18.03.12
N. 300
PUBLICACIÓ DE L’AJUNTAMENT DE LLEIDA
URBANISME Les noves infraestructures de Lleida juguen un paper clau a la dinamització de la vida dels ciutadans
TEMA DEL MES El Museu de Lleida es confirma com un referent a nivell nacional per conèixer la nostra història
Urbanisme
FINALITZEN LES OBRES D’AMPLIACIÓ DE L’EDIFICI DELS JUTJATS
AJUNTAMENT Alcaldia Contractació Cooperació Economia i Hisenda Enginyeria Esports Intervenció Joventut / Centre de Recursos Juvenils Participació Ciutadana Protocol Recursos Humans Salut Pública Secció de Comunicació Secretaria General Seguretat Ciutadana Serveis Personals Urbanisme
973 700 303 973 700 307 973 700 457 973 700 316 973 700 311 973 700 607 973 700 342 973 700 666 973 700 453 973 700 308 973 700 332 973 700 313 973 700 314 973 700 372 973 700 365 973 700 306 973 700 309
SERVEIS MUNICIPALS Accés-Institut d’Informàtica Aigües de Lleida Arxiu Municipal Auditori Enric Granados Aula de Teatre Autobusos de Lleida Canera Cementiri Centre d’Art La Panera Centre d’Interpretació de la Mitjana Centre Especial de Treball Conservatori de Música Consorci de Promoció Econòmica Deixalleria Dipòsit de vehicles Empresa d’Urbanisme Escola de Belles Arts Escola de Jardineria Institut d’Educació Institut de Comerç, Mercats i Consum Institut d’Ocupació Institut d’Acció Cultural Institut d’Acció Esportiva Institut de Sostenibilitat i Medi Ambient La Leridana, SL Museu d’Art Jaume Morera Museu de l’Aigua de Lleida Museu de l’Automoció Roda Roda Oficina de Medi Ambient i Horta Parc Científic i Tecnològic Sindicatura Municipal de Greuges Teatre de l’Escorxador
973 700 417 902 186 018 973 700 352 973 700 639 973 268 318 973 272 999 973 263 504 973 211 524 973 262 185 973 230 738 973 278 315 973 222 589 973 238 143 900 102 042 973 201 520 973 700 606 973 700 362 973 233 573 973 700 618 973 700 424 973 242 000 973 700 394 973 700 614 973 700 369 973 237 206 973 700 419 973 211 992 973 212 635 973 700 455 973 272 922 973 700 356 973 279 356
GRUPS MUNICIPALS Convergència i Unió Partit dels Socialistes de Catalunya Partit Popular
973 700 320 973 700 331 973 700 344
TELÈFONS D’INTERÈS Correus (informació) Estació d’Autobusos (informació) Fira de Lleida RENFE Seu Vella Taxis
902 197 197 973 268 500 973 705 000 902 240 202 973 230 653 973 203 050
EMERGèNCIES 112 Aigües de Lleida (avaries) Ambulàncies Bombers Creu Roja Sistema d’Emergències Mèdiques Fecsa-Endesa (avaries) Gas Lleida (avaries) Guàrdia Civil Guàrdia Urbana Hospital Arnau de Vilanova Mossos d’Esquadra Policia Nacional Protecció Civil
902 136 013 902 252 530 973 706 090 704 202 224 061 902 536 536 900 750 750 973 249 008 092 / 973 700 600 973 248 100 973 700 050 973 279 535 973 700 305
2
Establiment de trucada: 0,32 euros. Minut: 0,24 euros
Continguts Gener 2012
03
PRESENTACIÓ Una ciutat en efervescència cultural
ACTUALITAT CIUTADANA 04 TURISME Dia rècord de passatgers a l’aeroport Lleida - Alguaire 04 ECONOMIA Empreses lleidatanes convidades al Mobile World Congress 05 T URISME Les visites guiades de Turisme de Lleida augmenten un 5 % en el 2011 05 URBANISME La Paeria posa en funcionament un aparcament de rotació al Centre Històric 05 URBANISME La Paeria adequa i enjardina el talús del carrer Henry Dunant 06 PATRIMONI La Paeria finalitza les obres de millora de la Porta del Lleó 06 CULTURA Mostra d’Acrílics de Núria Fortuny a la Cambra de Comerç 08
EL TEMA DEL MES Cultura El Museu de Lleida, un equipament d’avantguarda
10
AGENDA CULTURAL Les activitats més destacades d’aquest mes.
12
REPORTATGE Cigonyes a Ponent
18
ENTREVISTA La casa d’enlloc d’en Roger Mas
20
OPINIÓ La veu dels Grups Municipals
PACTE PER A LA CIUTADANIA 22 Paeria i sindicats signen el Pacte Social per a millorar la qualitat de vida ciutadana
CENTRALETA 973 700 300 www.paeria.cat - paeria@paeria.cat OFICINA DEL CONSUMIDOR 973 700 424 TURISME DE LLEIDA 902 250 050 www.turismedelleida.cat Edita: Ajuntament de Lleida. Pl. Paeria, s/n. 25007 Lleida Direcció: Secció de Comunicació de l’Ajuntament de Lleida Art: Ciklic Maquetació i redacció: Sàpiens Publicacions, SL Impressió i distribució: Noguesprint Publicitat: Sàpiens Publicacions
PRESENTACIÓ / ALCALDIA
Una ciutat en efervescència cultural Lleida és una ciutat rica culturalment. La seva vitalitat es fa palesa durant tot l’any amb diverses manifestacions culturals que omplen de públic els carrers, places i escenaris de la ciutat i als que la tradició i la innovació es combinen per oferir un ampli ventall d’activitats per al gaudi de petits i grans. Ho podem comprovar cada any amb la Fira de Teatre de Titelles, la Mostra de Cinema Llatinoamericà de Catalunya o la Diada de la Cultura Popular i Tradicional, amb la presentació de la Moixiganga de Lleida, entre moltes altres manifestacions escèniques i plàstiques que han tingut lloc recentment a la ciutat. Al mateix temps, Lleida és una ciutat on les noves infraestructures dinamitzen l’economia i que, tot i la crisi, mostra una força solidària que es manifesta sobretot a través de la trentena d’entitats socials que treballen pels altres; a través dels més de 1.500 voluntaris que brinden el seu temps en benefici de tots; a través de les més de 140 organitzacions no governamentals que focalitzen els seus esforços en fer cada dia un món millor. Perquè, ho crec fermament, totes les persones que d’alguna manera o altra donen suport a qui ho necessita fan possible un món millor. La conjunció de tots els petits esforços i dedicacions, cadascú des de les seves possibilitats, fan possible avui un gran avenç humà que cal que abasti arreu. La Paeria neix per donar espai a tots aquests aspectes de la vida de la nostra ciutat. Àngel Ros, alcalde de Lleida 3
ACTUALITAT CIUTADANA
TURISME
Dia rècord de passatgers a l’aeroport de Lleida-Alguaire L’aeroport de Lleida –Alguaire ha registrat aquest dilluns el seu dia rècord d’afluència de passatges d’aquest 2011. 1.200 persones passaran durant tot el avui per l’aeroport, després que fa una setmana els turistes britànics estrenessin la temporada d’hivern. L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, ha afirmat aquesta notícia positiva és la prova que l’aeroport de Lleida – Alguaire ha de ser l’aeroport de referència del Pirineu.
Segons ha explicat el paer en cap, seguint aquesta línia de treball entre la Generalitat i les institucions locals s’assolirà “ser aquest aeroport de referència pel turisme del Pirineu i de la Plana i, en un futur, també de mercaderies agroalimentàries”. Dilluns passat, 400 turistes britànics van aterrar a Lleida provinents de Manchester i Londres, per passar una setmana al Pirineu andorrà i en una estada que formava part d’un paquet turístic gestionat per l’opera-
ECONOMIA
Empreses lleidatanes convidades al Mobile World Congress Dues empreses de Lleida, Plunge Interactive i Lleida.net, han estat convidades a participar al Mobile World Congress (MWC) que se celebrarà a Barcelona del 27 de febrer a l’1 de març de 2012. L’alcalde, Àngel Ros, ha assegurat que “Lleida és cada vegada més forta i representativa en el sector tecnològic” i ha subratllat la presència 4
L’alcalde de Lleida, amb el delegat del Govern, en l’estrena de la temporada d’hivern de l’aeroport de Lleida - Alguaire
dor Thomas Cook. Fins al mes d’abril aterraran a Lleida amb destinació als Pirineus vols provinents de Belfast, Birmingham, Bristol, Gatwick i Manchester.
“al congrés més important del món dedicat a la telefonia mòbil” d’aquestes dues firmes del Parc Científic i Tecnològic Agroaliementari. Plunge Interactive i Lleida.net són dues companyies capdavanteres del Parc Científic i ha posat en relleu que el col·lectiu d’empreses amb seu en aquest complex són cada vegada més referents a escala internacional: “crec que, avui, és un dels sectors d’ocupació, com estem veient en les ampliacions que estan duent a terme Indra o IFR Microsoft. El nostre sector tecnològic és, cada vegada més, el generador de llocs de treball del món de l’enginyeria a les Terres de Lleida”.
la Paeria | Gener de 2012
URBANISME
Visita guiada a la Lleida Secreta. 2011
TURISME
Les visites guiades de Turisme de Lleida augmenten un 5% en el 2011 La demanda de visites guiades al Patronat de Turisme de Lleida ha augmentat aquest 2011 un 5,3 per cent respecte l’any anterior. Això suposa que més de 8.700 persones han gaudit de les propostes que ofereix la Paeria a través del Patronat –en concret, han estat 8.721 persones-, majoritàriament procedents del territori català. La Seu Vella i la Suda, juntament amb el Palau de la Paeria, són els espais que han registrat més visites. I pel que fa a l’afluència, l’època amb més grups de rutes guiades ha estat del mes d’abril al juny, encara que l’octubre ha estat el més freqüentat, amb 1.490 persones. En referència a la motivació, el percentatge més elevat correspon al turisme cultural, seguit de l’escolar i del de negocis. Augment de visites a la Seu Vella d’aquests darrers anys. 8.721
8.280
2010
2011
Davant aquest increment, tot i la situació actual complicada per al sector, el regidor de Turisme ha remarcat la bona acollida que té el programa i la tendència en augment dels últims anys. Per això, ha confirmat la voluntat del Patronat de seguir en aquesta línia de treball, tal i com es va establir en el pla d’actuació aprovat al Consell Rector de Turisme de Lleida. Segons Larrosa, s’han de dirigir esforços en aquesta direcció, ja que encara es pot créixer més i les visites guiades són un instrument idoni per descobrir la ciutat. El Patronat de Turisme de Lleida ofereix visites guiades de rutes establertes per Lleida i als principals equipaments de la ciutat amb la finalitat de garantir el flux de visitants de motivació cultural i com a proveidor natural de serveis turístics. Les dades del balanç del programa de visites guiades per a grups, que gestiona Turisme de Lleida, indiquen que aquest 2011 s’han registrat 441 visites més que el 2010. Així, enguany els usuaris han estat 8.721 davant els 8.280 de l’any anterior. D’aquesta manera, l’època d’abril a juny és la que rep més peticions de visites guiades.
La Paeria posa en funcionament un aparcament de rotació al Centre Històric L’Ajuntament de Lleida ha posat en funcionament un aparcament de rotació al Centre Històric, que està situat, concretament, entre el carrer Cavallers i el carrer Galera i compta amb un total de 22 places. L’alcaldessa accidental, Marta Camps, ha visitat aquest dijous l’emplaçament que donarà servei a tots aquelles persones que vulguin comprar o passejar per la zona. La voluntat de l’Ajuntament és anar habilitant altres solars buits, de propietat municipal o propietat privada, del Centre Històric i del seu entorn, com a pàrquings provisionals, per tal de donar resposta a la demanda d’aparcament al barri.
URBANISME
La Paeria adequa i enjardina el talús del carrer Henry Dunant L’Ajuntament de Lleida ha adequat i enjardinat el talús del carrer Henry Dunant, situat al cantó de l’IES Ronda. Aquesta actuació s’emmarca dins d’un projecte global amb el qual la Paeria ha fet millores en tretze petits espais i racons de la ciutat amb un pressupost que s’apropa als 300.000 euros. Plantació de més de 1.200 arbustos, una quinzena de nous arbres i s’ha instal·lació de tot el sistema de reg per degoteig. 5
ACTUALITAT CIUTADANA
L’actuació ha permès condicionar l’entrada principal del recinte emmurallat de la Seu
PATRIMONI
La Paeria finalitza les obres de millora de la Porta del Lleó L’Ajuntament de Lleida ha finalitzat les obres de millora a la Porta del Lleó, que ha suposat el condicionament d’aquest tram del recinte emmurallat, que data del 1826. L’actuació també ha permès condicionar els serveis de l’entorn del conjunt monumental, com són el de sanejament, les conduccions d’aigua, l’enllumenat o les voreres, entre altres. Àngel Ros, acompanyat de la primera tinent d’alcalde, Marta Camps, i de diversos membres de la Corporació Municipal, ha visitat aquest dissabte la Porta del Lleó, que ha quedat oberta al pas de vianants i de vehicles. L’alcalde ha explicat les actuacions que s’hi han fet i que és una obra que s’inclou en el Pla de Barris del Centre Històric. Aquesta actuació, que renova la imatge de l’accés principal a la Seu Vella, ha contemplat la construcció
d’una plataforma única i elevada que enllaça l’accés de vianants al monument per les escales amb la porta del Lleó. Aquesta plataforma és elevada per prioritzar el pas dels vianants i reduir la velocitat dels vehicles. La plataforma s’ha construït
CULTURA
amb llamborda i formigó rentat. Així mateix, s’han enjardinat les zones laterals de la porta del lleó. La il·luminació de la porta s’ha millorat amb un nou punt de llum amb 3 focus i dos punts de llum. La Porta del Lleó és l’entrada al recinte murallat, situada de cara a ponent. Sobre la porta hi ha l’escut dels Borbons i està rematada amb la figura d’un lleó. La seva construcció data de principis del segle XIX, quan durant la Guerra del Francès calgué reparar les destrosses que l’explosió del polvorí instal·lat a l’interior del Castell del Rei ocasionà l’any 1812. La intervenció més destacada d’aquest període fou el tancament occidental de la ciutadella.
Mostra d’Acrílics de Núria Fortuny a la Cambra de Comerç
Núria Fortuny, titulada a l’Escola Massana de Barcelona, inicià la seva tasca professional com a il·lustradora en diverses publicacions en els anys 20022003. Ha exposat obra pictòrica en galeries de Catalunya i de les Balears.
Núria Fortuny presenta una exposició d’Acrílics sobre la seva ciutat natal, Lleida, a la Cambra de Comerç. La mostra descobreix la particular visió de l’autora sobre la gent, els edificis i els monuments d’aquesta terra, tot envoltat d’un aire màgic i captivador.
NÚRIA FORTUNY-ACRÍL·LICS Sala de la Cambra de Comerç Horari: de dimarts a dissabte, de 18 a 20 h i diumenge, de 12 a 14 h. Organitza: Ajuntament de Lleida Col·labora: Cambra de Comerç de Lleida
6
Sin títul
la Paeria | Gener de 2012
13 7 Sin tĂtulo-1 1
02/12/11 12:17
EL TEMA DEL MES / CULTURA
El Museu de Lleida, un equipament d’avantguarda 10.000 són les obres del Museu de Lleida, amb peces des de la prehistòria fins al barroc. La Mare de Déu, talla gòtica del segle XIII, és una de les peces exposades al museu.
8
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal és una institució creada mitjançant un conveni signat l’1 d’agost de 1997 en forma de consorci institucional, integrat per la Generalitat de Catalunya, la Diputació i l’Ajuntament de Lleida, el Consell Comarcal del Segrià i el Bisbat de Lleida. Dins d’aquest ens museístic s’hi han integrat els fons de l’antic Museu Diocesà de Lleida, creat el 1893 a través de la ingent tasca de conservació del patrimoni artístic portada a terme pel bisbe Josep Messeguer. El Museu de Lleida va obrir les seves portes el 24 de desembre del mateix any amb l’exposició Prooemium, a l’església romànica de Sant Martí de Lleida. Actualment, gestiona la col·lecció diocesana, amb un important patrimoni artístic, procedent del territori lleidatà i de l’antiga diòcesi de Lleida. A la nova seu del museu, que quedarà instal·lada als espais de l’antiga de la Llar de Sant Josep, s’hi adscriuran el fons de la col·lecció arqueològica i el Gabinet Numismàtic de l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el fons de la col·lecció artística de la Catedral Nova de Lleida. El museu s’ubica en un punt de convergència entre dues escales de la ciutat, el nucli antic i l’eixample de la Rambla d’Aragó. El nou edifici vol resoldre aquest conflicte, aquest buit urbà. Per aconseguir-ho, es va considerar oportú fer explotar l’edifici en múltiples volums, units per un basament, que donessin resposta als requeriments urbans. L’accés al museu es produeix a través d’una gran plaça que mena també vers la sala d’exposicions temporals. Aquesta sala es desenvolupa en un doble espai que permet un ús independent de l’horari d’obertura del
museu, mentre que les sales d’exposició permanent, gairebé sense obertures, ocupen la part més recollida de l’edifici. El museu es troba emplaçat al solar on s’aixecava l’antic convent de les carmelites de Lleida, del qual únicament es va mantenir la capella, amb la intenció d’incorporarhi part de la museografia
Inici de les obres Durant el mes de juliol de 2003 es van iniciar les obres de la nova seu del Museu de Lleida: diocesà i comarcal, ubicada a l’antiga Llar de Sant Josep, al carrer Sant Crist, originàriament convent de carmelites descalços. Aquest convent va ser construït a partir de 1595, es va anar ampliant al llarg dels segles XVII i XVIII i, des de 1835, i amb motiu de la Llei desamortitzadora de Mendizábal, va passar a ser propietat de la Diputació de Lleida. A partir d’aquell moment, es va convertir en hospital militar i després en casa de misericòrdia. L’any 1997 es va destinar a seu del Museu de Lleida.
la Paeria | Gener de 2012
DISSENY El projecte de renovació del Museu de Lleida és obra de l’estudi Joan Rodon Arquitectes Associats. Els seus volums cúbics són un referent de l’arquitectura contemporània a Lleida, mentre que al seu interior tot busca la perfecte visió de les peces.
El museu vol convertir-se en el referent patrimonial del territori lleidatà que gestiona els béns materials de les diferents cultures que han teixit la història de la regió i actua perquè el seu coneixement científic reverteixin en el ciutadà. El projecte d’adaptació del vell edifici conventual l’ha dut a terme l’arquitecte Joan Rodón, qui ha conjuminat les noves necessitats museogràfiques amb els condicionants espacials de l’antiga arquitectura. En aquest sentit, s’han conservat les parts més antigues i importants del seu conjunt, com ara la façana dels carrers Lluís Besa i Carmelites i la seva església ampliada al segle XVIII. 9
AGENDA CULTURAL / GENER
15
DE GENER Teatre Municipal de l’Escorxador
30/40 LIVINGSTONE Una obra de Jorge Picó i Sergi López. Després d’haver perseguit, observat i localitzat els espècimens més preuats del planeta, un explorador busca ara l’animal dels animals, invisible fins avui a l’ull humà, una cerca que es converteix en la seva obsessió. El que no sap, però, és que la trobada amb aquest animal canviarà la seva vida.
Homenatge a Pepita Cervera
La música de J. S. Bach servirà per homenatjar la pianista i pedagoga lleidatana Pepita Cervera. Per a l’ocasió comptem amb diversos convidats d’excepció: per al Concert per a violí i orquestra tenim l’honor de comptar de nou amb Joan Espina; i per al Concert per a dos pianos de Bach, comptem amb la seva filla, Teresina Jordà, i Pablo Rueda. La totalitat del concert està dedicat a la memòria de Pepita Cervera qui amb la seva fecunda tasca artística encarna l’essència d’aquest programa.
22
DE GENER Auditori Enric Granados
Orquestra Simfònica Julià Carbonell Director: Alfons Reverté
COM A TITELLES Últims dies per visitar l’exposició que la galeria Espai Cavallers ha feta mb una sel·lecció d’obres de petit i mitjà format de la serie “Il libro dell’acqua”, que Joanpere Massana va inaugurar al Palazzo delle Arti Napoli l’any 2007 i des d’aleshores s’ha pogut veure en sales d’arreu d’Europa. Tot i així, algunes de les peces que es mostren a Lleida no s’han vist mai abans. 10
FINS AL
30 DE GENER Galeria Espai Cavallers
27 DE GENER Sala Manolita
Dover
El grup liderat per les germanes Llanos i Jesús Antúnez repassa en aquest concert la seva trajectòria, incloent les últimes cançons, que han suposat un gir del seu estil cap a un altre més vinculat amb l’electrònica.
Mercadet d’Antiguitats El Mercadet d’Antiguitats, té lloc a la rambla Ferran. Aquest mercat és una proposta interessant per a tots aquells què cerquin productes de brocanter antics, peces de col·leccionisme i/o antiguitats. organitzador: Institut Municipal de Comerç, Mercats i Consum DIUMENGES DE 9 A 14 HORES.
la Paeria | Gener de 2012
EL MÓN FLOTANT Les imatges de Jacques Henri Lartigue reflecteixen la ràpida transformació dels costums, l’esclat de novetats, la vibració de les coses, i alhora la recerca dels petits detalls, de l’instant perdurable i atemporal. Aquesta exposició recull al voltant de 230 peces representatives de les diferents etapes i temàtiques que va abordar al llarg de la seva vida, totes procedents de la Donation Jacques Henri Lartigue de París.
FINS A
1
D’ABRIL CaixaForum Lleida
“BLACK OUT” ALTA REALITAT Un diàleg entre el cos i la seva ombra, amb el nostre costat més obscur. El poder de la imatge radica en la llum i en el seu oposat: l’ombra, la presència de la qual és la demostració visible d’un cos, sense el qual no pot existir. Quan morim, l’ombra deixa de ser el doble d’una persona, per quedar només com a substitut d’un difunt al món.
31
DE GENER Teatre Municipal de l’Escorxador
VALL PALOU DOS MIL DOTZE Exposició inèdita de Vall Palou, de les seves últimes obres. Resumint diria que, vistes en la seva totalitat, les obres de l’etapa 2011 de Vall Palou ens remeten, d’una manera o altra, a un cosmos en agitació, que varia dia a dia. I això no ens hauria de sorprendre perquè ella, com Heràclit, el filòsof del canvi, creu que res està quiet, que tot està sotmès a una transformació contínua i que tot es troba en estat de flux. Immillorable arrencada d’any de la Fundació.
FINS AL
8
DE MAIG Fundació Vall Palou Comissari de l’exposició Daniel Giralt - Miracle 11
REPORTATGE
Cigonyes a Ponent
12
la Paeria | Gener de 2012
N
Abans migraven a l’Àfrica per cercar hiverns temperats, però ara les cigonyes formen part tot l’any dels paisatges de Lleida.
o vénen de París, sinó de Lleida. Avui han trobat el seu paradís, però la realitat és que fa algunes dècades la cigonya va estar a punt d’extingir-se als Països Catalans. Als anys setanta només en quedaven deu parelles a tot Catalunya, i les deu eren a les terres de Ponent. Actualment hi ha censats a la plana de Lleida 339 nius, fet que ha permès reintroduir aquesta espècie —ancestralment associada a la fecunditat— als aiguamolls de l’Empordà, al Prepirineu i a Flix. Encara hi ha feina a fer, però gairebé cap campanar de la zona s’ha quedat sense la seua parella. Les cigonyes ja formen part del paisatge de Lleida. Qui això escriu ha nascut i crescut en un poble on els forasters mai no han passat desapercebuts. La carretera moria als peus del turó on s’enlairen les cases i, per fer-ho encara més secret, un horitzó de serres blaves encerclava aquell petit racó de món ubicat a l’aiguabarreig dels rius Segre i Cinca. De turistes, pocs, però de tant en tant arribava algú armat amb uns prismàtics que s’entretenia mirant la punta del campanar. Què hi havia de particular en aquella torre? Foraster que arribava al poble, foraster que assenyalava cap a amunt i s’exclamava. No vam ser conscients del nostre tresor fins molts anys després, quan vam saber que s’havia endegat una campanya per salvar la nostra popular cigonya (Ciconia ciconia), en perill d’extinció al nostre país.
Text Anna Sàez Fotografia Jordi Bas
Shutterstock
Quan quedaven deu parelles Diuen els experts que el 1972 només hi havia deu parelles de cigonyes. Més de la meitat vivien a la Granja d’Escarp, on es van arribar a comptabilitzar sis nius repartits entre el campanar, les restes del convent cistercenc de Santa Maria d’Escarp i, fins i tot, una sitja d’una gravera veïna. Sortosament, els temps han canviat i ara ni els forasters criden tant l’atenció a la Granja d’Escarp ni els visitants se sorprenen per la nombrosa presència de cigonyes al petit campanar de l’església de Sant Jaume. La reintroducció d’aquesta espècie ha estat un èxit i pràcticament no queda cap poble a la plana de Lleida sense una parella de cigonyes coronant el seu campanar. Nedem ara contracorrent i pugem ai13
REPORTATGE
RUTES
ALLÀ ON ES TROBEN TRES GRANS RIUS La confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre rep el nom d’Aiguabarreig. Endinsar-se en aquest espai natural permet gaudir d’una fauna i flora molt riques. A banda de rutes a peu i amb barca, també hi ha l’opció de participar en activitats dirigides per naturalistes professionals i educadors ambientals. D’entre les diverses activitats destaca la guaita d’ocells, el seguiment de papallones, l’observació de mamífers com els cérvols i l’inventari botànic. Hi ha guies en català, espanyol, francès, anglès i alemany. Qui ho prefereixi pot fer pel seu compte una de les rutes senyalitzades de lliure accés. ESCOLA DE NATURA Mas Moixons Mequinensa. 974 46 44 35. PUNT D’INFORMACIÓ Ctra. de Fraga, s/n. Massalcoreig. 973 79 37 48. OFICINA DE L’AIGUABARREIG Pl. de les Escoles. Seròs. 973 78 00 09. 14
gües del Segre amunt fi ns a la capital del Segrià. Quedemnos als molt comercials carrers Major i Sant Antoni. De tant en tant, barrejat entre els sorolls de la ciutat, sentirem un característic clac clac clac, com si ens ovacionessin des del cel. Segurament ens estem apropant a la catedral. El temple no és dels més reeixits, però tot té la seua explicació. Felip V va fer tancar la que avui és la Seu Vella el 1707 i se’n va haver de construir una altra que, per acabarho d’adobar, va ser incendiada durant la guerra del Francès i totalment arrasada el 25 d’agost del 1936, en plena febre anticlerical. Malgrat tot, avui és famosa per acollir la colònia de cigonyes més important de Catalunya. Hi ha dies que al capvespre, quan el sol encén les cúpules del temple, la gent s’entreté comptant-les. És un espectacle del tot recomanable.
ja les zones dels nius i instal·la plataformes metàl·liques perquè aquests siguin més segurs, però el millor és afavorir les colònies en els boscos de ribera que es formen a les zo-
De Lleida a l’Empordà A diferència de moltes altres contrades, a Lleida mai no ha estat necessari reintroduir la cigonya. De fet, exemplars criats a les comarques de Ponent han servit —i serveixen encara— per reintroduir l’espècie en altres zones en les quals havia desaparegut, com l’Empordà, Banyoles o Flix, entre d’altres. A les acaballes de l’any passat, el Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya havia comptabilitzat 339 nius a les comarques del pla de Lleida, 87 a la capital. Les principals colònies es troben a la catedral nova i, aigües del Segre avall, a les esglésies de Torres de Segre (16 nius) i Seròs (18 nius). També és molt destacable una colònia establerta en un bosc de ribera entre Alcarràs i Sudanell. Sí, en arbres. Les cigonyes normalment estableixen els seus nius en edifi cacions humanes, però com bé assenyala Xavier Marco, director del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Vallcalent, el Departament de Medi Ambient estimula l’establiment de colònies en arbres de les ribes dels rius, “ja que aquesta és la situació ideal perquè no hi hagi perill per a ningú”.
Nius ben vigilats Un equip de tècnics de Medi Ambient fa un seguiment constant de les colònies, nete-
Unes cigonyes covant els ous a la vora de l’estany d’Ivars al mes de març. A dalt, nius a la catedral nova de Lleida.
la Paeria | Gener de 2012
Fidels a la boira de la Plana
Les cigonyes de Ponent van deixar de ser migratòries fa una quinzena d’anys. Només emigren una vegada a la vida i després es queden a Lleida. En la primera joventut, viatgen a l’Àfrica transahariana (Ghana, la Costa d’Ivori, Burkina Fasso...) i algunes es queden a Andalusia. Després tornen. Xavier Marco, del Centre de Vallcalent, ho atribueix a què l’hivern del Segrià no és tan dur com abans i al fet que les cigonyes troben més aliments perquè els rius estan més nets. Aquí teniu un parell d’idees per veure de prop les cigonyes:
UN PARADÍS ORNITOLÒGIC
ANIMALS A L’HOSPITAL
Les illes fluvials més grans del país són a l’aiguabarreig dels rius Segre, Cinca i Ebre. Emergeixen desafiant l’arbitrària frontera administrativa que divideix el territori. El darrer cens xifrava en 4.500 els ocells aquàtics, que pertanyen a 280 espècies diferents.
Què passa quan un animal de la nostra fauna pren mal? Els centres de recuperació de fauna salvatge es posen en marxa. A la ciutat de Lleida hi ha el de Vallcalent, que atén animals ferits i d’altres que no podrien sobreviure per si mateixos.
15
REPORTATGE
Volar tot emulant els grans ocells
Com les cigonyes, vosaltres també podeu sobrevolar la Seu Vella de Lleida i el riu Segre. Kon-Tiki hi organitza sortides en globus des dels Camps Elisis. En funció del vent, el vol pot continuar en una direcció o una altra, i amb una mica de sort es podran observar les colònies de cigonyes de la ciutat. La jornada comença a primera hora amb la preparació del globus. Un cop està infl at, al cap de mitja hora, ja pot enlairar-se. Els vols solen durar una hora i mitja. Un cop el globus ha aterrat, els responsables avisen l’equip que fa el seguiment per terra, que s’encarrega de recollir-los amb cotxe, i es fa un esmorzar.
OBSERVAR CIGONYES EN UN ESTANY RESSUSCITAT L’estany d’Ivars, situat entre les poblacions d’Ivars d’Urgell i Vila-sana, s’omple de cigonyes. Aquestes viuen de manera permanent a les localitats veïnes a l’estany, però s’estan en aquesta zona humida fins al capvespre. L’estany, que es dessecà el 1951 i que ara està en procés de recuperació, es caracteritza per la seva riquesa de flora i fauna i és un indret privilegiat per veure ocells en el seu hàbitat. Una volta amb bicicleta Una de les maneres més recomanables per visitar la zona és amb bici-
cleta. Des del poble d’Ivars d’Urgell cal anar en direcció a l’estany (hi ha indicadors que assenyalen el camí). Aquí, un camí sense asfaltar porta fins a la riba de l’aigua, des d’on es pot seguir l’itinerari per un sender ample i ben indicat. Al llarg del recorregut hi ha aguaits per observar ocells, miradors i l’embarcador. En total són uns tres quilòmetres i mig només d’anada. L’excursió és senzilla i sense desnivells importants i és recomanable per a totes les edats. El recorregut es pot allargar des d’una hora fins a mig dia. El retorn de l’aigua a Ivars ha afavorit l’establiment de molts ocells.
nes fluvials. És el que ja s’ha aconseguit en el tram del riu entre Sudanell i Alcarràs. De fet, es tracta de dues colònies separades per només dos-cents metres i que compten, respectivament, amb 10 i 14 nius. Els tècnics de Medi Ambient aspiren a augmentar les colònies en arbres fluvials perquè les cigonyes responen a allò que s’anomena filopàtria, que és la tendència a criar en el lloc en el qual s’ha nascut. Si una cigonya neix a la catedral de Lleida el més probable és que quan criï ho faci a la mateixa catedral, i si no hi ha lloc, a l’església més propera. Per la mateixa regla de tres, si una cigonya neix en un arbre fluvial és probable que quan criï ho faci en un altre arbre. Si s’aconsegueix això, s’eviten els riscos de caigudes de nius situats en edificacions humanes, en grues o en antenes de telefonia, un dels llocs preferits per les cigonyes per fer-hi els nius, la qual cosa ha comportat problemes de comunicació i queixes de les companyies telefòniques. Una cosa és gaudir del seu clac clac, i una altra, que no ens deixin parlar pel mòbil. Són els signes dels temps.
COM ARRIBAR-HI Amb cotxe: Des de Barcelona per l’autovia A-2. Des de Girona, per l’eix transversal (C-25). Amb tren: L’estació de Lleida es troba al centre de la ciutat. Hi paren els trens regionals, de rodalies i el TGV. 902 24 02 02. www.renfe.es Amb autobús: Diverses empreses connecten Barcelona, Girona i Tarragona amb l’estació d’autobusos de Lleida. 973 26 85 00.
16
Sin tít
17
Sin tĂtulo-4 1
13/12/11 12:54
L’ENTREVISTA
la Paeria | Gener de 2012
La casa d’enlloc d’en Roger Mas Després de “Les cançons tel·lúriques”, el cantautor torna a l’escena amb “A la casa d’enlloc” El cantautor de Solsona explica els detalls de la seva nova proposta musical. Mas, que torna a autoproduir-se el treball i que recupera el format de banda i so d’inspiració pop, assegura que tot i que aquest àlbum ha estat un “part difícil” ja “tenia ganes de tornar a fer un disc per poder tocar en directe i passar-ho bé”. Què representa exactament “La casa d’enlloc”? La casa d’enlloc agafa una mica aquesta idea de Peter Pan, del país d’enlloc, de la idea d’enlloc, del País de Nunca Jamás, en castellà seria La casita de ninguna parte. És, d’alguna manera, una mica aquell lloc imaginari que tots des de petits tenim. En els meus primers discos hi ha moltes referèn-
cies a Isàrnia, que era com aquest món imaginari, però si tenia un punt gairebé religiós, en el sentit que tenia un pes més místic o transcendental, ara tenia la necessitat d’apel·lar una mica al mateix lloc, però des d’un punt de vista més lleuger i més domèstic o, fins i tot, més infantil. Com ha estat la gestació del disc? Les cançons són del moment? Cada disc és un part difícil. Aquest ho ha estat especialment, hi ha hagut tant cançons que s’han fet a l’últim moment com cançons que s’estaven fent des de l’època del Mística domèstica. El que té dur tants anys dedicant-se a això, és que hi ha cançons que segueixen sent del moment i en canvi n’hi ha d’altres que són de fa quatre anys.
Vol dir que el Roger Mas autèntic és el d’aquest disc? Sempre considero que el que faig és el que hi ha en aquest disc. Dels dos últims discs, el penúltim eren cançons meves i producció de Raul Fernández i l’últim era producció meva però amb músiques més tradicionals o poemes de Verdaguer musicats. Necessitava fer un disc més de cantautor. Sempre s’ha dit que la seva música beu d’uns referents molt clars... El problema és que de referents costa trobar-ne, i al final els únics que queden com a referents amb el temps, són els grans clàssics, que solen ser morts. Què significa un disc de cantautor? Amb un estil concret? Un cantautor no ha de tenir necessàriament un estil concret. Penso que un cantautor és una persona que escriu la lletra, compon la música i la interpreta ell mateix a l’escenari i això li ha de donar una llibertat absoluta per explicar cada història dins els estils que ell pugui tocar una mica. En aquest sentit, Fabrizio de André, un cantautor genovès per mi grandíssim, és un gran referent en el sentit que sempre es va envoltar de gent diferent en funció de la història que volia explicar. Ha aconseguit arribar on volia amb aquest disc? De moment jo encara no ho he aconseguit. No és que vulgui fer més del que sé, sinó que vull anar cap a una direcció i sempre hi ha un moment en el qual agafo un trencall i d’aquesta manera acabo en un lloc que no esperava i m’hi he d’acostumar.
ROGER MAS “La casa d’enlloc” Edita Satélite K. 2010
CD
18
Sin títu
19
Sin tĂtulo-9 1
25/07/11 15:33
OPINIÓ
JOAN DE RIQUER I VILA Regidor de cultura
NÚRIA MIQUEL I CASES Regidor de cultura
La millor política fiscal és controlar la despesa
Accessos més segurs a les escoles
A
E
quest any se celebra el trenta aniversari de la constitució de la Federació de Cases i Centres Regionals a Lleida, si bé aquest moviment associatiu de convivència i ciutadania real es va crear a Lleida fa mes de setanta anys. Dia a dia els homes i les dones de les cases i centres regionals, amb totes les activitats que organitzen, fan una gran aportació a la programació social, cultural, lúdica, festiva i benèfica de la nostra ciutat. es sis entitats que configuren aquest teixit associatiu de Lleida suposen un col·lectiu de mes de mil cinccentes famílies que activament participen de tot el que s’ofereix a la ciutat. Aquest col·lectiu és un dels més sòlids i consolidats de la nostra societat lleidatana, ja que també, a escala estatal per nombre d’associats amb pagament de quota, és el segon més important i multitudinari després de Círculo de Lectores. Durant aquest any s’han PER SEGON ANY assolit fites importants. LleiCONSECUTIU HEM VISCUT LA APORTACIÓ da va ser la seu de la trobada de la confederació espanyola GASTRONÒMICA “TASTA EL NUCLI en la seva assemblea anual (de HISTÒRIC” la que el president de la Federació de Lleida n’ocupa la vicepresidència), en la qual es va atorgar el títol de Soci d’Honor al paer en cap de Lleida, Àngel Ros. S’ha signat un nou conveni de col·laboració amb Fira de Lleida; s’ha participat per segon any consecutiu en la Festa de l’Obert amb la aportació gastronòmica “Tasta el Nucli Històric”. onjuntament amb el Gremi de Forners de Lleida es va participar en el Dia Mundial del Pa. Amb motiu del setanta aniversari de la Casa d’Aragó a Lleida i del 30 aniversari de la Federació, vam portar a la ciutat el Teatre Líric de Saragossa, que ens van oferir l’“Antologia de la Sarsuela”; a l’octubre Lleida ha estat seu de la trobada del centres aragonesos a Catalunya, etc.
L
C 20
nguany se celebra el trenta aniversari de la constitució de la Federació de Cases i Centres Regionals a Lleida, si bé aquest moviment associatiu de convivència i ciutadania real es va crear a Lleida fa mes de setanta anys. Dia a dia els homes i les dones de les cases i centres regionals, amb totes les activitats que organitzen, fan una gran aportació a la programació social, cultural, lúdica, festiva i benèfica de la nostra ciutat. Les sis entitats que configuren aquest teixit associatiu de Lleida suposen un col·lectiu de mes de mil cinc-centes famílies que activament participen de tot el que s’ofereix a la ciutat. quest col·lectiu és un dels més sòlids i consolidats de la nostra societat lleidatana, ja que també, a escala estatal per nombre d’associats amb pagament de quota, és el segon més important i multitudinari després de Círculo de Lectores. Durant aquest any s’han assolit fites importants. Lleida va ser la seu de la trobada de la confederació espanyola en la seva assemblea anual. Les cases i centres regionals de la ciutat tenen molt clar que, tot i la crisi actual, és necessari no abaixar el llistó de serveis i activitats per a socis i ciutadans. Per això, des de fa bastant temps esta les despeses diàries que genera obrir les portes dels locals i desenvolupar totes les activitats, en molts casos posanthi molta imaginació. mb motiu del setanta aniversari de la Casa d’Aragó a Lleida i del 30 aniversari de la Federació, vam portar a la ciutat el Teatre Líric de Saragossa, que ens van oferir les cases i centres regionals de la ciutat tenen molt clar que, tot i la crisi actual, és necessari no abaixar el PER SEGON ANY llistó de serveis i activitats per a CONSECUTIU socis i ciutadans. HEM VISCUT LA Per això, des de fa bastant temps APORTACIÓ GAS TRONÒMICA “TASTA estan fent intercanvis i signant EL NUCLI HISTÒRIC” convenis de col·laboració.
A
A
la Paeria | Gener de 2012
RAMON FERNÁNDEZ Regidor de cultura
NÚRIA MIQUEL CASES Regidor de cultura
La Paeria torna a apujar els impostos
Veritables escoles de convivència ciutadana
A
E
quest any se celebra el trenta aniversari de la constitució de la Federació de Cases i Centres Regionals a Lleida, si bé aquest moviment associatiu de convivència i ciutadania real es va crear a Lleida fa mes de setanta anys. Dia a dia els homes i les dones de les cases i centres regionals, amb totes les activitats que organitzen, fan una gran aportació a la programació social, cultural, lúdica, festiva i benèfica de la nostra ciutat. Les sis entitats que configuren aquest teixit associatiu de Lleida suposen un col·lectiu de mes de mil cinc-centes famílies que activament participen de tot el que s’ofereix a la ciutat. quest col·lectiu és un dels més sòlids i consolidats de la nostra societat lleidatana, ja que també, a escala estatal per nombre d’associats amb pagament de quota, és el segon més important i multitudinari després de Círculo de Lectores. Durant aquest any s’han assolit fites importants. Lleida PER SEGON ANY va ser la seu de la trobada de CONSECUTIU HEM la confederació espanyola en VISCUT LA APORTACIÓ la seva assemblea anual (de la GASTRONÒMICA que el president de la Federa“TASTA EL NUCLI ció de Lleida n’ocupa la viceHISTÒRIC” presidència), en la qual es va atorgar el títol de Soci d’Honor al paer en cap de Lleida, Àngel Ros. S’ha signat un nou conveni de col·laboració amb Fira de Lleida; s’ha participat per segon any consecutiu en la Festa de l’Obert amb la aportació gastronòmica “Tasta el Nucli Històric” conjuntament amb el Gremi de Forners de Lleida es va participar en el Dia Mundial del Pa. mb motiu del setanta aniversari de la Casa d’Aragó a Lleida i del 30 aniversari de la Federació, vam portar a la ciutat el Teatre Líric de Saragossa, que ens van oferir l’“Antologia de la Sarsuela”; a l’octubre Lleida ha estat seu de la trobada del centres aragonesos a Catalunya, etc.
A
A
nguany se celebra el trenta aniversari de la constitució de la Federació de Cases i Centres Regionals a Lleida, si bé aquest moviment associatiu de convivència i ciutadania real es va crear a Lleida fa mes de setanta anys. Dia a dia els homes i les dones de les cases i centres regionals, amb totes les activitats que organitzen, fan una gran aportació a la programació social, cultural, lúdica, festiva i benèfica de la nostra ciutat. is entitats que configuren aquest teixit associatiu de Lleida suposen un col·lectiu de mes de mil cinc-centes famílies que activament participen de tot el que s’ofereix a la ciutat. Aquest col·lectiu és un dels més sòlids i consolidats de la nostra societat lleidatana, ja que també, a escala estatal per nombre d’associats amb pagament de quota, és el segon més important i multitudinari després de Círculo de Lectores. Durant aquest any s’han assolit PER SEGON ANY fites importants. Lleida va ser CONSECUTIU HEM VISCUT LA APORTACIÓ la seu de la trobada de la confederació espanyola en la seva GASTRONÒMICA “TASTA EL NUCLI assemblea anual (de la que el HISTÒRIC” president de la Federació de Lleida n’ocupa la vicepresidència), en la qual es va atorgar el títol de Soci d’Honor al paer en cap de Lleida, Àngel Ros. S’ha signat un nou conveni de col·laboració amb Fira de Lleida; s’ha participat per segon any consecutiu en la Festa de l’Obert amb la aportació gastronòmica “Tasta el Nucli Històric”. untament amb el Gremi de Forners de Lleida es va participar en el Dia Mundial del Pa. Amb motiu del setanta aniversari de la Casa d’Aragó a Lleida i del 30 aniversari de la Federació, vam portar a la ciutat el Teatre Líric de Saragossa, que ens van oferir l’“Antologia de la Sarsuela”; a l’octubre Lleida ha estat seu de la trobada del centres aragonesos a Catalunya, etc.
S
J
21
PACTE PER A LA CIUTADANIA
Paeria i sindicats signen el Pacte Social per a millorar la qualitat de vida ciutadana L’alcalde de Lleida, Àngel Ros, acompanyat del secretari general a Catalunya de la UGT, Josep Maria Álvarez, el secretari general a Catalunya de CCOO, Juan Carlos Gallego, la secretària general de la UGT de Lleida, Rosa Palau, i el secretari de CCOO a Llei-
da, Josep Maria Baiget, han presentat avui les mesures que s’articularan en el Pacte Social per a la Ciutadania fins l’any 2015. L’acte també ha comptat amb l’assistència del tinent d’alcalde i regidor de Benestar Social i Ocupació, Josep Presseguer, la tinenta d’alcalde i
regidora d’urbanisme, Marta Camps, la tinenta d’alcalde i regidora de Seguretat, Civisme i Règim Interior, Sara Mestres, el regidor de coordinació de barris, Joan Gómez, el regidor de CiU i cap de l’oposició, Joan Ramon Zaballos, i la regidora del PP, Imma Manso. El paer en cap ha destacat que la tradició de relació entre el govern municipal i els sindicats està molt arrelada a Lleida. “La vinculació del món social i cultural del nostre país amb el món laboral és una realitat de la ciutat i de Catalunya en el seu conjunt”, ha afegit Ros. L’alcalde ha emmarcat el Pacte Social per la Ciutadania en “la tradició del nostre país de treballar i tirar endavant projectes que vinculen el món del treball amb els governs, i en particular el govern municipal”. El secretari general a Catalunya de la UGT, Josep Maria Álvarez, ha afirmat que “aquest pacte és el del camí de l’entesa i de l’acord”. El Pacte Social per la Ciutadania posa de manifest la importància de la col·laboració dels sindicats en la promoció i defensa dels interessos dels ciutadans i ciutadanes de Lleida i d’aquells col·lectius que tenen unes majors dificultats d’integració social.
22
Sin título-5
la Paeria | Gener de 2012
23
Sin tĂtulo-5 1
10/10/11 16:25
24
Sin tĂtulo-5 1
10/03/11 11:22