EL CONCURS DE LES EMOCIONS

El dia 24 de setembre marca per molts dels tarragonins el final de l’estiu, s’acaba el període de festes i comença el temps de repòs i tranquil·litat. Per sort, els anys parells a Tarragona se’ns presenta la possibilitat d’allargar el període lúdicofestiu dues setmanes més amb el Concurs de Castells. La ciutat es converteix en la capital dels castells per excel·lència.

Enguany, el Concurs arriba en un moment molt dolç per la Colla Jove. Grans castells s’han culminat en les darreres temporades; i tot gràcies a molts castellers que s’han afegit, d’altres que n’han retornat, i per tots aquells que s’han mantingut ferms durant tots els anys. Fins i tot una gran part de tarragonins i catalans aplaudeixen i segueixen tant els castells com la labor social de la Jove.

Ens remuntem al divendres 3 d’octubre; al final de l’assaig previ del concurs, el Carles Ribas dedica la xerrada a preparar els castellers; anuncia els dos primers castells i ens encoratja a pensar castell a castell. També ens tranquil·litza i sobretot, ens fa tocar de peus a terra.

Jornada de descans, i això ja ho tenim aquí. Diumenge matí després d’un boníssim esmorzar ens trobem a la Rambla amb molts, moltíssims castellers. Comencen les emocions del dia! Entrar a la TAP genera un estat de nerviosisme i concentració barrejat amb una alegria immensa al sentir Els Segadors cantat per més de 13.000 persones que lluiten o somnien en un futur millor. Augmenta molt més l’emoció quan veus la graderia lila, plena de gom a gom, entregadíssima animant sense parar.

I comença la vint-i-cinquena edició del Concurs de Castells. No us podré parlar amb gaire coneixement tècnic dels castells però sí de les sensacions viscudes durant el dia. Fa pocs anys que sóc castellera activa, tot i que gràcies a la família i amics he vist, patit, palpat, plorat i sobretot m’he emocionat amb els castells de la Jove des de fa molts anys.

L’11è mambo!

Ara sí, enfaixats s’inicia la primera ronda i totes les colles arranquen fort i ensenyen les seves cartes. Aquest any hi haurà concurs fins al final! Nosaltres concentrats i amb certa seguretat, descarreguem el 9d8 sense gaires dificultats, cosa que tranquil·litza els ànims tot i que anem pensant en els propers castells.

En la segona ronda descarreguem el 5d9f, amb més moviment que altres vegades, però segur. Fet que ens posiciona en un bon

@bordegassos · 6 octubre 2014

Sou colla de 10, però també sou colla d’11 5de9f consecutius (i els que queden!). Seguiu fent-nos viure moments històrics!

@JoveDeTarragona lloc i com va sent habitual, esperem frisosos que l’Evan ens faci bivar amb l’11è mambo! Impressionant... 11! En portem 11!

El concurs continua, es veuen grans castells i es palpa la rivalitat entre colles i aficions. Però el concurs també ens ofereix un espai on els castellers “d’antes”, els de tota la vida, expliquen històries i “batallites” difícils d’oblidar... gràcies a ells les hores passen volant!

Arriba per a la Jove el moment amb més nervis de tot el dia: s’anuncia l’esperat 3d9f i pilar. Les emocions es troben a flor de pell, però tots tenim al cap molts pensaments. Tanquem la pinya i refilen les gralles. Aquest cop no ha pogut ser, però els castellers i seguidors en volem més! No defallim. Podem i ho farem!

És el moment, necessitem superar els reptes. Frases encoratjadores com la de les “mames de la Jove”: “Els petits somriures ens fan ser grans”, ajuden a superar-ho. El

Concurs significa repte, superació personal i col·lectiva, estratègia, concentració, valor, seny... però per mi la millor glòria no és guanyar sinó aixecar-se i superar les dificultats. Quarta ronda i s’anuncia el castell de la Jove: 3d10 amb folre i manilles! Sí, sí sííííí, la Jove és aquí! Ho necessitem i ens ho mereixem!!

Des de les profunditats del castell, on la respiració i la concentració dels que hi som van unides, s’intueix que podrem, són més grans les forces que les pors, es creu en el castell i en els castellers.

@jordi_cst · 6 octubre 2014

Amb molta il·lusió fem viure a la plaça un dels grans moments del concurs. Ens hem superat, Acció Reacció!! (perdona Carles per copiar). Felicitat desenfrenada, disbauxa suprema, plors i més plors! Totes les emocions fent pinya en un somni que hem aconseguit junts.

No és un castell, no és una actuació, no és un dia... és el reflex de la feina ben feta, durant molt temps. #TGNde10

Senyors i senyores SOM COLLA de 10! I tercers al Concurs!•