Paraulesperdudesalvent

Hi ha dies, quan estic passejant per Can Saladrigas, m'imagino l’època de les fàbriques al Poblenou, els sorolls, la gent i els olors que hi deuria haver.

La xemeneia, davant de l'actual Biblioteca, que una vegada va ser una fàbrica de teixits, funcionant per escalfar l'aigua i netejar els teixits

Però per damunt de tot això penso en les dones que hi van treballar, les seves vides i les seves preocupacions, les seves relacions i les seves converses mentre passaven els fils, treballaven en les estampacions o tenien un escàs moment per prendre un pobre esmorzar.

Alguna vegada em pregunto de què parlarien aquestes dones. Segur que no parlarien dels teixits, ni de la feina, ni de la qualitat del producte o del color de moda de la temporada.

Nair de Jesús Català 2

Potser parlarien de la soledat? de les seves famílies que van deixar al poble per venir a treballar a la fàbrica? Parlarien de les necessitats que passaven? de les condicions miserables del treball? de la lluita per als seus drets?

Tal vegada, tenien les mateixes inquietuds que nosaltres avui dia dins d’una societat que volia canviar per ser més justa, més igualitària

Mai ho sabré, ja que són paraules perdudes al vent

Sandra Szasz Català