1
Índex
3
Sessió 1:
La persona
emprenedora i la idea 9 Sessió 2: Estratègia i anàlisi intern 14
Sessió 3:
Formes jurídiques
2
Sessi贸 1 La persona emprenedora i la idea
3
SESSIÓ 1: LA PERSONA EMPRENEDORA I LA IDEA Encara que la idea per sí sola no garanteixi que es pugui generar una empresa, sí que és una llavor per a la seva formació. És per aquesta raó que resulta extremadament important el ser capaç de treballar les nostres idees, posant-les a prova, explorant tot el seu potencial. Hi ha múltiples eines per a generar idees, des de la més simple com la pluja d'idees (brainstorming), fins a complexes sistemes de desenvolupament de conceptes. Entre elles, trobem el mètode SCAMPER desenvolupat per Alex Osborn i ampliat per Bob Eberlee. Aquest mètode ens permet explorar les possibilitats i variants que proporciona una idea utilitzant una metodologia guiada per la pluja d'idees (brainstorming). El mètode SCAMPER es basa en 7 etapes basades en els verbs d'acció, que permeten enfocar una idea des de diferents punts de vista. És important tenir en compte que, abans d'utilitzar aquest mètode, haurem de seleccionar l’enfocament creatiu. Aquest enfocament creatiu permet centrar-nos en un problema que volem resoldre o una idea que volem millorar / explorar. A continuació detallem cada una de les etapes del mètode SCAMPER: (S): Substituir: basat en la substitució d'objectes, persona o funcions.
Què més pot ser substituït? Podem canviar les regles? Altres ingredients? Altres materials? Un altre procés o procediment? Una altra força? Un altre lloc? Una aproximació diferent? Una altra part en comptes d'aquesta?
Exemple: utilitzar sacarina per substituir el sucre o utilitzar l'iPhone per reemplaçar el reproductor de MP3. Un altre exemple de substitució és el Cirque du Soleil, que reemplaça els animals per actuacions molt plàstiques i amb persones. (C) Combinar: basat en la combinació de diferents elements, funcions o persones.
Quines idees es poden combinar? Podem combinar propòsits, intencions? Què tal una col·lecció? Què tal una barreja, un aliatge, una agrupació? Combinar unitats? Quins altres serveis podríem barrejar amb aquest? Com es podria empaquetar una combinació? Què es pot combinar per multiplicar els possibles usos? 4
Quins materials podríem combinar?
Exemple: combinar cola amb papers petits, va desembocar en un invent famós, el post-it. Un altre element famós que respon a aquest moviment és la Kinder Sorpresa, el resultat de combinar un regal amb un bombó de xocolata. (A) Adaptació: basat en l'adaptació d'un procediment o sistema a una necessitat o sector diferents.
Què més és com aquest? Quina altra idea et suggereix això? El passat ens ofereix algun paral·lelisme? Què podríem copiar?. Quina idea podríem incorporar? Quin altre procés es podria adaptar? Què més es podria adaptar? En quins diferents contextos puc incloure el meu concepte? Quines idees d'altres àmbits o sectors diferents del meu puc incorporar?
Exemple: Adaptar el “vending" a les gasolineres o la compra d'entrades per al cinema. (M) Magnificar / Modificar: basat en la modificació d'alguns dels aspectes del producte o servei .
Què podem ampliar, expandir, o estendre? Què podem exagerar? Què podem sobre dimensionar? Què podem afegir? Més temps? Més fort? Mes alt? Mes llarg? Què tal més sovint? Trets addicionals? Què pot donar valor afegit? Podem duplicar-lo? Com ho podríem portar a un extrem absolut?
Exemple: Crear el paraigües familiar, simplement augmentant la seva mida. També maximitzar el paper higiènic, aconseguint més metres en el mateix espai.
(P) Posar altres utilitats: basat en dotar de diferents utilitats al producte o servei.
Per a què més es podria utilitzar? Hi ha noves maneres d'utilitzar-lo tal i com és, tal i com està? Quines altres utilitats tindria si el modifiquem? Què més es podria fer a partir d'això? Altres extensions? Altres clients?
5
Exemple: En l'àmbit del servei, trobem l'evolució de molts centres esportius, que passen de ser llocs dedicats únicament a la formació, a ser entorns on es potencia poder conèixer a altres persones. Un cas famós de canvi d'ús és el medicament Viagra, que finalment acaba servint per a alguna cosa que en principi va ser un efecte secundari de la seva indicació original.
(E) Eliminar / Minimitzar: basat en l'eliminació d'elements propis del producte o servei.
Què passaria si fos més petit? Què hauríem d'ometre? Ho hauríem de dividir? Trossejar-lo? Separar-lo en diferents parts? Reduir? Fer-lo més eficient? Fer-ho en miniatura? Condensar? Compactar? Restar? Eliminar? Es poden suprimir les regles? Què hi ha que no sigui necessari? Què ens rebel·laria un diagrama del procés?
Exemple: Suprimir les cues i incertesa al renovar el DNI/Passaport, demanant cita prèvia per Internet o telèfon. Suprimir part del servei per oferir un millor preu del mobiliari és una de les bases de l'empresa IKEA.
(R) Reordenar / Invertir: basat en la reinvenció, en posar tot en dubte i construir una altra vegada la idea
Quins són els contraris? Quins són els negatius? Podem donar-li la volta? Fer el que no s'espera?
Exemple: Un clar exemple de la inversió d'un producte és el "camel Bag", que prové d'invertir un recipient de líquid.
6
OPORTUNITAT DE NEGOCI L’oportunitat de negoci és un concepte que ens parla de les possibilitats que té la nostra idea de convertir-se en un sistema empresarial que es relacioni amb el mercat generant beneficis. Simplificant, ens diu si la nostra idea pot conduir a un negoci rendible o de manera contrària, si no té un mercat que estigui disposat a acceptar-ho. Determinar la oportunitat de negoci no és una tasca fàcil, ja que depèn d’una cosa externa i difícil d'interpretar, el mercat. Mentre que una idea parteix de nosaltres i s'aplica al mercat, una oportunitat deriva del mateix mercat i es mostra segons les tendències, necessitats no cobertes o elements similars. És important tenir en compte que l'èxit d'un producte o servei depèn del mercat, que és el que haurà de consumir-ho i pagar-ho. És essencial,des d’un principi, ser capaç d'aplicar un filtre de viabilitat a l’hora de dur a terme nostra idea. Els principals factors per tenir en compte si estem davant d’una oportunitat de negoci i no només davant una idea:
Soluciona un problema existent? Hem de tenir clar que la nostra proposta aporta una solució a un problema clar i concret.
Existeix la necessitat actualment? És important determinar si la necessitat que tenim la intenció de satisfer existeix a la nostra possible clientela i si és conscient d’això. També haurem de determinar fins a quin punt el mercat precisa una millora o alternativa al respecte o no.
És factible tecnològicament, legalment, socialment, etc.? Des d’un primer moment, es important contemplar si les capacitats de les que disposem i les que tenim al nostre abast ens permetran dur a terme la nostra idea.
Té sentit a nivell financer? Tot i que el compte d’explotació del nostre projecte es una cosa que acostuma a treballar-se al final d’un pla de negoci, en la creació de noves empreses es molt important realitzar un plantejament financer inicial. L’objectiu d’aquest primer estudi no és aconseguir un compte detallat, sinó avaluar els intervals econòmics en els que es podria moure el nostre negoci. Aquest primer “tanteig” financer ens permetrà avaluar l’atractiu i fins i tot la viabilitat del nostre projecte abans de començar a treballar a fons amb ell.
7
Sessió 2 Estratègia i anàlisi intern
8
Sessió 2: ESTRATÈGIA I ANÀLISI INTERN La persona emprenedora és aquella persona que identifica una oportunitat i organitza els recursos adients per engegar-la en funcionament. Com és una persona emprenedora? Segons la Generalitat de Catalunya (2013) la majoria de persones emprenedores del dia d’avui son:
Persones amb menys de 40 anys; Provinents majoritàriament de ciutats; Són principalment homes, encara que últimament s’ha notat l’increment de dones que comencen el seu propi negoci.
És important tenir en compte els principals trets de personalitat que hauria de tenir qualsevol persona emprenedora:
Adaptabilitat al canvis; Ambició; Assumpció de riscos; Autoestima; Capacitat de sacrifici; Flexibilitat; Curiositat; Honestedat; Persistència; Iniciativa; Proactivitat; Responsabilitat; Visió de futur realista; Optimista; Creativitat.
D’altra banda també la persona emprenedora es caracteritza en la majoria de casos amb aquestes habilitats:
HABILITATS COMUNICATIVES: ha de ser capaç de comunicar-se amb el seu entorn, “vendre” la seva idea i buscar sinèrgies. És molt important disposar de capacitats de negociació i generar xarxes de recolzament. CAPACITATS DE GESTIÓ: capacitat de pensar i de resoldre diferents temes alhora, de disposar de coneixements globals del funcionament d’una empresa o de disposar d’una visió de l’estratègia de negoci (fixar objectius i avaluar-los, ser capaç de preveure la viabilitat d’un projecte, etc.). HABILITATS PER A ORGANITZAR: capacitat de desenvolupar i gestionar un grup de treball. HABILITATS PER CONÈIXER I APROFITAR L’ENTORN: una persona emprenedora ha d’estar informada contínuament dels possibles canvis 9
en l’entorn que opera per a poder reaccionar a temps i adaptar-se a les noves necessitats de les seves persones consumidores, les empreses proveïdores i entitats col·laboradores.
Avui en dia es parla de la nova formula per al èxit que l’obtenim així:
EFICIÈNCIA + EFECTIVITAT + TRANSFORMACIÓ + INNOVACIÓ = ÈXIT CANVI L’estratègia és la resposta a dues preguntes:
Què és el nostre negoci?, Què hauria de ser?
És una decisió present amb efecte futur, però el temps de l’estratègia és indeterminat, perquè l’estratègia establerta només és vàlida fins la pròxima maniobra pròpia o aliena. Per conquistar el futur es requereix anteposar-se, preveure el que ocorrerà,
ja que el futur es preveu o es pateix. La planificació és un procés a través del com, de forma consensual els integrants d'un projecte, projecten el que s'ha de fer ara per garantir els èxits esdevenidors. Es parteix d'un diagnòstic que el més objectiu possible, permeti precisar el “ara”. A partir d'aquí es projecta el què, el com i el quan fer-ho tot, la qual cosa es materialitza en l'elaboració d'objectius desafiadors però assolibles, que aconsegueixi mobilitzar totes les forces de l'organització en aquest sentit. L’estratègia té 3 diferents etapes:
10
1.
Anàlisi: És la fase que genera els pilars del projecte/empresa. L'anàlisi ens dóna la base sobre la qual decidim llançar el projecte o bé desestimar-ho. Inclou la recerca i la recollida de dades per poder prendre una decisió.
2.
Estratègia: És la fase en la qual es prenen les decisions a llarg i mig termini. Això és decidir l'estratègia que seguirà el projecte i comprèn des de la segmentació del mercat potencial, fins a la selecció de la meva clientela, aquella a la qual dirigeixo el meu producte/servei i el posicionament del meu producte o servei (Qui vull ser en la ment de les persones que consumiran el meu producte o servei?)
3.
Tàctica: Aquesta és l'última fase, i encara que és la més coneguda, mai ha de dur-se a terme sense recollir abans dades, analitzar-les, i decidir l'estratègia de l'empresa. La tàctica sempre ha d'estar al servei de l'estratègia, i comprèn decisions com el concepte de producte/servei, el preu, la distribució i la comunicació que faré per a què les persones que van a consumir els meus productes o els meus serveis em reconeguin i vulguin adquirir-ho.
Aquest mateix procés podem aplicar al nostre projecte personal / laboral. Per a poder fer l’anàlisi de forma correcta, ens haurem de basar en 2 tipus; anàlisi intern i extern. En aquest mòdul ens basarem sobretot en l’anàlisi intern, ja que l’anàlisi extern es treballarà directament a Barcelona Activa. En l’anàlisi intern analitzem els nostres propis recursos, punts ports i punts febles per a poder valorar el nivell de preparació de nosaltres mateixos i de recursos propis per engegar el nou projecte. Per a poder fer la valoració de forma complexa, ens basarem en l’anàlisi DAFO. 11
L'Anàlisi DAFO és un mètode de planificació estratègica per a avaluar les Debilitats, Amenaces, Fortaleses i Oportunitats d'un projecte. Consisteix en una anàlisi que diferencia entre els factors interns (fortaleses i debilitats) d'una organització i els factors externs d'aquesta (oportunitats i amenaces). Es tracta d'especificar l'objectiu d'un projecte i la identificació dels factors interns i externs que són favorables i desfavorables per assolir aquest objectiu. La tècnica se li atribueix a Albert Humphrey, a la Universitat de Stanford els anys 1960 i 1970.
Fortaleses: característiques del projecte (i el seu equip) que li donen un avantatge per a assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Debilitats (o limitacions): són característiques que situen el projecte (i el seu equip) en un desavantatge per assolir els objectius (o en relació a la resta de projectes).
Oportunitats: oportunitats del medi, externes a l'equip que desenvolupa el projecte, que posen en avantatge l'equip per a assolir el seu l'objectiu, com millorar el rendiment o obtenir majors guanys.
Amenaces: elements del medi, externs a l'equip que desenvolupa el projecte, que podrien causar problemes per a assolir l'objectiu.
Exercici: crea la teva pròpia DAFO personal i DAFO del projecte! Agafa la plantilla de DAFO que et facilita el formador i comença a anotar les teves fortaleses i debilitats.
12
Sessió 3 Formes jurídiques i tràmits de constitució de l’empresa
13
SESSIÓ 3: FORMES JURÍDIQUES I TRÀMITS DE CONSTITUCIÓ D’UNA EMPRESA Per a triar la forma jurídica adient, ens haurem de basar en la legislació vigent a Espanya. Per defecte podrem triar entre aquestes opcions: 1.
2. 3.
4.
5.
6.
7.
8.
Empresari/ària individual: és aquella persona física que realitza una activitat econòmica organitzada i continuada. Habitualment es denomina autònom. Societat civil: és un contracte pel qual dues persones o més posen en comú diners, béns o treball per desenvolupar una activitat econòmica. Societat cooperativa: és una entitat jurídica que associa un grup de persones amb els mateixos interessos o necessitats socioeconòmics amb l'objectiu de donar un servei o oferir un producte. Societat anònima: és una societat en la qual els socis posen recursos en comú per desenvolupar alguna activitat de tipus empresarial amb l'objectiu d'assolir beneficis. Societat de responsabilitat limitada: és una forma jurídica mercantil de tipus capitalista, on el capital social està dividit en participacions iguals, indivisibles i acumulables, que no poden anomenar-se accions. Societat col·lectiva: és una societat mercantil de responsabilitat il·limitada, en la qual tots els socis, sota un nom col·lectiu, es comprometen a participar, en la proporció que s'estableixi, dels mateixos drets i obligacions. Societat comanditària: societat mercantil formada per dos tipus de socis, els comanditaris, que tenen la seva responsabilitat limitada al capital que aporten i no participen en la gestió, i els col·lectius, que regeixen la societat, que aporten el treball i en alguns casos també capital. Societat anònima laboral: situada entre la cooperativa i la societat anònima, que permet l'existència de socis capitalistes no treballadors, socis treballadors i de treballadors no socis.
Per poder crear la teva pròpia empresa podràs capitalitzar l’atur en cas que hagis estat treballant per l’altre empresa El pagament únic de la prestació contributiva constitueix una mesura de foment d'ocupació que pretén facilitar la posada en marxa d'iniciatives d'autoocupació que consisteixin a iniciar una activitat laboral com a treballador/a per compte propi, o a incorporar-se com a soci treballador o de treball en cooperatives o societats laborals en funcionament o de nova creació.
14
Existeixen diferents modalitats de pagament únic: ajudes per facilitar el desemborsament necessari per iniciar l'activitat i ajudes per subvencionar les quotes a la Seguretat Social durant el seu desenvolupament. Per a informació més detallada, impresos i procés d'adjudicació, cal dirigir-te a les oficines de treball.
Dins de l'autoocupació, una forma d'establir-se per compte propi és mitjançant les franquícies. El sector de la franquícia representa el 10% del comerç detallista a Catalunya i ocupa més de 50.000 persones. La franquícia és un procés en el qual existeix una col·laboració conjunta entre empreses, on es comercialitza un producte, un servei i/o tecnologia. El franquiciador és la persona que inicia l'empresa jurídicament i econòmicament independent; a més, és qui promou una xarxa de franquícia de la qual és el responsable i tutor. Les persones franquiciades són aquelles que adquireixen o compren la idea del negoci inicial. Tipus de franquícies
De producció: és aquella en la qual la persona franquiciadora és qui fabrica els articles comercialitzats a l'establiment franquiciat, i a més és propietària de la franquícia. Exemple: "Mango" i "Canada House" De serveis: consisteix en l'explotació d'un determinat servei, la fórmula del qual és propietat de la persona franquiciadora, i és aquesta qui després la transmet als seus franquiciats. Exemple: assessoraments, ensenyament, hostaleria, etc. Comercial: és aquella en la qual la persona franquiciadora cedeix als seus franquiciats els elements necessaris per permetre la venda de productes o la prestació de serveis al consumidor final. Industrial: quan la persona franquiciadora cedeix la persona franquiciada el dret de fabricació, la tecnologia, la comercialització dels productes, la marca, els procediments administratius, la gestió i les tècniques de venda. De distribució: és aquella que té com a objectiu la distribució d'un producte o productes tant si són fabricats per la persona franquiciadora com si aquesta actua com a central de compres. Exemple: "Dia" i "Repsol". De córner: es dóna quan l'activitat es desenvolupa en un espai específic i diferenciat dins d'una superfície més gran.
15
Aspectes que cal tenir en compte per la persona franquiciadora
S'entra a formar part d'un negoci que ja ha estat constatat i rendibilitzat anteriorment per la persona franquiciadora i el públic en general amb productes i/o serveis en exclusiva La persona franquiciadora està garantida pel prestigi de la marca que proporciona una acceptació a nivell nacional i/o internacional. Es dóna assistència tècnica, assessoria de gestió i formació contínua per part de la persona franquiciadora, tant en la posada en marxa del negoci com en el transcurs d'aquest. La publicitat i el màrqueting estan coberts per la persona franquiciadora. El cost econòmic inicial és elevat. Les persones franquiciades no tenen llibertat absoluta en les decisions que prenguin en la gestió de l'empresa, estan subjectes a les decisions preses per la persona franquiciadora. Periòdicament i d'acord amb el contracte de franquícia, les persones franquiciades tindran costos addicionals en l'explotació del negoci. La persona franquiciadora pot tenir dret de compra i rescissió del contracte. Encara que es forma part d'una cadena de franquícies no tindrà mai accés a la propietat de la marca.
El model de franquícia s’ajusta sobretot a persones sense cap experiència prévia en el sector empresarial i permet aprendre de forma “supervisada” tota la gestió del propi negoci. Per a poder treballar el mapa de recursos, és necessari entrar al link: https://arealaboralarep.wordpress.com/autoocupacio/ Com podem entrar-hi? Només cal copia el link marcat en color groc; entrar a Internet i posar el link dins de la barra de recerca. A partir d’aquest moment treballarem directament amb l’ordinador. El teu objectiu serà crear el teu propi mapa de recursos per parelles. El formador et donarà un A-3 i post-its de diferents colors i el teu objectiu serà crear el teu propi mapa de recursos que presentareu per parella a la resta de companys.
16
17