Una qüestió d’odi Ara mires al teu país i tornes a veure parlar les bèsties. Bèsties que creiem perdudes després dels anys de bonança republicana. Però són d’un altre tipus. Carronyaires, escurçons, hienes i llops. Bèsties amb forma humana, tanmateix, que glopegen odi. Un odi pertorbat, nauseabund, com de dentadura postissa amb verdet, contra tot el que representa la pau i l’harmonia. Són aquí, entre nosaltres. Els repugna qualsevol expressió de llibertat. És una fòbia malaltissa. Hi ha alguna cosa freudiana en aquestes bèsties. O un petit sotrac en la seva cadena d’ADN. Pobres individus! Viuen en un estat del que ho desconeixen tot: la seva cultura, les seves tradicions, la seva història. Es passegen impermeables a qualsevol esdeveniment que representi el fet llibertàri. Els crea urticària. Els rebota tot el que no sigui espanyol i en castellà, tot el que sigui d’esquerres, el que sigui humanitàri, artístic, llibertàri o digne. Tenen nom i cognoms, les bèsties. Tots en coneixem alguna. Abunden, les bèsties. Viuen, moren i es multipliquen. Una d’elles va protagonitzar l’altre dia un incident que ha arribat a Catalunya i mereix ser explicat, com un exemple extraordinari de la bestialitat d’aquests éssers. Que s’ha colat als cors dels catalans, qui avui plorem llàgrimes de sang. Companys ha sigut portat primer a Madrid, on se li han obert diligències per "ser el President de la Generalitat, ministre de la República i responsable dels fets realitzats a Catalunya". Després de diversos interrogatoris, ha sigut traslladat al Castell de Montjuïc a Barcelona per fer-li un consell de guerra sumaríssim sense garanties processals i, com s'ha demostrat posteriorment, de forma il·legal. En el consell de guerra ha comptat amb un advocat defensor militar, en Ramón de Colubí, un jove que, tot i no aconseguir la seva exculpació, ha empatitzat amb Companys. L'últim que ha cridat ha sigut "Per Catalunya!".
La bèstia, qui empunyava una pistola, automàticament, segregà la seva salivera rabiosa. Una fortor de cloaca sortia del seu seient. Es removia, inquieta, desesperada, horroritzada per haver de sentir un parell de mots en català. No tenia escapatòria. Una suor mucosa, com de gripau refredat, li rajava de les aixelles. Cal imaginar-se-la, a la bèstia, després de tant temps!, elles que poden viure en el seu món sense cap problema, escoltant quatre mots en una llengua que odia. Indignada, resentida, i plena d’odi la bèstia el va matar. Però per què ens hem de mobilitzar cada vegada? Quan acabaran els atacs de les bèsties? Com podem el 1939 aguantar tanta vexació, tanta humiliació i tant menyspreu?
Redactat per Clàudia Larumbe.
La fam ataca… de nou Espanya està vivint una de les seves pitjors etapes. En acabar la guerra s'estan patint unes desastroses conseqüències, entre elles. La més gran i dura és la fam. Les taxes de mortalitat s'estan elevant desmesuradament sobretot en zones de latifundi extremeny i andalús. Els aliments que s'estan subministrant no tenen el valor nutritiu mínim necessari per sobreviure. Els únics aliments que s'estan rebent són cigrons, patates, moniatos, pastes per a sopes, bacallà i inusualment carn de codony, xocolata terrós incomestible i sabó. Com es pot comprovar, el dèficit d'hidrats de carboni i greixos, així com la manca de vitamines, calci i ferro és molt evident. Amb la qual cosa, podem reafirmar que la taxa de mortalitat estigui augmentant constantment. El pa, que sempre ha estat l'aliment base de qualsevol família, ara sembla un luxe poder tenir-lo. Fins i tot s'estan arribant a confeccionar truites sense ou, guisats sense carn, fregits sense oli, dolços sense sucre, cafè amb blat torrat; carn d'olla feta amb ossos ... Tot això a més, amb la desgràcia que moltes famílies s'han quedat sense algú que pugui treballar i porti el pa a casa, a causa de les nombroses morts de la guerra. Redactat per Enya Segado.
El nou estat davant la realitat sanitària La sanitat s'està convertint en un problema real. El nivell sanitari d'Espanya està disminuint de tal manera que les malalties infeccioses estan incrementant exageradament, alhora el percentatge entre les morts totals durant aquest any està augmentant. Les malalties que s'estan desenvolupant són característiques de la crisi sanitària que s'està vivint, fent-se presents brots de verola, diftèria i tifus. Espanya està procurant que la desfavorable conjuntura sanitària no estigui en la visió triomfalista que es vol projectar amb retòrica imperialista i racial. Per això, s'està intentant retardar el reconeixement de l'existència d'aquestes mancances sanitàries i s'estan ocultant les misèries existents del país. Les autoritats pretenen donar una imatge sana, forta i neta de la Pàtria, enfront de la part malalta, feble i bruta a la qual s'està derrotant. Però, la veritat és que l'aparició del brot de tifus, està posant en manifest que les condicions de vida no són les que el nou règim pretén fer veure dins i fora del país. Els espanyols actualment viuen lluny d'assolir les característiques dels homes sans, forts i robustos que pretén mostrar el règim.
Redactat per Enya Segado.
Les Nacions Unides contra el franquisme El final de la segona guerra mundial ha suposat per Espanya l’aïllament i el rebuig internacional a causa del suport al totalitarisme per part del règim franquista. Després de la moció presentada pels Estats Units que qualificava el franquisme com un règim imposat per la força gràcies al suport rebut per les potències feixistes derrotades, les Nacions Unides han condemnat el règim de Franco. Un acord de l’Assemblea General de l’ONU ha recomanat la retirada dels ambaixadors internacionals. A més, el govern francès ha decidit tancar la frontera amb Espanya.
Per a desarticular l’oposició monàrquica, adaptar-se a la nova conjuntura internacional i guanyar base social conservadora, Franco ha recorregut al catolicisme. A través de la propaganda de l’Església, el franquisme busca la seva legitimació i supervivència. La persistència del franquisme està tenint un alt cost econòmic i polític per a Espanya. En cas de les ajudes rebudes, Espanya no pot beneficiar-se del Pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa, iniciat el juny de 1941, i ha sigut exclosa de la nova aliança defensiva occidental, l’OTAN. Redactat per Joel Figueroba.
Cartellera La cartellera de febrer pels nostres lectors ha arribat de nou en aquesta nova edició de "L'Actualitat". En aquest segment d'aquest diari exposem els nous debuts cinematogràfics i els que estan per estrenar-se. Per començar tenim "El astro del tango", del 7 d'aquest mes. Des d'Argentina en mans del director de cine Luis Bayón Herrera ens trobem amb un romanç entre un cantor i una jove de societat i les repercussions al cercle de les seves amistats. Amb Hugo del Carril com a Hugo del Campo i Amanda Ledesma com a Martha Núñez Alvarado.
A continuació, podrem gaudir de "El haragán de la familia" el dia 21 de febrer. Aquesta és un altre peça d'origen argentí, del director Luis César Amadori. El film tracta de com un porteny que procura no treballar coneix a una dona amb Pepe Arias com a protagonista.
Per finalitzar el mes tenim "El hijo del barrio", una pel·lícula Argentina dirigida per Lucas Demare i amb Herminia Mancini, Roberto Fugazot i Fanny Navarro retraten la història d'un jove que des de la província viatja a Buenos Aires per estudiar Dret té problemes econòmics fins que rep ajuda del seu veí.
Per al Març ens esperen projectes prometedors com "Medio millón por una mujer", "La casa del recuerdo", "Encadenado" i "Su nombre es mujer".
Redactat per Sara Segovia.