Bastiment

Page 1

EL BASTIMENT PER PART DEL PROFESSORAT EN LES ACTIVITATS D’APRENENTATGE PER AL TREBALL PER COMPETÈNCIES (ACTIVITATS PROLÈPTIQUES) Quan es vol crear situacions d’aprenentatge per al desenvolupament de competències, cal fer-ho des de la perspectiva de la construcció compartida del coneixement entre professorat i alumnat. La construcció compartida no es podrà donar si no som capaços de treballar en la zona de desenvolupament proper de l’alumnat i aquesta zona serà accessible si establim una comprensió compartida entre els i les participants en una determinada activitat, anomenada intersubjectivitat (Rommerveit, 1979, 1985). Aconseguir la intersubjectivitat exigeix que tant adult com alumne hagin d’adaptar la seva perspectiva particular a la perspectiva de l’altre i intentar mantenir aquest enfocament compartit. En aquest cas, les noves perspectives adquirides impliquen una major comprensió i són la base per a posteriors creixements (Wertsch, 1985). La comprensió comuna aconseguida mitjançant la intersubjectivitat permet a l’adult expandir-la partint del que ja sap i anar una mica més enllà. I en aquesta ja creada zona de desenvolupament proper en la que professorat i alumnat comparteix un cert món comú, tenen gran importància els mecanismes comunicatius. En el transcurs del diàleg (la comunicació) es va construint una base de coneixement compartit en la que el professor o professora aporta l’estructura de suport i la guia, les pistes, per a que l’alumne aprengui a controlar el món nou que va descobrint i guanyi iniciativa i autonomia per a moure’s. En aquest procés s’hi ajusta el bastiment. Aquest bastiment és una tècnica que s’usa en la interacció entre experts i novells: davant d’una tasca concreta, l’expert afavoreix la participació i el domini de la tasca per part del novell. Evidentment, el bastiment ha de ser temporal, desapareixent quan l’aprenent va prenent el control de l’activitat i domina la realització de la tasca. Això lliga el bastiment amb l’autoregulació i l’autonomia. No podem pensar que l’aprenent sigui un element passiu en la construcció del bastiment adequat a una tasca perquè cal que tingui la iniciativa necessària per a facilitar que l’expert li doni el suport convenient. Així doncs es tracta d’un procés conjunt interdependent, en el que s’aconsegueix una mena de co-construcció del coneixement, que ens porta a la negociació de significats. Si s’arriba a aquest punt, la co-construcció del coneixement és vista com un èxit del treball col·laboratiu entre aprenent i expert. PERQUÈ EL BASTIMENT PEDAGÒGIC SIGUI EFICAÇ S’HA DE TREBALLAR DES DE TRES NIVELLS O ECOSISTEMES Perquè el bastiment pedagògic compleixi les condicions exposades més amunt, ha de treballar-se des de diferents ‘nivells d’ajuda’. La proposta que presentem es basa originàriament en la teoria dels ecosistemes de Bronfenbrenner aplicada al procés de bastiment a l’aula per van Lier (1998). Bronfenbrenner publica l´any 1979 l´esquema de desenvolupament humà a l´entorn de diversos ecosistemes, cadascun d´ells dins d´un altre. En el model de Bronfenbrenner, el context apareix com un conjunt d’esferes d’influència que exerceixen la seva acció

O.Esteve i GTPR

1


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.