EDITORIAL ‘Naltros a lo nostre’

FOTO: laia díaz

Com diu el poema, “es fa camí en caminar”, i si observem el camí que hem fet en els darrers mesos, és inevitable sentir amb orgull que el treball i el sacrifici fet ha tingut les seves recompenses. Hem descarregat el nostre primer dos de nou amb folre i manilles i hem donat el millor de nosaltres mateixos en aquelles places que ens estimen, que ens valoren i que, en definitiva, ens hi volen. Places que estimem, que valorem i en què volem ser-hi.

El camí fet serveix per gaudir i per recordar amb orgull les nostres fites, però no podem quedar- nos embadalits recreant-nos en el passat. Hem de seguir mirant endavant per continuar fent camí i assolir tot el que està pendent.

Un camí en què cada cop hi ha més soroll extern que ens intenta distreure i desconcentrar. Tenim el millor tram de temporada per davant. És #elNostreCamí particular. És per això que, més que mai, hem de seguir caminant i hem de fer-ho amb humilitat i sacrifici, gaudint de cadascun dels passos que fem assaig rere assaig i sense fer cas de res extern. “Naltrus a lo nostru!”. Així és com ho hem fet fins ara i així és com arribarem on volem arribar.•

Sonet Lila

Abans la trena lila s’enfili al cel romp la remor rebregada un raig de llum que tensa, disposa; s’atura el rum-rum rellevat pel tro. Així s’aixeca el vel d’un tresor amagat, d’un fervent anhel. Dels cors morats s’enlaira com un verdum i aquell gegant ja no té res d’embalum sinó de colós que es desafia en duel.

Amunt ja encavalca, ja es fa l’aleta, ja s’arriba al cim. La plaça espetega; tots apretem cul, no es torci la meta.

S’acompleix el somni, la mar batega de lila, de rauxa, d’orgull embogit. El nostre camí, a l’esquerra del pit.

Xavier Gata