Primera quinzena de novembre de 2020
Maria Vergés, nova síndica de la Val d’Aran VIELHA
NAUT ARAN
Treuen els contenidors fora del centre d’Arties GORKA MARTÍNEZ
Maria Vergés (UA) va ser nomenada el passat 29 d’octubre síndica d’Aran en substitució de Francés Boya, que va deixar el càrrec per ocupar el de secretari general per al Repte Demogràfic. La nova síndica va explicar que “no es tracta d’una reestructuració del govern” sinó simplement “d’agafar el testimoni de Francés Boya”. Vergés, fins llavors 29 vicesíndica, va proposar seguir treballant amb els projectes de legislatura que ja estan encarrilats al Conselh Gene-
19
GARRIGUES / VAL D’ARAN
rau. La nova síndica d’Aran va afegir que “és un orgull pel poble aranès que Francés Boya ostenti un càrrec al govern espanyol” i creu que l'Aran en pot sortir afavorit. Vergés va explicar que la decisió d’acceptar el càrrec de síndica va ser “meditada i compartida” amb tots els consellers del govern. Entre els principals reptes, Vergés va destacar la candidatura de la Val d’Aran a Reserva de la Biosfera, el projecte de sostenibilitat turística dotat amb dos milions
i mig d’euros, el projecte de gestió forestal o el HUB d’innovació en territoris de muntanya. Per la seva part, el cap de l’oposició, César Ruiz, va felicitar la nova síndica però va acusar el sortint, Boya, de "falta de responsabilitat i de lleialtat als aranesos" per deixar el càrrec a mitja legislatura. D’altra banda, Boya va fer arribar una carta a la ciutadania aranesa explicant que “el Consell de Ministres m’ha nomenat Secretari General
del Repte Demogràfic, un nomenament que resulta incompatible amb les funcions de Síndic, tal com estableix la Llei d’Aran”. Boya va afegir que “per a mi és un honor i un orgull haver ostentat el càrrec de Síndic, representant Aran i els seus interessos i treballant, durant tota la meva vida, i juntament la resta de conselhèrs en aquesta última etapa, per a millorar la vida de la seva gent”. Boya va afirmar que “el meu compromís amb Aran no canvia gens, segueixo totalment compromès amb Aran i la seva gent”. Val a dir que Convergéncia Aranesa (CA), a l'oposició al Conselh Generau d'Aran, vol impugnar el nomenament de Vergés com a síndica argumentant que aquesta encara no havia deixat el càrrec de regidora a l'Ajuntament de Vielha, fet que aquesta nega i afirma que la carta de renúncia la va presentar el dia abans de la celebració del ple.
CONSELH GENERAU D’ARAN
El Conselh Generau ha acordat amb l’Ajuntament de Naut Aran i l’EMD d’Arties e Garòs treure els contenidors de l’interior del poble i crear una nova illa per dipositar les es-
combraries a l’entrada a la població al carrer Mòla. D’aquesta forma se soluciona una reclamació dels veïns per evitar l’acumulació de brossa i millorar la imatge d’aquesta localitat.
VIELHA
Restauren 14 pergamins del segle XVII El Conselh Generau d'Aran ha restaurat catorze pergamins del segle XVII del seu fons documental. Aquests documents estan datats entre els anys 1641 i 1664. En els pergamins
destaquen els privilegis atorgats pel rei de França, Lluís XIII, a Bordeus el 1615 i a París el 1618, on el monarca confirma el lliure pas de les mercaderies per la Val d'Aran.
BOVERA
Endesa i Trenca alliberen 30 tortugues mediterrànies a la reserva de la Vall de Bovera La Vall Major de Bovera, a les Garrigues, compta des del passat 25 d’octubre amb 30 noves tort u g u e s m e d i t e r r à n i e s. Personal del CRARC va alliberar els exemplars a les finques de custòdia on l’ONG Trenca està treballant des de fa sis anys per a la reintroducció d’aquesta espècie amenaçada, un projecte que duu a terme amb el suport d’Endesa. Amb aquesta acció, ja són 172 els exemplars alliberats en aquest espai a tocar
del Parc Natural del Montsant. L’objectiu del projecte de Trenca, que compta amb la col·laboració d’Endesa des del primer moment, és la creació d’un refugi per a la tortuga mediterrània (Testudo hermanni) per, conjuntament amb altres programes similars, augmentar a diferents zones de Catalunya les interconnexions entre les escasses poblacions salvatges que existeixen d’aquest animal a l’Europa Occidental. De fet, i a causa del seu caràc-
ter dòcil i amistós, actualment només es troben en estat salvatge a Catalunya, Mallorca i a la Comunitat Valenciana. És per això que projectes com aquest són de vital importància per capgirar aquesta situació crítica per l’espècie. Les xifres de l’últim cens realitzat en aquest espai de les Garrigues són molt positives ja que apunten a una taxa de supervivència dels animals del 60%, tot un èxit en un projecte de reintroducció d’aquestes característiques. Per rea-
litzar els censos s’utilitzen gossos que actuen com a detectors biològics provinents de l’Equip Caní per a
la Conservació de Trenca (ECCO – Trenca). Aquests gossos estan especialment entrenats per a detectar
ENDESA
tortugues per la seva olor i són més efectius que els censos tradicionals amb investigadors humans.
LES BORGES BLANQUES
La DOP Les Garrigues commemora el seu 45è aniversari COMUNICACIÓ DOP LES GARRIGUES
La Denominació d’Origen Protegida (DOP) Les Garrigues va commemorar el seu 45è aniversari el passat 28 d’octubre sent la primera DOP aprovada a l’Estat espanyol. L’acte s’havia de celebrar als camps de Cervià de les Garrigues però la situació sanitària derivada de la Covid va
obligar a anul·lar l’acte, que se celebrarà quan acabi la campanya que ha començat fa unes setmanes. Amb tot, el president de la DOP Les Garrigues, Enric Dalmau, va voler enviar un missatge via telemàtica on va assegurar que “en les circumstàncies actuals, la DOP ha esdevingut una plataforma
de difusió i promoció dels olis de les nostres cooperatives”. En aquest sentit, va fer referència a la campanya Te’l Portem a Casa, que va començar el passat mes de març coincidint amb el confinament domiciliari i que permet que l’oli de la DOP Les Garrigues arribi a totes les cases. Dalmau també va
presentar la campanya l’Important de la Vida Tour, que consisteix en 22 vídeos, “un per cada cooperativa des d’on difonen els seus productes, la forma de treballar i el territori, amb l’objectiu de mostrar que darrere de l’oli hi ha treball, cultura, tradició i esforç de molta gent per fer aquest producte”.
