Coses de fer-se gran...

TEXT: Abril Milà i Laura Lloses

FOTOS: EQUIP DE CANALLA

Bones, Com als monitors els ha fet molta mandra escriure alguna cosa maca a l’apartat de canalla, ens toca fer-ho a nosaltres. Com tampoc ens han dit de què hem de parlar, hem decidit parlar sobre els monitors.

Primer dir-vos que tot el que llegireu no va amb mala intenció.

Bueno, gràcies per tot el que ens heu ensenyat durant aquests anys i gràcies per confiar en nosaltres. Gràcies també per tots els moments que hem passat junts i per totes les activitats tan guais que ens heu organitzat: Quan vam anar al Jungle Treck, totes les vegades que ens hem quedat a dormir al local, les vegades que hem anat tots a la platja, les estones de cine, però una que volem destacar és aquella gimcana que vam fer amb la canalla de minyons, ens va encantar i gràcies a això vam conèixer a minyones molt simpàtiques!. No ho oblidarem.

Gràcies per ajudar-nos en els moments difícils. Gràcies a tots per tot.

I bueno, després de dir tot lo bo ve lo dolent: per fi podrem anar per les places lliurement sense haver de demanar permís, per fi podrem fer el que volguem als assajos i les actuacions, per fi podrem deixar de sopar envoltades de brossa i “cucarachas” les nits de divendres i per fi ens lliurem d’aquests monitors pesadets!

@GORKABERTRAN 2 oct. 2015 Moltes gràcies a tots els valents k seguiu al peu del canó. Vosaltres feu gran la @JoveDeTarragona #compromís #treball #orgull

Però també toca posar-nos tristos… Perquè ja no podrem anar de colònies, ni a les activitats hiperxules de la canalla i si mai volem un gelat ens l’haurem de pagar…

Com podeu observar la canalla és com un petit món apart, i creiem que quan deixes de ser canalla és com si deixessis l’escola per entrar al institut, ja no t’ho donen tot preparat i t’has de buscar més la vida. Creiem que serà divertit, una experiència nova i diferent. No volem despedir-nos sense donar les gràcies, també, a tots els que van ser monitors en “sus tiempos”. Gràcies a ells ara som com som. Ens van ensenyar a pujar i ens han servit de referent durant aquests 7 anys que portem a la colla.

Volem, també, donar les gràcies a tota la canalla. Ens ha encantat formar part d’aquesta supercanalla de 10. Des del primer dia fins l’últim hem compartit moltes experiències in- oblidables: hem rigut junts, hem plorat junts (a vegades d’alegria, a vegades de mals d’amor, a vegades de tristesa…) Sou molt grans i molt bona gent, gràcies petits.

I bueno, ja hem donat les gràcies a tots els monitors i a tota la canalla, però creiem que tots els que esteu llegint això (i els que no), és a dir, la colla en general, també us mereixeu els nostres agraïments per les infinites coses que heu fet per nosaltres, així que gràcies COLLA JOVE!.

I per acabar, dir-vos a tots que mai oblidem que som la Jove, una colla que no es rendeix, que tot i que les coses no sempre surtin com vulguem, hem de mirar endavant, perquè som bons, més que bons, som els millors! I la temporada que ve ho petarem!

VISCA LA COLLA JOVE!

A reveure.•