Comarques de Ponent 520 by Comarques de Ponent

la notícia | 03

Els alumnes vacunats no hauran de fer quarantena si hi ha un contagi al grup.

Any 23 | Núm. 520 | 1a quinzena | setembre 2021

www.comarquesdeponent.cat

PAERIA DE BALAGUER

FIR rogram ATÀ RRE a 202 1 GA

L'Orfeó Balaguerí compleix 100 anys 05 Cervera

Invoquen el Mascle Cabró després de dos anys en un Aquelarre en format reduït.

06 Tàrrega

Cedeixen uns terrenys al Club Tennis per construirhi 4 pistes de pàdel.

08 Mollerussa

Alumnes del Pla reclamen transport escolar d'ESO i postobligatori.

10 Balaguer

La Paeria presenta un pressupost de 21 milions, 5 dels quals per a obres.

16 Sort

El Sobirà demana la implicació del Govern per millorar accessos a nuclis.

17 Les Borges B.

L'autopista sense peatge ja és una realitat després de 44 anys.

OPINIÓ

Primera quinzena de setembre de 2021

Laia Pedrós

Comiat Número 520

1a quinzena de setembre de 2021 Direcció Roser Torruella Redacció Comarques Fotografia Comarques Cap de Publicitat Jordi Marcos

La Carada

Distraccions televisives

Després de més d’una dècada informant-vos a través de les pàgines i el web de Comarques de Ponent, aquest és el meu darrer escrit en aquesta publicació. Aquest mes de setembre he començat un nou repte professional però no volia marxar sense acomiadar-me de tots vosaltres, lectors, a qui uns voldria agrair la fidelitat mostrada durant tot aquest temps, i a qui demano que tingueu la mateixa paciència que heu tingut en mi amb la meva substituta. També voldria agrair a Roser Torruella, directora d’aquesta publicació quinzenal gratuïta, l’oportunitat que em va donar quan tenia poc més de 20 anys, recent sortida de la carrera, d’introduir-me en el fascinant món del periodisme. Gràcies a Comarques de Ponent he pogut descobrir el territori i endinsar-me en la realitat dels diferents municipis que conformen la demarcació de Lleida. Salut a tots i totes!

La raó primera que algunes persones grans addueixen a l´hora de justificar per què sintonitzen amb la teleporqueria és que els distreu molt. Els distreu molt, diuen? Segurament que sí, però a la vista dels fets, d´una cosa estic segur: també els distreu de ser unes persones més presentables -més de-

cents- de cara als altres, i els distreu de la responsabilitat que hauria de tenir cadascú de cultivar-se, de millorar-se humanament i cultural. Que no ens enredin! Per acabar, aquesta frase: "Deixaré els costums que em fan ser allò que en realitat no vull ser" (Nick Drake, a la cançó 'El temps m´ho ha dit').

Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

Josep M. Claria, Responsable nacional del sector Apícola d’Unió de Pagesos

El paper clau de la pagesia contra els incendis Moltes vegades necessitem passar per una desgràcia per adonar-nos de tot alló bo que tenim al costat. M’agradaria fer unes reflexions arran del greu incendi a la zona de Santa Coloma de Queralt del 24 de juliol passat, que va cremar unes 1.700 hectàrees. En primer lloc, voldria puntualitzar que soc pagès i a la vegada apicultor, i que tinc abelles a tota la zona cremada. Se’m van cremar 55 caixes i en una vintena més les abelles es van morir a causa del fum i de l’alta temperatura registrada a la zona, però com a consol o alegria cal dir que la major part de la meva explotació apícola es va salvar, no va patir cap dany gràcies a que, finalment, es va poder aturar el foc, i gràcies als bombers, als agents rurals, als mossos d’esquadra... Però m’agradaria donar les gràcies, especialment, en nom meu i en el de tots els apicultors del país, als centenars de pagesos i voluntaris que van col·laborar en l’extinció de l’incendi, molts dels quals van deixar la recol·lectora en un guaret, van desenganxar el remolc per portar el gra i van enganxar el cultivador mig rovellat que des de la sembra no feien servir. Tots els que som pagesos sabem la mandra que fa tot això, però s’havia de fer, el país estava en perill. Amb el cultivador enganxat, es van tornar a familiaritzar amb el comandament del tractor i es van dirigir amb un empoderament especial a apagar el foc!, recordant que a casa els hi havien dit “Vigileu! No us fiqueu en perill, pareu compte!”. Van anar cap al foc per poder ajudar amb la tasca que fes falta i sense pensar mai que podrien patir danys personals. Penseu

que un vell refrany diu que el cementiri està ple de valents... però són aquests, els valents amb seny, els que ens ajuden en situacions tan difícils. Gràcies a aquestes actuacions es va poder controlar l’incendi. Tot i que vam tenir pèrdues valuoses, hem de pensar en tot el que vam aconseguir salvar. Després d’apagar el foc van tornar cap a casa, cansats però increïblement satisfets de poder ajudar. Van tornar a desenganxar el cultivador i a seguir amb la collita... Així que, des d’aquestes línies, m’agradaria donar les gràcies en nom de tots els apicultors catalans, i crec que en nom de tots els que llegiu aquestes ratlles, a la pagesia i als voluntaris i voluntàries que van deixar tot el que estaven fent per anar a ajudar; i vull recordar que són els mateixos que “ens fan nosa” a la carretera amb aquella recol·lectora tan ampla i lenta o amb aquell remolc de palla que trobem deu vegades en un dia, però penseu que ells també us troben deu vegades a vosaltres. Són els mateixos que escampen els fems com a adob i fan pudor! Doncs no, no fan pudor, fan olor a fem! Penseu que entre tots ells i altres estem protegint el territori dia a dia, el territori que tant ens agrada veure i gaudir-ne. Per acabar, com a pagès i ciutadà, vull recordar que cal consumir productes d’aquests pagesos, productes de proximitat; i, si us plau, quan us creueu amb un pagès per una carretera o camí, saludeu-lo amb una rialla, com qui fa un gest de complicitat i agraïment amb els qui tenen cura del nostre país.

CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

Tercermundista

El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Ho trobo tercermundista. Vagi per davant que no tinc més que paraules d’agraïment per tot el personal sanitari, des de metges, cirurgians, infermeres, celadors, personal de neteja, ambulàncies... però quan d’infraestructures parlem aquí la cosa canvia radicalment. És cert que una de les característiques de la nostra sanitat pública és que és universal i pública, però no com diuen pública i gratuïta. Això no és cert. Amb la sanitat universal tothom té dret a la sanitat, cosa que està molt bé, però no és gratuïta perquè molts paguen perquè en pugui gaudir tothom. Així que el mantra de la sanitat pública i gratuïta potser l’hauríem d’anar canviant. Dit això, per desgràcia aquests últims dies he hagut d’anar un parell de vegades a l’Arnau, hospital públic com tots sabem. Reitero un cop més el meu agraïment a tot el personal sanitari i vagi per endavant que jo era de les que aplaudia cada dia la feina sovint tan poc valorada que estan fent. Ambdues vegades el pacient va marxar amb l’ambulància i ambdós cops ja em van avisar que no em calia córrer perquè no deixaven entrar. La primera vegada, vam estar sis hores al carrer sense que ningú ens digués res; sense un trist banc o una trista cadira per poder seure en aquelles més de sis hores llargues que vam haver d’esperar. Per sort, encara

tinc agilitat suficient per poder seure a la vorera i aixecar-me sense problemes, no així molta gent gran que esperava i no podia seure enlloc. La segona vegada, però no vam tenir tanta sort. Vam començar igual, dempeus al carrer, però va ploure a bots i barrals, ens vam mullar, vam agafar fred, aquell fred que puja pels peus i se’t va posant als ossos, i a sobre no podíem seure a les voreres perquè estaven molles i plenes de tolls, a més estàvem tots amuntegats a la mateixa banda perquè hi havia una mica de teulada on semblava que era més eixut i si més no, no hi plovia tant. He d’admetre que pensava que era més àgil del que vaig resultar ser i vaig necessitar l’ajuda de la meva filla per enfilar-me i poder seure a l’ampit d’una finestra que no vam deixar en les pròximes tres hores. D’acord, la pandèmia ens va agafar a tots amb el pas canviat; d’acord, la Covid-19 ha desbordat totes les previsions, però ara ja fa més d’un any i mig que convivim amb la pandèmia i potser aniria essent hora de prendre algunes mesures, de posar uns banquets o unes cadires per als acompanyants, no sempre joves i àgils, que gairebé vuit hores drets és com una jornada, a més amb nervis perquè no saps què passa a dins i ningú t’informa. Potser si contractessin una persona, només

una, que cada dues o tres hores anés trucant als acompanyants per informar-los de com va la cosa, molts anirien a casa, si més no els que son de Lleida, estarien més tranquils i no hi hauria tanta gent. Perquè allà hi ha gent de Vielha, de Sort, gent que ve de lluny, i que sovint ha de passar la nit al ras, i seria bo que comencessin a pensar que els hiverns a Lleida són crus i haurien d’adaptar una sala o, si més no, posar cadires perquè la gent pugui passar aquelles llargues hores d’espera i d’incertesa. I una altra cosa i no menys important, segons diuen per la llei de protecció de dades, no es poden dir els noms. Allò de senyor fulanito per les hemorroides, però van cridant tots els noms a la sala d’espera allà on no es pot esperar i quan ningú dona senyals de vida perquè no hi deixen ser, surten fora i segueixen cridant el nom per si algú no l’havia sentit bé. O sigui molt normal tot. Per això no em va estranyar gens ni mica la imatge d’ahir a la nit, que no sabia si era a fora l’Arnau o fora un hospital d’algun país subdesenvolupat quan diversos grups de persones que ja deuen saber de que va la cosa es van portar les cadires i feien rotlles. Avui les cadires, demà les taules i les carmanyoles i ja ho tindríem, una imatge de sanitat tercermundista.

Primera quinzena de setembre de 2021

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

El curs escolar començarà el 13 de setembre amb la mascareta obligatòria a partir de primària.

Els alumnes vacunats no hauran de fer quarantena si hi ha un contagi al grup LLEIDA Les escoles i els instituts ja han rebut les instruccions que hauran de seguir per al proper curs 20212022, que començarà dilluns vinent dia 13 de setembre i serà 100% presencial. Els consellers d’Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, i de Salut, Josep Maria Argimon, i la portaveu del govern, Patrícia Plaja, van explicar el passat 30 d’agost les principals directrius que s’hauran de seguir en l’inici del curs escolar. Plaja va destacar que aquest “torna a ser un curs en context de pandèmia” però “amb un clar element diferenciador respecte del curs passat, que és la possibilitat de vacunar una part molt important dels alumnes”. Per això va fer una nova crida a la vacunació dels adolescents, “perquè les escoles siguin encara més segures”.

LAIA PEDRÓS

La vacunació dels joves permet una de les principals novetats d’aquest curs: flexibilitzar les quarantenes de l’alumnat d’ESO i Batxillerat. En aquest sentit, els alumnes vacunats amb la pauta completa o que ja hagin passat la malaltia no hauran de fer quarantena si

hi ha un contagi al grup i podran continuar fent classe de forma presencial. Els no vacunats sí que s’hauran de confinar a casa com a contacte estret i continuaran tenint classe, però de forma online. De moment s’ha descartat la vacunació dels adolescents d’ESO i Batxillerat a

escoles i instituts. La mascareta continuarà sent obligatòria per a tot l’alumnat a partir de Primària, malgrat que el govern s’havia plantejat relaxar aquesta mesura. Al pati es podran trobar diferents grups bombolla, però amb mascareta. L’expansió de la variant delta, més

contagiosa, no permet, almenys encara, retirar aquesta mesura, que es podria replantejar els propers mesos en funció de la immunitat assolida amb la vacunació, el context epidemiològic i la normativa vigent. Les entrades continuaran sent esglaonades però les

escoles es començaran a obrir a les famílies, a qui es permetrà entrar al pati, sempre que per fer-ho no hagin d’entrar a l’edifici. També es permetrà que els pares d’alumnes d'Infantil (P-3 i P4) acompanyin els alumnes a l’aula en la fase d’integració. També es flexibilitzen les mesures d’higiene: es manté la higiene de mans, però es relaxen els protocols de neteja, que es farà un cop al dia, i es permetrà compartir material. El conseller d’Educació va indicar que “no estem davant d’un pla inamovible. Això com a mínim serà vigent el primer trimestre, després anirem veient quines són les mesures de cara al segon i al tercer trimestre. Adaptem les mesures del curs passat, no les relaxem. Màxima prudència, màxima seguretat, màxima presencialitat”.

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Primera quinzena de setembre de 2021

Cauen en picat els morts per Covid

Dades 07/09 i 25/08 Risc alt Risc mitjà - alt

LLEIDA

Risc mitjà - baix

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

VÍCTIMES MORTALS

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

31,47

(68,7) Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

SEGRIÀ

+764

27.871 (27.107)

424 (423)

NOGUERA

+142

4.948 (4.806)

69 (68)

URGELL

+126

4.412 (4.286)

67 (67)

PLA D'URGELL

+94

4.941 (4.847)

66 (66)

ALT URGELL

+94

2.353 (2.259)

33 (33)

SEGARRA

+78

2.702 (2.624)

38 (38)

SOLSONÈS

+45

1.722 (1.677)

43 (43)

PALLARS JUSSÀ

GARRIGUES

+41

2.084 (2.043)

34 (34)

69,32

PALLARS JUSSÀ

+37

1.110 (1.073)

82 (82)

VAL D'ARAN

+32

1.635 (1.603)

14 (14)

(76,36) Taxa contagi: 1,71 (1,04)

+30

PALLARS SOBIRÀ

ALTA RIBAGORÇA

769 (739) 244 (240)

+0 +0

Risc rebrot:

(0,65)

196,62

(141,52) Taxa contagi:

1,52

ALTA RIBAGORÇA

(0,38)

Risc rebrot:

(23,98) Taxa contagi:

ALT URGELL Risc rebrot:

76,94

(0,28)

(204,17) Taxa contagi:

Risc rebrot:

0,55

(1,16)

SOLSONÈS Risc rebrot:

404,13

2 (2)

(91,23) Taxa contagi:

1,3

NOGUERA

8 (8)

(0,4)

Risc rebrot:

177,67 El nombre de morts per Covid ha caigut en picat a la demarcació de Lleida. En les dues últimes setmanes només ha registrat 2 víctimes mortals per coronavirus, una al Segrià i una altra a la Noguera, segons les dades publicades per l'Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Així mateix, el nombre de nous contagis també s'ha reduït, tot i que en els darrers 15 dies, la demarcació de Lleida ha registrat un total de 1.487 nous positius. Si observem el risc de rebrot, encara hi ha 7 comarques amb un risc alt (per damunt de 100

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

ALT URGELL

punts), amb el Solsonès liderant el rànquing amb 404,13 punts. A l'altra cara de la moneda trobem l'Alta Ribagorça on el risc de rebrot és zero, comarca que només ha detectat 4 casos en les 2 últimes setmanes. A la Val d'Aran, el Pla d'Urgell i el Pallars Jussà, el risc de rebrot és mitjàbaix. Pel que fa a la velocitat de propagació (Rt), la pandèmia creix a tres comarques: el Solsonès (1,3), el Pallars Sobirà (1,52) i el Pallars Jussà (1,71). Quant a la vacunació, continua avançant tot i que ho fa de forma lenta. Les comar-

ques on hi ha més persones immunitzades són les Garrigues amb un 72,7% i l'Alta Ribagorça amb un 71,3%, mentre que les que tenen menys població immunitzada són l'Alt Urgell amb un 63,8% i la Segarra amb un 64,5%. En un altre ordre de coses, el Govern aixecarà a partir d'aquest divendres dia 9 la restricció d'un màxim de 10 persones a les trobades i la limitació als centres religiosos. També estudia augmentar del 30 al 40% l'aforament en espectacles esportius de més de 10.000 persones.

(282,46) Taxa contagi:

0,73

(0,8)

SEGRIÀ Risc rebrot:

154,33

SEGARRA

(293,26) Taxa contagi:

Risc rebrot:

210,75

0,82

(398,92)

(0,83)

Taxa contagi:

0,87 (1,32)

URGELL

Risc rebrot:

123,68 GARRIGUES Risc rebrot:

110,95

(296,83) Taxa contagi: 1,33 (1,07)

PLA D'URGELL Risc rebrot:

(299,58)

Taxa contagi:

0,57

52,51

(0,92)

(287,12) Taxa contagi: 0,32 (1,07)

Pauta completa*

Dades del 25 d'agost

Dades del 7 de setembre

Dades del 25 d'agost

50,9% (10.101 p.)

63,8% (12.666 persones)

59,1% (11.733 p.)

1a dosi % / persones

2a dosi % / persones

Dades del 7 de setembre

Dades del 25 d'agost

Dades del 7 de setembre

66,7% (13.230 persones)

65,4% (12.993 p.)

55,1% (10.933 persones)

ALTA RIBAGORÇA

74,6% (2.740 p.)

73,6% (2.706 p.)

69,4% (2.549 p.)

66,6% (2.449 p.)

71,8% (2.640 p.)

68,8% (2.531 p.)

GARRIGUES

75,5% (13.978 p.)

74,4% (13.793 p.)

66,8% (12.371 p.)

63,9% (11.829 p.)

72,7% (13.462 p.)

69,5% (12.868 p.)

NOGUERA

71,7% (27.819 p.)

70,4% (27.341 p.)

59,1% (22.930 p.)

55,7% (21.567 p.)

69,1% (26.835 p.)

65,3% (25.312 p.)

PALLARS JUSSÀ

72,3% (9.193 p.)

71,4% (9.078 p.)

64,8% (8.237 p.)

61,7% (7.842 p.)

69,9% (8.894 p.)

66,5% (8.450 p.)

PALLARS SOBIRÀ

69,4% (4.379 p.)

68% (4.292 p.)

58,2% (3.667 p.)

55,8% (3.515 p.)

66% (4.171 p.)

63,1% (3.987 p.)

PLA D'URGELL

68,6% (26.081 p.)

67,2% (25.575 p.)

57,9% (21.979 p.)

54,6% (20.694 p.)

65% (24.733 p.)

61,1% (23.228 p.)

SEGARRA

67,9% (15.847 p.)

66,5% (15.556 p.)

52,3% (12.221 p.)

48,5% (11.316 p.)

64,5% (15.086 p.)

60,4% (14.117 p.)

SEGRIÀ

70,7% (154.857 p.)

69,3% (151.962 p.)

58,8% (128.428 p.)

55,4% (120.916 p.)

67,5% (147.943 p.)

63,6%(139.309 p.)

SOLSONÈS

62,8% (9.330 p.)

69,2% (9.047 p.)

51,8% (7.675 p.)

56,9% (7.303 p.)

66% (8.899 p.)

62,7% (8.450 p.)

URGELL

71% (26.829 p.)

69,8% (26.410 p.)

60,8% (22.989 p.)

56,9% (21.519 p.)

67,2% (25.422 p.)

63% (23.824 p.)

VAL D'ARAN

69,2% (6.684 p.)

67,3% (6.513 p.)

56,6% (5.466 p.)

54,3% (5.247 p.)

66,3% (6.416 p.)

63,1% (6.106 p.)

* El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

Primera quinzena de setembre de 2021

SEGARRA

Cervera torna a invocar el Mascle Cabró després de dos anys en un Aquelarre en format reduït CERVERA

Cervera va tornar a invocar el Mascle Cabró el darrer dissabte d'agost en un Aquelarre atípic que es va celebrar en format reduït, en un únic escenari i amb aforament limitat. Va ser després de dos anys, ja que l’edició de l’any passat es va haver de suspendre per la pandèmia. L’espectacle central va voler tornar als orígens de la festa fent que les mateixes associacions organitzadores fossin les encarregades d’invocar el Mascle Cabró que, com a novetat, va estrenar màscara i va canviar la tradicional escorreguda d’escuma per

FOTOS: ANNA BERGA (ACN)

confeti. Unes 305 persones van poder seguir en directe l’espectacle central, que va comptar amb la participació d’una vuitantena de persones, membres d’entitats locals. La capital de la Segarra va celebrar l’Aquelarre amb un format pràcticament nou, adaptat a la pandèmia. Va ser un format reduït, que es va fer en un únic espai, la plaça de Cal Racó, amb aforament limitat. De fet, des de l’organització van explicar que el gran repte d’enguany havia estat adaptar la festa a la pandèmia i al pressupost, que va ser infe-

rior al d’altres edicions. Tot i això, la regidora de l’Aquelarre, Mireia Brandon, va indicar que enguany no es volia deixar passar l’oportunitat de celebrar la festa més emblemàtica de la ciutat. "Teníem claríssim que aquest any, fos com fos, havíem de recuperar aquest esperit d’Aquelarre. Això ha implicat haver de reinventar-nos i fer un format gairebé nou", va assenyalar. Aprofitant aquest format reduït, la festa va voler tornar als seus orígens i celebrar un ritual d’invocació com el que es feia als inicis de

la festa, segons va explicar David Mora, membre de Grepp Teatre, encarregada de realitzar l’espectacle central. Així, després del Ball de la Polla, les diferents entitat organitzadores van anar sortint, una per una, de la gran boca d’un dimoni i amb les seves actuacions van invocar el Mascle Cabró. Aquest primer acte de l’espectacle va donar pas al concert del grup El Diluvi. Posteriorment, a la mitjanit va arribar el moment més esperat de la nit: l’aparició i escorreguda del Mascle Cabró, que enguany va canviar l’escuma per confeti. "Hem

substituït l’escuma ja que amb el format d’enguany no podíem mullar la gent", va argumentar Mora. Els Diables de Cervera Carranquers van posar el colofó a la festa amb el Foqueral. Nova màscara Una de les novetats d’aquest Aquelarre és que el Mascle Cabró va estrenar màscara. És obra de l’artista local Xavi Badia, que la va confeccionar al seu taller, La Gàrgola. La màscara ha estat realitzada amb làtex i espuma freda d’alta densitat i s’ha reforçat amb fibra sintèti-

ca per a les banyes i la part posterior. El disseny i modelat realça els volums de la cara d’un boc i, a més, el contrast de tonalitats permet distingir els volums des de l’escenari. L’anterior màscara, creada pel mateix Badia el 2016, s’ha substituït pel seu mal estat i a la dificultat per restaurar-la. Així mateix, la versió infantil de la festa, l’Aquelarret, també va renovar el capgròs del Cabronet. Va ser elaborat amb cartró pedra per l’artista solsoní Pau Reig i es va adaptar a la mida dels infants.

SANT RAMON

Multitudinària diada de Sant Ramon a l’entorn del santuari COMARQUES

Més de 10.000 pelegrins van venerar el passat 31 d'agost a Sant Ramon a

la Segarra. Segons va explicar el frare Joaquín Millán al diari Segre, “el santuari

es va omplir i les 8 misses van aconseguir reunir més d’un centenar de partici-

pants”. La celebració és un punt de trobada habitual dels veïns de la plana de

Lleida. Gairebé tots compleixen amb la tradició de donar tres voltes a l’altar de les relíquies del sant, i una trentena de tractors també donen tres voltes a l’exterior del santuari. La comitiva està presidida des de fa dècades pel Lanz de 1952 de Ramon Aldabó. El segueix la carrossa amb la coreografia d’un exvot del museu del santuari que cada any dissenyen els joves de la localitat. Entre els tractors que donen les tres voltes, aquest any es va fer un forat a un tractor de joguina conduït per un nen de 7 anys. El santuari està obert tots els dies de l’any, però en aquesta jornada els pelegrins prenen literalment el temple, el claustre i el museu d’exvots. A més aquest any també es va estrenar una col·lecció de 33 diora-

mes realitzats entre 1980 i 1990 i dedicats a escenes d’esglésies de tot Catalunya. Es tracta d’una donació d’Antonio Martí Vidal, que es va exposar als passadissos de la tercera planta de l’edifici mercedari. A les 10 del matí l’alcalde, Aleix Bochaca, va fer entrega de la bandera mercedària al pendonista que recorre el carrer principal fins al santuari. En aquesta edició va ser Toni Sala, president de Club de Tennis Taula del Portell, per haver aconseguit arribar a la tercera divisió. Amb 60 veïns, és la població més petita en aquesta categoria. L’acte va estar presidit pel subdelegat del govern, José Crespín, a qui es va demanar ajuda per restaurar la teulada del temple.

URGELL

Cedeixen uns terrenys al Club Tennis per construir-hi 4 pistes de pàdel TÀRREGA

L’Ajuntament de Tàrrega i el Club Tennis de la capital de l’Urgell van signar el passat 30 d'agost un acord de cessió gratuïta de l’ús d’uns terrenys municipals en els quals l’entitat esportiva preveu ampliar les seves instal· lacions amb la construcció de quatre pistes de pàdel. La signatura del conveni va anar a càrrec de l’alcaldessa, Alba Pijuan, i el president del Club Tennis Tàrrega, Josep Maria

TÀRREGA

LAIA PEDRÓS

Solé, que van coincidir en el fet que "avui és un dia molt important per a la ciutat". El conveni, amb una vigència per als propers 20 anys, renova l’acord que les dues parts van signar el 1974 amb la cessió dels actuals terrenys del club per un termini de 50 anys i afegeix la cessió d’uns nous terrenys amb una superfície de 5.013 metres quadrats, situats entre els carrers Verge de

Montserrat i Sant Pere Claver. L’alcaldessa va destacar que "el conveni amb l’històric del Club Tennis Tàrrega acabava el 2024 però ja l’hem renovat amb l’ampliació d’uns terrenys per poder ampliar les seves instal·lacions i incorporar-hi el pàdel, un esport que actualment té molta importància". Pijuan també va fer referència al fet que les noves pistes de pàdel es cons-

Primera quinzena de setembre de 2021

truiran dins de la ciutat, a 5 minuts del centre, fet que facilitarà l’accés, especialment dels més petits. Per la seva banda, el president del Club Tennis Tàrrega va explicar que "aquest acord garantirà la pràctica del tennis a Tàrrega durant els propers 20 anys amb una voluntat per part de la junta gestora del club de dur a terme noves activitats per rellançar la pràctica del tennis i de la raqueta, en declivi des de fa molts anys a Espanya". Precisament, la forma de ferho és incorporant el pàdel, que en molts clubs de tennis ja representa un 70% de la seva activitat. Solé va detallar que està previst construir 2 pistes aquest any i 2 més l’any que ve quan es podria posar en funcionament una escola de pàdel que se sumarà a la de tennis. Actualment el club té mig centenar de socis i 40 alumnes a l’escola. L’objectiu és doblar els socis en un any.

22 empreses, en el Club dels Mecenes de FiraTàrrega Impulsat l’any 2002, el Club dels Mecenes de FiraTàrrega el formen 22 empreses de dimensions i sectors diversos que donen recolzament a l’esdeveniment. Les seves aportacions són un puntal important per a la sostenibilitat i dinamisme del certamen anual, un mercat estratègic de les arts escèniques a Catalunya referent tant a escala nacional com internacional. Les empreses que formen el club són: Borges International Group, Foment Tàrrega, Servisimó, Diari Segre, ALSA, Agbar, Auto Nayox,

Cambra de Comerç de Tàrrega, Cotècnica, Banc Sabadell, Sucesores de Falip Navarro, Jaucar Oil, Ros Roca,Semat OSD / Osiris, Torrons Vicens, Restaurant Cal Canela, Cartaes,Celler Carviresa, AT Giribets 2000, Grup Consist, Restaurant La Cava i Miette. Aquesta xifra suposa gairebé un 41% més respecte a l’edició de l’any 2019, un creixement satisfactori que té com a horitzó implicar el teixit empresarial del territori en el projecte cultural de FiraTàrrega i acostar empresa, ciutat i Fira. FIRATÀRREGA

TORNABOUS

La Mesa del Parlament es reuneix al poble natal de Companys La Mesa del Parlament va obrir el passat 1 de setembre el seu nou cicle de sessions al Tarròs, poble natal de Lluís Companys. Allà va reivindicar l’herència política del president afusellat pel franquisme el 1940. “Intentarem ser dignes del seu llegat”, va afirmar la presidenta de la Cambra catalana, Laura Borràs, la qual va recalcar que aquesta sessió, la primera que se celebra fora de Barcelona, va servir per retre homenatge a Companys i recordar que “el primer president de la Generalitat, que ho va ser també del

COMARQUES

Parlament, va ser executat per l’Estat espanyol”. La reunió de la Mesa del Parlament va tenir lloc a

l’Espai Lluís Companys, dedicat a divulgar la memòria de l’expresident al seu poble natal. És el fruit d’una

petició de l’Ajuntament de Tornabous, que en el ple del mes de juny passat va aprovar per unanimitat sol·licitar

RESUM PROGRAMA D’ACTES

la celebració d’una sessió parlamentària en aquest poble. Ho va plantejar com un acte simbòlic, després de l’acord del Parlament que va establir que la legislatura iniciada el 6 de desembre del 1932, sota la presidència de Companys, fos considerada la primera de la Cambra catalana en lloc de la de l’any 1980. Borràs, per la seva part, va afegir una altra significació. “Per primera vegada la Mesa s’ha reunit fora de la seva seu, és un acte simbòlic, però consolida la voluntat de ser al costat de la gent i que el Parlament vagi més enllà

20:00 h, a la Sala Josep Ramon Roset de l’Ajuntament, Presentació del Projecte del Jardí Botànic de l’Ametlla a càrrec de Salvador Giné i Macià i Raül Jiménez i Cano.

20:30 h, a la plaça del Sitjar, Concert d’homenatge a Jordi Fàbregas. A càrrec d’Artur Blasco, Cati Plana, Eduard Casals i altres companys de Jordi Fàbregas que van ser membres del grup El Pont d’Arcalís.

Dissabte, 18 de setembre

Diumenge, 19 de setembre

Divendres, 17 de setembre

20:00 h, a l’Església Parroquial de Santa Maria, Lliurament de l’Ametlla de Plata de Vilagrassa. Distinció atorgada a títol pòstum a Jordi Fàbregas i Canadell per la seva ingent aportació a la música d’arrel tradicional dels Països Catalans.

12:00 h, Lliurament de l’Ametlla d’Or de Vilagrassa a Àngel Velasco Pérez per la seva trajectòria empresarial a Torrons Vicens i per l’establiment d’Ametlles Vicens a Vilagrassa.

de les seves portes i sigui al costat de les institucions de tot el país, en aquest cas l’Ajuntament de Tornabous.” En aquest sentit, l’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va valorar que la reunió de la Mesa “és molt important com a reconeixement a la figura de Lluís Companys i perquè les institucions han d’acostar-se a la ciutadania, ja que en cas contrari hi ha una desafecció política molt gran, de manera que totes les institucions de la Generalitat haurien de prendre exemple i atansar-se al poble.”

Primera quinzena de setembre de 2021

URGELL

La barana d’Irun, a l’Espai Lluís Companys TORNABOUS

La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, va afirmar que "la història no podem canviar-la, però podem mantenir-la viva i donar-la a conèixer perquè les noves generacions siguin conscients del perill dels totalitarismes i valorin les llibertats democràtiques, avui en qüestió". Ciuró va fer aquestes declaracions a l’Espai Lluís Companys del

LAIA PEDRÓS

Tarròs (Tornabous) el passat 29 d'agost després de presidir la instal·lació d’un fragment de la barana de pont Avenida d’Irun, on el president de la Generalitat afusellat va ser lliurat a la policia franquista gràcies a la col·laboració de la Gestapo ara fa 81 anys, just el dia 29 d’agost de 1940. Ciuró va agrair la donació d’aquesta peça a la Generalitat de Ca-

talunya per part de l’Ajuntament d’Irun, a instàncies de l’associació Kepa Ordoki Memoria Historikoa Bidasoan, amb "un simbolisme molt especial", paraules que també va utilitzar el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn. En aquest sentit, la consellera de Justícia va recordar que "el mateix pont que per a Lluís Companys va suposar

l’entrada a la seva sentència de mort, per a molts va ser la seva salvació (moltes persones van fugir de la barbàrie de la guerra i van buscar refugi a Catalunya on la Generalitat, presidida pel mateix Companys, els va ajudar gestionant les seves necessitats bàsiques, quina paradoxa més cruel". Es tracta d’una peça de 67 quilos de ferro colat que formava part de la barana del pont. L’element s’exposa acompanyat de diverses fotografies històriques i d’un text que explica la deportació del president Companys i la rellevància històrica del pont. La peça va arribar a l’Espai Lluís Companys el passat mes de maig i des de llavors el centre, que pertany a la Xarxa d’Espais de Memòria de Memorial Democràtic, ha treballat en la integració de la barana en el seu discurs expositiu. L’alcalde de Tornabous, David Vilaró, va assegurar que "aquesta peça és una gran oportunitat" per a l’equipament i

el municipi "pel seu valor torikoa Bidasoan que, enimmaterial, com a peça retre altres punts, demanava presentativa del patrimoni lliurar a la Generalitat un industrial i com a peça de fragment del pont Avenida, l’exposició permanent de "un símbol important per a l’espai que permetrà do- la ciutat que ha estat testinar un impuls més al nou moni de capítols importants rumb iniciat fa gairebé un sense els quals seria imposany amb la signatura d’un sible entendre la nostra hisconveni entre diferents tòria com el lliurament de administracions per garan- Lluís Companys per part de tir el seu funcionament", les autoritats franquistes". acord al qual també va fer Jiménez va afegir que amb referència el president del aquest gest "volem que la Consell de l’Urgell, Gerard memòria perduri i que no Balcells. s’oblidi el que va passar El president de la Diputa- perquè qui oblida la seva ció de Lleida va destacar història, està condemnat a la importància de seguir repetir-la". Fruit de la moció "defensant la llibertat i la també està previst instal·lar democràcia" i va afirmar una placa al pont d’Irun. que "aquesta barana és la De l’entitat que va impulsar memòria d’una història que la donació del fragment de malauradament avui enca- la barana de pont Avenida a ra no hem pogut tancar". la Generalitat, el seu secreFinalment, el regidor dele- tari, Peli Lekuona, va recorgat de l’Ajuntament d’Irun, dar els punts de la moció Santi Jiménez, va recordar aprovada per l’Ajuntament que el consistori que re- d’Irun i va fer referència, presenta va aprovar el de- igual que la consellera, al sembre de 2020 una moció fet que el mateix pont va en record a Lluís Companys ser utilitzat per milers de presentada per l’associació bascos que es van refugiar Kepa Ordoki Memoria His- a Catalunya.

PLA D’URGELL

Primera quinzena de setembre de 2021

Una setantena d'alumnes del Pla reclamen a Educació transport escolar d'ESO i postobligatoris MOLLERUSSA LAURA CORTÉS (ACN)

Famílies de diversos municipis del Pla d'Urgell reclamen a Educació transport escolar d'ESO i postobligatoris fins als instituts situats als afores de Mollerussa. La problemàtica

afecta 75 alumnes de Golmés, Vila-sana i Mollerussa, la majoria dels quals estudien a l'institut La Serra de la capital comarcal. El passat 6 de setembre, representants de les famílies

i el president del Consell Comarcal del Pla d'Urgell, Rafel Panadés, es van concentrar davant els Serveis Territorials d'Educació a Lleida i es van reunir amb el director territorial Clau-

di Vidal, qui, van assegurar, es va comprometre a proposar-los una solució. Les famílies van lamentar que se'ls està "discriminant" per haver escollit centre i van defensar que s'hauria de garantir transport escolar fins als 18 anys. La plataforma per manca de transport escolar d'ESO i postobligatoris al Pla d'Urgell recull des del passat mes de març signatures de famílies afectades i ja en són 75. La problemàtica afecta principalment l'institut La Serra de la capital comarcal i alumnes d e p o b l e s c o m G o l m é s, Vila-sana i Mollerussa, però també Torregrossa. Les famílies van acusar els departaments d'Educació i Territori i Sostenibilitat de no aportar cap solució a les seves demandes i van recordar que el transport escolar "és un dret dels menors". Segons les famílies, des de l'any 1996, quan es va

MOLLERUSSA

Nova app que actua com a xarxa social amb agenda única i un canal d’incidències L’Ajuntament de Mollerussa ha posat a disposició de la ciutadania una nova aplicació mòbil, eAgora_Mollerussa, que permet gestionar una agenda única tant d’activitats programades des del consistori com les que es fan des del teixit associatiu i també comercial així com gestionar la participació en aquestes. La nova plataforma, que es pot descarrerar des de Google Play o App Store, surt d’una de les línies d’actuació del programa (RE)Activem i actua com una xarxa soci-

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

al, ofereix també un mòdul per poder comunicar incidències a la via pública, una funció per a la qual des de fa gairebé un any s’havia activat de forma provisional un

canal de WhatsApp que es mantindrà encara un temps fins que l’app estigui més implantada. La presentació d’aquesta nova eina, vinculada tam-

bé a l’Agenda 2030 i als ODS, va anar a càrrec de l’alcalde, Marc Solsona, acompanyat de la regidora de Noves Tecnologies, Raquel Pueyo, i Martín Garrido, CEO d’eAgora, empresa que l’ha desenvolupada. L’objectiu de la nova eina és fomentar la participació ciutadana, ja que a banda de rebre informació sobre les activitats que s’organitzen des de l’Ajuntament també serà un canal de difusió per a les entitats i per a la ciutadania en general.

inaugurar l'institut La Serra, al parc que es troba als afores de Mollerussa, els alumnes que no el tenien com a adscrit no havien tingut mai cap problema per utilitzar el transport escolar, però des del curs passat, la situació ha canviat i ara es troben que no tenen cap opció d'accés a aquesta zona educativa que no disposa d'una línia regular de transport públic que hi accedeixi des dels pobles de la comarca ni tampoc existeixen autobusos des de la ciutat. Les famílies van afegir que s'han hagut d'espavilar per trobar solucions a l'accés als centres educatius, ja que en la mateixa zona hi ha l'institut Mollerussa, on s'hi fan cicles. S'ha fet servir el transport privat o places lliure de transport escolar dels pobles amb alumnes adscrits, havent de pagar però dos tiquets d'anada i tornada. Fins a l'any passat, la utilització

de les línies finançades per Educació i gestionades pel Consell Comarcal havia estat l'única solució "equitativa i sostenible", segons la plataforma, per no saturar de vehicles privats el parc. Però aquest estiu, gairebé per casualitat, van indicar, les famílies es van assabentar que el Consell deixaria d'allargar les línies procedents de Vila-sana i Golmés, que paraven a un altre institut de la ciutat, el Mollerussa IV, i que arribaven a la Serra, al·legant que ja no hi hauria alumnes d'aquestes poblacions que tinguessin com a centre adscrit l'institut La Serra i que, per tant, ja no tenien l'obligació legal de facilitar-los un transport. Igualment, van afirmar que els alumnes postobligatoris de Torregrossa, tampoc sabien si tindrien places suficients per poder pujar al bus que porta l'alumnat d'ESO a la Serra.

MOLLERUSSA

Torna la Trobada de Motos Clàssiques Després de la seva cancel· lació l’any passat per la pandèmia de la Covid, la fira Expoclàssic de Mollerussa recupera enguany la Trobada de Motos Clàssiques 'Ciutat de Mollerussa', concentració que arriba a la seva 27a edició i que s’emmarca coincidint amb el certamen, que se celebrarà els dies 18 i 19 de setembre, fira que sí que va tenir lloc l'any passat després de canviar la data i durada previstes. El programa de la trobada de motos inclou un es-

morzar i posterior sortida des dels Pavellons Firals de Mollerussa cap a Golmés, Vilanova de Bellpuig, Bellpuig, Belianes i Maldà, fins a arribar a Vallbona de les Monges, on es realitzarà una parada. De tornada, la ruta conté també els termes d’Arbeca i Miralcamp. La sortida està prevista a les 10 del matí. Per la seva part, la fira Expoclàssic estarà oberta, amb entrada gratuïta, dissabte de 10 del matí a 8 del vespre i diumenge, de 10 del matí a 2 del migdia.

MOLLERUSSA

Un llibre fa una radiografia de 180 bandes del Pla des de 1905 Catalunya ha viscut diversos 'booms' musicals i el Pla d'Urgell va viure la seva particular explosió de bandes als 90, quan gent jove de la comarca van agafar els instruments i van començar a fer música. És un dels moments destacats de la radiografia musical que ha fet Jordi Bonilla, un jove

de 19 anys, e-studiant de Periodisme, que acaba de publicar el seu primer llibre, Cançons entre bancals (Autoeditat, 2021). Al llibre hi ha un repàs històric de les bandes que s'han format a la comarca des de l'any 1905 fins a l'actualitat. En total n'apareixen 180, una xifra que, segons Bonilla, demostra que

no tota l'escena musical ve de Girona o Barcelona sinó que a Ponent també hi hagut i hi ha "potencial". L'inici del viatge està fixat l'any 1905, després de la fundació de la Societat Recreativa l'Amistat. Des de llavors, segons Bonilla, la creació de grups "no s'ha tallat en cap moment" i n'hi

ha hagut durant totes les dècades. Bonilla va publicar el llibre el passat 1 de setembre. En total n'ha fet 400 exemplars, autoeditats però amb el suport del Centre de Recerques Mascançà. El pròxim 22 d'octubre es farà una presentació de l'obra al Teatre l'Amistat.

ORIOL BOSCH (ACN)

Primera quinzena de setembre de 2021

PLA D’URGELL

El Casal per a la Gent Gran, obert de nou des del 6 de setembre MOLLERUSSA LAIA PEDRÓS

El Casal Municipal per a la Gent Gran de Mollerussa va tornar a obrir portes el passat 6 de setembre com a espai de trobada per a la socialització i la pràctica del joc de lleure, amb una oferta d’una vintena d’activitats previstes a partir del 4 octubre i amb la renovació d’algunes zones per fer-lo més acollidor. D’aquesta manera, seguint els protocols i extremant les mesures

de prevenció de la Covid, aquest equipament, el qual ha estat sense funcionar amb plena normalitat des que va començar la pandèmia tot i un parèntesi de 15 dies el passat octubre, recupera el pols per oferir servei a una franja d’edat especialment damnificada per la pandèmia, segons l’alcalde, Marc Solsona, i la regidora d’Acció Social i Ciutadania, Anna Carné, els

quals van qualificar de “bona notícia” el fet de tornar a generar activitat en aquest equipament perquè esdevingui punt de trobada. El programa d’activitats que s’ofereix conté una vintena de propostes entre les quals destaquen com a novetats un taller de musicoteràpia, un de ballteràpia així com un taller interactiu de narració d’històries, un de punt de creu i

un de manualitats. Així mateix, s’ha equipat una sala amb 5 ordinadors nous que permetran oferir al mateix equipament els cursets de nivell inicial i avançat en informàtica. Pel que fa a la renovació d’espais també s’ha adaptat, a proposta del Consell de Participació Sènior recentment creat, un espai més recollit per destinar-lo com a zona de tertúlia o lectura. Les inscripcions es fan des del 6 al 17 de setembre a través de la pàgina web municipal, per telèfon trucant al 973 71 23 76 o al mòbil 696 967 677. També es pot fer la sol·licitud presencialment demanant cita prèvia per telèfon o al mateix casal. Les places són limitades i si se superen, per fer la selecció es realitzarà un sorteig entre totes les persones inscrites. A banda, també s’oferirà sessions de cinefòrum i de bingo cada 15 dies alterns en dissabte a la tarda.

MOLLERUSSA

Llum verda a dos crèdits d’1,5 milions per pagar a proveïdors El ple de l’Ajuntament de Mollerussa, de caràcter extraordinari, va aprovar el passat 2 de setembre la contractació de dues operacions de crèdit a llarg termini amb el Banc de Sabadell per un import total d’1,5 milions d’euros que tenen per objectiu aconseguir la liquiditat necessària per pagar a proveïdors. Així ho va explicar l’alcalde, Marc Solsona, el qual va indicar que es tracta d’una operació de crèdit que ja contempla el Pla de Sanejament vigent i que permetrà al consistori posar-se al

dia amb els pagaments de factures pendents. Solsona va dir que “no podem oblidar que hi ha una pandèmia que no ha permès una gestió normal i que ha fet que la situació no pogués ser corregida abans”. En el cas de la primera de les operacions, l’import és de 528.000 euros amb venciment al finalitzar aquest pla mentre que la segona de 972.000 euros venç el 2031 i fa referència a les inversions realitzades en exercicis anterior finançades amb fons propis. LAIA PEDRÓS

MOLLERUSSA

Tres empreses opten a les obres de millora de la façana del Cafè L’Amistat

Conferència anual de l’alcalde

Tres empreses s’han presentat al concurs convocat per l’Ajuntament de Mollerussa per a dur a terme les obres d’arranjament i millora de la façana del Cafè L’Amistat amb un pressupost de 155.797 euros (IVA inclòs), dels quals 132.425 provenen d’una subvenció de la Diputació de Lleida, i un termini d’execució de 3 mesos. Les millores, que segueixen l’avantprojecte elaborat per l’arquitecta local Mercè Culleré, contemplen embolicar la façana actual,

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

conservant els 4 muntants característics, amb una nova pell permeable feta amb planxa perforada, que de dia deixi entreveure l’edi-

fici actual, però que a la nit s’il·lumini amb leds actuant com una caixa de llum. Aquesta millora se suma a la que està duent a terme

l’adjudicatària de la concessió administrativa per explotar el bar de L’Amistat, l’empresa General Pasta S.L., després de la modificació dels termes de la concessió en desplegar-se un projecte que quintuplica la inversió inicial i la fixa en gairebé 500.000 euros i suposa modificar-ne l’ús, ja que a banda de cafè-bar, també oferirà servei de restaurant. A més, les obres contemplen traslladar l’accés principal de la cafeteria a la plaça de l’1 d’Octubre.

L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, farà el pròxim 17 de setembre a 2/4 de 9 del vespre la conferència anual Mollerussa, avui, un acte que tornarà a ser en format presencial al Teatre L’Amistat després que l’any passat, amb motiu de la pandèmia, s’hagués de fer únicament a través del canal municipal de YouTube. Per poder assistir-hi caldrà, però, fer una inscripció prèvia a www.mollerussa.cat, ja que l’aforament és limitat. La xerrada, que enguany

arriba a la desena edició, també es retransmetrà en directe per YouTube. Les qüestions poden formular-se a participa@mollerussa.cat o bé el mateix dia presencialment, ja que els assistents trobaran al seu seient una papereta. Les persones que segueixin la xerrada a través de YouTube podran formular les seves preguntes a través del xat del canal. Com és habitual, el delegat de l’ACN, Oriol Bosch, traslladarà les preguntes a l’alcalde.

NOGUERA

Primera quinzena de setembre de 2021

La Paeria presenta un pressupost de L’Orfeó Balaguerí 21 milions, 5 dels quals per a obres BALAGUER

celebra 100 anys

BALAGUER

La Paeria de Balaguer va presentar finalment el passat 2 de setembre el pressupost municipal per al present exercici el qual ascendeix a 21 milions d’euros. El consistori destinarà 5 milions a obres on destaca una partida de 2,1 milions d’euros per a la finalització de l’escola Montroig i les instal·lacions esportives del mateix recinte que també tindran ús mu-

PAERIA DE BALAGUER

nicipal. Val a dir que el Departament d’Educació retornarà la inversió que ara avançarà la Paeria durant els exercicis 2022, 2023 i 2024. Així mateix, l’Ajuntament destinarà 611.000 euros per millorar el carrer Barcelona, en el tram comprés entre la plaça de la Sardana i el carrer Almatà. També ha reservat 261.677 euros per a l’ampliació del cementiri nou

(dels quals 175.000 euros els aportarà la Diputació de Lleida); 184.000 euros per al nou clavegueram de la Miranda, i 143.000 euros per a millorar places i parcs infantils com el del Firal i la plaça de l’11 de Setembre. L’objectiu de la Paeria és que els equipaments municipals siguin cada cop més eficients i menys contaminants. En aquest sen-

tit, preveu invertir 45.000 euros en plaques fotovoltaiques; 52.000 euros en la sectorització de la calefacció de l’edifici consistorial; 40.000 euros en la compra d’un nou vehicle de policia, i 88.000 euros en l’adquisició d’una nova màquina escombradora. D’altra banda, la Paeria de Balaguer destinarà 216.000 euros a l’arranjament i la compra d’habitatge públic mentre que la partida de personal augmenta en 200.000 euros per cobrir les places dels tècnics del Pla Educatiu d’Entorn, del projecte Green Circular Energy Hub Lab i de reforç de Recursos Humans. El consistori demanarà un crèdit de 2,7 milions per dur a terme les diferents inversions programades. El paer en cap, Jordi Ignasi Vidal, va explicar que “ara ja comencem a treballar amb els comptes del 2022 per tal que es puguin apr ov ar c om m é s av i a t millor”.

FOTOS: PAERIA DE BALAGUER

L’Orfeó Balaguerí ha complert 100 anys de vida i ho ha celebrat amb un acte molt especial que va tenir lloc el 3 de setembre. Els cantaires d’aquesta entitat van oferir un concert al claustre de l’edifici de la biblioteca, el mateix indret on l’Orfeó Balaguerí va

CAMARASA

Inauguren el primer mural confeccionat en el ‘Territori Artemisa’ Camarasa va estrenar el passat 3 de setembre el seu primer mural sorgit en el context de la iniciativa ‘Territori Artemisa’, un projecte que vincula la memòria històrica, el paisatge, la natura i la creativitat dels més joves. L’acte va comptar amb la presència de l ’ a r t i s t a Fo x y, q u e v a col·locar les rajoles definitives de la instal·lació, ubicada a la plaça Major de Camarasa. L’acció va suposar el punt final a les dues sessions de tre-

ball participatives prèvies que s’han desenvolupat durant aquest estiu i en les quals hi han participat els joves de la localitat. La següent acció de ‘Territori Artemisa’ tindrà lloc el 20 i 21 de setembre i consistirà en un taller mural pels alumnes de l’escola de Camarasa, guiats per l’artista Llukutter, i l’execució d’un mural per part de l’artista Roc Blackblock, que tindrà lloc entre el 26 i el 30 de setembre. Sobre aquest darrer, el coordinador de ‘Territori Artemisa’

i gestor cultural, Carles Hernàndez Camisón, va presentar dues possibles propostes de murals que

executarà Roc Blackblock. Seran els veïns de Camarasa els que escullin e ntr e le s due s opc io n s

oferir la seva primera actuació. L’acte es va completar amb la presentació del llibre que explica la seva història, escrit en format conte per Josep Vallverdú i amb il·lustracions de Pilarín Bayés. La Paeria repartirà exemplars del conte a les escoles de la ciutat.

OS DE BALAGUER

Exposició al monestir COMUNICANT BONA PREMSA

perquè l’artista elabori de forma participativa i col·laborativa un nou mural.

El monestir de Les Avellanes va inaugurar l’exposició ‘Escultura i Paisatge’ d’Evelí Adam el passat 4 setembre on aquest artista de Campdevànol reflecteix el seu entorn i les emocions sorgides a través del contacte amb la naturalesa. Evelí Adam ofereix tres tipologies d’obres: aquelles realitzades amb fusta, amb pintura acrílica i amb ferro barrejat amb fusta o ceràmica. La mostra es pot visitar fins al 31 de gener.

Primera quinzena de setembre de 2021

FIRA DE TEATRE AL CARRER

El certamen concentrarà la programació de carrer en tres ‘ciutats’ perimetrades.

FiraTàrrega torna a la presencialitat amb 55 propostes artístiques del 9 al 12 de setembre

TÀRREGA (Urgell) LAIA PEDRÓS

FiraTàrrega acollirà fins a 55 propostes artístiques entre el 9 i el 12 de setembre, 24 de les quals provenen del programa de Suport a la Creació i 17 són estrenes. La principal novetat d’aquesta edició, marcada encara per les restriccions de la pandèmia de la Covid, és que totes les entrades són de pagament, motiu pel qual enguany més que mai és imprescindible planificar l’estada a la Fira i adquirir les entrades amb antelació: excepte un parell d’instal·lacions i la projecció audiovisual commemorativa dels 40 anys de la Fira, no hi haurà programació d’accés lliure pels carrers i les places de la ciutat. Aquesta s’aglutinarà en tres espais perimetrats que anomenen ‘ciutats’: Ciutat Reguer, Ciutat Piscina i Ciutat Trepat. Més que mai, FiraTàrrega ha volgut fer un esforç per ser al

accedir amb control d’accés previ i deixant les dades. Els espectacles lliures als carrers de la ciutat no estan permesos durant la Fira. Mercat de paradistes El mercat de paradetes es traslladarà al pàrquing de les piscines municipals per poder garantir les distàncies de seguretat entre parades que s'exigeixen a l'organitzaicó en context pandèmic.

costat dels creadors del país en un moment de represa de l’activitat cultural i de retrobament amb el públic. Ciutat Piscina aplega propostes dirigides al públic infantil i familiar com Kujira, la balena itinerant del Centre de Titelles de Lleida; Téntol de la Cia. balear Manipulats i Animalia, Inc. de Sàndal Produccions. Una

novetat d’aquesta edició és l’espai La Paraula, ubicat a la plaça dels Comediants i que aglutina diverses propostes que tenen la paraula, en els seus diversos formats i aplicacions, com a eix vertebrador. Hi trobarem propostes com la de Barba Corsini, Laura LaMontagne & PicoAmperio, Ikram Bouloum, Ana Polo

i Oye Sherman o Cuartito de Poesía. Zona Off Els off son els espectacles no inclosos en la programació oficial de FiraTàrrega. Aquest any, enlloc de trobar-los a carrers i places, els trobarem al pati de l’escola Maria Mercè Marçal, on s’hi podr``à

Zona d’acampada Enguany no es permetrà l’acampada amb tenda i només s’autoritzarà l’accés d’autocaravanes i furgonetes equipades a l’espai de l’Av. Tarragona. Cal comprar el tiquet (preu únic de 10 euros tots els dies, per vehicle) a través del web de la Fira. No està permesa l’acampada lliure durant els dies de la Fira.

Entrades i localitats Les entrades es poden adquirir a preus populars que oscil·len entre els 2 i els 15 euros. El certamen manté els descomptes habituals. L’edició 2021 de la Fira suma unes 22.000 entrades disponibles, de les quals gairebé 14.000 són d’espectacles a l’exterior. 40 anys Per commemorar el seu 40è aniversari, FiraTàrrega ha encarregat una peça audiovisual, 40 anys vivint la Fira, a Calidos. Es projectarà a la plaça Major tots els dies del certamen a partir de les 9 de la nit. Oferirà un recorregut atemporal pels 40 anys d’història de FiraTàrrega, que trenca la lògica de la cronologia i fa un homenatge a la ciutadania, veritable protagonista de l’esdeveniment des dels seus orígens.

Companyies de Lleida centre de titelles de lleida Kujira Espectacle familiar itinerant on Kujira, una enorme balena blava, s’obre camí per la ciutat fent sentir el seu cant. Un cant a la vida i al respecte pel medi ambient, que interpel·la l’espectador sobre la responsabilitat col·lectiva envers l’emergència climàtica.

íntims produccions Èter Brota

deskonektar

Deskonektar

Què crea més serotonina: un like digital o un somriure al carrer? Com han canviat els nostres hàbits? Quines conseqüències tenen per a la nostra salut física i emocional? Acció de carrer on tres personatges anònims i imprevisibles deambulen en un espai híbrid físic/digital.

Glòria Rivera Parné

Èter Brota proposa una al·legoria. Un conte que s’aparta de la lògica dominant. Una estructura de somni, un somni somiat per mitjà del qual explorar què és el que ens queda d’humans. Si som natura o som antinatura. Si tenim encara alguna cosa a veure amb aquest món.

Un espectacle de cuplet. Un concert perfomàtic de revista. Amb l’humor per bandera, replanteja el fet escènic com una experiència transversal davant d’una falsa nova normalitat. Un collage de política i glamur que reivindica la vida més enllà de la norma.

TOMBS CREATIUS

rawscenography

Secrets

Espai reservat

Instal·lació de jocs plantejada com un espectacle vivencial de carrer que proposa al públic de totes les edats ser protagonista de la seva pròpia història, a través d’un recorregut en la recerca d’un gran secret, que només descobriran jugant i deixant-se emportar per la curiositat.

Espai reservat es proposa com un exercici objectiu i simbòlic, on es generen situacions d’exhibició pública del privilegi, de les contradiccions i els dubtes. Una instal·lació efímera que, a través de la interacció, planteja un qüestionament sobre la voluntat de les persones per mirar –i renunciar– als seus propis privilegis.

les cícliques

calidos

Tabula

40 anys vivint la Fira

Segons el concepte filosòfic tabula rasa 'full en blanc', les persones naixem amb la ment buida i tots els coneixements i habilitats són fruit de l’aprenentatge. Amb la finalitat de recuperar la seva memòria després d’un accident i poder trobar la seva autenticitat, la protagonista es qüestiona quin és l’origen del seu concepte.

Peça audiovisual en format multipantalla panoràmica que fa un recorregut atemporal pels 40 anys d’història de FiraTàrrega, trencant la lògica de la cronologia. Una mirada contemporània, conceptual, molt centrada en la dimensió humana de l’esdeveniment i posant l’accent en la reivindicació de l’espai públic.

emilia gargot

cuartito de poesía, compañía inestable de pie quebrado

Container L’adolescència és una guerra, ser jove una revolució i si formes part d’aquests camps de batalla, aquest espectacle és per a tu. Una oportunitat per a jugar una partida sense conseqüències, inicia sessió per a traslladar l’odi que es crea a les xarxes socials a l’espai públic real.

A la pintura Espectacle basat en els poemes que Rafael Alberti va conrear sota la figura retòrica de l’ècfrasi, que consisteix en la descripció d’una obra artística per mitjà del llenguatge. Un recital dirigit per l'artista targarí Xavier García.

FIRA DE TEATRE AL CARRER

Primera quinzena de setembre de 2021

NOTES

PÚBLIC

IDIOMA

DURADA

PREU

GÈNERE

ESPAI

OBRA

CIA

HORA

IMPORTANT: Cronologia 24h. Un espectacle a partir de les 12 de la nit pertany al dia següent

DIJOUS 9 SETEMBRE 2021 18:30

Eléctrico 28

[ The Frame ]

Pl. Carles Perelló

Teatre

12 EUR

Cat

+12

19:00

Quijotes y Sanchos

Arxiu Comarcal

Teatre

12 EUR

150

Cast

+18

Cossoc

St. Eloi - Pg Simó Canet

Dansa

5 EUR

No text

20:00

[ los números imaginarios ] Magí Serra & Anamaria Klajnšcek Alba Sarraute & Les Ofèlies

Desdèmona

Col·legi Sant Josep

Circ

15 EUR

Cat

+12

20:00

Los Galindos

MDR - Mort de riure

Ciutat Trepat

Circ

12 EUR

Multi

+18

20:15

Kamchàtka

Alter

Kamchàtka

Teatre

15 EUR

19:15