells, “a adoptar mesures immediates, efectives i pertinents per sensibilitzar la societat, fins i tot en l’àmbit familiar, perquè prengui consciència de la situació de les persones amb discapacitat”. Aquest projecte i les activitats que realitzem als centres educatius donen resposta a aquest requeriment i les valoracions que realitzen els participants, professorat i alumnat, avalen la qualitat i funció pedagògica que es realitza. Per la majoria d’aquests joves experimentar l’empatia vers una persona amb discapacitat ha constituït l’element fonamental de l’activitat. Que ells mateixos puguin posar-se a la pell d’una persona amb discapacitat és cabdal i ajuda a valorar la capacitat de resiliència d’aquestes persones. Molts dels joves que han participat en aquest projecte tenien un prejudici sobre la discapacitat i es referien a aquesta com una situació o circumstància que limita l’existència. Però quan anem desgranant el concepte, explicant el sentit de les paraules definitòries i el seu mal ús i finalment es posa la mirada sobre l’entorn i les seves mancances en accessibilitat, la limitació no és pas una qüestió personal o individual sinó social. Cal no oblidar que només si el nostre entorn és accessible, tots els seus habitants podran gaudir plenament dels seus drets de ciutadania i d’igualtat d’oportunitats. La manca d’accés als serveis i equipaments pot derivar en la limitació de llibertats fonamentals com el dret a l’educació, la cultura, l’habitatge, entre d’altres. Per aquest motiu és molt important que no només parlem de discapacitat sinó també d’accessibilitat i que els mateixos joves experimentin quin són els problemes que té una persona amb discapacitat quan, cada dia, s’hi troba amb barreres en el seu entorn. Cal treballar sobre aquest tema per “humanitzar-lo” i que s’entengui que l’accessibilitat radica més en l’entorn i no exclusivament en els individus.

Per a nosaltres, per tant, és fonamental i necessari fomentar i treballar el compromís i la corresponsabilitat de tots els agents implicats en la comunitat educativa: professors, educadors, pares i mares; però també els agents socials i econòmics del territori. Encara queda molta feina a fer, això és evident quan constatem que el 100% dels centres educatius visitats continuen essent inaccessibles. No pot existir una societat respectuosa amb els drets de les persones amb discapacitat quan les escoles, un espai estratègic pel qual fa l’educació i la construcció de cadascú de nosaltres, no siguin accessibles i, per tant, no inclusives. Les barreres d’accés a la comunicació i informació són els principals obstacles que hem detectat en tots els centres educatius. Cap ni un té la senyalització correcta a l’exterior ni preveu uns panells informatius que puguin donar aquesta informació a aquells que la necessitin; els taulells no tenen els requisits bàsics i dificulten la interrelació i finalment cap està dotat d’un sistema d’emergència en doble format: és a dir, auditiu i visual a la vegada. També hem de destacar que cap centre escolar disposa d’escales, rampes, ascensors i banys totalment accessibles. Així mateix, si posem la nostra mirada a l’exterior dels centres, a l’entorn més proper de l’escola, la realitat no és massa diferent de l’anterior. Els passos de vianants, les dimensions de les voreres lliures d’obstacles o els locals comercials són elements que presenten moltes barreres i dificulten el dia a dia de les persones amb discapacitat. Sense oblidar un altre aspecte molt important: els comportaments incívics com, per exemple, els cotxes mal aparcats, la brutícia al carrer, etc. Això és la demostració que no només és necessari fer lleis per protegir i “normalitzar” una situació, també és essencial portar a terme projectes i accions per fomentar el civisme per part de les administracions envers els ciutadans. Tota la comunitat, tota la societat, ha de treballar, a través d’un procés participatiu, per fer una proposta didàctica que ajudi a crear una ciutadania participativa i solidària. Tots tenim aquesta responsabilitat i nosaltres volem col·laborar amb una proposta que ajudi a desenvolupar coneixements i competències per la vida els nens i joves de la nostra societat i que siguin el motor d’una societat més inclusiva i comprensiva amb tothom. Però queda molt camí per recórrer i només es podrà garantir si apostem per l’educació com a vehicle global de valors socials.

Un projecte realitzat per:

Amb el suport de:

Col路laboren:

CEMFIS | www.cemfis.com Amputats Sant Jordi | www.amputats-santjordi.com