COMARQUES DE PONENT 529 by Comarques de Ponent

La notícia | 06

La Comissió de Salut Pública recomana esperar 5 mesos per posar-se la dosi en cas d'haver tingut la covid

Any 24 | Núm. 529 | 2a quinzena | gener 2022

www.comarquesdeponent.cat

MARINA RÚBIES

El veïnat del Canós es mobilitza per frenar la macrogranja de 9.600 porcs 07 Cervera

Es recupera el públic pel Cant de les Completes amb inscripció prèvia.

09 Tàrrega

Retorna la festa dels Tres Tombs, que durarà tot el cap de setmana.

10 Mollerussa

Actuació al camí d’Arbeca amb la construcció de dos ressalts.

14 Artesa de Segre

Reconeixement a l’alcalde Mingo Sabanés després de 26 anys de servei.

16 La Ponbla de S. 40 quilòmetres de via verda entre la Pobla de Segur i Cellers.

17 Borgues Blanques Demostracions gastronòmiques a la 59a Fira de l’Oli.

OPINIÓ

Segona quinzena de gener de 2022

EDITORIAL

El futur mediambiental de Ponent Número 529

2a quinzena de gener de 2022 Direcció Roser Torruella Redacció Marina Rúbies Fotografia Marina Rúbies Cap de Publicitat Roser Torruella Disseny i Publicitat Cristina Castells Col·laboradors: Teresa Miserachs Carme Álvarez

A les terres de Lleida s'ha començat l'any amb diverses propostes opaques damunt la taula. No és només una sola comarca, vila o ciutat, sinó que, arreu del territori, s'adverteixen projectes molt decisius en el sentit del medi ambient. Per una banda, existeix la possibilitat que un poble de tan sols 20 veïns hagi d'assumir una macrogranja de 9.600 porcs. No es vol menystenir l'ofici de la ramaderia, però considerar la construcció d'un complex intensiu a pocs metres d'un espai protegit ja crida l'atenció. Aquesta pedania, que pertany al municipi de Plans de Sió, reclama que es troba amb elevades dificultats per accedir a la informació sobre el projecte de construcció de la granja porcina d'engreix, en fase d’exposició

L’edita Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU Dipòsit legal: 1210 - 99 Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director

redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector

redaccio@comarquesdeponent.com Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

pública a l’ajuntament. Per fer-se'n una idea, es plantegen 4 naus que superen els 2.000 m² cadascuna, un femer de 700 m³ i una bassa gran bassa per a purí amb capacitat d'emmagatzemar més de 15.400 m³ d'excrements, només per començar. És comprensible que un poble de 20 persones no vulgui assumir les conseqüències que això comportaria. En la memòria, s'explica que "la superfície mostra inoportunitat dels conreus per problemes de reg i de comercialització, que obliguen a ell (promotor) i a la resta de pagesos de la zona a complementar les activitats agràries amb les ramaderes". I és molt comú descobrir-se amb gent que necessita diverses feines per sobreviure,

però parlem del propietari d'una agència immobiliària. És necessari que aquesta proposta sigui de tals magnituds per algú que té un altre ofici ben diferent del sector primari? Justament en una zona de camps verds, protegida per les seves aus, castells i ermites romàniques d'interès cultural i històric. Aquesta polèmica no queda al marge de les tres línies MAT que creuaran la província, algunes més ben presentades (o soterrades) que d'altres; o tampoc d'uns possibles Jocs Olímpics d'hivern que rellueixen per l'atracció de visitants i, no obstant això, amaguen conseqüències adverses per una economia de muntanya, ja ben afligida, a causa de la seva dependència del turisme.

Carlos Gibert, Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida

Més enllà de la Fira de l’Oli de les Borges Blanques Entenc l’agricultura com la gestió sostenible del medi ambient. I això, a les Garrigues fa centenars, per no dir milers d’anys, que ho venim fent. Ara però ens enfrontem a nous reptes; set mesos abans que finalitzi ja hem esgotat tots els recursos naturals que tenim per tot l’any. Cap al mes de maig ja hem saturat el planeta de gasos d’efecte hivernacle i de la seva capacitat d’absorció de residus i de regeneració. “La història és un sistema d’alerta primerenca” deia Norman Cousins. Així com feien els nostres padrins, hem de reciclar, gestionar millor els propis recursos naturals i estalviar energia. El porta a porta, la gestió de boscos i purins i les comunitats energètiques locals en son les eines. Una economia sostenible i alternativa al model capitalista i al predomini dels mercats financers, deia Cristian Felber ja al 2008, quan predicava sobre l’economia del bé comú. Al 2015, les Nacions Unides marcaven els 17 ODS pel 2030 i la UE dóna a Espanya 70.000M€ aquests tres anys, més del que ha posat sumant tots els anys en que hi pertanyem, per

a transformar aquesta economia mitjançant la digitalització i la bioeconomia circular per a descarbonitzar-nos. Perfecte, no tan sols subsidis a la pagesia, calen aquest ajuts per transformar el món rural. No n´hi ha d’altra que tancar l’aixeta a l’èxode juvenil i repoblar d’urbanites i immigrants del tercer món, aquests territoris respecte a la gran metròpoli, ofegada en la precarietat i els impostos climàtics. La digitalització de l’agricultura 4.0 mitjançant fibra òptica i 5G permetran tant fer un balanç de resultats de les nostres finques com l’accés al bigdata i a l’IOT, previsió clima, estalvi d’aigua, control i assegurança de la producció,... a temps real i a punta de dits. Els nous cultius han de ser ecològics, sostenibles i de proximitat, això vol dir que s’hauran de vendre més cars a la botiga? Doncs sí, els nostres productes i l’oli en particular son la base d’una dieta equilibrada, font de salut i qualitat de vida. Quan val la salut? I ho sabem ara més que mai doncs la COVID-19 és una de les moltes malalties que ens portaran l’irreversible crisi climàtica.

CALAIX DESASTRE

Cal començar doncs per transformar l’agroindústria, també a nivell polític. La nova conselleria d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural n’és un clar exemple. Lligar el clima amb l’agricultura és un model que a les Garrigues coneixem per herència. I particularment volem veure en la fira de l’Oli d’Oliva Verge Extra de les Borges Blanques la primera fira en clau transformadora. Hi havia art en el packaging i excel·lència en els sucs d’OOVE i en format virtual i presencial. El tret de sortida d’una nova realitat post COVID, una nova economia verda i digital, cooperativa i rural. D’un sector, el de les PIMEs i cooperatives de l’oli que, segons PRODECA, augmenta en exportacions (més de 2.000 M€ del 2015 al 2019). I, que em perdonin els del vi, però no s’ha vist tant afectat pel tancament de la restauració. La pregunta que aquí ens fem es: s’imposarà la salut a la nostàlgia i cert romanticisme? Sigui com sigui la tradició, la cultura i el paisatge caldrà preservar-los segur. Salut!

Teresa Miserachs

Indultar bruixes El lector opina Comarques de Po Po nent® ofereix aquesta aquesta secció secció a a tothom tothom queque vulgui vulgui expresexpressar-se. sar-se. Aquesta Aquesta publicaciópuno blicació s’identifica no necessàriament s’identifica ne amb cessàriament les opinionsamb ex pres les opinions sades en els exarticles pressades signats. en els articles Heu d’acompanyar signats.fotocòHeu d’acompanyar pia del DNI i el vostre fotocòpia telèdel DNI fon. Acceptem i el vostre quetelèfon. signeu Acceptem amb pseudònim que signeu o inicials. amb pseudònim Els articles han o inicials. de ser com Els articles a màximhan de 20 de línies ser com (1.200 a màxim de i 20 caràcters) Comarques línies (1.200 es caràcters) reserva el dret i Comarques de retallar les es reservaperelqüestions cartes dret de d’espai. retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Ai merededéusenyor, a hores d’ara ja no sé si em fa més por l’acció o la inacció d’aquest govern, perquè a la inacció ja ens hi hem acostumat i mira, qui dia passa any empeny i si més no, no passa res; però quan passen a l’acció... això ja son figues d’un altre paner. Quan penses que ja res et pot sorprendre, sempre troben la manera de deixar-nos completament astorats i avergonyits perquè no deixen mai de sorprendre’ns i gairebé sempre negativament, també us ho he de dir. Perquè no em negareu que fa vergonya aliena tot plegat i miris cap on miris. Que la Colau ha decidit que ha de posar més noms de dona als carrers de Barcelona? Doncs em sembla absolutament just i necessari. Que la persona responsable de fer la placa no s’adonés de la falta? pot passar, però que ningú veiés que a la pobra Matute li havien canviat el sexe i a més posat l’accent malament, això ja és per fer rodar caps i demostra un cop més que només hi son per cobrar. Que el Pedrito vol emular a l’Aznar, ja veus tu quin model a imitar, i ha decidit jugar a soldadets i marcant paquet ha decidit enviar una fragata a Rússia (ja els podia enviar la del Piolín

posats a fer) no fa cap gràcia, encara rebrem sense jugar i és patètic i preocupant alhora. I mireu, no sé si soc jo, o és un efecte secundari de les vacunes, però cada dia entenc menys res de tot el que està passant. Vagi per endavant que les bruixes (algunes) sempre m’han fascinat i tenen tot el meu respecte i admiració, perquè sempre he pensat que eren un pou de saviesa i coneixement, i per aquella part de misteri que les envolta també, i estic segura que d’haver viscut al segle XV o XVI jo també hauria acabat a la foguera o a la forca per heretge, no per sàvia. Ara, voleu dir que no tenim cap altra prioritat que “reparar la memòria històrica, dignificar i reivindicar les dones acusades de bruixeria”? Aragonés ha reconegut el “feminicidi institucionalitzat” que va suposar la caça de bruixes. Voleu dir que si miréssim una mica i no caldria aixecar massa la catifa, no trobaríem caça de bruixes institucionalitzada a dia d’avui? I si enlloc de perdre temps i forces en una causa digna però innecessària com és la caça de bruixes del segle XV us dediquéssiu a la caça de bruixes del segle XXI? Vols dir Pere, que si miréssiu bé no trobaríeu causes més

properes fins i tot en el temps per dignificar i reivindicar? Saps què és la memòria històrica? Saps quantes ànimes encara clamen i reivindiquen justícia perquè encara no s’han trobat els seus cossos? I ja sense posar-nos tan profunds, si haguéssiu dedicat tot aquest temps i esforços en protegir la llengua? Perquè mireu què ha passat, molta tonteria tonta amb el percentatge de Netflix i altres plataformes, moltes performances del senyor Rufian però ja hem perdut un 25% de català a les escoles. I ho sabeu oi que després del 25 vindrà el 50 i que acabaran estudiant altre cop en castellà amb una assignatura de català? Perquè dir que lluitarem amb totes les eines que tinguem és com dir que no farem res. Mira que us ha tocat viure uns moments on podríeu demostrar les qualitats de polítics brillants si en fóssiu, però ni un, ni una, cap, ni d’aquí ni d’allà està a l’alçada. Haver d’aguantar al FAQS més d’una hora una entrevista feta a mida per mirar de blanquejar al conseller Elena n’és una prova i demostra que les coses no es fan bé. I si us plau si no podeu fer res important, al menys no fem més el ridícul.

Segona quinzena de gener de 2022

LA NOTÍCIA

Els veïns es van reunir amb Jéssica Albiach per impedir que el projecte tiri endavant

El projecte d’una macrogranja de 9.600 porcs mobilitza el veïnat EL CANÓS (Segarra)

MARINA RÚBIES

Pancarta contrària a la macrogranja que es vol instal·lar al Canós.

L’Associació de veïns del poble del Canós ja es mobilitzen des de fa més d’una setmana per intentar aturar el projecte de macrogranja que es planteja ben a prop de la seva localitat, concretament a un quilòmetre de la població on viuen una vintena d’habitants. De fet, el dissabte 22 van declarar a l’ACN que s’han trobat amb moltes dificultats per accedir a la informació sobre el projecte, que es troba en fase d’exposició pública a l’ajuntament. “No és ramaderia, això és

indústria”, va explicar la presidenta de l’Associació de Veïns del Canó, Gemma Castro, que remarca que els habitants no estan en contra de les granges sinó del model que planteja aquest projecte, el qual preveu ocupar una finca de més de 21.000 metres quadrats. Castro considera que instal·lar una macrogranja al costat del municipi és una “massacre mediambiental”, a més de l’impacte paisatgístic i la despoblació que suposaria. “Per què s’ha de posar una granja aquí a tocar quan

Jéssica Albiach (En Comú Podem) amb la presidenta de l’Associació de Veïns del Canós.

tota la gent que hi viu hi està en contra?”, va formular Castro, que va afegir que els veïns es continuaran mobilitzant fins on calgui per aturar el projecte. La líder dels Comuns al Parlament, Jéssica Albiach, va visitar la localitat i es va reunir amb alguns veïns. Albiach va aprofitar per instar la consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, a “dir un no definitiu” a les macrogranges que es plantegen arreu del territori català. “Posar una macrogranja aquí seria com posar un Primark al costat d’un co-

TÀRREGA (Urgell)

Salut demana ajudes europees pel projecte de l’hospital d’atenció intermèdia El Departament de Salut de la Generalitat ha afegit dins de les seves prioritats la construcció de l’hospital d’atenció intermèdia a Tàrrega, un projecte reivindicat per l’Urgell i voltants i que va veure’s estancat a causa de la crisi econòmica del 2008. Tal com va avançar el Segre, Salut ha realitzat la sol·licitud d’ajuts de la Unió Europea per obtenir finançament i construir l’equipament a través d’una de les línies del programa Next Generation. Alba Pijuan, alcaldessa de Tàrrega, ha explicat que «és una molt bona notícia per Tàrrega i la seva àrea d’influència», i també que “el projecte està damunt de tot de la carpeta

ANNA BERGA (ACN)

MARINA RÚBIES

merç de proximitat”, va comparar Albiach durant la seva visita, que considera que projectes com la macrogranja que es planteja al Canós són una “autèntica barbaritat” i un “despropòsit que només faria que enfonsar més el territori”. Per això, va demanar a l’alcalde dels

Plans de Sió que no “s’inhibeixi” en aquest tema i també ha demanat a la consellera Teresa Jordà que posi fre als projectes de macrogranges. Albiach també va explicar que el territori està “saturat” pel que fa a la contaminació del subsol i dels aqüífers, i defensa que

aquests projectes tenen un impacte paisatgístic i mediambiental, a més d’afegir que “no ajuden a crear nous llocs de feina”. Des del Comarques s’ha intentat contactar amb l’ajuntament per conèixer el projecte i la seva perspectiva, però no s’ha obtingut resposta.

Land Art, camina i gaudeix de la natura i de l’art Al municipi de Foradada (Lleida) trobem Montsonís, una entitat que compta amb la distinció de poble amb encant. Montsonís ofereix la possibilitat al viatger de fer moltes excursions, però entre elles destaca la ruta “Land Art”, en la qual descobriràs diverses escultures al llarg del camí, entre elles la flor de la vida, la Serp, l’Ou de Pasqua, i les papallones; que ho ompliran tot de màgia. Tanmateix, l’obra més destacada es troba a Ajuntament de Foradada la part més alta del poble, el Padrí de Montsonís, una escultura de fusta de 3 metres d’alçada situada en un mirador. Més info: 973 400 265 | www.montsonis.org

Tast i maridatge a les caves Freixenet Les centenàries Caves Freixenet es troben a Sant Sadurní d’Anoia, el cor del Penedès, i tenen les seves portes obertes durant tot l’any perquè els visitants puguin endinsar-se en el màgic món de les bombolles i viure una experiència única. La visita Freixenet Tour convida a descobrir l’art de l’elaboració del cava i a gaudir dels deliciosos escumosos de Freixenet. També s’ofereixen visites privades i a la carta on els protagonistes són els sabors i les aromes a través del tast i el maridatge. Més info: 938 970 000 | www.freixenet.es

Grup Freixenet

Solsona Experience de Salut a Lleida, i també és un dels primers en l’àmbit de tota Catalunya per invertir fons europeus”. Aquest hospital permetria atendre pacients de mitjana i llarga estada, a més d’oferir cures pal·liatives; i en números, podria acollir 110 llits per mitjana i llarga estada, i 25 places per al tractament de malalties cròniques, rehabilitació i cu-

res pal·liatives. La construcció està prevista als terrenys situats al costat del CAP, ja que la intenció és connectar-los mitjançant les obres d’ampliació del centre sanitari, amb execució prevista pròximament. El Departament de Salut ha de sol· licitar a l’Ajuntament la cessió de 10.000 metres quadrats de terreny.

Sabies que la comarca del Solsonès ofereix diverses experiències turístiques per a tots els públics? Des de visites culturals, com la Catedral de Solsona o visites teatralitzades, on descobriràs la zona d’una forma diferent i divertida; fins a rutes de senderisme o visites per conèixer la gastronomia, el comerç, Solsona Experience l’artesania i la història de Solsona. Descobreix tot el que aquesta comarca pot oferir amb Solsona Experience! Més info: 663 668 184 | https://solsonaexperience.com

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de gener de 2022

Experts pronostiquen que l’alt nivell de contagis es mantindrà almenys dues setmanes més LLEIDA La sisena onada segueix encara sense amainar. A la regió sanitària de Lleida hi ha acumulats des de l’inici de la pandèmia 90.948 casos confirmats per PCR/ TA. Són 92.849 si es tenen en compte totes les pro-

ves. Un total de 772 persones han mort per coronavirus des de l’inici de la pandèmia, cap més de les declarades en les darreres hores. El risc de rebrot puja a 5.824, 107 punts més, i la

velocitat de propagació es redueix una centèsima a 1,15. La incidència a set dies és de 2.787. El 20,16% de les proves que es fan surten positives. A la regió hi ha 106 persones ingressades, sense canvis en les

CASOS POSITIUS PER COMARQUES Dades i comparativa de les dues últimes setmanes

ció baixa tres centèsimes, a 1,11. La incidència a set dies és de 2.492. El 17% de les proves que es fan surten positives. Hi ha 16 persones ingressades en aquesta regió, dues menys que en el balanç anterior.

Dades 24/01 Risc alt

50.482 (39.456)

+12

480 (468)

PLA D'URGELL

+2.286

9.310 (7.024)

85 (82)

URGELL

+2.263

8.752 (6.489)

74 (71)

NOGUERA

+2.169

9.427 (7.258)

76 (72)

SEGARRA

+1.702

5.523 (3.821)

41 (41)

ALT URGELL

+1.031

4.425 (3.394)

36 (36)

GARRIGUES

+1.006

4.112 (3.106)

33 (32)

+740

3.282 (2.542)

41 (41)

SOLSONÈS

compte totes les proves. Un total de 171 persones han mort per coronavirus des de l’inici de la pandèmia, cap més en les darreres hores. El risc de rebrot cau 188 punts, fins a 5.228, i la velocitat de propaga-

VÍCTIMES MORTALS

+11.026

SEGRIÀ

darreres hores. A la Regió de l’Alt Pirineu i Aran, el risc de rebrot cau 188 punts. Hi ha acumulats des de l’inici de la pandèmia 16.549 casos confirmats per PCR/TA, 111 més. Són 17.009 si es tenen en

VAL D'ARAN

+596

2.807 (2.211)

14 (14)

PALLARS JUSSÀ

+574

2.352 (1.778)

82 (82)

PALLARS SOBIRÀ

+331

1.414 (1.083)

3 (3)

ALTA RIBAGORÇA

+227

669 (442)

8 (7)

Risc mitjà - alt Risc mitjà - baix

VAL D'ARAN

Risc baix

Risc rebrot:

5709.71

Taxa contagi:

PALLARS SOBIRÀ

0,86

Risc rebrot:

4600,52

Taxa contagi:

0,99

ALTA RIBAGORÇA

Risc rebrot:

5723,37

Taxa contagi:

ALT URGELL

0,89

Risc rebrot:

5038,57

Taxa contagi:

1,35

PALLARS JUSSÀ Risc rebrot:

4293,03

Taxa contagi:

1,11

SOLSONÈS Risc rebrot:

5324,07

TAULA DE VACUNACIÓ PER COMARQUES

1a dosi % / persones

Taxa contagi:

Pauta completa*

1,10

NOGUERA

Risc rebrot:

5360,65

Dades del 24 de gener

73,89% (14.945 persones)

70,49% (14.257 persones)

ALTA RIBAGORÇA

76,84% (2.900 p.)

73,74% (2.783 p.)

GARRIGUES

80,38% (15.089 p.)

77,35% (14.520 p.)

NOGUERA

78,63% (30.438 p.)

75,85% (29.362 p.)

PALLARS JUSSÀ

76,72% (10.044 p.)

73,73% (9.652 p.)

PALLARS SOBIRÀ

70,01% (4.855 p.)

67,42% (4.675 p.)

PLA D'URGELL

79,43% (29.184 p.)

75,64% (27.793 p.)

SEGARRA

78,49% (17.914 p.)

75,31% (17.188 p.)

SEGRIÀ

82,25% (171.625 p.)

78,44% (163.669 p.)

SOLSONÈS

78,20% (10.473 p.)

74,83% (10.022 p.)

URGELL

81,75% (29.629 p.)

78,26% (28.364 p.)

6075.66

VAL D'ARAN

75,48% (7.536 p.)

71,79% (7.167 p.)

ALT URGELL

Taxa contagi:

1,11

SEGRIÀ Risc rebrot:

5088,24

Taxa contagi:

1,53

Risc rebrot:

Vol eu

cist e

? lla

sta e u aq

Risc rebrot:

5925,42

Taxa contagi:

1,12

5204,84

A Comarques de Ponent sortejarem mensualment

2 CISTELLES

CAPRABO amb varietat de productes entre els nostres lectors

us l ! a r e ga l e m

PLA D'URGELL

Risc rebrot:

1,12

Font: Salut/Dades Covid - CCMA

Risc rebrot:

7260,54

GARRIGUES * El criteri general és l'administració fins al moment és de dues dosis, amb l'excepció de les persones que els hi pertoqui una tercera dosi o que hagin patit la malaltia amb anterioritat.

SEGARRA

Taxa contagi:

1,09

Taxa contagi:

1,11

Taxa contagi:

Participar és molt fàcil! 1. Regala’ns un m’agrada a la publicació de la cistella. 2. Segueix-nos a les xarxes (Facebook i Instagram). 3. Etiqueta a la persona amb qui compartiràs la cistella. Pots participar tantes vegades com vulguis mentre compleixis els requisits.

Les guanyadors del mes de gener són:

Josep@estelada58 (Instagram) Nata Roldán (Facebook)

Enhorabona!!!!

PUBLICITAT

Segona quinzena de gener de 2022

LA NOTÍCIA · Especial Coronavirus

Segona quinzena de gener de 2022

La Comissió de Salut Pública recomana esperar cinc mesos per posar-se la dosi de reforç en cas d’haver tingut la covid CATALUNYA La Comissió de Salut Pública ha recomanat esperar cinc mesos per posar-se la tercera dosi de la vacuna en cas d’haver tingut la covid-19. L’acord assolit per l’organisme integrat pel Ministeri de Sanitat i les autonomies el dimarts 25 de gener estableix que per a les persones amb pauta completa de vacunació que després s’hagin infectat, “l’interval entre la infecció i l’administració de la dosi de reforç serà d’un mínim de quatre setmanes, però es recomana la seva administració al cap de cinc mesos del diagnòstic de la infecció”. A banda, pel que fa a menors d’entre 5 i 11 anys que s’hagin contagiat, ha acor-

dat deixar un interval de vuit setmanes per injectar la vacuna -sigui la primera o segona dosi- des del diagnòstic de la infecció. Si la infecció es produeix abans d’haver rebut alguna dosi, “s’administrarà una sola dosi de la vacuna a partir de les vuit setmanes després del diagnòstic de la infecció”. Quan el menor de dotze anys infectat ja n’hagi rebut una, haurà d’esperar vuit setmanes per posar-se la segona. L’organisme explica l’acord per a la població adulta per “l’evidència actual” que mostra que el fet de tenir covid-19 quan ja es té la pauta completa de vacunació fa que “es desenvolupi una resposta immune

GEMMA SÁNCHEZ (ACN)

més potent i més àmplia en termes de neutralitzar altres variants del virus, en comparació amb la resposta immune observada en

persones que només van patir la infecció o que només van rebre dues dosis”. A més, la Comissió de Salut Pública conclou que

“les infeccions per òmicron augmenten la resposta de cèl·lules de memòria a antígens vírics diferents de la proteïna S en comparació

amb les infeccions després de vacunació causades per la variant delta, el que implica una ampliació de la immunitat”.

CATALUNYA

El Gremi de Restauració demana la supressió del certificat covid a l’hostaleria perquè ja no promou la vacunació

ALBERT CANADET (ACN)

El Gremi de Restauració de Barcelona va demanar al Govern de Catalunya la supressió del certificat covid per entrar a bars i restaurants després de gairebé dos mesos que entrés en vigor. “Si bé la seva introducció va ge-

nerar un repunt en la vacunació, mantenir-lo com a requisit d’accés no està justificat”, va defensar el dimarts 25 de gener el director de l’associació, Roger Pallarols. Per altra banda, el gremi ha reclamat al Govern que aprovi ajudes

directes per compensar la pèrdua d’ingressos provocada per les restriccions durant la campanya de Nadal. Pallarols ha titllat de “fracàs” l’estratègia “basada en les restriccions” i ha destacat que les mesures “no han evitat que es

disparin els contagis i, en canvi, han enfonsat més els restauradors”. En el mateix escrit, el gremi exigeix al conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que “demani disculpes” i “assumeixi l’error en primera persona”.

CATALUNYA

L’oci nocturn afirma que Salut posa l’11 de febrer com a possible data de reobertura: “Encara no és segur” El sector de l’oci nocturn va sortir aquest dimarts a la tarda de la reunió amb el Govern amb una possible data de reobertura: l’11 de febrer. “L’única conclusió que tenim és la possible arrencada el dia 11 de febrer, però ens hem quedat molt neguitosos perquè no se’ns ha assegurat que sigui la data definitiva. Encara no és segur”, va afirmar el secretari general del Gremi de Discoteques de Barcelona, Ramon Mas. Les condicions d’obertura serien quasi de ‘normalitat’: amb l’horari habitual, aforament del 80 o 100% i amb pista de ball com abans. La Fecasarm ha sortit “molt decebuda” de la reunió amb la Generalitat. “No han concretat ni

justificat res. Ens preocupa el missatge d’inseguretat”, va declarar el president de Fecasarm, David López. “Salut deixa amb un interrogant la continuïtat dels nostres negocis i dels nostres treballadors”, va continuar López, que també va recordar a la Generalitat que amb l’eliminació del toc de queda i del límit de reunió de 10 persones “s’estan incentivant els botellots i les festes il·legals”. “Uns llocs on es produeixen molts més contagis que en l’oci nocturn controlat i legal. En són perfectament conscients”, va voler remarcar el president de Fecasarm, que confirmà igualment que el sector té cada cop més problemes a l’hora de cercar personal. “Moltes persones ja no volen tre-

MARTA CASADO PLA (ACN)

ballar a l’oci nocturn degut a la inestabilitat màxima”, va reconèixer López. Per la seva banda, el secretari general de Fecasarm, Joaquim Boadas, ha recriminat al Govern que no hagi reconegut “el fracàs” de les

restriccions a Catalunya. “Malgrat ser la comunitat amb les restriccions més severes en contra de la restauració i l’oci nocturn, és la comunitat amb pitjors registres en contagis, hospitalitzacions i pacients a

les UCI”, ha etzibat Boadas, que ha finalitzat reclamant que s’aprovin uns ajuts al sector “a l’alçada de les restriccions”. “Només cobreixen un 0,5% de les pèrdues acumulades. Ajuts de 100 MEUR per a pèrdues

de més de 35.000 MEUR. Totalment insuficient i ridícul”, va concloure el secretari general de la Fecasarm. Boadas també va advertir que el sector necessita “previsió” per poder treure treballadors d’ERTO, comprar material, contractar artistes o vendre entrades, accions que no es poden fer “amb dates que no siguin segures”. Per tot plegat la Fecasarm, segons el seu secretari general, va traslladar a la Generalitat que “serà responsable de forma conscient i volguda” de tot el que pugui passar als botellots i les festes privades que es pugin organitzar un cop s’aixequi la restricció de reunions de màxim 10 persones.

Segona quinzena de gener de 2022

SEGARRA

Es recupera el públic pel Cant de les Completes amb inscripció prèvia CERVERA La capital de la Segarra recuperarà el pròxim dissabte 5 de febrer el format presencial amb públic al Cant de les Completes després de fer una retransmissió per Youtube l’any passat a causa de la pandèmia. Caldrà, però, inscripció prèvia per assistir-hi i pel que fa als cantaires, només seran membres de l’Agrupació Coral de Cervera. Serà així per tal de poder controlar el nombre de cantaires i els grups de contacte, i en qualsevol cas, es convidaran reforços segons l’equilibri de les veus. Enguany també es reforçarà la seguretat dels músics i cantaires amb un test d’antígens que se’ls farà de forma prèvia al Cant. Les Completes estan declarades com a festa patrimonial d’Interès nacional. El públic podrà accedir a l’església de Santa Maria després d’haver-se inscrit prèviament al web de la Paeria de Cervera facilitant les dades personals i un correu elec-

PAERIA DE CERVERA

La Fira del Pa s'agermana amb la de l'Oli de les Borges CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

trònic. Una vegada inscrits, rebran un correu electrònic amb codi QR que s’haurà d’ensenyar a l’entrada de l’església. Des del consistori es recomana anar-hi amb força temps d’antelació i respectar les mesures sanitàries com la distància interpersonal, l’ús de la mascareta en tota l’actuació, l’ús de gel hidroalcohòlic a l’entrada i la sortida. També es recomana anar-hi amb força roba d’abrigar a causa de la ventilació de l’església. El Cant de les Completes forma part de la Festa Major

LO CARRANQUER

d’Hivern de Cervera, declarada festa patrimonial d’Interès nacional i inclosa al Catàleg del patrimoni festiu de Catalunya. Les Completes, escrites al 1870 pels mestres de capella Salvador Vidal i Joan

Pont, estan compostes de peces populars de l’època. En finalitzar les Completes, tindrà lloc el tradicional ball de l’Àliga acompanyada per la Banda del Conversatori de Cervera.

La plaça Universitat de Cervera va acollir l’acte de presentació de l’agermanament entre els dos c e r t à m e n s, q u e e s v a materialitzar el dissabte 22 de gener, dins els actes de la 59a Fira de l’Oli Qualitat Verge Extra i les Garrigues, a les Borges Blanques. Les dos fires participaran en projectes de difusió conjunts i col·laboraran en la seva promoció. En aquest, la Fira del Pa i el Cereal de Cervera va disposar d’un estand informatiu a la Fira de l’Oli, celebrada el 21, 22 i 23 de

gener. La presentació de l’agermanament va comptar amb la participació del paer en cap, Joan Santacana, i el regidor de Promoció Econòmica, Ramon Augé; l’alcaldessa de les Borges, Núria Palau; els presidents del Consell C o m a r c a l d e l a S e g a rra, Francesc Lluch, i de les Garrigues, Jaume Setó. També hi va assistir la regidora de Turisme de la Paeria, Roser Segura, i els consellers comarcals de Promoció Econòmica, Josep Esquerra, i Turisme, Montserrat Farrera.

SEGARRA

CERVERA

La Passió inicia la temporada 2022 La Passió de Cervera ja ha començat a treballar en l’organització dels assajos, de l’escenografia i les diferents proves tècniques que s’han de realitzar. Aquesta temporada 2022 amb un disseny del cartell renovat, el Patronat de la Passió ha decidit donar una visió diferent de la imatge de Jesucrist. A l’hora de triar la imatge del cartell, es va pensar en com arribar als joves i captar la seva atenció. . És per això que s’ha optat per un disseny de cartell amb un mosaic del retrat de la cara de Jesucrist fet per fragments de les diferents èpoques artístiques, des de les més antigues a les més actuals. «Jesucrist d’aquesta manera es pot representar i adaptar a tots els temps, i a totes les persones sigui quina sigui la seva edat». En l’acte desenvolupat el passat diumenge 16 de gener, el president del Patronat de la Passió de Cervera, Xavier Cañabate Llobet, va explicar que aquesta temporada la direcció artística s’està centrant a establir un bon marc de treball

CERVERA

LA PASSIÓ DE CERVERA

Més d’un centenar de gent gran als tallers d’acció comunitària CONSELL COMARCAL DE LA SEGARRA

textual amb els actors, i a consolidar els papers importants que ja es van canviar en temporades anteriors. En l’àmbit tècnic també es realitzaran diferents inversions per a fer millores en el que fa referència a la sonorització i la il·luminació de diverses escenes, conformant un treball acurat en el mapa de llums amb múltiples assajos amb diferents professionals tècnics. El Patronat de la Passió va voler remarcar que la Passió de Cervera representa una tradició històrica que es remunta a l’any 1477 i que «la

seva actual representació gaudeix d’una singularitat única que cal preservar». Per aquest motiu, també es va instar als diferents organismes institucionals tant autonòmics com estatals a fomentar el manteniment de les seves representacions com a patrimoni cultural immaterial del país. Aquesta temporada les representacions de l’espectacle es faran els dies 27 de març i 3, 9, 15, 24 i 30 d’abril. Les entrades ja estan disponibles la web de la Passió de Cervera.

Més d’un centenar de persones grans han participat en els tallers organitzats per l’àrea de serveis socials del Consell Comarcal. La tipologia de tallers ha estat escollida per portaveus del Consell Consultiu de la Gent gran de la Segarra, que han pogut triar entre sis diferents; Taller de Reminiscència i memòria, d’aproximació a les Xarxes socials, d’exercici físic, de Mindfulness i Benestar emocional, un terapèutic amb animals i un altre de Música i Art teràpia. Els tallers han estat orga-

nitzats amb la finalitat de posar a l’abast dels pobles petits, espais on aprendre, compartir experiències, interactuar i crear vincle amb les persones de l’entorn. Els municipis on s’han realitzat alguns d’aquests tallers són

Biosca, Sanaüja, Massoteres, Sant Guim de la Plana, Ivorra, Torà, Els Plans de Sió, Montoliu, Sant Guim de Freixenet, Torrefeta i Florejacs, Tarroja, Ribera d’Ondara, Granyena i Montornès.

CERVERA

15 vehicles amb les rodes punxades El dia 17 de gener es va produir un succés que va provocar l’avaria de 15 vehicles. Un camió que transportava ferros va perdre part de la càrrega a l’A-2 i els 15 vehicles que circulaven darrere no va poder esquivar la càrrega despresa, fet que va provocar que

acabéssin amb les rodes punxades. Segons van informar els Mossos d’Esquadra, no hi va haver cap persona ferida. Els fets van passar a dos quarts de dues del migdia a l’altura de Cervera, concretament al quilòmetre 522 en direcció Lleida.

A causa de l’accident, segons va explicar el Servei Català de Trànsit, es van registrar puntualment fins a tres quilòmetres de retenció. L’autovia es va tallar en aquest punt fins a les 17.20h i fins llavors els cotxes es van desviar per l’antiga N-II.

URGELL

Segona quinzena de gener de 2022

Agramunt recupera un altre refugi antiaeri a AGRAMUNT Nova edició del la zona dels Salats Cros Escolar AGRAMUNT AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

L’Ajuntament d’Agramunt fa anys que està apostant per la recuperació de la memòria històrica per deixar constància de què va passar al terme d’Agramunt durant la Guerra Civil. Per aquest motiu s’han recuperat espais com el refugi antiaeri situat a l’Església Santa Maria d’Agramunt, el Pou de Gel, el punt d’observació de la DECA (Defensa Especial Contra Aeronaves), un búnquer de transmissions o el refugi del camp d’aviació dels Salats. Precisament és

en aquest darrer punt on es va localitzar possibles restes de dos refugis més que estarien vinculats al camp d’aviació republicà situat en aquesta zona. L’Ajuntament d’Agramunt va fer la petició formal per poder realitzar una nova intervenció arqueològica a la zona dels Salats. El refugi dels Salats es va recuperar l’any 2013 i en aquell moment es desconeixia la situació dels altres dos refugis que s’han descobert ara i que es creia

que estarien destruïts. Amanda Cardona, regidora de cultura a l’Ajuntament d’Agramunt, ha explicat que “l’objectiu del consistori és poder anar recuperant tots aquells espais relacionats amb la Guerra Civil, que formen part de la nostra història. Tot això, permetrà poder explicar el que va passar a través dels vestigis que ens han arribat, a més de convertir-ho en un espai a l’abast de tothom”. Un equip d’arqueòlegs d’Il-

tirta Arqueologia ha estat l’encarregat de dur a terme els treballs de recuperació, concretament s’ha recuperat el que està situat a la banda més oriental del jaciment. Es tracta d’un refugi soterrat, d’uns 9 m² de superfície, amb entrades amb colze per evitar l’entrada de l’ona expansiva en cas de ser objectiu de bombardejos. Una estructura similar al refugi ja recuperat l’any 2013. Els dos búnquers estan bastits de la mateixa manera: una galeria de formigó en direcció est-oest amb dues boques d’entrada a cada extrem. L’accés es feia per unes escales que donaven pas a una entrada en colze a l’interior de la galeria. Els dos accessos donen pas a una galeria d’uns 7,8 metres de llargada, 80 cm d’amplada i una alçada d’1,90 m, formada per dos murs que basteixen una volta de formigó. L’Ajuntament té previst que aquest també sigui un espai visitable.

A g ra m u n t v a c e l e b ra r una nova edició del Cros Escolar el diumenge 23 de gener. La prova es va r e c u p e ra r d e s p r é s d e l’aturada obligada de l’any passat a causa de la pandèmia, i torna a formar part del Circuit Escolar de Cros lleidatà que organitza l’ATCELL amb la col·laboració de la Diputació de Lleida. La prova esportiva es va dur a terme al Passeig Josep Brufau on s’hi van habilitar diversos circuits de diferents distàncies s e g o n s l e s ca t e g o r i e s dels participants. Es van realitzar més d’una quinzena de curses, que van

J. M. RIBALTA

començar a partir de les 10 del matí amb les categories superiors. Per primera vegada, el Cros d’Agramunt va formar part d’un projecte inclusiu. L’objectiu fou que nens que tenen alguna dificultat motriu o intel·lectual poguessin participar del cros escolar, un fet que fins ara no passava. La idea no va implicar cap modificació del recorregut o de les distàncies, sinó que els nens van córrer la distància que els pertoca per edat, però van poder fer-ho acompanyats d’un guia que els orientés a completar el recorregut.

TÀRREGA

El Programa UBICAT tanca amb 34 persones inserides El Consell Comarcal de l’Urgell tancava el passat mes de desembre el programa UBICAT que ha ofert durant 10 mesos el servei d’acompanyament i suport ocupacional per a persones aturades o amb perspectives de millora. Els 5 dispositius d’atenció desplegats per la comar-

ca han obert un total de 101 processos d’orientació laboral dels quals 34 s’han tancat amb el resultat d’inserció a diverses empreses de la comarca. A més, altres 7 persones han reprès el seu procés o iniciat de nou algun itinerari formatiu per millorar la seva ocupabilitat.

També s’han organitzat 4 tallers de competències, 4 sessions de networking a través del cicle “L’Urgell s’Ocupa” organitzat conjuntament amb la Xarxa per l’Ocupació de l’Urgell (XOU) i 11 visites a empreses de les quals han sorgit dues estades pràctiques i moltes oportunitats labo-

CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

rals. El programa UBICAT ha permès encetar un nou servei per a les persones i es pretén donar-li continuïtat a través de noves convocatòries del SOC i així continuar oferint suport en el repte d’adaptar-se a un mercat laboral canviant i amb demandes més específiques.

BELLPUIG

Finalitzen les obres de reforma a l’Escola Municipal de Música Les obres de l’Escola Municipal de Música de Bellpuig han finalitzat amb una inversió de prop de 138.000 € , on es guanya amb espais i comoditat per als usuaris. Les obres han ocupat un llarg període de temps a causa de la rescissió del contracte amb l’empresa adjudicatària per causes no imputables a l’Ajuntament segons fonts del consistori. Ta m b é h i h a n a f e c t a t la realització d’obres sobrevingudes i altres, com el canvi de la cal-

dera de la calefacció i la modificació de la rampa d’accés a l’edifici. Aquestes millores han permès aconseguir una gran sal a so c i o c u ltural de prop de 110 m², aïllada acústicament, on s’hi realitzen les classes de percussió, les audicions i a més a més hi assaja la Banda Municipal de Música. S’ha assolit una nova aula amb la reducció del llarg passadís de la planta baixa. També s’ha fet una reforma integral dels banys, inclòs el forjat que separava les dues plantes i que es va creure ne-

AJUNTAMENT DE BELLPUIG

cessari canviar-lo tot i no estar previst inicialment. I en els exteriors, la millora de l’accés a l’edifici compta amb una àmplia escalinata i una rampa. A més a més, s’ha proce-

dit al canvi de la caldera de la calefacció, ja que la que hi havia era molt vella i havia arribat al final de la seva vida útil. A part de substituir la caldera existent per una de nova

i de la instal·lació d’una nova xemeneia d’acer inoxidable, es va aprofitar per adequar la sala de calderes a la normativa vigent i amb un quadre elèctric de comandament

i protecció, amb totes les proteccions necessàries. En total, la inversió feta per obres a l’Escola de Música ha estat de prop de 138.000 euros.

Segona quinzena de gener de 2022

URGELL

Retorna la festa dels Tres Tombs, que durarà PUIGVERD D’AGRAMUNT Emotiu comiat a tot el cap de setmana Ramon Guixé TÀRREGA AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Tàrrega celebrarà el diumenge 30 de gener una nova edició dels Tres Tombs, després de l’aturada de l’any passat a causa de la pandèmia. Les entitats organitzadores (la Societat de Sant Antoni Abat, La Verreta i Lo Tossino) han preparat un seguit d’activitats adaptades a la normativa vigent per prevenir la Covid-19. Enguany inclouen des de jocs de fusta infantils als tradicionals Tres Tombs, que comptaran amb la participació de tractoristes i ca-

vallers. Salvador Solé, fill de pagès i que manté el treball de la terra, serà el pendonista d’aquesta edició. Aquest 2022 s’avança l’hora dels Tres Tombs, que es realitzaran a les 11 del matí a la plaça del Carme, un emplaçament que compleix les característiques necessàries per celebrar la festa. L’acte central de la jornada comptarà amb la participació de Lo Tossino, La Verreta, els Cavallets i Gegants de Tàrrega i el Ruc de La Granada (Alt

Pendedès) amb l’acompanyament musical de La Follia Brass Band. La jornada, però, començarà a 2/4 de 10 del matí amb l’esmorzar del Traginer a la terrassa de La Soll (plaça de les Nacions sense Estat). És un espai on els visitants també tindran l’oportunitat de passejar i fer compres al mercat tradicional organitzat per la Regidoria de Promoció Econòmica de Tàrrega i que romandrà instal·lat durant tot el matí. Parades de productes d’alimentació,

AGRAMUNT

Obertura del Centenari de Guillem Viladot FUNDACIÓ LO PARDAL

Enguany es compleixen cent anys del naixement de Guillem Viladot, una de les figures de la literatura catalana més destacades de les terres de Lleida i de la comarca de l’Urgell. És per aquest motiu que s’han organitzat un seguit d’activitats per celebrar el centenari. El 29 de gener es durà a terme l’acte oficial d’obertura de l’Any Viladot. Està previst obrir l’Any Viladot a les 10h del matí a la sala de plens de l’Ajuntament d’Agramunt. A continuació, a les 11h

a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot, es farà la presentació del llibre ‘Cantates, fugues i colls de la baralla’, un llibre inèdit de Guillem Viladot que ha publicat l’editorial lleidatana Pagès Editors. Seguidament, a les 12h a Lo Pardal, s’inaugurà l’exposició ‘Ruth. Cossos als llimbs’, que compta amb la col·laboració del Museu d’Art Jaume Morera i el Centre d’Art La Panera, instaurat a la capital del Segrià. Aquests actes seran els primers de l’any Viladot, que preveu múltiples activitats al llarg de

l’any per recordar la figura de l’artista. Amb el lideratge de Pau Minguet, la Fundació està molt il·lusionada amb l’arribada del Centenari. És el gran pretext per donar una empenta a la difusió de l’escriptor, i comenten que “s’està treballant en diversos àmbits perquè esdevingui un èxit”. Així i tot, cal recordar la decisió del Departament de Cultura de deixar en un segon pla la celebració del centenari de Viladot, concretament a “altres commemoracions”.

naturals i artesans configuraran l’oferta juntament amb música en viu i una passejada amb ruquets. La festa començarà prèviament el dissabte 29 de gener amb una taula rodona sobre dones ramaderes i pageses avui, l’objectiu de la qual és donar visibilitat al treball de les dones en les tasques del camp. L’activitat se celebrarà a les 12 del migdia al Local Social de l’Ateneu. L’activitat comptarà amb la participació de dones professionals del sector com són Teresa Robert (Granja Coma, Tàrrega); Anna Boleda (La Segalla Formatgeria, la Selva del Camp), Eva Bonet (Celler Comalats, Ametlla de Segarra), M. Àngels Rosselló (Vaqueria Sant Jaume de Palau, el Palau d’Anglesola) i Nati Ninot (Formatgeria San Gil, l’Albió). A més a més, la tarda del dissabte, Lo Tossino, La Verreta i La Follia Brass Band comunicaran l’anunci de la Festa dels Tres Tombs (19 h, plaça del Carme).

DAVID PRADAS

Ramon Guixé era un escultor i artista polifacètic, present en l’art de les comarques de l’Urgell i la Segarra, que vivia en el seu taller artístic als afores de Puigverd d’Agramunt. És per aquest motiu que familiars, amistats i coneguts van retre-li homenatge el 15 de gener en aquest espai per entonar el seu comiat amb una performance artística. Damià Guixé, el nebot de l’escultor, va desenvolupar aquesta acció artística anomenada ‘Ramon torna al món’ per recordar-lo, tot basant-se en els quatre elements: aire, aigua, terra i foc. A partir d’aquests quatre ei-

xos, “es va retornar els quatre elements del Ramon a la natura”: es va cremar un quadre seu per tornar-lo al foc, a més de trencar una escultura feta pel difunt artista per retornar-la a la terra, i amb l’aigua de les pintures dels seus quadres. Finalment, es va simbolitzar l’aire amb una bata blanca on s’hi van posar diverses plomes. Després, per parelles, les persones assistents van ballar un vals de la Chavela Vargas. L’acte va cloure amb la lectura d’alguns escrits i la interpretació de ‘Nina de miraguano’ d’Albert Rubies i David Pradas al piano.

PLA D’URGELL

Actuació al camí d’Arbeca amb la construcció de dos ressalts MOLLERUSSA L’Ajuntament de Mollerussa té previst dur a terme els pròxims dies una actuació al camí d’Arbeca amb l’objectiu d’eliminar barreres arquitectòniques. L’actuació també busca contribuir la reducció de velocitat dels conductors que utilitzen aquesta via. Consisteix en la construcció de dos passos de vianants elevats que se situaran un a la cruïlla amb el carrer de Sant Antoni i un segon a la cruïlla amb el carrer de Llorenç Vilaró. L’actuació ha estat adjudicada en la darrera Junta de Govern de l’any a l’empresa Romà Infraestructures i Serveis SAU per un import total de 6.996 euros, un pressupost en el qual també s’in-

MOLLERUSSA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Modificació del POUM per construir un centre boví

AGENTS RURALS

clou un tercer pas elevat de vianants al carrer del Migdia amb el qual també es vol eliminar barreres arquitectòniques en aquest carrer. Aquesta setmana també

s’està duent a terme la reparació del pas de vianants elevat de l’avinguda del Canal a la cruïlla amb la carretera de Miralcamp i s’han executat obres per a soter-

rar les línies d’alta tensió del Grup San Isidori a l’espera que la Generalitat resolgui l’adjudicació de l’enderroc dels dos blocs que resten per enderrocar.

CASTELLNOU DE SEANA

5 detinguts per furts en explotacions agrícoles Els Mossos d’Esquadra de la comissaria de Mollerussa van detenir 5 homes, d’edats compreses entre els 18 i 44 anys, com a presumptes autors d’un furt continuat en una explotació agrícola. A finals del passat mes de desembre el propietari d’una empresa de Castellnou de Seana va denunciar que, des de feia uns mesos, va notar que algú li estava furtant peces de maquinària agríco-

Segona quinzena de gener de 2022

la i industrial que tenia a la finca. Els lladres desmuntaven la maquinària al lloc i carregaven les peces en furgonetes i remolcs per transportar-ho. Després de diverses indagacions els investigadors van identificar cinc homes que podien ser els sospitosos dels furts. Els mossos van comprovar que aquestes persones estaven relacionades amb la venda de més de 25.000 kg de ferro i acer en diverses deixalle-

ries de Ponent. Durant la investigació també es va descobrir que un dels implicats estaria, presumptament, relacionat amb un furt de pales de reg en una altra finca del

ACN

mateix municipi. Els sospitosos van ser detinguts els dies 4, 10, 11 i 12 de gener. Van quedar en llibertat després de declarar en dependències policials.

L’Ajuntament de Mollerussa portarà a l’aprovació del Ple extraordinari, previst per aquest dijous 27 de gener i que es podrà seguir per Ràdio Ponent, la modificació puntual amb l’aprovació provisional del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) amb l’objectiu de possibilitar l’ampliació de les instal· lacions de l’Institut Mollerussa per construir un equipament docent vinculat a l’aprenentatge del funcionament d’un centre boví amb granges e xp e r i m e n t a l s. Ta m b é es preveu la construcció d'una planta de tractament metanogènic per autoabastiment d’energia, en col·laboració amb la Universitat de Lleida. Dona sortida així a la demanda de l'Institut Mollerussa que treballa

en col·laboració amb la UdL per tirar endavant aquestes granges experimentals. La modificació del Pla Especial de la Serra ja va passar per Ple el maig de 2021 per acordar-ne l’aprovació inicial, i passat el període d’al· legacions es continua amb la proposta d’aprovació provisional perquè els diferents actors del projecte puguin tirar-lo endavant. A i xí m a t e i x, t a m b é e s portarà a l’aprovació del Ple la contractació d’una operació de crèdit a curt termini per import de 700.000 euros amb el Banc de Sabadell, que se suma al que ja va portar al Ple a finals de setembre del 2021 per un import d'1,5 milions d'euros al pressupost per obtenir la liquiditat i pagar proveïdors.

VILA-SANA

Rafel Rocaspana, nou director tècnic de l’estany d’Ivars i Vila-sana El biòleg Rafel Rocaspana ha guanyat el concurs d’oposició per ocupar la plaça vacant de la direcció tècnica de l’estany d’Ivars i Vila-sana del Pla d’Urgell. Establert a Linyola, Rocaspana ha estat escollit entre 19 candidats i ara s’ha fixat com a principals reptes de gestió més immediata la millora de l’estat ecològic de l’estany i també l’impuls del turisme atret per aquest espai natural recuperat. Rocaspana fa anys que estudia l’estany a través de l’entitat ambiental Egrell, en matèria prin-

cipalment de fauna aquàtica. En aquest sentit, ha destacat els resultats positius de l’operació de buidatge parcial que es va portar a terme l’any passat i que ha contribuït a reduir a la meitat el volum de peixos que alterava la qualitat de l’aigua. Amb l’arribada del nou director tècnic de l’estany d’Ivars i Vila-sana es podrà començar a actualitzar el Pla d’usos i gestió d’aquest espai natural recuperat. Així ho ha remarcat el president executiu del Consorci de l’estany i president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Rafel Panadés. També ha

destacat que amb la renovació del càrrec es busca «revolucionar» l’entorn, tant lúdicament com ambientalment amb un increment del nombre de visitants per aquest 2022. Rocaspana ha remarcat que vol aportar el seu coneixement per contribuir a la millora de l’estat ecològic de l’estany per tal que sigui un punt de «biodiversitat» important. Així mateix, també té previst donar una empenta al turisme i a tot el que aquest sector pot aportar a la comarca i al conjunt de les terres de Ponent. Pel nou director tècnic, l’estany no ha de ser només un

ACN

«pool» de visitants sinó que ha d’anar més enllà. Pel que fa al vessant ambiental, Rocaspana vol estudiar en profunditat el

tema dels macròfits que habiten a l’aigua de l’estany. Es tracta de vegetació submergida que fins ara era pràcticament ine-

xistent per la mala qualitat de l’aigua, però que després de l’operació de buidatge parcial s’està començant a recuperar.

Segona quinzena de gener de 2022

PLA D’URGELL

L’Ajuntament preveu obrir una línia d’ajuts per rehabilitar interiors d’habitatges i incrementar l’oferta de lloguer MOLLERUSSA AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L’Ajuntament de Mollerussa té previst obrir una línia d’ajuts adreçada a particulars per a rehabilitar interiors d’habitatges buits que, un cop remodelats, puguin ser gestionats a través de la Borsa d’Habitatges per donar-los una nova vida i que incrementin així l’oferta de pisos de lloguer a la ciutat, segons ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat de la regidora d’Acció Social i Ciutadania, Anna Carné. Solsona ha indicat que el pressupost en el qual està treballant l’equip de govern per aquest

exercici contempla una partida de 50.000 euros per aquest projecte. La regidora ha indicat que es treballarà amb una convocatòria que pugui oferir ajuts a les persones interessades a cedir el pis a la borsa per posar-lo per lloguer aprofitant els avantatges que aquest servei ofereix. La idea amb la qual s’actua és oferir ajudes per un màxim de 5.000 euros a cada propietari per dur a terme la rehabilitació, uns diners que es retornaran sense interessos a l’Ajuntament en concepte de la renda de lloguer que s’obtindrà

del pis. Un cop s’hagi retornat l’import de l’ajuda concedida ja serà el mateix propietari qui cobrarà directament la renda de lloguer per part del llogater. Des de la regidoria d’Acció Social i Ciutadania s’han editat 2.500 tríptics informatius amb els programes que es duen a terme des de la Borsa d’Habitatge, i que seran distribuïts en espais públics amb per donar a conèixer l’oferta d’aquest servei. En el tríptic s’expliquen els avantatges que tenen els propietaris que cedeixen la gestió del seu pis buit a la borsa

d’habitatge, uns avantatges que gaudeixen 70 persones que han optat per aquest servei. També s’aprofita el

tríptic per donar a conèixer el programa ‘Compartir és viure’ adreçat a persones de més de 60 anys que no volen

viure soles o el punt de trobada entre estudiants i propietaris que lloguen habitacions durant el curs acadèmic.

PALAU D’ANGLESOLA

PALAU

La 6a edició de la Cursa de Sant Blai comptarà amb 600 atletes

Reobertura de la piscina municipal

El calendari atlètic marca una cita al Palau d’Anglesola pel diumenge 30 de gener. La cursa que pren el nom del patró del poble, sant Blai, se celebra just abans de la Festa Major d’aquesta vila. La 6a edició comptarà amb 600 atletes, que poden recórrer el circuit de 5 km o el de 10. La sortida i arribada serà a l’avinguda Sant Roc, un eix arbrat emblemàtic del municipi. A les 10 h tindrà lloc el tret de sortida i l’entrega de premis es preveu cap a les 11.30 h. Tots els actes estan previstos a l’exterior per ser curosos amb les distàncies i totes les mesu-

AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA

res de prevenció. Marc Solé i Gaset, coordinador de la cursa, va explicar en la presentació de l’acte que “valorem molt positivament haver arribat als 600 atletes, en el moment de pandèmia que tenim”. La novetat d’aquesta edició

és que el circuit és tot urbà, transcorre pel mig del poble. El coordinador va afegir que “no ens volem oblidar del grup Incluyendo Sonrisas, una associació que ens acompanya cada any afegint somriures i inclusió a la cursa i que permet que una

bona colla d’atletes puguin fer el traçat amb cadires de rodes”. La presentació també va comptar amb la presència de Jordi Llobera i Solé, gerent de la Central Agro-Llobera, i patrocinador de la cursa i Xavier Costa i Monyarc, regidor d’Esports del Palau d’Anglesola, que va afegir que “la pandèmia ha demostrat que l’esport és necessari i vital, per la salut personal i social”. Les persones participants obtindran un obsequi, que és un paravent vistós. Des del consistori destaquen els 80 voluntaris que fan possible la logística de la cita esportiva.

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell)

Últims dies per presentar-se al Premi Saó de Ponent El Premi Saó de Ponent de textos teatrals per a espectacles de petit format tancarà la seva sisena convocatòria en menys d’un mes, concretament el 14 de febrer, quan s’exhaureix el termini per presentar els originals. Com és habitual, el premi està obert a obres dramàtiques inèdites, en català, que no hagin estat representades anteriorment, de temàtica lliure i amb un màxim de quatre actors o actrius. Ara bé, la gran novetat respecte d’anys anteriors és que les obres hauran d’estar contextualitzades en una

localitat, en aquesta ocasió Mollerussa. El president de l’Associació Saó de Ponent, Francesc Pla, destaca que la idea és que la localització de l’obra teatral canviï i “que s’estableixi de forma itinerant per diferents municipis de tot el territori lleidatà”. Així, doncs, “els textos teatrals que es presentin a la sisena edició del Premi Saó de Ponent hauran d’estar situats en escenaris de Mollerussa, però la temàtica serà totalment lliure”, puntualitza Pla. Cada autor podrà enviar un original per correu electrònic abans del 14 de febrer. El jurat, enguany format per

SAÓ DE PONENT

la historiadora Carme Alòs, el crític teatral Francesc Foguet, el director de teatre Jaume Jovells, el filòleg Anton Not i la periodista Laia Soldevila, valorarà per emetre el veredicte final durant un acte que tindrà

lloc el 25 de març. La convocatòria del Premi Saó de Ponent és de 5.000 euros que aporta l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). A més, l serà publicada per Pagès Editors dins de la col· lecció Teatre de Butxaca.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

L’Ajuntament de Mollerussa reobre la piscina coberta a partir de l’1 de febrer un cop finalitzades les obres d’adequació de les deficiències tècniques i energètiques del complex que es van iniciar el mes d’octubre. Ho farà inicialment en la modalitat de bany lliure i preveu que a partir del 14 de febrer es pugui començar la temporada de cursets amb la mateixa oferta que es va presentar la temporada passada. Això tot complint amb el 70% d’aforament permès que marca actualment el protocol de prevenció de la Covid-19 per aquestes instal·lacions. Les inscripcions es podran formalitzar a partir del dia 1, preferiblement a través de la pàgina web on es publicarà tota la informació de l’oferta de cursets, o bé presencialment al taulell de l’equipament. Les obres han estat executades per l’empresa Refrigeració Miquel Garcia SL. amb un preu de contracte amb la baixa de 252.501 euros, dels quals un 70%

són finançats a través del Pla d’Obres i Serveis de la Generalitat. Amb les millores que s’han incorporat, hi haurà un estalvi energètic del 32%, que es traduirà en un estalvi del 26% anual en la factura del gas i la llum. El consistori preveu recuperar en 4 anys els 80.000 euros de fons propis invertits en el projecte. A banda de les incorporades en la fase de licitació, el projecte també ha inclòs 7 actuacions de millora concretes. Aquestes són l’arranjament de les platges amb filtracions d’aigua, la reforma de les parts malmeses de l’estructura com les jàsseres i biguetes del soterrani, la substitució de la caldera per la millora de l’eficiència tèrmica, la substitució de la deshumectadora, la renovació dels conductes de ventilació, la instal·lació d’elements de control per aconseguir una temperatura més controlada de les piscines així com la instal· lació de plaques solars a la teulada.

REPORTATGE

Segona quinzena de gener de 2022

La caiguda hormonal comporta diverses afectacions que segueixen sent un tabú per a la societat

La menopausa, un canvi fisiològic inadvertit a ulls del m

TEXT: MARINA RÚBIES · IL·LUSTR

CATALUNYA "La menopausa és un període on es pateix un canvi fisiològic que comporta molts canvis a la dona, en l'àmbit físic, hormonal i emocional", així ho explica la doctora Marta Canals de la Clínica Minovaliança. "Hem de tenir en compte que és un període, i que no és per sempre". Perquè, concretament, la menopausa és la falta de la menstruació derivada de la baixada d'estrògens i aquests ens protegeixen de moltes coses: els infarts, la hipertensió, l'osteoporosi o fins i tot la demència. Quan ens baixen de cop els estrògens, això provoca problemes i símptomes, i és mentre el cos s'adapta a aquests canvis quan es deriven els malestars de la menopausa. Hi ha gent que aquests canvis li provoquen millores a la seva vida, i d'altres els hi provoca inconvenients, però sovint sembla que és un secret, amb conseqüències desconegudes. TRENCANT EL TABÚ Per què no es parla de la menopausa si aquesta afecta a més de la meitat de la població? I és que no és un afer que només pateixen dones, perquè els homes es veuen afectats per l'andropausa, la pèrdua de testosterona. Per tant, els dos són processos naturals que ens toca viure en un moment o altre. Ara bé, la menopausa pot tenir conseqüències més severes, com les que indica Lisa Mosconi, directora del Women's Brain Iniciative, en el seu best-seller 'The XX Brain'. El símptoma més tòpic, però no el més comú, són les calors. Moltes dones en tenen i en diferents intensitats, i és conegut per la societat. Així i tot poc se'n parla sobre l'afectació del canvi en la distribució del greix. És aquell moment en què es perd la cintura, es guanya pes i s'acumula a la panxa, formant els coneguts 'mixelins'. Aquest canvi físic visualitza enormement el canvi de joventut a l'adultesa, i és un fet que molesta en l'autoestima. Tanmateix, els canvis segueixen, i poden provocar insomni, alteració de l'humor, debilitat emocional, depressió, dolors a les articulacions i sequedat vaginal. Això no vol dir que totes les dones hagin d'experimentar tots i cadascun d'ells i amb la mateixa intensitat, sinó que són els que es repeteixen més freqüentment. A més a més, la menopausa pot tenir conseqüències en la sexualitat, perquè

tes dones ho fan cada dia. Això no obstant, si s'observa amb deteniment, la menopausa afecta molts prismes de la vida quotidiana i un d'ells és la feina. L'any 2018, un grup de diputades britàniques liderades per Rachel Maclean va posar damunt la taula aquest tabú social, tot proposant incloure una revisió de les condicions laborals per defensar a aquelles professionals que sofreixen les conseqüències més adverses. D'altra banda, l'any passat es va presentar en el Parlament britànic un informe on es ratifica que gairebé un milió de dones al Regne Unit haurien deixat la seva feina a causa de les conseqüències de la menopausa. Així que, tal com s'està fent amb la menstruació, es podria revisar en qüestió de drets laborals "perquè és un període molt difícil per a la dona", explica la doctora. En aquesta edat, les dones tenen experiència i responsabilitat a la feina, segurament amb fills i filles en l'etapa universitària i amb moltes tasques a la llar si no hi ha cert repartiment, i continuen treballant,

es pot patir sequedat vaginal durant les relacions, i si molesta, s'ha de tractar amb un o una experta. Sumat amb l'augment de pes i les depressions, la libido es veu afectada, i moltes dones no poden gaudir la seva vida sexual. ALGUNS EFECTES ES PODEN PREVENIR No se sol parlar sobre el que ens passa, així i tot els canvis que ens provoca poden ser majors que els que vivim durant l'adolescència. "La bona notícia és que podem disminuir el seu impacte i guanyar qualitat de vida", indica el doctor Santiago Palacios, fundador de la primera unitat de menopausa a Espanya l'any 1989. Vida saludable, això és el més important. Es recomana que als 40 o 45 anys es comenci a vigilar la dieta per evitar engreixar-se de cop, i també és vital agafar el costum de fer esport regularment per descansar millor i tenir més control del cos, consciència corporal. Es recomana caminar, anar al gimnàs, o fer algun tipus d'activitat física que ens aporti beneficis en els àmbits físics i mentals. Pels símptomes més concrets, primerament cal consultar-los a la llevadora o experts en ginecologia. La doctora recomana suplements naturals com la melatonina, el col·lagen o la soja. Si no és suficient, hi ha l'opció de consultar a un expert sobre el tractament hormonal substitutiu, que és l'adequat per pal·liar els efectes més severs de la síndrome climatèrica, però cal consultar-ho amb un o una metge per saber si hi ha contraindicacions. BALLAR ÉS EL MILLOR PER PREVENIR L'OSTEOPOROSI L'osteoporosi es pot prevenir. Hi ha un component genètic que no es pot variar, així que convé fer-se una revisió per saber si existeixen possibilitats, però les indicacions per prevenir-la són no fumar, menjar aliments variats que aportin calci i prendre el sol als avantbraços durant 15 minuts al dia, que es pot fer mentre caminem. La doctora Marta Canals recomana dues tipologies d'esport per prevenir l'osteoporosi: el d'impacte (saltar, ballar, córrer o caminar ràpidament) per fixar el calci als ossos, i d'equilibri (ballar, ioga, pilates, aquagym) per evitar caure i trencar-se ossos. Sobretot, és crucial mantenir l'esquena forta, que ens ajudarà a prevenir pèrdues d'equilibri. "Ballar és el millor, sigui quin sigui l'estil, perquè

Els estrògens ens protegeixen de moltes coses: infarts, hipertensió i l'osteoporosi, que és la pèrdua de massa òsea aporta coordinació, memòria, impacte, equilibri i socialització", explica la doctora. ON PUC INFORMAR-ME I RESOLDRE DUBTES? L'Associació Espanyola per a l'Estudi de la Menopausa comparteix informació útil en el seu web de la mà d'experts sobre la menopausa. També té un seguit de guies relacionades amb la menopausa i enfocades per a metges de família, ginecòlegs i experts de la salut i, a més, compta amb una bústia per a dones on es poden fer consultes relacionades amb el tema. Aquests dubtes són resolts per experts, que poden tardar alguns dies, però que responen.

així que és l'etapa amb de la vida qu a més, les prèvies a la molt abund estigma, i molts prob mat a les d i calors, pro descansi b en el rendim una etapa molta press xen dolors, suma una sió i no es v

També, amb nes tenen tr probabilitats de desenv de memòria mer, però s' fàrmac que

Vist que és moltes afe poc prese pública, és nèixer la m tenem i pre efectes, de per alleujar i preveure podrem mil moltes done en silenci.

Quina dieta

anys

s´hauria de seguir? Com a norma general ha de ser variada i equilibrada, assegurant els requeriments nutricionals.

· Beure 2 litres d´aigua diaris · Fer exercici físic (30 minuts al dia) · Menjar 5 peces de fruita i verdura al dia · Incloure llegums (2-4 cops per setmana) Són riques en fibra, vitamines i minerals, consumint-les juntament amb cereals per a obtenir proteines de gran valor biològic.

· Menjar peix

40 anys

És ric en omega 3 i hauríem de consumir-lo de 3 a 4 cops per setmana.

· Menjar carns magres Com la de conill o pollastre.

· Productes làctics Són fonamentals per a la salut dels nostres óssos pel calci que ens aporten.

· Soja

Etapes de la menopausa

Pot ajudar a alleujar els símptomes molests pel seu contingut en fitoestrògens.

· Vitamina D Millora lábsorció del calci present en peixos grassos com les sardines o el rovell de lóu. També léxposició a la llum del sol ens ajuda a sintetitzar la viamina D que necessitem.

Consumir de manera

ocasional

· Greixos Com pastisseria industrial i aliments processats.

ES POT CONCILIAR LA MENOPAUSA AMB L'ACTIVITAT LABORAL?

· Begudes gaseoses sobretot si porten sucre.

Potser semblarà una pregunta absurda, perquè mol-

· Alcohol i tabàc

· Cafè i substàncies estimulants

PREMENOPAUSA

Període del climateri immediatam la menopausa, de durada variable, cen a manifestar-se modificacions donaran pas al cessament de les m

POSTMENOPAUSA

Pot ocórrer després de la men període del climateri, en què l'or adaptant a les noves circumstànc determinades pel cessament de crina ovàrica.

Segona quinzena de gener de 2022

REPORTATGE

FOTO: CLÀUDIA MERCADER TRILLA

món

Simptomes que poden aparèixer a la menopausa

RACIÓ: CRISTINA CASTELLS

s difícil conciliar b tots els reptes uotidiana. A més s menstruacions menopausa són doses i generen poden provocar blemes. Això, sudificultats de son ovoca que no es bé i repercuteix ment laboral. "És que emmarca sió, on es pateicanvis, i que se possible depresvisualitza".

PSICONEUROLÒGICS · Insomni · Depressió · Angoixa · Astènia · Ansietat

CALORS

b l'edat, les dores vegades més s que els homes volupar pèrdues a o inclús alzhei'està buscant un ho eviti.

s un canvi amb ectacions, però ent en l'esfera necessari recomenopausa. Si enevenim els seus emanem ajuda r els símptomes e complicacions, llorar la salut de nes que pateixen

MENOPAUSA

cessament de la menstruació

50 51

AUSA NOP ME ST

PRE M EN

anys

nopausa, en el rganisme es va cies hormonals la funció endo-

La Marta és una noia de 23 anys que li van detectar càncer de mama als 22. Mentre tothom estava capficat de si podia sortir o no, ella va rebre una notícia ben insòlita. Des del moment en què li van detectar, van veure que en el seu cas era molt agressiu i no li van poder preservar òvuls. "La quimioteràpia és molt forta i et pot deixar estèril, i sent tan jove, l'opció possible va ser provocar-me la menopausa per així adormir els ovaris, tot evitant que em quedés estèril durant el procés". Així és com, el 19 d'octubre del 2020, va posar-se la primera injecció per parar la menstruació i tot el seu procés fèrtil, donant pas a una menopausa induïda. Ara es punxa cada tres mesos, tot i que hi ha injeccions mensuals, trimestrals, i altres tractaments mèdics. En definitiva, consisteix en una inhibició hormonal.

SEQUETAT VAGINAL I DISPARÈUNIA

A US A OP

ment anterior a , en què comenhormonals que menstruacions.

"La menopausa està vista com un mal menor després d'haver tingut un càncer"

INCONTINÈNCIA URINÀRIA

anys

MARTA GILART:

· Canvis d´humor

anys

A la Marta se li escapa una rialla quan confessa que ha estat en tants tractaments que, identificar els efectes secundaris d'un fàrmac en concret, li és difícil. És admirable veure l'humor amb el qual tracta el tema, comparant-ho amb un còctel 'Molotov' de medicaments. A més del tractament de la menopausa, també segueix un tractament hormonal superior a les conegudes i altament administrades 'pastilles anticonceptives', perquè el seu càncer era hormonal, així que la intenció era inhibir al màxim totes les hormones. El tractament va començar conjuntament amb la quimioteràpia, que va durar quatre mesos. Una vegada acabat aquest període, la Marta va haver de seguir amb l'hormonal per evitar que es torni a desenvolupar el càncer. Així que, durant els cinc anys vinents, no tindrà la regla; però arribat el moment en què s'acabin les injeccions, hauria de recuperar-la naturalment perquè el seu cos és jove i continua ovulant. "No vaig ser-ne conscient", confessa la Marta quan recorda el concepte de la menopausa induïda, perquè se li va plantejar només uns instants després de saber que tenia càncer. Explica que va tenir molt clara l'opció correcta i va confiar en els metges, a causa del fet que no se li poden preservar òvuls i ella vol ser mare en algun moment.

60 anys

65 anys

Recomanem el vídeo 'II Fòrum Menopausa, Lleida 2018 Dra. Marta Canals', disponible a Youtube

D'aquí a cinc anys recuperarà la menstruació i no hi ha riscos associats, però la Marta es troba igualment exposada als efectes secundaris propis d'una menopausa natural, com pot ser l'osteoporosi. Es pren calci, a més de fer-se proves on els resultats no indiquen problemes. Això no obstant, també conta que pateix altres efectes secundaris sexuals, perquè en parar el seu cicle ha notat disminució de la libido, a més de disminució de l'orgasme, sequedat vaginal, etcètera. "Tot està lligat. Si no tens hormones generades per tu mateixa que t'activin un cicle, la teva sexualitat es veu afectada". La Marta també detalla que durant tot aquest procés ha parlat recurrentment amb una psicòloga: "és molt important tenir cura de la salut mental, perquè és un xoc molt gran". Li queden quatre anys i mig de menopausa, i sumats al tractament hormonal, això li provoca desequilibris emocionals molt vinculats a la sexualitat. Ella reivindica que s'ha de trencar el tabú de la sexualitat, així i tot, considera que ho està portant molt bé, tot i els efectes secundaris. Així, la Marta s'ho prenen com un efecte secundari, això no obstant, recorda que "tot el tema hormonal genera molts canvis en la persona". Cal destacar que realitza revisions amb l'oncòloga durant els tractaments, i que té una persona de referència a l'Hospital Arnau de Vilanova a la qual pot trucar per dubtes: "no em sento desemparada en aquest sentit, al contrari". Així i tot, la Marta considera que falta informació sobre la qüestió de la sexualitat i la menopausa induïda, perquè "hi ha molta gent jove en la meva situació, tot i que moltes vegades et sents sola". Per tant, és important encoratjar més la investigació sobre la sexualitat en aquestes condicions i, sobretot, informar.

NOGUERA

Reconeixement a l’alcalde Mingo Sabanés després de 26 anys de servei ARTESA DE SEGRE El dissabte 15 de gener Artesa de Segre va viure un emotiu acte de renúncia del seu alcalde, Mingo Sabanés, que després de 26 anys dedicats al servei públic, primer com a regidor i després com a alcalde, es retira per jubilar-se. Així és com la localitat de la Noguera va aplegar una nombrosa comitiva formada per representants de la Diputació de Lleida, la Generalitat de Catalunya i el Parlament, que van reunir-se per assistir al Ple de renúncia al càrrec que ha ocupat durant 14 anys i mig de manera ininterrompuda. Sabanés serà rellevat en el decurs d’un ple municipal, el dissabte 22 de gener, per

GEOPARC ORÍGENS

l’actual regidora Maria Cusola. En l’acte es va comptar amb la presència de la consellera de Presidència de la Generalitat de Catalunya, Laura Vilagrà, per la diputada i portaveu adjunta al Parlament de Catalunya,

Meritxell Serret, el delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya, Bernat Solé i el president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, entre altres assistents. També van ser-hi presents altres alcaldes i alcaldesses de la Noguera, com a reconeixe-

ment a la tasca i la dedicació a l’Ajuntament d’Artesa que ha merescut la confiança de la vila. Entre els parlaments, les diverses autoritats van dedicar grans paraules, com Vilagrà, que va qualificar de molt “emotiu el comiat de Sabanés” i el van felicitar pels seus «26 anys de servei públic, primer com a regidor i després com a alcalde». Per la seva part l’alcaldessa de Vilanova de l’Aguda, Montserrat Fornells va voler fer valdre, també, l’acomiadament «d’una bona persona, un bon alcalde, d’una persona propera i amb una estima immensa per Artesa de Segre i els seus 21 nuclis agregats».

Segona quinzena de gener de 2022

ARTESA DE SEGRE

2 anys de presó pels set acusats de vendre cocaïna a un menor

Set dels vuits acusats de vendre cocaïna a un menor, concretament de 15 anys, de la localitat d’Artesa de Segre, han acceptat 2 anys de presó per un delicte contra la salut pública. El menor va acabar a l’hospital l’any 2018 a causa del consum. Tot i que la Fiscalia demanava inicialment 7 anys

ACN

de presó, s’ha arribat a un acord entre les parts que ha permès rebaixar la pena inicial. També ha evitat el judici que estava programat per aquest dimecres a l’Audiència de la capital del Segrià. L’altre encausat no s’ha presentat a la vista, i la Sala ha ordenat la seva detenció.

SANT LLORENÇ DE MONTGAI

Inici de la reconstrucció del mur de la carretera LV-9047 La Diputació de Lleida iniciarà aviat les obres de la millora de la carretera LV-9047, de Balaguer a Camarasa, en el tram de Sant Llorenç de Montgai, amb la reconstrucció del mur sobre la làmina d’aigua del pantà. Amb el projecte aprovat s’ampliarà la calçada, recuperant els dos sentits de la circulació, i es construirà una via peatonal. L’inici efectiu de les obres només està pendent que la companyia Telefónica retiri les seves línies de comunicacions per evitar que les obres

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

tinguin afectació en aquest servei. Cal recordar que el passat mes de setembre, durant les feines de manteniment de talussos situats entre els pk 9+900 i el 10+200 de la LV9047, es va produir un despreniment que va afectar el ferm de la carretera i es va esllavissar un dels murs de sosteniment. Per tal de donar obertura al trànsit, es va reobrir la carretera, però va quedar un tram amb circulació restringida a un únic carril. També presenta una reducció del carril de circulació

en el pk 10+050 i una altra reducció del voral en el pk 10+150 a causa de les caigudes de pedres que es van produir en l’actuació de manteniment del mes de setembre. Amb aquesta actuació, que s’estima que pot durar prop de tres mesos, es recuperarà la circulació en els dos sentits, que actualment està restringida amb pas alternatiu, amb una calçada que tindrà una amplada mitjana de 4 metres entre línies blanques en la majoria de trams. El trànsit que suporta

CASTELL DEL REMEI

PENELLES

Una votació popular canvia el dia de Mercat als dissabtes

Prorrogada l’exposició ‘Vallverdú en dibuix’ CCMA

AJUNTAMENT DE PENELLES

El dia 8 de gener es va iniciar el mercat setmanal en dissabte a la zona de la bàscula i la plaça Major. A partir d’ara, el mercat es durà a terme els dissabtes en lloc del dilluns, a causa d’una votació popular dels habitants. L’ajuntament de Penelles va impulsar una votació popular durant l’acabament de l’any amb diferents propostes de cara al 2022, amb l’objectiu de fer alguns canvis i millores en el municipi. El procés de votació va durar uns dies i els ciutadans majors de

la via és de 168 vehicles/ dia, d’acord amb les dades de l’últim pla d’aforaments (any 2019). Aprofitant aquesta actuació, es projecta un tram de via peatonal paral·lela que millorarà la seguretat del trànsit de persones en el tram més conflictiu, sempre que ho permeti la geologia del subsol. La carretera pertany a la xarxa local de carreteres titularitat de la Diputació de Lleida, i la seva longitud total inventariada ascendeix a 12.218 metres.

18 anys i empadronats a Penelles van poder votar Una de les propostes que es van impulsar era promoure el mercat setmanal del dilluns al dissabte al matí amb productes de primera necessitat. Una iniciativa que busca aportar productes de proxi-

mitat al municipi aprofitant també la gran afluència de turistes. La proposta va tenir molt bona rebuda per part dels ciutadans, ja que la majoria van votar que si, amb un recompte total de 80 vots.

La mostra ‘Vallverdú en dibuix’ es podrà seguir visitant a les instal·lacions del Castell de Remei, concretament a la Sala de tast dels vins, fins al dia 28 de febrer. L’exposició compta amb 55 obres en format A4 fetes per l’artista, i que s’havien d’exposar fins a finals d’any, on s’exhibeixen il· lustracions realitzades durant la pandèmia i amb to humorístic. Són acudits que l’autor ha enrriquit mitjançant comentaris enginyosos i crítics des del subtext per referir-se a temàtiques polítiques o en relació amb

la pandèmia causada per la covid. Es tracta d’una mostra que conté una gran càrrega de sentit humorístic, però que també engloba el pensament enginyós del creador. Coincidint amb l’exposició, el Castell del Remei també ex-

posa fins al 31 de gener la mostra d’escultures “Seixanta n0 1” de l’escultor Ramon ;. Teixidó Camí. L’artista de l’Espluga Calba empra la fusta, la pedra i el ferro per referir-se a la natura i les seves formes.

Segona quinzena de gener de 2022

NOGUERA

Nova edició del Carnestoltes del Congre Posada en amb mesures sanitàries BALAGUER

BALAGUER

PAERIA DE BALAGUER

Balaguer celebrarà els propers dies 26 i 27 de febrer una nova edició del “Carnestoltes del Congre”. L'edició d'aquest any serà totalment presencial, però amb els actes adaptats a les restriccions i mesures sanitàries actuals. És per aquest motiu que a dia d’avui activitats que es realitzaven anys anteriors com: el concert de nit, el ball de disfresses, la degustació del congre i el concurs de ball de comparses del dissabte, no s’organitzaran, encara què el paer en cap de Balaguer, Jordi Ignasi Vidal, va dir en la presentació que s'està pendent de la celebració nocturna, ja que actualment l'oci nocturn es troba tancat. És per això que des de la Paeria es té una previsió per al ball de nit en el cas que sí que fos possible fer-lo. Les activitats que sí que estan previstes són la “Rua Jove” del dissabte a la tarda que enguany sortirà del carrer de La Noguera Pallaresa,

PAERIA DE BALAGUER

i que estarà dinamitzada per grups de percussió locals, grups d’animació, i la carrossa de la Reina i el Rei Carnestoltes. En l'edició d’enguany s’ha organitzat un concurs de disfresses de comparses, on aquestes podran lluir les seves disfresses i guanyar premis en metàl·lic. Cal que tinguin un mínim de 6 persones de 15 anys o més, tot i que

també hi podran participar infants. Un cop a la plaça del Mercadal, les comparses inscrites al concurs pujaran una per una a dalt de l’escenari, on podran lluir la seva disfressa. Al finalitzar l’espectacle del “Jorge de la Suerte” es farà l'entrega de premis a les comparses guanyadores. Ja el diumenge al matí, es realitzarà la “rua Infantil”

que també farà un recorregut des del carrer Noguera Pallaresa fins a la plaça del Mercadal. També es realitzarà el concurs de comparses infantil i el concurs de vehicles amb remolc. Un cop a la plaça del Mercadal la festa continuarà amb el concert del grup “Pop per a xics”, i desprès tindrà lloc l’entrega dels premis dels concursos infantils.

ÀGER

Inici de les obres del carrer Arnau Mir de Tost per millorar el paviment i les xarxes d’aigua L’Ajuntament d’Àger va iniciar les obres de millora del carrer Arnau Mir de Tost, una de les dues vies que dona accés al conjunt monumental de la Col·legiata de Sant Pere. Els treballs consistiran en la pavimentació de tot el carrer i la renovació de les xarxes d’aigua i clavegueram. El consistori d’Àger va adjudicar les obres de renovació a una empresa especialitzada per un import de 105.000 euros, IVA inclòs. Està previst que

funcionament d’un radar mòbil

els treballs s’allarguin al voltant de dos mesos i mig, amb la qual cosa, es calcula que de cara a Setmana Santa ja estiguin acabades. En concret, la rehabilitació consistirà en la substitució de tota la xarxa d’aigua potable i d’aigües residuals del municipi. A més a més, s’aprofitarà l’obertura de la rasa per a adequar la infraestructura perquè pugui acollir el cablejat de la fibra òptica, que està previst que arribi aquest 2022 a Àger. El carrer Arnau Mir de Tost

AJUNTAMENT D’ÀGER

La Paeria de Balaguer ha posat en funcionament, i en període de proves, un radar mòbil de control de velocitat que compta amb un panell lluminós. L a m e s u ra s ’ h a i m p l e mentat amb l’objectiu d’informar els conductors la seva velocitat i quan superen els límits. Des de l’Àrea de Seguretat de la Paeria han explicat que el radar variarà la seva ubicació en altres punts, com els accessos a la ciutat o carrers principals. També està previst que a banda del panell, s’acompanyi el control de velocitat amb el radar mòbil de la Guàrdia Urbana, i sancionar en cas necessari els infractors. L’aparell també permet conèixer el nombre de vehicles que circulen, fet que permetrà conèixer el flux de vehicles en aquell punt.

BARONIA DE RIALB

Un cadàver al bosc r o m a n d r à t a l l a t d u ra n t el transcurs de les obres, amb la mínima afectació possible per al veïnat. Durant el període que durin les obres, les persones que

vulguin accedir al conjunt monumental ho podran fer a través del carrer alternatiu que hi dona accés, i que passa per darrere del poble.

La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d’Esquadra investiga la mort d’un home a La Baronia de Rialb. Van rebre un avís el dimarts 25, cap a dos quarts d’una del migdia, de la troballa d’un cos en una zona boscosa del

ANUNCIA’T A COMARQUES DE PONENT

www.comarquesdeponent.com

(Paper o digital)

La millor opció per donar visibilitat al teu negoci

Truca’ns!

Aquestes actuacions formen part de la campanya d’accions que des de la Paeria de Balaguer, mitjançant la Guàrdia Urbana de Balaguer, es duen a terme durant els últims mesos amb accions relacionades amb el trànsit: com controls de velocitat, controls d’alcoholèmia i drogues, o control de la documentació dels vehicles. D’altra banda, des de la Paeria de Balaguer es preveu actualitzar els senyals de trànsit que limita la velocitat en zona urbana a 30km/h. A més, també està previst instal·lar reductors de velocitat en alguns punts, mitjançant bandes rugoses o ressalts. Totes aquestes accions, segons ha comunicat la Paeria, tenen l’objectiu d’augmentar la seguretat del trànsit.

973 501 878 · 664 674 602

publicitat@comarquesdeponent.com

t’informarem

municipi de la comarca de la Noguera. El Mossos d’Esquadra s’hi van desplaçar i van trobar el cos sense vida d’un home. Un cop va arribar la unitat del SEM, en van certificar la mort i l’existència de signes de violència.

PALLARS JUSSÀ / PALLARS SOBIRÀ

40 quilòmetres de via verda entre la Pobla de Segur i Cellers LA POBLA DE SEGUR Durant el mes de desembre, el Consell Comarcal del Pallars Jussà va licitar els treballs de condicionament que tindran un pressupost de més d’un milió d’euros. Aquesta acció, inclosa dins del projecte “Foment del Patrimoni Natural d’Interès Turístic al Pallars Jussà”, suposarà l’adequació de gairebé 30 kilòmetres de via verda que s’uniran als gairebé 10 que actualment sumen les dues es que ja existeixen entre la Pobla de Segur i Salàs i al voltant de l’embassament de Cellers. A q u e s t p r o j e c t e, q u e s’executarà durant el 2022, té un pressupost de 1,17 milions d’euros dels quals 600.000 es cofinançaran entre els fons FEDER, els ajuntaments afectats i la Diputació de Lleida, mentre que la resta els aportarà el departament de Territori i Sostenibilitat. Aquest camí recorre di-

Segona quinzena de gener de 2022

TREMP

Mor l’exalcalde Miquel Verdeny

JORDI PERÓ

ferent municipis i passa per espais de gran interès paisatgístic i històric com el pou de gel de Talarn, el pont romànic de Tremp o la sèquia centenària de l’Espona, entre altres. La Comissió de Seguiment del projecte “Foment del Patrimoni Natural d’Interès Turístic al Pallars Jussà”, on què hi han participat tècnics del Consell

Comarcal del Pallars Jussà i del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputació de Lleida amb presència del seu director i del vicepresident del Consell Comarcal, Toni Millet, ha repassat altres de les accions previstes dins d’aquest projecte com la creació d’un nou espai d’interpretació de la natura a Pessonada (Centre

Boumort), la implantació d’itineraris de natura de raquetes i esquí de muntanya a la Vall Fosca, millores en la recepció de visitants a Mont-rebei, el disseny, supervisió i instal· lació d’una via ferrada a l’embassament de Terradets, i, finalment, la definició d’un camp d’eslàlom a la llera del riu Noguera a La Pobla de Segur.

ACN

L’ h i s t ò r i c a l c a l d e d e Tremp, Miquel Verdeny, va morir aquest diumenge 23 de gener a l’edat de 70 anys a causa d’una malaltia. Verdeny, històricament vinculat al partit de Convergència de Catalunya, va ser alcalde de Tremp d u ra n t 1 0 a n y s ( 1 9 8 3 1987, 1987-1991, 20032005), i diputat provincial durant vuit anys. Aquesta darrera legisla-

tura, les eleccions municipals del 26 de maig, va donar suport a la candidatura de Compromís per Tremp i va ocupar un lloc simbòlic a la llista. L a f a m í l i a Ve r d e n y é s també molt coneguda a Tremp per la fàbrica de pastisseria i galetes Verdeny, fundada l’any 1893. L’enterrament va ser aquest dimarts 25 de gener a les 11 hores.

ESTERRI D’ÀNEU

El Govern consultarà a la vegueria sobre la viabilitat de la candidatura dels Jocs d’Hivern 2030 La consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, ha anunciat aquest divendres que el Govern consultarà els ciutadans de la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran sobre la viabilitat de la candidatura dels Jocs Olímpics i Paralímpics PirineusBarcelona 2030. La consulta està prevista que es faci a finals de la primavera d’aquest any. Vilagrà ho ha explicat a representants del territori durant una reunió que s’ha celebrat al migdia. “Ens vam comprometre a

donar la veu al territori i així ho farem”, ha comentat la consellera i ha afegit: “Per nosaltres és imprescindible l’opinió de la ciutadania i la codecisió amb els Pirineus”. La consulta, que serà vinculant i en la qual es podrà participar a partir dels 16 anys, s’emmarcarà a la vegueria de l’Alt Pirineu i l’Aran, que és el territori on els Jocs hi tindrien més presència. La vegueria està formada per cinc comarques: Alta Ribagorça, Alt Urgell, Cerdanya, Pallars Jussà i Pallars Sobirà, i la Vall d’Aran.

JORDI ESTRUCH

Vilagrà ha emfatitzat que els Jocs no serien només un es-

deveniment de quinze dies, sinó que és una pota més de

l’estratègia més àmplia que té el Govern per potenciar els Pirineus. Durant aquesta legislatura hi ha prop de 200 iniciatives per aquest territori (en àmbits tan diversos com infraestructures, salut, educació, comunicacions, connectivitat etcètera), però que també s’està treballant en una visió més global i a llarg termini per millorar les comunicacions, la connectivitat o el reequilibri territorial. “Els Jocs seran sostenibles i no hi haurà cap mena d’especulació urbanística o construccions faraòniques.

Poden servir com un impuls per al territori i que suposin un llegat per als Pirineus”. La consellera també ha destacat els resultats d’una enquesta que ha realitzat el Departament de la Presidència a 1.506 persones, 300 de les quals residents a la vegueria de l’Alt Pirineu i Aran. Segons aquest estudi, un 73,3% de la societat catalana i un 74,6% de la vegueria Alt Pirineu i Aran creuen que els Jocs serien interessant pels Pirineus.

LLIMIANA

L’Ajuntament no pot mantenir l’empresa municipal elèctrica FEMTURISME

L’Ajuntament de Llimiana ha pres la decisió, aquest cap de setmana, de privatitzar l’empresa elèctrica municipal que subministra electricitat a 140 persones del municipi. A banda de subministrar energia als abonats, també té sota gestió i propietat les línies elèctriques de distribució

municipal. Aquesta decisió arriba després de constatar que l’ha d’adaptar a la normativa espanyola del sector energètic perquè pugui continuar funcionant, a més de concloure que la transformació no és assumible ni viable. En aquest sentit, el grup de Candidatura d’Unitat

Popular (CUP) ha presentat preguntes al Govern de Catalunya sobre la creació de l’energia pública catalana, segons l’acord del Ple del Parlament del juny del 2021. En aquest acord es determinava que la producció energètica ha de ser propera al lloc on es consumeix, descentralitza-

da i de fonts renovables. A banda d’aquesta qüestió, també plantegen si el Govern durà a terme alguna actuació urgent per evitar la privatització d’aquests serveis, ja que “això és anar a contracorrent de la creació de l’energètica pública que tant anuncien”.

Segona quinzena de gener de 2022

GARRIGUES / VAL D’ARAN

Demostracions gastronòmiques dels Germans Torres i el guanyador de Masterchef a la 59a Fira de l’Oli LES BORGES BLANQUES

FOTOS: MARINA RÚBIES

La Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra i les Garrigues va recuperar la seva presencialitat en la 59a edició. El certamen va iniciar-se el divendres 21 al diumenge 23 de gener amb un doble format presencial i virtual i una seixantena d’activitats, entre les quals van destacar els nombrosos xoucookings que van anar succeint durant tot el certamen. Enguany van comptar amb

la participació dels prestigiosos i mediàtics xefs Sergio i Javier Torres, a càrrec del restaurant Cocina Hermanos Torres; de la ‘influencer’ gastronòmica Dolors Mateu, que també fou proclamada ambaixadora de l’Oli de Qualitat de Catalunya amb el periodista Pepe Antich; del guanyador de Masterchef 2021, Arnau París, i de Xavier Benet, cap de cuina de l’Hostal Benet de les Borges,

entre altres cuiners, que van posar tot el seu talent per elaborar les millors propostes culinàries amb oli d’oliva garriguenc. El certamen es pot visitar de manera virtual a través de firaoli.cat, un espai amb vídeos, continguts i un Marketplace en què visitants virtuals d’arreu del món poden encara accedir als comerços electrònics de les diferents persones expositores.

La consellera de Drets Socials de la Generalitat, Violant Cervera, va inaugurar l’edició d’enguany el divendres, 21 de gener a les 11 hores, a l’Espai Gastronòmic del Pavelló de l’Oli. En l’acte també es va lliurar el Premi Cultura de l’Oli 2022 a l’INS Josep Vallverdú, per la seva tasca de difusió i pedagogia a través dels cicles sobre oli i vi. La consellera Cervera també va participar en l’homenat-

ge a la memòria garriguenca, celebrat a la plaça Europa a les 13 hores, que servirà per honorar la tasca de la gent gran de les Borges i de la comarca. La Fira d’enguany va comptar amb nombroses demostracions, presencials i en línia. Aquestes van anar a càrrec, entre altres, de l’Escola d’Hostaleria de Lleida, els cuiners de l’Hostal Jericó de Lleida, dels guanyadors i

guanyadores de tot Catalunya a la primera edició dels Premis Josep Lladonosa, així com de diversos restaurants, cellers i productors del territori. Es van dur a terme diversos tallers gastronòmics per a infants, maridatges d’oli, degustacions de productes agroalimentaris, demostracions culinàries i experiències en camps d’oliveres, entre altres propostes lligades a la gastronomia.

LES BORGES BLANQUES

73 subvencions per promoure el comerç, l’habitatge jove i la teleassistència AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

L’Ajuntament ha atorgat aquest 2021 un total de 73 subvencions entre les veïnes i els veïns i un total de 60 ajuts per a les diferents entitats, associacions, agrupacions i iniciatives del municipi que les han sol·licitat. En concret, les ajudes al veïnat han tingut un import de 36.253,50 euros i han

servit per ajudar a finançar la implantació i la renovació d’establiments comercials i negocis a la capital de les Garrigues, per incentivar la contractació de personal, així com la transformació digital del comerç i la restauració borgenca. Igualment, el consistori ha ofert subvencions, d’una banda, a les persones

joves del municipi per a la rehabilitació dels seus habitatges i, de l’altra, destinades a les persones grans per finançar el servei de teleassistència. Pel que fa a les subvencions a entitats, s’han atorgat 163.985 euros a 60 associacions i iniciatives sol· licitants. En concret, la línia d’ajuts per transformar digi-

talment el comerç i la restauració, dotada amb 15.000 euros, ha comptat amb set sol· licituds, totes concedides per un import total de 4.590,24 euros. Aquesta subvenció ha servit perquè fessin el seu salt al digital una acadèmia, una botiga de productes per a nadons, un interiorista, una botiga de roba, una herboris-

teria, una botiga d’informàtica i una bodega, que han po-

gut implementar o renovar les seves pàgines web.

ALT PIRINEU I ARAN

La Regió Sanitària supera les 125.000 vacunes administrades La Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran ha administrat ja 125.392 dosis de vacunes contra la COVID-19 tant als punts de vacunació com en els centres d’atenció primària. A ctua lme nt, un 74,3% de la població ja té la pauta completa de vacunació i un 36,5% de ciutadans ja estan vacunats amb la dosi de record. Fins al moment s’han administrat un total de 54.631 primeres dosis, 47.332 segones dosis i 23.429 dosis de record. El rècord de persones vacunades en un

sol dia es va produir el 2 de juliol de 2021, amb 1.583 dosis administrades, entre primeres i segones. A més a més, cal tenir en compte que al voltant de 700 persones residents a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran s’han vacunat a Andorra. Aquest fet podria incrementar el percentatge d’immunitzats al voltant d’un 1%. Per col·lectius, el 98,5% de les persones institucionalitzades tenen la pauta completa, seguides de prop pel personal de residències, amb un 96,4%. Així mateix, quasi un 95%

SERVEI CATALÀ DE SALUT

del personal d’assistència primària i hospitalària ja compta també amb la pauta completa. Per

edats, els majors de 80 anys són també els que encapçalen la vacunació, amb un 93,4%. Per con-

tra, el percentatge de vacunació més baix amb dosi completa es dona en la franja d’entre 30 i 40 anys, que no arriba al 70%. Per la seva banda, gairebé el 40% de nens d’entre 5 i 11 anys, els darrers a incorporar-se al procés de vacunació, ja han rebut la primera dosi. Al voltant d’un centenar de persones han participat, fins ara, en la vacunació al conjunt de la Regió. Es tracta de professionals sanitaris que inclouen des d’infermeres i infermers a administratius i administratives

passant per auxiliars i tècnics d’infermeria de les 6 comarques que configuren la Regió, que són el Pallars Jussà, el Pallars Sobirà, l’Alta Ribagorça, l’Alt Urgell, la Vall d’Aran i la Cerdanya. La dispersió de la població ha dificultat especialment la vacunació en aquest territori, ja que ha obligat els professionals a desplaçar-se a nuclis poblacionals poc h a b i t a t s, a l l u n y a t s d e les poblacions més properes i concorregudes i habitualment amb població envellida.

CULTURA

La Manreana organitza una trobada d’artistes d’street art de Ponent JUNEDA (Garrigues) La Manreana Parc acollirà, dins dels caps de setmana temàtics que programa mensualment, la primera trobada d’artistes d’street art, que tindrà lloc a les instal·lacions de Juneda el cap de setmana del 19 i 20 de març. Es dirà «13 comarques», ja que la intenció és que els artistes participants plasmin totes les comarques de la província de Lleida al llarg dels tres anys en què es preveu que es faci la trobada. De moment, la primera edició la protagonitzaran quatre artistes, que il·lustraran quatre comarques a les parets del recinte: Cactus Soup farà les Garrigues, Llukuter el Segrià, Kamma Marlo el Pla d’Urgell i Swen Art el Pallars Sobirà. Els artistes mitjançant visites a les comarques i amb la col·laboració de les diferents oficines de Turisme dels consells comarcals viuran i comprendran de l’essència de les respectives comarques i els seus actius i característiques principals i així poder-los

Segona quinzena de gener de 2022

LES BORGES BLANQUES (Garrigues)

LA MANREANA PARC

El festival Off Galacticat recorre les terres de Lleida

TURISME CATALUNYA

plasmar, posteriorment, en la seva obra. La iniciativa l’organitzen, a més de la mateixa Manreana, les artistes visuals Lily Brick i Laura Justribó i compta amb la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida. La mateixa organització ofereix la possibilitat a muralistes joves que a partir d’avui dia 17 de gener participin, en el marc de la mateixa iniciativa «13 comarques», en un concurs per a

menors de 18 anys, amb la idea que la persona escollida faci un cinquè mural al costat dels artistes consolidats, amb la tècnica i el disseny lliures. En aquest cas, la temàtica no se centra en una comarca en concret sinó en la província en general. Els joves artistes que hi vulguin participar han d’enviar al correu: info@lamanreana.com i fins al 20 de febrer les dades de contacte, imatges de cinc dibuixos o

peces que hagin realitzat i el disseny pel mural que voldrien fer. El 25 de febrer, l’organització farà públic per les xarxes socials l’artista seleccionat per un jurat que està format per Jaume Graus, Lily Brick, Matías Tolsà i Laura Justribó. El guanyador tindrà cobertes les despeses de material i l’estada del cap de setmana a la Manreana per ell i tres persones i rebrà un taller personal a càrrec de Lily Brick.

El festival de cinema de terror i ciència ficció de les terres de Ponent arribarà el cap de setmana del 28 al 30 de gener l’Espai Macià i el Casal Marino, on s’acolliran més de 20 projeccions d e c u r t m e t r a t g e s. E s tracta d’una secció del certamen que apropa les obres del festival a altres pobles, com ja es va fer l’any anterior per tal de fer arribar les projeccions del festival més enllà de Tàrrega, seu del festival des del naixement des de l’any 2014. El festival s’iniciarà el divendres a la tarda a l’Espai Macià, amb cinc curt-

metratges i un debat a m b R a m o n B o ch a ca , director del Galacticat, i Núria Palau, alcaldessa de la vila. El dissabte s’ha programat un taller d’’stop-motion’ per a infants, a més d’altres projeccions i debats amb persones de l’organització del Galacticat i del consistori que s’allargaran fins al diumenge a la tarda. El Galacticat ja ha recorregut p o b l e s c o m P e n e l l e s, Mollerussa i fins i tot viles de l’Aragó, i ara arriba a les Borges Blanques amb la intenció de tenir continuïtat en les pròximes edicions.

PONENT

La pel·lícula ‘Alcarràs’, seleccionada per a la Berlinale Alcarràs, la segona pel· lícula de la directora Carla Simón i la productora Avalon, ha estat escollida per a la Berlinale per fer la première mundial, formant part de la secció oficial. La Berlinale és el festival internacional de cinema, que enguany se celebra a Berlín entre el 10 i el 20 de febrer. El film narra el procés de transformació econòmica del camp lleidatà, i ha estat rodada en localitza-

AVALON

cions com Sucs i altres de les comarques del Segrià i del Pla d’Urgell. La Diputació de Lleida, a través del Patronat de Promoció Econòmica, ha donat suport a aquest llargmetratge, el segon de la cineasta, que es va rodar durant l’estiu passat. El rodatge va comptar amb un gran nombre de meritoris lleidatans i d’arreu de Ponent en les files d’equip tècnic i alguns departaments de producció.

“Que la realitat del camp lleidatà tingui presència en un esdeveniment mundial com la Berlinale ja és un premi per a tots nosaltres”, ha escrit Joan Talarn a les seves xarxes socials, desitjant a Carla Simón “que amb el teu treball fet a ‘Alcarràs’ tornis a repetir la carrera d’èxits que vas iniciar a Berlín amb ‘Estiu 1993’”. Amb aquella òpera prima, l’any 2017, Carla Simón, va obtenir el premi de la seva secció (Generation

K-Plus) i el premi a la millor òpera prima de tot el festival. A partir d’aquí, va guanyar cinc premis al Festival de Màlaga (entre ells, Millor Pel·lícula), representant espanyola als Oscars el 2018, tres premis Goya, quatre Feroz, cinc Gaudí i infinitat de reconeixements arreu del món. La productora té prevista l’estrena d’‘Alcarràs’ als cinemes espanyols durant aquesta primavera.

CERVERA (Segarra)

La Coral Infantil Nova Cervera compartirà activitats amb la cantant i pedagoga Dàmaris Gelabert

CORAL INFANTIL NOVA CERVERA

El diumenge dia 30 de gener, en el marc de la cloenda de la celebració dels 50 anys de l’entitat, la Coral Infantil Nova Cervera comptarà al llarg de tota la jornada amb la presència de la cantant i pedagoga Dàmaris Gelabert. La coral i Gelabert compartiran activitats amb els membres de l’entitat, així com amb el conjunt de cerverins i segarrencs, i

totes aquelles persones que vulguin acompanyar a l’entitat en el marc de la celebració. Al matí, les instal·lacions de la seu de l’Agrupació Coral de Cervera s’obriran per oferir un taller familiar, obert a tothom, de sensibilització musical adreçat a infants de 0 a 2 anys. La Dàmaris Gelabert, a través de la música i el cant, cercarà el gaudi sensorial dels infants i adults

participants. Al migdia, seran els mateixos cantaires de la Coral Infantil, des dels de tres anys fins als de cicle inicial (els grups d’Escatxics, Barrufets i Petits), els que comptaran amb un taller amb Gelabert. A través del joc i el cant, prepararan el concert que compartiran amb ella unes hores després. A les sis de la tarda serà el torn, al Gran Teatre de la Passió, de l’especta-

cle És l’hora de l’orquestra. El certamen, que aplegarà damunt l’escenari a la Dàmaris Gelabert, l’Orquestra Simfònica del Vallès i els cantaires (infants i joves) de la Coral Infantil Nova Cervera, totes elles i ells sota la batuta del mestre Xavier Puig Ortiz. Tot un extraordinari esdeveniment per a petits i grans, ple de música, cants i alegria, i on la Pau assolirà un

protagonisme molt especial en el marc del 30 de gener,

Dia escolar de la No-violència i la Pau.

Segona quinzena de gener de 2022

CULTURA

LA PEL·LÍCULA DE LA QUINZENA FiraTàrrega impulsa els processos de creació a través de l’espai Territori Creatiu 'El ventre del mar’, TÀRREGA (Urgell)

Amb la presentació de Territori Creatiu, FiraTàrrega dona l’impuls definitiu al seu espai d’acompanyament per als processos de creació i producció escènica. Una aposta que ha anat madurant els darrers anys i que s’ha demostrat plenament vàlida per a garantir l’aterratge de noves produccions escèniques al mercat escènic professional i en molts casos també l’accés a la seva internaci-

DANI HERNÁNDEZ. ARXIU FIRATÀRREGA

onalització. Territori Creatiu se centra en el valor del procés, un trajecte que incorpora suport econòmic i tècnic, estades de residència creativa, assajos oberts i que se surt de la lògica de la immediatesa incorporant conceptes com la recerca i la innovació, l’assaig i l’error, l’acompanyament, la capacitació professional, la participació ciutadana i la generació de complicitats

MARINA RÚBIES

amb altres organitzacions de cara a la coproducció dels projectes. En aquest sentit, FiraTàrrega posa a disposició de creadors i professionals la seva expertesa i el coneixement sectorial acumulat en 40 anys d’experiència treballant en arts escèniques, arts de carrer i espai públic. Territori Creatiu el formen els apartats Hivernem, Suport a la Creació, Stalkers i

In Situ - (Un)CommonSpaces. 23 propostes artístiques de Catalunya, Euskadi, França, Xile o Mèxic integren aquest Territori Creatiu 2022. Dels projectes amb signatura catalana, tres arriben desde terres lleidatanes. Tot plegat suposarà gairebé la meitat de la programació de FiraTàrrega que aquest 2022 tindrà lloc del 8 a l’11 de setembre.

JUNEDA (Garrigues)

Fonoll publica una novel·la inèdita de Pedrolo que va ser prohibida per la censura L'editorial Fonoll ha publicat una novel·la inèdita de l'autor Manuel de Pedrolo. Es tracta de 'Visita a la senyora Soler', una de les obres considerades "perdudes" de Pedrolo que durant molts anys es va guardar a l'arxiu d'Alcalá d'Henares i que al seu dia va ser prohibida per la censura. L'experta en l'autor i encarregada de fer el pròleg, Anna Maria Soler, ha explicat que el llibre s'enfoca la sexualitat des de les dificultats que una noia

EUROPAPRESS

de 27 anys té per accedir-hi a finals dels anys 50 del segle passat. Segons Vilallonga, es tracta d'un llibre amb un "feminisme clar". Fonoll també publica aquest primer trimestre de l'any un

llibre sobre Guillem Viladot, escrit per Teresa Ibars. Vilallonga ha destacat el fet "extraordinari" de poder publicar una novel·la inèdita de Pedrolo i de poder incloure l'informe de la cen-

BALAGUER (Noguera)

sura en l'edició. Es considera una de les novel·les perdudes de l'autor de l ' A ra n y ó i d e s p r é s d e molts anys, era l'única que quedava per publicar. Segons Vilallonga, el tema que tracta la novel·la "causa gràcia" i és agradable de llegir perquè enfoca la dificultat d'accedir al sexe per part d'una noia que es diu Jordina i té un somni recurrent sobre aquesta qüestió, tant quan està desperta com quan està dormida.

GENCAT

Lliurament del XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell a l’escriptora Maria Barbal L’escriptora Maria Barbal va rebre el dissabte 22 de gener el XXXII Premi Comte Jaume d’Urgell. Es tracta d’un premi que cada any atorga la Paeria de Balaguer, reconeixent a persones i a entitats que per la seva força cultural, la seva original trajectòria, i la gran capacitat de comuni-

cació de la seva feina i obra, fan que siguin exemples per fer més gran i més rica la xarxa natural i real dels països de parla catalana i dels seus ciutadans. L’acte de lliurament va ser a la sala d’actes del Casal Cívic del Miracle a les 12 del migdia. Es va realitzar una lectura de textos del seu llibre

‘Pedra de tartera’, una lectura acompanyada de dansa. També Maria Barbal va signar el Llibre d’Honor de la ciutat. En l’edició del 2021 els guardonats van ser La Bressola i l’escriptora, que se li va decidir donar el premi, ja que és un exemple de compromís amb la llengua i que a través de la seva literatura està fent

arribar el català a molta gent, i a més, des del Pallars.

una obra repleta de poesia

Agustí Villaronga retorna amb força després de la seva última obra, l'adaptació d''Incèrta Glòria' de Joan Sales. En aquesta secció ja vam recomanar la seva mítica pel·lícula 'Pa negre'; tot i que convé seguir-li la pista per la seva habilitat a l'hora de plasmar monstres creats per la societat, i en 'El ventre del mar' torna a repetir metodologia des d'una multitud de disciplines artístiques.

Sinopsi La fragata Aliança, de la Marina francesa, embarranca davant les costes del Senegal. Com que els bots disponibles per a l'evacuació no són suficients per acollir tots els tripulants, es construeix un rai, una precària embarcació, on obliguen a pujar 147 homes. El pla previst és que els pots remolquin la bassa fins a la riba, així i tot, el pànic i la confusió s'apoderen del comboi i tallen la soga de remolc, abandonant la bassa a la seva sort. Thomas i Savigny, dos dels sobrevivents, relaten en un judici la seva experiència, que els va enfrontar en dos bàndols des d'un b o n i n i c i q u e e s t a ra n marcats per l'odi i la violència.

Crítica El director parteix d'un fet real que Théodore Géricault va plasmar en el reconegut quadre 'La balsa de la Medusa', que es pot visitar al Louvre. Així és com adapta un text d'Alessandro Baricco, que li permet relacionar passat i present tot aportant una visió reivindicativa sobre la crisi migratòria del Mediterrani. Villaronga utilitza diverses capes narratives no comunes en el cinema, com són la pintura, el documental i la poesia per enriquir la proposta; tot i que a vegades, aquesta mixtura pot dificultar la connexió amb la pel·lícula. És una obra contundent i complexa, que a vegades treu l'espectador de la història perquè descriu la transformació dels dos personatges protagonistes de manera alterna, sense recaur e m a s s a e n l a t ra m a més global, que fa referència al naufragi. Però , cal reconèixer plen a m e n t q u e e s t ra c t a d'una porposta enormement poètica en tots els estrats, ja sigui des de la fotografia, el guió, la interpretació i la trama.

On la puc trobar? La podeu veure als cinemes i a Filmin.

DIVERSOS

Ponent Coopera acompanya 81 nous projectes en sis comarques LLEIDA (Segrià) Ponent Coopera, l’Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida, ha tancat el quart any d’activitat acompanyant 81 nous projectes que volien constituir-se com a cooperativa per desenvolupar la seva activitat econòmica a les sis comarques de Ponent (Segrià, Noguera, Pla d’Urgell, Urgell, Segarra i Garrigues). Pel que fa a la constitució de projectes d’economia social, finalment es van crear 7 noves cooperatives i es van generar 29 nous llocs de treball al llarg del 2021, dels quals 12 van ser insercions laborals de dones. Aquestes noves cooperatives són Al centro la vida. Bar Centro de Maldà, La Xefra Cooperativa

PONENT COOPERA

Agroalimentària, Obrint Portes, Mengem Garrigues, La Closca, Stagelab i Cooperativa d’Excedents d’Energia Renovable. Els acompanyaments per a la creació de nous projectes cooperatius en el territori no són l’única activitat que du a terme al llarg de l’any, tot i que sí que són algunes de les més visibles i que generen directament ocupació. En concret, Ponent Coopera, durant aquest any passat va dur a terme 300 accions de promoció del cooperativisme i l’economia social, en les quals van participar 1.747 persones. D’aquestes 300 activitats, 95 van ser virtuals per adaptar-se a la

situació provocada per la Covid-19. Pel que fa a altres eixos de treball de l’Ateneu, com l’àmbit formatiu, es van dur a terme 41 formacions en cooperativisme i 42 tallers d’introducció al cooperati-

visme. Es va continuar fent accions per donar a conèixer l’economia social, tant entre l’administració local, com entre assessories i gestories. També es va treballar amb organitzacions sindicals.

Segona quinzena de gener de 2022

SEU D’URGELL (Alt Urgell)

Acord amb pensionistes pel preu de la llum El divendres 21 de gener, una representació del col·lectiu de pensionistes jubilats de l’Alt Urgell de CCOO va ser rebuda per l’Alcalde, Francesc Viaplana. Va transcórrer la reunió amb l’aspiració d’arribar a acords que ajudin a encarar els problemes que provoca el continu augment de la factura de l’energia elèctrica i el nou sistema de preus segons hora de consum que ha establert PEUSA. S’acordà que l’ajuntament de la Seu d’Urgell traslladarà a l’empresa PEUSA-Hidroelèctrica del Valira la petició que la informació

MUNTANYA D’ALINYÀ (Alt Urgell)

per als clients sigui precisa i entenedora, per tal que es puguin preveure amb la màxima claredat les despeses, atesa la complexitat del nou sistema. També l’ajuntament de la Seu traslladarà la petició dels pensionistes jubilats de CCOO per oferir un marc d’ajuts contra la pobresa energètica segons els graus de vulnerabilitats dels consumidors afectats. També, per la seva part, els pensionistes de CCOO de l’Alt Urgell, es reserven el dret a altres actuacions tendents a reivindicar les millores més factibles.

FUNDACIÓ INTEGRA PIRINEUS

La Fundació Integra Pirineus, una dècada promovent la inserció de persones en risc d’exclusió Fa més d’una dècada que Integra Pirineus està en actiu. Durant aquests anys, s’han posat en marxa diferents projectes amb un objectiu comú: promoure la inserció social i laboral de les persones en risc d’exclusió, especialment aquelles que tenen una discapacitat intel·lectual o

trastorns de salut mental. En aquest sentit, el treball forestal ha tingut un paper cabdal perquè ha permès inserir un gran nombre de persones, tant en l’àmbit laboral com social, oferint-los un treball remunerat i digne. Aquesta labor ha estat possible gràcies a la col·laboració de la Funda-

ció Catalunya La Pedrera, que permet desenvolupar la tasca forestal a la Muntanya d’Alinyà cedint la gestió de l’aprofitament i millora forestal de la finca a Integra Pirineus. Aquesta col·laboració ha permès desplegar una gran tasca en l’àmbit social i mediambiental que

queda reflectida en xifres: 21.400 tones de fusta extretes i 10.000 de biomassa produïda, 7.000 jornals invertits amb una mitjana de 4-5 persones treballant de forma diària i més de 50 en aquests 10 anys. S’han executat 409,21 hectàrees a través de diferents tipus d’actuacions

com: tallades selectives, franges de prevenció contra

incendis o arranjaments de camins, entre altres.

LLEIDA (Segrià)

CERVERA (Segarra)

Tallers de tinença responsable de mascotes per l’alumnat d’ESO

Ajuts per a la Transició Ecològica del Repte Democràtic (MITECO)

COL·LEGI DE VETERINARIS DE LLEIDA

Al voltant d’uns 1.000 alumnes d’instituts de Lleida han participat en els tallers de tinença responsable d’animals de companyia ‘El Xipi va a l’Institut’, una campanya que impulsa el Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya, amb el suport del Col·legi de Lleida i la Paeria. En total s’han realitzat 46 tallers en 14 centres de la

capital del Segrià durant el primer trimestre del curs, com per exemple el celebrat el passat mes de desembre al INS Josep Lladonosa, amb alumnes de primer i segon d’ESO. La visita va comptar amb la presència de la vocal i responsable de la Comissió de Petits Animals del COVLL, Dolors Corredera, i de la coordinadora de programes edu-

catius del Consell, Alexia Falcó. Durant les sessions, una veterinària, acompanyada d’un gos ensinistrat, explica als nens i nenes les normes i consells per tractar bé les seves mascotes, posant l’accent en l’important paper dels veterinaris, l’ús del microxip, les vacunes o què cal fer en cas de trobar-se un animal al carrer.

SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN

El subdelegat del Govern de l’Estat a Lleida, José Crespín va visitar el Grup C e t r i k o - 4 K n i t t i n g Fa brics S.L de Cervera, empresa dedicada a la fabricació de suports tèxtils i una de les 48 empreses catalanes que rebrà ajut per part del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Democràtic (MITECO) per tirar endavant projectes relacionats amb energies renovables

innovadores, segons la resolució definitiva feta pública avui pel Ministeri. En concret, el projecte del Grup Cetriko-4 Knitting Fabrics preveu l a co ns t r ucci ó d ’in s ta l · lacions fotovoltaiques per a autoconsum sense emmagatzematge a la seu de l’empresa situada al polígon industrial de Cervera. L’ajut concedit s’inscriu dins les línies d’ajuts a la inversió d’energies reno-

vables innovadores que promou l’Institut per a la Diversificació i l’Estalvi d’Energia (IDAE) del MITECO, cofinançades amb Fons de la Unió Europea i emmarcades en el Fons Europeus de Desenvolupament Regional. El projecte a Cervera permetrà produir el 50% de l’energia elèctrica que la planta necessita en el procés de producció.

Segona quinzena de gener de 2022

ENTREVISTA

Bernat Solé i Barril, delegat del Govern a Lleida

Lleida (Segrià) MARINA RÚBIES

“Des del Govern de la Generalitat ens oposem a les dues línies aèries de molta alta tensió (MAT) que volen arribar fins l’Àrea Metropolitana de Barcelona” Bernat Solé i Barril és enginyer industrial i polític, exalcalde d'Agramunt i exconseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència. Actualment, ocupa la posició de delegat del Govern de la Generalitat a Lleida. Marina Rúbies

Les terres de Lleida es veuen afectades per tres línies de distribució de macroprojectes energètics, és així? A nivell legislatiu, tots aquells projectes que superin els 50 MW de potència resta sota autorització de l’Estat. Tots els projectes per sota d’aquesta, són projectes que autoritza la Generalitat o n’emet informe favorable. En aquests moments hi ha dos projectes de línies de molta alta tensió (MAT) aèries que superen aquesta potència de 50 MW i, per tant, són d’autorització del ministeri. Aquestes dues línies recullen l’energia generada per parcs solars ubicats a l’Aragó i la transporten cap a Catalunya. Concretament, la primera entraria per la Granja d’Escarp i travessaria tot el Segrià, les Garrigues, arribaria fins a la Conca de Barberà i acabaria a la comarca de l’Anoia. La segona línia, més al nord, entraria a Catalunya per Massalcoreig i travessaria les comarques del Segrià, Pla d’Urgell, les Garrigues i acabaria a l’Urgell, concretament a l’estació transformadora de Ciutadilla, per baixar finalment fins a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Aquestes dues línies dibuixarien unes ‘cremalleres’ d’oest a est, amb un alt impacte visual i afectació pels llocs on passen. Per altra banda, hi hauria una tercera línia (també MAT) que va vinculada a 9 parcs fotovoltaics previstos al municipi d’Alcarràs i municipis veïns, dos dels quals ja han rebut el vist-i-plau de la Generalitat per tractar-se de parcs que s’alineen al model distribuït i participat que promou el Govern a través del Decret 24/2021 aprovat pel Parlament de Catalunya. En aquest cas, el projecte també preveu aquesta línia d’alta tensió aèria en la qual tant des de la mateixa Delegació del Govern de la Generalitat a Lleida com des del Departament d’Acció Climàtica,

ARXIU

competent en aquestes autoritzacions, n’exigirem a les empreses impulsores, Ignis i Solaria, el soterrament per l’alta afectació que una línia aèria tindria sobre el territori, amb unes torres d’una alçada mitjana de 30m. Aquesta línia sortiria d’Alcarràs fins a Albatàrrec i finalitzaria al barri de Magraners, travessant tota l’horta de Lleida i bona part de finques de propietaris de Montoliu de Lleida. El 15 de desembre us vau reunir amb representants del territori afectat per allargar la pròrroga per presentar al·legacions. Quin és l’estat del procés actualment? Des de la Delegació del Govern a Lleida vam reunir tots els municipis i consells comarcals afectats per la primera MAT (la que passa més al sud) això com la mateixa Diputació de Lleida amb l’objectiu de consensuar l’oposició a aquest projecte i acordar sol·licitar pròrroga des de cadascun dels municipis per presentar al·legacions al projecte, tenint en compte que els terminis són diferents per cada municipi en funció de quan han rebut la notificació d’afectats pel projecte. En aquests moments, la major part dels Ajuntaments ja han formulat les al·legacions, amb el suport jurídic que ha ofert la Diputació de Lleida.

Quina resposta pot tenir el Govern davant les dues línies sobre les quals no té competència? La nostra intenció és aturar-les perquè aquest model de generació d’energia no és el model de la Generalitat. De fet, no es tracta de dues línies d’evacuació de parcs solars o eòlics sinó de línies de transport. I la normativa vigent restringeix l’explotació d’aquestes línies a Red Eléctrica, de manera que cap iniciativa empresarial privada hauria de poder plantejar-se com a via de negoci el transport de l’energia elèctrica a grans distàncies. En aquest sentit, el decret 24/2021 preveu la redacció del PLATER (Pla territorial d’Energies Renovables) mitjançant el qual definirem com a Govern la distribució de generació d’energies renovables arreu del país, per evitar precisament que els pacs es concentrin en unes comarques determinades, sigui pel valor inferior del sòl o sigui per altres elements. Cal trobar l’equilibri just en la generació d’energia i la distribució territorial d’aquesta. I precisament els dos models de MAT que planteja l’empresa FORESTALIA no responen a aquest principi, ja que preveuen la generació concentrada d’energia en punts molt allunyats dels llocs de consum, com la mateixa àrea metropolitana de Barcelona, fet que porta a

La Generalitat no vol que es produeixi l'energia en una comarca determinada, sinó que aquesta es vagi generant arreu del territori

sobredimensionar les MATS a les quals ens estem oposant. En resum, que des de les nostres comarques no només volem veure passar els kw·h a través de línies de molt alta tensió sinó que volem ser partícips d’aquesta transició energètica a través d’un model distribuït, participat, sostenible i respectuós amb l’entorn. I això és perfectament possible. En el cas d’Alcarràs, els parcs fotovoltaics que es plantegen segueixen el model impulsat per la Generalitat, ja que es construiran en sòl de poc valor agrari i de molts pocs propietaris. Per tant, en aquest cas no s’hipotequen finques d’alt valor agrari. Precisament per aquests motius el projecte compta amb gran consens a nivell territorial. El

que no compta amb el consens és el fet que la línia sigui aèria i, per aquest motiu, n’exigirem el soterrament. Què suposaria el soterrament d’aquesta línia? El soterrament, evidentment, suposa un increment del cost. Concretament, un 15% respecte el cost de la mateixa línia en aeri, però alhora un percentatge molt petit en el global de tot el projecte (parcs + línia). I per tot això, des del Govern considerem que és perfectament compatible i viable econòmicament fer la transició energètica en base a energies renovables i, alhora, preservar l’entorn i el valor agrari dels municipis per on han de passar les línies. Dins del pressupost de la Generalitat, quin tipus d’inversions previstes i accions concretes? En aquest moment, la Generalitat té obertes diverses línies d’ajut a través de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN) tant per a particulars com per a empreses i institucions. Per una banda, des del passat 14 de desembre hi ha oberts els Programes d’Energies Renovables per a la instal·lació de plaques solars per a l’autoconsum, sistemes d’emmagatzematge (bateries) i sistemes de climatització en base a energies renovables. Per altra banda, també hi ha diverses línies d’ajuts per a l’adquisició de vehicles elèctrics i instal·lació de punts de recàrrega. També en breu està prevista la convocatòria per a la rehabilitació energètica d’edificis, és a dir, per a la substitució de tancaments o la instal· lació de sistemes d’aïllament. I finalment, també hi ha una línia específica per a indústries per a la millora de la tecnologia en equips i processos industrials i implantació de sistemes de gestió energètica. En definitiva, que com a Govern estem totalment

compromesos en els objectius de desenvolupament sostenible inclosos a l’Agenda 2030 i, per tant, estem promovent la transició energètica que ens ha de permetre reduir les emissions de CO2 i, alhora, ser molt més competitius com a país. Hi ha alguns indrets més propers a l’Àrea Metropolitana de Barcelona on es puguin plantejar parcs d’obtenció d’energia renovable? És evident que el més fàcil per als inversors privats seria que els parcs es concentressin en les zones més despoblades i amb un valor de sòl més baix, però precisament el Govern vol evitar aquest fet mitjançant l’aprovació, en els propers mesos, del ‘PLATER’ (Pla Territorial d’Energies Renovables). Aquest pla decidirà com es distribuirà la generació d’energia arreu del país per evitar precisament la concentració de generació d’energia i així trobar l’equilibri territorial. És evident que l’àrea metropolitana de Barcelona és la que te més consum, però també és inviable que tota l’energia que consumeix es produeixi a la mateixa àrea. Per això el que es pretén és un model distribuït, equilibrat i participat, és a dir, que les empreses tinguin l’obligació d’obrir els projectes a la participació del territori, sigui a través dels ajuntaments, d’empreses de la zona o dels mateixos particulars. Quan està previst que surti el ‘PLATER’? En el decret hi ha el compromís que aquest pla estigui redactat en els propers 6-8 mesos, aproximadament. És un pla complex perquè ha de tenir en compte moltes realitats territorials, socials i econòmiques, i per aquest motiu des del Departament d’Acció climàtica s’està treballant intensament per a tenir-lo el més aviat possible.

DIVERSOS

Segona quinzena de gener de 2022

Recomanem

Anuncis BREUS

Autor: Roc Casagran

BUSCO CASA DE POBLE encara que s’hagi de restaurar a ser possible amb pati o terreny T. (93) 410 99 59

Editorial: labutxaca Gènere: Novel·la

Compro masia o casa camp, restaurada o per restaurar amb terreny T. (93) 321.48.52

ARA QUE ESTEM JUNTS

Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers. «I, des d'aquell dia, aquella cabanya rudimentària la vam anomenar La Mansió. Va ser una manera d'aprendre que contra l'horror només ens queda l'humor, i com que en aquella platja tot era horror, tot va passar a ser humor. Humor negre, és clar. I dels soldats que ens vigilaven en dèiem 'els nostres protectors', i de la sorra, 'el nostre llit d'hotel', i del mar, 'la nostra banyera'». Ara que estem junts explica la separació de dos germans bessons per la Guerra Civil. Una mirada diferent sobre l'exili i la vida al camp de refugiats d'Argelers.

La recepta Capipota a la catalana

Horòscop

Consultes tarot 617 029 360 www.acovadacarmina.es

Vident i tarotista Herboristeria A COVA DA MEIGA Tàrrega

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor:

allibera't i flexibilitza. Salut: pressió mental. Treball: desconnecta de la rutina.



TAURE 21-IV / 21-V. Amor: experiències enriquidores. Salut: cuida't la faringitis. Treball: enfronta't a les injustícies.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: trenca la monotonia. Salut: practica esports d'aventura. Treball: evita enfrontaments.



CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: molt sensible. Salut: vigila els canvis d'humor. Treball: necessites més autoestima.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: allibera't. Salut: pren-te temps per viure. Treball: moment d'invertir en projectes nous.



Ingredients 6 persones: ·1 kg de morro de vedella · 500 gr de peu de vedella · 500 gr de panxa de vedella · 50 gr de pernil

· 2 cebes de Figueres · 1 pebrot vermell · 300 gr de tomàquets madurs · 1 fulla de llorer i farigola · 1 bitxo

· 4 grans d'all i julivert · 50 gr d'ametlles · 2 llesques de pa sec fregit · 1 copa de vi ranci · Sal

Elaboració: Primer de tot blanquejarem els peus amb aigua freda i sal en una olla al foc. Quan arrenqui el bull ho anirem desescumant durant uns 30 minuts aproximadament. Un cop hagi passat aquest temps, ho traurem de l'aigua i desossarem els peus en calent. Seguidament courem la capipota (la gelatina dels peus, els morros i la panxa) en aigua abundant durant 15 minuts juntament amb el llorer, la farigola i el bitxo. Ho colarem tot, tallarem la capipota en daus i reservarem el brou de la cocció. Farem una picada amb els alls, les ametlles, el julivert, el pa i el bitxo. Ho moldrem tot fins que sigui ben fi i ho reservarem amb una mica de brou. Tot seguit, escalfarem l'oli en una cassola i sofregirem la ceba a foc suau fins que sigui transparent. Hi afegirem el pebrot vermell picat, el tomàquet ratllat i sal, i deixarem que es confiti el sofregit, a foc mig suau. Un cop estigui al gust, hi abocarem el vi ranci i deixarem que s'evapori. En aquest moment afegirem la capipota, la fulla de llorer i ho remenarem bé. Ho cobrirem tot amb el brou de la primera cocció i deixarem que cogui 30 minuts a foc suau amb la cassola mig tapada. Finalment, abocarem la picada i deixarem coure la capipota 15 minuts més.

Vins de les comarques Saó Expressiu Celler: Mas Blanch i Jové D.O.: Costers del Segre Garnatxa, Cabernet Sauvignon i Ull de Llebre Color vermell intens, molt viu i amb rivets blaus. Aroma complex, elegant i madur on estaca la fruita vermella i negra acompanyada de balsàmics i anisats que li donen molta frescor. A la boca és suau i potent, molt net i elegant, surten fruites el bosc i espècies dolces. Taní vellutat i fresc.

Curiositats del mes de gener És el mes de la sopa El gener és reconegut internacionalment com el mes de la sopa. Feu-l'hi l'honor i aprofiteu el fred per preparar-ne algunes de fàcils i reconfortants.

A COVA DA MEIGA TAROT · MINERALS · ESOTERISME · HERBORISTERIA TALLERS DE MEDITACIONS GUIADES AMB QUARS MESTRES (1 persona per classe). Canal d'Urgell, 74 · TÀRREGA · 617

de 17 h a 20 h

029 360 · Horari: de 10 h a 14 h i · Venda en línia: https://a-cova-da-carmina.sumup.link

Les 7 diferències

VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: retroba't a tu mateix. Salut: surt de la rutina. Treball: no deixis de confiar en la providència.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: desconnecta dels teus pensaments. Salut: cuida't més a tu. Treball: viatges de feina.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: evita precipitacions. Salut: desconnecta de gent negativa. Treball: guia't per la teva inspiració.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII.

Amor: prendràs decisions. Salut: diguis el que sents. Treball: és hora de dir les coses clares.

 CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: has d'admetre els teus errors. Salut: vigila la circulació. Treball: comença de nou.



AQUARI 21-I / 19-II. Amor: moment de reconstrucció. Salut: millor els teus hàbits. Treball: centra't en allò essencial.



PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: històries repetitives. Salut: cuida't el sistema immunitari. Treball: necessites il·lusionar-te.

ANUNCIS BREUS 973 501 878

redaccio@ comarquesdeponent.com --------------------------------publicitat@ comarquesdeponent.com

solucions Les 7 diferències

l’Agenda

del 27 de gener al 9 de febrer de 2022

de les Comarques

NOTA INFORMATIVA

Tots aquests actes poden experimentar modificacions o cancel·lacions atenent a l’evolució de la situació sanitària. Podeu consultar els canals oficials de comunicació de cada ajuntament.

Fins al 30/01

Dissabte, 29/01

Diumenge, 30/01

Diumenge, 06/02

TÀRREGA

AGRAMUNT

LA FULIOLA

BALAGUER

AGRAMUNT

BALAGUER

Exposició: L'hora de l'Alba de l'artista targarí Josep Minguell. Esbossos de la darrera fase de frescos pictòrics a l'Església de Santa Maria de l'Alba de Tàrrega. Al Museu Tàrrega - Urgell.

Obertura de l'any Viladot. Inici i presentació de les activitats que es faran durant el 2022 per commemorar el centenari del naixement de Guillem Viladot. A les 10 del matí, a la sala de plens de l'Ajuntament.

Presentació de llibre: Aigua a les venes. Crònica d'un miracle universal de Francesc Canosa. A 2/4 d'1 del migdia, a la sala d'actes del Casal Cívic.

Balls de diumenge amb l'orquestra Mediterranea. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula Pan de limón con semillas de amapola. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de l'Ajuntament.

BALAGUER

Dies 04/02 i 11/02

Espectacle de dansa: Petrushka i Boira de la Companyia KoRPo. A les 6 de la tarda i a les 9 de la nit, a La Mercantil.

Concert de l'Orquestra simfònica Júlia Carbonell de les terres de Lleida. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

BALAGUER

TÀRREGA

Emboirats. Representació de l'obra El Metre, a càrrec de Jaume Jové, Clown Jam. A les 12 del migdia, al Museu de La Noguera.

Dijous, 27/01

BELIANES El cas del llop ferotge A les 6 de la tarda, a la biblioteca.

Divendres, 28/01

BALAGUER Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula Pan de limón con semillas de amapola. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Presentació del llibre: Cantates, fugues i colls de la baralla, de Guillem Viladot, a càrrec de Pagès Editors. A les 11 del matí, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.

Festa dels tres tombs. Pregó amb Lo Tossino i els Grallers de la Barra, vermut popular. A les 12 del migdia, als carrers del centre.

Mostra de cinema i audiovisual en llengua catalana: Voc Omnium. Premis VOC. Tindrà lloc en diverses poblacions i de forma simultània durant el mes de febrer. A les 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Visita guiada a Santa Maria de les Franqueses. El monument cistercenc de Santa Maria de les Franqueses s'obrirà al públic cada primer diumenge de mes, des de les 11 del matí fins a les 2 del migdia, i es faran visites guiades a les 11 del matí i a les 12 i 1 del migdia. Emboirats. Teatre: Contes del món de les germanes Baldufa. A les 12 del migdia, a la sala d'actes del Casal Cívic.

Dissabte, 05/02

BALAGUER

Inauguració de l'exposició: Ruth. Cossos als llimbs. A les 12 del migdia, a Lo Pardal.

Festival Flamenco-Fusión. Al Teatre Municipal. Horari per concretar.

AGENDA

Segona quinzena de gener de 2022

Emergències 112 Ajuntaments URGELL Tàrrega.................................. 973 311 608 Agramunt.............................. 973 390 057 Anglesola.............................. 973 308 006 Belianes................................ 973 331 047 Bellpuig................................. 973 320 408 Castellserà............................ 973 610 005 Ciutadilla............................... 973 303 010 Guimerà................................ 973 303 038 La Fuliola............................... 973 570 013 Maldà.................................... 973 330 045 Nalec..................................... 973 303 129 Omells de Na Gaia................ 973 330 235 Ossó de Sió........................... 973 390 790 Preixana................................ 973 320 404 Puigverd d’Agramunt........... 973 391 068 S. Martí de Riucorb............... 973 330 111 Tornabous............................. 973 570 233 Vallbona de les Monges....... 973 330 260 Verdú..................................... 973 347 007 Vilagrassa.............................. 973 311 162 PLA D’URGELL Mollerussa............................ 973 600 713 Barbens................................. 973 580 460 Bell-lloc d’Urgell.................... 973 560 100 Bellvís.................................... 973 565 000 Castellnou de Seana............. 973 320 705 Fondarella............................. 973 600 082 Golmés.................................. 973 601 501 Ivars d’Urgell......................... 973 580 125 Linyola................................... 973 575 019 Miralcamp............................. 973 601 701 El Palau d’Anglesola............. 973 601 314 El Poal................................... 973 565 002 Sidamon................................ 973 560 421 Torregrossa........................... 973 170 001 Vilanova de Bellpuig............. 973 320 945 Vila-sana............................... 973 710 391 SEGARRA Cervera................................. 973 530 025 Biosca.................................... 973 473 241 Estaràs.................................. 973 530 025 Granyanella........................... 973 530 609 Granyena de Segarra............ 973 530 899 Guissona............................... 973 550 005 Ivorra..................................... 973 224 036

Massoteres........................... 973 550 086 Montoliu de Segarra............. 973 531 262 Montornès de Segarra..........973 348 046 Les Oluges............................ 973 530 004 Els Plans de Sió..................... 973 520 030 Ribera d’Ondara.................... 973 540 001 Sanaüja................................. 973 476 008 S. Guim de Freixenet............. 973 556 035 S. Guim de la Plana............... 973 550 586 Sant Ramon.......................... 973 540 018 Talavera................................. 973 540 065 Tarroja de Segarra................ 973 520 065 Torà....................................... 973 473 028 Torrefeta i Florejachs............ 973 520 184 NOGUERA Balaguer................................ 973 445 200 Àger....................................... 973 455 004 Albesa................................... 973 186 007 Algerri.................................... 973 426 013 Alòs de Balaguer.................. 973 417 004 Artesa de Segre.................... 973 400 013 Les Avellanes........................ 973 454 004 La Baronia de Rialb............... 973 460 234 Bellcaire d’Urgell................... 973 586 005 Bellmunt d’Urgell.................. 973 610 436 Cabanabona......................... 973 460 048 Camarasa.............................. 973 420 009 Castelló de Farfanya............. 973 428 007 Cubells.................................. 973 459 005 Foradada............................... 973 400 095 Ivars de Noguera.................. 973 760 334 Menàrguens.......................... 973 180 205 Montgai................................. 973 430 005 Oliola..................................... 973 462 113 Os de Balaguer..................... 973 438 004 Penelles................................ 973 610 246 Ponts..................................... 973 460 003 Preixens................................ 973 390 216 La Sentiu de Sió.................... 973 424 005 Térmens................................ 973 180 010 Tiurana.................................. 973 056 046 Torrelameu............................ 973 190 267 Vallfogona de Balaguer........ 973 432 008 Vilanova de l’Aguda.............. 973 460 927 Vilanova de Meià.................. 973 415 005 PALLARS JUSSÀ Tremp.................................... 973 650 005 Abella de la Conca............... 973 664 198 Isona i Conca Dellà............... 973 664 008 Conca de Dalt....................... 973 680 092

Gavet de la Conca................ 973 650 217 Sant Esteve de la Sarga........ 973 653 377 La Pobla de Segur................. 973 680 038 La Torre de Capdella............. 973 663 001 Senterada.............................. 973 661 762 Sarroca de Bellera................ 973 661 701 Llimiana................................. 973 650 773 Talarn..................................... 973 650 812 Salàs del Pallars.................... 973 676 003 Castell de Mur...................... 973 651 795 PALLARS SOBIRÀ Sort........................................ 973 620 010 Guingueta i Jou..................... 973 626 067 Farrera................................... 973 622 106 Lladorre................................. 973 623 000 Llavorsí.................................. 973 622 008 Rialp...................................... 973 620 365 Soriguera............................... 973 620 167 Tírvia...................................... 973 622 073 Alt Àneu................................ 973 626 038 Vall de Cardós....................... 973 623 122 Alins...................................... 973 624 405 Espot..................................... 973 624 045 Esterri d’Àneu....................... 973 626 436 Esterri de Cardós.................. 973 623 185 Baix Pallars............................ 973 662 040 ALT URGELL Alàs i Cerc............................. 973 352 054 Arsèguel................................ 973 384 092 Bassella................................. 973 462 724 Cabó...................................... 973 383 320 Cava...................................... 973 353 112 Coll de Nargó........................ 973 383 048 Estamariu.............................. 973 351 457 Fígols i Alinyà........................ 973 383 100 Josa i Tuixén.......................... 973 370 202 Montferrer i Castellbò.......... 973 351 343 Oliana.................................... 973 470 035 Organyà................................. 973 383 007 Peramola............................... 973 470 263 El Pont de Bar....................... 973 384 063 Ribera d’Urgellet................... 973 387 045 La Seu d’Urgell...................... 973 350 010 Les Valls d’Aguilar................. 973 387 086 Les Valls de Valira................. 973 350 458 La Vansa i Fórnols................. 973 370 368 LES GARRIGUES L’Albagés............................... 973 121 129 L’Albi...................................... 973 175 004

Arbeca................................... 973 160 008 Bellaguarda........................... 973 124 004 Les Borges Blanques............ 973 142 850 Bovera................................... 973 133 139 Castelldans........................... 973 120 002 Cervià de les Garrigues........ 973 178 002 El Cogul................................. 973 120 367 L’Espluga Calba..................... 973 156 005 La Floresta............................ 973 141 094 Fulleda.................................. 973 156 201 La Granadella........................ 973 133 017 Granyena de les Garrigues... 973 136 185 Juncosa................................. 973 128 004 Juneda................................... 973 150 014 Els Omellons......................... 973 156 031 La Pobla de Cérvoles............ 973 175 152 Puiggròs................................ 973 140 802 El Soleràs.............................. 973 133 232 Tarrés.................................... 973 175 620 Els Torms............................... 973 128 113 El Vilosell............................... 973 175 221 Vinaixa................................... 973 175 722 VALL D’ARAN Vielha.................................... 973 640 018 Arres...................................... 973 641 819 Bausen.................................. 973 647 024 Bossòst................................. 973 648 157 Canejan................................. 973 648 160 Es Bòrdes.............................. 973 640 939 Les......................................... 973 648 007 Naut Aran.............................. 973 644 030 Vilamòs................................. 973 640 739

Serveis TÀRREGA Arxiu Comarcal....................973 312 411 As. Fam. Alzheimer..............973 501 478 Bombers (Urgències)...........973 500 280 Bombers (Consultes)...........973 500 250 Cambra de Comerç.............973 314 327 Càritas Parroquial................973 314 079 CAP......................................973 310 852 Centre Mèdic.......................973 312 825 Consell Comarcal................973 500 707 Correus................................973 311 057 Creu Roja.............................973 500 679 Federació d’As. de Veïns.....973 500 456

FiraTàrrega...........................973 310 854 Guàrdia Civil.........................973 310 721 Hospital................................973 310 760 Mossos d’Esquadra.............973 701 650 Museu Comarcal.................973 312 960 Policia Local.........................973 500 092 RESPIRA...............................611 068 031 Servei Suport Dol.................973 501 503 MOLLERUSSA Arxiu Comarcal....................973 712 074 Bombers..............................973 601 080 CAP......................................973 711 164 Centre Cultural....................973 712 248 Centre Mèdic.......................973 602 550 Creu Roja.............................973 711 282 Consell Comarcal................973 711 313 Espai Cultural Canals d’Urgell.....973 603 997 Fira Mollerussa....................973 600 799 Mossos d’Esquadra.............973 701 685 Museu de Vestits de Paper.....973 606 210 CERVERA CAP......................................973 531 048 Creu Roja.............................973 532 084 Asepeyo...............................973 531 200 Centre de Recuperació ......973 533 086 Policia Local.........................902 101 999 Bombers..............................973 530 080 Mossos d’Esquadra.............973 457 785 Jutjat.....................................973 532 831 Consell Comarcal................973 531 300 Teatre La Passió...................973 532 661 BALAGUER Arxiu Comarcal....................973 443 056 Bombers............................................ 112 Càritas Parroquial................973 448 258 CAP......................................973 446 028 Consell Comarcal................973 448 933 Consultori Mèdic Firal.........973 450 683 Consultori Grup Balmes......973 450 719 Creu Roja.............................973 445 796 IMPIC....................................973 446 606 Jutjat.....................................973 451 353 Mossos d’Esquadra.............973 457 700 Museu Comarcal.................973 445 194 Policia Local.........................973 450 000 TREMP Bombers..............................973 650 016 CAP......................................973 650 110 Consell Comarcal................973 650 187

Correus................................973 650 309 Creu Roja.............................973 652 954 Hospital................................973 652 255 Jutjats...................................973 653 370 Policia Local.........................973 650 005 Urgències mèdiques...........973 652 828 SORT Arxiu Comarcal....................973 621 409 Bombers..............................973 620 080 CAP......................................973 621 465 Centre de Rehabilitació.......973 620 402 Consell Comarcal................973 620 107 Creu Roja.............................973 620 164 Guàrdia Civil.........................973 620 804 Urgències.............................973 620 100 LES BORGES BLANQUES Bombers..............................973 143 080 CAP......................................973 142 033 Consell Comarcal................973 142 658 Correus................................973 140 253 Creu Roja.............................973 143 493 Espai Macià..........................973 140 874 Mossos d’Esquadra.............973 700 000 Oficina de Turisme...............973 142 658 Policia Local.........................973 142 854 LA SEU D’URGELL Bombers..............................973 350 080 CAP......................................973 350 470 Consell Comarcal................973 353 112 Correus................................973 350 724 Duana...................................973 351 666 Espai Ermengol....................973 353 057 Guàrdia Civil.........................973 350 081 Jutjat....................................... 973038180 Mossos d’Esquadra...............973357200 Parc Natural Alt Pirineu......... 973622335 Policia Municipal................... 973350426 VIELHA Arxiu Comarcal....................973 642 569 Bombers..............................973 640 080 CAP......................................973 640 004 Conselh Generau d’Aran.....973 641 801 Correus................................973 640 912 Guàrdia Civil.........................973 640 005 Hospital................................973 640 004 Jutjat.....................................973 642 661 Oficina de Turisme...............973 640 110 Mossos d’Esquadra.............973 640 005

Segona quinzena de gener de 2022

PUBLICITAT

COMARQUES DE PONENT 529

Articles inside

Artesa de Segre

Cervera

La Ponbla de S

Tàrrega

Borgues Blanques