Bulliciitranquil.litat

Els matins al barri tenen aquest aire de pau i tranquil·litat. Quin gaudi sortir a caminar per la Rambla al matí!

Se sent el cant dels ocells, l’aire del mar que mou les fulles i ens refresca una mica els pensaments.

La xafarderia de la gent gran que surt a fer les compres, els negocis obrint les seves portes, i, si hi ha sol, quina meravella ; per moments es deixen veure els raigs que traspassen l’arbreda i ens enlluernen els ulls.

La tarda també té el seu encant. Una mica més caòtic amb el bullici dels nens en sortir de l'escola s’inunden els parcs i el so principal ja no és el dels ocells sinó el de les rialles i crits d’aquells petits que ens alegren el dia. Alguns diran que no és tan encantador, però a mi em sembla un caos molt bonic.

Aquestes caretes felices reunint-se amb els seus pares o avis, aquest gaudi per anar a jugar fins a l'últim moment. Aquesta estona en què es veuen pares cansats, sostenint motxilles i jaquetes, però sostenint també un somriure amable i una xerrada amena.

I si penso, què és el Poblenou per mi, és això: és família, és conjunt, és integrar i és sentirse acollit. Perquè, al sortir, sempre es troba un somriure, si t’atures per un instant a contemplar.

ElPoblenou

El Poblenou és un barri de Barcelona És molt interessant visitar-lo Està dividit per la Rambla Una part és el barri de cases molt boniques totes reformades. També hi podem trobar la Plaça Prim, la Torre de les Aigües i carrers amb molta història

Una altra part, és on hi havien moltes fàbriques i agències de transports. L'any 1991 es va transformar,amb motiu de les olimpíades, en un nou barri Van tancar les fàbriques i les agències de transport es van traslladar Es van construir edificis d’habitatges i es van reformar les platges.

Ara mateix hi ha tres parts: una, el Poblenou de tota la vida per a passejar pels carrers; una altra, la Vila Olímpica amb habitatges i platges i l’altra el 22@ on hi ha oficines, hotels, nous pisos, la universitat Pompeu Fabra, la torre Glòries, el museu del Disseny i la discoteca Razzmatazz, entre d’altres

Margarita Fernández Català 2

HistòriadelbarridelPoblenou

Poblenou, un barri que històricament va ser zona d'aiguamolls amb llacunes envoltades de joncs i amb un paisatge que, actualment, fa referència als noms dels carrers Llacuna i Joncar.

Al segle XVII l'abundància d'aigua i el preu baix del terreny va afavorir la instal·lació dels primers prats d'indianes. Després van arribar els vapors, desplaçats posteriorment per l'electricitat i les fàbriques tèxtils, metal·lúrgiques i alimentàries.

A finals del segle XIX el Poblenou era el territori amb més concentració industrial del país arribant a conèixer-lo com el Manchester català.

Al segle XX el Poblenou es va consolidar con un barri residencial, obrer i industrial. Amb l'augment demogràfic van aparèixer grans nuclis de barraques (Somorrostro, Pequin i Transcementiri) ja desaparegudes.

Amb els Jocs Olímpics de Barcelona el barri de Poblenou va iniciar la seva gran transformació amb el projecte 22@, el projecte de transformació urbanística més important de la ciutat que ha desenvolupat,a banda i banda del nucli d'aquest tradicional barri, grans inversions públiques i immobiliàries. Aquest projecte també ha tingut una gran acollida en l'àmbit d’oficines i empresarial.

Delescooperativesdeconsumalescooperatives d’habitatge,unahistòriadelPoblenou

Avui dia el Poblenou, especialment la zona del 22@, es pot considerar un barri innovador, dins del context de l'arquitectura i la construcció.

Antigues edificacions industrials donen pas a edificis moderns. Els seus dissenys avantguardistes contrasten amb els edificis enderrocats, així com el canvi de funció i dels usos d’aquests nous edificis.

No obstant, alguns edificis han resistit a aquest procés, com poden ser les antigues cooperatives de consum; un exemple el tenim amb de la Flor de Maig que va ser fundada per obrers l’any 1890 i ha estat una de les cooperatives més importants del país, convertint-la finalment en un ateneu popular.

Semblant transformació podem observar a la Cooperativa Pau i Justícia, que alberga actualment la sala Beckett i que ha estat una altra de les grans cooperatives obreres que es van crear durant el segle XIX al Poblenou.

Podem detectar un altre procés transformador: l’arquitectura cooperativa dins del sector de l’habitatge, com pot ser la cooperativa Lacol, que genera noves infraestructures comunitàries. És una arquitectura moderna que no ha de témer la comparació amb els dissenys avantguardistes de les noves oficines, recuperant així el concepte del cooperativisme i la participació de la vida obrera del Poblenou.