A... Carles Ribas

el pitjor moment és quan en un castell que tu has decidit portar a plaça se’t lesiona algú. Quan se’t lesiona un casteller passes a una batalla psicològica on penses què hauries hagut de fer perquè allò no passés.

Quina visió tens del món casteller des de la figura del cap de colla?

Ja fa temps que dic que el món casteller està molt boig i que corre molt. A més, per desgràcia, no només per la Colla Jove sinó pel món casteller en general, aquesta ha sigut una temporada molt dura. Hi han hagut moltes llenyes. Si un any has assolit X objectiu és com si estiguessis obligat l’any següent a fer-lo altre cop, sí o sí. Tinc por que estiguem perdent el nord i aquesta és una cosa que, crec, s’haurà d’anar treballant.

Com creus que ens veuen a nosaltres?

Penso que, en termes generals, el món casteller espera més de la Colla Jove que la pròpia Colla Jove. M’arriben ínputs de moltes bandes – positius, però també negatius –, però en general la sensació és que des de fora se’ns veu un potencial que nosaltres no ens creiem. No fa tant ens deien que nosaltres seríem els que desbancaríem a Castellers de Vilafranca, doncs bé, s’ha demostrat que encara ens queda molt per aprendre. Hem de seguir treballant en moltes coses, sobretot a nivell psicològic.

Sembla que l’assaig hi és però que ens falta cap.

Sí, tenim un dèficit de treball psicològic i tinc por que això s’hagi impregnat en el nostre caràcter. No sé si és que el nostre caràcter té dies dèbils o són coses puntuals, ja que l’any passat vam demostrar que podíem ser molt forts mentalment quan volíem. Ho vam veure a Sant Magí, ho vam veure a Santa Tecla i ho vam veure al Concurs. És segur que aquest any hi hagut coses de l’aspecte mental que no he sabut gestionar, possiblement pel propi desgast.

Jo sóc una persona que a vegades dono les coses massa per fetes, sóc del parer que quan aprens una cosa, aquesta ja no l’has d’oblidar. Evidentment aquest és el meu parer, potser a nivell més general aquestes coses les has d’anar recordant per tenir la gent més concentrada. Hem crescut com a colla i hem d’aprendre a créixer mentalment; i aquest és un treball a tenir i a fer. La Colla Jove és molt forta, però ens ho hem de creure.

Costa molt tirar d’un col·lectiu?

Sempre costa, tenir-lo motivat i atent no és senzill. Sempre dic que el que ha fet Castellers de Vilafranca en aquest sentit és espectacular. Quan batallaven sols contra ells mateixos i amb una fam de castells vertiginosa i ara que potser han tingut una temporada més renyida, han seguit estant allà dalt apretant, apretant i apretant. Estar al capdavant i nascut: 04.04.1984 entra a la colla: 2000 posició habitual: primeres mans tenir la gent motivada és molt complicat. Dit això, entre tots plegats potser hauríem de fer certes reflexions de cap a on volem anar i quina colla volem ser la temporada 2016, la 2017 i la 2051. En ha faltat saber activar una colla que semblava submergida en un estat de “ja ho farem”, però tot acaba venint i tot acaba arribant només si es treballa... si no es treballa bé les coses arriben a mitges o no arriben. Hem fet bons assajos i hi ha hagut dies que hem sigut moltíssims, però sí que és cert que ens ha faltat un punt de nervi, de ganes, de fam i de ràbia.

En aquest sentit, el factor social pot ajudar?

El factor social hi pot tenir a veure, però si tu fas castells grans i els descarregues la gent t’ha de venir. Per molt moviment social que fem, si després aquesta gent no et ve a assajar potser tindràs un factor social molt elevat, però un nivell casteller molt baix. Els castells porten castells. En aquest sentit sóc molt quadriculat. Estan molt bé les festes i tal... però a mi dóna’m castells.

I amb els mitjans de comunicació, quin és el rol que adopta un cap de colla?

Aquest és un tema que, si el món casteller evoluciona a aquest ritme, ens hem de començar a plantejar. Havent-ho viscut en primera persona, crec que a vegades no es té pietat amb el cap de colla. I no parlo en quant a l’entrevista o les preguntes, sinó en el sentit que els caps de colla som personetes normals i corrents que tenim una vida que procurem fer-la lo més sociable possible quan no estem fent castells... això que et truquin a tothora és possiblement el que he portat pitjor. Potser s’haurà de començar a organitzar tot una mica millor, si no acabem les 24 h enganxats al mòbil. Crec que no ens mereixem això (riu), dit amb molt de “carinyu”, eh.

Com veus la Colla d’aquí a cinc anys?

Espero que havent canviat molt de com som ara, per simple i pura i dura evolució. Penso que de la temporada 2007 a la 2008 hi va haver un trencament en la manera d’entendre la Colla. L’equip de Jordi Crespo, Aleix, Sen- tís i Eusebi van canviar el mètode de treball i ens van donar eines per millorar. El seu va ser un model d’èxit i, si volem seguir evolucionant, hem de tornar a fer una revolució.

Així, l’actual és un model obsolet que necessita un canvi?

No m’agrada parlar de canvi, més aviat de transformació, ja que l’essència és molt bona. El que ens ha funcionat ho hem de seguir mantenint... i alguna cosa més. No ens podem quedar només amb el que ens va bé i ens funciona, per això és important que entri gent fresca amb idees noves.

Què li diries al cap de colla entrant?

Li diria a ell, i a tot el seu equip en general, que tenen absoluta carta blanca. No tenen perquè aferrar-se a les combinacions o alineacions que fèiem nosaltres. Les poden aprofitar, si volen. Però que no se sentin pas condicionats i que no tinguin por a fer canvis ni a innovar. I ja no és tant què li diria a ell sinó a la Colla en general; potser ens hem de plantejar seriosament implantar el tercer dia d’assaig, potser ens hem de replantejar el calendari o ser conscients de quins castells volem portar a certes places i potser hem de prendre més consciència encara del que espera el món casteller de nosaltres.

T’atreveixes a fer la porra del Concurs 2016?

No, però voldria guanyar-lo. I que els altres fessin castells molt grans i tots descarregats... i nosaltres guanyar. Seria molt bonic.

Què tens ganes de fer ara que deixes de ser cap de colla?

Ser un casteller ras i un manat. Que em diguin tu aquí, tu allà (riu). Passar desapercebut i sobretot tornar a gaudir amb la màxima intensitat dels castells, que els últims anys també els he patit. Al Catllar, la millor diada de la història de la Jove, vaig patir els castells... tinc ganes de gaudir-los. També tinc ganes del factor sorpresa de no saber què farem a plaça (riu).•

@ALBERTGRAUVALLS · 18 oct. 2015

A les verdes i a les madures... Gràcies @JoveDeTarragona seguim treballant #castellers Dissabte , l’Esperidió!

Una plaça? Les Cols

Un cap de colla. Tots, són uns valents

Un castell. El 3d8xs

Una diada: El Catllar

Una cançó: Nessun Dorma, em motiva abans d’una diada.

Una pel·lícula: Cyrano de Bergerac

Un llibre: L’home a la recerca del sentit de Viktor Frankl

Un element del Seguici Popular: La Mulassa!

Un record d’una celebració: Buaah! La Tripleta Màgica del 2009.