Creació d’un Pla Educatiu Mediambiental

CREACIÓ​ ​D’UN​ ​PLA​ ​EDUCATIU MEDIAMBIENTAL​ ​AL​ ​MUNICIPI​ ​DE SANT​ ​PERE​ ​DE​ ​RIBES​ ​-​ ​ROQUETES TREBALL​ ​DE​ ​RECERCA Clàudia​ ​Larumbe​ ​Serra Institut​ ​Montgròs Dirigit​ ​per​ ​Maria​ ​Carceller​ ​i​ ​Reyes​ ​del​ ​Amor 24/11/2017

1

AGRAÏMENTS:

Estic​ ​asseguda​ ​pensant​ ​en​ ​què​ ​posar,​ ​aquesta​ ​és​ ​l'última​ ​part.​ ​L’última​ ​abans​ ​d'acabar​ ​el treball​ ​de​ ​recerca​ ​de​ ​segon​ ​de​ ​batxillerat.​ ​És​ ​impossible​ ​identificar​ ​a​ ​cada​ ​una​ ​de​ ​les​ ​persones que​ ​m'han​ ​ajudat​ ​a​ ​arribar​ ​aquest​ ​punt​ ​però​ ​molta​ ​gent​ ​ha​ ​tingut​ ​papers​ ​vitals​ ​en​ ​la​ ​meva recerca.

Primerament​ ​vull​ ​agraïr​ ​a​ ​la​ ​Carla​ ​Rello,​ ​la​ ​Valentina​ ​Abrigo​ ​i​ ​la​ ​Sara​ ​Segovia​ ​pel​ ​seu​ ​suport​ ​i les​ ​seves​ ​idees,​ ​junt​ ​amb​ ​tots​ ​els​ ​ecodelegats​ ​per​ ​la​ ​seva​ ​iniciativa.​ ​A​ ​la​ ​Nadia​ ​Gomicia​ ​per​ ​la nostàlgia​ ​i​ ​l'enyorança​ ​de​ ​treballar​ ​colze​ ​amb​ ​colze​ ​amb​ ​ella​ ​i​ ​al​ ​Gerard​ ​Lara​ ​pels​ ​riures​ ​i​ ​la procrastinació​ ​mútua.

A​ ​l'Ana​ ​Gris,​ ​per​ ​ser​ ​la​ ​meva​ ​font​ ​d'energia​ ​i​ ​encoratjament,​ ​i​ ​per​ ​fer​ ​néixer​ ​el​ ​somni​ ​d'aquest treball.​ ​A​ ​les​ ​meves​ ​tutores​ ​en​ ​aquests​ ​dos​ ​anys​ ​de​ ​bogeria,​ ​Maria​ ​Carceller​ ​i​ ​Reyes​ ​del​ ​Amor per​ ​la​ ​paciència​ ​i​ ​l’afecció.

I​ ​finalment​ ​a​ ​la​ ​meva​ ​mare,​ ​per​ ​tot.​ ​Saps​ ​de​ ​sobre​ ​tot​ ​el​ ​que​ ​t'estimo,​ ​va​ ​per​ ​tu.

2

Índex: 1. Introducció……………………………………………………………………………………….5 1.1​ ​Objectius…………………………………………………………………………………….6 1.2​ ​Hipòtesi………………………………………………………………………………………6 2. Definicions​ ​prèvies……………………………………………………..……………………….7 2.1​ ​Educació​ ​Mediambiental…………………………………………………………………..7 2.1.1​ ​Història​ ​de​ ​l’Educació​ ​Mediambiental​ ​a​ ​Espanya……………………...…....8 2.2​ ​Agenda​ ​21……………………………………………………………………………...…...9 3. Estudi​ ​de​ ​la​ ​contaminació​ ​al​ ​Garraf………………………………………………..…………11 3.1​ ​Qualitat​ ​de​ ​l’aire………………………………………………………………………….…11 3.2​ ​Emissions​ ​de​ ​CO2…………………………………………………………………………12 3.3​ ​La​ ​contaminació​ ​a​ ​la​ ​natura………………………………………………………………13 3.4​ ​Urbanisme​ ​i​ ​contaminació………………………………...………………………………15 4. Que​ ​es​ ​fa​ ​des​ ​de​ ​l’Ajuntament………………………………………………..……....………17 4.1​ ​Estalvi​ ​Energètic……………………………………………………………………..…….17 4.2​ ​Aigua……………………………………………………………………………….………..17 4.3​ ​Gestió​ ​de​ ​Residus……………………………………….…………………………………18 4.4.1​ ​Recollida​ ​d’olis​ ​domèstics……………………………………………...………18 4.4​ ​Horts​ ​Urbans…………………………………………………………………………….….18 4.5​ ​Agenda​ ​21………………………………………………………………………………..…19 5. Entrevista​ ​a​ ​Lluis​ ​Sales,​ ​EcoProfessor………………………………………………....……21 6. Proposta​ ​educativa​ ​d’acció​ ​directa……………………………………………………...…...24

3

6.1​ ​Què​ ​és​ ​un​ ​projecte​ ​educatiu​ ​d’acció​ ​directa?……………………………………..……24 6.2​ ​Com​ ​s’incorpora​ ​un​ ​projecte​ ​educatiu​ ​d’acció​ ​directa​ ​al​ ​currículum?………….…….24 6.3​ ​Com​ ​s’avaluen​ ​els​ ​resultats​ ​de​ ​les​ ​accions​ ​directes?………………..………….…….26 7. La​ ​revolució​ ​verda​ ​als​ ​centres​ ​educatius………………..………………..………………....27 7.1​ ​Assamblea​ ​verda​ ​educativa​ ​municipal………………..………………..………...……..27 7.2​ ​Propostes………………..………………..………………..………………..……………..28 8. Conclusions………………..………………..………………..………………..…………….…30 9. Bibliografia​ ​i​ ​Webgrafia………………..………………..………………..……………..…..…31

4

1.​ ​Introducció Aquest treball d’investigació consisteix en la creació d’un pla educatiu mediambiental transversal en centres de primària i secundaria del meu municipi Sant Pere de Ribes Roquetes. Ara bé, potser us estareu preguntant el perquè de la meva tria, i la resposta és ben senzilla.

Des de ben petita he volgut canviar el món a millor. Quan vaig haver d’escollir un tema, tenia moltes idees, i fins i tot vaig començar-ne un sobre la creació de beques universitàries, tot i que després​ ​el​ ​deixés​ ​per​ ​falta​ ​d’informació​ ​a​ ​la​ ​web​ ​de​ ​la​ ​Generalitat.

Sabia, des d’un principi, que volia que el meu treball canviés alguna cosa. Llavors la meva professora, Anna Gris, em va donar la idea de fer el projecte relacionat amb la nova revolució verda​ ​de​ ​l’institut:​ ​Els​ ​ecodelegats​ ​i​ ​les​ ​ecodelegades​.

El grup va néixer de les queixes d’alguns alumnes de 4rt, on exposaven que la gent deixava el pati molt brut. A partir d’això un grup d’alumnes voluntaris de tots els cursos vam reunir-nos per a buscar propostes per fer un institut més net i més sostenible. Les nostres idees van començar amb papereres de reciclatge, un vídeo musical on s’explica com s’ha de reciclar i fer-nos més visibles en les xarxes socials. Per l’any que ve estem planejant fer un sopar de germanor per a involucrar a la resta de la comunitat, implementar ​boc’n’rolls (o altre tipus d’embolcall sostenible)​ ​per​ ​eliminar​ ​residus​ ​i​ ​reciclar​ ​el​ ​paper​ ​que​ ​llancem​ ​a​ ​les​ ​papereres.

Amb aquest projecte se’m va despertar l’interés per l’educació mediambiental, i em vaig adonar que al meu institut era una pota que mancava. Feiem projectes amb materials reciclats, parlàvem dels residus i d’on posar-los però sempre molt superficialment. Aixì que vaig parlar amb l’ajuntament i amb altres centres per saber-ne més. Aquest aspecte manca en la majoria de centres del municipi, i és un tema de gran importància a la nostra societat. Cada cop més, hi ha​ ​una​ ​crida​ ​per​ ​part​ ​de​ ​la​ ​població​ ​per​ ​fer​ ​les​ ​ciutats​ ​i​ ​els​ ​pobles​ ​més​ ​sostenibles.

5

1.1​ ​Objectius El meu objectiu principal és que a tots els centres educatius el municipi s’adaptin mesures d’educació mediambiental i es creïn grups d’alumnes voluntaris de manera assembleària per millorar l’entorn i el seu institut. Aquests donaran propostes a la direcció del centre i les valoraran conjuntament. Donada la continuació del projecte, m’agradaria crear una assemblea comunitària amb tots els grups d’alumnes voluntaris de tots els centres per poder donar-nos idees​ ​entre​ ​nosaltres​ ​i​ ​compartir​ ​experiències.

1.2​ ​Hipòtesi La meva hipòtesi és que hi ha necessitat d’un projecte educatiu mediambiental al municipi de Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes​ ​-​ ​Roquetes.

6

2.​ ​Definicions Com parlar de fer un projecte sense abans parlar de les seves definicions? L’educació del jovent passa per molts temes socials diferents, ens ensenya a tenir una ment crítica i a resoldre problemes a partir de les eines presentades. L’educació mediambiental requereix empatia, posar-nos en la pell dels altres i preocupar-nos pel futur, per tant, entendre i cuidar el nostre entorn​. En aquest capítol parlarem de què és l’educació ambiental i altres definicions necessàries​ ​per​ ​entendre​ ​el​ ​projecte.

2.1​ ​Educació​ ​ambiental: El propòsit fonamental de l’educació ambiental és que tant els individus com col·lectius comprenguin i interactuïn amb els diferents aspectes del medi ambient (aspectes físics, biològics, socials, culturals, etc.) i adquireixen els coneixements, valors i habilitats pràctiques per participar de manera responsable i eficient en la prevenció i solució de problemes ambientals​ ​i​ ​la​ ​millora​ ​de​ ​la​ ​seva​ ​qualitat.

L’educació ambiental resulta clau per comprendre les relacions existents entre els sistemes naturals i socials i aconseguir una percepció més clara de la importància dels factors socioculturals en l’educació ambiental. S’ha d’impulsar, llavors, l’adquisició de la consciència, dels valors i comportaments que afavoreixin la participació activa de tota la població en el procés de la presa de decisions. Més que limitar-se a un aspecte concret del procés educatiu, s’ha de convertir en la base pel comportament i l’estil de vida, una part de la ciutadania. Ha de ser una pràctica educativa oberta a la vida social, per obrir-la a quanta més gent possible, i que aquesta​ ​gent​ ​millori​ ​les​ ​relacions​ ​entre​ ​la​ ​humanitat​ ​i​ ​el​ ​seu​ ​medi.

Els​ ​objectius​ ​de​ ​l’educació​ ​ambiental​ ​inclouen: - Ajudar als grups socials a que adquireixen més sensibilitat i consciència del medi ambient​ ​general​ ​i​ ​els​ ​seus​ ​problemes​ ​connexos.

7

- Afavorir que les persones i els col·lectius adquireixin una comprensió del medi en la seva totalitat, incloent els problemes connexos i de la presència i funció de la humanitat en​ ​ell,​ ​que​ ​dona​ ​una​ ​responsabilitat.

- Adquirir valors socials i un profund interès pel medi que els impulsi a participar activament​ ​en​ ​la​ ​seva​ ​protecció​ ​i​ ​millora.

-​ ​Aconseguir​ ​les​ ​aptituds​ ​necessàries​ ​per​ ​resoldre​ ​els​ ​problemes​ ​medi​ ​ambientals.

- Avaluar les mesures i programes d’educació mediambiental en funció dels factors ecològics,​ ​polítics,​ ​econòmics,​ ​socials,​ ​estètics​ ​i​ ​educacionals.

- Desenvolupar el sentit de responsabilitat i a prendre consciència de la urgent necessitat d’atendre als problemes mediambientals per a assegurar que s’adoptin mesures​ ​adequades​ ​al​ ​respecte.

2.1.1​ ​Història​ ​de​ ​l’educació​ ​ambiental​ ​a​ ​Espanya L’educació​ ​ambiental​ ​d’Espanya​ ​es​ ​pot​ ​diferenciar​ ​en​ ​tres​ ​periodes: Els inicis ​són diferents en cada comunitat autònoma. Va començar amb la transició democràtica després d’un règim franquista. El seu inici té una important participació dels moviments ecologistes, conservacionistes i excursionistes. En l’àmbit escolar, el Moviment de Renovació Pedagògica va participar en la seva posada en marxa. El paper dels pioners (col·lectius,​ ​empreses​ ​i​ ​cooperatives​ ​d’educació​ ​ambiental)​ ​ha​ ​estat​ ​decisiu​ ​pel​ ​seu​ ​impuls.

La fase d’institucionalització ​es va fer durant els anys 80, i va acompanyar al desenvolupament de l’Estat de les Autonomies, amb la multiplicació d’unitats administratives de medi ambient. Es fan activitats com granja-escoles, aules de natura o centres d’interpretació.

Dos esdeveniments marquen aquesta dècada: les Primeres Jornades d’Educació Ambiental (Sitges, 1983), on es va fer el primer balanç de les iniciatives existents fins a moment, i les Segones Jornades d’Educació Ambiental (Valsaín, 1987) que van permetre constatar el dinamisme​ ​que​ ​estava​ ​experimentant​ ​l’educació​ ​ambiental.

8

L’etapa de replantejament ​es va fer als 90, que va portar a exigir criteris de qualitat en els programes i activitats, i va insistir en la necessitat d’una educació ambiental que arribés a tota la societat i profunditzès en els principis de la sostenibilitat. Es va investigar el paper de l’educació ambiental dins el conjunt de recursos dels que disposem per afrontar la crisis soci-ambiental.

2.2​ ​Agenda​ ​21 L'Agenda 21 Escolar es basa en la col·laboració entre els centres educatius, el departament d'educació, el departament de medi ambient i els ajuntaments, per aquesta raó compta amb ajudes econòmiques per portar a terme els projectes, l'assessorament i la formació. És un programa educatiu per la sostenibilitat i la qualitat del centre educatiu Es basa en la participació de la comunitat i intervé i col·labora amb el desenvolupament sostenible del municipi. És un programa per l'Educació ambiental, per tant la seva finalitat és desenvolupar coneixements, capacitats, actituds, motivacions i compromisos per prendre part en la solució de problemes mediambientals.​ ​Les​ ​seves​ ​característiques​ ​principals​ ​són: -

Abarcar​ ​dos​ ​àmbits​ ​(escolar​ ​i​ ​municipal​ ​o​ ​comarcal).

-

La​ ​participació​ ​de​ ​tota​ ​la​ ​comunitat​ ​educativa​ ​i​ ​el​ ​protagonisme​ ​de​ ​l'alumnat.

Es dirigeix a tota la comunitat educativa. El professorat dinamitza el programa i n'és el responsable principal, l'alumne és el veritable protagonista en totes les fases del desenvolupament. Les famílies participen en l'organització i en diverses activitats i ofereixen a casa​ ​un​ ​model​ ​de​ ​vida​ ​responsable.

L'organització s'adapta a l'estructura de l'escola, però hi ha 3 papers necessaris: el coordinador o la coordinadora, que és responsable de posar en marxa el projecte i fer seu seguiment, el grup dinamitzador, els representants de cada grup dins la comunitat educativa de cada centre, i el​ ​comitè​ ​mediambiental,​ ​que​ ​és​ ​l'organisme​ ​de​ ​participació​ ​de​ ​la​ ​comunitat​ ​educativa.

9

Aquest​ ​organisme​ ​decideix​ ​les​ ​línies​ ​d'actuació​ ​del​ ​programa,​ ​que​ ​són​ ​les​ ​següents: - Organització i planificació: Es defineixen les bases de l'organització i la planificació inicial.

- Sensibilització i motivació: Per aconseguir la participació de la comunitat educativa. Es pot​ ​fer​ ​a​ ​través​ ​d'activitats​ ​implementades​ ​al​ ​currículum,​ ​xerrades,​ ​sortides...

-​ ​Diagnòstic:​ ​S'obté​ ​el​ ​diagnòstic​ ​de​ ​què​ ​s'està​ ​fent​ ​a​ ​cada​ ​centre​ ​i​ ​al​ ​municipi.

- Pla d'acció: Es defineix i es planifica el conjunt d'activitats encaminades a fer els centres​ ​educatius​ ​i​ ​el​ ​seu​ ​entorn​ ​més​ ​sostenibles.

-​ ​Avaluació A partir del diagnòstic municipal, l'alumnat de tots els centres treballen en conjunt per la sostenibilitat municipal. En aquesta fase tenen especial rellevància les reunions municipals on l'alumnat presenta els resultats dels treballs realitzats, els compromisos adquirits i les propostes davant dels representants de la resta de la comunitat educativa. S'avalua fent una reflexió crítica​ ​per​ ​reexaminar,​ ​valorar​ ​i​ ​millorar​ ​el​ ​procés​ ​al​ ​final​ ​de​ ​curs.

10

3.-​ ​Estudi​ ​de​ ​la​ ​contaminació​ ​al​ ​Garraf​ ​i​ ​al​ ​municipi​ ​de​ ​Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes​ ​-​ ​Roquetes Per què és realment necessari conservar el nostre medi ambient? Les raons principals són preservar la biodiversitat, ja que una pèrdua d’aquesta pot desenvolupar-se a una pèrdua d’estabilitat ecològica. Una de les altres raons és protegir al medi de la pol·lució que està patint el planeta i per protegir els recursos naturals per les generacions a venir. Però com està realment la nostra comarca en quant a contaminació? I el nostre poble? Anem a parlar dels factors.

3.1​ ​Qualitat​ ​de​ ​l’aire: Al nostre país el responsable de la gestió i l’avaluació de la qualitat de l’aire és la Direcció General de Qualitat Ambiental, actualment adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generarlitat de Catalunya, tal com determina la legislació vigent. Després, aquesta informació s’envia al Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, que és el responsable de la seva supervisió i enviament a l’Agència Europea del Medi Ambient, on serveix per a avaluar l’estat de la qualitat de l’aire a Europa i per vigilar el compliment de la normativa​ ​europea.

La situació general a Catalunya és que es compleixen la majoria d’objectius de qualitat de l’aire de la norma vigent, però 5 dels contaminants no compleixen les objectius de qualitat de l’aire des del 2015: el diòxid de nitrogen, l’ozó troposfèric, el sulfur d’hidrogen, les partícules en suspensió PM10 i el benzoapirè. El NO² (diòxid de nitrogen) és el contaminant més abundant, no només a Catalunya sinó a tota Europa i Amèrica del Nord. Els nivells més elevats es troben a les grans ciutat i prop de grans vies de trànsit, que és on més s’acumulen les emissions. És un gas que s’emet en determinat tipus de combustions (vehicles amb motor de combustió, centrals de generació d’energia elèctrica, etc.). L’origen de les superacions són resultat però de les emissions en el transport terrestre que utilitza combustibles fòssils (vehicles de dièsel i benzina).

11

Figura 1: Imatge obtinguda per el document oficial de la Generalitat sobre les dades de qualitat de l’aire, obtingudes per​ ​la​ ​Xarxa​ ​de​ ​Vigilància​ ​i​ ​Previsió​ ​de​ ​la​ ​Qualitat​ ​de​ ​l'Aire​ ​l’any​ ​2016.​ ​https://goo.gl/iG2AgJ

Els valors que superen els 40 µg/m3 (micrograms, és a dir una milionèsima part d’un gram, per metre cúbic) són aquells que superen el valor límit anual, i tot i que el Garraf no els supera, hi ha​ ​zones​ ​en​ ​que​ ​s’arriba​ ​als​ ​35​ ​–​ ​40.

3.2​ ​Emissions​ ​de​ ​CO² Amb la pèrdua d'usuaris d’aquests darrers 2 anys a Rodalies s’han incrementat considerablement les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i la contaminació atmosfèrica, en especial a la zona de Vilanova i la Geltrú. Segons les darreres dades facilitades

12

per la Generalitat, entre els anys 2005 i 2016, 16,3 milions d’usuaris han abandonat el servei, el tren és l’únic transport públic que n’ha perdut. O el que és el mateix, unes 45.000 persones diàries han optat per canviar de sistema de transport, fent un trasvassament al cotxe. L’Oficina Catalana del Canvi Climàtic, adscrita al Departament de Territori i Sostenibilitat, ha calculat, d’acord amb la guia de càlcul d’emissions, que la tria d’anar en vehicle suposa una producció de 2,28 tones de CO2 anuals que, multiplicades pels 45.000 nous usuaris, representa 102.600 tones​ ​de​ ​CO2/any.

El càlcul s’ha fet estimant un recorregut diari de cada vehicle d’uns 70 quilòmetres –35 km al voltant de Barcelona, anant i tornant cada dia–. I s’ha fet suposant un ús de 240 dies efectius laborables a l’any, durant els quals es recorre una distància d’uns 16.800 km. Si s’arrodoneix a 17.000 km/any i es postula que la meitat dels vehicles que fan aquesta distància són gasolina i l’altra meitat dièsel, a una velocitat mitjana de 60 a 70 km/h s’obtenen unes ràtios de 146 grams de CO2/km per als gasolina i de 127 grams per als dièsel, amb uns vehicles de cilindrada mitjana​ ​–d’entre​ ​1,4​ ​i​ ​2,0​ ​litres–.

Per donar una idea de la magnitud d’aquestes emissions, 102.600 tones de CO2 són les mateixes emissions anuals que produeix un municipi català de 25.000 habitants ​–amb la població de l’any 2005, per exemple, de Molins de Rei (24.067 habitants i 98.000 tones CO2/any); Santa Perpètua de Mogoda (25.048 habitants i 118.000 tones CO2/any); Premià de Mar (27.399 habitants i 126.000 tones de CO2/any); Sant Pere de Ribes (29.149 habitants i 110.000 tones de CO2/any; o Castellar del Vallès (23.444 habitants i 193.159 tones de CO2/any).

3.3​ ​La​ ​contaminació​ ​a​ ​la​ ​natura Parlarem primer del massís del Garraf. Aquest es situa al conjunt muntanyós Garraf-Ordal. És un espai singular que té elements d’importància geològica, biològica i les formes de relleu particulars del massís el fan un punt d’interès paisatgístic. És gairebé únic a Catalunya. Cal assenyalar també l’interès florístic del massís, amb diverses espècies molt rares a la resta de Catalunya; i la diversitat i singularitat de la fauna rupícola, en especial de la fauna invertebrada cavernícola.

13

L’autopista del Garraf comporta alteracions molt significatives de la morfologia i els sistemes naturals d’aquesta zona. En aquest massís tenen lloc incendis forestals i, en conseqüència, processos erosius i de degradació de la vegetació. Les activitats extractives del massís generen impactes territorials amb greus efectes sobre el seu relleu. Cal tenir en compte també la​ ​instal·lació​ ​de​ ​l’abocador​ ​del​ ​Garraf,​ ​situat​ ​sobre​ ​el​ ​sistema​ ​càrstic.

El sistema càrstic presenta una elevada vulnerabilitat per a les comunitats vegetals i animals que acull, ja que és altament inflamable i té un alt risc d’incendis. Amb la restauració de l’espai natural ocupat per l’abocador va millorar la situació, però encara tenim molta feina a fer i molta gent per conscienciar. Els residus industrials estan desbordats, amb una generació de 16.822,42​ ​tonelades.

​Figura 2: Abocador del Garraf abans de la restauració, 2013. Feta per Joan Roig i Duran i per Enric Batlle i Durany. https://goo.gl/z7rWzH

14

Figura 3: Abocador del Garraf després de la restauració, 2015. Feta per Joan Roig i Duran i per Enric Batlle i Durany. https://goo.gl/z7rWzH

Les costes del Garraf és un altre espai amb clares vulnerabilitats naturals. Abasta la zona litoral entre Castelldefels i Cunit. Els seus fons són majoritàriament sorrencs amb presència d’una comunitat de prats de posidònia (​posidonia oceanica​). És una zona molt important per a l’alimentació de nombroses espècies d’ocells marins, sobretot de la comunitat ornítica del Delta del​ ​Llobregat.

Entre els impactes que pateix aquesta zona convé esmentar la contaminació urbana i industrial, que afecta la qualitat de les aigües marines i les comunitats bentòniques i pelàgiques existents.

Altres activitats que l’afecten són l’ampliació de l’aeroport de Barcelona, la construcció de la planta dessaladora al seu costat, i la sobreexplotació per pesca i la pesca il·legal d’arrossegament. L’expansió de l’alga al·lòctona ​caulerpa taxifolia competeix fortament amb la posidònia.

3.4​ ​Urbanisme​ ​i​ ​contaminació La contaminació a Sant Pere de Ribes no és excessiva, però segueix havent-hi problemes dins el municipi, el principal essent la contaminació de la Riera de Ribes. La Riera de Ribes té un recorregut de 18km, i és el col·lector de diversos cursos d’aigua de les comarques de l’Alt Penedès i el Garraf. Neix a les Cabanyes, a l’Alt Penedès, i durant el seu camí recull l’aigua de

15

diversos torrents i rieres, la del Jafre entre altres. Envolta tot el municipi de Sant Pere de Ribes, i​ ​desemboca​ ​al​ ​mar​ ​de​ ​Sitges,​ ​a​ ​la​ ​zona​ ​coneguda​ ​com​ ​el​ ​Cap​ ​dels​ ​Grills.

En una excursió feta el dia 6 d’Octubre del 2017, els alumnes de l’Institut Montgròs de 3r d’ESO van fer una sortida per netejar la Riera i prendre consciència de la necessitat de preservar el medi natural. Els resultats van ser més de 30 bosses d’escombraries plenes, desenes d’ampolles​ ​de​ ​vidre​ ​i​ ​una​ ​enorme​ ​varietat​ ​de​ ​deixalles​ ​en​ ​mitja​ ​hora​ ​de​ ​treball.

Figura​ ​4:​ ​Imatge​ ​obtinguda​ ​per​ ​Canal​ ​Blau​ ​el​ ​dia​ ​6​ ​d’octubre​ ​de​ ​l’any​ ​2017.​ ​https://goo.gl/xaZSqN

16

4.​ ​Què​ ​es​ ​fa​ ​actualment​ ​al​ ​municipi​ ​en​ ​relació​ ​a​ ​educació​ ​ambiental?

L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes està actualment fent aquests projectes que fan referència al Medi Ambient. Des del Departament de Medi Ambient de la població estan posant tota una sèrie​ ​de​ ​mesures​ ​que​ ​tenen​ ​com​ ​a​ ​objectiu​ ​mantenir​ ​el​ ​municipi​ ​més​ ​net.

El​ ​programes​ ​són: 4.​ ​1​ ​Estalvi​ ​energètic L'Ajuntament de Sant Pere de Ribes, en el Ple de 16 de novembre de 2010, va adherir-se al "Pacte d'Alcaldes/ses" fent seus els objectius de la Unió Europea per a l'any 2020 i adoptant el compromís de reduir les emissions de CO2 en el seu territori en més del 20% per a aquesta data mitjançant la creació de plans d'acció a favor de les fonts d'energies renovables. I es va comprometre a elaborar un Pla d'Acció d'Energia Sostenible (PAES) en un termini màxim d'un any​ ​des​ ​de​ ​la​ ​data​ ​d'adhesió​ ​al​ ​Pacte.

En el Ple del 15 de març de 2011 es va aprovar el Pla de Mitigació i Adaptació Local contra el canvi climàtic de Sant Pere de Ribes, homologable al PAES, presentat per l'Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. El document proposa una sèrie d'actuacions i millores algunes de caràcter informatiu i altres d'inversió i sensibilització i eficàcia i totes encaminades a aquest​ ​compromís​ ​de​ ​la​ ​reducció​ ​d'emissions.

4.​ ​2​ ​Aigua L’Ajuntament de Sant Pere de Ribes i SOREA, l’empresa concessionària del manteniment del clavegueram al municipi, van fer una crida a la ciutadania perquè prenguin consciència de no llençar les tovalloletes humides d’higiene personal als vàters i es fes directament al lloc que li correspon, és a dir, a les escombraries de rebuig. Des de SOREA es va detectar al 2016 que hi havia un increment d’aquests elements de rebuig a la xarxa de Sant Pere de Ribes i van tenir força​ ​problemes​ ​perquè​ ​s’amuntegaven​ ​i​ ​obstruïen​ ​les​ ​canonades.

17

4.​ ​3​ ​Gestió​ ​de​ ​Residus Es consideren residus municipals aquells residus generats en els domicilis particulars, els comerços, les oficines i els serveis municipals de neteja de les vies públiques, zones verdes, recreatives​ ​i​ ​platges.

4.3.1 Recollida d’olis domèstics: L'any 2011 es va començar a implementar la recollida d'olis domèstics usats a dues escoles del municipi i progressivament s'ha ampliat a la resta. En aquests moments, les famílies amb fills escolaritzats a les escoles públiques del municipi poden portar l'oli usat de casa seva al seu centre educatiu de referència i, mitjançant el servei de recollida d'oli OLIKLAK, aquest es recupera i s'aprofita​ ​per​ ​a​ ​fer​ ​biocombustible.

Hi ha certs problemes d’administració en relació a la recollida de residus orgànics, que inclouen restes de menjar i restes vegetals grans. Aquests s’han de dipositar a la Deixalleria Municipal, situada al polígon de la Vilanoveta, lluny dels dos nuclis municipals. Altres dades de la recollida de residus són els aconsellats per la Generalitat. Esmentats breument són: les escombraries de reciclatge,​ ​recollida​ ​de​ ​mobles​ ​vells,​ ​servei​ ​de​ ​recollida​ ​de​ ​cartró​ ​comercial.

4.​ ​4​ ​Horts​ ​urbans Sant Pere de Ribes disposa d'horts urbans ecològics que tenen com a objectiu posar a l'abast de determinats perfils de la població uns espais per tal de poder ser utilitzats com a horts, fomentar i difondre l'agricultura ecològica i promoure l'intercanvi d'experiències entre les persones que mostrin interès envers l'agricultura. Els horts estan destinats principalment a persones jubilades o pensionistes, associacions i entitats, persones desocupades i/o amb necessitats socials. Les cessions es fan per un període de 4 anys improrrogables. L'any 2010 es va fer la primera cessió de parcel·les, 15 parcel·les als horts de les Roquetes. Poc després, es van portar a terme les ampliacions i noves concessions. En aquests moments el municipi ha passat de tenir 48 parcel·les (21 a les Roquetes i 27 a Ribes) a disposar d’un total de 74 (40 a Ribes​ ​i​ ​34​ ​a​ ​les​ ​Roquetes).

18

Figura 5: Imatge obtinguda per Canal Blau. Horts urbans del municipi Sant Pere de Ribes - Roquetes. 15 d’abril de 2016.​ ​https://goo.gl/Bh4M1x

4.​ ​5​ ​Agenda​ ​21 L’agenda 21 és un programa de l’Organització de les Nacions Unides que es basa en la col·laboració dels diferents agents d’una localitat (ajuntaments, centres educatius, participació ciutadana...) per a la sostenibilitat i l’educació ambiental. Sant Pere de Ribes es va unir a aquest programa l’any 2009, i actualment només s’està aplicant per xerrades sobre temes mediambientals​ ​i​ ​petits​ ​projectes​ ​com​ ​horts​ ​en​ ​la​ ​majoria​ ​dels​ ​centres​ ​educatius​ ​del​ ​municipi.

19

5.​ ​Entrevista​ ​amb​ ​Lluis​ ​Sala,​ ​ecoprofessor El Col·legi Sant Ramon Nonat des de fa anys ha incorporat dins els seus eixos de treball la sostenibilitat, la cura del medi ambient i el canvi climàtic. Per això han organitzat l’Eskamot Verd, format per nois i noies de 1r a 4t d’ESO. Celebren assembles periòdiques en que planifiquen projectes que permetin millorar l’escola i el seu entorn, totes dinàmiques, actives i que​ ​mobilitzin​ ​a​ ​tot​ ​l’alumnat,​ ​des​ ​de​ ​primària​ ​a​ ​secundària.

Des del meu institut ens hem inspirat amb les seves accions, i ens han donat moltíssimes idees.​ ​He​ ​entrevistat​ ​a​ ​Lluis​ ​Sala,​ ​l’EcoProfessor​ ​que​ ​va​ ​començar​ ​el​ ​projecte​ ​al​ ​seu​ ​centre

-​ ​Com​ ​heu​ ​arribat​ ​a​ ​desenvolupar​ ​aquesta​ ​tasca?

La tasca la vam començar dos professors fa molt de temps arrel de conèixer el programa de l'agenda 21 escolar, ara Escoles més Sostenibles de Barcelona. Primer vam crear una comissió verda. Amb el temps hem anat millorant i perfeccionant-ho. Ara tenim dos tipus de comissions: L'assemble a verda que és qui pensa les accions, estableix els projectes i realitza les consultes i​ ​l'eskamot​ ​que​ ​són​ ​els​ ​qui​ ​dinamitzen​ ​totes​ ​les​ ​accions​ ​i​ ​condueixen​ ​el​ ​centre​ ​d'interès.

-​ ​Com​ ​és​ ​un​ ​dia​ ​d'un/a​ ​ecodelegat​ ​i​ ​d'un/a​ ​membre​ ​de​ ​l'eskamot​ ​verd?

Els ecodelegats un dia per setmana es reuneixen, revisen com ha anat la setmana i a més s'encarreguen​ ​dels​ ​contenidors​ ​de​ ​separació​ ​de​ ​residus.

L'eskamot verd també es reuneix cada setmana. Ells ho fan per entrar a les aules i desenvolupar​ ​totes​ ​les​ ​accions​ ​que​ ​l'assemblea​ ​ha​ ​dissenyat.

-​ ​Com​ ​involucreu​ ​a​ ​alumnes​ ​de​ ​totes​ ​les​ ​edats?

El fet de tenir delegats verds a totes les classes ens dóna continuïtat. A secundària procurem tenir integrat dins de la comissió dinamitzadora alumnes de totes les edats. Així quan marxen els de 4t ja tenim una nova generació entrenada que sap el que s’ha de fer. La clau és tenir sempre el relleu a punt. I sobretot, fer-se tot això un espai bó, un lloc on valgui la pena i vingui de​ ​gust​ ​estar-hi.​ ​On​ ​es​ ​treballi​ ​però​ ​també​ ​se​ ​n'obtingui​ ​algun​ ​benefici.

20

-​ ​Per​ ​a​ ​què​ ​serveix​ ​el​ ​vostre​ ​projecte?​ ​Quins​ ​resultats​ ​us​ ​dona?

El nostre projecte serveix per millorar l'escola i l'entorn, per integrar-ho tot plegat en un tot. La revolució verda ha capgirat l'escola de dalt abaix i ha integrat els processos participatius en tots els nivells i ha fet que les famílies siguin part important de la presa de decisions. Creiem que ha fet​ ​donar​ ​a​ ​l'escola​ ​un​ ​gir​ ​de​ ​180º.

-​ ​Quan​ ​voleu​ ​posar​ ​en​ ​marxa​ ​un​ ​projecte,​ ​quin​ ​és​ ​el​ ​procediment?

L'assermblea verda es reuneix a principi de curs i proposa una dinàmica a totes les classes de l'escola. A través d'aquesta dimàmica cada classe proposa els projectes que hauríem de desenvolupar a l'escola. Un cop tots proposats, l'assemblea es torna a reunir, els estudia i tria els​ ​projectes​ ​finalistes​ ​que​ ​es​ ​tiraran​ ​endavant.

Aquí és quan entra l'eskamot verd que prepara les dinamitzacions i el pla d'actuació. Després d'haver-ho dut a terme l'assemblea es reuneix per revisar-ho tot, avaluar-ho i proposar-ne millores de cara al proper curs. I per descomptat tot tenint molt de cura amb el tema comunicació. Tot s'ha de comunicar i explicar degudament en el màxim nombre de canals possibles​ ​(cartelleres,​ ​blogs,​ ​web,​ ​xarxes​ ​socials,​ ​etc.)

-​ ​Creieu​ ​que​ ​l'administració​ ​pública​ ​es​ ​preocupa​ ​per​ ​aquests​ ​tipus​ ​de​ ​projectes?

Moltíssim. De fet ells són la clau per a desenvolupar les nostres accions, donar-nos visibilitat, posar-nos en contacte amb altres escoles amb la mateixa sensibilitat, ens ofereixen formació i recursos.

- Quines eines podríeu utilitzar per il·lusionar a l'administració pública o una empresa privada amb​ ​aquest​ ​projecte?

21

Sobretot les movilitzacions, els projectes trencadors i diferents. Sortir-se de la norma i dissenyar accions que a banda de transformar l'escola, transformin l'entorn i integrin altres entitats i agents​ ​del​ ​barri,​ ​del​ ​poble...​ ​Quanta​ ​més​ ​gent​ ​implicada,​ ​molt​ ​millor!

Figura 6: Imatge de l’Eskamot Verd, grup dinamitzador de l’assamblea verda del colegi Sant Ramon Nonat de Barcelona.​ ​Data​ ​no​ ​especificada.​ ​Imatge​ ​cedida​ ​pels​ ​autors.

22

6.​ ​Proposta​ ​d’acció​ ​directa​ ​en​ ​educació​ ​ambiental Des del món local s’ha d’assegurar la sostenibilitat, ja que una ciutat, un poble, és un espai per viure, on hi conviuen persones i s’ha d’assegurar el civisme, l’educació i la sanitat dels espais.

Els nous conceptes dels que tant es parla avui dia (globalitat, sostenibilitat, civisme, etc.) s’han d’introduir en el currículum transversalment per educar a les futures generacions sobre problemes que no només els afectaràn en la llarga durada, sinó que poden estar empitjorar sense​ ​saber-ho.

Aquest currículum, extret de la memòria de les activitats proposades pel Consell Escolar de Catalunya del curs 2007-2008, diu així: “Cal “pensar globalment i actuar localment”. Ens interessa una visió més completa, humanista i solidària de la sostenibilitat que vinculi les dimensions i les perspectives local i global, natural i cultural. La responsabilitat respecte a la Terra,​ ​el​ ​compromís​ ​amb​ ​el​ ​medi​ ​com​ ​a​ ​bé​ ​comú​ ​és​ ​un​ ​element​ ​profundament​ ​comunitari.”1

6.1​ ​Què​ ​és​ ​un​ ​projecte​ ​educatiu​ ​d’acció​ ​directa?

Un projecte d’acció directa consisteix en que els estudiants abordin un problema, o en context mediambiental, treballin per millorar l’entorn. Aquests projectes poden ser tant simples o complicats com es vulgui, i tenen més èxit quan involucren a altres agents de la comunitat local.

A l’acció educativa directa l’alumne és el centre de la presa de decisions i de com es desenvolupen aquestes. Això no només els prepara pel món adult sinó que també els ajuda a adquirir habilitats de resolució de problemes. Un projecte d’acció directa que involucri tots els centres educatius del municipi donaria l’oportunitat als alumnes a connectar-se entre ells i proporciona​ ​oportunitats​ ​pels​ ​estudiants​ ​per​ ​treballar​ ​en​ ​equip​ ​i​ ​aprendre​ ​cooperativament.

​ ​COMPOSICIÓ​ ​del​ ​CONSELL​ ​ESCOLAR​ ​de​ ​CATALUNYA​ ​(AADD).​ ​(2009).​ ​Activitats​ ​del Consell​ ​Escolar​ ​de​ ​Catalunya.​ ​Barcelona:​ ​Servei​ ​de​ ​Comunicació,​ ​Difusió​ ​i​ ​Publicacions.

1

23

6.2​ ​Com​ ​s’incorpora​ ​un​ ​projecte​ ​educatiu​ ​d’acció​ ​directa​ ​al​ ​currículum?

Potser us estareu preguntant “com puc justificar incorporar un projecte educatiu d’acció directa a la meva aula?” Al currículum oficial d’educació primària, constituïda pel decret 119/2015 del 23 de juny d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària i l’ordre posterior ENS/164/2016 del 14 de juny per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària, “en tots els cursos s’han de promoure les habilitats de pensament i de raonament que són la base dels valors que orienten les nostres accions com a membres de la societat. Han de promoure un pensament independent i autònom que pugui contrastar de manera crítica les opinions dels altres”.2 L’alumne​ ​haurà​ ​d’assolir​ ​els​ ​valors​ ​socials​ ​i​ ​cívics​ ​que​ ​es​ ​relacionen​ ​a​ ​continuació: -

Actuar amb autonomia en la presa de decisions i assumir la responsabilitat dels propis actes.

-

Desenvolupar habilitats per fer front als canvis i a les dificultats per assolir un benestar personal.

-

Qüestionar-se i usar l’argumentació per superar prejudicis i consolidar el pensament propi.

-

Mostrar actituds de respecte actiu envers les persones, les seves idees, opcions, creences​ ​i​ ​cultures​ ​que​ ​les​ ​conformen.

-

Aplicar​ ​el​ ​diàleg​ ​com​ ​a​ ​eina​ ​d’entesa​ ​i​ ​participació​ ​en​ ​les​ ​relacions​ ​entre​ ​les​ ​persones.

-

Adoptar hàbits d’aprenentatge cooperatiu que promoguin el compromís social i les actituds​ ​de​ ​convivència.

-

Analitzar​ ​l’entorn​ ​amb​ ​criteris​ ​ètics​ ​per​ ​cercar​ ​solucions​ ​alternatives​ ​als​ ​problemes.

-

Mostrar actituds de servei i de compromís social, especialment davant les situacions d’injustícia.

No només això, les referències a fer accions directes per la protecció del medi ambient es poden trobar directament a l’apartat de les àrees de coneixement del medi natural i de coneixement del medi social i cultural, a les competències bàsiques pròpies de l’àmbit de coneixement​ ​del​ ​medi.

2

​ ​​ ​COMPOSICIÓ​ ​del​ ​DEPARTAMENT​ ​d'EDUCACIÓ​ ​de​ ​CATALUNYA​ ​(AADD).​ ​(2009).

Currículum​ ​d'Educació​ ​Primària.​ ​Barcelona:​ ​Servei​ ​de​ ​Comunicació,​ ​Difusió​ ​i​ ​Publicacions.

24

Al currículum d’educació secundària obligatòria, àmbit de cultura i valors (cultura i valors ètics) dins el decret 187/2015, no canvia massa de l’anterior, ja que es preten la continuació del desenvolupament de les competències personals, interpersonals i socioculturals vertebrant contiguts ètics, filosòfics i culturals, però especifica l’anàlisis crítica de l’entorn des de la perspectiva ètica, tant individual com col·lectivament i la realització d’activitats de participació i col·laboració​ ​que​ ​promoguin​ ​actituds​ ​de​ ​democràtiques​ ​i​ ​compromís​ ​social.

6.3​ ​Com​ ​s’avaluen​ ​els​ ​resultats​ ​de​ ​les​ ​accions​ ​directes?

Mesurar els resultats dels projectes col·laboratius té complexitat, però és necessari per la continuïtat i millora. Per avaluar-se, es necessita que tothom que ha participat en la seva dinamització​ ​completi​ ​una​ ​rúbrica​ ​d’avaluació,​ ​el​ ​criteri​ ​d’aquesta​ ​ha​ ​de​ ​ser​ ​objectiu​ ​i​ ​subjectiu.

En la rúbrica s’han d’incloure els següents punts: S’han assolit els objectius? Aquesta és la part més important, ja que és el requisit del projecte. S’ha fet a temps? Si no s’ha fet a temps, quant n’ha faltat? Està la gent que ha participat en la dinamització satisfeta amb la feina feta?

Aquesta pregunta és més subjectiva i molts cops no es pregunta en les avaluacions, però és una de les parts més importants. La gent que participa en la dinamització de les activitats són els que tenen l’altre perspectiva del projecte. Està la gent per a qui es dirigia l’activitat (agents de​ ​la​ ​localitat)​ ​satisfeta?​ ​És​ ​pot​ ​continuar​ ​fent​ ​altres​ ​anys?

25

7.​ ​La​ ​revolució​ ​verda​ ​als​ ​centres​ ​educatius Com hem vist, ​l’educació té com un dels seus eixos potenciar les qüestions socioambientals i introduir criteris de sostenibilitat en el funcionament del centre, enfortint la capacitat de les persones per treballar col·lectivament i individual, a través de projectes educatius transformadors i participatius, tot reforçant els vincles entre escola i ciutat. Agafem l’exemple de l’escola Sant Ramon Nonat, de Barcelona. Pertany des de fa ja 10 anys a la xarxa d’escoles més sostenibles de Barcelona, un programa pensat per facilitar la implicació dels centres educatius en l’ambiciós projecte global de construir un món millor i més sostenible, començant per​ ​la​ ​intervenció​ ​en​ ​l’entorn​ ​més​ ​immediat.

El seu centre engloba aquest projecte dins l’anomenada Revolució Verda, un projecte que pretèn conscienciar a la comunitat educativa i altres agents de l’entorn sobre les bones pràctiques ambientals. Aquesta està coordinada per l’assemblea verda, una assemblea d’ecodelegats escollits democràticament (2 representants per classe) que es reuneixen tres cops a l’any per dissenyar, efectuar i avaluar tots els projectes ambientals desplegats a l’escola.

L’Eskamot Verd és el grup que s’encarrega de dinamitzar totes aquestes accions. La iniciativa de l’escola ha trascendit més enllà dels seus murs, aconseguint que molts altres centres, incloent​ ​l’Institut​ ​Montgròs​ ​de​ ​Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes,​ ​engeguin​ ​la​ ​seva​ ​pròpia​ ​formació​ ​verda.

7.1​ ​Procés​ ​de​ ​sol·licitació​ ​de​ ​l’assemblea​ ​verda​ ​educativa​ ​municipal La meva proposta culmina en aquest punt. Congregant tota la informació prèvia, tant la crida per una millor educació ambiental com amb l’esment de les competències de valors i ètica de l’alumnat, la meva proposta és fer una assemblea amb la participació d’alumnat, professorat i AMPA​ ​per​ ​decidir​ ​projectes​ ​d’acció​ ​directa​ ​per​ ​fer-se​ ​a​ ​tots​ ​els​ ​centres​ ​educatius​ ​del​ ​centre.

Els representants escollits democràticament de cada part parlarien sobre quins temes es volen afrontar en x període de temps en relació a l’educació ambiental, portant les propostes dels ecodelegats i ecodelegades del centre. Entre tots es decidiría com i quan es porten a terme les activitats proposades. Llavors, a cada escola se’n parlaria a la pròpia assemblea verda, i els ecodelegats​ ​i​ ​les​ ​ecodelegades​ ​montarien​ ​els​ ​projectes​ ​amb​ ​ajuda​ ​del​ ​professorat​ ​voluntari.

26

7.2​ ​Propostes​ ​de​ ​la​ ​revolució​ ​verda -

Recollida​ ​de​ ​dades​ ​per​ ​la​ ​primera​ ​diagnosi

La primera proposta consisteix en una diagnosi, per veure en quin punt estem tots els centres eduactius. Abans del pati que cada alumne ensenyi l’embolcall que porta i es compti quants d’ells són reciclables o no i quants són reutilitzables o no. Es pot presentar els resultats de manera més visual a través de gràfiques o murals. Agafant l’exemple de l’escola Turó del Cargol de Gràcia, que en la seva diagnosi van penjar tots els elements no reciclables i tòxics a un arbre per simbolitzar l’acció contaminant. És important repetir les avaluacions per a veure els resultats.

Figura​ ​7:​ ​Imatge​ ​extreta​ ​del​ ​video​ ​de​ ​Sant​ ​Ramon​ ​Nonat.​ ​31​ ​de​ ​maig​ ​del​ ​2013.​ ​https://goo.gl/jmhCpY

-

Contenidors​ ​de​ ​reciclatge​ ​a​ ​les​ ​classes​ ​i​ ​al​ ​pati

Amb contenidors de reciclatge a les classes és molt més fàcil cultivar l’hàbit que s’ha d’aplicar per​ ​mantenir​ ​net​ ​el​ ​món.

27

-

Xerrades​ ​i​ ​reflexions​ ​a​ ​l’aula

Xerrades, reflexions i debats sobre aspectes del medi i la seva protecció, no només dels que fan servir ells a l’hora del pati sinó sobre les implicacions que té això en el volum de residus generats​ ​al​ ​municipi.​ ​Aquest​ ​punt​ ​és​ ​fa​ ​a​ ​tots​ ​els​ ​centres​ ​educatius​ ​del​ ​municipi.

-

Repartiment​ ​de​ ​Boc’n’rolls​ ​o​ ​embolcalls​ ​reutilitzables

És important que els alumnes s’adonin del mal que fan les seves accions portant certs embolcalls a l’hora de l’esmorzar, per això proposo l’alternativa dels boc’n’rolls. Aquests són embolcalls​ ​sostenibles​ ​que​ ​es​ ​poden​ ​netejar​ ​i​ ​reutilitzar.

Figura​ ​8:​ ​Imatge​ ​núm​ ​1.​ ​TrekkIn​ ​[online].​ ​ ​https://goo.gl/bWRVYF

28

8.​ ​Conclusions Com a conclusió extrec que és viable fer un pla educatiu mediambiental al nostre municipi. Hi ha necessitat de fer-ne i voluntat dels alumnes. En base a l’estudi fet durant aquests dos anys escolars, s’ha creat un projecte des de 0 al meu institut. Un projecte transversal, dinamitzador i cooperatiu amb gent d’absolutament totes les edats amb un objectiu comú: fer millor el nostre institut. A mesura que anem avançant, fem projectes per millorar les petites coses que creiem que​ ​poden​ ​millorar,​ ​com​ ​el​ ​reciclatge​ ​i​ ​reduir​ ​residus.

Un projecte en conjunt amb tots els centres educatius de primària i secundària del municipi milloraria inmesurablement la situació del poble, i ens donaria oportunitats de millorar empatía i donar altres percepcions als diversos problemes que afrontarem al món adult, però aprendrem a​ ​fer-ho​ ​cooperativament​ ​i​ ​democràtica,​ ​fent​ ​amics,​ ​realitzant​ ​propostes.

D’aquest projecte he après que si hi ha un objectiu comú i un grup motivat, es pot canviar el món, com ja s’ha fet tants altres cops. Ha estat un projecte d’alts i baixos i moments extremadament difícils, però gràcies al recolzament incondicional dels meus companys he pogut sortir-me’n. Les meves esperances, que diposito ara en aquest treball, són que s’apliqui realment un pla que ajudi als joves a estar més conscienciats sobre la protecció del medi ambient​ ​i​ ​la​ ​importància​ ​de​ ​l’acció​ ​directa.​ ​Que​ ​continuï​ ​la​ ​Revolució​ ​Verda!

29

9.​ ​Bibliografia​ ​i​ ​Webgrafia

"L’educació ambiental. Fundaments teòrics, propostes de transversalitat i orientacions extracurriculars.".​​ ​Gutierrez,​ ​J.​ ​(1995)​ ​Madrid.

"Integrando la educación ambiental en el currículo de ciencias". ​Jiménez Aleixandre.

(1995)​ ​Alambique,​ ​Portugal.

"La educación ambiental. Bases éticas, conceptuales y metodológicas". ​Novo, M. (1995) Madrid.

"L’educació ambiental: guía pràctica". ​(1995). Giordan, A. y Souchon, CH. Sevilla, Andalusia.

"Tratado sobre educación ambiental para sociedades sustentables y responsabilidad global". ​(1994) Fòrum internacional d'ONG i Moviments Socials - Tractats aleternatius de Río.

Río​ ​de​ ​Janeiro,​ ​Brasil.

"La educación ambiental no formal y la participación ​ponencia marco​" ​Heras, F. (1996).

2nes Jornades d'Educació Ambiental a Castella i Lleó. Junta de Castella y Lleó, Consellería del Medi​ ​Ambient​ ​i​ ​Ordenació​ ​del​ ​Territori.​ ​ ​Valladolid,​ ​Castella​ ​i​ ​Lleó.

"Guía para la enseñanza de valores ambientales." Caduto, M.J. (1992) Programa Internacional d'Educació Ambiental UNESCO-PNUMA. Junta de Castella Lleó. Valladolid, Castella​ ​i​ ​Lleó.

30

Eusko Jaurlaritza / Govern Basc, Departament de Medi Ambient i Política Territorial. (2015).

Agenda​ ​Escolar​ ​21​ ​-​ ​Educar​ ​para​ ​la​ ​Sostenibilidad.​ ​Vitoria,​ ​País​ ​Basc.​ ​https://goo.gl/h9TPhZ

Jon Benito Iza, Jose Manuel Gutierrez Bastida, Ricardo Hernandez Abaitua y Jose Marañón Zalduondo. (2008). ​Educar para la Sostenibilidad - Guía de la Agenda 21 Escolar. ​Vitoria, País​ ​Basc.​ ​https://goo.gl/DbMjck

Ajuntament de Vic.(2016). ​Pla de Prevenció de Residus de l'Esmorzar i Millora de la Qualitat​ ​Alimentària.​​ ​Vic,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/ZbMWcX

Ajuntament de Sant Pere de Ribes - Roquetes. Data no especificada. ​Medi Ambient i Residus.

Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/EyQQpq

Ajuntament de Sant Pere de Ribes - Roquetes. Data no especificada. ​Escoles del Municipi.

Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/kwxGpL

Ajuntament de Sant Pere de Ribes - Roquetes. Data no especificada. ​Instituts del Municipi.

Sant​ ​Pere​ ​de​ ​Ribes,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/9vQmLe

Ajuntament​ ​de​ ​Sitges.​ ​(2015).​​ ​Institució.​ ​Sitges,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/9t47sc

Col·legi Sant Ramon Nonat (1934-2017). ​La Revolució Verda, Escoles + Sostenibles.

Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/syrJCA

31

Youtube - Sant Ramon Nonat. (2017). ​La Revolució Verda. Barcelona, Catalunya. https://goo.gl/XzyE9q

Eskamot Verd del Col·legi Sant Ramon Nonat. (2017). ​La Revolució Verda Blog. Barcelona, Catalunya.​ ​https://goo.gl/J95PTc

Departament de Medi Ambient i Territori de la Generalitat de Catalunya. (2002). Les Agenda 21​ ​Locals.​ ​Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/o4MAkn

Ecodelegats i Ecodelegades de l'Institut Montgròs. (2017). ​EcoMontgros. ​Sant Pere de Ribes, Catalunya.​ ​https://goo.gl/Lgi8fy

Betevé Televisió. (2017). ​Entrevista a Lluís Sala sobre l’Eskamot Verd del Col·legi Sant Ramon​ ​Nonat.​ ​Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/9iz5Jm

United States Enviromental Protection Agency, EPA. Data no especificada. ​What is Enviromental​ ​Education?​​ ​Washington,​ ​D.C.,​ ​Estats​ ​Units​ ​d'Amèrica.​ ​https://goo.gl/2wRBJb

The Calgary Foundation, Canadian Parks and Wilderness Society (CPAWS) i ECOACTION. (2005). ​A Teacher's Guide to Community Enviromental Action! Toronto, Canadà. https://goo.gl/av3VPy

Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2016). ​Currículum d'Educació Primària.​​ ​Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/K2TKHZ

32

Departament d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. (2016). ​Currículum d'Educació Secundària​ ​-​ ​Cultura,​ ​Valors​ ​Ètics​ ​i​ ​Filosofía.​ B ​ arcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/Lqj2nu

Diana Eskander. (2016). Project Managment - The Ultimate Reference for Project Managers, ​6 Ways​ ​of​ ​Measuring​ ​Project​ ​Success.​​ ​Montreal,​ ​Canadà.​ ​https://goo.gl/oR4JZ8

Ajuntament de Barcelona. Data no especificada. ​Consell Ciutadà per la Sostenibilitat.

Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/Lp5P7J

Índex Català de la Qualitat de l'Aire (ICQA) i Xarxa de Vigilància i Previsió de la Qualitat de l'Aire

(XVPCA).

(2017).

​Dades

de

Qualitat

de

l'Aire.

Barcelona,

Catalunya.

https://goo.gl/ZBvgiJ

Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya i Xarxa de Viilància i Previsió de la Qualitat de l'Aire (XVPCA). (2017). ​Direcció General de Qualitat Ambiental.

Barcelona,​ ​Catalunya.​ ​https://goo.gl/Q18jLh

Youtube - Sant Ramon Nonat. (2013). Embolcalls Més Sostenibles. ​Barcelona, Catalunya. https://goo.gl/AfdzWR

AA, Baix Penedès - Diari.cat. (2013). El Fòrum d'Escoles Verdes arriba al Vendrell. ​Vendrell, Catalunya.​ ​https://goo.gl/zpPcDM

33

Le​ ​vent​ ​des​ ​révolutions​ ​n’est​ ​pas maniable.

—​ ​ ​Victor​ ​Hugo,​ ​Les​ ​Misérables

34