SANT ROC

TEXT: Roser Mascarell i Pastó · FOTOs: virgili

Com cada agost, per les festes de Sant Roc el Cós del Bou s’emplena de gent i de gresca. I la Jove, com a veïns del barri, hi tenim un paper molt especial.

Cada dia 15 d’aquest mes calorós tenim una cita per mostrar a Sant Roc allò que millor sabem fer: castells. Però aquesta diada no és com qualsevol altra. Tot i no ser una diada de màxims, l’ambient que es respira al local un cop hi arribes et recorda a les diades grans de la ciutat.

Mentre tothom es concentra i prepara, arriba la cercavila. Aquest any, els bessons de la canalla, el Roc i el Lluc, m’expliquen, tot mirant-la, la història del patró del barri. Fins al més petit detall! I un cop acaben, i els elements del seguici surten del carrer, arriba el nostre moment.

Amb els companys de Xiquets de Reus comencem una diada que ens deixa amb un molt bon sabor de boca. Un bon tastet dels castells immediatament inferiors dels que havien d’anar aquell dissabte, que em van fer entrar moltes ganes de celebrar-los per Sant Magí.

Un cop acabada la diada, tota la marea lila ens encaminem cap a la plaça de les Cols per realitzar un dels assajos més particulars de la temporada. I déu n’hi do quin assaig! I quina gentada! Tant dins com fora de la pinya, la plaça està a vessar. I no és per menys: 5d9f, 2d9fm, 4d9, pd8fm, 3d9fa... quines proves! I les sensacions que van deixar per encarar Sant Magí van ser espectaculars.

Més que castells

Però atenció, que a la Jove no tot són castells! L’endemà ens esperava una tarda ben remullada. Vista la gran rebuda de l’any passat, vam decidir repetir el Gran Tobogan Aquàtic Lila, i enguany vam aprofitar per destinar solidàriament els seus beneficis a l’associació Quilòmetre Zero.

Com no podia ser d’una altra manera, va tornar a ser un èxit. Un munt de gent de Tarragona es va voler apropar al costat de la Colla Jove a llençar-se des del nostre tobogan. A mi em va tocar fer de voluntària al punt de llançament, i em quedo amb tots els nervis, riures i somriures de petits, i no tan petits, en el moment de sortir disparats.

Però no només quedaven xops aquells que s’hi tiraven: l’encarregat va assegurar-se que tothom, especialment els voluntaris, quedéssim molls de cap a peus.

Per fi va arribar el moment que esperàvem els valents de la colla Jove: tot el tobogan per a naltros! I com vam xalar! Va ser una punt i final a l’alçada per acabar amb molt bona nota un Sant Roc d’allò més engrescador.•