La meva primera vegada Jordi Hernández Pacheco DE LILA

Quan em van demanar des de la colla que escrivís unes línies sobre les sensacions i vivències del meu primer dia amb la camisa de la Jove, la il·lusió i el sentit de responsabilitat em van omplir.

Experimentar els primers assajos, ara farà un any, en una colla que estava en estat de gràcia i que s’estava proposant fites mai aconseguides per ella (3d10fm pel Concurs) em motivava de manera especial. Aquesta motivació i el gran ambient que es vivia i es viu a la colla van fer que la meva adaptació en aquest gran grup humà fos molt còmoda i agraïda.

Van anar passant els mesos i la camisa em va arribar hores abans d’una de les diades més especials pels tarragonins, Sant Magí. Quina sensació el tindre la camisa a les mans i cosir-hi l’escut de la colla. Me la vaig posar i amb la faixa sota el braç cap al local de la colla per afrontar la primera pujada a les Cols amb la Jove.

Els “veterans” anaven fent les seves porres del que faríem a plaça, i personalment qualsevol estructura em posava els pèls de punta, però amb una seguretat de poder-ho fer tot ja que no ens parava res i ho descarregàvem tot.

9d8 de sortida i després tot es veurà. Repassar la “xuleta” de les pinyes i cap al lloc indicat. Ja col·locat, buscava sensacions amb els laterals i amb els companys de davant i de darrere, i a pel primer gama extra del matí.

Tot anava perfecte, enxanetes fent l’aleta, la plaça vibrant, però alguna cosa està fent-lo perillar. L’Aleix Bordas perdia verticalitat i s’anava tirant endavant, però la seva lluita i la força dels seus companys va fer que pugués aguantar l’esforç titànic i descarregar aquest gran castell.

Tothom es felicitava i es col·locava al lateral de la plaça esperant quin seria el proper castell. Per dintre, la majoria pensàvem i visualitzàvem el 5d9f, però calia saber l’estat de l’Aleix i si li necessitava un canvi o afrontar un altre castell.

Un cop més, a l’Aleix li va poder la seva passió pels castells i per la colla i a pel 5d9f. Personalment voldria dir que em feia respecte, però en portàvem tants de seguits i no queia mai que el fàcil era pensar: “A pel següent i cap a la saca”. I certament no va ser gens senzill doncs l’Aleix es va ressentir del mal patit a l’esquena i va estar a punt de plegar-se de nou. El que passa es que la Jove per Sant Magí podia amb qualsevol cosa i el vam descarregar. La imatge de tots saltant a la plaça celebrant-ne un altre més i la gent felicitant-me per l’estrena de camisa no em marxarà mai del cap i del cor. El Jordi Crespo em va dir en broma que no la rentés, que de cara al Catllar necessitàvem la sort que ens havia portat per Sant Magí. Tot i que pugui sonar brut, no la vaig rentar, i “cony!” (perdó per l’expressió) que bé que ens va anar.

@JORDISENTISM · 24 octubre 2015

El 2013 també vam perdre 2 p7f amb la canalla fora. Des de llavors 12 consecutius desc 2014 i 2015. Aprendre i persistir #castellers

A dia d’avui, tot i haver sofert la gran ensopegada de Santa Tecla segueixo pensant i sentint-me orgullós de formar part de la millor colla castellera de Tarragona. Visca la Jove!•