Els profes també hi participem! Sabries dir qui ha escrit cada text?

Retrobament

Feia temps que l'esperava davant del metro de Llacuna però, què eren 20 minuts comparats amb els 55 anys que feia que no ens veiem? Hauria canviat tant ell com el barri de Poblenou en tot aquest temps? Tindria els cabells tan grisos com jo? Em reconeixeria? Encara em trobaria bonica….?

No podia parar de pensar en ell i en aquells carrers on jugàvem de petits, tan estranys per als meus ulls ara que els trepitjava de nou.

—Joan, sóc jo, la Núria— vaig dir amb un fil de veu i llàgrimes als ulls.

Les paraules sobraven, en la seva mirada vaig poder veure que res havia canviat des del darrer cop. Ara sí que ningú ens podria separar.

Unveímés

Em podeu veure al primer pis, a vegades ben vestit, a vegades groc, a vegades marró i fins i tot, despullat Els meus vestits són grans, tan grans que us cobreixen fins i tot a vosaltres.

Ben alt que sóc, recte, corpulent, amb una envergadura que enveja a tots aquells que intenten fer-me la competència, als que sempre guanyo. El meu cos, castigat pel fred i la calor, fa que la meva pell sigui verda, grisa i amb tants colors com persones em descriuen

Fals que em poden dir, encara que em confonen amb un altre Diuen que no dono res de profit, però gràcies a mi podeu viure una mica millor El meu cognom diu que sóc un dels més vells que hi ha per aquí, tot i que molts de vosaltres encara ni em coneixeu.

Aquest sóc jo, un veí silenciós però sempre present.

Platanus x hispanica

Sensetítol

La seva mort m’havia trasbalsat

ElPobleNoudefaquarantaanys

En entrar al parc se sentia la remor del vent en fregar contra les branques dels arbres Era un lloc poc transitat, solitari, sense fressa, només trencat de vegades pel vol d'un pinsà o d’un colom. Els meus ulls resseguien les pintures dels grafitis en alguns murs i els escrits en alguns bancs que eren testimoni de la inquietud d'uns joves quan el Poble Nou estava canviant

Eren tardes monòtones, d'un silenci etern, on de tant en tant sonava la sirena d'una fàbrica Els obrers sortien, contents, acabada la jornada laboral L'oratge que venia del mar semblava indici de portar sensacions bones, noves experiències. Un abril incipient, encantador. El núvols es desplaçaven, ràpids, deixaven un cel net i lluminós El temps estava millorant i a poc a poc la societat i el barri anava canviant Nous transports, noves instal lacions, nous serveis La promesa d'un futur millor Vagarejava jo després de sortir de la feina, apressant-me, les meves petjades de vegades gravades en un bassalet, l'asfalt no era a tot arreu, entre les fàbriques de Llacuna

Hi havia llavors la sensació que tot el barri es transformaria, faltaven pocs anys pels Jocs Olímpics de Barcelona, tota una promesa de nous al licients, noves aliances, esperances i incerteses, un reguitzell de sentiments bullia entre la població

Per què havia hagut d’anar fins a la boia? I per què ho feia cada dia?

No sabia nedar bé del tot

Hastasiempre,Poblenou

He descubierto un nuevo hogar.

Me han encandilado sus aceras flanqueadas por árboles ahora exangües de follaje tras el crudo invierno que otrora fueron y serán un contraste cromático a sus sobrios edificios.

Me han henchido de curiosidad los inacabables y variados rostros que lo pueblan y lo cruzan. De cambiantes y de fijos.

Me arredró en un inicio su bullir de vida. Contagiándome paulatinamente de una energía que se deteriora de camino a la estación de metro que me recuerda mi no pertenencia real a este lugar.

Me insufló de vida y a la vez me la va quitando con la seguridad de una profecía que bien sé que se ha de cumplir.

Partiré llegado el momento, inenarrablemente compungido. Anhelando convertirme algún día en el hijo pródigo que pudo regresar y vivir plácidamente por fin en su sedentarismo.

UnllocemblemàticdelPoblenou

La Sala Beckett és un lloc de referència per als amants del teatre a Barcelona.

Molt més que una simple sala de representacions, és un lloc social on la gent pot gaudir dels espectacles en un ambient acollidor i distès. Per a molts, la Sala Beckett és un lloc on es fan amistats i es connecta amb altres persones que comparteixen la mateixa passió pel teatre. A més, el restaurant que es troba dins de la sala és un punt de trobada perfecte per a sopars pre-obra o per a una copa després de la funció. La combinació d'un excel·lent teatre i un lloc social amistós fa de la Sala Beckett un dels llocs més populars de la ciutat per als amants de les arts escèniques.

La història de la Sala Beckett és rica i variada, i continua sent un lloc essencial per a la cultura i la vida social de Barcelona.

El nom de la sala fa referència a l'escriptor irlandès Samuel Beckett, que va ser un dels dramaturgs més importants del segle XX i que va influir en la creació de la companyia Els Joglars.

Des de la seva fundació, la Sala Beckett s'ha consolidat com a espai de referència per al teatre contemporani en català, i ha acollit nombroses obres i espectacles d'autors nacionals i internacionals. A més, també ha desenvolupat una intensa activitat de formació i investigació teatral.