A... Aleix Bordas

creient que érem la Colla que millor assajava, perquè no ho érem...i el temps ho ha confirmat. Després, crec que la clau és confiar amb la gent que té moltes ganes i té 100% de compromís. No viure del record, no viure del passat. Molta ambició i ser molt metòdics pels detalls i el treball...i això lligat a l’ambició i a un compromís molt gran del màxim gruix de gent de la Colla...jo crec que ens ha fet reviscolar.

Tu creus que hi ha hagut canvis en la manera d’assajar?

Sí, n’estic convençut. La planificació ha sigut clau. Planificar el calendari, els assajos, possibles recanvis... Si no tens tot això, pots tenir bona canalla, bons castellers de tronc, una bona pinya tres o quatre dies a l’any i et pot sonar la flauta... però la regularitat que hem assolit els darrers anys és gràcies a la feina i l’assaig, no hi ha res més que treballar, treballar i treballar.

Estant a la Colla les has vist de tots colors, tant com a casteller com a responsable. Amb quin moment et quedes?

Jo em quedaria amb les relacions que m’ha donat tant una cosa com l’altra. Com a membre de la tècnica perquè algú va pensar en algun moment que podia ser útil (riu) i després estan les relacions personals. Diria que els millors i els pitjors moments han sigut més a nivell personal i no a nivell casteller. A nivell casteller és evident: hem fet el 5d9f i fa quatre dies vam carregar el 3d10fm. L’evolució d’aquests anys és brutal, però el que et dóna la Colla i t’emportes són les relacions personals.

I un dels pitjors moments?

A nivell casteller, bé, vam començar amb el Crespo canviant el xip i pensant-nos que un 4d9f seria la nostra salvació per Sant Magí i ens va caure (riu), al cap de tres dies anem al Catllar i carreguem el 2d8f...i el súper nou projecte que havia de liderar la Colla i havia de canviar-ho tot estava trontollant per tot arreu. Però vaja, són just aquests moments els que m’agraden molt, igual que aquell 3d9f que no funcionava després de les Vivendes i tot això...fent-ne un d’ultimàtum al Catllar... aquests moments són els que em posen. Són situacions límit de cara o creu. Igual ha passat aquest any amb el 5d9f de Sant Magí i el de Santa Tecla...o l’altre dia amb el 3d10fm després de caure de 3d9fa. Aquests moments són decisius i els més divertits.

Cap a on creus que hauria d’anar ara la Colla?

Cap on la Colla vulgui. La Colla ara està on ella ha volgut estar. Al capdavant d’ella ha anat passant gent, però ara jo crec que tenim les idees clares i és la gent la que et porta, la Colla et porta. La Colla ha de voler seguir creixent, no aturar-se aquí. Amb humilitat i respecte per cada castell, a totes les colles i actuacions. Hem de ser conscients que volem seguir estant on estem i que hem d’intentar seguir creixent a base de treballar. És possible que en algun moment haguem d’adoptar motivacions internes, reinventarnos en algun aspecte, no sé si en forma d’algun castell concret o no sé de quina manera, per no caure en l’autocomplaença. I això ho veus clar quan fas tresos de nou que no se celebren, això semblava inimaginable fa un temps. Fins i tot estem començant a deixar de celebrar el 5d9f. Hem de vigilar aquestes coses, perquè no podem afrontar algun d’aquests castells sense tensió, no tindríem èxit. Hem de buscar fórmules per seguir motivats, potser proves o mètodes diferents a l’assaig, el que sigui per no caure en la monotonia i que tot sembli normal o fàcil. I seguir valorant molt el que estem fent. Això per mi és el més perillós ara mateix.

Creus que és important que la gent que entra nova tingui una mica de visió d’on venim?

Sí, és imprescindible. Se’ls ha d’introduir en la perspectiva històrica. Una mostra d’això és que ara quan hi ha una caiguda sembla nascut: 26/9/1978 entra a la colla: Al 1996 posició habitual: Terç de castell de 9 (i ara ja quart de castell de 10) que s’acabi el món i hi ha temporades que les estadístiques de caigudes eren brutals. Segurament perquè no ho coneixen, perquè des que estan a la Colla tot són èxits i si treballes molt tens moltes probabilitats d’èxit...però són les regles del joc, tu pots caure i sobretot quan jugues a aquest nivell. D’aquests castells un no es pot refiar, sempre pots caure i quan caus el que demostra el nivell de la Colla és la reacció. A més a més la gent nova ha de saber on està. Som una entitat amb 35 anys d’història i un que entra nou fins i tot ha de mostrar l’interès per saber on s’està ficant, qui són cadascuna d’aquelles persones, que potser ara estan en un segon pla i completament anònimes, i que fa vint anys potser tiraven de la Colla o van ser enxanetes, o presidents. Cadascú a la vida té els seus moments i hi ha gent que en algun moment ho ha donat tot i ara potser està una mica més apartat i la persona que entra ara si no sap això no li sabrà ni podrà reconèixer-li. Per mi és importantíssim.

Treballant tants anys amb Crespo i Sentís no t’has plantejat mai fer el pas per ser Cap de Colla?

En algun moment sí, sobretot en els anys que semblava que estàvem en un carreró sense sortida. Però més per un compromís vers la Colla que no pas per una il·lusió o un convenciment de que jo ho havia de fer, que era la persona o estava preparat. I crec que en aquestes condicions no s’ha d’afrontar un repte així. N’has d’estar convençut i tindre la il·lusió i la motivació per fer-ho. Però clar, dir que en cap moment m’ho he plantejat és fals. Inconscientment també et penses que potser et toca, que potser estàs fallant a la colla si no dones el pas.

Creus que en algun moment de la teva vida ho seràs?

Si he de respondre ara mateix, no (riu). Li tinc molt de respecte al càrrec i a la Colla i sóc conscient de les meves mancances en un càrrec com aquest. El meu interès aquests darrers anys ha sigut treballar per la Colla, i no pas ocupar càrrecs, i jo ara estic molt, molt i molt bé (riu). Estic tranquil i vaig a casa i puc dormir perquè no he de pensar què he de fer o deixar de fer i ara em limito a fer el que em manen. Ara mateix ho veig molt lluny.

Trobes interessant que, malgrat s’han canviat peces, tenim una tècnica con- tinuista en quant a mètode?

Si tu has trobat un mètode amb el que la Colla va sola, que funciona, hauria de ser molt egocèntric i ingenu per part d’un Cap de Colla donar-li la volta a tot i canviar-ho.

Has de jugar amb la colla, és ella la que et dirigeix i has d’aprofitar el seu potencial i mantenir-lo. És important que qui entra a dirigir-la tingui cert bagatge del que s’hi cou allí dins, de com funciona. Perquè a l’hora de la veritat les decisions són importants, però ho és més la gestió. La gestió de l’entitat, del col·lectiu i la gestió de les persones.

A principis de temporada et podies pensar que assoliríem aquests registres? El número de 5d9f si feies quinieles i tot anava bé potser el podies intuir... ara, carregar el 3d10fm... Jo tenia la sensació que la Colla havia de seguir creixent però entre el nivell que estàvem i el 3d10fm hi ha tantes coses pel mig..! Imaginava potser el que hem anat treballant d’ampliar gamma amb el 2d9fm o el 3d9fa, ara el 3d10fm no me l’esperava.

Però és cap on ha desencadenat la Colla. Tens un 3d9f que més que bo, va de memòria (haha), fas una crida i la gent es torna boja i no hi cabem al local. És el dia, és el moment i puges convençut. L’estructura té confiança i bagatge, sonen gralles, i tot i que tot tremola, veus com va passant el temps i puja la canalla... i bé... encara hi penso... i és que és molt fort! És l’hòstia! Lo de l’altre dia és molt fort!•

No hi crec, eh? Les respostes curtes no m’agraden; ja ho veureu (haha) fa dos anys el 5d9f, l’altre dia el 3d10fm, però ara més que mai un que encara no ha fet la Colla, el 4d9sf.

Una plaça.

Per veure castells la Plaça del Blat, fer fer-los.... cada una té el seu encant.

Un cap de colla.

Entre Sentís i Crespo, el pare i la mare (riu) no em féu triar. He treballat amb dos caps de colla més i de tots n’he après. Cada moment és diferent; però crec més en el treball en equip que en un lideratge únic.

Un castell.

Una diada.

Les Festes Majors de Tarragona, el Catllar, el Vendrell..

Una cançó.

Potser “Camins” de Sopa de Cabra, però abans de diades importants m’agrada escoltar música alegre, canyera, amb energia i molt forta; ja sigui al cotxe i/o a la dutxa.

Una pel·lícula. Alguna de l’estil Robin Hood, Braveheart, Gladiator o Kill Bill, i la saga de “Bourne”.

Un llibre. “Jugar con el corazón” de Xesco Espar.

Un element del Seguici Popular: Els castells.

Un record d’una celebració: La més recent, la del 3d10fm. La incredulitat del que acabàvem de fer damunt la pinya. En aquell moment no n’acabàvem de ser conscients, i crec que no ho som encara. Amb el 5d9f del Vendrell de 2012 i el 3d9f del 2008 va ser semblant.