I Informe accesibilitat Sta Coloma de Gramenet by CEMFIS

2012 SANTA COLOMA DE GRAMENET I INFORME D’ACCESSIBILITAT

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Presentació Finalitzat un nou curs, des de l’associació d’Amputats Sant Jordi us presentem l’informe d’accessibilitat 2012. Ja fa sis anys que l’elaborem amb la clara intenció d’anar conscienciant als joves de la importància que té el fet que una ciutat sigui accessible i integradora de la diferència, alhora també ens permet presentar-vos la feina feta durant aquest curs. Som conscients que el moment actual, caracteritzat per aquesta “crisi global” posa en evidència algunes maneres de fer que fins ara havien estat socialment acceptades i que ara comencen a trontollar fent-nos adonar que ja no ens serveixen i que cal canviar la manera que tenim d’enfocar les coses. Així doncs, la nostra xerrada pren encara més rellevància perquè precisament promou la solidaritat, el respecte i la tolerància cap a la diferència. La veritat és que vivim una profunda transformació de les estructures de la societat. Neixen nous escenaris emergents que creiem que implicaran una major responsabilitat individual, una major participació pública i una major capacitat d’aprendre d’una manera col·lectiva,

amb l’altre i per l’altre. És cert que perquè això succeeixi cal apropar la realitat dels diferents col·lectius. Nosaltres ens centrem en el món de la diversitat funcional, oferint nous punts de vista i apropant aquesta realitat, fent adonar als joves de la importància de fer una mirada integradora cap a la diferència, ja que tots som persones, amb les nostres capacitats i les nostres discapacitats, i si estem oberts i receptius, de tots i amb tots podem aprendre alguna cosa i integrar valors que propiciïn la construcció d’una societat més respectuosa i sensible cap a la diferència. Tal hi com diu A. Centeno a l’article La educació inclusiva i els sindicats: “Queda clar que no estem davant d'un col·lectiu d'individus que tenen problemes personals per la seva manera de ser, sinó davant d’un sistema social amb estructures i dinàmiques discriminatòries... Per tant, necessitem un canvi sistèmic en les polítiques i en el seu substrat ideològic, en la manera de mirar i valorar la diversitat humana en general i la diversitat funcional en particular.”

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Índex Índex Introducció Centres educatius participants Accessibilitat o barreres  Introducció 1. Els principis DALCO 2. Conceptes rellevants  Interior dels centres educatius Cadena d’accessibilitat 1. Accés al centre 2. Espais comuns  Exterior dels centres educatius Cadena d’accessibilitat 1. Paviments i pendents 2. Pas de vianants i semàfors 3. Papereres, contenidors i bústies 4. Escales 5. Rampes 6. Incompliment cívic 7. Locals comercials 8. Aparcaments reservats Retorn de qüestionaris Respostes més significatives Valoracions d’alumnes i professors Conclusions Equip humà

3 5 11 15 17 17 18 21 24 25 31 39 42 43 45 46 47 48 49 50 51 53 55 59 65 73

INTRODUCCIÓ

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Introducció "Vivim en un estat de dret que proclama la igualtat i la llibertat de tots els seus ciutadans, malgrat encara queda molt camí per recórrer i les persones amb diversitat funcional1 també han de poder exercir plenament la seva ciutadania i gaudir dels drets a la vida, la llibertat, la justícia i la igualtat.” Entenem que la condició humana té com a característica inherent les diferencies funcionals i que cadascú, segons el seu perfil i necessitats, fa les activitats de la vida diària de manera diferent a la resta, això és una clara expressió de la rica diversitat existent. Però, malgrat aquesta afirmació, nosaltres ens preguntem si socialment som conscients de les limitacions que presenta l’entorn per a moltes persones, i si som capaços de visibilitzar aquestes situacions d’injustícia o girem l’esquena a l’hora de defensar els drets

La primera dècada del segle XXIè va suposar una transició teòrica definitiva del model mèdic de la “discapacitat” cap al model social de la diversitat funcional. En el primer, es considera que el cos és la causa dels problemes que afecten la persona i centra els esforços en rehabilitar la funcionalitat d'aquest cos, aplicant un assistencialisme graciable allà on no serveix la medicina. En el segon, es valora que és el medi social el que ha de ser transformat per garantir la plena ciutadania, independentment de les diferències funcionals de cada cos, amb un enfocament de drets universals i subjectius. (Informació extreta del blog d’Antonio Centeno; http://antoniocenteno.blogspot.com.es/2011_10_01_archive.html)

més fonamentals. En definitiva ens preguntem si amb la nostra actitud integrem la diferència establint relacions de complicitat amb els altres ciutadans, relacions que afavoreixin la justícia social i redueixin la fragmentació social. Totes aquestes preguntes que fem per suscitar la reflexió personal, ens serveixen com a punt de partida per introduir aquest informe que us presentem a continuació. Des de l’Associació d’Amputats Sant Jordi som conscients de la manca de coneixement que hi ha sobre la discapacitat, així doncs una de les nostres tasques principals va dirigida a sensibilitzar, posant especial èmfasi en la importància de reduir les barreres arquitectòniques, millorar l’accessibilitat i utilitzar el disseny universal, ja que són alguns dels conceptes que considerem importants i que tant les estratègies urbanístiques de la ciutat com els ciutadans i ciutadanes hauríem de tenir en compte per a promoure una ciutat més inclusiva. Tenim en compte que les persones amb discapacitat tenen les seves limitacions, que sovint estan magnificades per les càrregues estereotipades que les acompanyen, però no hauríem d’oblidar que aquestes limitacions minvarien

AMPUTATS SANT JORDI considerablement si l’entorn estiguès adaptat per a l’ús de tota la ciutadania i si la mirada cap a ells fos corregida, passant de veure només la discapacitat a veure la persona en la seva totalitat. Al llarg d’aquest curs, des de l’equip educatiu de l’associació hem continuat amb l’activitat de sensibilització que des de fa sis anys realitzem a diferents centres educatius de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet amb la finalitat d’apropar la realitat de les persones amb diversitat funcional als joves. L’activitat que realitzem està dividida en tres parts. La part teòrica, en la qual fem una xerrada d’una hora amb suport visual (Power Point) i testimonis de persones amb diversitat funcional, on els alumnes tenen la possibilitat de preguntar i resoldre possibles dubtes sobre el món de la discapacitat. La part pràctica, on sortim al carrer amb material ortoprotèsic i ajudes tècniques (cadira de rodes, bastó de mobilitat i crosses) que els alumnes han d’utilitzar, posant-se a la pell de les persones amb diversitat funcional. I per últim, la part del qüestionari, en la que repartim un qüestionari als alumnes participants per tal de conèixer en quina mesura han assolit els conceptes treballats i quin és el seu grau de satisfacció.

Paral·lelament, els membres de l’equip educatiu, també omplim un informe d’ítems d’accessibilitat interior i exterior de cada centre educatiu on fem l’activitat. Aquesta activitat de sensibilització que desenvolupem als diferents centres educatius on anem, persegueix una finalitat específica: “fomentar la conscienciació social, la solidaritat i l’educació dels nostres joves envers ladiversitat funcional, tant a nivell teòric com pràctic, experimentant en primera persona la realitat quotidiana de les persones que tenen alguna discapacitat”. Tanmateix es contribueix al desenvolupament d’una actitud crítica i reflexiva en els joves, afavorint la creació d’agents actius pel canvi, per tal d’aconseguir que la nostra societat sigui més inclusiva i receptiva a les necessitats de tots els seus ciutadans. Així doncs, l’objectiu principal d’aquest informe és exposar els resultats obtinguts durant aquest curs 2011-2012 sobre el grau de consciència que els joves tenen de la realitat de les persones amb diversitat funcional i alhora exposar quina és l’accessibilitat interior i de l’entorn dels centres educatius on fem l’activitat. De fons, el que ens impulsa a tirar endavant aquesta tasca és la voluntat de contribuir a la sensibilització col·lectiva per tal d’aconseguir un món millor per a tots.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET A continuació us exposem quina és la informació que trobareu en aquest informe i com s’ha estructurat. L’informe està format per 5 blocs temàtics, dividits en subblocs: 1. En el primer bloc trobarem el mapa i taula de les escoles participants on es situa quins són els centres educatius on hem fet l’activitat i el nombre d’alumnes al que hem arribat. La xerrada es fa des d’alumnes de segon cicle de primària fins a universitats i cicles formatius.

2012

4. El quart bloc és on parlem de les valoracions. El bloc està dividit en: valoració dels educadors i valoració dels alumnes. Aquesta part se centra en l’opinió donada pels alumnes i educadors sobre l’activitat i sobre el treball fet a l’aula. 5. Per últim exposem les conclusions on es precisa i sintetitza les informacions més rellevants obtingudes arrel del treball realitzat al llarg del curs.

2. El segon bloc l’hem titulat: Accessibilitat o barreres? És en aquest bloc on trobareu una introducció del que és l’accessibilitat, quin són els principis pels quals ens hem regit i les definicions dels conceptes pertinents. Sobretot, exposem l’avaluació de l’accessibilitat interna i externa dels centres. 3. El tercer bloc és una novetat que introduïm aquest any, ja que considerem important que hi hagi un feedback amb els educadors sobre la comprensió adquirida pels alumnes del que hem treballat durant l’activitat amb ells. En aquest apartat hi trobareu un resum dels retorns on es comenta de manera general el que s’ha treballat arrel de les respostes dels qüestionaris fets pels alumnes participants, després de l’activitat que comentàvem abans.

CENTRES EDUCATIUS

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Centres educatius participants L’activitat “Els Joves Davant La Discapacitat: Consciència Social i Solidaritat” està adreçat a alumnes de centres educatius de Santa Coloma de Gramenet. Aquest any hem fet l’activitat a 6 centres educatius amb la participació de 719 alumnes.

CENTRES EDUCATIUS PARTICIPANTS (Per ordre de realització de l’activitat) 1.

IES Can Peixauet

INS La Bastida

CEIP Mercé Rodoreda

N. alumnes

2on ESO 1, 2, 3,4 i 5 CFGS TIS 1r Ai B CFGM At. Sociosanitària A i B 4rt A i B 6è A i B

109

IES Les Vinyes

2on ESO A, B i C

INS Puig i Castellar

1r ESO A, B, C i D

113

INS Ramón Berenguer IV

4rt ESO A, B i C

6 CENTRES EDUCATIUS

23 AULES

85 69

497 Alumnes

ACCESSIBILITAT O BARRERES?

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Introducció Des de l’associació, al llarg d’aquest curs, una de les tasques que ens ha ocupat més temps ha estat la d’analitzar l’accessibilitat dels diferents centres educatius on anàvem a fer l’activitat de sensibilització. És per això que en aquest apartat de l’informe exposarem els resultats obtinguts. Prèviament hem volgut contextualitzar algunes definicions que ens seran útils per entendre l’estudi dels resultats obtinguts. Així doncs parlarem sobre: 1. Els principis DALCO, els quals ens delimiten els paràmetres que ens ajuden a fer una bona valoració de l’accessibilitat contemplant les diverses necessitats que poden presentar els diferents tipus de persones amb discapacitat. 2. Els conceptes més rellevants que estan estretament relacionats amb l’accessibilitat i que ens permetran entendre millor la importància d’aquest concepte.

1.- ELS PRINCIPIS DALCO Tal i com diu la primera part de la norma UNE 170001 els Principis DALCO són “un conjunt de requisits relatius a diferents accions i que s’han de complir per a garantir l’accessibilitat global dels entorns, productes o serveis i facilitar així l’accessibilitat global a l’entorn construït”. Les accions esmentades són: -

Deambulació: Acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre de manera horitzontal o vertical salvant desnivells. Comunicació: Acció d’intercanvi de la informació necessària per el desenvolupament d’una activitat. Aprehensió: Acció d’agafar una cosa considerant, implícitament, també tenir a l’abast i poder utilitzar objectes. Localització: Acció d’esbrinar i determinar el lloc o moment precís en el que està alguna cosa o algú o pot passar un succés.

AMPUTATS SANT JORDI 2.- CONCEPTES RELLEVANTS Primer de tot explicarem que significa accessibilitat. Aquest terme s’utilitza per anomenar el grau en el qual totes les persones, més enllà de les seves capacitats físiques, psíquiques, intel·lectuals o sensorials, poden utilitzar un cert objecte o accedir a un servei, ja sigui d’ús públic o privat. D’altre banda, i seguint les recomanacions de la “Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat” de 2006, l’accessibilitat l’hem d’entendre com un concepte global, incloent les barreres físiques, de comunicació i els obstacles relacionats amb l’estigma. Així doncs, la finalitat de l’accessibilitat ha de ser fer que les persones, tinguin o no discapacitat, puguin viure de forma independent i participar plenament dels aspectes de la vida, en igualtat de condicions amb les altres persones. L’accessibilitat s’ha d’entendre com un tot global, així doncs, ben lligat a aquest concepte hi ha el de cadena d’accessibilitat. La cadena d’accessibilitat és el conjunt d’elements que, en el procés d’interacció de l’usuari amb l’entorn, li permet realitzar les activitats que tingui previstes fer. Així doncs, un itinerari no serà accessible si hi ha algun punt en ell que implica una barrera o la ruptura de l’accessibilitat. Encara

que la resta de l’itinerari sigui accessible, aquest itinerari en el seu conjunt no ho serà. Des de l’Associació d’Amputats Sant Jordi ens hem adonat que malgrat que Barcelona es considera la capital europea de l’accessibilitat, encara existeixen barreres a diferents municipis de Barcelona on hem realitzat l’activitat. Hem de ser conscients que aquests incompliments de les lleis suposen una vulneració dels drets fonamentals de les persones, ja que els hi impedeix moure’s autònomament pels carrers i edificis de la seva ciutat. Aquestes carències d’accessibilitat no es poden veure com simples dificultats en el desplaçament, sinó com causants de situacions de marginació o d’accidents. Cal doncs seguir treballant per a aconseguir un entorn on, de manera igualitària, tots els seus ciutadans es puguin moure amb llibertat, sense prioritzar les necessitats d’unes persones per sobre les altres. Quan parlem de deficiència d’accessibilitat ens referim a les barreres. Les barreres són tots aquells factors ambientals en l’entorn d’una persona que li delimiten el funcionament i li generen una impossibilitat de realitzar alguna acció. Poden incloure aspectes com un ambient físic inaccessible, falta de tecnologia assistencial apropiada, actituds negatives de

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET les persones, com també serveis, sistemes i polítiques que no existeixen o que específicament dificulten la implicació de totes les persones amb una condició de salut que comporti una discapacitat, en les diferents àrees de la seva vida. Segons el Decret 135/1995Codi d’Accessibilitat de Catalunya, de 24 de març de 1995“S’entenen per barreres arquitectòniques tots aquells impediments, traves o obstacles físics que limiten o impedeixen la llibertat de moviment de les persones.” Les barreres arquitectòniques es classifiquen en:  Barreres arquitectòniques urbanístiques (BAU). Són aquelles que es troben a les vies i als espais lliures d'ús públic.  Barreres arquitectòniques en l'edificació pública o privada (BAE). Són aquelles que es troben a l'interior dels edificis o en el seu accés.  Barreres arquitectòniques en els transports (BAT). Són les que es troben en el transport. També existeixen altres tipus de barreres, com les barreres de la comunicació, les produïdes per la manca de civisme, les relacionades amb l’estigma... entre d’altres.

2012

Si aconseguim reduir les barreres i fomentar l’accessibilitat, només ens quedarà contemplar la importància de construir utilitzant el Disseny Universal, com un criteri a tenir en compte a l’hora de pensar en com dissenyar una ciutat. Definim el Disseny Universal dient que “és aquell disseny de productes, entorns, programes i serveis que puguin utilitzar totes les persones, en la major mesura possible, sense necessitat d’adaptació ni disseny especialitzat.” (Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat a la ciutat de Barcelona. Institut Municipal de Persones amb Discapacitat de Barcelona. 2011). Ara que ja hem parlat sobre el marc teòric sobre el qual ens basem per a l’estudi de l’accessibilitat, us presentem l’esmentat estudi en format de gràfiques. Val a dir que les dades que s’exposen en aquest apartat són per entendre la situació en matèria d’accessibilitat dels centres educatius avaluats de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet. Així doncs, a les pàgines següents trobareu un anàlisi i una valoració del nivell d’adequació d’accessibilitat dels diferents centres educatius on hem anat, primer de tot de l’interior d’aquests i després de l’exterior. Es tracta de fer visible una realitat existent des d’aquest prisma.

Interior dels centres educatius

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Avaluació de l’interior dels centres educatius Alhora d’avaluar l’accessibilitat dels centres educatius s’ha tingut en compte: 1. L’accés al centre: L’accés esdevé el punt més important de la seva accessibilitat, si exixteixen barreres arquitectòniques, les persones amb diversitat funcional (tant alumnes, com docents i personal administratiu) no podran accedir. 2. Els espais comuns: La manca de contrast i senyalització visual adient és la barrera més freqüent als espais comuns dels instituts i escoles (passadissos, hall, secretaria, etc.), sent accessibles les amplades, l’espai de maniobra prèvia i el sistema d’obertura i tancament de portes. Els centres educatius són edificis d’ús públic on alumnes i treballadors han d’anar de forma continuada. La seva falta d’accessibilitat fa que les persones amb diversitat funcional no puguin fer un ús autònom. Els resultats que mostrem a continuació, mostren que, un any més, el centres educatius presenten deficiències d’accessibilitat.

AMPUTATS SANT JORDI Cadena d’accessibilitat Panells i ròtols informatius accessibles

Lavabos accessibles Mostradors sense vidres que no dificulten la comunicació

Escales accessibles

0% Rampes accessibles

33%

Mostradors amb alçada correcte

Ascensors amb comunicació visual amb l’exterior

67%

0% Rampes amb senyalització al seu inici i final

Correcte senyalització del centre

50% Accés a nivell

Portes amb contrast visual

Escales amb baranes accessibles accessibles

67%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

1. Accés al centre Un edifici amb “accés a nivell” és aquell que en la seva porta d’entrada no presenta cap mena d’esglaó o desnivell respecte de la vorera.

Edifici accés a nivell

Dels sis centres educatius de Santa Coloma de Gramenet, als quals hem realitzat l’activitat, la meitat tenen accés a nivell, és a dir, no existeixen obstacles a l’accés principal.

50%

SI NO

AMPUTATS SANT JORDI

Requisits Accés 100%

100% 83%

SI NO 0% Senyalització centre educatiu correcte

7% Espai de maniobra previ a la porta d'accés >150 cm.

0% Estora no encaixada o mal fixada

De les barreres que ens podem trobar a l’accés de les escoles, la més rellevant és la manca de senyalització correcta, és a dir, el nom del centre col·locat a l’alçada adient, amb colors contrastats i escriptura en braille.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Accessos alternatius 75%

67% 33%

25%

SI NO

Disposen de itinerari peatonal accessible alternatiu

Itinerari peatonal accessible senyalitzat

Requisits Accés alternatiu Dels centres que no tenen accés a nivell, el 67% tenen un itinerari peatonal accessible alternatiu i d’aquests un 75% el tenen senyalitzat. En els recorreguts d’accés alternatiu, la senyalització continua sent l’assignatura pendent, com també el pes excessiu de les portes. En la meitat dels centres l’amplada de la porta és correcta.

75%

75% 50% 50% SI

25%

Recorregut accessible senyalitzat

25%

Porta amb pes excessiu

25%

L'escombrat de la Amplada de porta porta interfereix >80 cm. l'espai d'accés

AMPUTATS SANT JORDI

La majoria de portes són abatibles, sent la dificultat més freqüent l’espai entre tallavents insuficient, així com la manca de contrast.

Portes abatibles L'escombrat de la porta no interfereix l'espai d'accés

67% 33% 83%

Pes adequat

17% 67%

Tiradors adequats Amplada porta >80 cm Espai entre el tallavents accessibles Contrast visual de la porta

33% 100% 0% 33% 67% 50% 50%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Rampes 0%

Compleixen No compleixen

100%

Requisits Rampes Inclinació adequada

20%

Trams de longitud correcta

Paviment adequat

En aquest apartat trobem rampes, majoritàriament mancades de baranes i passamans accessibles i en un 20% dels centres la pendent és inadequada.

100% 100% 20%

Baranes i passamans accessibles Amplada pas >90 cm.

Espai inici i final >150 cm.

Senyalització inici i final

80%

SI 80%

NO 100% 100%

100%

AMPUTATS SANT JORDI Les dificultats que ens trobem a les escales d’accés al centre són la manca de baranes i passamans i la falta la senyalització d’inici i final de tram.

Escales

Val a dir que, en el 60% dels casos existeix recorregut alternatiu accessible.

Compleixen No compleixen 100%

Requisits Escales Hi ha recorregut accessible alternatiu

40%

Espais sota escales protegits

Replanells >120 cm. de llargada

Més de 12 esglaons seguits amb replanells

Esglaons accessibles

Baranes i passamans accessibles

Amplada pas >120 cm.

Senyalització inici i final

60% 100% 100% 100%

100%

100% 100% 100%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

2. Espais comuns Espai i àrees comunes 100%

100%

83%

SI NO 17%

Passadís amplada mínima

Paviment relliscant i/o brillant

Objectes que redueixen l'amplada mínima del passadís

AMPUTATS SANT JORDI Requisits Portes 100%

100%

67%

33%

SI NO

Contrast visual de la Amplada porta >80 cm Espai de maniobra Sistema d'obertura i porta previ a la porta d'accés tancament accessible >150 cm.

Mostrador 67%

67%

33%

SI NO

Alçada correcte

Sense vidres que dificulten la comunicació

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

La informació i comunicació interior (panells informatius, ròtols identificatius i el sistema d’alarma) presenta deficiències a la gran majoria de centres: manquen sistemes d’informació en braillle, sonors i planells amb el contrast i l’alçada adients.

Informació i comunicació interior 100%

100% 83%

SI NO 17% 0%

Panells informatius i directoris accessibles

Ròtols identificatius d'ús accessible

Sistema d'alarma de doble format

AMPUTATS SANT JORDI

Requisits Escales

Escales

Hi ha recorregut accessible alternatiu

Compleixen No compleixen

100%

Esglaons solts a aïllats senyalitzats

Espais sota escales protegits

Replanells >120 cm. de llargada

100%

99%

Més de 12 esglaons seguits amb replanell Esglaons accessibles

Senyalització inici i final

95% 94% 100%

0% 9%

Baranes i passamans accessibles Amplada pas >120 cm.

96%

4% 0%

SI NO

91% 96%

100%

Les escales interiors tornen a presentar idèntiques dificultats a les d’accés al centre: manca de baranes i passamans accesibles i la falta la senyalització d’inici i final de tram. Cal remarcar que en un 96% de centres no existeix recorregut accessible alternatiu.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Tal i com ja passava a les rampes d’accés als centres, a les interiors tornen a aparèixer mancances de baranes i passamans accessibles, senyalitzacions d’inici i fina de tram. Cal ressaltar que un 100% les pendents són adequades, els trams de longitud correctes, el paviment adient, així com l’amplada de pas i l’espai inicial i final superior a 150cm.

Rampes

Requisits Rampes

Inclinació adequada

Trams de longitud correcta

Paviment adequat

Compleixen No compleixen

Baranes i passamans accessibles

Amplada pas >90 cm.

Espai inici i final >150 cm.

100%

Senyalització inici i final

100% 100%

100%

SI NO

100% 100% 100%

100%

AMPUTATS SANT JORDI Ascensor a l'edifici De la totalitat de centres, el 83% té ascensor, però no compleixen els principis DALCO per diversos motius: no hi ha el nombre de planta en relleu ni a l’alçada adient, el desnivell o separació de la cabina respecte el terra és excessiu, no existeix comunicació visual amb l’exterior i, en menor mesura (40%), l’interior és inadequat i la botonera no és accessible (20%).

17%

SI NO 83%

Requisits Ascensor Número de planta en relleu a 140 cm.

Botonera interior/exterior accessible

100% 80%

20%

Interior adequat

40%

Cabina a nivell

40%

Portes automàtiques

Amplada >80cm

Comunicació visual amb l'exterior

Dimensions cabina 140x110 cm.

60%

100% 100% 100% 100%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET Lavabos reservats per a persones amb mobilitat redüida

33%

Requisits Lavabos reservats

SI 67%

2012

Elements alçada entre 40 -140 cm.

25%

Mirall a 90 cm del terra

25% 25%

Aixeta per pressió o palanca

50% 50%

El rentamans no te ni peu ni moble inferior

50% 50%

Barres de recolzament

50% 50%

Alçada wàter <70 cm

50% 50%

Sistema interior d'emergència

25%

Interruptors amb contrast

25%

Il·luminació per presencia

25%

75%

SI 75%

75%

50% 50%

Espai interior de gir 150 cm. Maneta

75%

25%

Espai lliure lateral del wàter de 80 cm

Existeix lavabo reservat per a persones amb mobilitat reduïda al 67% dels centres, però el 100% incompleixen normativa, sent les dificultats més rellevants: l’absència del sistema interior d’emergència, de la il·luminació per presència i els interruptors amb constrast. També, amb un elevat percentatge (75%) no hi ha obertura exterior d’emergència ni senyalització d’existència i situació i es fa un ús inadequat de la estància.

75%

25%

Obertura porta cap enfora o corredissa

50% 50%

Amplada porta >80cm

50% 50%

Obertura exterior d'emergència

25%

Ús inadequat

25%

Existència i situació senyalitzats

25%

75% 75% 75%

Exterior dels centres educatius

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Avaluació de l’exterior del s centres educatius Tal i com hem comentat a la Introducció, la cadena d’accessibilitat és el conjunt d’elements que, en el procés d’interacció de l’usuari amb l’entorn, li permet realitzar les activitats que tingui previstes fer. A l’avaluació exterior hem valorat ítems tals com: paviments i pendents, pas de vianants i semàfors, escales, obstacles a les voreres, etc., amb la finalitat de comprovar si la cadena d’accessibilitat permet a les persones amb diversitat funcional arribar al centre de manera autònoma. Encara que el centre educatiu tingui totes les condicions óptimes d’accessibilitat, si no es pot arribar fins a ell no és apte. Sumant als obstacles urbanístics les barreres per manca de civisme (vehicles mal aparcats, excrements, etc.) els resultats tornen a fer paleses greus deficiències d’accessibilitat.

AMPUTATS SANT JORDI Cadena d’accessibilitat Paviment senyalitzador Pivots

16%

57%

Locals amb accés a nivell

36%

Llambordes en bon estat Semàfors que compleixen

28%

27% Voreres que compleixen

27%

Pas de vianant operatius

Ubicació contenidors adequada

48%

Arbres ben coberts

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

1. Paviments i pendents Les voreres a l’exterior del centre incompleixen en un 73% els requisits d’accessibilitat. Els incompliments passen per desperfectes a la vorera, pendent longitudinal excessiva (per orografia) i paviments inadequats.

Voreres 27%

Compleixen

Requisits Voreres Pendent longitudinal adequada

Llambordes en mal estat

No compleixen 73%

73% 27%

27% 73%

Paviment adequat

73% 27%

AMPUTATS SANT JORDI Dimensions voreres Les dimensions de les voreres són adients en un 73%, amb la majoria d’amplada lliure d’obstacles.

27%

Compleixen

El 91% dels clots dels arbres estan sense cobrir.

No compleixen 73%

Amplada Voreres

Arbres 0% 9%

< 0'90 m.

Núm. Coberts

0,90 m.-1,5 m.

Núm. Mal coberts

>1,5 m

Núm. Sense cobrir

45% 37%

36%

27%

32% 23%

91%

Amplada total

Amplada lliure de obstacles

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

2. Pas de vianants i semàfors Pas de vianants 5%

95%

Pas de vianants que compleixen Pas de vianants que no compleixen

En els diferents passos analitzats a l’exterior dels centres, les barreres arquitectòniques més freqüents són: inexistència o incorrecte paviment senyalitzador i la presència de pivots. La pendent longitudinal excessiva també representa una dificultat així com el desnivell inadequat entre la vorera i la carretera.

Requisits pas de vianants 57%

Pivots Paviment del pas adequat

43% 89% 11% 70%

Pendent longitudinal adequada

30%

Pas lliure en qualsevol dels dos costats

73% 27%

Desnivell adequat entre vorera i carretera Paviment senyalitzador accessible

70% 30% 16% 84%

AMPUTATS SANT JORDI Semàfors 28%

Els semàfors analitzats compleixen en un 28% els principis DALCO i de disseny universal, però ens trobem en un 55% dels dispositius sense senyal acústica i un 17% trecats o inexistents.

Semàfors que compleixen Semàfors trencats o inexistents

55% 17%

Semàfors sense senyals acústiques

3. Papereres, contenidors i bústies En aquests ítems, destaquem els contenidors: en un 97% dels centres impedeixen el seu ús per disseny i en un 48%, encara que compleixen normativa no es poden utilitzar per la seva ubiació errònia.

Contenidors 97% 48% 9%

Contenidors Impedeixen el Perilloses per Impedeixen el seu ús pel falta de seu ús per la disseny detecció seva ubicació

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

4. Escales Escales

Requisits Escales 23%

Hi ha recorregut accessible alternatiu

Compleixen No compleixen

100%

77% 100%

Espais sota escales protegits

Replanells >120 cm. de llargada

100%

Més de 12 esglaons seguits amb replanell

62%

38%

NO Esglaons accessibles

100% 0% 23%

Baranes i passamans accessibles

Pel que fa a les escales i rampes exteriors dels centres educatius, continua essent la principal dificultat la manca de baranes i passamans i la falta de senyalització d’inici i final de tram.

Amplada pas >120 cm. Senyalització inici i final

77% 100% 0% 0% 100%

AMPUTATS SANT JORDI 5. Rampes

Rampes

Requisits Rampes Inclinaci贸 adequada Trams de longitud correcta

No compleixen

100%

Baranes i passamans accessibles

SI NO

100% 14%

Espai inici i final >150 cm.

14% 0%

71% 100%

Amplada pas >90 cm.

Senyalitzaci贸 inici i final

29%

Paviment adequat Compleixen

86%

14%

86% 86%

100%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

6. Incompliment cívic La manca de civisme esdevé una de les causes d’inaccessibilitat més freqüents. Els vehicles mal aparcats que dificulten el pas i la falta de manteniment de la neteja urbana són el tant per cent més alt.

AMPUTATS SANT JORDI 7. Locals comercials Locals comercials 7%

El 95% dels locals comercials que envolten els centres educatius (botigues, bars, forns de pa, etc.) són de difícil accés: les rampes són inadequades, hi ha esglaons a l’accés i les portes de vidre no tenen senyalització cromàtica.

Compleixen No compleixen 93%

Requisits Locals comercials Rampa adequada

0% 100% 46% 54%

Tipus d'obertura de porta adequada Amplada de porta adequada Porta de vidre amb senyals cromàtiques

Accés a nivell

100% 0%

SI NO

68% 32% 36% 64%

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

8. Aparcaments reservats Aparcaments reservats Requisits Aparcaments reservats Compleixen 50%

50%

No compleixen

Plaça sense pendent

Perímetre d'accés lliure d'obstacles

Els aparcaments reservats per a persones amb mobilitat reduïda presenten dimensions incorrectes i no tenen un recorregut accessible i protegit fins a la vorera.

100% 0%

SI Correcta senyalització horitzontal

Espai de maniobra previ adequat

Recorregut accessible protegit fins la vorera

100% 0%

0% 100%

RETORN DE QÜESTIONARIS

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Respostes més significatives Amb l’experiència adquirida dels anys anteriors sumada a l’esperit de voler millorar en la tasca de sensibilització als joves de la nostra ciutat davant la discapacitat, enguany, l’Associació d’Amputats Sant Jordi s'ha proposat millorar la qualitat del projecte “Els joves davant la discapacitat: consciència social i solidaritat”. Per assolir aquest objectiu, hem iniciat un nou procés que anomenem “Retorn de qüestionaris”. Aquest procediment consisteix en fer un resum dels qüestionaris que omplen els alumnes desprès de l’activitat, realitzant la valoració i l’anàlisi de la comprensió dels conceptes que s’han treballat durant la realització del taller. Un cop finalitzat aquest ànalisi, retornem la valoració a les escoles per tal que puguin treballar els conceptes que no han quedat prou clars i que serien necessaris continuar potenciant al centre educatiu per tal de realitzar un tancament més acurat de l’activitat. Un cop enviat el retorn i després que el professorat ha treballat el tema a classe, els demanem que responguin a unes preguntes per saber com ha anat aquest treball a

l’aula: quins conceptes han generat més complicacions, si ha resultat interessant tornar a tractar el tema que ens escau desprès d’un temps, si han sorgit nous dubtes i si troben correcte aquesta nova iniciativa de retornar la valoració del qüestionaris. Amb aquest nou procés fem un seguiment de l’activitat, realitzant un treball més acurat i complert sobre el tema que tractem i ens permet treballar aquells aspectes que l’entitat vol avaluar com a procés de millora contínua. Gràcies al resum dels qüestionaris que enviem a les escoles hem pogut corroborar que la majoria d’alumnes valoren molt positivament la nova perspectiva sobre la diversitat funcional que exposem. Molts d’ells confirmen que abans de l’activitat pensaven que una persona que té una discapacitat no és capaç de fer res, que tenen tendència a tenir mal caràcter i ,en definitiva, que no són capaços de gaudir la vida i experimentar el sentiment de la felicitat. La conclusió que extreuen després de realitzar el taller, és que les persones que tenen una discapacitat poden fer tot allò que ells es proposen, que el caràcter del individu no està

AMPUTATS SANT JORDI relacionat a la discapacitat i que són capaços de gaudir la vida i ser feliços amb les tasques que realitzen. “Jo pensava que quan una persona té una discapacitat no està content ni li agrada parlar de la seva discapacitat” En vers a la nova terminologia que exposem, hem pres bona nota per posar més èmfasi davant de l’explicació dels conceptes: accessibilitat i disseny universal, ja que ens hem trobat amb la situació que els alumnes saben el què és gràcies a l’experimentació durant la part pràctica però a vegades troben certa dificultat a l’hora de fer una definició vàlida. Les següents respostes que hem trobat ens donen informació de la correcta comprensió: “L’accessibilitat no només és accedir a un lloc, sinó que tot ho pugui gaudir tothom”. “El Disseny Universal és un disseny fet perquè el pugui utilitzar tothom, tingui discapacitat o no. Útil per a tothom” Tot i aquests aspectes que caldrà millorar del taller, la part pràctica rep molt bona crítica ja que, el fet de posar-se a la pell d’una persona que té una discapacitat, els desperta una relació d’empatia amb aquest col·lectiu i amb les dificultats que es troben per poder realitzar les activitats de

la vida diària degut a les barreres arquitectòniques, de comunicació o de civisme que encara estan vigents en la nostra societat. “Les barreres arquitectòniques són totes les coses que t’impedeixen fer les activitats de la vida diària”. “Les barreres arquitectòniques són parts del mobiliari urbà i no urbà que impedeixen que les persones amb discapacitat siguin independents”. Un nou concepte que ha tingut molt bona acollida és el de Diversitat Funcional. Entenen que al parlar d’una persona que conviu amb una discapacitat, la terminologia emprada fins al moment (minusvàlid, invàlid, deficient) té connotacions negatives i fa referència constantment a les “no capacitats”. Ells fan la reflexió que no ha de ser gens fàcil acceptar la nova situació si sempre se’ls recorda les “no capacitats”. En canvi, comenten que el concepte “diversitat funcional” fa referència als aspectes facilitadors i positius, fa èmfasi a la realització de les tasques sense importar la manera en que s’assoleixin. Per tant, els professionals que formem part de l’equip educatiu de l’Associació Amputats Sant Jordi, ens sentim prou satisfets de la bona acollida d’aquesta nova nomenclatura.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET “Jo penso que si, que poden fer la majoria de coses perquè a banda que moltes no les poden fer igual que nosaltres, les faran de manera diferent” “Penso que els joves amb discapacitat poden fer les mateixes coses que la resta perquè són persones que poden fer de tot.”

2012

També ens interessem per saber si la nostra activitat ha ajudat a l'aula. Alguns professors han comentat que hi ha hagut un canvi de relació amb els alumnes de l'escola que tenien algun tipus de diversitat funcional, ja que ells han explicat quina era la seva situació, han deixat de sentir-se avergonyits i els seus companys han normalitzat aquestes diferències fent que millorés la relació entre els alumnes.

El seguiment i desenvolupament de l’activitat finalitza amb la recollida d’un últim qüestionari, la valoració dels educadors, on el professorat valora l’activitat i ens explica els aspectes que s’han de millorar, l’impacte que ha suposat la realització del taller i quina opinió tenen de la novetat que hi ha aquest any en el projecte. Ens complau confirmar que les nostres valoracions i les del professorat són molt similars. La totalitat dels professors comenten que els alumnes recordaven el treball que vàrem realitzar a l'escola, confirmen que els conceptes que més els ha costat aclarir són: accessibilitat i disseny universal. Les nomenclatures que han sigut més fàcils de solucionar dubtes han estat: la discapacitat, els tipus i les causes que poden produir una discapacitat i les barreres arquitectòniques.

AMPUTATS SANT JORDI

Per últim, els preguntem si creuen que l'activitat ha fet que els alumnes es qüestionin aspectes de la nostra societat. La majoria dels mestres afirma que els alumnes estan més sensibilitzats amb les dificultats en la que es troba una persona amb diversitat funcional i que comprenen que no només hi ha problemes en l'arquitectura i el disseny dels objectes, sinó que es fan conscients de les barreres de comunicació, les relacionades amb l'estigma o les generades per actes incívics. Totes aquestes depenen dels ciutadans i per tant tots som responsables a l'hora de facilitar que una persona amb diversitat funcional pugui gaudir de la ciutat, les persones que conviuen i el seu entorn d'una manera autònoma. “Encara queda molt per fer, ja que hi ha pocs llocs que siguin accessibles per a tothom.”

VALORACIÓNS D’ALUMNES I PROFESSORS

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Valoració d’alumnes i professors Mitjançant el qüestionari que realitzen els alumnes a la darrera part de l’activitat, l’Equip Educatiu recapta molta informació important: d’una banda comprovem si els nois/es han assimilat els conceptes teòrics que s’han explicat i si els ha canviat la visió sobre les persones amb diversitat funcional. D’altra banda, sabem quina de les activitats els ha agradat més i perquè i d’aquesta manera extraiem conclusions per tal de millorar l’activita de cara a noves edicions.

Nombre Total d'alumnes CAN PEIXAUET

56 109

LA BASTIDA

LES VINYES 85

PUIG I CASTELLAR

Enguany, l’activitat s’ha realitzat a sis centres educatius, arribant a alumnes de diversos nivells, des de cinquè de primaria fins a cicles formatius de grau mitjà. Els alumnes, preguntats per la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat, pensen, en un alt percentatge que no es dóna, però atribueixen les dificultats a l’entorn, no a la capacitat de les persones. “Hi ha moltes barreres arquitectòniques que impedeixen fer algunes coses.” “Encara queda molt per fer, ja que hi ha pocs llocs que siguin accessibles per a tothom.” Tanmateix expressen que la seva visió de les persones amb discapacitat ha canviat i que tornarien a repetir l’activitat, sense fer grans canvis (el canvi més demanat és allargar el temps de la part pràctica).

MERCÉ RODOREDA

113 65

RAMON BERENGER

AMPUTATS SANT JORDI El més valorat de l’activitat és la experiència de moure’s pel carrer amb cadira de rodes i el testimoni del voluntari de l’associació amb discapacitat.

“Si que ha canviat la meva manera de veure les persones amb discapacitat perquè he pogut viure el que senten.” “Jo ja pensava que les persones discapacitades eren normals. Són persones, no són gent d’altres planetes.”

La utilitat de la valoració dels educadors també és fonamental pel nostre projecte. De fet amb aquesta opinió podem tenir més consciència dels valors que transmetem als joves. A més a més aquest any vam introduir la novetat del retorn de qüestionaris, per tal de poder treballar a classes els continguts apresos durant l’activitat i poder així profunditzar els que desperten més interès. Aprofitem aquesta valoració per avaluar si aquesta nova iniciativa els hi ha estat útil. La utilitat del retorn va ser valorada molt bé per part dels educadors, gairebé el 100% el valora com molt positiva.

Valoració retorn NS/NC

GENS POSITIU

POC POSITIU

POSITIU

BASTANT POSITIU

MOLT POSITIU

100%

Un altre aspecte que sembla útil destacar és l’èxit que va tenir l’experiència directa d’un testimoni. Veure com condiciona directament a una persona l’afectació d’una capacitat dóna als joves més eines per entendre com superar als moment complicats de la vida i com enfrontars’hi. "El que considero més interessant és que els Alumnes es posin en la pell dels discapacitats, és el que els impacta més".

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Tots els professors entrevistats recomanarien l’activitat a altres centres i expressen la voluntat de repetir-la als anys vinents. " He vist que els alumnes aprenien conceptes que són molt importants per a la seva capacitat com a persones i que d'altra banda a nosaltres ens és més difícil d'explicar tant bé com vosaltres amb la experiència”.

CONCLUSIONS

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Conclusions Amb la intenció d’avaluar les deficiències en l’accessibilitat dels diferents centres educatius i amb la finalitat de realitzar aquest informe ens hem posat a la pell d’un estudiant amb discapacitat quan realitza el recorregut de cada dia per poder anar a la seva escola. També hem valorat quins obstacles pot trobar dins del centre per desenvolupar la seva vida d’estudiant en igualtat de condicions. Prèviament a exposar les conclusions a les què hem arribat, gràcies a la feina realitzada durant aquest curs escolar, és important aclarir diferents aspectes que cal tenir en compte per poder fer una lectura adequada de les dades que aquí es presenten. Tal i com hem explicat en el capítol “Accessibilitat o barreres?”, ens hem basat en els principis DALCO i en el concepte de Cadena d’Accessibilitat, llavors quan parlem de si un recorregut o espai és accessible o no, ho fem dels seus elements en conjunt, no de tots els seus elements per separat. Això vol dir que, si hi ha un punt de l’itinerari que implica una barrera o la ruptura de l’accessibilitat, es considerarà que no és accessible. Per aquest motiu cal remarcar que, encara que

la majoria dels centres de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet que participen en aquest informe tenen la gran part dels seus elements adaptats, com per exemple els seus accessos, d’altres no compleixen els requisits i per aquest motiu, en el seu conjunt, no són centres accessibles. També és important tenir en compte que les majors dificultats que hem trobat són aquelles relacionades amb les discapacitats sensorials, ja que necessiten unes adaptacions més específiques. Els elements relacionats amb les discapacitats físiques són els que presenten un major grau d’accessibilitat. A continuació us presentem els ítems que trobem a les cadenes d’accessibilitat presentades en aquest estudi i que considerem més importants a l’hora d’avaluar els seus recorreguts.

AMPUTATS SANT JORDI EXTERIOR DEL CENTRE EDUCATIU:

VORERES QUE COMPLEIXEN

El 27% de les voreres analitzades als voltants del centre són accessibles. Encara que s’han detectat alguns problemes, la gran majoria tenen un paviment adequat i es presenten lliures d’obstacles.

LLAMBORDES EN BON ESTAT

S’ha detectat que només el 27% de les voreres tenen llambordes en bon estat.

PAS DE VIANANTS OPERATIUS

El 5% dels passos de vianants són accessibles: paviment adequat, pendent longitudinal adequada, entre d’altres.

SEMÀFORS QUE COMPLEIXEN

El 28% de semàfors compleixen amb els principis DALCO. I el 55% no tenen senyalització acustica.

PAVIMENT SENYALITZADOR

Només trobem que el 16% dels passos de vianants tenen paviment senyalitzador amb una correcte ubicació.

PIVOTS

La presència de pivots en un 57% dels passos de vianants dificulten la mobilitat, sobretot, de les persones amb discapacitat visual.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

ARBRES BEN COBERTS

Només en el 0% dels casos hem detectat que els clots es troben ben coberts.

UBICACIÓ DELS CONTENIDORS ADEQUADA

El 52% dels contenidors de la ciutat de Santa Coloma de Gramenet són accessibles, però el 48% no ho són per la seva mala ubicació.

LOCALS AMB ACCÉS A NIVELL

Dels locals que es trobaven a l’entorn del centre i que nosaltres hem avaluat, el 36% tenen el seu accés a nivell. Això significa que no trobem esglaons en la seva entrada, fet que possibilita a moltes persones poder accedir a ells.

AMPUTATS SANT JORDI INTERIOR DEL CENTRE EDUCATIU: ACCÉS AL CENTRE

ACCÉS A NIVELL

El 50% dels centres analitzats tenen el seu accés a nivell. És un dels ítems més importants perquè si l’escola no té una entrada accessible és impossible poder fer ús de les instal·lacions.

CORRECTA SENYALITZACIÓ DEL CENTRE

El 0% dels centres educatius tenen una correcta senyalització. No presenten contrast cromàtic i relleu o text en Braille, molt necessari per les persones amb discapacitat visual.

ESCALES AMB BARANES ACCESSIBLES

El 0% de les escales analitzades en els accessos als centres tenen les baranes accessibles.

RAMPES AMB SENYALITZACIÓ AL INICI I FINAL

Una de les característiques més importants que cal remarcar pel que fa a les rampes es que el 0% tenen senyalització al seu inici i final.

ESPAIS COMUNS DEL CENTRE ALÇADA ADEQUADA DELS MOSTRADORS MOSTRADORS SENSE VIDRES QUE DIFICULTEN LA COMUNICACIÓ

El 67% dels mostradors de les recepcions tenen una alçada adequada, possibilitant el seu ús a moltes persones amb diversitat funcional. El 33% de les recepcions analitzades són accessibles. Els vidres dificulten la comunicació a les persones amb discapacitat visual, auditiva i a les persones

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

amb dificultats a la parla. PANELLS I RÓTOLS D’INFORMACIÓ ACCESSIBLES

De les senyalitzacions avaluades dels centres educatius, el 0% són accessibles. Les persones amb discapacitats sensorials troben moltes barreres en aquests aspectes.

ESCALES ACCESSIBLES

El 0% de les escales analitzades són accessibles, per tant totes presenten deficiències que dificulten el seu accés. Els principals problemes que trobem són les baranes i les senyalitzacions al seu inici i final.

RAMPES ACCESSIBLES

Al igual que les escales, el 0% de les rampes són accessibles. Presenten deficiències: la seva inclinació i les baranes són, per exemple, característiques a tenir en compte.

PORTES AMB CONTRAST VISUAL

El 67% de les portes de l’interior dels centres educatius tenen contrast visual, aspecte que facilita molt a les persones amb discapacitat visual la deambulació per l’edifici.

LAVABOS ACCESSIBLES

El 0% dels lavabos dels centres analitzats són accessibles. És un element indispensable per poder parlar d’accessibilitat a un centre educatiu i més, tenint en compte, el número d’hores que els estudiants passen dins l’escola.

ASCENSORS AMB COMUNICACIÓ VISUAL

Aquest és un exemple d’elements que cal tenir en compte perquè les persones amb discapacitats sensorials no trobin tants obstacles. El 0% dels ascensors avaluats no disposen de comunicació visual amb l’exterior.

AMPUTATS SANT JORDI Tret dels elements descrits anteriorment, també cal tenir present que hi ha d’altres obstacles que poden dificultar la mobilitat de les persones amb diversitat funcional tant pel carrer com pels centres educatius: les pissarres dels locals comercials, les terrasses dels bars, les tarimes que trobem davant les pissarres de les aules, obstacles en espais comuns, elements dels bars i les cafeteries dels centres educatius, etc. Aquests elements, en moltes ocasions, tenen una fàcil solució i no és tant un problema econòmic com una falta de conscienciació. Aquest també és un objectiu del nostre projecte: conscienciar a tothom, no només als alumnes que participen en aquesta activitat, sinó també al seu entorn. Malauradament un any més la conclusió d’aquest informe és que el 100% dels centres educatius on s’ha realitzat l’activitat no són accessible per tots tipus de discapacitat, ja que les seves cadenes d’accessibilitat presenten ruptures. Com associació que defensa els drets de les persones amb diversitat funcional tenim la obligació de reclamar que el discurs d’una educació inclusiva sigui respectat. És necessari adaptar tots els espais escolars a tots els seus estudiants, sense cap mena d’exclusió, siguin quines siguin

les seves capacitats. No podem exigir que els joves de la nostre societat siguin solidaris i respectuosos amb la diferència si nosaltres, aquells que hem de donar exemple, no som capaços de treballar amb aquests objectius. No hem d’esperar reclamacions i protestes per part de les persones amb diversitat funcional perquè els espais i edificis públics siguin accessibles. Hem de treballar per aconseguir aquest objectiu i d’aquesta manera les persones amb discapacitat es sentiran, realment, en igualtat de condicions que la resta de membres de la nostra societat.

I INFORME D’ACCESSIBILITAT

STA. COLOMA GRAMENET

2012

Equip humà Direcció Mª Pilar Díaz López Coordinació Lorena Raindo Portillo Responsable de l’àrea de sensibilització a centres educatius Mireia Garrido García Tècnics Míriam Aguilera Martín Desireé Cascales Xalma Barbara Carfí Clara Clapés Caimary Miguel Ángel Delgado Martín Juana López Martínez Voluntaris Javier Rojano Sánchez Gustavo Correa Serra Astrid Fina Paredes Aniceto Velasco

Amb el suport de: