L’ENTREVISTA

Quedem un dijous al Cós del Bou. Està plovent i decidim quedar-nos al local d’assaig. Engeguem la gravadora i comencem! El Jordi és assessor laboral d’una empresa de serveis. Li agrada molt la música, passant des del punk i el rock fins a l’indie i la música minimalista. Assisteix a concerts i a festivals com el Primavera Sound, i també va a veure algun partit del Barça de bàsquet.

Què et va fer entrar a la Colla?

Mon germà gran, el Pere, estava a la Colla des dels inicis, tot i que la primera vegada que vaig veure la Colla en directe va ser a la Urbanització Sant Roc l’estiu del 80. Va ser al concurs d’aquell any, assegut al costat del meu pare i l’Albert, el que em va marcar. Recordo que va ser un èxit perquè vam ser l’única colla que no va tenir cap caiguda! L’any següent van anar a buscar a l’Albert perquè pugés de dosos, i jo mentrestant em quedava al xalet de Sant Roc segant, regant, fregant el fons de la piscina... Fins que l’any següent em vaig apuntar perquè també volia aquesta sort d’anar a castells! (riu)

Com era la Colla en aquella època?

Jo recordo haver anat a veure algun assaig al pati de l’Ajuntament. Des de fora se’ns veia com una colla de pijos, bàsicament perquè hi havia molta gent estudiant; cal tenir en compte que les colles en aquell moment socialment no eren com ara, era el que he llegit que anomenen gent de pet i rot. Molta gent fins que no va aparèixer la Colla Jove no es van apuntar perquè no els deixaven!

Quan et van donar la camisa?

Crec que dec tenir el rècord en trigar a tenir camisa (riu). Jo seguia a la Colla des de l’estiu del 81, però no em vaig apuntar fins l’any següent. Recordo que al concurs del 82 encara no en tenia, perquè suposo que mon germà, en estar a la junta, no gosava donar-me-la, i com que aleshores jo estava només per fer “bulto“ tampoc m’importava gaire. La meva tasca era passar a buscar la canalla (Titanyi, i més endavant el Plàstic) i emportar-me-la en acabar.

I la primera diada amb camisa?

Doncs no la recordo! (cara de sorpresa) Jo ja em considerava de la Colla encara que no tingués camisa. Sí que recordo una de les primeres diades, les festes del Cós del Bou amb els Xiquets de Tarragona (en una època on la tensió era enorme), on vam quedar per primera vegada davant d’ells amb el 5d7 i el 4d7a. A ells no els va sortir res i a la desesperada van fer un intent de pilar de 6, al que nosaltres vam replicar amb un pilar de 5 on l’Índiu va deixar-se d’una mà. Els Xiquets es van emprenyar molt i ja no han tornat més a les festes del Cós del Bou. Al final de la temporada 1982 em vaig presentar a la junta de la colla. Era una candidatura feta en conya amb el Vidalet, el Bresó i d’altres (va ser l’única vegada que hi ha hagut tres candidatures), i tot just m’acabaven de donar la camisa en aquell moment! (riu)

Com va ser la progressió de la Colla aquells primers anys?

Recordo el concurs del 84, on vam quedar tercers amb el pilar de 6 carregat. Érem una colla molt novella, i allò va ser una bogeria! Recordo que el meu germà Pere ja deia que l’Emili Miró,

(que va estar al Vendrell i després a Terrassa), ja havia dit en els inicis que arribaríem a ser colla de vuit. En aquella època tot just hi havia tres colles de vuit, i nosaltres ens dèiem que aquell home no hi tocava, i al final va tenir raó.

Quan vas pujar al teu primer folre?

Va ser per Sant Magí, en un 2d8f on pujava de falca. Aleshores anava en unes posicions on actualment, per alçades, no hi aniria. De fet vaig fer de crossa en tots els castells de 9 del segle XX fets a la plaça de la Font! (riu) Vaig fer de crossa al Tino, al Jordi Olivan, amb l’Ata... A la pinya també he fet de primer lateral i d’home del darrere, d’agulla... Pujar al folre em va anar bé per acostumar-me a trepitjar gent. El primer folre al que vaig pujar em pensava que havia treballat molt, a la llarga descobreixes que el que has de fer és molestar el mínim possible: com menys coses facis, millor! Has d’estar allà per si convé. Molta gent quan comença a pujar al folre vol donar més del que toca, i a vegades el que toca fer és no fer res.

Ja al 2008 et vas presentar de president amb la candidatura del Jordi Crespo. Com et va convèncer?

En un principi qui em va introduir el “cuquet“ per treballar per la colla van ser el Rafa Fernández i el Miquel Vendrell, que em van encomanar la tasca propagandística del Concurs del 96. Ells formaven part de la comissió organitza-