1994: UN ANY DE BOJOS

ARNAU CURTO

L’any 1990 la Colla Jove Xiquets de Tarragona iniciaria un procés de creixement constant que no pararia fins a mitjans de dècada. Per Sant Magí es descarrega el primer 3d8 lila de la història, i aquell mateix any es carregaria el primer 2d8f per Santa Tecla i es descarregaria pel Concurs. Per Sant Magí del 93, i després de molts intents fallits, es descarrega en una mateixa diada el 3 i el 4d8 i el 2d8f. Un mes més tard, la Colla esdevindria colla de 9 carregant el 4d9f i descarregant el 5d8 a la memorable diada ajornada i en solitari de Santa Tecla.

El primer castell de 9 que descarrega una colla Tarragonina

Aquesta introducció és necessària per explicar la història d’un any on la Colla Jove va sacsejar els fonaments de l’statu quo casteller. Aquest relat comença per Sant Magí de 1994, on la Jove aconseguia descarregar, al primer intent, el 3d9f. El primer que descarregava una colla tarragonina a la plaça de les Cols, i el primer castell de 9 que aconseguia descarregar la Jove en els seus 15 anys d’història.

Aquell any l’objectiu que s’havia marcat l’equip tècnic era descarregar el 4d9f. No obstant això, en paraules del cap de colla que va assolir els castells de 9, Ferran Ventura, “el nostre 3d8 era una roca”. El convenciment, la confiança i la seguretat que desprenia aquest 3d8 era motiu suficient per a tirar-lo a plaça, un pis més i dalt d’un folre. No s’havien posat sisens a l’assaig. Mai.

No tot era tan fàcil com semblava. A Valls ens deien bojos (no seria l’última vegada) per voler intentar un castell de 9 a la plaça amb el pendent més pronunciat del món casteller. Però és clar... ja se sap que la bogeria de la Jove de Tarragona ha estat una de les principals “culpables” de fer evolucionar el món casteller.

Va ser Albert Gómez, cap de pinyes del moment, qui juntament amb un grup de castellers de la colla es va desplaçar a la plaça de les Cols a prendre mides del principal handicap de l’emplaçament. Les conclusions que es van extreure d’aquell estudi van ser, primer de tot, encabir el castell més entrat a plaça, amb la rengla mirant a les escales. També es va reforçar la pinya i el folre a la part de la baixada. I així, el 19 d’agost de 1994, poc després de les 12 h del migdia, el primer intent de 3d9f que veia la plaça de les Cols en tot el s. XX veu la llum. La plaça està plena de gom a gom, i el nombre de camises que porta la Jove espanta no només a les colles locals sinó també a les de fora.

Es comença a muntar la pinya. Pugen els segons i el folre, es col·loquen terços i quarts. Sonen gralles al primer peu. El castell es construeix segur i fort, sense pausa, amb la premissa de ser un 3d8 dalt d’una pinya. Es col·loquen els sisens amb molta rapidesa, seguits pels dosos i l’acotxadora. Passa l’enxaneta i la plaça és un crit d’alegria, però encara ha d’arribar el millor. Amb celeritat el pom de dalt es desmunta. Amb la canalla fora, la plaça ja veu el castell descarregat, i els integrants del tronc celebren el castell amb sisens baixant (i just en aquell moment hi ha una petita rebrincada que es salva “sense gaires problemes”). Amb els genolls dels quarts a l’espatlla de terços la base esclata d’alegria i s’enfonsa el folre del tres.

La celebració dura una bona estona, i no és per menys, ja que la Colla Jove havia descarregat el primer 3d9f del seu historial al primer intent, posant-se així al nivell de les colles de Valls i de Vilafranca, fent-se un lloc a l’elit castellera.

La tripleta, i la creació del nostre monstre

Passat Sant Magí encara havien d’arribar altres èxits de la Colla Jove. Era any de Concurs, però la primera parada era Santa Tecla. Després de descarregar el 3, la Colla es volia treure l’espineta del 4d9f, i l’objectiu era clar: completar la tripleta màgica, és a dir, una de les actuacions límit del moment. I ho va fer. La Jove descarregava dos castells de 9, i també el 5d8, un castell que en aquella època es veia molt menys sovint que actualment, i que la Colla volia folrar.

Després d’aquella diada es van començar a intensificar els assajos del castell que en aquella època es considerava una bogeria: el 5d9f. La feina que va dur a terme la tècnica de la Colla donaria per escriure un capítol sencer d’un llibre d’història de la tècnica castellera. No és estrany, doncs, que membres d’altres colles s’apropessin al Cós del Bou amb un ull posat a com ens anaven els assajos, i l’altre a com ens ho fèiem per quadrar la pinya i encaixar el complex folre del 5.

La tasca d’arquitectura de pinyes va donar els seus fruits a assaig i, tot i el poc marge de temps, es va poder treballar el 5d9f amb l’objectiu de fer-lo al Concurs.

Va arribar la data assenyalada i la colla va començar l’actuació amb convicció. Es va descarregar el 3d9f primer i el 4d9f després. Desmuntar un 4 folrat prèviament ens va fer perdre punts al final, però això poc importava. Sonaven gralles del primer intent de 5d9f del s.XX. “Tinc gravada a la retina la imatge d’aficionats castellers que saltaven la tanca i venien a la pinya gegant i multicolor de la colla” explica el Ferran Ventura, “era un fet molt important. Era el primer intent del segle”.

Tots sabem com va anar. El castell va caure quan dosos ni havien entrat i la Colla Vella, que va guanyar el Concurs, respirava alleugerida. La Jove va quedar segona per culpa dels mítics “13 punts”, però havent escrit el seu nom en lletres d’or a la història dels castells.

Enguany, 20 anys després d’aquell no-tan-llunyà 1994, la Jove ha lligat el 5d9f amb la voluntat de no perdre’l mai més, i descarrega tots els castells de 9 que es planteja. No oblidem mai que la Colla Jove actual és filla d’aquells que alguns anomenaven bojos i que, amb les seves bogeries, ens van fer créixer a nosaltres i al món casteller. Va per vosaltres.•