LaplayadelaMarBella

Soy una persona afortunada, vivo a 5 minutos de la playa caminando… Vale, de acuerdo no es Sitges ni Cadaqués: es la Mar Bella del barrio de Pueblo Nuevo.

Esta playa se creó en el año 1992 a raíz de los juegos olímpicos de Barcelona, ya que anteriormente no tenía condición de playa, presentaba un aspecto lamentable: basuras, escombros, ratas… En la actualidad dispone de zonas verdes, equipamientos deportivos, un área de monopatín, una mesa de ping pong, un pabellón deportivo (La Mar Bella), una base náutica, campos de voley playa, espacios para aparcar las bicicletas y estacionamiento para coches (de pago).

Hay bastantes chiringuitos o restaurantes, aunque los precios son un poco abusivos, también hay para alquilar sombrillas y hamacas. Hay lavabos públicos y duchas, también adaptados a personas de movilidad reducida. Hay torres de vigilancia que funcionan en la temporada de baños. Avisan del estado del mar, ondea la bandera que corresponda en ese momento y si hay medusas en la orilla. La guardia urbana patrulla bastante por la playa para evitar conflictos.

Un consejo: Ten a buen recaudo la cartera y todo lo que lleves encima, no vaya a ser que cuando salgas de darte el baño te encuentres solo con lo puesto...

Un último apunte, desde hace poco está prohibido fumar,-¡estoy encantada con la noticia!

Marta Ángela García COMPETIC 1

DiablesdelPoblenou

Els Diables del Poblenou es una entitat sense ànim de lucre Ja fa més de 40 anys que es va crear, va començar sent un grup d’animació infantil que es deia Gripau Blau. Amb el temps es va anar dirigint cap a espectacles de foc i es va crear la Colla de Diables del Poblenou.

Actualment les activitats dels Diables son participar en actes de les Festes Majors del Poblenou, com es el cercavila del pregó de festa major, correfoc en el qual sortim utilitzant un tipus de petards especials, on és necessari tenir una maça per poder llençar-los ja que per normativa no és possible fer-ho manualment Hi han molts tipus de petards, carretilles, de colors, xiuladores, etc

També organitzem una festa que es diu la festa del Sant Pollastre, la qual consisteix en un conte explicat amb titelles per a nens i adults. Un cercavila amb percussió d’acompanyament al pollastre i la gallina que son una parella del barri que es casarà o que s’ha casat recentment

Elcasino

El Poblenou té un teatre que es diu casino Alianza de Poblenou S’hi fan obres i espectacles de nens i persones grans Jo havia fet teatre allà, una obra Venia molta gent a veure les obres que feia El director ens va ensenyar moltes coses. Fèiem jocs per fer bé l’obra. Era molt divertit El director es deia Dani Feia obres per grans i petits. Els dimarts teniem assaig per practicar l’obra També hi havia un altre grup de nens i nenes. Feien una altra obra diferent La obra em va agradar molt La gent aplaudia quan s'acabava un acte Després sortien a saludar i sortia el director, el Dani

Mar Carrabina COMPETIC 1

Us animo a participar en les activitats dels diables o formar part de la colla!!!!!!

ElPoblenou: l'evoluciód'unbarrienunbreurelat

De zona inhòspita i inundada pel mar a masies de pastures i bestiar com Can Canals i El Taulat d’en Llimona

El cementiri d’est, el primer fora muralles I després amb la revolució industrial arriba el “Manchester català”: fàbriques tèxtils, metal lúrgiques i oficis com els boters, les dones del cànem consoliden les diferents barriades en un sol barri

La II República, la guerra i post-guerra amb la crema d’esglésies com Santa María i St Francesc , el franquisme, precarietat, barraquisme i explotació, donen pas a l’organització de cooperatives gestionades pels treballadors com - L’Artesana i La Flor de Maig

Carros i cavalls, tramvies i tren conviuen en un barri tancat a la resta de la ciutat i al mar. L’oci és divers, el Casino de l’Aliança al Passeig del Triomf, ara la Rambla, el Júpiter futbol club, la piscina, cinemes com l’Ideal i el Triunfo, l’Ateneu Colón, el Centre moral i la Festa Major

Les escoles i acadèmies com Pius XII, Lope de Vega, les Franciscanes, donya Quimeta van donar educació a diferents generacions.

El 1992, any olímpic, el barri experimenta una increïble transformació, s’obren els carrers i recuperem la platja Les fàbriques es traslladen o tanquen, però el pla 22@ vol fer de Poblenou un barri tecnològic

Evolucionar està bé, però estem perdent l’essència i el caliu de barri

Abansiara...ambar

Molt abans de ser el Poblenou hi havia el mar; els rius, les rieres i els torrents tot ho van arrossegar i les terres al fons del mar van dipositar, així al costat de Barcelona una llacuna es va formar.

Cada vegada més barcelonins hi venien a pescar i les terres del voltant es van dedicar a conrear, amb els anys petites vivendes s'hi van edificar

Entre cases, barques i platges, fàbriques s’hi van instal·lar, però els temps van canviar i tot el teixit industrial va haver de marxar, encara que algunes de les seves xemeneies, no se’n van anar

Edificis, hotels, comerços, oficines, i magatzems s'hi van quedar i molts visitants ens van buscar i aquí ens van trobar.

Del futur, no sé ben bé, que en podem esperar, però...

Passi el que passi, el nostre barri mai deixarem d’estimar.

Començaments...

A la Joana li agradava passar estones a la biblioteca i trobar-se envoltada de llibres.

Anava sovint a la del seu barri, el Poblenou. L’edifici, una antiga fàbrica tèxtil, li recordava el passat industrial d’aquells carrers, tant tristos aleshores, on ella havia crescut. Ara el barri havia canviat molt, any rere any s’hi afegien cultures i, com en els llibres, s’hi anaven barrejant les diferències que cadascú hi aportava.

Estava llegint una novel·la quan es va aturar en una frase que, per fer referència a la infància, deia “quan la memòria tot just comença, quan la vida és plena de principis i no finals…”.

Es va quedar donant voltes a aquesta idea, feia tant que havia deixat enrere la il·lusió que acompanya els començaments...

A l’edat adulta la frenaven les pors i les inseguretats de fer front a coses noves. I va pensar en la valentia de la veïna, feia poc que havia arribat a Catalunya i li havia comentat que anava a classes de català.

Com de costum, se li va fer tard, però ja li anava bé aprofitar la tranquil·litat del migdia per passejar per Marià Aguiló i anar a veure el mar.

El cap no li parava: “I si passo un moment a veure la veïna? Malgrat tot, ha de ser molt difícil començar en un nou país. Li podria preguntar on estudia, potser podem compartir un començament, pors i il·lusions, seria tant bonic poder escriure en la meva llengua...”

Mifielbastón,yoymisoledad

Él es mi apoyo,mi fiel amigo desde que te fuiste, ahogado en soledad, rellenando los rincones de mi barrio

Recuerdos que llenan mi alma en cada rincón que recorro contigo, mi fiel amigo donde apoyo mi cuerpo, mis penas y mi soledad

Recordsdeb/vellesa

Recordo un dia de primavera, marcat per una brisa marina que portava els crits dels pescadors mentre jo m’escapolia de la mare, que cridava «Maria, Maria, vine a dinar!» I jo no volia, de tant que m’agradava jugar amb els amics al voltant del cementiri, que en deien nou.

El poble, amb les seves casetes pintades de blanc, poc a poc s’anava expandit i varen fer-hi unes fàbriques que tacaven el cel de sutge amb les seves altíssimes torres, gegants de maó roig.

En una d’elles vaig conèixer en Jaume, un home bo que sempre em va tractar bé Altres amigues no van tenir tanta sort; els seus ulls eren testimoni d’una vida marcada per ordres: dels marits, dels fills grans que ens anaven donant néts, dels amos de la fàbrica i dels prohoms del poble, que més endavant maldaren per aconseguir un ajuntament per al nostre Poblenou.

Allò no va poder ser, ja que s’afirmava que Barcelona volia créixer i empassar-nos com les tonyines s’empassen les anxoves.

Tanmateix, Sant Martí edificà el seu flamant nou ajuntament cara a nosaltres, en una honorable mostra de deferència que vam celebrar en aquella tarda de 1887.

Poc després va començar la boira que se m’emportava els records igual que els exèrcits s’enduien els nostres néts a lluitar a una terra llunyana. El mal, però, trigava més a esvair-se, de feredat que feien els crits quan arribaven cartes amb males notícies

No obstant, comença ja un nou segle i els meus néts mai no ho viuran això. Espero