EDITORIAL

L’editorial del primer número de l’ESPERIDIÓ al 2015 portava per títol “La temporada més difícil... un altre cop”. Després d’haver paït tot el que hem viscut enguany podria semblar que allò era una premonició però en absolut es plantejava en aquest sentit. És simplement una constatació: ens hem convertit en una de les colles punteres, amb unes expectatives molt grans al damunt i amb uns objectius castellers que són de màxims. I quan estàs aquí, mantenir-se és el complicat i caure ha d’estar entre les travesses de resultats possibles.

de l’error la propera vegada que ho intentes el rendiment és molt millor.

I la temporada que ve tornarà a ser la més difícil. S’esperarà molt de la Jove i haurem de ser capaços de tornar a fer un exercici col·lectiu de compromís i il·lusió que combini els castells que portem a plaça i la manera en com els fem.

El repte està servit

De sotragades i de no reeixir en els nostres propòsits ens ha passat i ens seguirà passant (esperem que poques vegades). Fer-ho al nivell on ara mateix hem situat la colla té més repercussió. Quan les expectatives són tan altes, la caiguda també ho pot ser. Però més enllà del primer cop, quedem-nos amb la capacitat de reacció del col·lectiu i en com hem reconduït una situació molt complicada per acabar l’any amb castells de 9 i pilars de 8. Com deia aquell: “Al loro, que no estamos tan mal!”.

Les darreres temporades eren una evolució constant cap a l’excel·lència castellera i se’ns ha col·locat al capdamunt del món casteller. De temporades com la d’enguany també se n’aprèn. La massa social que ha engrandit la colla els últims anys no havia viscut pràcticament cap desengany casteller, i estarem d’acord que a la vida necessites alguna ensopegada per créixer i valorar quan les coses et surten bé. I també estarem tots d’acord en què quan ets capaç d’aprendre

Creure’ns millor del que som no ens farà bé, i creure que la temporada vinent anirà millor perquè toca és erroni. La temporada 2016 ens portarà alegries si treballem de valent i sabem generar aquell estat d’ànim al pati d’assaig que ens faci creure cegament en tot allò que estem portant a plaça. El repte està servit.•

@XAVIERRIBERA 20 set. 2015

Quan treballes, treballes i se’t posa tot de cul, només hi ha una via. Seguir treballant. Més i millor! #AmbtuTOT @ JoveDeTarragona #Sempre