A... Jordi Grau

tiva i van pensar amb mi. Pel que fa a la junta, recordo que en una professó vam comentar mig en broma amb el Jordi Crespo que algun any ens hauríem de presentar, i ja teníem alguna idea on sonaven noms com l’Adrià Calvet, el Guti, l’Eduard Miquel... Però no teníem una data concreta. Al final de la temporada 2007 la junta va plegar i ens vam veure mig obligats a presentar-nos. Després de tants anys a la Colla feia gràcia estar a la part organitzativa i gairebé sense adonar-nos el Jordi Crespo i jo vam acceptar tirar endavant. Amb el Guti i l’Albert vam intentar innovar i proposar coses noves, com ara els vinils, el Futur és Jove, la samarreta de la Jove on Tour, vam canviar la ubicació del Sopar de Final de Temporada, vam reformar els vestuaris... i també vam aixecar la cúpula perquè hi cabés un castell de vuit.

Com valores aquells tres anys?

Els dividiria en dues fases; els dos primers van ser una mica durs perquè entre quatre persones ho intentàvem fer tot, ja que no estàvem gaire ben organitzats. L’avantatge era que érem un equip de pencaires, tots hi posàvem moltes energies i estàvem molt units. A la següent junta (2010) ja va entrar la Marta Cascon, i vam aconseguir organitzar-nos millor lligant la part de secretaria, que teníem una mica oblidada. Hi havia moltes coses millorables, però teníem l’avantatge que érem molt crítics amb nosaltres mateixos. Com que els resultats també acompanyaven la conclusió final va ser positiva.

També vas entrar a la Coordinadora, primer com a tresorer i més endavant com a president. Com vas fer el primer pas?

Quan encara era president de la Colla, des de la junta vam proposar a l’Anna Guasch per formar part de la candidatura de la Coordinadora, i vam fer una reunió amb Sants i Mataró per lligar-la, bàsicament perquè pensàvem que moltes colles punteres tenien molts interessos particulars i ens interessava que allò fos una junta més global. No sé si va servir de res perquè no ha canviat gaire (riu). Passats sis anys (que és el límit de temps que pots estar ocupant el càrrec) l’Anna Guasch ens va dir que ara s’hi hauria de presentar algú altre i em va comentar que estaria bé que fos jo perquè coneixia a molta gent d’altres colles i tenia un tarannà de consens... i vaig acabar entrant a la junta com a tresorer. Al cap de tres anys ens vam reunir per veure qui havia de ser president de la nova candidatura, i tot i que en un principi no en tenia gaires ganes perquè has de tractar amb temes que s’allunyen molt dels castells, hi vaig acabar accedint, però amb la condició que hi hagués moltes vicepresidències per treballar tots a una.

Quin paper creus que hauria de tenir la CCCC en el món casteller?

Hauria de tenir el paper que vulguin les colles. De vegades es parla de la Coordinadora com si fos un ens desconegut triat a dit, quan simplement és una junta triada per totes les colles i que tan sols fa o deixa de fer les coses que li han demanat a través de l’Assemblea. Molta gent desconeix el què s’hi fa, i moltes vegades es reben crítiques de gent que la seva colla té representació a la junta.

Ets un amant de la història castellera. A què es deu?

L’Antoni López una vegada em va regalar un parell de llibres dels Nens del Vendrell. Arran de llegir-me’ls, em vaig començar a interessar per la història castellera i vaig començar a comprar llibres fins al punt que els tinc gairebé tots! M’agrada especialment la part del segle XIX, però hi ha tanta matèria que de tant en tant t’ho has de rellegir perquè sinó se’t torna a oblidar.

Quins llibres recomanaries?

Els llibres del Pere Ferrando i els del Lluís Solsona m’agraden molt, perquè són articles molt concrets. Un exemple seria el 1851, quan va haver-hi el primer castell de nou de la història a Tarragona. Ara això potser se sap més, però abans gairebé ningú ho sabia! Per això és rellevant dir que Tarragona és la Capital dels Castells, ja no perquè organitzi el Concurs de Castells, sinó perquè al segle XIX, malgrat que Tarragona havia quedat destruïda per la