COMARQUES DE PONENT 526

Page 1

la notícia | 03

Concentracions per erradicar la violència masclista a les comarques de Ponent.

Any 23 | Núm. 526 | 1a quinzena | desembre 2021

www.comarquesdeponent.cat

ARXIU COMARQUES

Tret de sortida de les festes amb els mercats nadalencs 07 Guissona

El ple aprova per unanimitat un nou pressupost municipal de 6 milions d’euros.

09 Tàrrega

L’Urgell inicia una campanya transversal de sensibilització sobre la recollida dels residus.

11 Mollerussa

Els Reconeixements Ànima premien l’activista Amina Hussein.

14 Balaguer

L’Estel d’Orient i la Polsim arriben a Balaguer aquest cap de setmana.

BUSCADOR-NEGOCIS.TARREGA.CAT Cercador telemàtic d’empreses comercials i de serveis amb unes 1.000 referències Troba-les per sectors econòmics o cerca-les per nom, activitat o productes.

16 Tremp

El Consell Comarcal presenta un informe desfavorable de la MAT.

16 Borges Blanques

S’aprova un Codi de Conducta per a càrrecs del consistori.

Busca i troba-ho tot a Tàrrega

Ets un empresari/a o professional establert a Tàrrega? Dona’t d’alta gratuïtament al directori buscador-negocis.tarrega.cat i afegeix les dades de contacte per a fer-te més visible i accessible als teus clients.

Ceeilleida


2

OPINIÓ

Primera quinzena de desembre de 2021

EDITORIAL

I on queda l'audiovisual català? Número 526

1a quinzena de desembre de 2021 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies

El cinc d'octubre, un assessor voluntari de la Plataforma per la Llengua ja alertava sobre el fet que limitar la negociació de la llei de l'audiovisual a l'article del 30% d'obra europea seria un error. Informava que aquesta mesura només afectaria les plataformes amb seu a Espanya, com és Filmin, que des del seu naixement promou l'ús del català a les subtitulacions; o Movistar+ que,

a vegades, ho intenta. S'alertava que la mesura no implicaria a Netflix, HBOMax, Amazon Prime, no cobriria obres americanes, ni garantiria el doblatge ni els subtítols. Així i tot, es va defensar a ultrança que tot ho podríem consumir en català, però independentment d'aquest sarau, poc s'ha comentat que els relats que bevem sempre provenen d'altres països. Tampoc es comenta que

el teixit audiovisual és fort a Barcelona, però poc conscient de la seva tasca dinamitzadora cultural. L'obsessió exuberant per la llengua no contempla canviar l'hàbit de consum de sèries i pel·lícules fetes a Catalunya? O només interessa poder veure 'El joc del calamar' en català? Apostar pel consum local sempre és una opció, que s'ha comentat ben poc.

Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Jordi Marcos Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Po­nent® no s’identifica ne­cessàriament amb les opinions ex­pres­ sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Po­nent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

El lector opina Comarques de Po­ Po­ nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no ne­cessàriament s’identifica ne­ amb cessàriament les opinionsamb ex­ pres­ les opinions sades en els ex­articles pres­sades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Francesc Gabarrell, CUP Lleida

La llengua no es toca El passat 23 de novembre el Tribunal Suprem ratificava la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que obliga a que els centres escolars del Principat facin un 25% de l'ensenyament en castellà. I ja hi tornem a ser. Un nou cop al model d'escola catalana que, segons les dades publicades fa poques setmanes pel Govern, és un espai on també està disminuint l'ús del català. Altre cop la llengua, altre cop un model d’immersió lingüística únic i amb resultats més que provats i contrastats (una de les poques certeses d’aquest país, m’atreviria a dir) als Jutjats i amb la dreta i la ultradreta bordant per l’aplicació d’un 155 a l’educació, si no s’aplica la sentència. Cridant, entre espasmes, per aconseguir imposar un model que el que vol es segregar, sí, segregar, els nens i les nenes en funció de la seva llengua. Recordem aquelles paraules d’un militant de Ciudadanos de Rubí que, davant les càmeres de RubíTV, va dir: “Quien quiera aprender catalán que se vaya a una academia y se lo pague”. I cap aquí ens volen dur. Davant de tanta demagògia, de tanta ràbia i mentida, permeteu-nos apel·lar a la memòria. Després de la prohibició del període franquista, la introducció de la llengua catalana a l'escola era una acció prioritària per a incrementar l'ús social del català, en aquells moments absolutament minoritzat en favor del castellà. Es tractava d’educar els alumnes en la llengua minoritzada, en la més feble, el català, com a model més vàlid per garantir la seva normalització i supervivència enfront la

més forta i es va fer amb un consens total i absolut del Parlament, inclosa la Alianza Popular d’aquells temps. En aquell moment no existia Ciudadanos, però si un seguit de veus contràries a aquesta Llei, la més important de les quals fou l’anomenada Manifest dels 2300, un seguit de pseudointel·lectuals de la brossa, com ara Federico Jiménez Losantos, Santiago Tarancón o Carlos Sahagun, que criticaven la política lingüística del govern de la Generalitat i l’acusaven de discriminar el castellà. Aquesta primera Llei de normalització establia les bases per a l'ús vehicular habitual de la llengua catalana, impedia explícitament la segregació dels alumnes per motius de llengua i feia del català la llengua d’un sistema educatiu que també garantia la presència del castellà i el coneixement d'ambdues llengües oficials per tots els alumnes un cop acabat l'ensenyament obligatori, inicant-se la seva aplicació en dinou escoles públiques de Santa Coloma de Gramenet, o fou un èxit total, i ja el curs 1989-90 la immersió lingüística era present en més de 700 escoles (més de cinquanta-dos mil alumnes). Des d’aquell moment s’ha demostrat curs rere curs que el model funciona, que els i les alumnes a Catalunya, independentment de la seva llengua d’origen, aprenen les dues llengües, el català i el castellà. Un model uniforme. Sense discriminar, sense segregar, sense separar i que ha fet perviure el català colze a colze amb el castellà. I és la que ara es vol suprimir. No podem permetre que es carreguin una realitat plurilingüe que els fa mal i obsessiona, perquè no

CALAIX DESASTRE

l’entenen com a riquesa, sinó com a pobresa. La seva pròpia pobresa. És una lluita pel model lingüístic, pel model d’escola catalana. I en aquesta lluita hi tenim tantes i tants professionals de l’ensenyament, mares, pares, sindicats, com el SEPC (Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans) cos i primera línia de defensa des de la desobediència, expressada a les aules davant la constant precarització del sistema educatiu públic i que són llavor per al nou país i la nova educació que totes i tots volem. No ens deixem enganyar. El bilingüisme no existeix, només existeix gent bilingüe, gent que parla i escriu perfectament dues llengües, com ho som tantes i tantes generacions sorgides a l’empara de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya. Una Llei que garanteix l’ús social del català i la seva supervivència, des de la protecció oficial i la discriminació positiva. Si les institucions catalanes no protegeixen el català, i nosaltres no lluitem per la llengua més dèbil, la llengua que parla un nombre més reduït de gent, aquesta està condemnada a desaparèixer. I això ho sap perfectament la dreta i la ultradreta, ho sap perfectament el règim del 78, ho sap perfectament la falsa esquerra espanyola, la serp que enverina les lluites socials i culturals pel dret dels pobles a existir i viure en la seva llengua. Com va dir el catedràtic de Lingüística General de la Universitat Autònoma de Madrid, Juan Carlos Moreno Cabrera, “Quan la promoció de les llengües minoritàries té èxit, l’espanyolisme comença a parlar d’imposició”.

Teresa Miserachs

L'esperit del Nadal No és pas per un qüestió merament religiosa, no. Jo sóc una dona molt espiritual, però poc religiosa i gairebé gens practicant, tot i que em van educar en la més pura i estricta doctrina catòlica. Però malgrat tot em dol l’ànima que cada any amb més força pren l’esperit del Nadal. Ara és com si l’inici de les festes nadalenques vingués marcat pels grans centres comercials i les compres compulsives. Que estic més que tipa del “Black Friday” i per si no n’hi havia prou ahir el “Ciber Monday”. I no vull pas dir que no sigui bonic i que no tinguin tot el dret del món a omplir de llums de colors i música els carrers, però és que ara, a principis de novembre, a pesar de les recomanacions dels ecologistes i dels governs, del canvi d’hora per allò de l’estalvi energètic, ja encenen les llumetes, que per cert cada any son més, per que es veu que això incita a comprar. I és que sembla que l’esperit del Nadal s’hagi reduït a un munt de compres compulsi-

ves i innecessàries que moltes vegades només serveixen per a destruir l’economia de les famílies. I és que abans el “tiò” era un “tiò”, i cagava el que es suposa que caguen els tions: neules, torrons, cava, ampolletes i monedes de xocolata i per acabar un tros de carbó de sucre. Però ara no, ara un tiò no és un tiò si no caga bitllets, d’euro és clar, i si pot ser com més gros millor, consoles de videojocs o similars. A més, no en tenim prou amb les tradicions autòctones, que ens apuntem també a totes les d’importació, i ara ens fem regals pel Pare Noél, pel tiò, pels Reis... i celebrem el cap d’any. Abans el Nadal volia dir reunió de família, tot i que algunes, per no dir moltes vegades, no acabaven gaire bé, sopa de galets grossos amb la seva carn d’olla corresponent, els canalons de Sant Esteve, la Missa del gall, el Fum.fum.fum i la Santa Nit, els Pastorets i els Pessebres vivents. Era tradició fer un pessebre a cada casa i es com-

petia per qui el feia més maco i més gran, però poc a poc l’arbre l’ha anat substituint. El Nadal ens feia a tots una mica més bons i era com si aquell ambient nadalenc de l’època estovés fins i tot les ànimes més dures. I feia fred, molt més fred que ara, amb aquelles gebrades i aquells canelobres de glaç. Ara fins i tot el temps ha canviat, i potser no fa tant fred, però que els hi diguin a tots els refugiats o sense sostre que dormen o viuen al ras, o a les famílies que no es poden escalfar ni menjar dignament. Dóna la sensació de que tots els cors estan gelats. I aquesta obligació implícita d’haver de ser feliços sí o sí que se’ns imposa de tots els anuncis tant poc solidaris amb les persones més desfavorides, que no s’imaginen celebrant el cap dany a bord d’un iot amb vestits d’alta costura i joies de disseny i que en tindrien prou de saber que el dia de Nadal podran menjar. I és que malgrat tot, el Nadal potser ens estova però poc.


Primera quinzena de desembre de 2021

3

LA NOTÍCIA

Concentracions per erradicar la violència masclista LLEIDA XXXX

BALAGUER. Concentració amb diferents centres educatius de la ciutat, la Paeria i el Consell Comarcal.

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN

ANGLESOLA. Lectura del manifest amb el Consell Comarcal de l'Urgell i el delegat del Govern a Lleida. AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Diverses localitats de les comarques de Ponent van commemorar el 25 de novembre, el Dia Internacional per a l'eliminació de la violència vers les dones, amb la lectura del manifest en els llocs més emblemàtics de les viles. En diverses concentracions es va guardar un minut de silenci per les víctimes de violència masclista a Catalunya i es van donar les dades de les persones afectades avui en dia. També es va remarcar la necessitat de lluitar per erradicar qualsevol mena de violència i prendre part de la lluita per aconseguir-ho a través del treball conjunt.

Paral·lelament, molts ajuntaments i institucions han dut a terme campanyes participatives per la prevenció, sensibilització, detecció, atenció, recuperació i reparació dels estralls que causen les violències masclistes i vicàries arreu del territori. Aquestes actuacions han englobat els dies anteriors al 25 de novembre per eixamplar i coordinar més actes. Molts pobles han optat per programar activitats culturals reivindicatives en clau de gènere, com poden ser obres de teatre, instal· lacions, audiovisuals o monòlegs, entre d'altres, per conscienciar a la població sobre aquesta xacra social. BORGES BLANQUES. Presentació de la campanya dissenyada per la població de la vila. MARINA RÚBIES

AJUNTAMENT DE GUISSONA

GUISSONA. Lectura del manifest al Portal de l'Àngel amb la regidoria de Dona i Igualtat.

TÀRREGA. El consistori municipal, part del Consell Comarcal de l'Urgell llegint el manifest.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA. Instal·lació artística amb mans d'Artplà, l'associació d'artistes de la comarca.

AJUNTAMENT DE CASTELLSERÀ

CASTELLSERÀ. L'Associació de Dones del poble llegint el manifest del 25N.

PARQUETS NADAL (ARBECA) NECESSITA

FUSTER / INSTAL.LADOR DE PARQUET amb experiència demostrable. Enviar curriculum a nadal@parquetsnadal.com o per whats app: 649 857 835


4

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Primera quinzena de desembre de 2021

Salut preveu un augment de contagis els propers dies, que podrien estabilitzar-se durant les festes LLEIDA La situació actual a les comarques de Lleida s'ha vist empitjorada dràsticament en referència tant a l'índex de rebrot i la taxa de contagi. Les dades han pujat pràcticament en totes, i a més a

més, s'han comptabilitzat unes sis defuncions en l'última quinzena. A pesar de comptar amb un increment dels casos, sembla que la vacuna ha alleujat la simptomatologia i, fins ara, no suposa un col·

lapse sanitari com en anteriors onades. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, ha afirmat que, pel que fa als contagis, es preveuen dues setmanes de fort creixement, però que s'espera poder ce-

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes SEGRIÀ

+844

NOGUERA

lebrar Nadal a Catalunya amb certa tranquil·litat. "Passarem Nadal amb xifres estabilitzades, però n o d i c b a i x e s. L e s U C I estaran plenes, perquè ara començarem a pujar. L'any passat estàvem

bastant pitjor i vam celebrar Nadal, espero que també ho podrem fer". El conseller ha demanat molta cura en àpats familiars, però també en el context de l'empresa, en "aperitius i trobades

de Nadal" i ha considerat que, malgrat que es tingui la pauta completa, un test d'antígens "no sobra mai". Es demana a tothom que prengui precaució en els dies vinents per l'increment de contagis.

VÍCTIMES MORTALS

Dades 1/12 Risc alt

30.984 (30.140)

+4

434 (430)

+287

5.553 (5.226)

+0

67 (67)

PLA D'URGELL

+284

5.530 (5.246)

+1

74 (73)

ALT URGELL

+258

2.686 (2.428)

+0

34 (34)

URGELL

+217

5.005 (4.788)

+1

69 (68)

GARRIGUES

+170

2.251 (2.081)

+0

32 (32)

SOLSONÈS

+59

1.839 (1.780)

+0

38 (38)

PALLARS JUSSÀ

+55

1.269 (1.214)

+0

81 (81)

SEGARRA

+41

3.023 (2.982)

+0

39 (39)

PALLARS SOBIRÀ

+36

821 (785)

+0

2 (2)

VAL D'ARAN

+17

1.712 (1.695)

+0

14 (14)

ALTA RIBAGORÇA

+16

252 (236)

+0

7 (7)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

150,26

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

1,50

Risc rebrot:

250,32

Taxa contagi:

1,93

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

367,43

Taxa contagi:

ALT URGELL

1,07

Risc rebrot:

670,28

Taxa contagi:

PALLARS JUSSÀ

0,98

Risc rebrot:

705,44

Taxa contagi:

1,68

SOLSONÈS Risc rebrot:

839,73

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES ALT URGELL

1a dosi % / persones

Pauta completa*

Dades de l'1 de desembre

Dades de l'1 de desembre

68,97% (13.938 persones)

67,73% (13.699 persones)

Taxa contagi:

2,74

NOGUERA

%

Risc rebrot:

903,23

Taxa contagi:

1,54

ALTA RIBAGORÇA

73,34% (2.768 p.)

71,96% (2.716 p.)

GARRIGUES

76,66% (14.391 p.)

75,35% (14.144 p.)

NOGUERA

74,57% (28.866 p.)

73,36% (28.399 p.)

PALLARS JUSSÀ

72,38% (9.476 p.)

71,27% (9.331 p.)

PALLARS SOBIRÀ

66,06% (4.581 p.)

64,72% (4.488 p.)

PLA D'URGELL

74,14% (27.241 p.)

72,62% (26.681 p.)

SEGARRA

73,91% (16.868 p.)

72,05% (16.444 p.)

SEGRIÀ

76,56% (159.749 p.)

75,26% (157.022 p.)

SOLSONÈS

73,19% (9.802 p.)

71,82% (9.619 p.)

URGELL

URGELL

76,93% (27.882 p.)

75,51% (27.369 p.)

807,24

VAL D'ARAN

70,06% (6.995 p.)

68,71% (6.860 p.)

SEGRIÀ Risc rebrot:

376,24

sta e u aq

cist e

? lla

Vol eu

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Taxa contagi:

1,23

Risc rebrot:

PLA D'URGELL Risc rebrot:

Risc rebrot:

736,34

Taxa contagi:

1,49

981,81 1,96

A Comarques de Ponent sortejarem mensualment

2 CISTELLES

CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors

us l ! a r e ga l e m

Risc rebrot:

206,93

GARRIGUES * El criteri general és l'administració de dues dosis, amb l'excepció de les persones menors de 66 anys que hagin patit la malaltia amb anterioritat; en aquests casos només és necessària una dosi.

SEGARRA

Taxa contagi:

1,23

Taxa contagi:

1,35

Taxa contagi:

Participar és molt fàcil! 1. Regala’ns un m’agrada a la publicació de la cistella. 2. Segueix-nos a les xarxes (Facebook i Instagram). 3. Etiqueta a la persona amb qui compartiràs la cistella. Pots participar tantes vegades com vulguis mentre compleixis els requisits.

Les guanyadores del mes de novembre són:

Carmen Pérez Ruiz (Instagram) Maria José Sánchez Cruz (Facebook)

Enhorabona!!!!


5

PUBLICITAT

Primera quinzena de desembre de 2021


6

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Primera quinzena de desembre de 2021

El passaport covid per accedir als diversos establiments entrarà en vigor aquest divendres CATALUNYA El passaport covid per accedir a la restauració, els gimnasos i les residències entrarà en vigor aquest divendres, a la mitjanit, segons ha anunciat aquest dilluns el conseller de Salut, Josep Maria Argimon. El conseller ha demanat guardar el document per no haver-lo de tornar a baixar cada cop. Ha explicat que ara mateix hi ha 6.000 entrades al minut a la pàgina web de La Meva Salut. El Govern va suspendre l'obligatorietat d'ensenyar el passaport covid divendres perquè la web s'havia saturat des de dijous, quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va avalar-ne el seu ús.

ACN

o major grau, s'han manArgimon ha explicat que la tingut durant tot el cap de mesura s'aplicarà tal com setmana i també aquest estava prevista "després dilluns, fet que ha permès d'aquest marge de tres o asseverar a Argimon que quatre dies perquè tothom es pugui descarregar el do- "l'eina funciona". Des de dilluns passat, segons les cument". Ha explicat que hi haurà una "petita diferèn- dades que ha ofert, s'han cia", que és el que certifi- emès "prop de dos milions" cat serà obligatori per ac- de certificats. El titular de la cartera de cedir als recintes des dels Salut, que ha subratllat en 13 anys, i no des dels 12 diferents ocasions la imcom es preveia inicialment. portància de "guardar" el Quan es va començar a detectar un "tràfic elevat" document descarregat per a la pàgina de La Meva Sa- no haver de fer l'operació cada vegada, també ha indilut, es van posar en marxa cat que el marge fins diven"mecanismes de reforç" i dres, quan entri en vigor la divendres es van registrar mesura ha de servir perquè 360.000 descàrregues de tothom que tingui dubtes certificats, així com mig milió d'entrades al web. sobre com obtenir el certificat els pugui resoldre. Són xifres que, en menor

També ha subratllat que el certificat covid "no és cap document de traçabailitat" i, per tant, ha recomanat a restaurants, gimnasos i residències que en facin una "inspecció ocular", sense necessitat d'haver d'esca-

nejar codis qr o similars. També ha recordat que "no hi ha solucions màgiques" per frenar la pandèmia, i que "totes ajuden. El certificat covid té la missió d'ajudar a controlar la infecció, però no de solucionar-la".

Finalment també ha indicat que el certificat "tampoc és una mesura per incrementar la vacunació", per bé que, en termes absoluts, hi ha hagut 20.000 noves vaccinacions des de divendres passat.

ARBECA (Garrigues)

L’Escola bressol Sant Jaume d'Arbeca, confinada Els grups escolars confinats per covid-19 a Catalunya han pujat de 114 a 123 (+9), segons dades del Departament d'Educació. Ara mateix, representen el 0,17% dels aproximadament 72.000 totals. Hi ha 25.614 persones confinades (+2.229). D'aquestes, 24.674 són alumnes (+3.133); 841 do-

cents o personal d'administració i serveis (+95) i 9 personal extern (+1). S'han registrat 4.449 positius en els darreres 10 dies i ja se n'acumulen 16.708 (+786), entre alumnes, docents, PAS o personal extern. Hi ha dos centres tancats completament, l'escola bressol Sant Jaume, d'Arbeca (les Garrigues) i la Llar d'Infants el Tren Blau,

AJUNTAMENT D'ARBECA

de Calders (Moianès). D'altra banda, 85 centres tenen algun grup confinat (+7), l'1,66% dels 5.108 del sistema. Entre les escoles més afectades, destaca l'escola Àgora, de Sant Cugat del Vallès, amb 205 persones confinades (+18), dels quals 203 són alumnes (+17) i dos docents o PAS (+1).

ALT PIRINEU I ARAN

INTERNACIONAL

Salut posa en marxa un pla per garantir una campanya de la neu segura

La viariant òmicron podria tenir més risc de reinfecció

La Regió Sanitària ha engegat un pla de treball per assegurar que la campanya de neu d’enguany es desenvolupi amb les màximes garanties de seguretat enfront de malalties infeccioses com la covid-19 i de toxiinfeccions alimentàries. L’objectiu és que aquest hivern l’activitat es dugui a terme amb certa normalitat. Els àmbits d’actuació se centraran sobretot en dues línies. Per una banda, la prevenció primària de la covid-19 en els llocs de treball, la vacunació i la gestió de brots i, per l’altra, la promoció i avaluació de la formació dels manipuladors d’aliments. Per prevenir la transmis-

ARXIU

sió del virus Sars CoV-2, la Regió ha contactat amb els serveis de prevenció de riscos laborals de les empreses hoteleres més grans i de les estacions d’esquí i dels seus col· laboradors per assessorar-los en mesures preventives per al control de la infecció de la covid-19, així com en el procés per ac-

tuar immediatament en el cas d’un brot. També ha ofert la vacunació a aquells treballadors que no hagin rebut la primera dosi. A més, es vigilen amb especial atenció les estacions depuradores d’aigües residuals (EDAR) de Montferrer, Puigcerdà, Tremp, Sort, el Pont de Suert i Vielha e Mijaran.

P o r t u g a l i Fra n ç a h a n anunciat, respectivament, 13 i 8 possibles casos d'infecció per la nova variant del coronavirus. L'OMS destaca que no té dades per dir que sigui més transmissible i que amb la informació limitada de què es disposa ara sembla que hi ha un risc més elevat de reinfecció en persones que ja han superat la malaltia. Aquest dilluns, es va confirmar el primer cas de la variant òmicron a Espanya. El conseller de Salut de la Generalitat, Josep Maria Argimon, va donar per fet aquest dimarts al Parlament que la nova variant arribarà a Catalunya, i ha revelat que ja se n'ha detectat en aigües residuals. Això abans no se sàpiga si els dos paci-

ACN

ents en estudi d'observació estan infectats amb aquesta variant. Els resultats de les proves es coneixeran divendres. Argimon ha reiterat que la nova variant de la covid-19 és un element de preocupació i ha admès que "probablement s'acabarà imposant", tal com ja va passar amb la variant delta, que en uns mesos va ocupar tot l'espai del virus

al territori. El Govern de la Generalitat ha volgut reclamar prudència a la població, davant l'arribada imminent d'aquesta nova variant òmicron. La portaveu de l'executiu, Patrícia Plaja, ha fet una "crida a la calma" i ha confirmat que els possibles casos d'aquesta variant s'estudiaran sense problema.


Primera quinzena de desembre de 2021

7

SEGARRA

Ruta per conèixer cabanes dins de la Setmana de la Pedra Seca PLANS DE SIÓ, TORREFETA I FLOREJACS La promoció i el reconeixement de la pedra seca com a patrimoni i com a ofici són els objectius de la Setmana de la Pedra Seca que s’ha celebrat, per segon any consecutiu, del 19 al 28 de novembre. Aquesta iniciativa promoguda per COL· LABORAxPAISATGE commemora la declaració de la tècnica de la pedra en sec com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per part de la UNESCO i reivindica aquest patrimoni i el seu ofici. Durant aquesta setmana es va poder visibilitzar l’extensa xarxa d’entitats, col·lectius i voluntaris que treballen per al seu manteniment, conservació i per la transmissió de la tècnica constructiva. Més de 100 activitats, adreçades a tots els públics, van posar en valor la pedra en sec a través de múltiples activitats. Des de l’Àrea de Turisme del Consell Comarcal de la Segarra i l’Associació Espai Llobregóses va participar en aquesta iniciativa amb

una sortida, el diumenge 21 de novembre, pels termes de Plans de Sió i Torrefeta i Florejacs seguint una ruta on es van poder veure cabanes amb diferents tipus de coberta: de volta, de teules, amb lloses i amb arcades. L’itinerari va estar guiat per Josep M. Santesmasses, i va comptar amb més de trenta participants. A la Segarra existeix un patrimoni rural cabdal de pedra seca que articula el seu paisatge i la seva identitat. Però malgrat els seus diversos valors, la pedra seca es troba en una dinàmica d’abandonament que comporta el deteriorament i la destrucció,

CERVERA

Encesa de l'enllumenat nadalenc PAERIA DE CERVERA

CARLES DALET FARRERA

MARIA JOSEP JOVÉ

i que coincideix amb la desaparició de l’ofici de marges i la pèrdua del coneixement d’aquesta tècnica constructiva. La Setmana de la Pedra Seca vol contribuir a divulgar

aquest patrimoni i aquesta tècnica, que, d’altra banda, s’ha demostrat vàlida per a donar resposta als rectes de l’arquitectura contemporània.

Divendres 3 de desembre s’encén l’enllumenat de Nadal al centre urbà de Cervera, una iniciativa conjunta de la Regidoria de Promoció Econòmica de la Paeria i l’Associació de Comerciants de Cervera. La Paeria i la l’Associació de Comerciants es fan càrrec del cost del muntatge i el lloguer dels llums, que estaran encesos del divendres 3 de desembre al dijous 6 de gener, en horari de les 18 a les 22 h. Els dies 24 i 31 de desembre i 5 de gener l’horari s’allarga fins a la 1 h. En total s’han col·locat 54 llums amb motius nadalencs en places i carrers del centre urbà i 19 cortines de llum als edificis

de la Universitat i la Paeria. Enguany es recupera la col· locació d’un element nadalenc a la plaça Universitat, on lluirà un arbre de Nadal de 5 metres d’alçada. Aquest any hi haurà més del doble d’elements ornamentals que la campanya anterior i es triplicarà la inversió de la Paeria. Segons el regidor de Promoció Econòmica, Ramon Augé, des la Paeria “hem fet un esforç per augmentar els elements nadalencs, per fomentar el comerç local”. L’encesa de l’enllumenat també dona el tret de sortida a la campanya nadalenca de l’Associació de Comerciants, que repartirà 3.000 euros en premis.

GUISSONA

Magdalena de Montclar, nou carrer MARC CASTELLÀ

El Ple de la Paeria de Cervera va aprovar, el dia 18 de novembre, iniciar un procés participatiu per posar el nom de Magdalena de Montclar a un carrer o plaça de Cervera. La proposta va sorgir de l’alumnat de 4t d’ESO de l’institut La Segarra. Aquest curs van treballar en un projecte anomenat “Dones de la Segarra, carrers que no existeixen”, per promoure la igualtat, i així va fer arribar a la Paeria la proposta de posar el nom de Magdalena de

CERVERA

Montclar a un carrer de la localitat per homenatjar-la. Magdalena de Montclar fou acusada de bruixeria, torturada i condemnada a mort l’any 1617. Des de la Paeria se celebra la iniciativa de l’alumnat, ja que “posar el seu nom a un carrer, plaça o via pública de Cervera és un acte de justícia històrica en memòria de totes les dones que foren injustament acusades de bruixeria, torturades i executades”.

El ple aprova per unanimitat un nou pressupost municipal de 6 milions d’euros El Ple de Guissona va aprovar el 22 de novembre, en una sessió extraordinària, el pressupost municipal corresponent a l’exercici 2022 amb un import que ascendeix a 6.120.000 euros. La proposta va rebre llum verda amb els vots a favor de tots els grups polítics: JXG, ERC, PRIMÀRIES

I PSC. L’alcalde de la vila, Jaume Ars i Bosch, va assenyalar que el nou pressupost parteix d’uns principis bàsics que “reflecteixen les prioritats, les aspiracions i els objectius del municipi; estableix les normes que regulen la seva execució i l’avaluació del compliment dels objectius i fixa les responsabilitats

per la gestió administrativa dels recursos financers”. El pressupost pel 2022 suposa un 8% d’augment respecte al de l’any anterior. Amb aquest pressupost es pretén: reforçar les partides de personal, invertir en atenció a les persones i polítiques de gènere, crear noves línies de treball en drets socials i habi-

tatge; potenciar la mobilitat, la seguretat ciutadana, la neteja i la transició energètica; optimitzar els recursos propis de manera més eficient i transparent, i finalment, impulsar l’economia i el comerç local. A més a més, l’Ajuntament congelarà els impostos i incentivarà les bonificacions.


8

URGELL

La 22a Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals arriba amb un centenar d’expositors TÀRREGA Del 4 al 6 de desembre, Tàrrega concentrarà un centenar d’artistes, dissenyadors i artesans de diverses disciplines. L’ocasió en serà la Fira d’Artistes i Activitats Tradicionals, que complirà enguany 22 edicions com a certamen consolidat al voltant de les festes nadalenques. Aprofitant el Pont de la Puríssima, la capital de l’Urgell ofereix al públic un ampli espai on els visitants poden adquirir articles de creació singular, única i limitada. La Regidoria de Promoció Econòmica trasllada enguany la fira per primera vegada al Pavelló del Club Natació, tal com ja va fer amb la Fira del Medi Ambient, alhora que habilitarà una carpa al carrer de La Plana. En total, es disposaran de més de 2.000 metres quadrats d’exposició on es posaran a la venda obres de pintura, dibuix, ceràmica, escultura, orfebreria, fotografia, interiorisme, forja, tèxtil i manualitats entre altres disciplines. L’entrada és gratuïta i el recinte romandrà obert d’11 h a 14 h, i de 17 h a 21 h. Altres al·licients se-

FOTOS: MARINA RÚBIES

ran, com de costum, els tallers de manualitats i art per a totes les edats a càrrec d’expositors participants en la fira. En el marc de la fira es vol retre un homenatge a una quinzena d’artistes grans

d’entre 80 i 90 anys de la ciutat, i que de forma solitària s’han dedicat a fer labors manuals, pintures, amb metall o amb materials reciclats, entre altres. Així doncs, es destinarà un espai a l’entrada del

pavelló perquè aquestes persones puguin exposar les seves creacions i ferles visibles als visitants del certamen. Jordi Claramunt, escultor multidisciplinar, oferirà demostracions en directe de com modela la fusta amb eines com una serra mecànica. Claramunt mostrarà com tracta el material mitjançant la tècnica de buidat, que consisteix en treure material en comptes d’afegir-ne com es fa, per exemple, amb el fang. “El públic podrà observar el procés d’elaboració d’una escultura en fusta, amb la mateixa tècnica que empro per esculpir el gel”, va explicar el jove creador durant la roda de premsa. L’espai firal també disposarà d’un arbre de Nadal fet de fusta per decorar-lo amb les boles fetes del mateix material que es confeccionaran en el marc d’un taller que es desenvoluparà cada dia del certamen (matí i tarda) a càrrec de l’àrea de fusteria de l’Associació Alba. La fira també comptarà amb maridatges gastronòmics, un espai de ‘photocall’ per fer un homenatge pòstum a Pilarín Minguell, iniciatives solidàries i ‘art-teràpia’.

Primera quinzena de desembre de 2021

TÀRREGA

Nou espai arbrat en record de les víctimes de la violència masclista AJUNTAMENT DE TÀRREGA

La Regidoria d’Igualtat i el teixit associatiu targarí van reunir-se el 28 de novembre per inaugurar ‘El bosc de les veus silenciades’, un espai al Parc Esportiu on s’hi va fer una plantada d’arbres en record de les 1.118 dones assassinades a mans de les seves parelles o ex-parelles des del 2003, any a partir del qual es disposa de xifres oficials de víctimes mortals per violència masclista. A la vegada també s’hi recorda els 44 infants assassinats des de l’any 2013 per infringir dolor a la mare (violència vicària). En concret, s’hi van plantar 19 arbres, un per cada any des del 2003, amb una placa que recorda la xifra de víctimes mortals comptabilitzades.

Cadascun dels arbres ha estat ‘apadrinat’ per una entitat, associació o centre educatiu de Tàrrega, incloent també personal sanitari, Mossos i Policia Local. L’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú va destacar el caràcter perpetu de l’espai: “no és pas una acció efímera ja que, com a expressió de condemna, rememorarà de forma permanent les dones i infants assassinats a causa de les violències de gènere”. José Crespín, subdelegat del Govern a Lleida, també va participar a l’acte. Crespín ha assenyalat que encara queda molta feina per fer “per eradicar completament aquesta xacra”. Els arbres que conformen aquest nou espai són pruneres, lledoners i robínies.

TORNABOUS

L’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol es confirma com a capital ilergeta

GENERALITAT DE CATALUNYA

Dissabte 27 es van presentar els resultats de la darrera campanya d’excavacions realitzada a l’antiga ciutat ibèrica del Molí d’Espígol. Aquestes, coordinades des del Museu d’Arqueologia de Catalunya, conclouen el projecte quadriennal de recerca (2018-2021) del Departament de Cultura. Un projecte que s’ha centrat a mostrar que el Molí d’Espí-

gol va assolir en època ibèrica l’estatus de “capital regional” en aquest sector oriental de la depressió Central Catalana, és a dir, d’una part important del territori polític que avui dia atribuïm a l’antic poble iber dels Ilergets. El Molí d’Espígol és el jaciment ibèric més gran de la Catalunya occidental, el nucli urbà del qual ocuparia una superfície d’1 ha. La projecció de

les restes visibles mostra un jaciment amb un sistema defensiu i un urbanisme complexos que van evolucionar al llarg d’uns cinc segles, del final del segle VIII al final del III aC. Durant el període Ibèric ple (segles IVIII aC) es van produir canvis substancials en el jaciment que portaria a considerar el Molí d’Espígol com una autèntica ciutat protohistòrica.


Primera quinzena de desembre de 2021

9

URGELL

L’Urgell inicia una campanya transversal de sensibilització sobre la recollida dels residus TÀRREGA El 24 de novembre es va iniciar una campanya de comunicació i educació ambiental que arribarà a tots els municipis de la comarca. Es tracta d’una campanya promoguda pel Consell Comarcal de l’Urgell, que compta amb el suport d’Ecoembes i Ecovidrio, i que s’allargarà durant tot el mes de desembre. L’objectiu principal és contribuir a augmentar els percentatges de recollida selectiva comarcals per tal d’assolir els objectius establerts per la normativa europea. Per aconseguir-ho, es realitzaran punts informatius i xerrades adreçades a la ciutadania, visites a les activitats comercials i activitats en escoles per tal d’informar sobre la correcta separació dels residus municipals. Actualment, la comarca de l’Urgell presenta uns valors de recollida selectiva del 43% mentre que la legislació vigent establia com a objectiu per a l’any 2020 un percentatge de recollida selectiva del 50%. A més a més, les metes marcades per als pròxims anys inclouen assolir el 55% de reco-

MARINA RÚBIES

llida selectiva l’any 2025 i el 60% l’any 2030. Així doncs, es posa de manifest la necessitat de millorar la recollida selectiva de la comarca per tal de complir amb els objectius establerts. En aquest sentit, aquesta campanya ha de servir per conscienciar a la ciutadania de la problemàtica actual de la gestió dels residus, les seves conseqüències econòmiques i ambientals i la necessitat d’arribar al percentatge mínim de recollida selectiva esmentat. A cada municipi de la comarca es desplaçaran edu-

cadors ambientals encarregats de realitzar punts informatius itinerants per tal de resoldre dubtes sobre la recollida selectiva; inventaris de grans generadors i inspecció de les illes de contenidors de cada municipi, informar a peu de contenidor i registrar inquietuds i queixes que puguin tenir els ciutadans sobre el servei de recollida de residus. A més, també s’organitzaran xerrades adreçades a la ciutadania en els ajuntaments de cada municipi. Per acabar, també es faran tallers a les escoles mitjançant

TÀRREGA

Vermut cooperatiu sobre l'economia social MARINA RÚBIES

Aquest 20 de novembre es va celebrar un vermut cooperatiu per apropar els conceptes de l’Economia Social i Solidària a la població de l’Urgell. El Consell Comarcal de l’Urgell i Ponent Coopera van organitzar aquesta trobada amb l’objectiu d’apropar el cooperativisme i l’Economia Social i Solidària als joves de la comarca i identificar l’in-

terès d’aquests en emprendre en el marc de l’ESS. El vermut va tenir lloc a l’Espai de La Soll i va acollir més d’una vintena de persones. L’activitat va comptar amb la participació de tres cooperatives impulsades per joves de diferents àmbits per tal de mostrar diferents realitats empresarials i territorials. D’aquesta manera, les persones participants van po-

der conversar i conèixer de més a prop aquestes iniciatives, que representen una alternativa en la societat actual. En concret, a la taula rodona hi van participar Quàlia, cooperativa especialitzada en l’àmbit del lleure i l’educació; La Boqueria, cooperativa d’arquitectura situada al barri del Raval de Barcelona; i Obrint Portes, una cooperativa de rehabilitació d’immobles mitjançant masoveria urbana, creada per tres joves educadors socials i que té la seva seu a Lleida. Des de Ponent Coopera es va fer una introducció al cooperativisme i l’Economia Social i Solidària i l’acte va acabar amb un vermut popular per tots els assistents, on van compartir visions i experiències.

un Cinefòrum amb la pel· lícula Wall-E, que planteja un món completament inundat de residus. Aquest anirà enfocat a alumnes d’entre 9 i 10 anys. En total, està previst dedicar més de 400 hores d’educació ambiental. Aquestes accions es realitzaran durant els mesos de novembre i desembre.

TÀRREGA

Votació final dels Pressupostos Participatius fins al 12 de desembre Tàrrega avança en la segona edició dels seus Pressupostos Participatius. Celebrat el setembre passat el Fòrum Ciutadà de Priorització, arriba ara la fase definitiva: la votació de les propostes finalistes, que permetrà als veïns i veïnes escollir a quins projectes volen destinar 100.000 euros de la partida d’inversions del pressupost municipal. El període de votació popular es va iniciar el divendres 26 de novembre i s’estendrà fins al diumenge 12 de desembre (ambdós inclosos). La ciutadania podrà emetre el vot mitjançant el portal web i presencialment a través del punt telemàtic habilitat a la Biblioteca Pública Germanes Güell. Carlos Vílchez, regidor de Participació Ciutadana, convida els targarins i targarines

a prendre part activament de la votació. L’Ajuntament sotmet a votació i decisió popular un total de 10 actuacions, les quals es poden consultar al web, sorgides de les propostes de la ciutadania i del Fòrum Ciutadà de Priorització, i que han estat validades pels serveis tècnics de l’Ajuntament. Cada ciutadà podrà escollir un màxim de tres propostes entre els 10 projectes. Podran exercir el vot totes les persones empadronades a Tàrrega de setze anys en endavant. En el moment de la votació caldrà identificar-se amb el DNI o NIE i la data de naixement. El consistori ha fet una reserva en el pressupost municipal de 100.000 euros per tal d’executar el o els projectes guanyadors.


10

PLA D’URGELL

Primera quinzena de desembre de 2021

Acudam celebra el vintè aniversari del trasllat del Centre Especial de Treball VILA-SANA Aquest any el Centre Especial de Treball ACUDAM (CET ACUDAM) compleix vint anys del seu trasllat al polígon de Vila-sana (Lleida), una fita històrica que ha ajudat a desenvolupar-lo tal com el coneixem avui en dia. Es va apostar per traslladar-lo de Mollerussa al polígon de Vila-Sana per fer possible el seu creixement i desenvolupament. Vint anys després, ocupa l a b o r a l m e n t a 7 2 p e rsones amb discapacitat intel·lectual i salut mental del Pla d’Urgell i rodalia. Compta amb una plantilla total en temporada alta d’unes 170 persones treballadores i és un dels

ACUDAM

principals CET de Catalunya en volum de facturació i d’exportació, convertint-lo en un exemple de desenvolupament, inclusió laboral i de viabilitat

empresarial. El CET ACUDAM fabrica alvèols, planters, safates i protectors per al sector de la fruita i per al sector forestal; fabrica cortines

de porta, persianes alacantines i altres complements decoratius i també mosquiteres per a portes i finestres. També té un servei de manipulats i

empaquetament manual que és usat per empreses de diversos sectors. A Castellnou de Seana fa créixer plançons d’olivera de la varietat arbequina i compta amb la Unitat de Suport a l’Activitat Professional (USAP), que, de forma integrada al CET, té cura de realitzar accions que permetin mantenir i millorar la qualitat de vida de les persones treballadores. En aquests anys s’ha fet un espai en el sector agroalimentari i en el de la decoració. Destacant per sobre de la resta de divisions del CET, la secció de Decoració i la de Termoconformats. Realitza les seves exportacions prin-

cipalment a França, Itàlia, Alemanya i Portugal. Pel que fa a la decoració, és un dels pocs fabricants de cortina de porta de Catalunya i d’Espanya que proveeixi a tot l’estat. Amb una mitjana de producció anual de 73.000 cortines. I pel que fa al sector agroalimentari (termoconformats), es distingeix per ser el primer fabricant, de capital local, en l’àmbit de Catalunya i d’Espanya, d’alvèols de fruita. Amb unes xifres de producció d’uns 60 milions d’alvèols anuals. Per commemorar el vintè aniversari s’ha invitat a diferents autoritats a fer una visita guiada pel centre de treball.

MOLLERUSSA

VILANOVA DE BELLPUIG

Nous serveis d’ASPID al Pla d’Urgell

Primeres passes per la planta potabilitzadora d’aigua

La presidenta de l’As sociació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), Bibiana Bendicho, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, es van reunir el 23 de novembre. Les dues entitats tenen un conveni de col·laboració a través del qual ASPID desenvolupa diferents projectes i serveis adreçats a persones amb discapacitat o vulnerabilitat social. El servei d’orientació i intermediació la-

boral d’ASPID ha facilitat en el que portem d’any la inserció laboral de 24 persones, aconseguint un increment del 30% respecte l’any 2020. Això ha estat possible gràcies a un total de 34 empreses que han estat contactades i han col·laborat en els processos de selecció de personal. Un fet, que segons ha destacat la presidenta d’ASPID, permet creat una xarxa a nivell d’ocupabilitat. De cara el futur, el Consell Comarcal del Pla d’Urgell i ASPID

CONSELL COMARCAL DEL PLA D’URGELL

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE BELLPUIG

treballen en la implantació un banc de productes de suport. Més concretament, són serveis que proporcionen en modalitat de préstec productes

d’ajuda tècnica (cadires de rodes, caminadors, etc.) a persones en situació de vulnerabilitat per alguna discapacitat o dependència.

PALAU D’ANGLESOLA

Jornada de comunitat circular i sostenible Com a cloenda de la Setmana Europea de la Mobilitat Sostenible, durant el matí del diumenge 28 de novembre va tenir lloc el ‘PalauBlackSunday’, una proposta per l’economia circular. Aquest esdeveniment va aglutinar diverses activitats com el segon mercat d’articles de segona mà; tallers per donar vida als articles que s’espatllen, una xerrada sobre menstruació sostenible a càrrec d’Anna Puigdemasa de RUSCCUS Lleida; l’explicació del ‘Cocobunker’, el galliner col·lectiu de l’alumnat de sisè de primària de l’escola Arnau

Berenguer, i un vermut ecològic amb productes de quilòmetre zero, on el veïnat es va endur el got de casa. A més a més, durant tot el matí els infants van poder a través de jocs infantils amb materials reciclats gràcies a un taller de Tombs Creatius. També hi va haver un taller impartit per Ecoestudi de manteniment de bicicletes per als nens i nenes, que van poder aprendre a mantenir-la en bon estat. Aquesta pionera jornada va ser una petita mostra que les activitats municipals poden fomentar la sostenibilitat amb facilitat.

AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA

L’Ajuntament de Vilanova ha aprovat el plec de clàusules que ha de regular la contractació d’una empresa per a la construcció de la planta potabilitzadora. Es tracta d’una de les principals inversions previstes per aquesta legislatura que permetrà millorar el subministrament d’aigua que actualment arriba al poble des del canal principal d’Urgell. El projecte inclou la construcció d’una estació de tractament d’aigua potable (ETAP), un dipòsit de reserva de 700 m³ per a emmagatzemar l’aigua potabilitzada i la renovació de la canonada que transportarà l’aigua del dipòsit a la població de Vilanova. La seva ubicació inicial era una altra, però l’actual equip de govern va realitzar alguns canvis

en el projecte i va considerar que la planta s’hauria d’instal·lar al costat dels dipòsits municipals d’aigua. El següent pas, després de la construcció de la planta potabilitzadora, serà la instal·lació de comptadors, una mesura que permetrà conèixer els consums reals i evitarà que el consistori hagi d’abonar a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) en concepte de regularització de l’estimació del cànon de l’aigua, quantitats importants, com va ser la del 2018 de 30.100 euros. El projecte es licita per una quantitat de 683.024,35 euros. Es preveu que les obres s’executin durant l’any 2022 i estiguin enllestides en 5 mesos.


Primera quinzena de desembre de 2021

11

PLA D’URGELL

Els Reconeixements Ànima premien l’activista Amina Hussein MOLLERUSSA Els Reconeixements Ànima Ciutat de Mollerussa, impulsats per l’Ajuntament de Mollerussa i el Centre d’Iniciatives Solidàries Ángel Olaran, han volgut reconèixer en la seva sisena edició la periodista i activista kurdacatalana Amina Hussein per la seva labor compromesa i el seu coratge en donar visibilitat a la Revolució de Rojava (zona situada al Kurdistan sirià -nord i est de Síria), un moviment que s’ha arribat a anomenar “la revolució de les dones” i que va començar amb la retirada de les forces del règim sirià de la majoria de les ciutats i pobles del nord i nord-est del país i l’establiment de l’Administració Autònoma. L’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i Miquel Pujol, vocal del CIS Ángel Olaran, Miquel Pujol, van presentar el veredicte del jurat d’aquests guardons que, amb caràcter honorífic i anualment, tenen per objectiu premiar la solidaritat

Encesa de l’enllumenat de Nadal AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MARINA RÚBIES

tant en l’àmbit internacional i com també en el territori més pròxim. L’acte de lliurament d’aquest reconeixement es farà el divendres dia 3 de desembre a les 20 H al Teatre L’Amistat, en un acte que estarà presidit per la consellera d’Acció Exterior i Govern Obert, Victòria Alsina, i que també es podrà seguir en directe a través del canal de Youtube de l’Ajuntament. L’acta de la decisió del jurat

recull que s’atorga la distinció a Amina Hussein en reconeixement a la labor realitzada per treure de l’anonimat la lluita dels col·lectius de dones de Rojava, les quals han posat en marxa les comunitats, les escoles i, s’hi ha calgut, s’han organitzat en milícia armada per defensar els seus i la seva terra, convertint-se en un exemple per a la llibertat de les dones a l’Orient Mitjà i a tot el món.

Miquel Pujol manifestà que l’Amina Hussein és un altaveu en defensa dels drets de les dones al Kurdistan i també en l’àmbit mundial. També ha fet un paral· lelisme amb la situació que es viu al Tigray, la zona d’Etiòpia, on treballa el missioner Angel Olaran al qual donen suport i en la qual es viu un conflicte bèl·lic no reconegut internacionalment que dificulta la seva tasca humanitària.

IVARS D’URGELL

L’Ajuntament de Mollerussa va dur a terme, el 26 de novembre, l’encesa oficial de les llums de Nadal, que compten amb un nou element gegant a la plaça de Manuel Bertrand pensat com els altres perquè la ciutadania hi pugui interactuar. Es tracta d’un arbre de 6 metres d’alt que s’afegirà als cinc elements que ja hi havia instal·lats l’any passat, com són l’ós lluminós de 6 metres d’ample, al qual s’han sumat paquets de regal com a nous elements (Pl.Ajuntament); la bola de 4 metres de diàmetre (Piscina Coberta), el paquet de

regal (Pl.Major), l’arbre de boles (Pl. Pla d’Urgell) i l’arbre de giragonsa (Av.del Canal). L’encesa ha comptat amb l’expectació afegida pels personatges Mickey i Minnie, de Disney, una activitat impulsada per Mollerussa Comercial inici de la Campanya de Nadal. La decoració nadalenca es complementarà amb l’exposició de vestits de paper dins d’unes vitrines il·luminades a les places del centre urbà, la qual es preveu inaugurar el 16 de desembre i l’exposició urbana de l’il·lustrador Valentí Gubianas.

MOLLERUSSA

La Festa Major de Sant Andreu homenatja la gent gran del poble Ivars d’Urgell va celebrar a q u e s t d i u m e n g e, 3 0 de novembre, la Festa Major de Sant Andreu i amb ella, va retre un homenatge a les persones grans de la vila. El municipi va organitzar un homenatge a una àvia centenària i cinc veïns que celebren 85 anys. El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, va assistir a l’acte organitzat per l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell. L’ h o m e n a t g e v a t e n i r lloc al Centre Cultural

MOLLERUSSA

“La Sala” d’Ivars d’Urgell, amb la presència de l’alcalde d’Ivars d’Urgell, Joan Carles Sánchez, el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés, i la corporació municipal. La celebració la va conduir Bernat Ramon, primer tinent d’alcalde i regidor d’Agricultura i Ramaderia, Promoció econòmica i Festes de l’Ajuntament d’Ivars d’Urgell. El consistori va realitzar aquest homenatge a una àvia centenària i cinc ve-

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

La pista d’atletisme llueix la sabata dels Xafatolls

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

ïns del municipi que han celebrat els 85 anys, amb lliurament de flors i pla-

ques commemoratives amb la presència de familiars i veïns.

La pista municipal d’atletisme llueix des del divendres 26 de novembre un element escultòric regalat per l’Associació Atlètica Xafatolls i que representa la sabata esportiva identificativa de l’entitat damunt una

pedra amb el relleu d’una pista d’atletisme a escala, obra d’Antoni Martínez. La donació es va fer el divendres, en el marc de la festa de presentació dels prop de 200 atletes que formen l’escola de l’entitat.


12

FIRES I FESTES

Primera quinzena de desembre de 2021

Les ciutats de Ponent presenten els seus tradicionals Mercats nadalencs de Santa Llúcia LLEIDA El principi del mes de desembre ve carregat de fires i mercats nadalencs. Concretament, la Fira de Santa Llúcia és una fira de productes d’artesania i elements típics de les festes de Nadal que se celebra arreu del territori català des de fa varis segles. Té lloc al voltant de la festivitat de Santa Llúcia, que és el 13 de desembre, d’aquí que molts mercats adoptin el nom. De la importància d’aquesta fira, ja en van deixar testimoni, entre moltes més, dues personalitats de la cultura catalana: l’aristòcrata Rafael Amat, conegut com el Baró de Maldà, i el folklorista Joan Amades. Fira dels Alls a Balaguer Abans, la fira de Santa Llúcia de Balaguer era una fira de bestiar, com les altres tres que se celebraven a Balaguer, tot i que aquesta era també coneguda com la “Fira dels alls” perquè tradicionalment és a principis de desembre que se sembren els alls, per

ARXIU COMARQUES

tal que passin enterrats el punt màxim del fred. Testimonis orals ens parlen també de parades per a la compra de trenes de cabeces i manats d’alls. La fira es desenvolupava a la plaça del Pou i a l’actual carrer de l’Escala en direcció a la plaça de sant Jaume. El folklorista Joan Amades ressenyà que es tracta d’una fira de bestiar de tota mena, malgrat que un element molt destacat n’eren les anomenades “perdius manses”, criades en captivitat sobretot a la zona del Montsec i que baixaven a vendre’s a Balaguer. La fira, doncs, tenia molta nomenada entre els caçadors. També hi destacaven les sabates de pagès ferrades i clavetejades per resistir el fred i la humitat de l’hivern. La Fira dels Alls és un punt de trobada i comerç, una fira històrica de les més antigues que es fan a Catalunya en aquestes dates al voltant de les festes de Nadal. Enguany, la cita és el dia 5 de desem-

bre i comptarà amb un ampli ventall d’activitats per a totes les edats. Mercat de Santa Llúcia a Mollerussa D’altra banda, també es van donar a conèixer els

detalls de la 25a edició del Mercat de Santa Llúcia, que organitza la delegació de la Cambra de Comerç a Mollerussa i Mollerussa Comercial, i que tindrà lloc dissabte dia 11 de desembre de les 10 h a les 19 h

a la plaça de l’Ajuntament. El representant de la Cambra de Comerç, Josep Anton Gaya, va explicar que aquest any ja podrà comptar amb les 17 parades omplint tota la plaça sense deixar espais intermedis, a més d’organitzar activitats i tallers gratuïts per celebrar-ne el 25è aniversari amb la col·laboració del teixit associatiu de la ciutat a més d’un esmorzar popular amb coca i xocolata i una exhibició de l’ARF Diables de Mollerussa. Mercats d’Artesans Altres viles aposten per distingir els seus mercats amb els principals expositors, els artesans. És el cas

de Sant Guim de Freixenet, o Tàrrega, del 4 al 6; on aposten per fires d’artesania que es converteixen en grans aparadors artístics, alhora que ofereixen productes de proximitat i artesans. Fira artesana d’Àger i de les Aspres del Montsec Alguns indrets de la Noguera s’avancen als mercats de Santa Llúcia. Os de Balaguer aposta el dia 12 per la 11a edició, amb parades de productes de la terra i d’art, amb degustació de productes, portes obertes al castell i jocs per als més petits. Àger ho farà el dia 5, amb la 24a edició i una visita guiada a la Col·legiata.


13 FIRES I FESTES Primera quinzena de desembre de 2021

Agramunt es prepara per viure el Nadal AGRAMUNT (Urgell) Mercat de Nadal Agramunt celebrarà el dimecres 8 de desembre una nova edició del Mercat de Nadal. En aquests moments, la situació epidemiològica per la covid-19 permet l'organització de mercats. Seguint totes les mesures fixades, l'Ajuntament d'Agramunt, a través de la regidoria de fires, ha decidit tirar endavant una nova edició del mercat. Està previst que participin d'aquesta edició una quarantena de parades que estaran ubicades a la plaça de l'Església, al carrer Sió i al carrer Sant Joan. Les parades oferiran els seus productes tant locals i de proximitat, com nadalencs, i s'hi podrà trobar decoració nadalenca, bijuteria, cosmètica i sabons naturals, treballs manuals, espelmes, pessebres, roba i accessoris, estris de fusta, plantes i flors, i artesania. A més, de parades d'alimentació de vins, coques, pizzes, formatges i també hi

haurà parades de torrons d'Agramunt. La finalitat d'aquesta iniciativa és continuar apostat per dinamitzar el comerç local en uns moments encara complicats per a tots els sectors, també pel comercial. Els objectius, fomentar l'activitat comercial dies abans de Nadal, i promoure així valors de proximitat i sostenibilitat i compromís amb el territori. Aquest any, a més es recuperen algunes activitats complementàries al mercat. Al matí a les 11 h es farà una xocolatada popular i gratuïta oberta a tot el públic assistent i paradistes, i a les 12 h es farà l'espectacle infantil "Tinc un sac" del grup d'animació infantil Grimpallunes. Un espectacle pensat per a infants i famílies ple de danses, cançons i un joc amb un enigma que els participants hauran de descobrir. A més, també es comptarà amb la col· laboració del grup de Tabalers l'Espetec que faran

diverses actuacions durant el mercat. Els visitants i compradors podran passejar durant tot el dia, des de les deu del matí fins a les set del vespre pel recorregut de parades, i també podran veure una mostra d'animals de pessebre ubicada a l'entrada de la plaça del mercat. Per tancar el mercat, els alumnes dels centres educatius de la vila conjuntament amb l'escola municipal de música que farà l'acompanyament musical, faran una cantada de nadales. Abans de la cantada, però es farà l'encesa de les llums de l'arbre de Nadal que està ubicat a la plaça de l'Església. Concurs de dibuix de Nadal Dins el marc del mercat i sota el títol "Viu el Nadal a Agramunt", des de l'ajuntament també s'ha organitzat un concurs de dibuix dirigit a nens i nenes de 3 a 12. La temàtica del concurs és Nadal i qualsevol

element que faci referència al municipi d'Agramunt. S'hi pot participar en 9 categories diferents (per cursos des de P3 a 6è de primària). Els dibuixos s'han d'entregar a les Oficines de l'Ajuntament i s'han de presentar acompanyats d'un sobre tancat amb les dades de l'autor: nom i cognoms de l'autor/a, edat

AGRAMUNT

08 de desembre 2021 De 10 a 19 h, al centre històric · Parades artesanes · Exposició del concurs de dibuix de Nadal · Actuacions amb Tabalers de l’Espetec

A les 11 h, a la plaça de l’Església, Xocolatada popular

A les 12 h, a la plaça del Mercat, Espectacle d’animació infantil Tinc un sac, amb Grimpallunes

A les 18 h, a la plaça de l’Església, Encesa de l’arbre de Nadal

A continuació, Cantada de nadales a càrrec dels escolars d’Agramunt amb l’acompanyament musical d’EMMA

i curs, i les dades de contacte del pare/mare/tutor. El termini de presentació finalitza al 3 de desembre. Els dibuixos es poden fer amb qualsevol mena de tècnica (aquarel·la, llapis, retoladors, ceres, collage...) i s'han de presentar en format DIN A4. Només s'acceptarà una obra per participant. Hi haurà un

premi per a cada categoria que consistirà en un xec regal de 20 euros que es podrà bescanviar als establiments d'Agramunt. Tots els dibuixos presentats al concurs, estaran exposats durant el mercat, i serà el mateix dia 08 de desembre quan es donaran conèixer els guanyadors de cada categoria.


14

NOGUERA

L’Estel d’Orient i la Polsim arriben a Balaguer aquest cap de setmana BALAGUER

Balaguer donarà el tret de sortida de les Festes Nadalenques amb l’encesa de llums que tindrà lloc el dissabte dia 4 de desembre a les 19.30 h a la plaça del Mercadal, amb la rebuda de la Polsim, personatge que forma part d’aquest nou relat que des de fa tres anys la Paeria està introduint i ampliant en la cavalcada de Reixos. També s’encendrà l’Estel d’Orient i els llums de la ciutat per part del paer en

LLEIDA

FOTOS: PAERIA DE BALAGUER

cap, Jordi Ignasi Vidal i un representant de les associacions de comerciants Balaguer 2021 i del Centre Històric. A les 11 h tindrà lloc l’arribada de la Missatgeria dels Reixos, a la plaça de la Sardana, des d’on sortirà una rua pels carrers de la ciutat. A les 18 h el comerç del Centre Històric repartirà xocolata entre els seus clients, al carrer Major i al d’Avall. Just després de l’encesa, actuaran alum-

nes de l’Escola Municipal de Música de Balaguer (EMMB) i de la Xemeneia – espai de Dansa i Moviment. També es presentaran les campanyes nadalenques a càrrec de les associacions de comerciants de Balaguer i la del Centre Històric. El diumenge dia 5 de desembre donarem la benvinguda al mercat nadalenc per excel·lència de la ciutat, la Fira Mercat de Santa Llúcia, una de les fires amb més història i tradició, ano-

Primera quinzena de desembre de 2021

menada també com la Fira dels Alls tot rememorant el nostre passat històric. Enguany s’organitzarà com la passada edició, a la plaça del Mercadal, per evitar les aglomeracions. Per aquest motiu, el dia de celebració continua essent el diumenge. Les parades guardaran també una distància entre elles i es demanarà amb uns cartells indicatius que es respectin les normes de guardar la distància entre persones.

Judici per liderar el tràfic de drogues per tot Catalunya La Fiscalia demana 8 anys de presó a un home, de nacionalitat espanyola, a qui acusa de liderar des de la Noguera un grup de tràfic de drogues que operava per tot Catalunya. L’home està sent jutjat l’1 i el 2 de desembre a l’Audiència de Lleida, juntament amb 7 persones més, acusades de distribuir i vendre la cocaïna i la marihuana que el principal acusat els subministrava. Segons la Fiscalia, els fets van passar el 2019 i els acusats tenien vincles amb altres grups per assegurar-se la droga arribés a diverses zones de Catalunya. El ministeri públic acusa els vuit d’un delicte contra la salut pública i a quatre d’ells, a més, d’un delicte de pertinença a grup criminal. Demana per al principal acusat 8 anys de presó;

concretament, 6 per un delicte contra la salut pública i 2 anys per pertinença a grup criminal. Per a la seva mà dreta, 7 anys; que serien 5 i 2 pels mateixos delictes. Per a dos acusats més, que la Fiscalia considera que formaven part del mateix grup criminal, els demana 6 anys i 3 mesos de presó per a cadascun; 4 anys i 9 mesos per tràfic de drogues i 1 any i mig per pertinença a grup criminal. Pels altres quatre, la Fiscalia demana una pena de 4 anys i 9 mesos de presó per un delicte contra la salut pública, ja que considera que es dedicaven a vendre la droga al consumidor final. Tots ells són a la presó des del 21 de novembre de 2019, excepte un d’ells que va quedar en llibertat provisional el 26 d’agost del 2020.

SANT LLORENÇ DE MONTGAI

BALAGUER

Finalitzen amb èxit les tres modalitats de la Trail MontRoig

Curs de monitor de menjador en línia

El 28 de novembre, a les 9 h es va donar la sortida de la 9a edició de la MontRoig Extrem, modalitat que tenia un recorregut de 24,5 quilòmetres en total, amb un desnivell de 1.800 metres en positiu i unes vistes i passatges espectaculars. Mitja hora més tard, a les 9.30 h es va donar el tret de sortida a la Trail Speed, cursa que adoptava un nou recorregut, mes light, però alhora molt tècnic, sense deixar de pujar a la Serralada del Montroig i l’Ermita

L’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera posarà en marxa el pròxim 20 de desembre i fins al 31 de gener un nou curs en línia on s’inclouran tots els coneixements necessaris per treballar en un menjador escolar. La formació, dirigida exclusivament a persones joves de la comarca de la Noguera de fins a trenta anys, s’ha tornat a organitzar després de l’èxit de participació de la primera edició, duta a terme ara fa un any. El curs té una durada de 45 hores i inclou

ITER5

de Montalegre, i endinsar-se per boscos frondosos i nous corriols. El nou recorregut tenia en total 15,3 quilòmetres i un desnivell positiu de 900 metres. Per últim, es va donar el tret de sortida de la Volta al Pantà de Sant Llorenç, la mateixa modalitat adoptava una cursa competitiva i una caminada no competitiva per muntanya. Tot caminant i donant la volta al pantà de Sant Llorenç es va conéixer una part de l’entorn de la Reserva Natural de fauna salvatge de Sant

Llorenç de Montgai. El número total d’atletes rondava els 400, entre les tres modalitats atlètiques. En la modalitat Trail MontRoig Extrem es van procla-

mar campions Pere Aurell i Ragna Debats. En la modalitat Speed, Joan Torné i Paula Mata; i la Volta al Pantà, en Brahim Menzou i la Núria Noguera.

uns tres mòduls diferents, corresponents als de manipulació d’aliments, animació de menjador escolar i al·lèrgies alimentàries. El curs, impartit per la Fundació Verge Blanca, permetrà adquirir nocions sobre diferents aspectes com ara l’organització d’un menjador, els hàbits que es poden educar, o al·lèrgies i intoleràncies alimentàries. El preu és de 50 euros, finançat per l’Oficina Jove. Les inscripcions estaran obertes fins al 15 de desembre i les places són limitades.


Primera quinzena de desembre de 2021

15

NOGUERA

Torrons i Mel Alemany fa públics els guanyadors de les caixes d’Art i Torró LLEIDA La Llotja va acollir el 17 de novembre, l’acte inaugural de la temporada del torró d’Alemany. La marca d’Os de Balaguer va presentar les tradicionals caixes d’Art i Torró de col·lecció que il· lustren artistes amb diversitat funcional de les quatre entitats del tercer sector que treballen amb la marca. Els guanyadors del concurs han estat: Vanessa Sànchez Pubill; de Fundació Privada Ilersis; Mònica Valero Oriol, de Fundació Aspros; M. Carme Charles Companys, de La Torxa, i Òscar Fargues Rodés, de L’Estel. Tots ells han rebut de la mà de Ferran Alemany, gerent de Torrons i Mel Alemany, el seu respectiu guardó en un acte que també ha comptat amb

BALAGUER

Esport per a la gent gran CONSELL ESPORTIU NOGUERA

FOTOS: ALEMANY

la màgia del Mag Stigman. Ferran Alemany, que va explicar el perquè de l’eslògan d’aquest any, “Persones, no robots”, en el qual s’han inspirat els artistes a l’hora d’il·lustrar les caixes. “Volem promoure un moviment en favor de la humanització de les empreses en lloc de la robotització o automatització”. L’acte va reunir la comunitat Alemany, en reconeixement de totes les persones que en formen part. La celebració va reunir la gent que hi treballa diàriament, 60 de les quals són persones amb diversitat funcional de quatre entitats lleidatanes, com els 25 treballadors, la majoria dones, que operen des de l’obrador d’Os de Balaguer.

El Consell Esportiu de la Noguera arrencà, fa un mes, un nou projecte d’activitat física adreçat a persones majors de seixanta-cinc anys. A causa de la pandèmia, el consell i ajuntaments van observar que hi havia un estancament i una afectació física i social en el col·lectiu de la tercera edat i es va decidir actuar ràpidament. L’objectiu és proporcionar activitat física

a la gent gran i aconseguir inculcar-la com a hàbit de vida saludable. Concretament, es tracta de realitzar dues sessions d’activitat física al mes, dirigida per un tècnic graduat en CAFE, i és complementat amb tasques per casa, com taules d’exercicis físics i fulls de seguiments dissenyats i avaluats pel tècnic esportiu. Actualment ja es porta a terme a 11 municipis.

BALAGUER

VILANOVA DE L’AGUDA

Comença la tercera edició dels Pressupostos Participatius

S’inaugura el nou camp de gespa artificial

PAERIA DE BALAGUER

La Paeria de Balaguer va presentar el dimecres dia 1 de desembre la tercera edició dels Pressupostos Participatius. Les fases s’han dividit en cinc períodes: el de presentació; el període en què es faran les propostes; la valoració; la votació i la presentació dels projectes guanyadors. Igual que l’any passat, a diferència dels primers, les propostes les tornarà a fer la ciutadania en l’àmbit particular i també es podran fer propostes com a entitat o associació. Les diferents idees i aportacions es podran presentar de forma telemàtica, a través de l’App Bústia Ciutadana, a través d’una web, o presencialment, a través d’un formulari físic que estarà disponible a la Paeria i en altres punts de participa-

ció que s’habilitaran arreu de la ciutat. Les propostes es poden fer a partir de l’1 de desembre fins a finals de mes i seran analitzades per part dels equips tècnics de la Paeria que hauran d’avaluar la seva viabilitat. Els pressupostos comptaran novament amb una partida de 150.000 euros, que es veurà reflectida al pressupost ordinari de 2022. Pel que fa als criteris que han de seguir les propostes hi ha, per exemple, que cada idea no superi la quantitat de 150.000 euros; que siguin legals; viables tècnicament; assumibles per la Paeria; que facin referència a inversions i no a serveis ni a millores; que siguin competència de la Paeria; que no afectin a més d’un exercici pressupostari i, entre altres, que

no comportin accions d’exclusió social i siguin del màxim gaudi per a tota la ciutadania. L’arranjament de la baixada al parc de la Transsegre i reparacions puntuals de l’asfalt de Balaguer va ser la proposta més votada del 2020. En segon lloc, va quedar la instal·lació d’una pista i en tercer, l’adequació i millora del parc infantil del col·legi Mont-roig. Els altres dos projectes més votats van ser el subministrament i col· locació de papereres tipus convencionals i d’animals i la instal·lació de plaques fotovoltaiques al pavelló Inpacsa. Podran votar en els pressupostos participatius totes aquelles persones e m padr onade s a B alaguer i que siguin majors de 16 anys.

El diumenge 28 de novembre va tenir lloc la inauguració del nou camp de futbol de gespa artificial. Un reportatge de fa dos anys a TV3, “El Miracle de Vilanova”, va ser l’impuls perquè fes possible aquest nou camp de gespa. Atès que l’empresa “Sports Landacape” que es dedica a la instal·lació de camps de gespa artificial, després de veure el reportatge es va posar en contacte amb l’Ajuntament i el club per presentar un projecte d’economia circular i que ha permès la instal·lació de gespa artificial reciclada d’un altre camp.

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE L’AGUDA

En la inauguració del nou camp, hi va assistir el president del Consell Comarcal de la Noguera, Miquel Plensa; el delegat territorial a Lleida de la Federació Catalana de Futbol, el Josep Maria Espasa; alcaldes i alcaldesses de la zona, presidents de clubs de futbol, l’Ignasi Senabre de

l’empresa Sports Landscape, veïns i veïnes de la vila i pobles de la zona, exjugadors i exentrenadors. En el partit inaugural del camp de gespa, la UE Vilanova de l’Aguda ha guanyat per 1-0, in extremis, amb gol del local Jaume Pujol.


16

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

L'Associació Geoparc i la Diputació uneixen forces per a la digitalització TREMP

El president de la Diputació, Joan Talarn, va visitar diversos indrets del Geoparc Mundial UNESCO Orígens, al Coll de Comiols, Conca Dellà, Congost de Collegats, Gerri de la Sal i l’Epicentre de Tremp. El va acompanyar el vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica, Carles Gibert, i del diputat Marc Baró on van signar un conveni de col·laboració amb l’Associació Geoparc Conca de Tremp-Montsec per a l’impuls de la seva digitalització.

TREMP

FOTOS: DIPUTACIÓ DE LLEIDA

Talarn va ser rebut al Coll de Comiols, per l’alcaldessa de Tremp, Maria Pilar Cases; el coordinador del Geoparc Guillem Puras; el coordinador científic, Xavier Mir, i la tècnica Núria Verdeny. Durant la visita es va fer la signatura del conveni amb la seva presidenta, Maria Pilar Cases, per valor de 100.000 euros i que permetrà que faci front a activitats com la digitalització de la gestió turística del Geoparc; sessions de formacions per a agricultors, ramaders i treballadors;

creació d’una plataforma de comercialització per a la venda online de productes locals; un estudi paisatgístic i d’espais agraris; la recreació digital de viatge al passat, i accions de difusió d’actuacions realitzades. En concret, s’elaborarà una nova estratègia digital que permeti un impuls al centre BTT del Pallars Jussà, o que es farà “un estudi paisatgístic i d’espais agraris per dotar d’eines digitals els ajuntaments en la conservació del paisatge i espais agraris”.

Primera quinzena de desembre de 2021

Aquest conveni signat es genera davant del repte d’impulsar plegats una Agenda compartida per a la transformació econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, com a resposta no tan sols a la crisi socioeconòmica derivada de la Covid-19, sinó també als problemes estructurals del territori. Justament aquesta Agenda forma part del Projecte Estratègic per a la Transformació Econòmica de les Terres de Lleida, Pirineu i Aran, 2020-2027 aglutinador.

El Consell Comarcal presenta un informe desfavorable de la MAT El Consell Comarcal del Pallars Jussà va presentar davant l’administració de l’Estat el passat 12 de novembre el seu informe d’oposició a la petició d’autorització administrativa prèvia i declaració d’impacte ambiental de la línia aèria d’alta tensió (projecte PEOL-525), coneguda com “la MAT de Forestalia.” En aquest document de 34 pàgines s’hi expliciten “les incoherències d e t e c t a d e s, l ’ e v i d e n t manca d’anàlisis territorial i les afectacions de tots tipus que s’hi plantegen”, segons el Consell Comarcal del Pallars Jussà. En el document inclou fins a 33 al·legacions basades en les deficiències tècniques i de planificació que recull, així com les afectacions am-

bientals i patrimonials que suposaria. I més tenint en compte, segons va indicar el President del Consell Comarcal, Josep M. Mullol, que es tracta d’un territori que ha estat reconegut com a Geoparc per l’Unesco. Aquest document ha estat la base sobre la qual els ajuntaments de les poblacions afectades pel projecte han estructurat les seves al· legacions. L’informe s’ha elaborat des dels serveis tècnics del Consell Comarcal, que presta servei a 3 dels 4 municipis afectats. Un informe doncs, que és fruit de l’anàlisi dels tècnics del Consell Comarcal i que inclou conclusions de treballs externs contractats concertadament pels municipis.

LLADORRE

Tavascan millora la zona de l’aparcament de l’estació L’estació d’alta muntanya de Tavascan, situada al municipi de Lladorre, segueix millorant les seves instal·lacions de cara la nova temporada d’hivern. En aquest cas, les millores continuen afectant la zona de l’aparcament de l’Estació. S’ha reordenat tot aquest espai de cara a organitzar-lo de forma més eficient i per poder-hi ubicar el màxim de places possible. Un cop s’ha procedit a aquesta reorganització que augmenta considerablement la seva capacitat, s’han pintat els diferents

PREMSA TAVASCAN

espais disponibles per l’aparcament en diferents franges segons el tipus de vehicles.

En total, es podrà disposar de 132 places d’aparcament per a cotxes i 8 places especials per autocara-

vanes. Els espais destinats a les autocaravanes són de més de 7 metres de llarg – dos metres més llargues

del que és habitual—, la qual cosa permetrà millorar el seu aparcament i la seva estada a l’Estació. Segons l’Ajuntament de Lladorre, aquestes actuacions aconsegueixen “gestionar millor els dies de màxima afluència, endreçar-ho tot per a poder funcionar millor i augmentar capacitat”. El mes passat es va finalitzar una actuació important com és la instal·lació de noves barreres paraallaus en aquesta mateixa ubicació. Aquestes barreres han suposat una inversió de 626.000 euros duta a

terme el Departament de la Vicepresidència i de Polítiques Digitals i Territori de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta forma, es millora la seguretat d’aquesta part de l’Estació que sovint es veia afectada per petites allaus. Tavascan obrirà temporada durant el primer cap de setmana de desembre L’estació de Tavascan té previst obrir la seva temporada de neu entre el 4 o 5 de desembre, encara que l’obertura sempre està condicionada a l’estat de la neu a les pistes.

LLEIDA

Estudi de viabilitat de cultius en clau de canvi climàtic als Pallars El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, i el vicepresident de Pallars Actiu, Toni Millet, van signar el 22 de novembre un conveni de col·laboració per a l’elaboració d’un estudi de viabilitat de cultius als Pallars Jussà i Sobirà en clau de canvi climàtic per un valor de 13.500 euros. L’estudi vol conèixer la vi-

abilitat que presenta el territori i el sector per fer una transició cap a la producció ecològica dels cultius i, en concret, conèixer la viabilitat del cultiu de cereal i de farratge en ecològic. Actualment, les varietats que s’estan estudiant per la seva idoneïtat per a cultius eco als Pallars són l’ordi, l’espelta, el favó, la llentia, l’alfals, l’ordi i el blat.

El seguiment de l’estudi s’està fent amb 21 pagesos del territori que tenen especial interès en plantejar-se el canvi i conèixer amb més profunditat la viabilitat i rendibilitat d’aquests cultius per fer la conversió. Cada participant d’aquest grup de treball aporta els seus coneixements segons la informació que s’està tre-

ballant en l’estudi per poder-ne treure conclusions. Actualment, ja s’ha identificat el tipus de règim d’humitat necessari per a la idoneïtat d’aquests cultius, i ara es començaran a fer els càlculs de varietats. Està previst tenir preparats, abans de finalitzar l’any, els plànols dels cultius per als possibles escenaris.

DIPUTACIÓ DE LLEIDA


Primera quinzena de desembre de 2021

17

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Nova edició de la Festa de l’Oli Nou, dedicada a l’oli de la campanya CERVIÀ DE LES GARRIGUES

FOTOS: COOPERATIVA DE CERVIÀ

GRANADELLA

La gent gran presenta ‘Els nostres pobles, la nostra història’ CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

El 6 de desembre es durà a terme una nova edició de la Festa de l’Oli de Cervià, després que l’any passat no es pogués celebrar. La Festa l’organitzen l’Ajuntament de la localitat i la Cooperativa, amb la col·laboració de la Diputació de Lleida. És la tercera edició d’aquesta festa dedicada exclusivament

a l’oli de la nova campanya (anteriorment es dedicava conjuntament al safrà i a l’oli). Amb aquesta festa, la Cooperativa de Cervià donarà a conèixer l’oli de la campanya 2021/2022 i també es duran a terme visites guiades al molí i a les instal·lacions en ple funcionament. La jornada començarà amb

un esmorzar popular de brasa, en el que es podrà degustar el nou oli. Durant el matí, hi haurà un espai per a manualitats adreçat a les nenes i nens de la localitat, a càrrec de l’empresa Caramunt, que sortejarà obsequis entre tots els participants. A les 12 h, Covides Vinyes-Cellers farà una degustació comenta-

da de tres dels seus caves i a continuació la Sra. Pilar Pardell, membre del Panell de Tast Oficial de Catalunya realitzarà un tast guiat d’olis. Als voltants de la Cooperativa també hi hauran parades amb productes tradicionals i de proximitat. No es celebrarà el tradicional dinar popular, que posava fi a la jornada.

El Centre de Serveis Integrals per a la Gent Gran (CSIGG) de les Garrigues, amb el suport de les associacions de gent gran de la comarca i la col· laboració de la Diputació de Lleida, va presentar el passat dissabte, 27 de novembre, el llibre “Els

nostres pobles, la nostra història”. L’obra ha estat elaborada a partir de les vivències, experiències, costums i records de les persones grans assistides al CSIGG. L’acte va tenir lloc al Centre 1 d’Octubre de la Granadella.

LES BORGES BLANQUES

S’aprova un Codi de Conducta per a càrrecs del consistori El Ple ordinari de l’Ajuntament de les Borges Blanques del 25 de novembre va aprovar el Codi de Conducta per a càrrecs del consistori dins del marc del seguit de mesures impulsades en els darrers anys, per garantir la màxima transpa-

rència i el bon govern. El Codi de conducta per càrrecs i personal directiu de l’Ajuntament de les Borges s’inspira en el document que, l’any 2016, va aprovar el Govern de la Generalitat per regular l’activitat del seu personal directiu i càrrecs. El

codi incideix en tot allò que té a veure amb qüestions cabdals per a una adequada gestió pública com ara la publicació d’informació veraç; l’ús eficaç i responsable dels recursos materials i la informació, el respecte als funcionaris públics i al per-

ALT PIRINEU I ARAN

sonal al servei de l’Administració, la participació en els debats públics i la relació amb els mitjans de comunicació; la gestió de possibles conflictes d’interessos que puguin arribar a donar-se, la col·laboració amb altres institucions, la gestió de l’agen-

da oficial i la relació amb els diferents grups d’interès les bones pràctiques en matèria de contractació i la gestió de documents públics. L’aprovació d’aquest document s’inscriu dins del marc de les actuacions que es desenvolupen durant

aquests mesos per tal de renovar per sisè any consecutiu el segell de transparència Infoparticipa. Aquest distingeix als consistoris amb més alt grau de transparència i qualitat en la comunicació de la seva gestió pública local.

VAL D’ARAN

La manca de cobertura, principal Baqueira Beret confia obrir la temporada aquest dissabte inconvenient pel desplegament tecnològic ACN

ACN

L’avenç de noves tecnologies ha permès que la revolució digital i intel· ligent també hagi arribat a la ramaderia. Cada cop és més habitual trobar-se vaques amb collars GPS o ramaders que controlen el regadiu amb dispositius mòbils. Aquestes eines faciliten el dia a dia, però lamenten que la manca de cobertura de mòbil o dades a moltes zones del Pirineu sigui el problema. Daniel Villalba Mata, cap del departament de Ciència Animal de la UdL, ha parlat de la necessitat de l’acompanyament al sector per part de les empreses o l’administració per fer un veritable traspàs de coneixement. Aquestes eines poden contribuir al benestar animal i a la qualitat de vida del ramader. Villalba ha dit que actual-

ment a un ramader ja se li demana que sigui ramader, agricultor, comercialitzador, gestor i que ara no se li pot demanar que sigui també informàtic. Roger Vidal, de SmartWelfare, ha explicat que les noves tecnologies poden contribuir a millorar el benestar animal. A tall d’exemple cita casos concrets de coixera, problemes en el part o malalties que s’han pogut detectar gràcies al control del ramat amb

collars GPS, contribuint a fer que les explotacions siguin més eficients. Al Parc Natural de l’Alt Pirineu estan executant un projecte amb un total de 210 collars GPS distribuïts amb ovelles, vaques i egües de diferents ramaders. Les dades extretes de tots aquests collars s’analitzaran per conèixer la mobilitat dels animals, els collars necessaris o les zones per on es mouen més.

La majoria d’estacions d’esquí alpí del Pirineu obriran la temporada 2021-2022 entre divendres i dissabte, en part gràcies a la llevantada que els ha portat neu aquesta setmana. Les primeres a obrir ho faran divendres, que seran Port Ainé, del grup FGC, al Pallars Sobirà i la privada Masella, a la Cerdanya. Baqueira Beret, a la Val d’Aran, té previst arrencar temporada el d i s s a b t e, i g u a l q u e l a Molina, Vallter 2000, i Boí Taüll. Pel que fa a

Espot, fons de FGC han comentat que encara no està clar si obrirà divendres o dissabte. D’aquesta manera, les estacions d’esquí preveuen escalfar motors en vista al pont de la Puríssima. La majoria de complexos obriran parcialment les pistes a l’espera de noves precipitacions. Això no obstant, si es mantenen les temperatures baixes, s’aprofitarà l’ocasió per fabricar neu artificial. Per tant, Baqueira Beret preveu obrir la temporada d’esquí 2021-2022

a q u e s t d i s s a b t e, s i e l temporal els afavoreix i les temperatures són baixes. Així ho va anunciar el dimarts 23 de novembre el director comercial del complex, Xavier Ubeira, que també v a m a t i s a r q u e l ’ o b e rtura seria “parcial” amb pocs quilòmetres a la zona de Baqueira però ja amb la vista posada al pont de la Puríssima per poder ampliar domini. L’estació aranesa ha fet una important inversió de 7,3 MEUR que s’han destinat en bona part a la construcció d’un nou telecadira de 6 places a la zona del Clòt der Os, a Beret. Això, malgrat les rellevants pèrdues de l’any passat, que gairebé van arribar als 2 MEUR per culpa de les restriccions marcades per la pandèmia de la covid-19.


18

CULTURA

Primera quinzena de desembre de 2021

Neix ArtPla, l’associació d’artistes visuals i GUIMERÀ (Urgell) Presentació del conte plàstics del Pla d’Urgell MOLLERUSSA (Pla d’Urgell) La plaça de l’Ajuntament es va convertir, el 25 de novembre, en l’escenari on es va presentar la instal·lació reivindicativa “Mans de silencis”, que va formar part de la programació pel Dia Internacional per a l’Eliminació de la Violència Envers les Dones. La instal·lació va servir com a presentació i primer acte oficial de l’associació d’artistes visuals del Pla d’Urgell ArtPla, l’associació d’artistes visuals per a reivindicar i visibilitzar l’art que es fa al territori. La presidenta de l’associació, Ester Gasol, va presentar el naixement del col·lectiu el 23 de novembre, acompanyada de l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona; la regidora de Joventut, Raquel Pueyo, i dos membres de l’associació, el muralista i tatuador Sergi Gaya i la videògrafa Laura Hut. La presidenta d’ArtPla va indicar que el talent artístic de la comarca “fins ara estava individualitzat, però si anem tots a una, tindrem més visibilitat”. En aquest sentit, Marc Solsona va afegir durant la presentació que “aquesta nova entitat se suma a les dues recentment creades com són Som Mollerussa i Pla Sonor, la qual cosa denota que el moviment associatiu i cul-

MARINA RÚBIES

infantil ‘Jo, Chloe’ sobre les emocions

EL CEP I LA NANSA

ARTPLA

tural de la ciutat agafa força i defineix interlocutors clars, i alhora fa que la seva creixent activitat reverteixi en la dinamització de la ciutat”.

Des de l’organització, indiquen que per ser-ne membre només cal tenir bagatge artístic i interès cultural, i posar-se en contacte amb

l’associació per engegar la inscripció. Actualment, la via de contacte amb l’associació és a través d’Instagram, al perfil @artpla_artistesvisuals.

El dissabte 4 de desembre es presenta el conte infantil ‘Jo, Chloe’, un llibre per treballar les emocions, des de l’acceptació i l’autoconeixement. Aquesta presentació s’emmarca dins de les activitats del Casal de Guimerà per col·laborar amb La Marató d’enguany, que duu per lema ‘ L a M a ra t ó q u e t r e n c a murs’ i està dedicada a la salut mental. A les 18.30 h es presentarà aquest conte sobre treball emocional, amb les periodistes de TV3 Noemí Prous (coautora) i Mònica Bertran (redactora especialista en temes de salut). La protagonista del llibre, Chloe, és una nena que té un sentiment de tristor arran de la separació dels

seus pares. És la nit de Sant Joan i no té clar què sent ni com poder gaudir de la festa en aquest context. En un dels seus somnis li apareixen la Blanca, la Frida, el Bru i el Joel, que s’acabaran convertint en els seus nous amics. Tots ells tenen un caràcter molt diferent del seu -i també entre ells-, però comparteixen un objectiu comú, ajudar-la a acceptar la situació que viu, des del seu punt de vista, però també a través d’altres molt diferents i nous per ella. Es tracta d’un viatge cap a un indret misteriós però, sobretot, un viatge cap al seu interior. Els coautors donaran part dels drets aconseguits a La Marató de TV3 d’aquest any.

TÀRREGA (Urgell)

FiraTàrrega acull el primer laboratori artístic presencial del projecte europeu (Un)CommonSpaces Després de gairebé un any treballant de manera telemàtica i posposant esdeveniments, els 19 socis, 16 artistes associats i 16 ciutadans associats que formen part del projecte europeu (Un) Common Spaces, es troben finalment i de manera presencial a Tàrrega,

entre el 22 i el 26 de novembre de 2021. El març de 2018 FiraTàrrega va entrar a formar part d’InSitu, plataforma europea i think tank per a la creació artística a l’espai públic. En el marc d’aquesta xarxa es va presentar un projecte de cooperació al programa

Europa Creativa 20202024 que, sota el nom de (Un)Common Spaces, té l’objectiu de donar suport a les arts de carrer com a disciplina artística que permet reinventar la relació entre el sector cultural i la ciutadania. El primer Laboratori Artístic presencial (Un)Com-

FIRATÀRREGA

mon Spaces que ha tingut lloc a Tàrrega durant 4 dies ha reforçat les relacions entre artistes, socis i ciutadans a través de reunions en grups reduïts, i també ha fomentat moments informals i conèixer l’univers dels artistes durant les experimentacions artístiques a l’aire lliure.

VILANOVA DE BELLPUIG (Pla d’Urgell)

Actes culturals per lluitar contra la violència de gènere AJUNTAMENT VILANOVA DE BELLPUIG

El passat dissabte, amb motiu de la commemoració del Dia internacional contra la violència envers les dones, el poliesportiu municipal va acollir diferents actes oberts a tota la ciutadania. El primer va ser un espectacle de dansa de carrer sobre xanques anomenat ‘Migrare’

a càrrec de la companyia Maduixa Teatre. Es tracta d’una obra, interpretada per cinc ballarines, que vol fer un homenatge a totes les dones que durant segles d’opressió han lluitat i segueixen lluitant per mantenir viu el seu jo salvatge i que reclamen el dret a ballar i a córrer lliurement pels

carrers i les places de la societat. Aquest espectacle ha rebut el Premi Moritz de FiraTàrrega a la millor estrena d’arts de carrer 2021. Posteriorment, la cantautora local Marta Argilés va interpretar una cançó i representants de l’Associació de dones l’Anjua van llegir el manifest institucional

del 25N. Els actes van continuar amb la presentació d’un estudi de la fundació Flora Tristán, encarregat per l’Institut Català de la Dona sobre l’impacte econòmic i social que hi ha darrere de cada cas de violència de gènere. Aquesta xerrada va anar a càrrec de la Mireia Fontanet.


Primera quinzena de desembre de 2021

19

CULTURA

Els XXIII Premis Culturàlia reconeixen al personal sanitari i assistencial de la ciutat TÀRREGA (Urgell) El Teatre Ateneu de Tàrrega es va engalanar el dissabte 27 de novembre per acollir l’acte de lliurament dels Premis Culturàlia 2021. La cita, organitzada pel Centre Cultural de Tàrrega i la Regidoria de Cultura, va tornar al calendari després de l’aturada obligada de l’any passat a causa de l’esclat de la Covid-19. Precisament, la lluita contra la pandèmia va centrar un dels moments més emotius de la nit: l’entrega d’un guardó social extraordinari en reconeixement de la tasca del personal sanitari del CAP i les residències San Antoni, Llar del Carme, Llar Aleix i Llar Alba de Tàrrega. Van recollir el premi Rosa Giné, directora del CAP de Tàrrega, i Mercè Agustí, metgessa degana del municipi, les quals van lloar “la predisposició, la valentia i el coratge dels professionals de la salut per plantar cara a una malaltia desconeguda”. La 23a edició dels Culturàlia també va distingir l’obra de Magí Puig (premi a l’artista), pintor resident a Tàrrega que ha protagonitzat destacades exposicions internacionals; les Aules Universitàries d’Agramunt, Bellpuig i Tàrrega (premi comarcal), paradigma de l’aprenentatge i la difusió del coneixement; l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu (premi intercomarcal), espai divulgatiu de l’etnografia del Pallars; i

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA

‘Libertad’, una bella òpera prima

FOTOS: MARINA RÚBIES

Grup Borges (premi a l’entitat), per la recent rehabilitació de Mas de Colom, un antic convent que ha esdevingut nou epicentre cultural i centre d’interpretació del món agrícola. En aquest sentit, el president del Grup Borges, Josep Pont, va fer valdre “els orígens i les arrels per no perdre la nostra identitat”. Per la seva part, l’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú, va expressar l’agraïment per les contribucions a la societat de les persones i entitats distingides, i en especial va destacar el personal sanitari. L’acte va tenir com a convidada d’honor la vicepresidenta del Parlament de Catalunya, Alba Vergés, la qual també fou consellera de Salut quan va irrompre la pandèmia. D’altra banda, Pep Vall, president del Centre Cultural de Tàrrega, va apel·lar a “la confiança, la força i l’esperança en temps difícils. L’hu-

mor de l’Esperanceta, un dels símbols de l’Ecomuseu de les Valls d’Àneu, va ame-

nitzar una vetllada que també va incloure l’actuació del grup musical Escorça.

Clara Roquet, guionista consolidada del cinema català amb pel·lícules com ‘10.000 km’ o ‘Els dies que vindran’, s’estrena com a directora en una pel·lícula a priori lleugera, però que encapçala totes les inquietuds de l’adolescència. Aquesta òpera prima retrata els estius comuns entre costes catalanes que, a priori pot dibuixar un quadre simplista, però la força del subtext plasma mil i un conflictes en un entorn vacacional d’allò més comú.

Sinopsi BALAGUER (Noguera)

‘Els Ocells’, una comèdia majúscula que planteja una nova societat d’aus El diumenge 12 de desembre, a les 18 h, Balaguer té una cita amb el teatre. Arriba a la vila l’obra d’’Els Ocells’ de la companyia La Calòrica, una comèdia majúscula, excessiva, de vegades insuportable, que fa parlar els ocells i converteix els líders polítics en DJ messiànics. Una comèdia on l’humor més negre i absurd es posa al servei del discurs més polític Per tant, es tracta d’una proposta eclèctica que dinamita qualsevol eix de coordenades que pugui intentar fer servir l’espectador per classificar-la, perquè és tan variada i

LA CALÒRICA

eixelebrada, que no es pot catalogar. La seva sinopsi parteix de la vida d’un jove empresari, Pisteter, i la seva companya Evèlpides que no poden tornar a casa. Tampoc se’ls acudeix cap altre lloc on puguin anar a viure

la vida còmoda, relaxada i lliure d’impostos que ells anhelen. La trobada accidental amb un innocent puput enmig del bosc els portarà a plantejar-se un canvi d’estratègia: i si renunciessin a la seva condició humana i es conver-

tissin en ocells? O encara més: i si convencessin les aus del món per crear una nova societat basada en els principis fonamentals d’Individu, Propietat i Competència? ‘Els Ocells’ compta amb la dramatúrgia de Joan Yago i la direcció d’Israel Solà. Els intèrprets són en Xavi Francés, l’Aitor GalisteoRocher, l’Esther López i el Marc Rius. Albert Pascual s’encarrega del vestuari, l’escenografia i la il·luminació. L’espai sonor va a càrrec de Guillem Rodríguez, i la caracterització, d’Anna Rossillo. Les entrades es venen al web de la Paeria de Balaguer per 12 o 15 euros.

La família Vidal passa a la seva casa d’estiu les últimes vacances de l’àvia Àngela, que pateix Alzheimer avançat. Per primera vegada a la vida, Nora, de catorze anys, sent que no troba el seu lloc en el món. Els jocs de nens li semblen ridículs, i les co n v e r s e s d e l s a d u l t s encara hi van grans. Però tot canvia amb l’arribada de Libertad, una noia de quinze anys i filla de Rosana, la dona colombiana que cuida a l’Àngela. Rebel i magnètica, la Libertad es converteix en la porta d’entrada a un estiu diferent per a Nora, i les dues noies ràpidament forgen una amistat intensa i desigual. Juntes descobreixen els primers avantatges i inconvenients de la vida adulta, descobrint un món nou on la Nora se sent més lliure que mai.

Crítica Libertad’ és una pel·lícula que parteix d’una història corrent: els canvis de l’adolescència, les ganes de fer-se adulta o la manca d’experiència. Però l’obra va molt més enllà de la pubertat de la Nora; aconsegueix plasmar tot un entramat de relacions conflictives en una família aburgesada, el privilegi, el racisme altiu de les elits o les multiplicitats de l’amor maternal. En sí mateixa, la pel·lícula és una meravellosa reflexió sobre el privilegi des de molts prismes. Els personatges presenten diferents situacions envers la llibertat, la gestió de les emocions i el seu egoisme, i l’ús de la mentida en benefici propi. També cal destacar la bona construcció dels personatges, que estan plenament diferenciats i, així i tot, aconsegueixen intercanviar-se els rols. És imperatiu comentar la fotografia: un pèl trencadora amb les convencions, però tradicional alhora que nostàlgica. La direcció artística sap treure suc d’un nombre d’espais limitats sense ferlos avorrits, encapsulant la narrativa en punts estratègics que s’intueixen com a metàfores dins la mateixa història. Una obra dirigida amb delicadesa, que denota sensibilitat en cada detall.

On la puc trobar? La podeu trobar a la cartellera dels cinemes.


20

DIVERSOS

Homenatge a Carme Solé, fundadora de l’Assemblea Comarcal de Creu Roja

CERVERA (Segarra)

El Conservatori estrena nou logo per Santa Cecília JORDI PRAT

BORGES BLANQUES (Garrigues) Les Borges Blanques van dur a terme l’acte d’homenatge a la Sra. Carme Solé, el dissabte dia 27 de novembre, al matí, a la Creu Roja de la vila. Durant l’acte, al que hi van participae més de 150 persones, es va descobrir un monòlit en el seu honor i memòria. La Carme Solé, que va morir aquest passat mes de febrer a causa del Coronavirus, va treballar a la secretaria de l’Institut J o s e p Va l l v e r d ú d e l e s Borges Blanques fins a la seva jubilació i estava molt vinculada al territori en l’àmbit cultural i associatiu. Entre altres iniciatives, va formar part durant 11 anys del jurat del concurs de pintura infantil del celler Mas Blanch i Jové. Era membre de l’Agrupació Sardanista de les Borges Blanques i també redac-

Primera quinzena de desembre de 2021

FOTOS: AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

tora de la revista Terrall. També va ser fundadora, membre del comitè i voluntària de la Creu Roja de Les Garrigues. Carmé Solé fou una estimada activista social i cultural del seu territori. L’acte va començar a les 11 hores i hi van participar destacades personalitats de l’àmbit polític, educatiu i social de la comarca, membres del comitè de Creu Roja Les Garrigues i de Creu Roja Lleida, familiars i amics de la Carme, així com persones que a títol personal i professional van tenir l’oportunitat de coincidir amb ella. El monòlit es va ubicar davant de l’entrada principal de l’oficina de Creu Roja a Les Garrigues (en un petit jardinet al costat de la vorera), encarregat per l’Ajuntament de Les Borges a l’exprofessor de l’IES Josep Vallverdú de Les Borges.

El Conservatori Professional i Escola de Música de Cervera es van sumar a la celebració de Santa Cecília, patrona dels músics. El centre va optar per fer la inauguració conjunta del nou logo del centre, així com el rètol que llueix a l’entrada, canvi d’il·luminació i zona d’ajardinament. La música -a càrrec del gup de saxos-, va servir per iniciar un acte on s’hi van aplegar alumnes, professors i professores, mares i pares, així com avis. El Paer en cap, Joan Santacana va remarcar la figura de Santa Cecília i va encoratjar als alumnes a aprendre aquest llenguatge universal. El regidor del Conservatori, Ramon Augé,

també va voler donar les gràcies als pares i alumnes del conservatori per construir amb l’esforç de tots una de les grans icones de Cervera: “Un centre reconegut arreu i per on han passat molts i molts infants i joves de Cervera, la comarca i comarques veïnes”. La directora del centre, Estefania Balcells, va subratllar que, malgrat la pandèmia no va deixar celebrar el 40è aniversari del conservatori, era un bon moment per canviar el logo i la imatge corporativa, que és obra de Xavier Miret, i que té molt a veure amb l’evolució de les efes dels instruments de corda al llarg de la història.

TÀRREGA (Urgell)

Nens i nenes visiten la deixalleria per la prevenció dels residus CARTAES

Diumenge 28 de novembre va acabar la Setmana Europea de la Prevenció de Residus, una iniciativa de la Comissió Europea per fomentar la prevenció i la gestió sostenible de residus. A Cartaes vam organitzar diferents accions de sensibilització en relació a la importància de la prevenció i la reutilització de residus en el marc d’una

eficient gestió de residus i de contribució a una economia circular. Amb el lema “El millor residu és el que no existeix” van passar per la deixalleria i nau annexa, on es prepara per la reutilització, més de 170 nens i nenes de les escoles de Tàrrega, i els que no han pogut venir aquesta setmana, per que el temps no ha acompa-

LLEIDA

4.500 habitatges en els propers 20 anys per a polítiques socials La Secretaria d’Habitatge i Inclusió Social, del Departament de Drets Socials, ha organitzat unes Jornades territorialitzades, adreçades als municipis que formen part de les àrees de demanda forta i acreditada. L’àrea de demanda residencial forta i acreditada està formada per 163 municipis que suposen el 82,7% de la població de Catalunya, i que són els que tenen l’obligació de complir amb l’objectiu de la solidaritat urbana, que v o l d i r q u e h a u ra n d e

disposar d’un 15% mínim d’habitatges destinats a polítiques socials. La definició d’aquests municipis i la seva divisió en dos subtipus d’àrees de demanda residencial forta i acreditada s’ha realitzat atenent a la seva rellevància territorial i pes demogràfic. A les comarques lleidatanes hi ha 13 municipis que dormen part de les àrees de demanda forta i acreditada, on viu el 60% de la població: Lleida, Balaguer, Tàrrega, Mollerussa, Cervera, Guissona, Bellpuig, el Palau d’Anglesola, Golmés,

GENERALITAT DE CATALUNYA

Anglesola, Miralcamp, Fondarella i Vilagrassa. Aquests municipis resten subjectes a l’objectiu d’incrementar el seu parc de lloguer social fins a assolir

com a mínim el 8% del total del parc d’habitatges principals del municipi al final del termini de vint anys (30 de juny de 2042).

nyat, ho faran la vinent. En total, passaran més de 230 escolars en total. Els nens i nenes van conèixer, in situ, com es redueix al màxim els residus i com allargar la vida útil dels productes. Durant la setmana, es van desviar 4.404kg de residus de la deixalleria cap al Centre de Preparació per a la Reutilització que té Cartaes a la nau annexa, redu-

int d’aquesta manera la quantitat de residus generats. Igualment, gràcies a l’activitat desenvolupada per la botiga de productes reutilitzats, es van vendre 1.848 kg d’articles, fonamentalment roba, mobles i aparells elèctrics i electrònics. Es va atendre a 610 persones a la botiga del polígon Riambau i deixalleria.

LLEIDA (Segrià)

Desmantellada una xarxa de distribució de productes falsos Diversos gents de la Policia Nacional han realitzat una operació que han intervingut més de 19.000 productes falsos a 14 províncies d’Espanya i han detingut 31 persones de nacionalitats espanyola i senegalesa. La mercaderia era distribuïda pel mateix remitent, ubicat a Bulgària, amb destinació a diferents persones que es trobaven repartides per tot el territori nacional. L’operació policial s’ha fet a les províncies d’Albacete,

Alacant, Barcelona, ​​ C astelló, Girona, Granada, Lleida, Madrid, Màlaga, Múrcia, Sevilla, Tarragona, València i Biscaia. Dels productes intervinguts, 1.237 són bosses de reconegudes marques i altres articles, i 17.969 són articles de peces esportives com ara samarretes de futbol i xandalls de diferents clubs de futbol. La investigació es va iniciar el mes d’octubre passat arran d’un operatiu policial realitzat a Sevilla.


21

REPORTATGE

Primera quinzena de desembre de 2021

El president Pere Aragonès va anunciar recentment els ajuts que el Govern aprovarà en referència a les energies renovables en autoconsum, emmagatzematge i tèrmiques

Ajuts a l’autoconsum renovable per accelerar la transició energètica CATALUNYA

Fins a 30 de setembre de l’any 2021, a Catalunya hi havia 16.591 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei, distribuïdes en tot el territori, amb una potència total instal·lada de 142,56 MW. Cada trimestre es posen en marxa més instal·lacions que en el trimestre anterior. Aquest fet és molt significatiu a partir del primer trimestre de 2019, amb un increment trimestral mitjà del 39,1% fins al tercer trimestre de 2021. En els tres primers trimestres de l’any 2021 s’han registrat 8.366 noves instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic, amb una potència total de 57,17 MW.

70

8.000

50

6.000 5.000

40

4.000

30

3.000

20

2.000

0

0 2013

2014

2015

2016

Nº instal·lacions autoconsum FV

2017

2018

2019

2020

2021 (fins a 3er trim.)

Potència FV autoconsum (MW)

Evolució de l’autoconsum FV a Catalunya: Nombre d’instal·ladors i potència instal·lada de forma acumulada 18.000

160

16.000

140

14.000

120

12.000

100

10.000

80

8.000

60

6.000 4.000

40

2.000

20

0

0 2013

2014

2015

2016

2017

Nº instal·lacions autoconsum FV acumulades

2018

2019

2020

2021

(fins a 3er trim.) Potència FV autoconsum (MW) acumulada

Programa d’incentius 2: pel que fa a la realització d’instal·lacions d’autoconsum, amb fonts d’energia renovable (fotovoltaica o eòlica), en altres sectors productius de l’economia, amb o sense emmagatzematge.

Programa d’incentius 3: té a veure amb la incorporació d’emmagatzematge en instal·lacions d’autoconsum, amb fonts d’energia renovable, ja existents en el sector serveis i altres sectors productius. Programa d’incentius 4: relacionat amb la realització d’instal·lacions d’autoconsum, amb fonts d’energia renovable, en el sector residencial, les administracions públiques i el tercer sector, amb o sense emmagatzematge. Programa d’incentius 5: que in-clou la incorporació d’emmagatzematge en instal·lacions d’auto-consum, amb fonts d’energia renovable, ja existents en el sector residencial, les administracions públiques y el tercer sector. Programa d’incentius 6: equivalent a la realització d’instal·lacions d’energies renovables tèrmiques en el sector residencial. Inclou les tecnologies solar tèrmica, bio-massa, geotèrmica, hidrotèrmica o aerotèrmica (exceptuant les tecnologies aire-aire) per climatització i/o aigua calenta sanitària a habitatges.

Evolució del nombre d’instal·lacions d’autoconsum FV per trimestres 3.300 3.000 2.700 2.400 2.100 1.800 1.500 1.200 900 600 300 0 2013

2014

2015

2016

Segon Trimestre

2017

2018 Tercer Trimestre

2019

2020

2021

Quart Trimestre

Evolució de la potència mitjana de les instal·lacions d’autoconsum FV 22,00 20,00 18,00 16,00

Energia fotovoltaica a Catalunya Des de l’any 2017 fins a l’actualitat, el sector de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut de manera molt significativa, especialment a partir de l’any 2019, a con-seqüència de l’aprovació d’un marc normatiu més favorable a aquesta tecnologia que el que hi havia anteriorment.

14,00

KW

12,00 10,00 8,00 6,00 4,00 2,00 0,00

Font dels gràfics: Institut Català de l'Energia

A fi de promoure el desplegament de les energies renovables, tant tèrmiques com elèctriques, en els diferents sectors consumidors, fomentar un major control del consum mitjançant el desenvolupament dels sistemes d’emmagatzematge darrere del comptador i l’impuls a la indústria i al sector empresarial associat, es promou aquest reial decret, que té per objecte establir les bases reguladores per a la concessió directa d’ajudes a les comunitats autònomes, així com l’aprovació dels sis programes d’incentius d’autoconsum, emmagatzematge i usos tèrmics d’energies renovables que s’indiquen a continuació: Programa d’incentius 1: és relatiu a la realització d’instal· lacions d’autoconsum, amb fonts d’energia renovable (fotovoltaica o eòlica), en el sector serveis, amb o sense emmagatzematge.

10

1.000

Primer Trimestre

La tendència observada indica que cada cop es posen en marxa instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic més petites, és a dir, amb un major pes de l’autoconsum domèstic. El següent gràfic, que presenta la potència mitjana instal·lada per a cada trimestre, mostra aquesta tendència.

MW de potència

60

7.000

MW de potència acumulada

Des de l’any 2017 fins a l’actualitat, el sector de l’autoconsum fotovoltaic a Catalunya ha crescut de manera molt significativa, especialment a partir de l’any 2019, a conseqüència de l’aprovació d’un marc normatiu més favorable a aquesta tecnologia que el que hi havia anteriorment.

Nombre d’instal·lacions

Situació a setembre 2021

Evolució de l’autoconsum FV a Catalunya 9.000

Nombre d’instal·lacions

AUTOCONSUM FOTOVOLTAIC A CATALUNYA:

Diversos programes instal·lacions amb i sense emmagatzematge per a e m p r e s e s, a u t ò n o m s, entitats del tercer sector, sector públic i residencial (incloses les comunitats de propietaris). Les tecnologies concretes que són subvencionables són la fotovoltaica, l’eòlica i per a la generació tèrmica: solar tèrmica, biomassa, geotèrmica, hidrotèrmica o aerotèrmica (exceptuant les tecnologies aireaire).

Nº Instal·lacions autoconsum FV

El Govern obrirà en les properes setmanes una convocatòria d’ajuts a l’autoconsum i l’emmagatzematge amb fonts d’energia renovable dotada amb 115 milions d’euros. Les ajudes, que gestiona l’Institut Català d’Energia del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, provenen dels fons europeus Next G e n e r a t i o n E U. A q u e s ta convocatòria cobreix

Primer Segon Tercer Quart Primer Segon Tercer Quart Primer Segon Tercer Trimestre Trimestre Trimestre Trimestre TrimestreTrimestre Trimestre Trimestre Trimestre Trimestre Trimestre 2019 2019 2019 2019 2020 2020 2020 2020 2021 2021 2021

Fins a 30 de setembre de 2021, a Catalunya hi havia 16.591 instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic en servei, distribuïdes en tot el territori, amb una potència total instal·lada de 142,56 MW. A més, cada trimestre es posen en marxa un 39,1% d’instal·lacions noves en relació al trimestre anterior.


DIVERSOS

Primera quinzena de desembre de 2021

Recomanem Autora: Maite Salord

ES NECESSITA PLANXISTA A TÀRREGA amb experiència mínima de 5 anys per incorporació inmediata. Interessats truqueu al telèfon 618 722 258 (Andrés).

Editorial: Edicions Proa Gènere: Novel·la

EL PAÍS DE L'ALTRA RIBA

La recepta

ccma.cat

Llobarro a la donostiarra amb patata i ceba

Un avió alemany que ve de bombardejar la costa nord d'Àfrica cau a l'illa de l'Aire, al sud-est de Menorca. Alhora, a la ciutat d'Alger, l'Alfred Gold i el seu net Daniel, jueus que han travessat França fugint dels nazis, obren una sastreria. La visita d'un elegant colon francès, Michel Bisset, que regenta el restaurant més luxós de la capital algeriana, el Cafè de París, els obre una esperança. Al restaurant, el jove Daniel Gold coneix l'Omar, un excombatent de les tropes franceses, i la Isabel, una noia provinent de Fort de l'Eau, població de la badia d'Alger fundada i habitada per menorquins. Cinquanta anys més tard, els carrers de Barcelona, la Marta i la Hanna, inicien una relació amorosa en què pesen els secrets i la memòria familiar de l'una i de l'altra. L'encreuament de les dues històries confegeix un tapís que mostra, entre violents episodis col·lectius, unes vides que s'aferren a l'amor i a la solidaritat.

Autora: Glòria Sabaté Ingredients: · 4 lloms de llobarro de 150 gr · 4 patates agres petites · 2 cebes de Figueres petites · Farigola i romaní

· Oli d'oliva verge · Julivert · All · Llorer

· Bitxo · Vinagre de xerès · Sal · Pebre

Elaboració:

Per començar, posarem en una safata les patates tallades a quarts i amb pell, i les cebes també talades a quarts i pelades, les amanirem amb oli, sal i pebre. Els hi posarem també una mica de farigola i romaní per sobre i les deixarem coure al forn a 170 graus durant uns 40 minuts. Per fer la salsa donostiarra, sofregirem l'all laminat, el llorer i el bitxo en un cassó amb oli ben calent. Quan estigui tot ben dauradet, retirarem el cassó del foc i afegirem el vinagre de xerès. Ho reservarem. A continuació, en una paella amb una mica d'oli, saltarem el llobarro, ja salat, pel cantó de la pell. Quan la pell sigui dauradeta, posarem el llobarro en una safata untada amb oli. El cobrirem amb la salsa donostiarra i el deixarem coure al forn durant 7 minuts a 170 graus. I ja per acabar, emplatarem el llobarro, l'amanirem amb una mica més de salsa donostiarra. Hi posarem les patates i la ceba al costat i guarnirem el plat amb una mica de julivert.

A COVA DA MEIGA

TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA

Editorial: Bindi Books Gènere: Novel·la

BRUIXES

Els relats d'aquest llibre enalteixen el paper i la saviesa de les bruixes alhora que no renuncien a la seva besant més màgica, sovint amagada. Les bruixes, dones sàvies que des dels temps antics han ensenyat els seus coneixements sobre la cura del cos i de l'ànima a filles, netes, veïnes i veïns. Les seves mans guareixen, preparen aliments i ajuden a néixer i a morir. Viuen en comunió amb la natura i, d'ella, obtenen tot el seu saber, tot allò que necessiten. Són dones de totes les èpoques, edats i condicions, i les trobem per tot arreu. Deu relats basats en les bruixes més conegudes de la nostra història i aquells qui les van perseguir i ajudar. Glòria Sabaté ha escrit un homenatge a aquestes dones màgiques, al seu llegat i a la seva memòria. Un viatge a través del temps i les estacions de l'any meravellosament il·lustrat per Eva Sánchez.

TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES

029 360

Horari: de 10 h a 14 h i de 17 h a 20 h

El racó de l'app

Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

Sudoku

fàcil ↓ Com jugar? S’han d’omplir totes les caselles buides de manera que en cada columna vertical, horitzontal i en cada caixa de 3x3 caselles hi hagi els números de l’1 al 9 sense repetir-ne cap.

www.sudokusweb.com

difícil ↓

www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor:

temps especial per la libido. Salut: gestiona les emocions. Treball: mira el que et pertany.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: pots tenir conflictes. Salut: excés d'energia. Treball: actitud proactiva i participativa.

BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: no et dispersis. Salut: moment de compromís. Treball: necessites més dinàmica.

CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: intensa energia seductora. Salut: fes coses que t'agradin. Treball: període d'alt voltatge.

LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: cuida les emocions. Salut: canalitza les energies. Treball: escolta i observa als companys.

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: temps d'espera. Salut: excés d'estrès. Treball: moment de renovar projectes.

BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: contempla els teus valors. Salut: etapa conflictes. Treball: controla les inversions.

ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: moment d'una nova relació. Salut: discussions. Treball: reforça el lideratge.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII.

Amor: lliura't de les càrregues tòxiques. Salut: medita. Treball: separa el gra de la palla.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: Venus t'aportarà bellesa. Salut: gaudeix més. Treball: estableix vincles econòmics.

AQUARI 21-I / 19-II. Amor: etapa per una nova relació. Salut: tensió arterial. Treball: xafa l'accelerador a fons.

PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: no et precipitis. Salut: concentra la teva ment. Treball: apostar per un nou camí.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

(1 persona per classe). Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

Consultes tarot 617 029 360

NOOK La llibreria Barnes&Noble ofereix un ampli catàleg digital a la seva app Nook. Amb més de quatre milions de llibres electrònics, novel·les gràfiques, còmics, manga i revistes, Nook ofereix una eclèctica col·lecció de continguts per a pràcticament tot tipus de lectors. ROBLOX Aquesta aplicació es mereix un lloc dins de les apps essencials perquè es tracta de molt més que un simple joc. Amb més de 160 milions d'usuaris actius i amb la representació de més de la meitat de tots els nens d'Estats Units a la plataforma, l'expansió de Roblox l'ha convertit en un univers en línia estil metavers que pretén ser el futur de la interacció en línia. És una plataforma per al desenvolupament de jocs i es responsable de l'interès de milions de nens en aprendre a codificar i a desenvolupar software.

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com solucions Sudoku

fàcil ↓

Anuncis BREUS

Horòscop

difícil ↓

22


A

l’Agenda

del 02 al 16 de desembre de 2021

de les Comarques

Fins al 12/12

MOLLERUSSA Exposició: Retrobament a càrrec de l'escultor Nacho Culleré. De 5 a 8 de la tarda (de dilluns a divendres) i de 2/4 d'11 a 2/4 de 2 del migdia i de 5 a 8 del vespre (dissabtes, diumenges i festius), a la sala d'exposicions del Museu de Vestits de Paper.

Dijous, 02/12

TÀRREGA Representació teatral a càrrec dels alumnes d'arts escèniques de l'Escola Ondara de Tàrrega: Tots som Antígona (1r de Batxillerat). A la 1 del migdia i a 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Ateneu.

TÀRREGA Cine Club La Lloca: Petite Maman de Céline Sciamma (Drama · França 2021). A 2/4 de 10 de la nit, als Cinemes Majèstic.

Del 04/12 al 06/12

TÀRREGA 22a Fira d'Artistes i Activitats Tradicionals. Més d'un centenar d'estands amb art, disseny i artesania + tallers i activitats familiars. Entrada gratuïta. D'11 a 14 h i de 17 a 21 h, a l'Espai Fassina, Espai MerCAT i plaça de les Nacions sense Estat.

Dissabte, 04/12

AGRAMUNT Atrapacontes amb l’Aula d’Extensió Universitària. Adaptació i narració del conte de Nadal La felicitació. Després del conte es farà un taller de confecció de felicitacions. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Municipal.

BALAGUER

Primera quinzena de desembre de 2021

Encesa dels llums de Nadal: arribada de la Missatgeria dels Reis Mags i rua pels carrers de Balaguer. A les 11 del matí, sortida des de la plaça de la Sardana.

AGENDA

MOLLERUSSA Concert: I-Nuits. Presentació del seu nou disc. A les 7 de la tarda, al Teatre L’Amistat.

AGRAMUNT

MOLLERUSSA

23

Encesa de llums amb l’arribada de l’Estel d’Orient i la Polsim. Actuaran alumnes de l’EScola Municipal de Música de Balaguer (EMMB) i de la Xemenia – espai de dansa. A 2/4 de 8 del vespre, des de la plaça del Mercadal.

Diumenge, 05/12

Divendres, 03/12 Entrega dels Reconeixments Ànima Ciutat de Mollerussa a l'activista kurda-catalana Amina Hussein per la seva labor compromesa i el seu coratge en donar visibilitat a la Revolució de Rojava. A les 8 del vespre, al Teatre L'Amistat.

Xocolatada a càrrec de l’associació de comerciants del Centre Històric. A les 5 de la tarda, al carrer Major i al carrer d’Avall.

Temporada de balls. Balls de diumenge amb l'orquestra Premium. A partir de les 7 de la tarda, al pavelló firal.

BALAGUER Fira Mercat de Santa Llúcia. De 10 del matí a 8 del vespre, a la plaça Mercadal.

Dies 05/12, 06/12, 07/12 i 08/12

AGRAMUNT Escala en Hi-Fi. Les dones de l'Esbarjo amb la Marató de TV3. Espectacles per recaptar fons per la Marató de TV3. Preu: 10 euros. A 2/4 de 9 del vespre (diumenge 05 i dilluns 06); a les 10 de la nit (dimarts 07) i a 2/4 de 8 de la tarda (dimecres 08).

Dijous, 09/12

TÀRREGA Concert-mostra dels alumnes més petits de l'Escola Muncipal de Música de Tàrrega: Kids winter concert. A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Divendres, 10/12

TÀRREGA Projecció del documental Balandrau, infern glaçat de Guille Cascante. La sessió inclourà un col· loqui amb el director. A 2/4 de 10 de la nit, a Cinemes Majèstic.

Dies 11/12 i 12/12

PREIXANA 8a Fira Gastronòmica De Prop. Activitats, tallers, tastos amb productes del territori. Durant tot el dia.

NOTA INFORMATIVA

Tots aquests actes poden experimentar modificacions o cancel·lacions atenent a l’evolució de la situació sanitària. Podeu consultar els canals oficials de comunicació de cada ajuntament.

Dissabte, 11/12

Dissabte, 18/12

TÀRREGA

MOLLERUSSA

27ª Temporada d’Arts Escèniques: La sort (biodrama) a càrrec de Juli Disla i Jaume Pérez. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

57è Concurs de Vestits de Paper de Mollerussa. A les 10 de la nit, al Teatre L'Amistat.

Diumenge, 12/12

Mercat de les Antiguitats i les Arts amb articles de col·leccionisme. A partir de les 5 de la tarda, al carrer del Carme.

AGRAMUNT Temporada de balls. Balls de diumenge amb l'orquestra Madison. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

BALAGUER Teatre. Representació de l’obra Els ocells, de la compañía La Calòrica. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal de Balaguer.

OS DE BALAGUER 11a Fira de les Aspres Exposicions, esmorzar popular amb brasa, festa de la suca, venda de productes i activitats amb ponis. Durant tot el matí, pels carrers del poble.

TÀRREGA Descobertes a l’entorn: Parc de Sant Eloi i masies de Tàrrega. A les 9 del matí, sortida des de l’Espai Fassina. Tast de Vermut obert a tothom (amb inscripció prèvia). A les 12 del migdia, al local de la Societat Ateneu. Sessions de ball de diumenge amb el grup Mediteranea. A les 7 de la tarda, a l'Espai MerCAT.

TÀRREGA

Fins al 08/01

TÀRREGA Exposició: Art-mobile: Vehicles clàssics sobre tela i paper de Raül Contreras. A Gerart Gallery.

Si voleu

anunciar la vostra activitat o festa en aquesta secció truqueu al:

973 501 878 o bé envieu un correu electrònic a: publicitat@

comarquesdeponent.com


24 MARINA RÚBIES

“La Fira de les Aspres és possible gràcies a la gent del poble” Estefania Rufach i Fontova és alcaldessa d'Os de Balaguer i vicepresidenta segona de la Diputació de Lleida. La vila, l'ajuntament i l'associació d'empresaris i comerciants ja ultimen els detalls de la convocatòria gastronòmica, turística i cultural que s'impulsa en el marc de l'onzena edició de la Fira de les Aspres, ja característica del Montsec; una fira que exposa productes gastronòmics i artesans de proximitat que dona a conèixer el poble, però també la comarca de la Noguera.

Marina Rúbies

Com neix la fira de les Aspres? És una fira que sorgeix dels comerciants d'Os de Balaguer i la seva associació, amb l'objectiu de fer valdre el seu producte, i on l'Ajuntament n'és col·laborador. No és una fira molt gran, tot i que ja anem per l'onzena edició, però s'hi poden veure tots els productes que fem aquí i dels pobles dels voltants, per tal de conèixer una mica més el territori i tot el que s'hi fa. La veritat és que és un certamen que ha tingut força acceptació, encara que fa més d'un any que no hem pogut reprendre-la, a causa de la covid-19. Aquest any hi tornem amb moltes ganes i il·lusió. Quan podem visitar aquesta fira? La cita és el diumenge 12 de desembre. La fira de les Aspres és una activitat de matí, que s'inicia al voltant de les 9 h o 9.30 h. És en aquests moments que comença a haver-hi moviment, i dura aproximadament fins a les 14 h del migdia, quan tothom fa la parada per anar a dinar. És un matí concentrat, ple d'activitats i propostes ben diverses. Enguany també hi haurà un esmorzar popular? I tant, fa uns quants anys que es prepara un bon esmorzar. Ja és gairebé obligatori programar dins de les activitats l'esmorzar de brasa, a més que anticipem que el dia 12 de desembre farà fred i serà una cita ideal per omplir la panxa i entrar en calor. És una activitat on els mateixos habitants del poble preparen aquest esmorzar i la brasa, i així tothom pot compartir l'àpat mentre agafen forces per la fira.

Quin és el principal atractiu de la fira? Són els productes de la nostra vila. Tenim dos molins d'oli, els torrons Alemany, a més de pastisseria, formatgeria i carnisseria; i a part, també tenim un gran nombre de productes dels voltants. Però no només ens quedem en això, sinó que portem activitats pels més petits. A tall d'exemple, podran passejar amb els ponis de l'Albert Hermoso, que té seu aquí a Os de Balaguer. També hi haurà els grallers del poble, i portarem un espectacle de dracs gegant perquè passegin pels carrers del poble. I podrem comptar amb una exposició de motos antigues pels amants de. Tant els pares, mares com la canalla podran passejar per la fira i passar un matí ben diferent. Així el públic és molt obert, perquè hi ha activitats de tota mena. I tant, convidem un públic familiar. L'atractiu no és només passejar per la fira i fer un tast dels productes, sinó que hi haurà aquest vessant més cultural que acompanyarà durant tot el matí els i les visitants. Volem que la gent que ens visiti pugui conèixer Os de Balaguer, la seva gent i els seus comerços. La fira és una tornada a la normalitat? Sí, ja ho vam veure amb la celebració de la festa major a finals de setembre, perquè va ser tot un fet revulsiu això de poder tornar a fer activitats. Ara, doncs, esperem no quedar-nos a casa i poder tornar a sortir per recuperar una nova edició de la fira. Perquè la fira es fa tota en obert, oi? I tant, és una fira de carrer, on els expositors venen els seus productes als vol-

tants de l'Ajuntament, la plaça de la Font i els carrers principals de la vila. L'única activitat més 'tancada' és una exposició de trenta retrats de professionals sanitaris del CAP de Balaguer. La mostra porta per títol 'Gràcies', i és obra del pintor Elies Seguí. Aquesta exposició ha anat voltant pels pobles de la comarca i l'exposarem en el marc de la fira, per retre un homenatge. Es tracta d'una fira segura llavors. Certament, volem posar totes les garanties d'espais segurs, així que hi haurà punts de desinfecció amb gel hidroalcohòlic i altres mesures. Volem desenvolupar-la amb precaució, com portem fent tot aquest temps. Quants expositors podrem trobar a la fira? En referència al nombre d'expositors, la fira encara no està clausurada. A causa dels indicatius, vam estar dubtant sobre si tirar-la endavant, així que estem a l'expectativa i no hem tancat res. En anteriors edicions hem comptat amb uns 25 o 30 expositors, tot i que enguany encara no podem assegurar si tindrem els mateixos, se'n restaran o afegiran. La nostra intenció és tornar a fer la fira com cada any, i amb les garanties necessàries per tornar a la normalitat. Així, quin és el missatge des de l’Ajuntament? Que la gent vingui a la fira, és un entorn molt familiar amb activitats de tota mena. És una fira que es duu a terme gràcies a la gent: comerciants, grallers, l'ajuntament, el jovent, l'AMPA de l'escola, etcètera. És una fira d'associacions i comerços per donar-se a conèixer, celebrar el nostre poble i la seva gent.

ENTREVISTA

Noguera

Primera quinzena de desembre de 2021

Estefania Rufach i Fontova, alcaldessa d'Os de Balaguer


Turn static files into dynamic content formats.

Create a flipbook
Issuu converts static files into: digital portfolios, online yearbooks, online catalogs, digital photo albums and more. Sign up and create your flipbook.