Comarques de Ponent 546

Tàrrega manté viva la tradició de la Castanyada amb diverses activitats programades

Tribunal Suprem decidirà

novembre

confirma

condemna

contra Bernat Solé.

06 Tàrrega Programa per facilitar contractació de persones majors de

Mollerussa

Autotardor obre amb l'objectiu de recuperar l'activitat firal prepandèmia.

11 Àger

UAB signa un conveni per crear un campus d’arqueologia a la Vall d’Àger.

14 Balestiu Creen una cooperativa d'habitatge per reivindicar l'accés a la vivenda

15 Juneda La 1a edició del Ponent Lab centrada en la Transició Energètica

16 Cervera El Consell Comarcal presenta el projecte 'Escolta't' de salut mental per joves

Castalloween

Número 546

1a quinzena d'octubre de 2022

Direcció Roser Torruella

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

GRUP COMARQUES

L'arribada de l'octubre és sinònim de dues coses, l'arribada del fred, bé era sinònim de dues coses ara només d'una gràcies a la intel·ligència hu mana. I és que l'octubre vol dir tornar a obrir el debat: Tu que celebres la Castanyada o Halloween?, és similar al rotllo de Sant Jordi i Sant Valentí, però aquest debat el deixem per quan toqui. Doncs, jo soc del grup Castalloween, per què hem de triar? Soc una ferma defensora de què s'ha de fer tot el que sigui possible per no perdre la

cultura de cada localitat, per també advoco per la riquesa de la diversitat cultural al món. Celebra la castanyada a la tarda i Halloween a la nit, o viceversa.

Segurament molts no estareu d'acord, pensareu que és una barbaritat, però segurament els vostres avantpassats no estarien d'acord amb la forma com celebreu la majoria de festes. El canvi i l'evolució forma part de la vida, que sigui diferent no vol dir que no hi sigui.

Amardor Marcos Rodríguez

Ens ha deixat un amic

M’estic referint al nostre amic Santiago López López. Per la nostra colla, Santi, per altres, Jau me o Jaime.

Per fer una mica d’història us diré que va néixer el 18 de maig de 1946. Ho va fer a les 3 del matí, al carrer Soldevila número 18 de la ciutat de Tremp. Santiago i Mercedes eren els seus pares.

Per la feina del seu pare varen arribar a Bala guer a mitjans dels anys 50 del segle passat.

Vam coincidir a la mateixa escola, els Escola pis, de la nostra ciutat. Allí, de ben joves, vam començar a solidificar la nostra amistat que va durar fins al dia 27 del passat mes de setembre, el dia de la seva defunció.

Acabada l’etapa professional del pare, es tras lladà tota la família a Rocafort de Vallbona i passat un temps, fixarien definitivament la seva residència a Barcelona.

Allà, ell, inicià la seva activitat laboral dintre de l’àmbit de la construcció, en un negoci de material elèctric, treball que durà fins la seva jubilació.

Tornant a la primera joventut, vam formar un gran grup d’amics que sortosament encara avui en dia està molt viu i relacionat.

Si bé ell residia a Barcelona, estava en contínua relació amb nosaltres.

Venia sovint i ho celebràvem amb més ganes que mai.

Al principi el grup estava format exclusivament per nois, més aviat va ser necessari que entres sin al mateix les noies.

CALAIX DESASTRE

El lector opina

El grup era gran, amb ganes de passar-ho bé.

Fèiem sortides a la muntanya, fèiem coves, fes tes de la mona, de les cireres, etc. Muntàvem unes ‘festes espectaculars’ amb patates de ca l’Oliva i Coca-cola. Les celebràvem a la fàbrica del Tena, al xalet, a l’hort del Lluís, a la torre del Giralt, etc. Grans balls i saraus.

El Santi ens podria explicar moltes anècdotes, igual que la resta de companys/es que formem des de fa molts anys la Penya l’Espelma.

Una forta va ser que el dia 9-9-2005 li van fer un trasplantament de cor. Resultat molt satis factori.

S’ha de dir que els tres últims anys la seva sa lut ha estat molt deficient, i gràcies a tenir al seu costat a l’Àngels els últims 20 anys, ho ha portat de la millor manera possible. Carinyosa ment l’Àngels deia que el Santi era su Niño. Demanem a ell que ara que tindrà ocasió, s’ajunti a la resta d’amics que ens han deixat amb anterioritat, i que tots ells ens vigilin i con trolin.

No fem esment dels noms dels qui quedem ni dels qui l’han precedit, perquè si ens deixem algun, ell, el Santi, no estaria conforme.

Només dir-te, Santi, que has marxat físicament del nostre costat i que ara descanses junta ment amb els teus pares al cementiri de Collse rola, però que lo important és que et portem al nostre cor.

Santi, una abraçada forta.

Les quatre estacions

Santi Puiggené Somni de tardor

Assegut en l'entranyable Pati, gaudit dels màgics encants de la font, sentint com els ocells canten, i les fulles dels arbres assagen el vol.

Una fresca airada de tardor ens envolta plena de fantasia i il·lusió, recondant-nos altre paisatge encantador...

El roig sol d'estiu s'allunyava, en les clares aigües del mar es reflectia, asseguts sobre la daurada sorra, dos cors plens d'amor sospiraven.

Els romàntics colors de la posta ens miraven, el suau batec de les ones ens acompanyava, tremolant els pins i les palmeres callaven, el so de llunyanes havaneres la perfumada marinada ens portava.

Agafats amorosament per la cintura, sentint tota la força i la tendresa, del mar i la natura.

Et deia una i altra vegada, el molt que t'estimava, fins arribar la matinada, quan la barca del pescador ens despertava, i una lluminosa aurora, el començament d'un nou dia ple d'amor ens anunciava.

Ponent ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expres sar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocò pia del DNI i el vostre telè fon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials.

Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui ex pressar-se. Aquesta pu blicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com

Les quatres estacions, a més de ser una de les obres més importants i coneguda de Vivaldi, són els períodes de l’any en els quals les con dicions climatològiques imperants es mantenen dins d’uns paràmetres en una zona determinada. L’existència de les estacions és deguda als mo viments de la Terra en l’orbita que té al voltant del Sol, i per com va el temps sembla que ni la Terra volti rodona. En les regions temperades i subpolars hi ha quatres estacions reconegudes, amb una durada aproximada cada una d’uns tres mesos i aquí a casa nostra vindria a ser així: la primavera, que comença el 21 de març i acaba el 21 de juny; l’estiu, que comença el 21 de juny i acaba el 23 de setembre; la tardor, que comen ça el 23 de setembre (ja son ganes d’enredar la cosa perquè cada 21 trobo que és més senzill i a mi a escola m’ho van ensenyar així) i acaba el 21 de desembre; i l’hivern, que comença el 21 de desembre i acaba el 21 de març. Bé això era abans, perquè ara cronològicament també però climatològicament no sabem pas on som (i si no més fos en el temps rai).

Doncs quan escoltes els padrins, els més padrins que jo, t’expliquen com n’eren de durs els hiverns, amb aquelles ge lades, aquells canelobres, aquells perellons que els sortien a les manes i aquelles “vaques” que els feien sortir els brasers, que molts ara no sa ben ni que és; aquell pes que feien les mantes, aquelles mantes de ratlles vermelles que pesa ven tones i t’esclafaven al llit però escalfaven més aviat poc; aquella pudor que feia la roba de les estufes de llenya o de carbó; les condicions en que treballaven... ara esteu bé, diuen, no pas seu fred ni a la feina ni a casa. I és cert, tothom qui més qui menys té medis de calefacció, hi ha roba tèrmica que escalfa més que la d’abans, no cal rentar-la als safarejos amb aigua glaçada i s’eixuga de seguida a l’assecadora.

També diuen els padrins que a l’estiu era insupor table la calor, no com ara, que tenim aires condi cionats, ventiladors i neveres, que anar a segar abans sí que era patir, ara en canvi porten unes màquines amb aire condicionat i nevera que ho fan tot en una estona sense patir gens.

Les padrines et diuen que per Tots Sants estrena ven l’abric els que podien i recorden que per Pas qua estrenaven un vestit jaqueta o “abriguet” d’es tiu. Però ara... com ha canviat tot. No saps quan ni com fer canvi d’armari, massa aviat per segons que i massa enllà per segons quines peces. Ara és quan surts al carrer i veus de tot. Ahir vaig veure dos nois que anaven junts, un amb una dessuadora empel fada que s’havia de rostir perquè fa calor mentre el seu amic anava en pantaló curt i xancles, que havia de passar fred perquè fa calor però no tanta.

Ara, aquest hivern encara que no faci tant fred serà dur, més per uns que per altres, però en general ens escalfarem a hòsties, les de les factures de llum i gas i a més de l’angoixa que suposa per mol ta gent saber que potser no ho podran pagar, no més cal sentir a totes hores que potser no tindrem llum ni gas. No ho sé, però la guerra d’Ucraïna tapa moltes coses, i avui he sentit que el de Xina també amenaça amb una guerra. No sé pas com s’acaba rà tot, de moment aprofitem el bo que fa i pensem en el que estalviem de llum, gas o del que sigui que l’hivern és llarg.

Teresa Miserachs

Primera quinzena d'octubre de

Endesa invertirà a Lleida 82,4 MEUR en 3 anys i generarà 260 llocs de treball a la demarcació

Les accions que es duran a terme permetran generar més de 260 llocs de treball addicionals al territori.

Endesa inverteix al voltant de 82,4 mili ons d’euros per fer més intel·ligent i digital la xarxa elèctrica de la de marcació de Lleida per continuar millorant la qualitat del servei que reben els mes de 256.000 clients que la Companyia té a la provincia. També vol facilitar la transició energètica i desplegar les energies renovables. Les inversions, treballades de forma conjunta i apro vades per la Generalitat de Catalunya, se sumen als més de 27, 7milions d’euros que la Compa nyia ja està destinant aquest any a la xarxa de Distribució de les co marques lleidatanes en el marc del trienni actual (2022-24).

Les actuacions se

centraran principalment en tots aquells eixos que permetin seguir digita litzant la xarxa; garantir la seva robustesa i resili ència, facilitar l’accés a les renovables, millorar la qualitat i la continuï tat del subministrament -tot minimitzant les in terrupcions del servei- i

preparar les infraestruc tures per a l’increment de la demanda fruit de l’electrificació .

Per portar a terme to tes aquestes actuacions, previstes entre els anys 2023 i 2025, ENDESA pre veu generar més de 260 llocs de treball, entre di rectes i indirectes.

EL CLIENT SERÀ EL CENTRE DEL SISTEMA ELÈCTRIC I ES MILLO RARÀ LA QUALITAT DEL SERVEI QUE REP

La xarxa de Distribu ció, tal com la coneixem, té els dies comptats, i mu tarà cap a una xarxa acti va i participativa, i la seva transformació és clau per

assegurar la integració de les energies renovables, el desenvolupament de les tecnologies que faciliten l’energia distribuïda i el desplegament massiu dels vehicles elèctrics

Endesa aposta per la investigació en innova ció i l’aplicació de noves tecnologies per quan succeeixin fenòmens me teorològics extrems que afecten a la qualitat del subministrament, una de les conseqüències del canvi climàtic.

MILLORES EN EL TEMPS DE RESTABLIMENT DEL SERVEI ELÈCTRIC

En el període 2023-25 Endesa té previst instal lar mes de 800 teleco mandaments arreu de la demarcació, de manera

Premsa Comarcal que d’aquí a tres anys se superarà la xifra dels 3.000. S’instal·laran nous interruptors de línia que actuen automàticament davant incidències en la xarxa, de forma que s’aï llen els trams avariats i es restableix el subministra ment en el temps més curt possible.

La digitalització, doncs, s’estén per tota la infraestructura de la xar xa de Distribució, des dels seus sistemes i processos fins als canals d’atenció al client. Amb el seu ús es posa focus a la millora de la qualitat del submi nistrament als clients, de manera que es redueixin les interrupcions de sub ministrament i els temps de resposta en cas d’inci dències, ja siguin pròpies o derivades d’agents externs.

CATALUNYA

El Tribunal Suprem decidirà el 16 de novembre si confirma la condemna d’inhabilitació contra Bernat Solé

El Tribunal Suprem deci dirà el 16 de novembre si confirma la condemna d’un any d’inhabilitació contra Bernat Solé pel rol que va jugar com a alcalde d’Agramunt durant el referèndum d’independència de l’1O. Exconseller d’Acció Exterior i actual dele gat del Govern a Lleida, Solé hauria de deixar el càrrec si es confirma la condemna una vegada se li notifiqui. La sentèn cia del seu cas va sortir

el mateix dia que ERC va presentar les llistes al Parlament on ell era candidat per la circums cripció de Lleida i llavors es va haver de retirar i al seu lloc va entrar l’ex consellera Meritxell Ser ret. Solé va recórrer la sentència tot i que ja ha manifestat en més d’una ocasió que no té massa esperança en què aquest prosperi favorablement.

Bernat Solé ha estat el primer alcalde condem nat pel referèndum. El

TSJC va fer servir com una de les principals pro ves per condemnar-lo un reportatge en una revis ta local que destacava el paper que havia jugat l’al calde per tirar endavant el referèndum. Ell sempre ha defensat que el seu paper durant la jornada de l’1-O va ser el d’estar al costat de la ciutadana en una «festa democràti ca» i es referma en què això mai hauria de ser considerat delicte.

CALAF

Arriba la VI Fira de la Carbassa, una cita ineludible de la tardor

Dimarts 1 de novembre, Calaf acollirà la VI Fira de la Carbassa, que tindrà lloc a la plaça dels Arbres durant tot el matí. El certamen tin drà com a acte central una exposició de carabasses, que es començaran a pre parar a les 8 h del matí.

D'altra banda, els assistents

podran gaudir de diferents activitats: un Mercat de la carbassa, on hi haurà dife rents parades d'artesania i productes de proximitat fets amb aquest producte de tar dor saludable i gustós, tasts gastronòmics, que perme trà gaudir de tastos gastro nòmics a preus populars a

càrrec de restaurants locals, jocs gegants de fusta tradi cionals per a tota la família i exposicions de productes de tardor, amb diferents paradistes productes de temporada i de proximitat com ara formatges, mel, embotits, coques, xocolates, castanyes, roba...

Primera

ACN (ARXIU)

quinzena d'octubre

2022

El Consell Comarcal organitza 27 activitats dins del XXII Programa Comarcal de Suport a l’Educació

El Consell Comarcal de l’Ur gell ha desplegat aquest curs escolar 2022/2023 un total de 27 accions en el marc del XXII Programa Comarcal de Suport a l’Educació a l’Urgell.

El Consell Comarcal conjun tament amb el Servei Edu catiu de l’Urgell (Centre de Recursos Pedagògics) desen volupa el XXII PCSE, es tracta d’una nova edició del Pro grama Comarcal de Suport a l’Educació, adreçat a l’alum nat dels centres educatius de la Comarca de l’Urgell. Mitjançant l’àrea d’Educació del Consell Comarcal, es fa ran aquest curs un total de 27 accions, amb l’objectiu de què els alumnes de l’Urgell puguin dur a terme activitats complementàries a la seva educació curricular i així afa

TARRÒS

vorir i contribuir en el seu desenvolupament i acabar assolint l’educació de quali tat que es mereixen. El propòsit és aportar recur sos i estimular iniciatives pedagògiques a la comunitat educativa i a l’alumnat de la comarca, per tal de fomentar l’arrelament local i comarcal dels alumnes i contribuir en la seva formació integral.

En definitiva, activitats que si no és amb el PCSE, seria molt dificultosa la seva arri bada als alumnes. El pressu post per dur a terme aques tes activitats és de gairebé 38.000 euros, i es pot dur a terme gràcies al suport dels programes de Cultura i del Fem Salut de la Diputació de Lleida, del Servei d’Informa ció i Atenció a les Dones de

l’Urgell i l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, el Consorci per a la Gestió de Residus Urbans de l’Urgell, i el Con sell Comarcal de l’Urgell. El nombre d’alumnes partici pants es preveu amb 4.500,

i els centres participants 29 entre primària, secundària i Educació Especial. El nom bre de ZER (Zona Escolar Rural) participants, és de 5, la totalitat, cada una d’elles amb el seu nombre de cen tres.

Acte institucional d'homenatge al 82è aniversari de l'afusellament del president Lluís Companys

El Tarròs, al municipi de Tornabous, ha acollit un any més l'acte institucional d'homenatge al president amb motiu del 82è aniver sari del seu afusellament. L'ha presidit la consellera de la Presidència, Laura Vi lagrà, que ha volgut recor dar la figura de Companys

al seu poble natal “on va néixer i créixer i d'on beuen els seus valors republicans, de reivindicació nacional, però també social”. A l'acte també hi ha assistit autori tats de la demarcació, entre elles el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, i el pre sident de la Diputació, Joan

Talarn, i ha comptat amb la tradicional ofrena floral al monument dedicat al presi dent i la interpretació dels ‘Segadors’.

A més de la tradicional ofre na floral al monument i de la interpretació dels ‘Segadors’, l'acte ha inclòs l'actuació del Quartet Prysma, format

per músics de l'Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida-OJC, que ha interpretat l'Aria de Bach i ‘El Cant dels Ocells’. En acabar l'acte, les autoritats han visitat l'Espai Lluís Com panys acompanyats per Laia Garcia, responsable d'aquest Centre d'Interpretació.

TÀRREGATÀRREGA

TÀRREGA

Programa per facilitar contractació de persones majors de 30

El Centre La Solana de l'Ajuntament de Tàr rega ha iniciat aquest mes d'octubre la sisena edició del Programa 30 Plus, que té com a ob jectiu facilitar la contra ctació de 25 persones per part de les empre ses, subvencionant la seva contractació. Les persones participants rebran una formació relacionada amb el lloc de treball a cobrir i un acompanyament d'ori entació laboral. Per participar en aquest pla, que enguany amplia el nombre de places dis ponibles passant de les 22 de l'anterior edició

a les 25 d'enguany, cal tenir 30 anys o més i estar inscrit com a de mandant d'ocupació no ocupat. Es prioritzaran els aturats de llarga du rada així com les perso nes majors de 45 anys. Els participants han de ser residents de l'Urgell i seran seleccionats a través el Centre de Re cursos per a l'Ocupació de l'Ajuntament de Tàr rega. Les persones con tractades cursaran una formació mínima de 20 hores i màxima de 100 i rebran un acompanya ment d'orientació labo ral al llarg de tot el perí ode subvencionat.

L’Associació Alba va orga nitzar coincidint amb el Dia Mundial de la Salut Mental una sèrie d’actes per visi bilitzar i donar a conèixer la importància de parlar sobre la salut mental i el benestar emocional. Entre les activitats destaca la presentació que es va realitzar a la tarda al res taurant El Gat del llibre i ex posició de l’artista Ramon Gabernet “Pensaments d’un artista amb esquizo frènia”, vinculat des de fa anys a l’entitat com a usu ari d’alguns dels serveis de salut mental. Gabernet aprofita el seu projecte de final d’estudis de Gràfica Publicitària a l’Escola d’Art Ondara per crear un llibre amb il·lustracions fetes per ell i textos, on explica en

diferents capítols les seves vivències amb l’esquizofrè nia, una malaltia de salut mental que se li va manifes tar durant la seva adolescèn cia.

En col·laboració amb l’As sociació Alba, Gabernet ha pogut adaptar el llibre en una exposició que pretén ser itinerant amb l’objectiu de poder visibilitzar i poder parlar de manera oberta de la salut mental.

El mateix dia 10 d’octubre l’Associació Alba va orga nitzar un acte públic al cen tre de Tàrrega amb dife rents persones dels serveis de l’entitat on es va poder llegir el manifest del Dia Mundial de la Salut Mental i es va reivindicar la im portància de tenir cura del benestar emocional més enllà del que poden ser els trastorns o un diagnòstic específic en salut mental.

L’Equip de Govern de l’Ajuntament de Tàrrega ja té a punt per a la seva aprovació el pressupost municipal per a l’exercici 2023, que ascendeix a un total de 21.029.345,98 eu ros. La xifra creix un 7,46% amb relació al 2022. L’ob jectiu prioritari és mantenir la prestació de serveis a la ciutadania davant l’aug ment de les despeses ge nerals sense que això com porti un increment genera litzat d’impostos i taxes. Un any més, es mantindrà el volum de subvencions per continuar donant suport als projectes de les enti tats i associacions locals. El capítol d’inversions, en el qual s’incorporen ajudes provinents del fons Next Generation, ascendeix a 2.798.433 euros.

El regidor de Finances i Transparència, Daniel Es qué, ha definit el nou pres supost com “un gran exer cici d’esforç en el context actual, marcat per l’elevat increment del cost de les despeses generals i per la necessitat de complir termi nis per poder concórrer als fons Next Generation”. Pel que fa a àrees de despesa, s’assignaran

2.155.843,62 euros a activitats culturals; 2.260.894,72 euros a ac cions en matèria d’edu cació; i 764.064,08 euros a polítiques socials, habi tatge i benestar de les per sones. En aquest darrer apartat, Tàrrega continu arà reforçant així els pro grames socials que duen a terme les altres adminis tracions competents.

URGELL

Primera

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

El nou pressupost municipal augmenta un 7,46% i assoleix els

milions d’euros

L’Associació Alba presenta el llibre “Pensaments d’un artista amb esquizofrènia” de Ramon Gabernet

AJUNTAMENT DE TÀRREGA ASSOCIACIÓ ALBA

CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

celebra la tardor amb una primera edició del vermut

Aquest mes d’octubre l’Associació per al Desen volupament Integral de la Vall del Corb ha dissenyat un nou format de trobada, obert a tothom, per tal de celebrar la tardor i teixir vincles al voltant de pro ductes locals, receptes tradicionals de la zona i música. La trobada tindrà lloc el pròxim 22 d’octu bre al Castell de Verdú, un edifici medieval em blemàtic del poble.

Amb aquesta nova pro posta, l’Associació Vall del Corb vol aprofitar l’arribada de la tardor per generar convivència abans que arribin els me sos d’hivern, època on les dinàmiques de despo blament es fan notar de manera més aguda en els pobles de la vall. De peu o entaulats, jugant, con versant o escoltant músi ca, totes les generacions podran gaudir d’aquest moment distès i festiu.

Per l’Associació, espais com aquests, on les per sones es van coneixent, teixint vincles, consoli dant relacions i compar tint reflexions i menjar,

TÀRREGA

de la Vall del

BELLPUIG

Obres de reforma al recinte de les piscines municipals

són moments ideals des d’on poder sorgir idees i projectes que mantindran un territori com la Vall del Corb cada vegada més viu, dinàmic i atractiu.

La trobada del 22 d’octu bre començarà a les 12 h, amb un vermut musical on els DJs acompanyaren de la seva música variada les tapes, vermuts, cerveses i vins de les productores de la vall. A les 14 h, per qui es vulgui quedar a dinar,

començarà l’aplec. S’hi po dran degustar tres recep tes tradicionals del territori: l’escudella de congre, la tupina de llonganissa i cos tella amb cigrons i allioli de codony, i per acabar un mel i mató amb garapinyades. Tots els plats, tapes i vins estaran elaborats amb pro ductes del territori, per tal de posar en valor el paper que juguen les producto res en la dinamització so cial, econòmica i cultural

La Biblioteca Germanes Güell impulsa un nou club de lectura dedicat a Manuel de Pedrolo

La Biblioteca Pública de Tàrrega – Germanes Güell torna a posar en marxa aquest mes d’oc tubre l’activitat dels clubs de lectura i ho fa amb novetats: l’estrena d’un nou col·loqui so bre literatura centrat en l’obra de l’escriptor Ma nuel de Pedrolo. Així, el filòleg i activista literari Andratx Badia repassarà la producció literària de l’autor de l’Aranyó. “Si el llibre crema…” és el pri mer club de lectura que la biblioteca targarina dedica a un únic literat, en aquest cas un dels autors més prolífics en llengua catalana i amb una trajectòria vital es tretament vinculada a la capital de l’Urgell, on Pedrolo residí i escri gué moltes de les seves obres. Entre el 29 d’oc tubre i el 27 de maig (a les 11 h del matí), Badia aprofundirà en l’univers

pedrolià mitjançant la lec tura de les obres ‘Vint-ivuit contes’, ‘Tocats pel foc’, ‘Les portes del pas sat’, ‘Acte de violència’, ‘Visita a la senyora Soler’ i ‘Totes les bèsties de càrre ga’, entre d’altres.

Amb la posada en marxa d’aquest club de lectu ra dedicat a Manuel de Pedrolo, la Biblioteca de Tàrrega ofereix quatre espais de conversa, un

dels quals està pensat exclusivament per al pú blic infantil. Completen l’oferta el club que con dueix la llibretera Núria Sauret, centrat en reco manacions de narrativa contemporània univer sal, i el cicle sobre femi nisme, que dinamitzen Alexandra Casanovas i Júlia Carbonell de l’asso ciació Genera Feminis mes.

dels territoris rurals. Durant tot el dia, els nens i nenes també podran gaudir d’un espai supervisat amb jocs i llibres.

Amb aquest acte, l’Associ ació Vall del Corb vol con tinuar amb la seva tasca d’enxarxament de perso nes i col·lectius, així com amb la promoció sosteni ble dels valors del territo ri, posant l’enfoc sobre la necessitat de crear espais d’intercanvis i de gaudir entre persones de dife rents generacions, munici pis i territoris per generar sinergies i tirar endavant projectes col·lectius.

L'estiu que ve les pisci nes municipals de Bell puig veuran renovada la seva imatge. L'Ajunta ment de Bellpuig reforma la zona perimetral i con diciona les instal·lacions.

Aquest mes d'octubre s'han iniciat les obres de reforma de les piscines municipals de Bellpuig, unes obres que amb un pressupost total de 76.982,34 euros, consis tiran amb la substitució de tot el paviment actual que delimita el períme tre de les dues piscines i que presentava un estat de degradació en la seva superfície amb esquer des i petits trencaments, per un paviment ceràmic natural antilliscant per exteriors.

A més a més, amb aquesta actuació, se

suprimirà la barrera ar quitectònica que actual ment presenten les tres dutxes, amb una llosa de formigó amb un graó d'uns 12 cm, i s'adequa rà tot el paviment per a fer-les accessibles. Tam bé es condicionaran les instal·lacions existents de sanejament, de sub ministrament d'aigua a les dutxes i es renovarà els conductes existents d'enllumenat exterior.

Les piscines municipals de Bellpuig són unes instal·lacions inaugura des l'any 1979 i al llarg dels anys s'hi ha anat fent millores i reformes.

Amb aquestes últimes, el pròxim estiu presen taran una imatge més moderna, actual i so bretot més segura per a tots els usuaris.

VALL DEL CORB

ASSOCIACIÓ DE LA VALL DEL CORB

AJUNTAMENT DE BELLPUIG

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

Els Mossos d’Esquadra investiguen una dona per un delicte de maltractament d’animals

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat Regional de Me di Ambient van denunciar penalment una dona, de 23 anys, com a presump ta autora d’un delicte de maltractament animal.

Els fets es remunten al passat 15 de setembre quan es va rebre un avís per la presència d’uns gos sos abandonats a l’interior d’una casa del carrer de la Palma, de Vila-sana, així com d’una pudor molt for ta que envaïa tot el carrer.

Els mossos es van des plaçar al lloc i, inicialment, van veure quatre gossos a l’interior del jardí d’una casa. Un cop dins van comprovar el mal estat i desordre en què es tro bava el recinte i, a més, van localitzar dos gossos morts, un cadell i un adult.

Un d’ells ja estava en un avançat estat de des composició i presentava lesions compatibles amb mossegades.

Els mossos no van trobar

MOLLERUSSA

ni aigua ni menjar a dispo sició dels animals i, amb col·laboració dels veïns, els en van facilitar, ja que feia dies que no s’alimen taven. De fet, tot apunta va que s’havien alimentat parcialment dels animals morts.

Finalment, i gràcies a les gestions de l’Ajuntament del municipi, una entitat

legalment habilitada es va fer càrrec dels gossos.

Arran aquests fets, la Uni tat Regional de Medi Am bient va obrir diligències per tal de determinar qui n’era la persona respon sable. Gràcies a les gesti ons practicades van con tactar amb una dona que va reconèixer que vivia a la casa, però feia dies que

no hi era i que, teòrica ment, una altra persona s’havia de fer càrrec de tenir cura dels animals, però no en va facilitar les dades.

Per tot això, el passat 28 de setembre la van es coltar en declaració com a presumpta autora d’un delicte de maltractament animal.

MOLLERUSSA

La Biblioteca acull la presentació del llibre ‘UAAAU’

La Biblioteca Comarcal

Jaume Vila acollirà el di jous 20 d’octubre a dos quarts de 8 del vespre la presentació del llibre UAAAU, escrit pel col lectiu ‘Koala Arts for Kids en el qual recullen una trentena d’activitats i projectes artístics amb consells, recomanacions, alternatives i materials per apropar l’art a les aules. Per tal de fer arribar les propostes que conté el manual de recursos, les autores han ideat una ac tivitat familiar per poder treballar algunes de les

idees que recull, la qual es farà prèviament a la presentació del llibre. Es recomana inscriure’s prè viament a la biblioteca per a participar-hi.

El col·lectiu ‘Koala Arts for Kid’s està format per les barcelonines Irene Gila berti, Eva Sala i la molle russenca Montse Tarrago na amb l’objectiu de di fondre l’art com a mitjà de comunicació i de relació a través d’experiències vi suals i plàstiques perquè els infants experimentin, aprenguin i coneguin no ves sensacions.

Campanya solidària per fomentar la prevenció del càncer de mama a través del reciclatge

Mollerussa se suma a la campanya Recicla vidre per elles, promoguda per l'enti tat Ecovidrio amb l'objectiu de mobilitzar la ciutadania perquè a través del reci clatge d'envasos de vidre contribueixi a una causa so lidària com és la prevenció del càncer de mama. Per ai

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA xò, aprofitant la commemo ració demà del Dia Mundial del Càncer de Mama, s'han instal·lat dos contenidors ro ses davant la piscina coberta per fer la recollida d'aquesta fracció de residus que deri varà en una donació a la Fun dació Sandra Ibarra.

La capital del Pla d'Urgell ha

estat triada per participar en aquesta campanya, la qual inclou 16 municipis catalans, sent Mollerussa i la capital els únics de Lleida, per les dades de reciclatge, ja que el 2021 es van recollir un total de 251 tones d'envasos de vidre, cosa que suposa que cada habitant va reciclar una

mitjana de 17,2 quilos. La campanya va a benefici de la Fundació Sandra Ibarra, la qual treballa, a banda de la prevenció, sensibilització i investigació davant el càncer, en l'acompanyament psico lògic i d'atenció sanitària en pacients que han superat el càncer.

PALAU D’ANGLESOLA

Comença la construcció de la Llar d’Infants i la unificació de l’escola

El Palau d’Anglesola per fi inicia la construcció de dos projectes, que com remar ca l’alcalde del municipi, Francesc Balcells i Teixidó, “Són dos projectes somiats des de fa anys i que ara co mencen a concretar-se”.

Divendres vinent 21 d’oc tubre posaran la primera pedra de la Llar d’Infants municipal i de la nova esco la Arnau Berenguer. L’acte estarà presidit pels nens i nenes de l’escola i el con seller d’Educació, Sr. Josep Gonzàlez-Cambray. Tindrà

lloc a 2/4 de 12 a l’edifici de l’escola de l’avinguda Sant Roc.

El projecte consistirà en la remodelació del complex Sant Roc, es construirà una nova Llar d’Infants i es convertirà l’escola Arnau Berenguer en únic edifici de mil metres quadrats en una sola planta.

La iniciativa forma part del procés participatiu i que va ser seleccionada entre els 47 treballs que es van pre sentar a la convocatòria del consistori del Pla d’Urgell.

MOLLERUSSA

La companyia teatral ‘Colla dels 50 i més’ estrena el seu sisè espectacle

El Grup de Teatre de la Colla dels 50 i més estre na una nova obra teatral l’últim cap de setmana del mes d’octubre en el teatre l’Amistat de Mollerussa.

Et vendries la teva ànima per allò que sempre has desitjat? Amb aquesta pre missa arranca la nova obra, un esbojarrat i divertit vi atge amb amistats gens aconsellables.

“Luci” nom de l’especta cle, segueix la línia de les anteriors representacions combinant la fórmula de música i teatre amb el clar

objectiu de divertir al públic assistent a les representa cions. L’obra s’estrena el divendres 28 d’octubre a les 10 de la nit en el Teatre l’Amistat de Mollerussa. La

resta de representacions seran el dissabte 29 a les 6 de la tarda i 10 de la nit i el diumenge 30 d’octubre a les 6 de la tarda. Les entra des es posaran a la venda el

dilluns 17 d’octubre a tra vés de la pàgina web del Teatre l’Amistat i també dos dies abans de la repre sentació en la taquilla del teatre.

En l’obra hi participen una setantena de persones tant en la posada en esce na com en col·laboracions puntuals, però del tot ne cessàries. Com en les an teriors estrenes l’especta cle és un guió original de Joaquim Fabrés que alhora també és el director de l’obra i de la companyia teatral.

VILA-SANA

MOSSOS D’ESQUADRA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

MOLLERUSSA TV

Fira Autotardor obre divendres amb l'objectiu de recuperar l'activitat firal prepandèmia

MOLLERUSSA

La fira d'ocasió Autotardor de Mollerussa, adreçada als sectors d'automoció i ma quinària agrícola i industrial, obrirà aquest cap de setma na la seva 27a edició amb la mirada fixada en arribar al centenar de vendes en cot xes de segona mà, una xifra que tancaria l'any firal pel que fa al sector automobilís tic als certàmens organitzats per Fira de Mollerussa (Fira de Sant Josep, Autotrac i Au totardor) amb dades de recu peració del volum de negoci d'abans de la pandèmia i assolir un dels objectius mar cats des de l'organització: arribar als 9 M€ en volum de negoci en vendes d'automò bils entre els tres certàmens. Així ho han destacat aquest matí en la roda de premsa de presentació de l'Autotar dor l'alcalde i president de l'ens firal, Marc Solsona, i el director, Xavier Roure. En aquest sentit, Solsona ha indicat que enguany és el primer any després de la pandèmia que se celebraran

PALAU D’ANGLESOLA

els tres certàmens amb pre sència d'aquests sectors, ja que l'any 2000 no es va po der realitzar cap i el 2021 no es va fer l'Autotrac. L'alcalde ha afegit que aquest any, la suma de vendes obtingu des a la Fira de Sant Josep i a l'Autotrac pugen ja a 262 cotxes venuts per un import superior als 7,5 M d'euros, una quantitat que, en el cas que a l'Autotardor s'acon seguís tancar les dades de

l'any passat, pujaria als 9 M d'euros de negoci entre les tres fires.

La 27a convocatòria de la fira d'ocasió Autotardor aplegarà aquest cap de setmana -en horari ininterromput de 10 del matí a 8 del vespre i amb entrada gratuïta- un total de 20 expositors dels quals 14 corresponen a l'apartat d'au tomoció, amb els tres pave llons firals ocupats; 3 a la ma quinària agrícola i industrial

–al recinte exterior–, 1 a fur gonetes i 2 a serveis, segons ha detallat el director de Fira de Mollerussa, Xavier Roure. El director, que ha volgut recalcar el paper de les fi res com a "palanca i motor econòmic de dinamització econòmica" malgrat la incer tesa actual amb temes com la guerra, la inflació o les ma tèries primeres". "Copsem amb els expositors que hi ha ganes de fira", ha posat en valor.

En la seva intervenció, Roure s'ha referit també a la varie tat de marques i productes que s'exposen al certamen així com l'incentiu que su posa el sorteig d'un premi de 3.000 euros entre els compradors d'un cotxe en el marc de la fira.

El certamen obrirà de diven dres a diumenge, mentre que la inauguració oficial tindrà lloc divendres a les 6 de la tarda i anirà a càrrec del president del Consell Co marcal del Pla d'Urgell, Rafel Panadés.

Viles Florides reconeix les zones verdes del municipi coincidint-li tres Flors d’Honor

La gala d’entrega de les Flors d’Honor es va cele brar el passat divendres a l’Auditori Camp de Mar de Tarragona, amb la presència de Teresa Jor dà, consellera d’Acció Cli màtica. Actualment, 156 municipis de Catalunya i 4 del Principat d’Andorra formen part de Viles Flo rides, una iniciativa de la Confederació d’Horticul tura Ornamental de Ca talunya (CHOC) que pro mou la transformació de pobles i ciutats a través d’espais verds urbans i enjardinats.

El Palau d’Anglesola hi va entrar el 2021, essent el primer poble de la co marca del Pla d’Urgell i aconseguint dues Flors d’Honor. Un any després veu incrementat el reco neixement gràcies a l’aug ment dels espais amb flors (plaça Muriel Casals, plaça Generalitat), a les campanyes participatives entre el veïnat (entrega de ponsèties per Nadal i flors als balcons a la pri mavera), i al compromís de l’escola Arnau Beren guer en la part pedagògi ca d’enjardinar i cuidar els

patis. També es valora el mobiliari urbà dels parcs, amb noves fonts, papere res o la tirolina, o instal lacions com el nou Pas de la Mitjana a la banqueta del canal.

La vila compta amb 115.935 metres quadrats de verd urbà públic on es poden trobar 1.580 uni tats d’arbrat. Això equival a 53 metres quadrat de verd per habitant.

MOLLERUSSSA

Presenten el llibre ‘Pressa per viure’ el Dia del dol gestacional

Mollerussa s’ha sumat avui a la commemora ció del Dia internacional del dol gestacional, pe rinatal i neonatal amb un acte d’homenatge a l’Espai Empremtes del cementiri municipal on s’ha llegit un manifest reivindicatiu. També s’ha fet una ofrena flo ral amb clavells blancs i s’han penjat papallones de fusta amb missatges a l’olivera que presideix aquest espai inaugurat

MOLLERUSSA

l’any passat. La celebració ha seguit amb una Hora del conte a la terrassa de la Biblio teca Comarcal Jaume Vi la, que ha servit per pre sentar el llibre Pressa per viure amb presència de la seva autora Mireia Gallardo i la il·lustradora Mònica Pinyol. La pre sentació ha obert un col·loqui sobre Com par lem del dol gestacional als germans que espe ren l’arribada del nadó?

Detenen dos homes per delicte contra la salut pública

Els Mossos d’Esquadra di mecres 12 d’octubre van detenir dos homes, de 24 i 25 anys, com a presump tes autors d’un delicte contra la salut pública.

Ahir a la tarda, una patrulla de mossos mentre realitza va un control preventiu a l’inici del camí d’Arbeca, va observar un vehicle que no disposava la ITV en vigor.

Van aturar el turisme, ocu pat per tres persones, on van notar una intensa olor de marihuana. Un cop identificades les tres per sones i, davant les sospites,

van escorcollar els tres ho mes i el vehicle. Al turisme van localitzar cabdells de marihuana en tres llocs: al seient del darrere una bossa, que contenia 12 bossetes preparades per la venda, i també sota el seient del conductor i en el portadocuments, i a un d’ells 435 euros en bitllets fraccionats.

Els agents van detenir el conductor i a l’ocupant que duia els diners com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pú blica.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

AJUNTAMENT DEL PALAU D’ANGLESOLA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Es clou la 2a edició de Forma. Espais d’Art Contemporani amb una gran afluència de públic

La ciutat de Balaguer ha acollit entre l’1 i el 16 d’oc tubre de 2022 la segona edició de Forma. Espais d’Art Contemporani, esde veniment que té com a ob jectiu conjugar intervenci ons artístiques amb la des coberta dels carrers, places, edificis i equipaments de la ciutat des d’una mirada ar tística i compromesa.

Per a l’edició d’enguany el tema que articula el For ma era: Balaguer, ciutat de memòria, i per la qual es van seleccionar un total de 8 projectes o interven cions artístiques de 5 artis tes que han participat de manera individual, i 3 col lectius. La majoria han es tat ubicades al centre his tòric, a la façana del riu i en espais patrimonials, com el claustre de Sant Domènec. Quant a dades d’assistèn cia, han visitat les instal lacions artístiques gairebé 1.000 persones.

Durant l’esdeveniment han

VILANOVA DE L’AGUDA

visitat les instal·lacions ar tístiques i han participat de la proposta educativa les escoles Gaspar de Portolà, la Noguera, Mont-Roig, Pia, Àngel Guimerà, el centre d’educació especial L’Es tel, i els instituts Ciutat de Balaguer i Almatà. Les re sidències per a gent gran de Sant Domènec i Santa Maria també han fet visi tes comentades, així com

el taller a càrrec de l’artis ta Ivan Candeo, en el qual també hi han participat el Servei de Rehabilitació Co munitària i els i les alum nes d’Educació Visual i Plàstica de l’IES Almatà. Igualment, s’han dut a terme diverses activitats paral·leles com la perfor mance a càrrec de Marta Bisbal Torres, la presenta ció del llibre sobre Guillem

Viladot El silenci de l’angle, o la inauguració de l’expo sició L’Estudi 76.

La cloenda es va celebrar dissabte 15 d’octubre a les 20:30 h a la plaça Comtes d’Urgell, on es va projectar l’obra Destructuras d’Aitor Ortiz, cortesia de PlantaFundació Sorigué, així com una sessió de música elec trònica que va tancar l’acte.

BALAGUER

33a edició de la Festa de la Bicicleta a Balaguer

El dissabte dia 22 d’octu bre a les 16.30 h, Balaguer es mobilitzarà amb dues rodes amb motiu de la 33a edició de la Festa de la Bi cicleta, una popular marxa de bicicletes per a totes les edats que recorrerà els carrers de Balaguer.

Per aquesta jornada es proposen dues rutes: una primera per l’eixample i tot el marge esquerre del riu Segre, i una segona que recorrerà un trajecte més curt pel nucli antic de la ciutat. El pavelló del Molí de l’Esquerrà es mantindrà com a punt de reunió i concentració, igual que en l’edició an terior, que tan bons re sultats va donar a l’hora d’organitzar les sortides, els participants i permetre una millor coordinació en tre els voluntaris.

En la seva 33a edició, es vol mantenir el missatge i

la pedagogia de la jornada que transmet la bicicleta envers el transport sos tenible i la mobilitat. Es mantindrà també el límit de 300 participants, que facilita els reagrupaments, les petites reestructuraci ons de les rutes i el bere nar popular amb porcions i pícnics individualitzats per cada assistent, per afavo rir els hàbits saludables. A més, la Festa de la Bicicle ta es presenta novament com a activitat destacada de la Setmana de la Mobi litat Sostenible.

La mala notícia de la pre sent jornada recau en la baixa de la popular marxa cicloturista Els Ermitanyos, que de nou quedarà sus pesa per la present tempo rada.

Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web: www.festabici.bala guer.cat.

Els Mossos d’Esquadra detenen un home per cultivar marihuana

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres 5 d’octubre un home, de 50 anys, com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública i de fraudació de fluid elèctric.

A finals d’agost els mossos van tenir coneixement que en una casa del carrer Major de Vilanova de l’Aguda es podria estar cultivant mari huana.

Els mossos s’hi van despla

çar per fer les primeres com provacions i van constatar que la casa presentava totes les finestres i balcons tanca des, excepte una de la planta superior des d’on provenia el soroll típic d’un extractor o ventiladors i una lleugera olor de marihuana. A més van localitzar en una de les parets exteriors una conne xió il·legal al corrent elèctric.

Els agents també van veure

al pati una gran acumulació de runa i a sobre restes de terra vegetal amb la forma de testos, com si fossin res tes de cultius. Davant tots aquests indicis es va obrir una investigació que va finalitzar el dimecres 5 d’octubre. A primera hora del matí es va realitzar un dispositiu d’entrada i perqui sició amb agents d’investi gació, seguretat ciutadana i

l’ARRO.

En entrar a la casa es va localitzar a la persona final ment detinguda i van trobar la plantació de marihuana distribuïda en les dues plan tes de la casa. En concret 103 plantes de marihuana amb cabdells i 273 plantes petites.

El detingut, amb antece dents, va passar a disposi ció del jutjat de Balaguer.

L’alumnat de 3r de primària gaudeix de l’espectacle “El professor ecològic”

El dilluns 17 d’octubre l’alumnat de 3r curs de Primària de Balaguer han gaudit de l’espectacle de la companyia SabaCirc “El professor ecològic”. Gairebé 150 alumnes de les escoles de Balaguer han participat en aques ta activitat de la campa nya de conscienciació ambiental “La Noguera actua pel reciclatge”, una iniciativa de l’Àrea de Residus del Consell Comarcal de la Noguera. Durant aquest estiu el Consell Comarcal de la Noguera ha ofert als ajuntaments de la co

marca la possibilitat de programar dins el seu ca lendari d’activitats d’estiu

els residus que generem. En concret, l’espectacle “El professor ecològic”, de

SabaCirc, que explica la seva teoria sobre el con sum de residus i la seva reutilització amb diversió, alegria i humor.

La primera actuació va ser el 16 de juliol a la Rà pita, i de llavors ençà s’ha representat a Foradada, Cabanabona, Oliola, Alòs de Balaguer, Castelló de Farfanya, les Avellanes, Albesa, Camarasa, Algerri, Cubells, Torrelameu, Arte sa de Segre, Preixens, Tiu rana, Baldomar, Penelles, Menàrguens, Montgai, Vi lanova de Meià, Térmens, Bellcaire d’Urgell, Ponts, Gerb, Os de Balaguer, la

Sentiu de Sió, Àger i Ivars de Noguera. Des prés de l’actuació a Ba laguer, es farà la darrera a Bellcaire d’Urgell el dia 28 d’octubre.

En total, 30 nuclis de la Noguera hauran partici pat en la campanya “La Noguera actua pel re ciclatge”, fiançada per ECOEMBES, ECOVIDRIO, l’Agència de Residus de Catalunya i el Consell Comarcal de la Noguera, que s’inclou dins l’ob jectiu comarcal de mi llorar la conscienciació respecte de la cura del medi ambient.

BALAGUER

PAERIA DE BALAGUER

MOSSOS D’ESQUADRA

BALAGUER

un espectacle familiar de circ social al voltant de la importància de reciclar

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

La UAB signa un conveni per crear un campus d’arqueologia a la Vall d’Àger

ÀGER

L’Ajuntament d’Àger ha signat un conveni de col laboració amb la Universi tat Autònoma de Barcelo na (UAB) amb l’objectiu de crear el Campus d’Arqueo logia UAB Vall d’Àger, que permetrà la docència de camp de graus, màsters i doctorats impartits per la UAB de l’àmbit de l’arque ologia a les instal·lacions de l’Ajuntament d’Àger, així com facilitar les acti vitats de recerca i el des envolupament científic en el camp de l’arqueologia i del patrimoni. Han signat el conveni l’al caldessa d’Àger, Mireia Burgués, i el rector de la

UAB, Francisco Javier La fuente. L’acord, que per metrà la recerca arqueo lògica a Àger, tindrà una durada de quatre anys, i serà prorrogable fins als vuit anys. D’ara enda vant, el consistori d’Àger garantirà al personal aca dèmic i a l’alumnat de la UAB l’accés i l’ús de les instal·lacions i els serveis municipals, mentre que la universitat es responsabi litzarà de la realització de la docència de les pràc tiques de camp del grau d’Arqueologia, màsters o doctorats al municipi. En concret, la col·laboració consistirà en la realització

de les pràctiques de camp del grau d’Arqueologia i de treballs arqueològics, especialment al jaciment arqueològic de Santa Co loma, tot i que, a causa de la gran riquesa arqueològi ca de la Vall d’Àger, no es descarta que hi hagi altres jaciments arqueològics que puguin suscitar inte rès.

D’aquesta manera, l’Ajun tament d’Àger referma encara més el seu interès a promoure les activitats docents i de recerca al conjunt de jaciments ar queològics reconeguts i no reconeguts de la Vall, que atorguen valor al patrimo

ni del municipi i contribu eixen al seu desenvolu pament econòmic, social i cultural. El Campus d’Ar queologia UAB Vall d’Àger estarà al servei de tota la comunitat científica nacional i obert a la col laboració internacional en l’àmbit de la recerca. L’alcaldessa d’Àger, Mi reia Burgués, ha explicat que la creació d’aquest campus farà possible la investigació i el desenvo lupament científic en el camp de l’arqueologia i el patrimoni, i es convertirà en una eina essencial en la formació dels i les es tudiants.

ÀGER

Recuperen l’equip de futbol sala Àger Deportiu Montsec

L’Equip de futbol sala Club Àger Deportiu Montsec s’ha recuperat després de gairebé 10 anys amb l’ob jectiu de participar en la Lliga de 3a divisió catalana de futbol sala Lleida club 18. La falta de jugadors i finançament va supo sar l’aturada de l’activitat de l’equip. La competició esportiva federada ha co mençat aquest dissabte, 15 d’octubre. Aquesta compta amb la participació de 12 equips de 3a divisió i està organitzada per la Fede ració Catalana de Futbol. Durant la primera jornada, l’Àger Deportiu Montsec ha obtingut la victòria amb 5 a 3 en el seu primer par tit contra l’Anglesola C.F. Sala B. El seu segon partit

serà contra el Barbens, C.F. i tindrà lloc el dissabte, 22 d’octubre a Àger. Actual ment, l’equip de futbol sa la té 12 jugadors. Tot i això, la iniciativa ha tingut una gran acollida entre la gent del poble i moltes persones s’han animat a formar-ne part. “Aquest equip, a més de promoure l’esport i por tar el nom d’Àger al món esportiu, també busca ser un vincle d’unió i participa ció entre les i els habitants d’Àger”, afirma Mireia Bur gués, alcaldessa d’Àger. Ara com ara, els jugadors per tanyen a una franja d’edat dentre 18 a 46 anys i els en trenaments es fan dos dies per setmana a càrrec de David Carbajal, entrenador i coordinador de l’equip.

Firauto clou la seva 30a edició amb quasi el 25% els vehicles exposats venuts

Firauto enguany arriba a la seva 30a edició, una fira to talment consolidada i molt esperada pel sector de l’au tomòbil, especialment per la incorporació en aquesta edició de les autocaravanes, els remolcs, d’empreses de retolació, i de vehicles in dustrials.

Tal com afirma Ràdio Bala guer, durant el cap de set

mana més de 6.000 perso nes omplir el recinte firal del pavelló d’Inpacsa. A la fira hi havia 200 vehicles exposats, gairebé 50 dels quals han tancat operaci ons de compravenda, un 25% del total dels vehicles exposats.

El delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, va in augurar la fira divendres 14

d’octubre, acompanyat per l'alcalde, Jordi Ignasi Vidal, i regidors del municipi. En el transcurs de l’acte, Solé va remarcar que "la pro gressiva adaptació del sec tor de l'automoció als nous models de mobilitat i a les necessitats de sostenibili tat de la societat ja es re flecteix en certàmens com Firauto, on ja s'hi poden

trobar vehicles elèctrics d'ocasió".

El certament va tancar les portes diumenge amb la visita del vicepresident del Patronat de Promoció Econòmica de la Diputa ció de Lleida, Carles Gibert, acompanyat pel paer en cap de Balaguer, Jordi Ig nasi Vidal, entre altres au toritats.

AJUNTAMENT D’ÀGER

DELEGACIÓ

TERRITORIAL DEL GOVERN

BALAGUER

AJUNTAMENT D’ÀGER

Tàrrega “remoure la consciència” de la a ciutadania per TÀRREGA

Durant el cap de setmana del 15 al 16 d’octubre Tàr rega es va convertir en un gran aparador de divulga ció dels valors ecològics. Es va celebrar la 22a edi ció de Fira del Medi Am bient, la qual va aplegar més de 50 d’expositors i una vintena llarga d’acti vitats de conscienciació ecològica, pedagogia i di vulgació sobre el reciclat ge de residus i la biodiver sitat, a més de propostes vinculades a la gastrono mia de proximitat.

El certamen, enguany re cupera les activitats fora del recinte firal, situat al Pavelló del Club Natació, espai que es va estrenar l’any passat com a nova localització de la fira. Una de les novetats d’enguany ha sigut el servei de bus gratuït amb parada en set indrets del nucli urbà per tal de facilitar el des plaçament de la ciutada nia al recinte firal: plaça del Centenari, avinguda de Catalunya (cantonada amb el carrer d’Angleso la), plaça del Pare Carles Perelló, plaça de Rafael Casanova, Raval del Car me (encreuament amb el carrer d’Orient), plaça del Carme i carrer de Sant Pere Claver – La Plana. La Regidoria de Promoció Econòmica de Tàrrega organitza l’esdeveniment amb el suport del Consell Comarcal de l’Urgell i la Diputació de Lleida. la Re gidoria de Promoció Eco nòmica.

L’acte inaugural va tenir lloc dissabte 15 d’octubre al matí, amb l’assistència

de l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú, que va destacar la llarga trajectòria de la fira, “fa 22 anys que cons ciència la població de Tàr rega i l’Urgell sobre la im portància de tenir cura del medi ambient tant a tra vés dels expositors com de les xerrades, activitats i tallers que es progra men”; el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), Arnau Queralt, que per la seva part va remarcar que la Fira del Medi Ambient de Tàrrega “fa una funció es sencial per implicar ciuta dania i empreses a actuar per aturar el canvi climà tic”; el vicepresident quart de la Diputació de Lleida, Ferran Accensi, entre al tres autoritats.

Entre els actes més des tacables d’aquesta edició trobarem la conferència sobre les evidències de l’existència del canvi cli màtic i com afectarà el planeta a càrrec de Fran cesc Mauri, meteoròleg i home del temps de TV3, i el Dr. Joan Girona, inves tigador de l’IRTA en el programa ‘Ús eficient de l’aigua en l’agricultura’.

L’acte va aplegar a més d’un centenar de perso nes interessades en millor els seus hàbits quotidians.

Mauri va remarcar que a

Catalunya encara no hem avançat cap a l'ús de les energies renovables, i que aquest canvi és necessari per poder continuar vivint al món.

Un dels actes amb més participació va ser la des filada de roba organitzada per Cartaes amb la col laboració dels estudiants del Col·legi Sant Josep, que va ser tot un èxit. So ta el “Cartaes posa la roba i vosaltres hi poseu l’estil” mostrava part de la roba que tenen a la venda a les seves botigues del Carrer Major i del Carrer Llevant de Tàrrega. La desfilada tenia l’objectiu de des tacar l’impacte que té la seva manera de consumir en el medi ambient i de mostrant que la roba de segona mà pot ser un pro ducte de primera i poten ciant l'economia circular com a model econòmic.

I tampoc han faltat a la programació tallers i xer rades pedagògiques per a totes les edats com l’es pai de joc l’Animalada de Katakrak, una companyia d’art de carrer creada el 2005 que basa el seu tre ball en tres eixos fona mentals: la creativitat, el reciclatge i el joc. Selecci onen i manipulen objectes en desús o materials del rebuig industrial o familiar

fins a convertir-los en ar tefactes originals i únics; una mostra de molins tradicionals per fer farina de blat de moro; la Cúpu la Gustum (que difon els productes alimentaris de proximitat); una mostra d’art anomenada ‘Planeta Tap’ de l’artista Juan Ca brera, 80 escultures rea litzades amb tota classe de plàstics en desús amb residus que apropa el pú blic al problema de la con taminació amb plàstics d’una manera didàctica, creativa, lúdica i artística; l’exposició ‘Naturalment’ de Jordi Marcos, formada per escultures inspirades en el món de la natura construïdes a partir de to ta mena de ferralla i mate rials diversos recollits, re ciclats i reutilitzats; entre altres.

La 22a Fira del Medi Am bient de Trrega va tancar les portes diumenge man tenint una bona afluència de visitants i molta parti cipació. Hi ha hagut una gran participació per part de la ciutadania en la ma joria de tallers, xerrades i espais d’activitats que han omplert el Pavelló del Club Natació i els seus voltants, sobretot dissab te i diumenge a la tarda. En un moment en què es destaquen clarament els efectes del canvi climàtic, i la necessitat d’adquirir nous hàbits per cuidar el medi ambient, Tàrrega ha fet pedagogia dels valors ecològics per “remoure la consciència” de la a ciuta dania i construir un futur més sostenible.

La 22a edició de Fira del Medi Ambient aplega a més de 50 d'expositors i una vintena llarga d'activitats

"Fa 22 anys que la Fira del Medi Ambient consciència la població de Tàrrega i l’Ur gell sobre la importància de tenir cura del medi ambient."

d'activitats de conscienciació ecològica

per construir un futur més sostenible

Lluís Culleré, tècnic de fauna

A quins ocells engloba el terme aus rapinyaires? Per què se’ls denomina així?

Aus rapinyaires són aquelles que depreden sobre altres animals. S'alimenten d'ells. Es caracteritzen per tenir urpes i bec molt poderosos. S'anomenen així per "rapinyar" o pre dar altres animals.

Quina importància té la seva funció dins del medi na tural?

La seva funció és importantíssima i indispensable. Regulen les poblacions de les espècies preses i les malalties que aquestes es poden transmetre entre elles mateixes o als humans (zoonosi).

Quina és la situació actual d’aquestes aus?

La majoria de les poblacions d'aquestes aus estan en estat de vulnerabilitat o inclús en risc d'extinció, per la qual cosa totes estan protegides per la llei. No se les pot caçar ni pro vocar molèsties, sobretot en època de cria.

Quina repercussió té la caça per aquests animals? I les plagues de conills?

La caça, durant molts anys, ha aniquilat els depredadors pensant que així augmentaria en nombre de preses, però la ciència ha demostrat el contrari. Si s'elimina el depredador, emmalalteix la població de preses. Ja sigui per excés, el que acaba amb l'aliment de l'espècie, o amb malalties que les elimina del medi.

Què són les ‘Juntas de Extención de Alimañas’? Com va afectar aquestes aus?

La ‘Juntas de Extención de Alimañas’ era una agrupació en l'època de la dictadura franquista, que es dedicava a ex terminar qualsevol depredador per augmentar la caça. La filosofia d'aquesta agrupació, a part de ser una barbaritat, era totalment equivocada.

Avui en dia considera que encara hi ha lleis que afavo reixin la caça?

La caça és un mitjà de gestió i un esport mil·lenari. No ha d'estar renyit amb la conservació de la natura, però ha de canviar la mentalitat del caçador. Tot i que, penso que cada vegada hi ha més gent (caçadors) conscienciada que el res pecte a la natura és l'únic futur.

Quines són les millores que s’haurien de fer per afavo rir a aquests ocells, i no s trobin en perill?

Crec que el sector "animalista extremista" també està fent molt mal. Protegint les colònies de gats ferals o assilves trats estem sentenciant milions d'ocells a ser depredats per un depredador introduït que no forma part de l'ecosistema.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

FOTOS:

R.

Cinc joves creen una cooperativa d’habitatge per reivindicar l’accés a la vivenda

BALESTIU

La dificultat d’accedir a la vi venda a un preu just ha por tat un grup de joves a crear una cooperativa d’habitatge en cessió d’ús a Balestui, al Pallars Sobirà. La casa que van adquirir per fer realitat aquest projecte anava unida a una sèrie de terres, i ara han decidit crear un banc de terres amb l’objectiu d’allibe rar-les de la cooperativa per tal que petits productors les puguin treballar i així afavo rir l’arrelament al territori. La Ivet, el Carlet, el Marc, la No emí i el Jordi han apostat per viure en comunitat mentre reivindiquen l’accés a l’ha bitatge digne i assequible. El projecte porta per nom Cop sant i també es pretén reha bilitar un paller per conver tir-lo en un espai d’encontre comunitari. Actualment els socis de la cooperativa són cinc: Ivet Eroles, originària de la No guera; Carlet Belmonte del Vallès Occidental; Marc Cas tro, del barri de Sants de Bar celona; Noemí Busquets de

ISONA I CONCA DELLÀ

l’Alt Camp i Jordi Arévalo, de Girona. L’habitatge que han adquirit encara té espai per a un sisè soci que és el que ara estan buscant per sumar-se al projecte.

Els habitants del poble de Balestui són els primers que han notat la instal·lació de la cooperativa al poble, fins ara hi vivien 12 persones i de cop s’ha passat a 17. Ar relar als pobles petits i que no acabin despoblats també és un dels objectius d’aquest grup de joves.

Hi ha diferents tipus de co operatives d’habitatge i el model cooperatiu que han

escollit a Copsant es basa en l’organització cooperativa i sense ànim de lucre per a proveir d’habitatge digne a un preu assequible els socis que la conformen. Són un model col·lectiu im pulsat pels socis que permet desenvolupar projectes de convivència i treballar dife rents iniciatives, basant-se en el benestar i cura de les persones i el medi ambient.

Carlet Belmonte, de Copsant, ha explicat que els socis te nen un contracte vital amb la cooperativa. Per ser soci i formar part de la coopera tiva cal fer una aportació ini

cial. Això no obstant, si més endavant un soci decideix deixar Copsant, recuperaria l’aportació inicial i s’allibe raria el seu lloc perquè una altra persona interessada pu gui ocupar aquest espai.

La Ivet, el Carlet i el Marc conviuen a la casa i en un es pai annex hi viuen la Noemí i el Jordi amb la petita Elna de tot just quinze dies. A tocar de la casa hi ha una mena de paller que volen recupe rar com a espai comunitari. Precisament aquest espai va ser el que va animar als cinc joves a presentar-se al pro grama Arrela’t.

TREMP

L’Ajuntament es proposa reformar la Casa Consistorial

L’Ajuntament de Tremp ha presentat un projecte de millora de l’eficiència energètica, accessibilitat i acústica de la casa consis torial a la convocatòria de subvencions pels fons Next Generation EU.

Preveu destinar 724.015,21 euros a finançar reformes i intervencions en l’edifici consistorial. Actual ment, el sistema elèctric i de calefacció és poc efici ent, l’envolupant tèrmic de l’edifici és feble i en moltes parts manca d’aïllament. A més, algunes sales de reu nions i el punt d’atenció al ciutadà tenen un aïllament acústic inexistent o inade

quat.

Per pal·liar aquestes man cances, són diverses les actuacions que es duran a terme, com la instal·lació d’elements del sistema d’il·luminació interior i ex terior de tecnologia LED més eficient que l’actual, instal·lació de plaques fo tovoltaiques d’autoconsum, substitució del sistema de climatització, millora de l’aïllament de la façana i substitució integral de totes les fusteries exteri ors, millores acústiques, i reformes als lavabos de la planta baixa per habilitar un nou lavabo accessible, entre altres.

Diumenge 23 d’octubre se celebrarà la 18a edició de la Fira del Bolet, “Boletus”

El diumenge 23 d’octu bre se celebrarà a Isona la 18a edició de “Bole tus” Fira del Bolet d’Iso na i Conca Dellà. De fet, durant gairebé tot el mes d’octubre, al Pa llars Jussà es programen nombroses activitats re lacionades amb el món dels bolets, dintre de les “Jornades Micològiques del Pallars Jussà”, orga nitzades pel Consell Co marcal del Pallars Jussà i que enguany arriben a la seva 21a edició. Bo letus, s’ha convertit en

PALLARS SOBIRÀ

una fira ineludible per als amants d’aquest apreci at fong comestible. L’acte central del Boletus és la fira del diumenge. Durant tot el cap de set mana, el municipi acull activitats per a tots els gustos i públics, sempre amb el bolet com a temà tica principal: sortides al bosc, exposicions, tallers, etc. Destaca la celebra ció el dissabte al vespre del 4t Boletast & Birra, un tast de cerveses artesa nes de la zona i de pro ductes de proximitat, tot

de la fira el diumenge al matí. La inauguració de la fira serà a les 11.00 h del matí.

La fira comptarà amb pa rades de productes agro alimentaris i d’artesania i al llarg del matí es duran a terme diverses activi tats relacionades amb el bolet. Aquest any podreu veure l’exposició realit zada el dia anterior amb la vicepresidenta de la Societat Catalana de Mi cologia; vermut musical amb el grup de música LA BUENA o bé activitats per

als més petits, que tin dran l’opció de pintar-se la cara de bolet en el punt d’informació de la fira i realitzar un taller de manualitats.

Com cada any, les pe nyes boletaires, verita ble ànima del Boletus, així com boletaires par ticulars exposaran cis telles fetes amb bolets.

L’originalitat i varietat de les cistelles no deixa mai de sorprendre als visitants de la fira, sent una de les parts més va lorades d’aquesta.

Per primera vegada és una de les comarques incloses en el projecte “Treball a les Comarques” pel Servei d’Ocupació de Catalunya

En l’anualitat 2022-23 el Pallars Sobirà ha estat per primera vegada una de les comarques incloses pel Servei d’Ocupació de Cata lunya al projecte “Treball a les Comarques” que busca millorar les condicions de l’ocupació a les comarques més desafavorides del país.

En aquesta anualitat s’han incorporat al projecte, a més del Sobirà, l’Alt Urgell, el Baix Penedès, el Berguedà i el Priorat. La incorporació a aquest projecte té vocació de continuïtat i facilita als ter ritoris establir estratègies de mig i llarg termini en desen volupament local.

Al Pallars Sobirà l’Ajunta ment de Sort i el Consell Comarcal han acordat lide rar conjuntament l’execució del projecte, presentant una proposta conjunta, amb la col·laboració de la Comunitat de Municipis de les Valls de Cardós.

La proposta aprovada pel

SOC per aquesta anualitat preveu la creació d’un obser vatori socioeconòmic comar cal, la realització de tallers sectorials per definir estra tègies concretes de treball amb cada sector i la realitza ció d’algunes accions espe cífiques adreçades a sectors concrets.

MARTA LLUVICH (ACN)

relacionat amb els bolets. La cercavila amb les di ferents penyes boletai res i encapçalada per la

mascota-gegant Boletus, acompanyada pel grup batBatuka de Tàrrega, donarà el tret de sortida

PALLARSJUSSA.NET

AJUNTAMENT DE TREMP

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS SOBIRÀ

Mor un home apunyalat per un altre en una disputa per drogues

BORGES BLANQUES

Els fets van tenir lloc diu menge 9 d’octubre cap a dos quarts de sis de la tarda, quan la víctima, un home de 34 anys veí de les Borges Blanques, i l’acusat s’estaven bara llant a l’aparcament de l’Hort del Rabasser, situat entre l’avinguda de la Sar dana i el carrer Comerç, a tocar de l’institut Josep Vallverdú.

El SEM va atendre el ferit al lloc i posteriorment va ser traslladat a l’Hospital Arnau de Vilanova de Llei da, on va acabar morint cap a dos quarts de vuit del vespre a causa de la gravetat de les ferides.

L’agressor va fugir en di recció a l’estació d’auto busos i durant la marxa va llençar l’arma amb què va ferir la víctima.

La DIC (Divisió d’Investiga ció Criminal) va obrir una investigació per esclarir els fets i identificar l’autor.

Dimarts 11 d’octubre els Mossos d’Esquadra van detenir l’agressor després que ell mateix es lliurés a la comissaria de Lleida.

L’arrestat és un jove de 23 anys amb antecedents. Només feia una setmana

JUNEDA

havia sigut detingut per un delicte de robatori, pe rò va quedar en llibertat, segons fonts coneixedo res del cas. El noi va anar acompanyat de la família, que va haver d’esperar fo ra, excepte un germà, que va entrar amb ell. La bara lla entre l’acusat i la víc tima s’hauria originat per un assumpte relacionat amb la marihuana. Segons fonts pròximes al cas, l’acusat ha expli cat que les dues famílies es coneixen perquè són veïns de les Borges Blan ques i que havien tingut dos enfrontaments per un assumpte de drogues. El detingut ha declarat que

la víctima i el seu pare l’acusaven d’haver-los robat dos quilos de mari huana –unes acusacions que ell nega- i que tant la víctima com el pare l’ha vien amenaçat de mort a ell i als germans a causa d’aquests fets, fins i tot els van arribar a intimidar amb una pistola, assegura. Precisament el dia de l’homicidi, víctima i acu sat havien quedat per aclarir l’assumpte de la marihuana i, segons el de tingut, es van començar a barallar fins que la víc tima el va amenaçar amb una barra de ferro i ell va respondre clavant-li una ganivetada “per defen

sar-se”.

L’Ajuntament de les Bor ges Blanques va anunciar que convocarà una junta local de seguretat urgent i demanen que hi assis teixi el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, per mi rar de trobar una solució a una situació de la qual “fa temps que hi ha quei xes per part del consisto ri”, va dir l’alcaldessa de la capital de les Garrigues, Núria Palau. Per a l’alcal dessa borgenca, es tracta d’una situació “indignant”, i lamenta que s’hagi arri bat a uns fets d’aquesta gravetat, “malgrat tantes vegades que hem dema nat ajuda”.

La temàtica central de la 1a edició del Ponent Lab serà la Transició Energètica

Juneda celebra aquest 22 d'octubre el Ponent Lab, un espai de reflexió i debat que vol aportar solucions als reptes d'avui i que anu alment es dedicarà a una temàtica d'actualitat vincu lada al territori, amb la par ticipació d'experts i agents locals i obert a la ciutadania i al públic familiar. La jor nada es desenvoluparà al CAMP, el Centre de les Arts i la Memòria de Ponent, du rant tot el dia.

Un dels reptes més relle vants que es planteja la so cietat d'avui és la transició energètica necessària per a contrarestar la crisi cli màtica. El Ponent Lab 2022 es proposa pensar-hi des del territori i des de l'àmbit local, connectant experts i ciutadania. Es vol donar veu a agents locals que han desplegat experiències re eixides i aportar solucions a les famílies.

La jornada compren acti

vitats de tots tipus i dirigits a diferents públics. Sota la premissa d'aprendre, es pro posa la taula rodona anome nada Quina és la situació a Catalunya i de quines eines es disposa des del món lo cal?, i amb la intenció de reflexionar, es compta amb una segona taula rodona anomenada On som i cap a on anem? Quin és el model de transició energètica que volem?

Per a experimentar, el pro grama porta diferents activi

tats. En primer lloc, l'exposi ció Gara i l'energia que ens envolta 3.0, en format modu lar i interactiva, sobre ener gia i sostenibilitat energètica dirigida a públic no especia litzat i creada per l'Institut de Recerca en Energia de Cata lunya (IREC).

Dirigit a les famílies, el taller Els Colors del Sol esdevindrà una activitat lúdica i cultural de carrer per visualitzar la força de l'energia solar, i el joc familiar Hola Watty, cedit i dinamitzat per l'Institut Ca

talà d'Energia (ICAEN) per metrà conèixer la generació de l'electricitat i el seu con sum. El taller Optimització de la factura elèctrica i con tractació d'energia verda, a càrrec d'Intiam Ruai, servi rà per entendre la factura elèctrica i optimitzar-la per reduir el cost econòmic en tre altres.

L'obra de teatre Solar, a càrrec de Mos Maiorum serà l'activitat encarrega da de tancar el programa. Es tracta d'un espectacleritual immersiu oficiat per 3 intèrprets/músics sobre el negoci de la instal·lació de plaques fotovoltaiques en camps de cultiu de zones rurals deprimides provo cant la pèrdua d'identitat.

El Ponent Lab també pre tén ser un espai per gaudir, per la qual cosa també tin drà música d'ambient a càr rec de The Vermood's amb un equip tècnic solar i una foodtruck per dinar.

BORGES BLANQUES

Endeguen les obres per renovar el cablejat del carrer Bon Aire

Les Borges Blanques renova aquests dies el cablejat del carrer Bon Aire fins a l’encreua ment entre l’avinguda de Francesc Macià i el car rer Vila de Toluges, amb l’objectiu d’eliminar tres torres elèctriques que es troben en aquests carrers i de modernitzar aquesta infraestructura. En concret, el consistori borgenc va dur a terme a principis d’any les obres per canalitzar aquests carrers i per preparar-los de cara al soterrament de les línies elèctriques

que tenia previst Endesa. Ara, s’han iniciat els tre balls a càrrec d’aquesta companyia, que s’espe ra que s’allarguin durant els pròxims dies.

Les obres de soterra ment de la línia elèctrica, que van arrencar aquest dimarts al matí amb l’ini ci de la col·locació del cablejat, han tingut un import de 68.000 euros, i van a càrrec d’Endesa, mentre que la canalitza ció de la zona, que es va dur a terme per part del consistori, va tenir un import de 10.000 euros.

VIELHA E MIJARAN

El refugi d'Artiga de Lin inaugura la connexió via satèl·lit

La Mobile World Capital Barcelona (MWCapital), Hispasat, el Conselh Ge nerau d’Aran i Arantec han presentat aquest di lluns el primer pilot en el marc de l’Àrea 5G Aran, el qual permet dotar de connexió al Refugi de l’Artiga de Lin a través de tecnologia del satèl·lit. El projecte ha comptat també amb el suport dels impulsors de l’estratè gia Àrea 5G: Generalitat de Catalunya, Fundació i2Cat, IDAPA, Diputació de Lleida i Cambra del Comerç de Lleida. Es tracta del primer pas pel desplegament de connectivitat de banda ampla, el qual incidirà directament en la presta ció de serveis com ara el control de ramaderia a la zona, el monitoratge del clima i possibles allaus, la

gestió d’itineraris turís tics o les actuacions dels serveis d’emergències. La síndica d’Aran, Maria Vergés, ha assegurat que estan “compromesos amb l’aposta per la in novació i la retenció del talent jove” i ha dit que tot plegat ho promouen a través del HUB d’inno vació rural HèPic. “Cele brem poder dur a terme aquest projecte, que ve iem com una gran opor tunitat per al nostre terri tori i que ja treballem per poder aplicar en sectors clau com són la ramade ria, la gestió de les emer gències o l’atenció a les persones, entre d’altres”, ha assegurat.

Abans d’aquest desple gament, el lloc no comp tava amb cobertura tele fònica ni amb connexió a internet.

ORIOL BOSCH (ACN)

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

AJUNTAMENT DE JUNEDA

La Paeria durà a terme sessions obertes a la ciutadania per elaborar el Pla Local d’Igualtat L’Aula d’Extensió Universitària s’engega amb un gran èxit

La Regidoria de Polítiques

Feministes i LGTBI+ treba lla, des de ja fa uns mesos, en l’elaboració del Pla de Polítiques de Gènere, tam bé conegut com a Pla Local d’Igualtat.

Arribat el punt actual, i per tal de comptar amb la major diversitat d’opinions, està previst que pròximament es duguin a terme sessions obertes al conjunt de ciuta dania acompanyades d’una enquesta per detectar les necessitats.

Abans de dura terme les re unions amb la ciutadania, es farà una primera sessió de treball amb professionals que tindrà lloc el dijous 20 d’octubre.

La primera sessió oberta serà el 4 de novembre i servirà per recollir les inqui etuds ciutadanes sobre les bretxes per motius de gè nere per poder reflectir-les després al Pla. En aquesta sessió es tractaran, entre al tres aspectes, qüestions re lacionades amb els treballs

i usos del temps, així com el lideratge i la participació de les dones en àmbits com els sectors econòmic o polític. El Pla Local d’Igualtat és un instrument que ha de per metre recollir i analitzar les diferents actuacions muni cipals en matèria d’igualtat de gènere, i definir els objec tius i les línies estratègiques sobre les quals incidir en relació amb les desigualtats existents entre homes i do nes.

Segons la regidora de Po

lítiques Feministes i LGTBI+, Mireia Brandon, “es definiran polítiques d’igualtat adapta des a la realitat i les neces sitats del nostre municipi, i que per aquest motiu és im portant elaborar un Pla Local d’Igualtat”.

Cal destacar que la Paeria de Cervera ja disposa d’un Pla Intern d’Igualtat d’Opor tunitats i un Protocol contra l’assetjament laboral per raó de sexe, d’orientació sexual i identitat sexual al lloc de treball.

GUISSONA

CERVERA

Un total de 110 persones s'han inscrit a l'aula d'ex tensió universitària de Guissona pel curs acadè mic 2022-2023, una aula que es va iniciar ahir al vespre amb la xerrada de l'economista guissonenc especialitzat amb agro alimentació, Francesc Reguant, que va parlar sobre "Energia, aliments i canvi climàtic. Bioecono mia circular".

L'Aula es porta a terme un dijous al mes, a les 7

de la tarda, i compta amb un total de 10 trobades anuals. Les persones que s'hi inscriuen paguen una quota de 20 euros que els dona accés a totes les trobades. En la primera sessió, l'al calde va donar la benvin guda a totes les persones els assistents, fent men ció a l'èxit de l'aula, com a espai formatiu obert a guissonencs i guissonen ques i dinamitzat per una entitat de la vila.

L'Oficina Jove del Consell Comarcal presenta el projecte 'Escolta't' de salut mental per joves

L'Oficina Jove presenta els serveis del projecte Escol ta't de salut mental per jo ves i les seves famílies de la comarca de la Segarra que s'ha posat en marxa aquest mes d'octubre i que estaran disponibles fins al gener.

Per una banda, la Marta Farré, psicòloga general sanitària, estarà disponi ble tots els dijous de 9 h a 18 h per atendre a aquells usuaris que necessitin un acompanyament psicolò gic continuat mentre no obtenen cita per atenció psicològica als serveis pú blics d'atenció psicològica.

Es farà un abordatge psi cològic complet, explorant el motiu de consulta i les necessitats de cadascú i es donaran les eines ne cessàries per gestionar i resoldre el problema pel qual vinguin. En el cas que en el transcurs de l'abor datge que es faci des del projecte Escolta't se'ls comenci a atendre a la sa nitat pública, es farà una derivació del cas amb tota

la informació important per la seva correcta evolució.

Per tal de programar les visites, cal que posar-se en contacte al telèfon 662 380 694 explicant qui serà l'usu ari que acudirà a consulta, així com un breu resum de quines són les seves neces sitats.

D'altra banda, s'ha creat un compte d'Instagram del pro jecte, @escoltat_lasegarra, on es farà difusió d'informa ció i recursos per fomentar una bona salut mental. Set manalment, es faran diver

ses publicacions sobre temes psicològics d'inte rès que ajudin a apropar la salut mental als joves i a totes aquelles persones que interactuen amb ells. Alhora, el xat del perfil ser veix també com un canal a través del qual tothom pot enviar consultes personals sobre problemes psicolò gics que seran respostes diàriament. Així com el te lèfon de contacte 662 380 694 disposa de whatsapp a on també es poden envi ar consultes.

PAERIA DE CERVERA

AJUNTAMENT DE GUISSONA

ELLIPSE.PRBB.ORGS

La Fira del Torró i la Xocolata a la Pedra tanca les portes amb «un nou èxit de visitants»

AGRAMUNT (Urgell)

La Fira del Torró i la Xoco lata a la Pedra d’Agramunt tanca la seva 33a edició amb èxit de visitants i de vendes. Al llarg de tot el cap de setmana milers de persones han omplert tots espais de la fira, des del

recinte firal al centre histò ric i també tots els espais d’activitats que han comp tat amb sessions de cuina en directe i tasts a càrrec de reconeguts professio nals de la cuina dolça i pro ductors artesans.

Tamara Lombardo, directo ra de la Fira, ha destacat que «aquesta edició ha si gut un nou èxit de visitants i que tant l’organització com els torronaires valoren aquesta edició molt positi vament». Al llarg de tot el

cap de setmana «hi ha ha gut molt moviment tant al recinte firal com al centre d’Agramunt»

Diumenge a la tarda va te nir lloc un dels actes més esperats de la fira d’en gany, la commemoració al

menestral torronaire Àngel Velasco Pérez, mort el pas sat mes de setembre. L’al caldessa d’Agramunt, Sílvia Fernàndez, va destacar la gran aportació que va fer Velasco al món torronaire i a tots els agramuntins. Se

guidament, es va nomenar el seu fill, Àngel Velasco Herrero, menestral hereu. La fira va cloure amb la proclamació del XXI Torro naire d’Honor, aquest any ha estat nomenat Jordi Martí Gasull.

La 32a edició del Bacus converteix Verdú, un any més, en la capital del vi

Amb el retorn a la total normalitat, la 32a edicó del Bacus ha tornat a aco llir diverses activitats, no només relacionades amb el vi, sinó que també turís

tiques, per tal de conèixer el poble i passar una bona estona acompanyat o en solitari; visites guiades, ex posicions, concursos, sar danes, trobada de gegants,

música, etc.

La Gran Piada de Verdú, com cada any, va ser l’acte central de la celebració, i va aplegar a més de dos cente nars de persones.

VERDÚ (Urgell)

FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

L'Espai Vestim Segarra, una fira d'exposició i venda de moda i complements artesanals

La Regidoria de Promoció Econòmica de la Paeria i l'Associació Vestim Segar ra van organitzar, diumen ge 16 d'octubre, una fira a la plaça Santa Anna d'ex posició i venda de moda i complements artesanals. En representació de Vestim Segarra hi van ser: Gem ma Oriol (moda femenina sostenible), Mireia Rius (complements artesanals), On! Credule (sabates arte sanals), La Bicha Creativa (complements i accessoris de proximitat) i Blóm Cos mètica Sòlida (cosmètica natural), i també dos ar tesans de la vall del Corb: Natalia Morbelli (ceràmica i joies) i Dibuix Lo Cigronet (art rural).

Al llarg del matí van poder exposar i vendre les seves creacions a les parades instal·lades per a l'ocasió a la plaça Santa Anna.

Al migdia els assistents van poder gaudir de l'actuació

musical de Duet Blu men tre prenien un vermut al Casal de Cervera.

El regidor de Promoció Econòmica, Ramon Augé, va destacar "la bona pre sència de públic i el bon ambient viscut durant la jornada, que va coinci dir amb la celebració de Sant Galderic, Dia Mundial de l'Alimentació i el Pa".

Segons Augé, amb l'or ganització d'aquest esde

GARRIGUES ALTES (Garrigues)

veniment "anem ampliant l'oferta firal a Cervera, que cada vegada és més de qualitat i variada". És una associació que agrupa dissenyadors de ro ba i complements de la co marca. Les seves creacions són de km0 amb una base sostenible i advoquen per una compra conscient que respecti el medi ambient i les persones.

L’any 2017 van crear el

Festival Vestim Segarra, una mostra anual organit zada en diferents municipis de la comarca per mostrar la moda i al mateix temps potenciar el paisatge se garrenc. A causa de la pan dèmia el Festival es va sus pendre i enguany l’associa ció ha recuperat el format presencial amb l’organitza ció de l’Espai Vestim Segar ra a la plaça Santa Anna de Cervera.

CATALUNYA

Els preus dels carburants repunten un 2%

Els preus dels carburants a les benzineres de l’Es tat han pujat després de cinc setmanes consecuti ves a la baixa, segons les dades publicades aquest dijous al Butlletí Petrolier de la Unió Europea. Du rant l’última setmana, la gasolina s’ha situat de mitjana en 1,711 euros el litre, un 2,08% més que l’última actualitza ció (1,676); mentre que el dièsel ha pujat fins als 1,808 euros el litre, un

2,65% més. Malgrat el repunt, els preus es man tenen lluny dels màxims que van marcar a prin cipis d’estiu, quan van superar els 2 euros per litre. Als preus cal apli car-hi el descompte de 20 cèntims que va posar en marxa el govern espanyol per combatre la inflació. De mitjana, a la UE-27 la gasolina s’ha situat en els 1,799 euros el litre durant l’última setmana, i el ga soil en els 1,901 euros.

Demanen una actuació d'urgència en el tram Cogul-Granyena de l'Eix transversal de Ponent amb motiu del seu mal estat

Els municipis de les Garri gues Altes denuncien el mal estat del tram Cogul-Granye na de l'Eix transversal de Po nent, el qual actualment és intransitable i representa un perill pels usuaris de la via. Aquesta situació es pot agreujar amb l'inici de la campanya de collita de l'oli va, ja que representa un augment de trànsit pesant:

tractors d'olives cap als mo lins d'oli de la zona i camions d'oliasses cap a l'empresa General d'olis i derivats de les Borges Blanques proce dents de les Terres de l'Ebre. Els alcaldes de les Garrigues Altes els pròxims dies de manaran una reunió amb la Diputació de Lleida i amb el Departament de Territori per, d'una banda, fer un segui

ment de les promeses de fu tura millora de: l'Eix transver sal de Ponent (Torrebesses - Borges Blanques – Bellpuig) i de l'Eix de les Garrigues Altes (Albagés-Torms-Bellaguarda) i, per altra banda, demanar la realització d'una actuació d'urgència en el tram en més mal estat: Cogul-Granyena. A més a més, els municipis de Cogul i Granyena els dar

rers dies han presentat una sol·licitud d'ajut al Departa ment d'Acció Climàtica, a la línia de millora de camins rurals. Esperen una resolu ció positiva d'aquest ajut per tal que es puguin afron tar les millores de la via, la qual està qualificada de via estructurant primària per la mateixa Generalitat de Ca talunya.

OLIANA (Alt Pirineu)

MARTA LLUVICH (ACN)

Aprofitant la sequera i el baix nivell del pan tà d’Oliana un grup de veïns de l’Alt Urgell s’han unit per retirar les deixalles que hi ha acumulades a la lle ra de l’embassament.

Aquest dimecres s’han concentrat a retirar els plàstics i d’aquesta ma nera evitar que acabin al riu Ebre o al mar. El baix nivell del pantà els permet retirar deixalles que d’una altra manera no podrien i, per aquest motiu, intensifiquen les tasques en aquesta

zona. Tota la brossa que retiren posteriorment la porten a la deixalleria.

César López, voluntari, ha animat la gent a sumar-se a aquest projecte de ne teja perquè les accions que fan siguin més efica ces.

Garrafes, ampolles, bos ses, bastonets de netejar les orelles, llaunes o neu màtics són algunes de les deixalles que han recollit els voluntaris a tocar de l’aigua. Els mateixos vo luntaris han classificat la brossa i l’han portat a la deixalleria.

Bernat, un nen d’onze anys, ha explicat a l’ACN que participa en aques tes actuacions amb la seva família perquè quan camina per la muntanya li agrada trobar-la neta de deixalles. Ha afegit que si participa en tas ques de retirar deixalles amb grup en retiren mol tes més.

César López, un dels vo luntaris, s’ha mostrat sorprès pel volum de deixalles que apareixen i per l’antiguitat d’aques tes. Que aparegui brossa tan antiga és un indicador

que des de fa anys nin gú ha fet cap actuació de neteja en aquest es pai, ha sentenciat.

López ha animat a parti cipar a tots els veïns de l’Alt Urgell en aquestes actuacions de neteja per mantenir l’entorn lliure de plàstics.

Actuacions com les d’aquest dimecres les continuaran fent de manera periòdica apro fitant el baix volum del pantà. López ha indicat que la tasca de neteja ha de ser responsabili tat de tothom.

CERVERA (Segarra)

GEMMA TUBERT / GERARD VILÀ (ACN)

PAERIA DE CERVERA

Un grup de voluntaris de aprofita la sequera per netejar de plàstics el fons del pantà

GARRIGUES ALTES

Les cooperatives agràries preveuen triplicar els costos energètics

CATALUNYA

La Federació de Cooperati ves Agràries de Catalunya (FCAC) alerta que les co operatives agràries podri en veure triplicar els seus costos energètics, passant dels 27 milions d’euros del 2021 als 78,6 milions en guany. D’aquest increment, el 71% correspon a l’enca riment de la llum i el 29% restant al del gas natural. El president de la federa ció, Ramon Sarroca, avisa que aquest increment pot posar «contra les cordes» el sector productor i dema na «solucions estructurals» davant la magnitud de la crisi.

«Les reduccions fiscals adoptades són positives, però no suficients. Si no s’adopten mesures extra ordinàries, inevitablement els preus dels aliments continuaran pujant en compliment de la Llei de la cadena alimentària i es repercutiran en la inflació i la cistella de la compra»,

apunta Sarroca. Per sectors productius, els que més patiran l’incre ment són les cooperatives d’elaboració de pinsos per a bestiar, amb 24 milions d’euros (47% del total).

Tanmateix, els sectors de l’arròs, el blat de moro i els farratges hauran de supor tar un augment de 7,3 mili ons (14% del total) i el de la llet d’uns 7,3 milions (14%).

Altres àmbits com la fruita,

l’horta i la planta viva tam bé poden veure incremen tar els seus costos. En sec tors productius com l’oli d’oliva, s’estima que l’in crement es posarà de ma nifest pròximament perquè els molins tenen l’activitat molt concentrada en una època de l’any que, majo ritàriament, s’iniciarà aviat. Segons alerta la federació, algunes indústries coope ratives de diferents sectors

ja han hagut d’aturar la se va activitat i l’han derivat a altres centres de transfor mació per optimitzar cos tos. Això no obstant, altres cooperatives estan valo rant o han realitzat recent ment la substitució de l’ús de combustibles d’origen fòssil cap a biomassa, però la transició no sempre és possible o és molt costós implementar-la a curt ter mini.

LLEIDA

L’Estat preveuen invertir gairebé 81 MEUR a la demarcació de Lleida

El projecte de Pres supostos Generals de l’Estat (PGE) per al 2023 preveu invertir a la demarcació de Lleida 80.932.290 euros, una xifra similar a la con signada en els comptes actuals (80.457.060 eu ros). La principal despe sa es destina a la con servació i explotació de carreteres estatals. El Ministeri de Transports hi invertirà 45 milions d’euros, a més d’altres

3 milions per a actua cions a l’AP-2. Desta ca també la inversió a la xarxa ferroviària en què Adif destinarà l’any vinent 16,5 milions, a més dels 6,6 milions previstos per Renfe. Ai xí mateix, els comptes inclouen 1 milió d’euros per als, 633.000 euros per a les depuradores d’Alcoletge i Térmens i Menàrguens, i 400.000 euros per restaurar les cobertes de la Seu Vella.

ALT PRINEU I ARAN

La Generalitat distingeix els mèrits de 57 esportistes i clubs que van excel·lir durant l’any 2021

La Generalitat de Catalunya ha reconegut avui 57 espor tistes de l’Alt Pirineu i Aran que van obtenir un èxit des tacat durant el curs 2021 en les seves respectives especialitats en competici ons d’àmbit català, estatal i internacional.

Dels 57 guardons, 31 han correspost a esportistes masculins, 22 a femenins i 4 equips. Pertanyen a 21 clubs i entitats del mateix territori de l’Alt Pirineu i Aran, i s’in clouen en 9 disciplines es portives o federacions.

L’any 2021, 28 d’aquests

esportistes van quedar pri mers en Campionats de Ca talunya, 57 van fer podi en Campionats d’Espanya (20 van aconseguir medalles d’or), 1 va fer podi en Cam pionat del Món i 3 en Euro peus.

Entre els esportistes que

Milloren la carretera d'accés a la Prenyanosa

Aquesta setmana han co mençat els treballs de la primera fase de l'obra de millora del ferm al tram que connecta el poble de la Pre nyanosa amb la carretera L-311.

Les obres consisteixen en la reparació dels trams que estan molt deformats, amb el sanejament i la posteri or aplicació d'asfalt, i en la millora del drenatge, amb la reconducció de les aigües pluvials i la neteja dels pas sos soterrats.

L'actuació té un cost de 49.850 euros, a càrrec de fons propis de la Paeria de Cervera, i es preveu que estigui acabada a finals del

mes de novembre.

Durant les obres, de les quals s'ha informat oportu nament els veïns, queda res tringit el trànsit i els vehicles poden accedir millor al poble per la part est del riu Sió.

Segons el regidor d'Urbanis

me, Ramon Augé, aquesta actuació "permetrà millo rar l'accés dels vehicles i la maquinària agrícola cap aquesta part del terme mu nicipal i, en general, millora rà la mobilitat dels veïns del poble de la Prenyanosa".

s’han distingit avui a Sort hi ha Núria Vilarrubla (diploma olímpic als JJOO Tokyo 2021) i Miquel Travé (piragüisme), Clàudia Llessuy (atletisme), Arnau Cases (entitats excur sionistes), Jaume Pueyo i Maria Iglesias (esports d’hivern), entre d’altres.

MOLLERUSSA (Pla Urgell)

La 34a edició de la Mitja Marató, en la qual s’han recuperat els nivells de participació dels anys de prepandèmia amb 650 atletes, ha pujat al podi a Ricard Pastó (01:07:27) i a Núria Tilló (01:25:22) tots de l’Associació Atlè tica Xafatolls, el club am fitrió que també ha estat el que ha aconseguit el premi a l’equip millor classificat. Pel que fa a la cursa de 5 kilòmetres, els primers llocs han estat per Oriol Jové (00:15:01) i Sònia Sans (00:19:03), també dels Xafatolls. Entre les novetats d'en

guany d’aquesta edició, hi ha la creació de dos pre mis: a l’equip amb més do nes arribades, patrocinat per la marca Livinda, amb la voluntat de potenciar

la participació femenina que ha estat per 100x100 Fondistes Tàrrega, i a l’equip amb més corre dors arribats, que també ha estat per aquest club.

ORIOL BOSCH (ACN)

ANNA BERGA (ACN)

CERVERA (Segarra)

PAERIA DE CERVERA

La 34a Mitja Marató corona Ricard Pastó i Núria Tilló en una prova amb més de 650 participants

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

VISITPIRINEUS.COM

Arriba a Tàrrega l’adaptació de ‘Terra Baixa’ dirigida per Àngel Llàcer al Teatre Ateneu

TÀRREGA (Urgell)

Arriba al Teatre Ateneu de Tàrrega la nova versió del clàssic d’Àngel Gui merà ‘Terra Baixa’ sorgida del programa ‘El llop’ de TV3. De la mà d’Àngel Llà cer i amb producció de La Perla 29, un elenc amateur s’ha convertit en professi onal portant a escena una adaptació actualitzada de la història d’amor de la Marta i el Manelic, que 125 anys després de la seva estrena es manté com un referent de la dramatúrgia naturalis ta. La cita és aquest dissab te 22 d’octubre (amb dues funcions, 18 h i 20:30 h) en el marc de la 28a edició de la Temporada d’Arts Escè niques de Tàrrega, cicle im pulsat per la Regidoria de Cultura.

Sota les ordres del televisiu Àngel Llàcer, un elenc ama teur dona vida als perso natges de l’obra en la qual Àngel Guimerà planteja el conflicte constant entre dos mons antagònics i ir

TÀRREGA (Urgell)

reconciliables, reflex de les influències realistes i natu ralistes de l’època en què ‘Terra Baixa’ fou escrita: el món pacífic que represen ta la Terra Alta, i la Terra Baixa, llar de personatges mesquins i profundament corromputs. Val a dir que en el repartiment figuren el pe riodista i actor targarí Marc Andreu i la fuliolenca Alba Segarra.

El muntatge arriba al Teatre Ateneu de Tàrrega amb les entrades esgotades per a la funció de 2/4 de 9 i gairebé totes les entrades venudes per a la de les 6 de la tar da. A més a més, les repre sentacions de ‘Terra Baixa’ aniran precedides aquest dimecres 19 d’octubre per una xerrada a càrrec de Teresa Iribarren, professora de la UOC i responsable de

la “Guia per a l’estudi de la literatura sobre la violència contra les dones”. La po nent ensenyarà a detectar comportaments, comenta ris i altres subtileses mas clistes que subliminarment encara tenen presència als mitjans de comunica ció. També s’analitzarà des d’aquesta perspectiva el text de ‘Terra Baixa’. Activi tat gratuïta.

TÀRREGA (Urgell)

La Troupe protagonitzarà la Castanyada amb el seu àlbum Festisme

L’àrea de Cultura de Tàr rega ha preparat diverses activitats per a la nit de la Castanyada, el dilluns 31 d’octubre. La celebració tindrà lloc a la plaça de les Nacions sense Estat, Espai MerCAT. Donarà el seu tret de sortida a les 6.30 h de la tarda, amb tallers famili ars i jocs infantils a càrrec de la mà d’Anima’ns, una companyia formada per un equip d'educadors que organitzen activitats, prin cipalment, pels infants. Se guidament, a les 21.30 h, es farà un sopar popular que anirà acompanyat amb concursos i animació entre

els assistents.

A les 00 h concert de la Castanyada amb La Troup, una banda de 6 músics va llesans, osonencs, barcelo nins i balears (veu, guitarra, baix, teclat, acordió diatò nic i bateria) nascuda amb el neguit i les ganes de fer ballar a tothom, de recupe rar el contacte humà que ha sigut gairebé nul en els últims temps. La celebració finalitzarà amb una sessió de DJs que durarà tota la nit.

Per reservar plaça al sopar s’ha de fer a través de la pàgina web www.cultura tarrega.cat.

Lo Memefest clou amb èxit la 4a edició i es consolida com un dels festivals d’humor referent a Catalunya

Lo Memefest, el festival d’humor de Ponent or ganitzat per l’Associació Agrat, va cloure aquest dissabte la 4a edició amb rècord de públic en els 10 esdeveniments orga nitzats durant els 4 dies de festival. L’organització s’ha mostrat molt satisfe ta amb el nivell de totes

les propostes que han versat sobre l’humor des de diferents vessants com monòlegs, tallers, expo sicions, debats, podcasts, projeccions o nous for mats.

Els espectacles de la Rui na, divendres, i La Nit dels Monòlegs, dissabte, van omplir tot l’aforament dels

recintes i també es va re gistrar un ple absolut al vermut-debat sobre què ens fa riure als catalans amb Natza Farrè, Oscar Andreu, Júlia Cot i Mercè Sarrias. També es va regis trar una gran assistència al show d’improvisacions, a La Rostida, al taller de l’APM amb l’Escurçó Ne

gre i a la projecció dels millors capítols de Plats Bruts al Cinema Majèstic. La comissió d’Agrat ha confirmat que ja està pensant en la pròxima edició, la 5a, i aspira a continuar creixent per continuar sent un dels festivals de referència de l’humor a Catalunya.

Dissabte 22 d'octubre s'inicia el 8è cicle musical de concerts de Tardor, amb un concert cada 15 dies

El diputat Jordi Verdú; l'al calde de Torrelameu, Carles Comes, i el director del cicle, Gerard Riu, han presentat aquest dimarts la vuitena edició del cicle musical de Tardor de Torrelameu 2022, que se celebrarà, cada 15 dies, durant els mesos d'oc tubre, novembre i desem bre, a partir del dissabte, 22 d'octubre.

Així, l'organització ha pre vist un concert cada quinze dies a l'Ajuntament i a l'es glésia, fent coincidir el dar rer amb l'encesa de llums de Nadal i de l'arbre a la

plaça de l'Església, essent un concert protagonitzat pels in fants del poble.

La proposta d'aquests concerts presenta des de concerts instrumentals, de veu, corals i de temàtiques diverses, passant per peces musicals de bandes sonores, músiques de tots els temps, trobadors, èxits d'ahir i d'avui.

Jordi Verdú ha reivindicat que municipis petits com Torre lameu puguin fer programa cions de gran nivell i qualitat com altres centres de refe rència, com poden ser Lleida o Barcelona. "El talent local

és molt potent i a pobles com els nostres, se'n pot fer. Som capaços de fer bons concerts sense la necessitat de desplaçar-nos".

Carles Comes ha desta cat que els concerts estan oberts tant a la gent del po ble com de fora i que l'últim, com ja va sent tradicional, "el fan aquells que els anteri ors concerts han estat a baix, veient com interpretaven al tres. És el moment de la gent jove del poble".

Per la seva banda, Gerard Riu ha explicat "el que pretenem és que la gent vegi el músic

com un més; per això, els concerts són, en general, de format petit. Volem generar una relació de complicitat, il luminant l'espai amb espel mes i escoltant propostes de

tota mena".

Riu ha declarat que li fan una especial il·lusió les ac tuacions "del gran músic i amic" Antoni Tolmos i de Llu ís Payà, professor jubilat de

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

TORRELAMEU (Noguera)

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

ASSOCIACIÓ AGRAT

piano i llenguatge musical al Conservatori Municipal de Lleida i que ha compost nombroses peces musicals, "moltes d'elles desconegu des".

«Si aquest estiu no plou o no plou molt més d’un any normal patirem molt»

Text: Asmaa R. Bellahbib

Com definiríeu el canvi climàtic?

El definiria com el mateix nom remarca, que el clima està canviant. I en aquest cas concret, està canviant cap a un clima més càlid, ja que augmenten les tem peratures mitjanes i cada cop hi haurà més episodis de sequera o d'inundaci ons. Podem dir que aug menten les temperatures i plourà de manera diferent.

Quines són les causes principals d’aquest canvi?

Aquí hi ha moltíssimes te ories, a part del fet que el planeta té els seus cicles en què canvia des de fa milers i milers d’anys, la terra es refreda, s’escalfa… estem en una època en què la terra s’hauria d'es calfar a poc a poc, però s’està escalfant a un ritme molt més ràpid del que li pertoca, i això és causat, principalment, per l’acti vitat humana, amb l’emis sió de diòxid de carbó o altres gasos a l’atmosfera.

Aquest fenomen se'l de nomina un efecte hiver nacle, i bàsicament fa que els gasos creïn un sostre a dalt que no permet que la calor normal passi, com un hivernacle mateix, és a dir, quan fas un hivernacle, poses uns plàstics o uns vidres perquè la calor es quedi concentrada a dins, i doncs, això és el que està passant a la terra, aquests gasos fan de plàstic i con centren la calor a la terra. Com ja he remarcat això és a conseqüència de l’activitat humana, perquè fem coses que abans no fèiem, tenim cotxes, fà briques… però l’altra raó i molt important és que cada vegada som més al món i, per tant, l’activitat és molt més elevada, i cla rament això a accelerat aquest procés.

A què és deguda la se quera que està vivint el món?

Quan la terra s’escalfa tots els corrents d’aire i marines canvien i canvia la resposta de la pluja, és a dir, és com una resposta al canvi climà tic. Tot i que cal remarcar que de sequeres sempre n’hi han hagut, igual que les gelades, el que passa és que tenien una freqüència deter minada, cada 20 o 25 anys, ara seran més freqüents i, a més a més, seran més dràs tiques.

Quina és la situació actu al de l’aigua al món?

Ara mateix estem al mig d’una sequera, la sequera fa 4 o 5 anys que està pre sent, el que passa és que no es notava tant, perquè amb els envasaments anem re collint aigua i, tenim moltes reserves d’aigua, per fer-la servir quan la necessitem, el problema és que ara s’ha acabat l’aigua acumulada. Ara tenim els envasaments a zero o pràcticament a zero.

És més dràstica aquesta sequera que les anteri ors?

Això ara mateix no ho po dem saber, ho avaluàrem una vegada hagi passat. Tot i que, si aquest estiu no plou o no plou molt més d’un any normal patirem molt, ja que l’aigua la necessitem per pràcticament la majoria d’activitats humanes neces sàries.

Les prediccions són que du rant la resta d’octubre i no vembre plourà molt menys que un any normal, proba blement al desembre plourà una miqueta més que un any normal, però amb això no fem res. Per tant, l’any que ve ha de ploure més, que òbviament no ho tenim clar, però si és un any que de cop i volta se li gira la tendència, que estaria dintre del canvi climàtic, que d’una

sequera passéssim a pluges extremes, potser la situació no estaria tan malament. Què pot passar? Una de les opcions és que plogui, però que plogui malament. Que en un o dos dies caigui el 50% de tot el que cau en un any, aquesta aigua al final no es podria acumular, i desa pareixeria molt ràpidament. Ara mateix necessitem una pluja més successiva, que plou a poc a poc, que va omplint el rius, als envasa ments… Està clar, que no només necessitem que plo gui, sinó que plogui bé.

El que passarà l’any vinent és una incertesa, de mo ment l’únic que sabem és que d’aquí a Nadal no plourà, o almenys plourà molt poc. Si serà una sequera molt forta o serà lleu no es pot dir, però d’entrada les coses no pinten bé, i segurament hi haurà algun tipus de restric cions.

Quines conseqüències té la falta d’aigua?

Primerament, no hi haurà prou aigua per regar els nos tres cultius i, per tant, no tin drem aliments. Si no tenim aliments aquí, clar que en podrem comprar a fora, però seran molt més cars, i potser no en tindrem prou. A més, el nostre sector productiu, els pagesos, els agricultors… no tindran aliments per ven dre i en conseqüència no tin dran ingressos.

D’altra banda, probable ment, a les zones més poblades de Catalunya hi haurà restriccions, potser durant unes hores tallaran l’aigua o restringiran el seu ús, però això realment és un mal menor. L’agricultu ra sí que tindrà efectes im portants.

Hi ha alguna forma de regular aquest canvi climàtic?

Ara mateix ja no podem tirar endarrere, el que està fet ja no es pot desfer. A partir d’aquí hem de trobar la manera d’adaptar-nos al que tenim ara.

Hi ha una cosa que és molt evident i és fer més efici ent l’ús de l’aigua en tots els nivells, a l’agricultura, a les indústries, a la ciutat, regant als jardins… fins i tot mediambientalment, els rius han d’estar bé amb menys aigua. Tots ens hem de posar les piles. Una ve gada tenim clar això, dins de cada sector hem de tro bar la forma d’adaptar-nos. Per exemple, dins de l’agri cultura, hem de trobar la manera de produir els mateixos aliments amb menys aigua, per exemple, si avui necessitem 70 litres d’aigua per produir una poma, doncs trobar la for ma de produir-la amb 40.

Entre tots hem d’agafar consciència que això s’ha de fer, i torno a remarcar, que quan dic tots vull dir tots, els regants, els canals, l’administració, l'opinió pública… per què al final això potser requeriria mi llorar infraestructures, que s’haurien de fer amb una despresa pública, per tant, la gent ha de ser conscient que això no es fa perquè si, sinó que es fa perquè al final tots tinguem aliments amb un preu raonable si accessible. Posar mesures per fer més eficient l’ús de l’aigua no és un capri ci d’un regant, sinó que és una necessitat urgent de la nostra societat, perquè d’altra manera no tindrem aliments.

L’augment de les tem peratures canviaran els cultius que hi ha a les terres catalanes?

Això és la gran pregunta, jo personalment crec que la majoria d’aliments que estem cultivant ara els po drem continuar cultivant, el que passa és que ho haurem de fer d’una ma nera diferent. Haurem de trobar alguna varietat, un sistema de formació dife rent, o potser trobar altres tècniques de conreus di ferents, però evidentment

ens obligarà a fer alguna cosa, fer-ho com ho hem fet fins ara, no ho podrem fer. Quan va avançar el canvi climàtic es deia que podríem anar a les zones de muntanya, i sí que és veritat que ara a les zones del Pirineu es podran pro duir coses que fa 50 anys no es podien produir, com les pomes, el raïm…, però això no vol dir que no ho podrem continuar tenint a la Plana.

L’IRTA el que està inves tigant amb la sequera i el canvi climàtic és trobar la manera de continuar cultivant el mateix amb diferents mètodes i eines, com ara la possibilitat de cultivar raïm amb tempe ratures més altes i menys aigua.

Quina és la seva opinió de la Fira del Medi Am bient de Tàrrega?

La Fira del Medi Ambient té un valor grandíssim, ofe reix l'oportunitat de tenir productes artesans de pri mera mà i posa en relleu la importància de cuidar el medi ambient. Per tant, crec que és una iniciativa necessària que s’ha de continuar fent, fins i tot se n'hauria de fer més difusió per tal que arribi a més gent.

Joan Girona, investigador de l'IRTA LLEIDA (Segrià)

Joan Girona, investigador del programa ‘Ús eficient de l’aigua en agricultura’ de l’IRTA (Institut d’Investigació i Tecnologia Agroalimentaris).

Jo personalment crec que la majo ria d’aliments que estem cultivant ara els podrem continu ar cultivant, el que passa és que ho haurem de fer d’una manera diferent.

Anuncis BREUS

REGALO MOBLES DE MEN JADOR dels anys 50 en molt bon estat. Interessats truqueu als telèfons: 973 711 113 · 619 758 333 (Rosa).

CASA EN VENDA A CERVE RA. Obra parada. 220m2 c/ Sant Antolí. 125.000 euros. In teressats trucar al 629 779 695.

La

PISOS DE 1 I 2 HABITACI ONS A MOLLERUSSA al c/Jo sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 2 I 3 HABITACI ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOSSA DA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

Recomanem

Autora: Dolores Redondo Editorial: Columna Edicions Gènere: Novel·la negra

ESPERANT EL DILUVI

Un assassí en sèrie salvatge. Una recerca fins a l'úl tim alè. Una ciutat amenaçada per un diluvi. Entre els anys 1968 i 1969, l'assassí a qui la premsa batejaria com a John Bíblia va matar tres dones a Glasgow. Mai no se'l va identificar i el cas encara continua obert avui dia.

A la novel·la, a principis dels anys vuitanta l'inves tigador de policia escocès Noah Scott Sherrington aconsegueix arribar fins a John Bíblia, però un pro blema de cor a l'últim moment li impedeix detenir-lo. Tot i el seu estat de salut fràgil, i contra els consells mèdics i la negativa dels seus superiors perquè con tinuï la persecució de l'assassí en sèrie, en Noah se gueix una intuïció que el durà fins al Bilbao del 1983, just uns quants dies abans que un autèntic diluvi arrasi la ciutat.

Les 7 diferències

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: deixa els ressentiments. Salut: fes exercici. Treball: aconsegui ràs el que et proposis.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: entrega't sense reserves. Salut: fes esport. Treball: et proposaran quelcom nou que serà positiu.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: deixa enrere el passat. Salut: vigila les extremitats. Treball: posa enginy al que fas.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: apareixerà una nova il lusió. Salut: mals d'esquena. Tre ball: vénen recompenses.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: gaudiràs amb la parella. Salut: mals de cap. Treball: tindràs sa tisfaccions inesperades.

 VERGE 24-VIII / 23-IX.

Amor: Venus et sorprendrà. Sa lut: busca't una afició. Treball: obtindràs reconeixement.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: es compliran els teus somnis. Salut: nervis. Treball: estiguis alerta.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: et sentiràs estimat. Sa lut: porta una dieta saludable. Treball: noves estratègies.

Elaboració:

Bullirem la patata amb pell, i després la pelarem i l'aixafarem amb una forquilla. Seguidament la posarem en un bol amb el rovell d'ou i el sucre i ho barrejarem. Dividirem l'ametlla mar cona mòlta en tres i l'afegirem al bol amb la barreja de la patata. Quan estigui ben barrejat, afegirem la segona part d'ametlla, i al cap d'una estona, la tercera part amb la ratlladura d'una llimona (evitant rascar la part blanca, que és amarga). Ho barrejarem tot fins que sigui uniforme i ho pastarem al marbre.

De la barreja en farem una bola i la posarem en un bol. La taparem amb un drap de cotó i deixarem que reposi durant tot un dia a temperatura ambient. Un cop passades 24 hores, ho dividirem en dues parts i en farem dues barres. D'una barra, en farem boletes i de l'altra, bastonets.

Batrem 2 ous. Ho dividirem en dos plats de sopa. En un hi posarem l'ametlla i en l'altre, els pinyons. Ho remenarem tot bé. Arrebossarem les bolets amb pinyons i els bastonets, amb ametlles. Ens haurem d'ajudar amb les mans per anar clavant les ametlles i sobretot els pinyons. Els posarem a coure al forn amb paper sulfurat, 10 minuts a 200 graus.

Vins de les comarques

EL NIU DE LA CIGONYA

Celler: RAIMAT

D.O.: Costers del Segre

Albarinyo, Chardonay, Xarel·lo Color groc intens amb reflexos daurats. Net, brillant i de llàgrima densa. Captivador i intens nas ple de notes tro picals, com l'aranja, cítriques i de fruita madura barrejades amb tocs florals so bre un fons d'avellana i pa torrat. Fresc alhora que estructurat i cremós. Ampli desenvolupament durant el seu recorre gut. Final llarg i equilibrat amb fis mati sos torrats.

L'1 d'octubre de 1908 Henry Ford va presentar el primer Ford Model T.

El 24 d'octubre de 1945 es va crear l'Organització de les Nacions Unides a la ciutat de Nova York.

El 29 d'octubre de 1969 es va enviar el primer missatge a través d'In ternet.

El 30 d'octubre de 1961 la URSS va detonar la 'Bomba del Zar' consi derat l'artefacte nuclear més potent del món.

 SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: si l'has perdonat has d'oblidar. Salut: baixa el ritme. Treball: posa interès.

 CAPRICORN 23-XII / 21I. Amor: sorgiran contratemps. Salut: beu més aigua. Treball: no tot surt com ho planifiques.

AQUARI 21-I / 19-II. Amor: podràs viure noves aventures. Salut: pren-t'ho amb calma. Treball: noves oportunitats.

passa temps amb tu. Treball: hi haurà canvis que no t'afectaran.

solucions Les 7 diferències

Curiositats del mes d'octubre

l’Agenda

de les Comarques

EL TALLADELL

BALAGUER

Cicle Gaudí de Cinema. Projecció de la pel·lícula Toscana de Pau Durà, amb Francesc Orella, Edu Soto, Malena Alterio i Pau Durà. A 2/4 de 9 del vespre, a la sala d’actes de la Paeria.

TÀRREGA

Cine Club La Lloca. Pa cifiction, d’Albert Serra. A 2/4 de 9 del vespre, als Cinemes Majèstic.

Del 21/10 al 23/10

TÀRREGA

Circ Coliseu. Sessions: divendres 21 a les 7 de la tarda, dissabte 22 a les 5 de la tarda i a les 8 del vespre i diumenge 23 a les 12 del maigdia i a les 6 de la tarda, al carrer Salvador Espriu.

Tallacurt: 4ª Mostra de Curtmetratges. Animació, ficció, esport d’aventura ex trem, curtmetratges premi ats… Inclou sopar a les 9 del vespre al preu de 12 euros. A les 7 de la tarda, a l’Espai Molí.

VERDÚ

Aplec de l’Associació Vall del Corb. Àpat amb plats originals de la Vall del Corb. Vermut musical i dinar Vall del Corb. Més informació: valldecorb.cat. A les 12 del migdia, al Castell de Verdú. Diumenge, 23/10

BALAGUER

Dies 25/10 i 26/10

TÀRREGA

25N · Dia Internacional per l’Eradicació de la Vi olència Envers les Dones. Presentació del programa d’activitats. A la 1 del mig dia, a la cruïlla dels carrers Sant Pelegrí i Gabriel de Tàrrega.

Dimecres, 26/10

BALAGUER

Presentació de llibre: De Salou feren vela a càrrec dels seus autors Enrique Garcia Bondía i Josep Ma teu Profitós. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Mar garida de Montferrat.

TÀRREGA

25-N · Dia Internacional per a l’Eradicació de la Vi olència Envers les Dones. Projecció del documental Patriarcado, el organis mo nocivo i col·loqui amb el codirector Albert Sanfe liu. A 2/4 de 7 de la tarda, als Cinemes Majèstic. Dissabte, 29/10

AGRAMUNT

LA FULIOLA

Cinema Cicle Gaudí: pro jecció de la pel·lícula Tos cana. A les 6 de la tarda, a l’Ajuntament.

TÀRREGA

Dissabte, 22/10

AGRAMUNT

Ruta Literària de l’Any Viladot. A les 11 del matí, a la Biblioteca Municipal Guillem Viladot.

BALAGUER

Festa de la Bicicleta. Mar xa verda en bicicleta amb recorregut pels carrers de Balaguer. Activitats per a totes les edats. A 2/4 de 5 de la tarda, al Pavelló Molí de l’Esquerrà.

Concert Orfeó Balaguerí a Sant Domènec en motiu de la Capitalitat de la Sar dana. A les 8 de la tarda a l’església de Sant Domè nec.

TÀRREGA

28ª Temporada d’Arts Escèniques. Representació de Terra Baixa d’Àngel Gui merà, a càrrec de La Perla 29. Dues funcions: a les 6 de la tarda i a 2/4 de 9 del ves pre, al Teatre Ateneu.

Fira d’Entitats. Activitats adreçades a tot tipus de públic i 1r Concurs gastro nòmic: Descobrint nous plats. Concurs adreçat a cuiners amateurs. De les 10 del matí a 2/4 de 2 del mig dia, a la plaça del Mercadal. Teatre. Representació de l’obra Feísima enferme dad y muy triste muerte de la reina Isabel I. A les 6 de la tarda, al Teatre Mu nicipal.

TÀRREGA

Sessió de formació: Com intervenir des dels locals d’oci nocturn davant les violències sexuals. A les 10 del matí, a l’Oficina Ac ció Social.

Dijous, 27/10

AGRAMUNT

PREIXANA

Ball a càrrec de José Luis. A les 7 de la tarda, al Pavelló Municipal.

TÀRREGA

Balls de diumenge. Sessió amb el grup Alta Riba. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Del 24/10 al 30/10

BALAGUER

Exposició: 40 anys de la Residència Sant Domè nec. De 10 del matí a 2 del migdia i de 4 a 6 de la tarda, al claustre de Sant Domènec.

Simposi Viladot per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Llei da. Primera jornada amb intervencions de Josep Va llverdú, Jaume Pont, Mar galida Pons, Pau Minguet i Teresa Ibars, entre altres ponents. A les 9 del matí a 2/4 de 6 de la tarda, a la sala de juntes de la UdL (Lleida). Inclou visita guia da a l’exposició Viladot o el silenci de l’angle a l’Arxiu Històric Provincial a 2/4 de 6 de la tarda.

Divendres, 28/10

BALAGUER

Cicle a escena – Dansa: 360 grams. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal.

BELIANES

#Bibliofamília. Projecció del documental: Pedres plenes de vida de Jordi Giribet. A les 6 de la tarda, a la Fototeca Daniel Gela bert.

Simposi Viladot per la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Llei da. Segona jornada. Pre sentació de la traducció anglesa de la novel·la Ruth de Guillem Viladot amb Lo uise Johnson (traductora), Dougles Suttle (editor de la traducció) i Pau Minguet (director de la Fundació Viladot). Visita guiada a Lo Pardal i a l’Arxiu Vila dot, ruta literària Guillem Viladot, visita guiada al parc de Riella i espectacle poético-musical Cançons d’era de Guillem Viladot amb Xavier Garcia i Dj To docolor. A partir de 2/4 de 10 del matí, a l’Ajuntament d’Agramunt, Fundació Lo Pardal i altres espais.

TÀRREGA

Cicle de Cinema Infan til en Català: Els Cerca mons. A 2/4 de 6 de la tar da, als Cinemes Majèstic.

MOLLERUSSA

44è Cros Ciutat de Mo llerussa Memorial Josep Ignasi Culleré. Campionat de Catalunya de Clubs pun tuable pel Gran Premi Cata là de Cros. Més informació a crosmollerussa.cat. Des de les 9 del matí a la pista, a la pista d’atletisme (Parc de la Serra).

CALAF

Diumenge, 30/10

BALAGUER

Descobrint la mort al museu: visita guiada al Cementiri Vell de Balaguer. A les 11 del matí, a la porta principal del cementiri.

Dinar solidari contra el càncer. A les 2 del migdia, al Pavelló Molí de l’Esquer rà.

PREIXANA

Ball amb Salvador Mone dero. A les 7 de la tarda, al Pavelló Municipal.

TÀRREGA

Balls de Diumenge. Ses sió amb Josep Lluís. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Vetllada Solidària de Mans Unides. A benefici d’un projecte educaatiu a Kigali (Ruanda) amb espec tacle de màgia a càrrec del grup femení Next Generati on i una actuació musical. A les 6 de la tarda, al Teatre Ateneu.

BALAGUER

Primera quinzena d'octubre de 2022