Finalsdel70aPoblenou

Era un barri de treballadors i tenia més industria que pisos Començava a canviar la indústria tèxtil, que necessita molta aigua. Hi havia aqüífers, rambles i canals subterranis, els quals vàrem exhaurir i contaminar Va arribar la industria del transport, furgonetes, camions i del terra empedrat van passar a l´asfalt. Poblenou estava contaminat i molt brut.

Els nens jugaven a amagar-se, a futbol, a xurro els caps de setmana, ja que els carrers eren buits. Els adolescents ho teníem més complicat, sense diners hi havien poques possibilitats Els diumenges a la tarda caminaven rambla amunt i rambla avall. Del passeig Calvell a Pere IV, no existia Montserrat Roig.

El diumenge que tenim sort podíem comprar un Frankfurt al “ TIO CHE “ . La mostassa la posava el cambrer, molt escassa sempre Entrepans extraplans, calents i boníssims També a la plaça Prim hi havia una fleca on amb pocs diners compraven croissants petits.

El súmmum de la diversió era fer record de persones dins d'una cabina telefònica, el nostre era de 9. Era un Poblenou blanc i negre, però guardo bons records

Sifuera...

Fa molts anys a la TV espanyola hi havia un programa Hola, Raffaela, que presentava la Raffaela Carrà, una de les primeres estrelles del Star System d’Europa

En aquest espai hi havia una secció anomenada “Si fuera ” on es tractava d’esbrinar el nom d’un personatge a través de diferents preguntes d’associació.

M’agradaria relacionar el que és per mi el Poblenou amb aquesta analogia

Si fos una flor, seria una margarida, senzilla i bonica; així veig jo el meu barri.

Si fos una cançó seria Al Mar dels Manel, per tot el que aporta aquest als veïns i veïnes

Si fos una olor seria la de sofre de les carretilles dels Diables del Poblenou al correfoc de la Festa Major

Si fos un color, seria el blau com el cel, com el mar.

Si fos un arbre, serien els plataners de la Rambla

Si fos un nom seria el d’amistat que és el que sempre he trobat jo

I així podria estar altres quinze línies més, perquè el que tinc més clar és que si pogués tornar a néixer i triar on anar a petar, sense cap mena de dubte seria aquí al Poblenou!