COMARQUES DE PONENT 548

La ramaderia extensiva, una activitat clau per un Pirineu viu

2a

Direcció

Redacció

Fotografia

Cap

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent

Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats.

Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni i el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

A l'Alt Pirineu i Aran i segons les dades del re gistre d'explotacions ramaderes del Departa ment d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural, hi ha aproximadament 1900 explotaci ons ramaderes de boví, equins i oví -cabrum. La gran majoria són explotacions extensives i semiintensives que fan un aprofitament soste nible dels recursos naturals.

Aquest sistema productiu està associat a un model d'explotació tradicional i a una econo mia familiar que fins ara s'ha mostrat resilient, però que en aquests moments està amenaçat i en perilla la seva continuïtat per diferents factors, sobretot econòmics, socials (falta de relleu generacional i de reconeixement) i me diambientals (nous reptes associats al canvi climàtic). És un fet la davallada important del nombre d'explotacions ramaderes que hi ha hagut els darrers anys. La dificultat per com patibilitzar la ramaderia extensiva amb la fau na salvatge, els grans depredadors, la falta de consum de proximitat i els canvis en els hàbits de consum, els baixos preus pagats al ramader i la desvalorització de productes tan tradicio nals com la pell o la llana, agreugen encara més, la situació crítica que està vivint el sector. La manca de mà d'obra i la dificultat per a trobar pastors/es i l'increment del preu dels pinsos i del combustible, ha estat l'última estocada per al sector.

No podem permetre que mori una activitat que forma part del nostre territori i ADN pel que fa a la conservació del patrimoni natural i a la configuració i manteniment del paisatge. La ra maderia extensiva és imprescindible per a una bona gestió del medi, ajudant a mantenir un mosaic territorial amb boscos, conreus, prats i pastures, a més de proporcionar aliments de qualitat.

Tal com es diu a la introducció del Pla Estra tègic de la Ramaderia Extensiva a Catalunya 2021-2030 impulsat des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda rural,

la industrialització de la producció ramadera i la pèrdua d'explotacions ramaderes tradici onals, està afavorint l'abandonament de les pràctiques extensives. Els valors ambientals i socioeconòmics aportats tradicionalment pel pasturatge s'estan perdent en aspectes tan importants com l'ocupació i l'activitat socioe conòmica en el medi rural, la qualitat dels pro ductes i el llegat cultural tan important per a la seguretat i sobirania alimentària i el desenvo lupament del medi rural.

Tot i ser conscients que és un sector estratègic per al territori, s'ha de treballar més per posar en valor la producció ramadera i garantir una vida digna per als ramaders i ramaderes del Pi rineu. Des del Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural s'ha engegat dife rents línies de treball:

. Pla estratègic de l'alimentació de Catalunya (PEAC) 2022-2026. . Dinamització de joves que es volen instal·lar en sector agrari. Creació de l'oficina del Planter al portal de referència del món rural català RuralCat, amb la voluntat d'in formar, assessorar i acompanyar en tot el pro cés d'instal·lació d'un/a jove.

. Pla estratègic per a la ramaderia extensiva a Catalunya 2021-2030 amb tot un procés parti cipatiu amb taules de treball al territori. S'han creat els següents eixos d'actuació: Producció ramadera sostenible, cadena de valor, gestió del Territori, participació i governança, valorit zació, comunicació, promoció i generació de coneixement i innovació.

En definitiva, els reptes són molt grans, el tre ball continua i encara hi ha molt camí per re córrer. Hem de ser conscients que no tindrem el país i els agro mosaics que tenim al Pirineu, sense la feina i la lluita d'aquests ramaders i ramaderes que han mantingut un model arrelat a la terra i sostenible. Així, lluitarem i defensa rem perquè aquest model ramader pugui con tinuar existint.

Competència deslleial

El lector opina

EDITORIAL NoMo

“Una dona sense fills és com un jardí sense flors”, “et quedaràs sola”, “se't passarà l'arròs”, totes aquestes frases, són escoltades amb molta fre qüència per moltes dones quan arriben a una cer ta edat sense fills. Fa uns anys va sorgir el movi ment NoMo o No Mother, el qual englobar a totes aquelles dones que han decidit no tenir fills, però se senten excloses de la societat, i ens planteja si tenir fills és una obligació o una opció a la societat?

Santi Puiggené Llibertat

A la fi has trobat la llibertat, com au majestuosa cap al cel t'has enlairat. Amb la claror de la nova albada i la frescor del romaní, plena pels colors de la rosada comences un nou camí. Si et pogués acompanyar et donaria la mà i junts tornaríem a disfrutar, amb els encants de la natura al despertar. Passejaríem per les contrades respirant el suau segarró, fent alegres cantades i acariciant-nos a cada racó.

Escoltaríem el refilar del rossinyol i miraríem els fantàstics colors de roses i gladiols. Veuríem el daurat blat, l'ordi i el lli disfrutant del perfumat oratge del matí.

Ens estimaríem nit i dia sota l'ombra del lledoner, i el murmuri de la font veïna.

Les blanques i rosades flors de l'ametller serien els fidels testimonis, del nostre somni darrer.

Però tan sols tu has marxat, perquè m'has deixat!

Torna aviat al meu costat, gaudirem de la nova llibertat, i farem junts el llarg camí de l'eternitat.

Ponent

ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expres sar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expres sades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocò pia del DNI i el vostre telè fon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui ex pressar-se. Aquesta pu blicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Mireu, ara potser se’m tiraran uns quants directes a la jugular, però ho he pensat sem pre i dissabte em va saber molt greu. Tots, o molts tenim o hem tingut fills que estudien i fan viatges de final de curs, ara més que abans, però fa anys que es fa, i des de sem pre s’ha buscat la manera de fer diners per subvencionar aquests viatges, cosa que em sembla bé. Però em semblaria molt millor si la manera de fer diners fos a canvi d’una ac tuació teatral, escala en Hi-Fi, o una compe tició esportiva, o fins i tot venen loteria amb recàrrec per Nadal.

posar la parada, i segurament no deu pagar poc, i a més segur que paga impostos i fins i tot gosaria dir que les castanyes són de més bona qualitat, però no tenia gent. Els papes, padrins, tiets, amics i coneguts les compraven als nens.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878

redaccio@comarquesdeponent.com

El que ja no em sembla bé, és que els estu diants, ara ja no ho fan, però per Sant Jordi venguin roses o ara venguin castanyes. Per doneu, però ho he de dir. Dissabte, al bell mig de Pati hi havia una quantitat de nens i nenes, degudament vestits d’escoltes, coent i venent castanyes i que tenien una bona cua, i a l’altra punta del Pati hi havia la castanyera gairebé sola. I a mi em va fer molta pena i un xic de ràbia, perquè aquesta persona deu pagar per

Doncs com he dit una mica més amunt, que organitzin tres o quatre activitats durant l’any, que facin una representació teatral o musical o una competició esportiva, així a més poden participar-hi un parell d’escoles, o que venguin alguna cosa que facin ells i no tinguin compe tència, perquè no sé si hi ha pensat algú però a més de perjudicar el comerç en qüestió (les floristeries i llibreries per Sant Jordi o les cas tanyeres ara per Tots Sants) acabant pagant ells mateixos els viatges dels seus fills. Que aquesta és una altra. L'empatia tampoc sembla ser massa abundant i no sé si es té en consideració que tal com està tot potser hi ha pares que no es poden permetre el luxe de pagar estades, vacances, campaments i set manes blanques. Que si no s’hi pot anar, no

s’hi va i no passa res. Que potser ajudarà més als infants que algú els expliqui el perquè no s’hi va que no fer patir moltes famílies perquè el nen o nena no quedi marginat. Que potser quan hi ha una crisi econòmica o una recessió no és el millor moment per anar d’excursió. Aquest any, els usuaris del Banc d’Aliments a Catalunya han augmentat un 20% i d’aquí a uns dies serà el Gran Recapte i la fundació fa una crida a la solidaritat per ajudar als més de 241.000 beneficiaris. La solidaritat està molt bé i tot i que sempre ha existit potser abans quan ens hi referíem ho fèiem utilitzant conceptes com caritat, ajuda o benevolència. La solidaritat és un valor que mou persones a intentar compensar les injustícies socials afa vorint els més pobres.

I si no paren de sortir campanyes com “per Nadal compra al barri” per mirar d’afavorir el comerç local, siguem coherents i solida ris i no fem competència deslleial als pobres comerciants. Apa, prepareu-vos que s’acosta Nadal.

Número 548

quinzena de novembre de 2022

Roser Torruella

Asmaa Rabhi Bellahbib

Asmaa Rabhi Bellahbib

de Publicitat Roser Torruella

CALAIX DESASTRE

Teresa Miserachs

Jordi Navarra, Núria Fontanet i Roger J. Palacín, ERC Alt Pirineu - Aran

L’Orfeó Lleidatà porta el seu espectacle “Songs & Hits” al Teatre Ateneu

TÀRREGA (Urgell)

L’espectacle més exitós de l’Orfeó Lleidatà, amb més de 8.000 espectadors a Lleida en vuit anys con secutius, arriba a Tàrrega ple d’energia, emmarcat en el Cicle Coral de Tardor, i continua revolucionant la música coral incorporant grans èxits del pop, rock i gòspel, sense oblidar les trencadores versions de clàssics nadalencs com Fum, fum, fum i El noi de la mare. L’acte tindrà lloc diumenge, 4 de desembre a les 19 h. Les entrades tindran el preu de 12 eu ros (10 euros anticipades). Fundat l’any 1861, al llarg de la seva història ha dut a terme actuacions a Espa nya, França, Itàlia, Andorra, Suïssa, Alemanya, Txèquia i Hongria.

El repertori del Cor és ben divers, passant per la música religiosa, la cançó popular, els musicals, així com obres simfònic-co rals en col·laboració amb orquestres d’arreu del país.

L’any 2011 va participar en l’acte institucional que organitza la Generalitat al Parc de la Ciutadella de Barcelona i a l’homenat ge que va fer el Parlament de Catalunya a Pau Casals, amb motiu del 50é aniver sari de la seva actuació a les Nacions Unides. Entre les seves últimes produccions, destaca el Cant de les Estrelles d’En ric Granados conjunta ment amb l’Orfeó Català a l’Auditori de Lleida i al Palau de la Música Cata

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell)

lana (abril 2011), la Gran missa en Do m de Mozart (2015) amb l’Orquestra Simfònica de Sant Cu gat, el Rèquiem de Fauré (2017) amb l’Orquestra Simfònica Victòria del Àn gels, el Carmina Burana de Carl Orff en el marc del 75è aniversari de l’IEI al Teatre de La Llotja de Lleida (2018) i el Rèquiem de Mozart en homenatge a Lluís Virgili i Farrà al Te atre de la Llotja de Lleida i al Teatre Ateneu de Tàr rega (2019), tots dos amb l’Orquestra Simfònica Ju lià Carbonell de les Terres de Lleida.

També cal destacar pro duccions de caràcter més innovador com Blanc (2013) i En català si us plau (2014), Songs.cat

(2017) o l’exitós Christmas. cat que ja han vist més de 7000 espectadors arreu del territori. L’actuació és possible grà cies al suport de la Dipu

TÀRREGA (Urgell)

tació de Lleida, l’Institut d’Estudis Ilerdencs, el De partament de Cultura de la Generalitat de Catalu nya, Gabinet Casas, Plus fresc i Sistemas Digitales

Ricoh. I compta amb la col·laboració especial de l’Ajuntament de Tàrrega, l’Orfeó Nova Tàrrega i la Societat Ateneu de Tàrre ga.

El 58è Concurs de Vestits de Paper comptarà en guany amb el suport de l’artista tèxtil i dissenyado ra catalana Kima Guitart, la qual cedirà una peça de la seva col·lecció perquè sigui reproduïda en paper i desfili a la gala del certamen pre vista per al pròxim 17 de desembre al Teatre L’Amis tat. Es tracta d’un abric confeccionat en shangtung de seda natural pintat a mà amb imprimació, anilines i fixat al vapor, el qual és una peça única d’aquesta artesana de la moda que reconeguda per la Gene ralitat amb la Medalla de Mestre Artesà 2010. Les entrades per a la gala ja són a la venda a https://www. teatrelamistat.com/58e-

concurs-de-vestits-de-paper i també a taquilla a 20 euros amb una reducció de preu respecte de l’edició anterior per incentivar l’assistència, segons ha explicat aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona.

L’encarregada de convertir en un vestit de paper aquest disseny serà la modista d’Al guaire Carme Solà, que col laboradora habitualment el

Museu de Vestits de Paper i ha participat en diverses ocasions en el concurs. Se rà un treball a quatre mans, ja que comptarà amb la col·laboració en l’estam pat de l’artista local Marta Tarragona, del Centre d’Ex pressió Artística Solaç.

La peça, que no entrarà a concurs, passarà a formar part d’una col·lecció especí fica dins el museu.

el seu equipament

La Fundació Residència de la Gent Gran Sant Antoni de Tàrrega ha rebut el suport de la Fundació “la Caixa” a través de CaixaBank per a la compra de mobiliari d’ús assistencial i divers mate rial geriàtric que contribui rà al benestar dels usuaris.

L’acció s’emmarca en un conveni de col·laboració mitjançant el qual Funda ció “la Caixa” i CaixaBank ja aportaren durant les tres anteriors anualitats uns altres 17.900 euros que també es destinaren a l’ad quisició de mobiliari d’ús assistencial i divers materi al geriàtric així com de llits articulats.

L’alcaldessa de Tàrrega i presidenta de la Fundació Residència de la Gent Gran

Sant Antoni, Alba Pijuan Va llverdú, ha participat en l’acte de signatura juntament amb el director del centre, Josep Lardíez; el director de Banca d’Institucions Lleida de Cai xaBank, Víctor Martínez; el di rector de CaixaBank Store de Tàrrega, Ramon Minguella; i el director de l’àrea de nego ci Lleida Sud de CaixaBank, Joan Miquel Pascual (vegeu

fotografia). El director de la Residència Sant Antoni, Jo sep Lardíez, i l’alcaldessa Alba Pijuan Vallverdú han expressat l’agraïment per l’ajut que proporciona “la Caixa”, el qual suposa “un benefici tant per a les per sones residents com per als treballadors, ja que ens permet millorar l’equipa ment del centre”.

La Residència de Sant Antoni rep el suport de la Fundació “la Caixa” per renovar

El Concurs de Vestits de Paper lluirà una reproducció en paper d’un abric pintat de la dissenyadora Kima Guitart

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

ORFEÓ

L'espectacle més exitós de l’Orfeó Lleidatà, amb més de 8.000 espectadors a Lleida en vuit anys consecutius.

NOTÍCIA

Els projectes de Clàudia Barberà Miró i Nico Jongen són seleccionats en la 3a convocatòria d’Hivernem

Els projectes de Clàudia Barberà Miró i Nico Jongen s’han endut la tercera convo catòria del programa Hiver nem impulsat per FiraTàrre ga i l’Institut Ramon Llull i a la qual s’han presentat 19 can didatures de diferents projec tes que han abordat en la se va majoria temàtiques com l’arquitectura, les identitats i la crisi climàtica vinculades a l’espai públic.

L’objectiu d’aquest progra ma és contribuir al desen volupament de processos d’escriptura en les millors condicions, a través de la recerca, l’intercanvi de co neixement i la mentoria amb experts que garanteixin l’excel·lència de l’escriptura, la investigació i la creació. El projecte presentat per Clàudia Barberà Miró, inte grant de la companyia Últi ma, juntament amb Alejan dro Santaflorentina i Noemí Costa, porta per títol Idil·li i es tracta d’una investigació per determinar com inte

PONTS (Noguera)

raccionen l’espai públic i el món vegetal, imaginant con textos on els humans no ens situem en el centre del relat. Inspirant-se en els Idil·lis del poeta grec Teòcrit, el projec te planteja una recerca al vol tant de la complementarietat de la ciutat i el camp. Incendis, el projecte de Ni co Jongen, vol investigar al voltant dels incendis en relació amb la ciutadania i l’imaginari col·lectiu. La re cerca posarà el focus a fer entrevistes a habitants de diferents parts del territori, professionals que orbitin al voltant del camp, el medi ambient i els incendis. En un

món abocat a catàstrofes naturals a causa del canvi climàtic, Incendis té com a objectiu reflexionar al vol tant d’accions comunitàries que imaginin relats de futurs esperançadors. Els artistes es beneficiaran del marc temporal d’un any (1 gener 2023 - 31 desem bre 2023) per a completar la seva recerca i comptaran d’una aportació en metàl·lic de 5.770 euros per projec te seleccionat; l’assessora ment per part de persones expertes en la matèria o disciplina objecte de cada proposta; una residència de pensament de 5 dies, entre

casa de comportes

La Fundació Canals d’Urgell organitza aquest dissabte 19 de novembre a partir de les 11 hores la segona visita guiada a la primera casa de comportes a Ponts situada al Tossal d’aquesta localitat de la Noguera. Les visites tenen per objectiu donar

TÀRREGA (Urgell)

a conèixer on neix el Canal d’Urgell, la principal infraes tructura hidràulica de Cata lunya, que data del segle XIX. Durant l’activitat, es visitarà l’ermita de Sant Isidre del Ca nal, ubicada dins del recinte de la primera casa de com portes. L’ermita, construïda

l’any 1950, està dissenyada per l’arquitecte Isidre Puig Boada (deixeble d’Antoni Gaudí) i ha estat restaurada aquest any per la Comuni tat General de Regants dels Canals d’Urgell. Els visitants podran conèixer les instal lacions de la primera casa de

Detenen un home de 40 anys coma presumte autor d’un furt

Els Mossos d’Esquadra van detenir el passat dilluns a Tàrrega un home, de 40 anys, com a presumpte au tor d’un furt.

Pels volts de les 22.45 ho res del mateix dia, es va re bre l’avís que s’havia produ ït un furt en un establiment de menjar ràpid de l’avingu da Catalunya de Tàrrega. Immediatament, es va adreçar al lloc una patrulla de mossos que va recollir tota la informació de l’inci dent. Un home va aprofitar el descuit dels treballadors per furtar diners de la caixa enregistradora.

Amb les dades recollides es va iniciar una recerca per

la zona i poc després, pels volts de les 23.30 hores, es va localitzar un home que coincidia plenament amb la descripció del presumpte lla dre, en un bar musical proper al lloc dels fets.

Els agents van identificar

l’home, van recuperar els diners que havia sostret i van detenir-lo. El detingut, que té nombro sos antecedents, va passar ahir a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

febrer i març de 2023, a Fa berLlull (Olot), amb despla çament, estada i manuten ció coberts pel programa; una residència de treball de 5 dies, entre abril i juny de 2023, a FiraTàrrega (Tàrre ga), amb desplaçament, es tada i manutenció coberts pel programa; una residèn cia internacional d’intercan vi de coneixement virtual o presencial, segons ho requereixi la metodologia de treball i el context entre juliol i octubre de 2023. La presentació pública dels treballs finals de recerca es farà en el context de Fira Tàrrega 2023.

VALLBONA DE LES MONGES (Urgell)

Els mossos investiguen un robatori al monestir

comportes nova, la primera casa de comportes vella i l’ermita de Sant Isidre del Ca nal. Els interessats en fer la visita cal que s’inscriguin tru cant a l’Espai Cultural Canals d’Urgell al telèfon 973 603 997 o al correu electrònic re serves.eccu@gmail.com

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell)

Els Mossos d’Esquadra investiguen un robatori al monestir de Vallbona de les Monges, a l’Ur gell. L’avís el van donar dissabte les monges que hi resideixen i se gons la policia, els lla dres s’haurien emportat elements de pedra de l’interior del temple, en concret dues piques i un arc de pedra del costat de la capella. El robato ri hauria tingut lloc en tre dimecres i dijous de la setmana passada. El

monestir de Vallbona de les Monges, fundat a la primera meitat del segle XII és un monument de clarat Bé Cultural d’Inte rès Nacional. Es tracta del monestir cistercenc femení més important de Catalunya. El passat 31 d’octubre també hi va haver un robatori a l’arxiu del monestir de Poblet. Els lladres haurien fet servir un modus operandi simi lar per accedir-hi esca lant per la fa

L’Ajuntament de Molle russa invertirà 150.000 euros en la millora de la senyalització semafòrica i l’eliminació de barre res arquitectòniques al tram urbà de l’N-II així com l’habilitació d’un nou itinerari per a via nants i bicicletes a la carretera de Miralcamp que afavoreixi l’accés als equipaments esco lars, sanitaris i esportius d’aquella zona. Es tracta de dues actuacions sub vencionades totalment pel Servei Català del Trànsit i que tenen per

objectiu afavorir la mobi litat segura i sostenible i reduir l’accidentalitat en l’àmbit urbà. Així ho ha explicat aquest matí l’al calde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha dit

que es tracta d’actuaci ons que encaixen amb el Pla de Mobilitat Sosteni ble, la diagnosi inicial del qual va ser presentada el passat dijous en audièn cia pública.

TÀRREGA (Urgell)

FIRATÀRREGA

Inverteixen 150.000 euros per renovar 6 semàfors de l’N-II i fer un tram de carril bici a la carretera de Miralcamp

La Fundació Canals d’Urgell organitza la segona visita guiada a la primera

MOSSOS D’ESQUADRA (ARXIU)

BONA PREMSA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

Estrenar de l'exposició "Costumari balaguerí. Festes, Tradicions i Folklore", per promulgar la cultura popular

Clouen amb un gran èxit les Festes del Sant Crist, recuperant el Seguici Festiu després de 159 anys

BALAGUER (Noguera)

159 anys més tard Bala guer ha recuperat una de les tradicions més relle vants de les Festes del Sant Crist, el Seguici Fes tiu.

Una desfilada que es va iniciar i acabar a la plaça del Mercadal, i va comp tar amb la participació dels Diables Bèsties Fe réstegues, els Bastoners del Casal Pere III, l'Esbart Dansaire de Lleida, la Co lla Gegantera i Grallera i, com a grup convidat, el Ball de Valencians de Reus. A més a més, els grups folklòrics de la ciu tat anaven acompanyats musicalment pels Gra llers de Ponent, la Cobla dels Ministrers de Tarra gona, els Baladrers, els Taverners i Grallers els Carreter.

Una altra de les novetats ha sigut l'estrena de l'es

pectacle Òrbita, dissabte 12 de novembre, a la pla ça Comtes d'Urgell, una creació multidisciplinària que s'apropa als orígens de la sardana i de les ar rels tradicionals des de llenguatges de creació innovadors i contempora nis, a càrrec del col·lectiu Free't, un grup d'artistes de diferents disciplines que basa el seu treball en la improvisació, a la plaça Comtes d'Urgell. Aquest espectacle és una pro ducció pròpia de la Pae ria, en la qual l'arrel, la tradició i la cultura popu lar son motor creatiu des d'un punt de vista con temporani i experimental. Dins del Seguici Festiu també hi havia una altra novetat, la Colla Gegan tera de la capital de la Noguera, va recuperar els dos cavallets i el seu

vestuari, que també van participar en la desfilada. D'altra banda, es va es trenar l'exposició "Cos tumari balaguerí. Festes, Tradicions i Folklore" que proposa un recorregut històric per la memòria i el testimoni de les festes, els costums i la cultura popular de la ciutat de Balaguer, i es podrà veu re al Museu de la Nogue ra fins al 19 de març de 2023. Reafirmant l'objec tiu de la capital per pro mulgar la cultura popular de la ciutat.

La Festa Major va acabar diumenge amb la tradici onal Cursa del Sant Crist, la final del LX Concurs Nacional de Colles Sarda nistes, els balls amb l'Or questra Metropol i el gran castell de focs artificials a càrrec de Pirotècnia Tomás.

FOTOS:

@MARCSOLANES

La segona campanya de bons de descompte genera un impacte econòmic de 259.000 euros

TÀRREGA

La segona edició de la cam panya de bons de descomp te impulsada per la Regido ria de Promoció Econòmica de Tàrrega ha estat un èxit rotund, ja que ha superat les xifres de la primera edi ció celebrada el passat abril. L’Ajuntament de Tàrrega fa un balanç excel·lent d’aques ta iniciativa per fomentar les compres de proximitat i do nar suport als establiments de la ciutat que es va de senvolupar per segon cop durant el mes d’octubre. En aquesta ocasió, la campa nya ha generat un impacte econòmic als comerços de la capital de l’Urgell que ascen deix a 259.000 euros. Aques ta xifra supera en 28.000 euros l’assolida en la primera edició (tancada amb un im

TÀRREGA

pacte total de 231.000 euros).

Les persones consumidores van gastar un total de 9.724 dels 10.000 bons disponibles (el 97%) en 3.445 operacions de compra.

Per tant, es van superar les 3.376 compres registrades durant el mes d’abril, quan es van bescanviar el 92% dels vals disponibles. Així doncs, dels 50.000 euros en vals de descompte de 5 euros cadascun que el con sistori va posar a disposició de la ciutadania a través del portal bons.tarrega.cat el passat 1 d’octubre, se n’han gastat fins a 48.620 euros. Recordem que en la primera campanya de bons aquesta xifra fou de 45.950 euros.

La regidora de Promoció Econòmica, Núria Robert,

afirma que “no podem estar més satisfets de l’excel·lent rebuda que ha tingut la cam panya aquesta tardor. No més cal mirar les xifres: hem incrementat el volum de negoci que s’ha generat, les operacions de compra i tam bé vam aconseguir que més negocis s’hi adherissin fins

a fregar el centenar”. Alhora l’edil sosté que “l’expectació per la campanya era màxima. No en va en poc més de du es setmanes es van esgotar la majoria de bons disponi bles”. Amb aquestes dades a la mà, “no cal dir que intenta rem repetir la iniciativa l’any vinent”, assegura Robert.

TÀRREGA

CASTELLSERÀ

Estrenen un centre d’interpretació a la Serra de Bellmunt-Almenara

Amb el suport de la Di putació de Lleida, aquest mes d’octubre Castellse rà ha acabat el projecte d’adequació del punt d’in formació i interpretació de la Serra de BellmuntAlmenara a l’espai ‘la Ga ruta’, amb què el municipi guanya un espai interpre tatiu que pot ser un impul sor per atreure turisme a la zona. Una actuació in closa en el projecte ‘Pai satges de Ponent’, cofi nançada per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Castellserà, amb fons FEDER i un import d’adju dicació de 33.374,82 e L’edifici de ‘la Garuta’ és un equipament municipal

de caràcter cultural de l’Ajuntament de Castell serà situat al centre del nucli, el qual disposava d’un espai en planta baixa idoni per albergar un punt d’informació i divulgació dels valors de la serra. Així doncs, les obres d’aques ta actuació han consistit a dissenyar, produir i instal lar la museografia per a la visita i interpretació de la serra de Bellmunt-Alme nara, dotar el punt d’in formació d’equips audio visuals per la divulgació de l’espai natural i crear un web i perfils a les xarxes socials disponibles per a la divulgació i promoció de l’espai.

Les noies que denuncien amenaces i assetjament per part d’un home a Tàr rega, han declarat que de juliol a setembre del 2021, quan tenien 15 anys, l’acu sat les abordava al parc de la plaça de les Nacions, on anaven amb els amics cada tarda. Els deia “que guapes sou”, “m’agradeu i sereu meves”, “us mataré” o “soc un violador”. També està acusat d’abús sexu al per llepar el coll a una d’elles i dir-li “algun dia et violaré”. L’home ha negat les amenaces de mort i de violació i ha dit que si havia dit alguna cosa inapropiada és perquè s’està reinserint. Considera que l’acusació és un “complot” per fer que estigui a la presó. La defen sa demana una rebaixa de

pena per trastorn mental, pe rò la forense nega que tingui les capacitats alterades. “Mai els he dit que les mataria ni que les violaria. Han fet un complot perquè estigui a la presó. Jo no he comès cap delicte, potser he dit alguna cosa, però estava reinse rint-me perquè feia més de 7 anys que estava a la presó i només duia 10 mesos fora i encara no tinc amics”, ha

declarat en el seu torn d’úl tima paraula, aquest dijous en el judici que s’ha fet a l’Audiència de Lleida. La fiscal considera provat que, a més de les amena ces i intimidacions, l’acusat feia fotografies a les noies amb el mòbil i els hi llença va petons, unes situacions que obligaven les menors a marxar del parc, a causa de la “por” que sentien.

l Cros Ciutat de Tàrrega, organitzat per la Regido ria d’Esports, ha celebrat avui diumenge amb èxit la 29a edició. La convo catòria ha assolit la seva xifra rècord de participa ció i les diferents curses han aconseguit aplegar més de 800 atletes. La prova, a més, ha estat la primera cita del calendari puntuable per al Circuit Escolar de Cros que im pulsa l’Agrupació Territo rial dels Consells Espor tius de Lleida (ATCELL). El regidor d’Esports, Silveri Caro, ha destacat la bo na resposta assolida en guany, “fet que conver teix el cros de la nostra ciutat en una de les tro bades de referència dins l’atletisme lleidatà”. A la

vegada, ha posat en relleu les gairebé tres dècades d’història del cros, “un es deveniment amb el qual promovem l’activitat física entre persones de totes les edats i especialment entre la gent jove”. L’escenari de les curses ha estat com de costum el Càmping Municipal – Espai Felip Robinat Felip, recinte on s’han habilitat diferents

circuits amb distàncies d’entre 500 i 7.200 me tres (per als corredors més petits, circuits de 40 a 80 metres). En total, s’han disputat 12 curses de camp amb la partici pació de 19 categories: veterans, oberta, juve nil, cadet, infantil, aleví, benjamí i pre-benjamins (masculina i femenina) a més de minis P5, P4 i P3.

BELLPUIG

Finalitzen la instal·lació de la senyalització urbana i turística en el marc del projecte "Paisatges de Ponent"

Bellpuig ja compta amb una senyalització urbana i turística ordenada i clara després que s'instal·lessin les últimes cartelleres i fa ristols turístics en el marc del projecte "Paisatges de Ponent" impulsat per la Di putació de Lleida. El projecte de Paisatges de

Ponent té com a objectius potenciar el creixement eco nòmic i la creació d'ocupa ció en les zones rurals, crear nous productes culturals i turístics entorn els valors endògens del territori, recu perar els valors paisatgístics del territori i dotar de la in fraestructura necessària al

territori, entre d'altres. En aquest marc es va propo sar la senyalització urbana direccional i turística de la vila. La senyalització dona a conèixer les rutes habilita des per recórrer aquests pa ratges (Rutes dels Paisatges de l'Oli, Rutes de la Noguera Baixa, Rutes dels Paisatges

de l'Aigua i Rutes del Segrià Sec). Al mateix temps per met presenta i interpretar diferents elements patrimo nials de la vila de Bellpuig com són el Convent de Sant Bartomeu, l'Església de Sant Nicolau, el Castell, els Porxos, el Teatre Armengol i el Molí Vell, entre d'altres.

Xifra rècord de participació en el 29è Cros que va aplegar a més de 800 atletes

L’home acusat d’assetjar dues noies nega els fets i diu que l’acusació és un “complot”

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

LAURA CORTÉS I ORIOL BOSCH (ACN)

AJUNTAMENT DE BELLPUIG

La 2a edició de la Fira “Cuida’t” tanca les seves portes dirigint la mirada cap a l’any 2023

BELLPUIG

El primer cap de setmana de novembre, els pavellons poliesportius de Bellpuig es van omplir de les activitats previstes en el marc del pro grama de la Fira Cuida’t, una fira que va néixer l’any 2019 i que la pandèmia va estron car durant dos anys.

Aquesta és una fira que per mitjà de tallers i xarrades pretén posar en valor l’ali mentació saludable i l’activi tat física per a tothom per tal de promoure un estil de vida saludable.

Les activitats i les xerrades estaven dirigides a la pobla ció en general, ja que amb les mateixes es pretén cons cienciar de la necessitat de realitzar exercici i de portar una dieta saludable en to tes les franges d’edat. Per aquest motiu, el programa incloïa tant tallers de cuina per infants com xerrades per donar a conèixer el progra ma d’exercici físic adaptat que es desenvolupa des de l’àmbit sanitari i que perme ten que totes les persones, grans o no i que puguin tenir alguna patologia, puguin re alitzar alguna activitat espor tiva per mitjà de programes específics personalitzats.

AGRAMUNT

Xerrades sobre mites ali mentaris, sobre les reacci ons adverses als aliments, sobre el calçat infantil adequat segons l’edat i la fase de desenvolupament o sobre l’ús prudent dels antibiòtics, juntament amb tallers de cuina des de la perspectiva de cuinar plats atractius sense excessos calòrics i pesats per les fes tes o amb sals aromàtiques que podem elaborar nosal tres mateixes i que ajuden a canviar la perspectiva dels nostres plats, comple taven un programa variat i atractiu que es combinava amb activitats esportives i

de salut com una mini mar xa ciclista, una sessió de ioga i una introducció a la meditació.

A més a més, diferents enti tats esportives de la vila es van afegir a realitzar activi tats durant el cap de setma na, com la Penya Pedal amb la marxa ciclista i un taller de reparacions bàsiques de la bicicleta, el Club d’Escacs, el Club de Tennis i de Tennis taula, el Club de Bitlles, el Club Ippon i el Gym Bellpuig, amb exhibicions, tallers i jornades de portes obertes.

Així mateix, establiments vinculats amb el món de la salut de la vila, com Praxis

Inici dels treballs de restauració de la portada septentrional de l’Església Santa Maria

Aquesta setmana han començat els treballs de restauració de la por talada septentrional de l’Església Santa Maria d’Agramunt. Els treballs els realitzaran professi onals titulats i especi alistes sota la direcció tècnica d’Arcovaleno SL, i amb l’assessorament i supervisió del Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya. La portalada presenta un estat de conservació molt dolent donat per les patologies que pre senta la degradació de la pedra, a conseqüèn cia del pas del temps, les restauracions inade quades i els materials afegits en intervencions anteriors, sumat a la manca de manteniment.

El procés de restaura ció tindrà com a objec tiu aturar els processos d’alteració que degra den la pedra, millorar la

seva presentació, i asse gurar-ne la conservació futura, mitjançant tre balls especialitzats molt acurats.

El cost estimat de tot el procés de restauració és de 44.649 euros (IVA inclòs), i l’Ajuntament d’Agramunt comptarà amb les aportacions eco nòmiques de la parròquia d’Agramunt, i una apor tació del Departament de Cultura de la Generalitat

de Catalunya, a través de la línia d’ajuts per la conservació-restauració de béns mobles i dels elements arqueològics i artístics integrats en el patrimoni immoble, de 11.162 euros. L’Ajunta ment, també ha dema nat un ajut a l’IEI, que està pendent de resolu ció, dins la línia de sub vencions per la restau ració i remodelació del patrimoni cultural.

Fisioteràpia o Pallàs Mèdic Dental van posar un estand a la Fira per donar a conèixer els seus serveis i fer demos tracions obertes al públic en general. I una partida In tergeneracional amb fitxes grans de dominó organitzada per la cooperativa de cures La Sempreviva de Bellpuig va connectar petits i grans d’una manera lúdica i diver tida. Tot i el balanç positiu l’Ajun tament de Bellpuig ja té po sada la mirada a la Fira de l’any vinent amb noves pro postes i noves activitats que s’aniran treballant durant l’any vinent.

TÀRREGA

José

Luis

Marín, nou regidor de l’àrea d’Urbanisme de

l’ERC

Avui a les 19.30 h del vespre s’ha celebrat una sessió extraordinària del Ple a l’Ajuntament de Tàrrega, la qual s’ha iniciat amb la presa de possessió de José Luis Marín com a regidor d’Urbanisme, ocupant el lloc d’Ivonne Pont al grup municipal d’ERC a l’Ajun tament de Tàrrega. D’altra banda, Núria Ro bert, actual regidora de Governació, Seguretat i Promoció Econòmica, també es farà càrrec de l’àrea de Turisme i, a més, ocuparà el lloc de sego na tinent d’Alcaldia. L’al

caldessa, Alba Pijuan Va llverdú, per la seva part s’encarregarà l’àrea de Patrimoni i Memòria His tòrica. I per últim Xavier Rossell serà el nou con seller comarcal substitu int, també, a Ivonne Pont. Finalment, cal remar car que el volum total del pressupost muni cipal de Tàrrega del 2023 ha experimentat un canvi i ascendirà a 21.044.245,98 euros (fins ara estava quanti ficat en 21.029.345,98 euros). L’augment amb relació al 2022 és del 7,5% (i no del 7,4%).

ASMAA R. BELLAHBIB

AJUNTAMENT D’AGRAMUNT

Mollerussa i El Palau d’Anglesola superaran l’autovia amb un pont per a vianants de 60 metres i 2,1 M€

Mollerussa i El Palau d’Angle sola tindran el 2023 un nou punt de connexió. Es tracta de la passarel·la per a via nants i bicicletes de més de 60 metres de longitud i amb un pressupost de 2,1 M d’eu ros que construirà el minis teri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana per salvar l’autovia A-2 i oferir una ru ta segura i sostenible per a les persones que es despla cen d’un municipi a un altre, esdevenint també un enllaç de comunicació per a tota la comarca. Així ho han ex plicat aquest matí a la zona on s’ha de construir la nova infraestructura al terme d’El Palau d’Anglesola, el subde legat del Govern a Lleida, Jo sé Crespín, i els alcaldes dels dos municipis que se’n be neficiaran, Marc Solsona, de Mollerussa, i Francesc Bal cells, d’El Palau d’Anglesola. El subdelegat del Govern a Lleida, qui ha estat acompa nyat per Juan Antonio Rome ro, cap de la Unitat de Carre teres de l’Estat a Lleida, ha

assegurat que amb aquesta infraestructura, que ja té el projecte redactat i està pen dent de ser incorporada als pressupostos per poder ser realitat l’any vinent, “se sal da un deute històric” per sal var la connectivitat entre els dos municipis que va quedar truncada per l’autovia i “es recupera el pas històric per damunt de la tercera sé quia principal dels Canals d’Urgell”. Crespín, que ha assegurat que “avui és un

dia d’enhorabona”, ha indi cat que el ministeri impulsa aquest projecte amb una base històrica destacada a demanda dels dos consisto ris implicats.

Per la seva part, l’alcalde de Mollerussa ha declarat que “bona col·laboració, predis posició i visió” de les admi nistracions alineades fa pos sible tirar endavant aquest projecte “amb molta celeri tat” per “donar una solució de mobilitat a un problema

d’immobilitat que generava l’autovia”. Així mateix, ha assegurat que “donem con tinuïtat històrica al pas que es va trucar amb la cons trucció de l’autovia i encaixa amb els projectes que s’han fet per regenerar l’arbrat de les séquies i fer que la con fortabilitat del passeig sigui en termes de sostenibilitat”. L’alcalde d’El Palau d’Angle sola ha fet referència al fet que “un pont uneix” i amb aquest projecte es combi na “la voluntat d’unir perso nes, territoris i institucions”.

Francesc Balcells també ha esmentat la importància d’unir patrimoni natural i territori de comarca, ja que “l’autovia ens ha portat molt lluny, però també ens ha se parat”.

En la presentació davant la premsa del projecte, que s’ha fet al punt on s’han d’iniciar les obres, també han participat membres de la Plataforma Canal Viu així com altres entitats vincula des a la mobilitat sostenible.

MOLLERUSSA

Commemoraran el 25N amb una performance d’art urbà

Mollerussa commemo rarà el pròxim 25 de no vembre el Dia Interna cional per a l’eliminació de la violència envers les dones amb una per formance d’art urbà que porta per títol Que l’oblit no ens desarreli amb la qual es vol combatre l’oblit de les víctimes de violència de gènere arre lant-les a la consciència col·lectiva. L’acció, que és a càrrec d’ArtPla, as sociació d’artistes visu als del Pla d’Urgell, tindrà lloc a les 7 de la tarda a la plaça de l’Ajuntament com a prèvia de la lectu ra del manifest, en una acció coorganitzada amb l’Associació Albada. Els actes del 25 de novem bre es complementaran amb representació a les 6 de la tarda al Teatre L’Amistat de l’obra Les Flors.

La commemoració tindrà

com a avantsala el dia 17 de novembre a les 7 de la tarda al Teatre L’Amis tat una nova edició del Cicle de gènere Amb veu de dona, el qual sota el fil temàtic Diverses, procés migratori i convivència intercultural tindrà com a convidades d’excepció Nadia Ghulam, escripto ra, refugiada i activista afgana; Bombo Ndir, ac tivista dels drets humans i presidenta de l’Associa ció de Dones Immigrants Subsaharianes; Norma Véliz, col·laboradora de l’Associació Mujeres entre tierras, i Paqui Do mingo, vicepresidenta de la Dona de la FAGIC i membre de l’Associació de Dona Gitana de Po nent. El col·loqui estarà conduït per la periodista Anna Sàez i serà també retransmès en directe pel canal de YouTube municipal.

Tornen a celebrar la Festa de la Vellesa per homenatjar als veïns i veïnes que compleixen 80 anys

Després de l’aturada arran de la pandèmia, la pobla ció torna a fer un home natge als veïns i veïnes que compleixen 80 anys. Vila-Sana ha tornat a ce lebrar aquest diumenge, 6 de novembre, una de les seves tradicions més arrelades com és la Fes ta de la Vellesa, un re

MOLLERUSSA

coneixement anual a les persones més grans de la població.

L’activitat ha tingut lloc a l’església de la població i s’ha homenatjat a les pa drines i padrins que en guany han complert els 80 anys. Concretament, han estat Pilar Ribalta, Con cepció Pons, Natàlia Masó,

Detingut un lladre multireincident per diversos robatoris

Els Mossos d’Esquadra van detenir dimecres, 9 de novembre, a Lleida un home, de 42 anys i amb més de cinquan ta antecedents, com a presumpte autor d’un robatori amb violència, un robatori amb força i dos furts. El cos va obrir una investigació a l’oc tubre arran de diversos robatoris entre els dies 24 i 30 d’octubre a la Zona Alta de Lleida. En concret, un furt en una clínica veterinària del

carrer Joc de la Bola, un robatori amb força en un local de Magí More ra i un robatori amb vi olència en un hotel del passeig de Ronda, on el lladre va intimidar una treballadora amb un ganivet i es va endur els diners de la caixa enregistradora. A més d’aquests fets, la policia també relaciona el de tingut amb el furt d’un anell el 13 d’agost en una joieria de Mollerus sa.

Maria Dolors Gorgues, Car me Piqué i Joan Castellví. Alhora, també s’ha realit zat un reconeixement a la padrina i al padrí més grans de la població: Ma ria Carmen Felip i Ramon Clop, ambdós nascuts l’any 1926 i, per tant, amb 96 anys d’edat.

L’alcalde, Joan Sangrà,

MOLLERUSSA

s’ha mostrat satisfet de poder recuperar plena ment una tradició tan arre lada a la població, com ho és aquesta. Alhora, Sangrà veu important “reconèixer la tasca que han fet els veïns i veïnes més grans de la població en construir una població millor i més cohesionada”.

Utilitzaran els petards per fer fora les bandades d’estornells

L’Ajuntament de Mollerus sa ha decidit contractar una empresa especialit zada per activar un nou operatiu per fer fora les bandades d’estornells que cada vespre es posen a di ferents arbres i embruten amb excrements places, carrers i mobiliari urbà. Ja fa anys que cada tardor la capital del Pla d’Urgell pateix aquesta plaga, so bretot als arbres del canal, però gràcies a l’ús d’un sistema de megafonia que reprodueix sons de trets i també d’aus depredado

res, s’havia aconseguit fer fora els estornells. Enguany, les temperatures suaus per l’època de l’any, han contri buït a l’arribada d’una nova bandada que s’ha establert

en altres zones i per això durant 15 dies es tiraran petards de diferent intensi tat per espantar les aus i fer que no tornin. Els estornells són uns ocells

que busquen condicions ambientals favorables du rant l’hivern. En els dar rers anys, Mollerussa ha vist com grans bandades d’aquestes espècies s’hi instal·laven amb l’arriba da de la tardor i per això es va instal·lar un sistema de megafonia per foragi tar-los. Aquest sistema està posat als arbres que hi ha entorn de la tercera séquia principal del Canal d’Urgell al seu pas pel nu cli urbà, que és on els es tornells sempre s’havien instal·lat.

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

VILA-SANA

AJUNTAMENT DE VILA-SANA

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

La Lan Party més gran de tot Catalunya tanca les portes amb un gran èxit

Fira de Mollerussa i l’As sociació Mollerussa Lan Party va tancar diumenge al migdia la 15a edició de la Mollerussa Lan Party, una trobada tecnològica plena ment consolidada en la qual hi han participat 500 ins crits, xifra que la situa com la trobada més gran de tot Catalunya i entre les més importants d’àmbit estatal. Després de la pandèmia, que va comportar la realit zació en format virtual de la tretzena edició i mesures de prevenció i aforament en la catorzena, enguany l’es deveniment ha recuperat la ‘normalitat’, tant pel que fa al contingut com a la presen cialitat, fixant “la mirada” de cara a l’any vinent en reco brar el nombre dels 700 ins crits de l’any 2019. Aquest és el positiu balanç que han fet aquest diumenge el director de l’ens firal, Xa vier Roure, i l’Edu Roca, de l’Associació Mollerussa Lan Party, col·lectiu que va en

MOLLERUSSA

gegar el projecte l’any 2008 i que avui dia aplega dinou membres.

El saló obria dijous a la tar da les seves portes en el que suposava la represa dels quatre dies de durada de l’esdeveniment. L’incre ment de tornejos respecte de l’any passat i els premis en metàl·lic s’afegien a la recuperació, així com el des envolupament de tallers i xerrades.

En la seva valoració d’aques ta quinzena convocatòria, Roure ha destacat el fet d’in cloure en el seu programa per primer cop una activitat dirigida al món empresarial amb la conferència Ciberse guretat, xarxes i gestió trans versal, ponència organitzada per la firma Optimum TIC i que va anar a càrrec de l’es pecialista Rosa Ortuño. El di rector ha volgut agrair també la col·laboració d’empreses

com Adamo.

Una altra de les novetats d’enguany ha estat un con curs d’imatges generades amb intel·ligència artificial amb la col·laboració de la xarxa Ironia.club, proposta amb què es pretenia anar més enllà de l’aspecte tec nològic i no cenyir la troba da només als videojocs.

En aquesta mateixa línia, d’obrir el saló a diferents col·lectius, la party va rebre divendres la visita d’una trentena d’alumnes de grau mitjà de l’institut Almatà de Balaguer.

Finalment, les declaracions de l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Sol sona, en la visita institucional als Pavellons Firals de dis sabte, coincidien amb aquest positiu balanç de l’edició d’enguany, mostrant la satis facció de l’organització. Amb la Mollerussa Lan Party, la capital del Pla d’Urgell tanca el calendari firal del 2022.

PLA D’URGELL

Endeguen una nova campanya per millorar la recollida selectiva

El Consell Comarcal del Pla d’Urgell ha presentat avui, dimarts 8 de novembre, en roda de premsa la campa nya que iniciarà aquesta setmana durant un mes i mig de durada on es duran a terme diferents actuaci ons per millorar la recollida selectiva. S’hi han previst accions com la caracterit zació pública de residus (que consisteix en l’ober tura de bosses d’escom braries del contenidor de rebuig per valorar pública ment què podia haver anat

a la fracció corresponent per reciclar), vídeos amb la participació de veïns i veïnes de la comarca, una primera marató comar cal de recollida de roba en desús, així com tallers per a infants amb materi als reutilitzats, xerrades i punts informatius, entre altres, amb l’objectiu de conscienciar la població i incrementar fins al 55% el percentatge de recollida selectiva l’any 2025, se gons determina la norma tiva europea.

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila ha preparat un seguit d’actes per homenatjar a Viladot

MOLLERUSSA

La Biblioteca Comarcal Jaume Vila retrà aquest mes de novembre el seu particular homenatge a l’escriptor i poeta visual Guillem Viladot en el marc de la commemoració en guany del centenari del seu naixement. Serà el 16 de novembre a les 8 del vespre amb l’espectacle M’estreno sota la dutxa. Errar per l’obra poètica de Guillem Viladot, a càrrec de la Cia. Cassigalls. El re coneixement es comple tarà amb l’exposició Gui llem Viladot, polièdric que es podrà veure des del 16 al 28 de novembre a la sa

la d’adults de l’equipament municipal.

La programació de la bibli oteca per al públic adult prevista per aquest no vembre es completarà amb l’acte de presentació el pròxim dia 10 a les 8 del vespre del llibre El pe tit blanc, de Rafel Panadés, una història autobiogràfica viscuda pel seu autor al cor de l’Àfrica negra durant cinc anys, i el concert del cicle Cançons C@ntades a càrrec de la cantant, guitar rista i compositora mallor quina de pop i folk acústic Maria Jaume, que tindrà lloc el 17 de novembre a

les 8 del vespre. Tancarà les activitats de novembre el taller Aprèn a fer gesti ons i utilitzar l’app La me va salut, que es farà el 28 de novembre a les 4 de la tarda.

Pel que fa a la programació

prevista per al públic infan til fins a arribar a les festes de Nadal, l’eix temàtic gira al voltant d’estar atrapat. En aquest sentit, s’ha pre vist un taller de Joc Jumanji (dijous 10, divendres 18 i dijous 15) i una hora del

conte amb Mon Mas (di mecres 23). Quant a l’ex posició temàtica, l’àlbum il·lustrat escollit per aquest mes és la Història de l’Erika, de Ruth Vander Zee i amb il·lustracions de Roberto Innocenti, el qual narra la història d’una supervivent de l’Holocaust. Així mateix, es proposen també laboratoris de lectu ra familiar per als que cal reservar la plaça. Seran dimarts 15 de novembre i dimarts 13 de desembre a les 6 de la tarda sota el fil argumental de Lectors, al tren! També tindrà lloc el 30 de novembre la segona

sessió del Club de lectura infantil, on s’abordarà El punt, de Peter H.Reynolds, amb la conducció de la Diana Solé i el Josep Mi quel Varea, responsables de la biblioteca.

El tancament de la pro gramació serà el 22 de desembre a les 6 de la tarda al Centre Cultural amb l’espectacle infantil El llop ferotge, de la Com panyia del Príncep Totilau. La venda d’entrades serà a la Biblioteca Comarcal Jaume Vila amb un preu de 2 euros, amb el carnet d’usuari només costarà un euro.

AJUNTAMENT DE

La colla sardanista Mare Nostrum aconsegueix el trofeu del Concurs Nacional de Colles Sardanistes

BALAGUER

Diumenge dia 13 de novem bre a migdia es va celebrar el Concurs de colles sarda nistes Trofeu Ciutat de Bala guer a la plaça del Mercadal. Les colles barcelonines Ma re Nostrum i Violetes del Bosc arribaven a la cita de Balaguer amb un lleuger avantatge a favor de les Vi oletes, que en tenien prou en guanyar una de les tres sardanes per proclamar-se campiones del campionat. I així ha estat. La victòria per la mínima del concurs a favor de Mare Nostrum, guanyant en dues de les tres sardanes, els ha servit per aconseguir el Trofeu Ciutat de Balaguer, però no ha impedit a Violetes procla mar-se campiona del Cam pionat de Catalunya. Els resultats han estat tan disputats que les dues co lles que anaven primeres del campionat de Catalunya en categoria veterans han que dat empatades, fet que ha obligat l’organització a afegir

BALAGUER

una sardana de desempat, un fet inèdit fins a enguany a la final de Balaguer. Així els tarragonins Toc de Dansa han acabat imposant-se a la colla Sabadell en aquesta sardana de desempat final, ballada només per aquestes dues colles veteranes. Pel que fa al Campionat de la Terra Ferma, el lideratge ha anat un cop més en mans de les colles del grup sarda nista Montserrat de Lleida.

Així, la colla Dolç Infern s’ha proclamat guanyadora del campionat, guanyant també la sardana de punts lliures de la cita de Balaguer. El concurs de Balaguer ha servit de debut d’una nova colla infantil de Balaguer, resultat dels cursos de sar danes que s’han fet durant l’any a totes les escoles de la ciutat, coincidint amb la capitalitat de la sardana. La jornada s’ha acabat amb

DE BALAGUER

NOGUERA

L’Oficina Jove programar el curs per treballar en menjadors escolars

l’estrena de la sardana ‘Di ada balaguerina’ del com positor golmesenc Òscar Barquè que ha estat balla da com a sardana de ger manor. La final de sardana esportiva ha comptat amb la participació de 40 colles, recuperant així les xifres de participació d’abans de la pandèmia, i la part musi cal ha anat per primer cop a càrrec de la cobla Maricel de Sitges.

L’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Nogue ra torna a programar el curs de “Pac de menja dor escolar”, adreçada preferentment a joves de la comarca de la No guera de fins a 30 anys, que inclou tots els conei xements necessaris per treballar com a monitor/a en un menjador escolar. El curs té una durada de 45 hores, que es faran en línia del 21 de novem bre al 21 de desembre, i

inclou tres mòduls amb continguts diferents, cor responents als de mani pulació d’aliments, ani mació de menjador es colar i al·lèrgies alimen tàries.

El curs està subvencionat per l’Oficina Jove de la Noguera i el preu d’ins cripció és de 50 euros per a joves de 18 a 30 anys.

Aquesta formació va a càrrec de la Fundació Verge Blanca de Lleida.

La Taula d’Entitats lliura el premi del Concurs de Suggeriments Solidaris 2022 a l’Associació Reintegra

La Taula d’Entitats de Bala guer ha lliurat el premi del Concurs de Suggeriments Solidaris 2022 a l’entitat guanyadora Associació Re integra, un total de 938 eu ros recaptats amb la rifa de la Cistella Solidària. El projecte que l’Associa ció Reintegra va presentar al concurs és “Embarcats (Teatre Social)”, que s’adre ça a persones migrades

amb dificultats per aconse guir una situació de regula ció administrativa al nostre territori i que compta amb la col·laboració de la Com panyia de Comèdies Crisi Perpètua. “Embarcats” crea un espai de treball escènic on fer visible i poder reflexionar sobre la realitat i les dificul tats que viuen les persones migrades un cop arriben al

nostre territori, especial ment les relacionades amb els “papers”, imprescindi bles per iniciar una vida in dependent, autònoma i de creixement.

El projecte es planteja un doble objectiu: per una banda, impactar en la so cietat i denunciar aquesta realitat i, per l’altra, repre sentar una obra de teatre amb persones migrades

que permeti generar i re captar fons suficients per després oferir cursos de català a les persones que, per manca de documen tació, no poden accedir a altres formacions.

Els diners del premi es destinaran a la redacció de l’obra, el procés de càsting, direcció de l’obra de teatre, escenificació i attrezzo.

PENELLES

L’església vella de Penelles es consolida com nou reclam turístic

Recentment, han finalit zat les obres de rehabi litació de l’església vella de Penelles, una actua ció amb què el municipi guanya un espai que es trobava en desús i fora de culte, i que servirà com a punt d’interès per atreure els visitants. Es tracta, doncs, d’un nou reclam turístic pel mu nicipi amb què es vol aconseguir un creixe ment sostingut del turis me.

L’Església Vella o de Sant Joan Baptista és l’edifici patrimonial més emblemàtic del muni

cipi de Penelles. La seva construcció podria ser del segle XVI-XVII. No se’n coneixen notícies històriques d’època ro mànica, tot i que sembla indubtable el seu origen medieval. L’edifici fou construït el 1663 i l’any 1961 fou abandonat do nat que la seva capacitat era insuficient per acollir tots els veïns del poble. Des de llavors es troba fora de culte. Després de caure en desús com a espai de culte, fou com prada per un veí del po ble per utilitzar-la com a magatzem.

L’Ajuntament de Penelles va adquirir el conjunt per recuperar-ne el valor pa trimonial i convertir-lo en punt de referència turís tica. Així doncs, l’ajunta ment ha anat fent petites

intervencions per trans formar el conjunt: tre balls de consolidació de l’edifici per usar-lo com a espai cultural, ender roc parcial del magatzem situat a l’oest per formar

una plaça i porxo al car rer del Carme i adequació del magatzem posterior com a punt d’informació turística.

En els darrers anys, el municipi de Penelles ha presentat un gran creixe ment turístic, generat per les diferents activitats que es desenvolupen en el municipi, com el Gar gar Festival i els murals.

Per això, l’ajuntament s’ha plantejat la transfor mació d’aquest conjunt com a punt de referència turístic per a l’acollida de visitants i punt neuràlgic del Gargar Festival.

Per aquest motiu, aquesta actuació ha servit per fer treballs de conservació i consolida ció de l’església, i s’ha adequat com a equipa ment públic, com a punt d’acollida de visitants i espai cultural.

Aquesta és una actuació inclosa en el projecte del Patronat de Promo ció Econòmica ‘Paisat ges de Ponent’, cofinan çada per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Penelles, amb fons FEDER i un import d’ad judicació de 73.916,03 euros.

PAERIA

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

DIPUTACIÓ DE LLEIDA

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

Tornen les activitats amb motiu del 25N per manifestar el rebuig contra la violència de gènere

NOGUERA

El Consell Comarcal de la Noguera a través del Ser vei d’Informació i Atenció a les Dones, ha organitzat diferents activitats per visi bilitzar el posicionament de rebuig contra la violència de gènere al voltant del 25N i contribuir a erradicar-la. Com cada any, aquestes activitats es fan en diversos municipis de la Noguera, i també en diferents formats per abastar a tots els públics. La primera activitat progra mada va ser el pòdcast “Oye Polo”, que es va fer a Albesa el 4 de novembre. Una qua rantena de persones van assistir i participar en l’es pectacle de les podcasteres Ana Polo i Maria Rovira, que en clau d’humor van desco brir diferents actituds mas clistes que encara avui són presents a la nostra societat. El calendari previst per a les properes activitats és el següent: diumenge 20 de novembre, a les 11.00 h, a Balaguer, Cursa de la Dona, conjuntament amb la Pae ria de Balaguer; diumenge

20 de novembre, a les 17.00 h, a Térmens, espectacle “Contes de bona nit per a nenes rebels”, a càrrec de la companyia Espectacles Xa vi Demelo; dijous 24 de no vembre, a les 19.30 h, acte institucional del 25N, a Me nàrguens, amb l’espectacle de performance “Les parau les fan mal”; diumenge 27 de novembre, a les 17.00 h, a Camarasa, espectacle “Contes de bona nit per a nenes rebels”, a càrrec de la companyia Espectacles Xavi

Demelo.

L’espectacle “Contes de bona nit per a nenes re bels” treballa a partir de les vides de 4 dones que han estat referents històriques, temes com la gelosia o la llibertat (amb Frida Khalo); l’explotació laboral (amb Nina Simone); l’opressió de les persones vulnerables (amb Yoko Ono), i l’autono mia i la independència (amb Coy Mathis)

Aquesta activitat es realitza conjuntament amb el PLA

CI dels Serveis Socials del Consell Comarcal de la No guera, coincidint amb la ce lebració del Dia dels Drets dels Infants (20 de novem bre).

La performance “Les pa raules fan mal”, de dansa contemporània, explica les emocions i sensacions que viu una dona quan rep: floretes, paraules d’ànim, menyspreus, insults, quali ficatius grollers, amenaces... La violència que s’exerceix sobre les dones a través dels comentaris.

Per altra banda, el SIAD del Consell Comarcal de la No guera ha col·laborat amb la Paeria, el CAP i els Mossos de Balaguer en la realitza ció d’un fulletó informatiu que la Paeria ha editat per ser difós en el seu Punt Lila, amb informació necessària per a tota dona que pugui sentir-se agredida en espais d’oci, i també d’una guia de recursos adreçada a profes sionals per a poder atendre les víctimes de violència de gènere.

BALAGUER

Inauguració de l’exposició “Gara i l’Energia que ens envolta”

Dilluns dia 14 de novembre es va inaugurar l’exposició itinerant de divulgació cien tífica “Gara i l’energia que ens envolta”, ubicada a la sala Reguereta del Casal La pallavacara. Estarà oberta al públic fins al 7 de desem bre. Els horaris per visitar-la seran entre setmana de 9 a 14 h i de 16 a 17 h i els dis sabtes de 10 a 14 i de 17 a 21 h.

L’exposició es pot visitar a Balaguer gràcies a la col laboració de l’IREC amb l’Energy HubLab, un projec te de la Paeria i la Diputació per fomentar la transició energètica a les comarques de Ponent.

Tot i que les actuacions del projecte estan adreçades principalment al món em presarial i a les administra cions locals, també vol con tribuir a la sensibilització de la ciutadania en temes d’eficiència energètica i energies renovables. Pre cisament, “Gara i l’energia que ens envolta” contri bueix a l’educació cientifi cotècnica de la ciutadania mostrant diferents soluci ons energètiques d’acord amb les diverses línies d’in vestigació actuals. Està divi dida en quatre zones d’acti vitat: la generació, l’emma gatzematge, la distribució i el consum d’energia.

Èxit de participació en la Cursa del Sant Crist, amb més de 270 persones inscrites en totes les modalitats

Diumenge 13 de novembre es va donar per finalitzada la 41a edició de la Cursa Sant Crist de Balaguer. A la prova atlètica hi havia les distàncies de 10 i 5 kilòme tres, la caminada popular, així com les curses infantils, per als més petits de la ca sa.

La sortida i l’arribada s’ha situat en el Santuari del Sant Crist de Balaguer. La cursa va donar el seu tret de sortida a les 10.00 h del matí, i la caminada es va iniciar cinc minuts abans,

concretament, a les 9.55 h del matí.

Les curses de 5 i 10 kilòme tres eren una prova atlètica cronometrada per part de l’Iter5. En canvi, tant la cami nada com les curses infantils eren proves populars i no competitives.

El recorregut de les curses, tant la de 5 km com la de 10 km, ha estat majoritàriament d’asfalt, tot i que en el cas de la cursa de 5 km, 800 metres eren de terra compactada i en la cursa de 10 km, 2 km han transcorregut per camí.

Cal remarcar que els últims 400 metres, eren de pujada cap al Santuari, on ha finalit zat la cursa i s’ha fet l’entre ga de premis.

En la Cursa de 10 km, en la categoria masculina s’ha pro clamat campió l’independent Joan Payan i Pujol amb un temps total de 34,49, seguit de Juanma Fernandez Hor nero (Finques Prats Runners) amb un temps de 35,13 i en el tercer lloc Ivan Menchón Velasco (Runner’s Balaguer) amb un temps total de 35,41. En la femenina s’ha procla

mat campiona Mireia Sosa Perez (C.T RunnersWorld Tarragona) amb un temps to tal de 39,17 seguida de Raki Garsaball Vilella (Clos Pons Thai Runners) amb 43,45 i Eli sa Lladós Català (Clos Pons Thai Runners) en tercer lloc, amb un temps de 44,13.

En la Cursa de 5 km, en l’apartat masculí s’ha pro clamat campió Unai Perez Sanchez (Hirru-Herri) amb un temps total de 16,54, seguit de Cesc Parramona i Torres (Speed Republik) amb un temps de 17,17 i en

el tercer lloc Cristian Cata la Blay (Finques Prats Run ners) amb un temps total de 17,24. En el femení s’ha proclamat campiona An tònia Argilés Romero (Clos Pons Thai Runners) amb

un temps total de 21,13 seguida de María Tiscar Ramos Gazquez (Plabike) amb 23,09 i Gemma Go dia Sanfeliu en tercer lloc, amb un temps de 23,12.

BALAGUER

PAERIA DE BALAGUER

Les altres víctimes de la violència masclista

PONENT

Des dels inicis dels anys 2000 cada any, al 25 de no vembre, milers de dones ar reu del món es manifesten amb motiu del Dia Inter nacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. Per aquesta causa, a més de totes les demos tracions que hes fan també s’organitzen activitats, ta llers, xarrades, conferènci es… per conscienciar a les persones sobre aquesta gran pandèmia, que també posa fi a la vida de moltes persones, de forma directa o indirecta.

L’any 2019, amb l’esclat de la pandèmia, tot i que semblava que tots els pro blemes del món s’havien reduït a un, la COVID-19, un altre de les conseqüències que va deixar la Covid-19, va ser el gran augment del nombre de víctimes de vi

olència de gènere. Durant la quarantena a Espanya, les trucades al 016 (telè fon d'informació i asses sorament en violència de gènere) van augmentar un 10,5%, així com les consul tes en línia a un 182,93%.

Anna Sans Benet, psicòloga general sanitària, especia lista en l'àmbit de la violèn cia masclista, afirma que "aquest augment ve donat principalment per l'aïlla ment que s'ha produït du rant aquests mesos, en el que la víctima i l'agressor han hagut de conviure les 24 hores del dia en el ma teix domicili. Això ha pro vocat una intensificació o acumulació de la violència."

"Estava fent extraescolars, i em va venir a recollir la meva germana, durant el trajecte, em va explicar que el nostre padrastre havia

pegat a la meva mare. Van tenir una discussió forta, i voler o sense voler, li va fer mal. No em vaig poder creure que li passes a la meva mare. Em va costar assimilar-ho. Fins i tot ara, després de més de tres anys dels fets, segueixo sense assimilar-ho del tot."

Aquestes són les paraules d'un jove estudiant de 20 anys, amb les quals descriu com va sentir-se quan li van dir que la seva mare havia patit una agressió física per part de la seva actual pare

lla, quan ell només tenia 16 anys.

Després del divorci dels seus pares, la seva mare va iniciar una relació amb un altre home. L'estudiant ens detalla que des de l'inici de la relació veia que alguna cosa no anava bé, però mai havia pensat que arribaria a una agressió física. "Des prés d'un temps, ella ma teixa em va dir que el vo lia deixar, i que se n'anava amb la tieta sense dir-li res, havia intentat deixar-lo al tres vegades, però ell sem

pre l'aconseguia convèncer per quedar-se, per això va decidir deixar-lo sense dir-li res. Però, una vegada més, d'alguna forma va aconse guir trobar-la i la va tornar a convèncer per perdonar-lo."

El jove afirma que la seva tieta va patir molt les con seqüències de la decisió de la seva mare, i encara avui, no es parlen. “Moltes vega des, els familiars de les víc times som les persones que més patim.” Des de l'agres sió física, no ha tornat a te nir contacte amb la parella de la seva mare i remarca que la seva mare sap que no aprova, ni aprovarà mai, la seva relació.

Anna Sans, afirma que “els familiars de les víctimes són víctimes indirectes, és per això que també poden patir efectes psicològics.

Alguns d’aquests efectes poden ser en l’àmbit emo cional, des de sentiment de culpabilitat per no po der ajudar a la víctima o sentir-se culpable de la si tuació en la qual es troba, tristesa, odi, impotència... També poden aparèixer problemes en relació amb el comportament, a la difi cultat per parlar-ne o canvis

en la relació.”

“Jo des que tinc memòria, el meu avi i la meva àvia no han estat mai junts. Quan jo era petit van passar co ses que mai m'han expli cat. Però a mesura que et vas fent gran vas entenen.”

Aquestes són les paraules amb les quals un jove de 23 anys descriu la història de la seva àvia i el seu avi, qui maltractava tant la seva do na com les seves filles i fill. L'estudiant afirma que mai no ha escoltat la història sencera per part de la seva família, i tot el que sap és dels fets que ha anat veient.

“El meu avi, el poc que l'he vist ha estat per humiliar o parlar a la meva mare de maneres que m'han fet fàs tic, en dues ocasions l'he fet fora de casa nostra.” El jove no ha tingut mai cap relació amb ell, ja que la se va mare va optar per tallar tots els lligams amb ell. “Ha estat sempre una figura dis tant, apartada, i quan m'he fet gran he estat el primer que l'ha volgut lluny.” La seva tieta, igual que la seva mare, ha escollit tallar ab solutament la seva relació amb el seu pare, tanmateix, el seu tiet ha escollit “com

MARINA RÚBIES

“No em vaig poder creure que li passes a la meva mare.”

"Els familiars de les víctimes són víctimes indirectes, és per això que també poden patir efectes psicològics"

El maltractament de gènere és s'escampa cada cop més, destrossant, més a les persones que el viuen recta, sinó també a les persones aquestes víctimes

Manifestació del 25N, en contra de les violències masclistes a la plaça Major de Tàrrega l'any 2021.

Concentració del Dia Internacional per l'Eliminació de la Violència envers

Manifestació del 25N per lluita contra el maltractament de gènere a la plaça Mercadal de Balaguer l'any 2021.

BALAGUER.TV

portant-se com si no hagu és passat res i continua re lacionant-se amb el seu pa re.” La seva àvia, en canvi, ha triat eludir aquesta part de la seva vida, i l’ha refet al costat d'un altre home, que el jove remarca que, realment, és a qui conside ra el seu avi. “La meva àvia fa com si aquella vida no hagués estat la seva, com si mai hagués passat, per què crec que li fa mal i se sent responsable d'haver permès que els seus fills visquessin això. De fet, tinc la certesa que un dia la me va àvia va demanar perdó a la meva mare, per no haver fet el que havia de fer quan eren petits.”

Una experiència traumàti ca es defineix com una vi vència d'un esdeveniment impactant, com una pèrdua, mort, canvi dolorós i ines perat, entre d'altres. Per tant, com la psicòloga An na Sans declara “és molt probable que el/la familiar d'una víctima de violència masclista pugui desenvolu par un trauma en veure la víctima envolta en una situ ació de violència de gènere on la seva vida es troba en perill.” Sans, a més a més,

remarca que cada cas és diferent, per tant, cadascú té diferents respostes da vant aquestes situacions, tot i això, remarca que "un mecanisme per afrontar situacions traumàtiques és evitar parlar-ne o creu re que no ha passat, es produeix una dissociació que alleugera el sentiment de malestar de la víctima.

Tanmateix, eludir-ho o ne gar-ho pot acabar compor tant conseqüències nega tives cap a la víctima així com als familiars davant no saber com ajudar-la."

Segons les dades registra des a l'Institut Nacional d'Estadística (INE), l'any 2019 el nombre de víctimes de violència de gènere va augmentar un 2,0 %, fins a un total de 31.911, de les quals 56 van ser víctimes mortals. L’any 2020, aquest el marcador va arribar a 20.215 víctimes, amb un total de 49 morts. I l’any passa, el 2021, va tornar a augmentar fins a 30.141, deixant 48 víctimes mortals.

Ponent contra la violència de gènere

Arreu de les terres lleidata nes des de sempre que es treballa per fer front a la violència de gènere. Amb motiu del Dia Internacio nal per l'Eliminació de la Violència envers les Dones, el 25 de novembre, la ma joria d'ajuntament d'arreu de ponent han preparat ac tivitats per conscienciar la societat sobre aquesta greu problemàtica, cada un d'ells abordant-la des d'una pers pectiva diferent, però tots han visibilitzat a totes aque lles dones que han patit o pateixen maltractament de qualsevol mena.

L'Ajuntament de Tàrrega continua la campanya ‘Di guis prou, no estàs sola’, una iniciativa amb què la capital de l'Urgell treba lla des de l'any 2014 en prevenció i sensibilització contra les violències mas clistes. El lema d'enguany ‘Com una ona expansiva’ reivindica que cada femi nicidi té un impacte en la societat que va molt més enllà de l'entorn proper de la víctima.

Enguany han fet la presen tació d'un mural de gran format, dissenyat per Ro sa Colilles Bresco, en ho menatge totes les dones assassinades per la seva parella o ex-parella els darrers vint anys, des de l'any 2003 (any en què es comencen a recollir ofici alment aquestes dades) fins al 26 d'agost de 2022. L'obra reprodueix el nom de les 1.158 les dones as sassinades, al dia d'avui ja són 7 dones més assassi nades.

La Paeria de Cervera per la seva part commemora rà el 25N amb la inaugura ció de la plaça Magdalena de Montclar i la projecció del documental “El sostre groc”.

Magdalena de Montclar va ser una dona acusada de bruixeria i condemnada a mort l'any 1617 pel Con sell Municipal de Cervera. Posar el seu nom a la pla ça és un acte de justícia i desgreuge en memòria de totes les dones que, al llarg de la història, van ser víc

times de falses acusacions, van patir assetjament i van ser castigades pel sol fet de ser dones.

“El sostre groc” tracta so bre els abusos sexuals que van patir nou dones estudi ants de l'Aula de Teatre de Lleida per part de dos dels seus professors entre els anys 2001 i 2008. El docu mental, de la cineasta Isa bel Coixet, s'estrenarà als cinemes el 16 de desembre.

L'entrada per visualitzar el documental serà gratuïta, però cal fer reserva prèvia a través del web www.cer vera.cat.

D'altra banda, Mollerussa commemorarà el pròxim 25 de novembre amb una performance d'art urbà que porta per títol Que l'oblit no ens desarreli amb la qual es vol comba tre l'oblit de les víctimes de violència de gènere ar relant-les a la consciència col·lectiva. L'acció, que va a càrrec d'ArtPla, associa ció d'artistes visuals del Pla d'Urgell, tindrà lloc a les 7 de la tarda a la plaça de

l'Ajuntament com a prèvia de la lectura del manifest, en una acció coorganit zada amb l'Associació Al bada. Els actes del 25 de novembre es complemen taran amb representació a les 6 de la tarda al Teatre L'Amistat de l'obra Les Flors.

Balaguer com cada any, des de l'àrea d'Esports de la Paeria, s'ha organitzat la Cursa de la Dona, que co mençarà a la plaça del Mer cadal a les 11 h del matí i que tindrà uns cinc quilò metres de recorregut. També estrenarà el 21 de novembre una exposició de caràcter divulgatiu, que du per títol “Fotoperiodis tes. Mirades a les violèn cies masclistes arreu del món”, es podrà visitar fins al 2 de desembre al vestí bul de la Casa de la Paeria. A més, el 25 de novembre es farà una presentació de la Guia de recursos d'aten ció a les violències de gè nere, que es posarà a dis posició per a la consulta de la ciutadania.

com un virus, destrossant, no noviuen de forma di persones que envolten

Cal remarcar que aquests números només represen ten una part de les víctimes d’aquesta violència, ja que si afegim totes aquelles persones que el pateixen de forma indirecta els nú meros, segurament, es dis pararien. El maltractament de gènere és com un virus, s'escampa cada cop més, destrossant, no només a les persones que el viuen de forma directa, sinó tam bé a les persones que en volten aquestes víctimes, els quals pateixen els seus efectes silenciosament.

TERRITORIS.CAT

les Dones a davant de l'Ajuntament de Mollerussa l'any 2021.

Col·laboració de l'associació al 25N amb l'acció artística "Mans de Silencis" a Mollerussa

Presentació del mural de gran format en homenatge totes les dones assassinades per la seva parella o ex-parella els darrers vint anys

Més de 200 cavalls en transhumància travessen el Pallars Sobirà de punta a punta

Els cavalls de Pablo More no de Casa Palanca de Tor han recorregut els més de vuitanta quilòmetres que uneixen la muntanya de Tor, al Pallars Sobirà, amb els prats de pastura de la Conca de Dalt, al Pallars Jussà. Els cavalls van sortir fa més de deu dies i han anat fent pa rades a diferents finques del recorregut per des cansar i péixer l’herba dels prats que Moreno conrea. Els més de 200 animals han passat l’estiu a la muntanya aprofitant les pastures i ara, abans no comenci a nevar, es desplacen a cotes més baixes per passar bona part de la tardor i l’hivern. Aquest és un episodi que es repeteix anualment, amb l’espectacle de veu re passar tots aquests cavalls pel mig de pobla cions com Sort, Gerri de la Sal o la Pobla de Segur. Es tracta d’un trajecte d’anada i tornada; ara al novembre els cavalls bai

xen de la muntanya per passar l’hivern lluny de la neu i a prop de les pastu res. A finals de primavera, faran el camí a la inversa i tornaran a la muntanya a la recerca d’herba ver da i fresca.

Pablo Moreno, a dalt d’un cavall, va al davant con duint l’eugassada i altres persones al darrere per què cap animal s’endar rereixi. El recorregut dels cavalls passa per carre teres locals, comarcals (C-13) i nacionals (N-260),

antigues cabaneres, vies que feien servir els pas tors per pujar els ramats a les pastures de muntanya al Pirineu. Tot i això, per ordenar la convivència en tre animals i vehicles, els Mossos d’Esquadra atu ren els conductors al pas dels cavalls i eugues. La transhumància va co mençar fa més de deu dies a Tor i aquest dime cres ha acabat a Sant Martí de Canals. Han es tat més de deu jornades que els animals han tra

vessat el Pallars Sobirà de punta a punta i part del Pallars Jussà. Han fet parada a Alins, Llavorsí, Montardit, Baro i Gerri de la Sal per descansar i per aprofitar la pastura dels prats. Al mes de juny, al tre cop, encararan la ca nyada a la inversa. Durant les etapes més llargues, en un moment o altre del recorregut, atu ren els animals a tocar del riu Noguera Pallaresa per poder beure i refres car-se perquè el camí no se’ls hi faci tan feixuc. Són molts els ramaders que porten els animals a passar l’estiu a la mun tanya, però cada cop són menys els que fan els tra jectes a peu com Pablo Moreno. La majoria utilit zen camions pel trasllat dels animals. Moreno de fensa les tradicions i els costums ancestrals i ha afirmat que mentre pugui, continuarà fent la trans humància pels camins de tota la vida.

POBLA DE SEGUR

Nova ruta turística per conèixer els refugis antiaeris de la població

Amb una gran afluència de públic de la Pobla de Segur i de tota la comarca (més d'un centenar de perso nes), ahir diumenge es va dur a terme l'acte inaugu ral de la ruta turística que permet conèixer els refu gis antiaeris de la població, edificats durant la Guerra civil.

La ruta, dirigida per en Manel Gimeno i Llardén, estudiós de la història contemporània del Pallars, passava pels indrets de la població on recentment

s'han col·locat nou panells informatius que perme ten conèixer més coses d'aquest període històric.

Aquest projecte s'inclou dins dels espais de Memò ria Democràtica i que és la primera fase d'un pro jecte major que té com a objectiu fer visitable algun d'aquests refugis.

Aquesta ruta inaugurada és autoguiada, ha tingut en compte la sostenibilitat i està adaptada per a perso nes amb mobilitat reduïda i per a invidents.

ESTERRI D’ÀNEU

La Mostra Internacional de curtmetratges a les Valls d’Àneu projectarà uns cinquanta films

Una església romànica, una sala de plens d’un ajuntament o un polies portiu són alguns dels espais que aquest cap de setmana es conver tiran en sales de cinema. Per setè any consecutiu té lloc el CurtÀneu, la Mostra Internacional de curtmetratges a les Valls d’Àneu, on es projecta ran més de 50 films. Tot, amb l’objectiu d’apropar el cinema a les zones ru rals. La novetat d’aquest any és la projecció d’un curtmetratge fet pels

PALLARS JUSSÀ

alumnes de l’escola La Closa. Els escolars han estat els encarregats de fer el guió, la direcció, els personatges o la música. Durant la vida del CurtÀ neu han passat més de 3.000 escolars per les projeccions que s’hi fan.

Les projeccions no sola ment s’organitzen a dife rents espais sinó també a diferents poblacions com Espot, Esterri d’Àneu, Isil i València d’Àneu, totes al Pallars Sobirà.

Pel que fa a la temàti ca dels films, és variada,

molts d’ells vinculats al medi ambient, l’esport i el món rural. Destaca el documental ‘Wild River’

realitzat pel Parc Natu ral de l’Alt Pirineu i amb el riu Noguera Pallaresa com a protagonista; ‘La

Banyera’, finalista als premis Goya i millor pro ducció catalana a Filmets 2022: i ‘Elsa’, guanyado ra del públic dels premis VOC (Versió Original en Català) i que tracta sobre la llibertat i la tolerància en la diversitat sexual. Un punt àlgid d’aquesta edició de CurtÀneu serà la projecció a la sessió familiar del curtmetrat ge ‘SOS’ fet el curs pas sat per tots els alumnes d’infantil i de primària de l’Escola La Closa d’Ester ri d’Àneu. SOS és un curt

d’animació de gairebé cinc minuts i que mos tra uns astronautes que viatgen per l’espai i ar riben a un planeta des conegut. El curt s’em marca en el projecte ‘Fem un curt’, formació pràctica impulsada per l’Associació Cineasta CurtÀneu per promoure la producció audiovisual en les noves generaci ons i fomentar la com petència lingüística au diovisual dels alumnes, la creativitat i el treball en equip.

Gran èxit de la jornada de la Xarxa d’Emprenedores Pallareses (LA XEP)

25 emprenedores/empre sàries del Pallars es van donar cita ahir al Restau rant Cal Jou de Conques en una jornada de treball i networking per enfortir els llaços de la xarxa, cre ar sinergies empresarials i consolidar una comuni tat empresarial femenina que va creixent i afer

mant-se al territori. Conduïda per la Laia Arco nes, experta en lideratge i visibilitat femenina, la intensa jornada de matí i tarda va desplegar tota una sèrie de dinàmiques participatives per ajudar a crear comunitat, compartir coneixements, enfortir la marca personal i potenciar

l’empresa en femení. L’objectiu de la XEP és cre ar espais de trobada per donar impuls professional i suport mutu a l’empresa riat femení, potenciant els valors de la dona empresà ria i connectar amb altres grups empresarials. En aquest sentit, la jornada va comptar amb la participa

ció de representants d’una altra xarxa que s’està im pulsant a la Noguera “Les Donasses”.

LA XEP està impulsada pel Centre d’Empreses In novadores del Pallars Jus sà en col·laboració amb Pallarsactiu i l’Ateneu Co operatiu de l’Alt Pirineu i Aran.

MARTA LLUVICH (ACN)

CEDIT A L’ACN PER CURTÀNEU

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE

Proclamen a l’escriptor i mestre Josep Vallverdú fill adoptiu del municipi

BORGES BLANQUES

Aquest dissabte, 12 de no vembre, l’escriptor Josep Vallverdú (Lleida, 1923) ha rebut el reconeixement de fill adoptiu de la capital de les Garrigues. La cerimònia s’ha celebrat a les 11:30 h a la sala d’actes del CEI de les Borges Blanques (Cen tre d’Empreses Innovado res).

A través d’aquest acte, l’ajuntament de les Borges Blanques, ha reconegut la tasca docent que Josep Vallverdú va exercir a la capital garriguenca com a mestre durant gairebé du es dècades, entre 1970 i el 1988, a l’institut de Secun dària de les Borges que, des de la seva jubilació com a professor el 1988, porta el seu nom.

L’alcaldessa de les Borges Blanques ha estat l’encar regada de donat el tret de sortida als parlaments. En el seu discurs ha destacat que la capital garriguenca està molt agraïda a Vallverdú per haver-se instal·lat al territo ri i haver ensenyat i educat a les noves generacions.

“Aquest és un homenatge a un gran escriptor, mestre de mestres, i per damunt de tot un gran humanista al qual tots admirem i esti

GRANADELLA

mem, un autèntic geni de les paraules i que tenim el goig que encara ens acom panyi, als seus 99 anys”, ha expressat Núria Palau. A continuació, ha inter vingut Carme Vidal, en representació de tots els exalumnes del mestre Va llverdú. Després, ha inter vingut l’historiador Marc Macià, que ha relatat al gunes anècdotes relacio nades amb la biografia de l’escriptor. En acabat, ha donat l’entrada a l’Orfeó del Terrall que ha interpre tat l’himne del centenari del Col·legi Mare de Déu de Montserrat, escrit per Jo sep Vallverdú. Tot just després de la inter

pretació musical, ha sigut el torn de paraula d’un re presentant de la Revista Terrall, en el qual l’escriptor ha col·laborat amb nom broses publicacions. La Sra. Marta Rius, directora del Col·legi Mare de Déu de Montserrat i la Sra. Núria Sabaté, directora de l’Insti tut Josep Vallverdú, també han intervingut per mostrar el seu agraïment i admira ció per l’homenatjat.

En acabar els parlaments, Josep Vallverdú no ha vol gut deixar l’oportunitat de fer al·lusió als seus exa lumnes “ells i elles sempre han sigut molt afectuosos amb mi quan ens retro bem”. L’escriptor ha volgut

S’obre el termini per participar en la 6a edició d’Oliverart 2023

El Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya (CCOC) ubicat a la Gra nadella ja ha obert el termini per a la presen tació de projectes artís tics a la cinquena convo catòria “d’Oliverart 23”.

Com en l’edició anterior hi ha dues categories de projectes: exposicions temporals, que s’exhi biran a la sala d’exposi cions del CCOC durant l’any 2023, i interven cions per a ser instal lades de manera perma nent al Mirador del Coll de Bovera, que s’inaugu raran a l’estiu del 2023. Respecte a aquesta se gona modalitat la passa da edició es van selec cionar dues obres, La Collita, de Josep M. Pas tó (Sant Pere de Ribes) i Homo naturalis, de Susanna Malagón (Bar celona), que es van inau gurar el passat 6 d’agost.

Els projectes seleccio nats per a la sala d’ex posicions rebran una aportació de 250 euros en concepte d’honoraris d’artista que hauran de cobrir qualsevol despesa que generi l’activitat ex positiva. Pel que fa a les obres seleccionades per a ser instal·lades a l’ex terior rebran 400 euros per cobrir les despeses de producció i/o instal lació.

Els projectes a presentar podran ser de qualsevol

disciplina artística com: la pintura, la il·lustració, l’escultura, la fotografia, el videoart o qualsevol forma de creació con temporània i la temàti ca haurà de ser referent a conceptes com la ru ralitat, la natura, el pai satge o la sostenibilitat del territori.

La presentació de pro jectes finalitza el 31 de desembre de 2022 i està obert a qualsevol artista tant de manera individu al com en col·lectiu.

acabar amb unes paraules commovedores plenes de sentiment cap a la capital garriguenca: “Hem arribat on hem arribat per vies lli ses o pedregoses, això és la vida, l’atzar o la sorpresa, l’aflicció i la rialla, per sort tinc a l’armari del cor una bona reserva d’afectes i esperances. Avui a les Bor ges commogut i agraït obro una mica aquest armari per vosaltres”.

Ha sigut en aquest mo ment de l’acte quan s’ha fet entrega del guardó de fill adoptiu de les Borges Blanques per part de l’al caldessa Núria Palau que ha expressat que: “Amb aquest guardó, mestre Va llverdú, s’endú un trosset de les Borges Blanques, un fragment de cadascun de nosaltres, amb el qual li volem agrair tot el que ha fet per les Garrigues”. L’al caldessa també s’ha fet en trega del llibre d’honor per què el Sr. Vallverdú hi fes la seva signatura juntament amb l’escriptura d’unes pa raules d’agraïment.

La celebració ha finalitzat amb la interpretació del Cant de l’Oliver de les Gar rigues a càrrec de l’Orfeó Terrall.

VAL

D’ARAN

Teballen perquè l’Estat reconegui la singularitat de la Val d’Aran

El Conselh d’Aran està treballant amb l’Estat per aconseguir també del govern espanyol el reconeixement de la singularitat aranesa. Un dels motius rau en el fet que el desplegament de la Llei de Règim especial de l’Aran aprovada l’any 1990 per la Generalitat, no arriba al 30%. Així ho ha assegurat la síndica Maria Vergés en una en trevista a l’ACN pocs dies després de la seva com pareixença al Parlament on va posar de manifest els greuges que pateix la Val i també la situació de l’aranès. Vergés apunta que per assolir un des plegament “real” de la llei cal una comissió de con

trol per garantir què es fa i també els recursos ne cessaris. Considera que l’Aran disposa d’un “alt grau de reconeixement legal” però minso respec te institucional.

La síndica d’Aran ha ex plicat que un dels propò sits de l’autogovern és ser útil a les persones, però ha remarcat que són necessaris instru ments per garantir-lo i consolidar-lo. Per acon seguir tot això considera que cal desplegament competencial, finança ment, lleialtat i respec te institucional. Vergés confia avançar en tots aquests aspectes per po der millorar la vida dels aranesos.

Més de 200 persones col·laboren contra el càncer al dinar anual

Un total de 233 perso nes van assistir el pas sat diumenge 13 de no vembre al dinar anual que organitza la Junta Local de Juneda de l'As sociació Contra el Càn cer a Lleida.

La celebració va tenir lloc, com cada any, al Palau de Margalef. Grà cies a tots els diners re

captats en aquests actes tan festius es destinen a donar continuïtat a la gra tuïtat de les activitats i serveis per persones amb càncer i els seus familiars. L'Associació Contra el Càncer a Lleida ofereix a la capital de les Garrigues atenció social, atenció psicològica al CAP de les Borges Blanques, fisiote

ràpia individual al CAP de Mollerussa, fisioterà pia aquàtica a la piscina municipal de Mollerussa, grup d'activitat física al Centre Cívic de les Bor ges Blanques, i un grup per fer treballs manuals. Després del dinar es van sortejar diversos regals donats per comerciants i particulars.

AJUNTAMENT DE LA GRANADELLA

MARTA

ASSOCIACIÓ CONTRA EL CÀNCER A LLEIDA

JUNEDA

El Consell Comarcal endega la campanya “Elabora.Dones de la Segarra”

SEGARRA

El Consell Comarcal de la Segarra impulsa, des de les àrees de Turisme, Pro moció Econòmica i Igualtat, una iniciativa que durant els pròxims mesos ens per metrà reconèixer i recórrer la Segarra a través dels seus productes i serveis de restauració.

Elabora.Dones va més en llà d’una campanya de tu risme gastronòmic que rei vindica el patrimoni culinari de la Segarra com a font de desenvolupament local, el que pretén és visibilitzar productores i restaurado res de la comarca teixint ponts entre dones que diri geixen restaurants i dones que elaboren productes agroalimentaris Km0, tot creant sinergies i maridat ges especials.

Un dels turismes espe cialitzat que està assolint major importància en l’ac tualitat és el turisme gas tronòmic. Aquest projecte permetrà donar a conèixer i promocionar les tradici ons, costums i els estils de

vida de la Segarra tot men jant els plats o productes d’elaboració pròpia, creant un sentiment d’identitat i pertinença amb el produc te local a través de l’auten ticitat pròpia del territori fent front a les lògiques de globalització actuals.

La primera fase de la cam panya, a les xarxes socials des d’ara fins a finals d’any, dona a conèixer restau rants, productes i recep tes. Mentre que la sego na fase, està prevista per a principis de l’any vinent,

i consistirà en la difusió de diferents experiènci es proposades per dones emprenedores que ens permetran gaudir i viatjar per diferents indrets de la Segarra.

Les àrees implicades han treballat conjuntament per promocionar la comarca, dinamitzar-la econòmica ment i posar en valor la dona dins del sector turís tic, perseguint la igualtat de condicions, tant pel que fa a les oportunitats, la vi sibilització i la valoració en

un sector on la presència femenina és abundant, pe rò pateix una forta estere otipació de gènere que es tradueix en sostre de vidre i bretxa salarial.

Les àrees implicades són, Turisme, Igualtat i Promo ció Econòmica, amb els seus respectius conse llers/es Montserrat Farrera, Gemma Martínez i Josep Esquerra, que acompa nyats del president del Consell Comarcal, Fran cesc Lluch, han presentat la campanya.

CERVERA

Sant Domènec s’omple amb la Castanyada de la Coral Infantil

El capvespre del diumen ge 6 de novembre, se guint les tradicions, l’es pai de Sant Domènec va omplir-se de gom a gom per tal de celebrar la po pular Castanyada de la Coral Infantil Nova Cer vera.

Enguany es va poder re cuperar la Castanyada amb el format habitual, és a dir, amb la “casta nyera” compartint esce nari en la petita mostra coral de cadascun dels sis grups dels prop de cent quaranta cantaires que actualment formen

part de l’entitat (Escat xics, Barrufets, Petits, Mitjans, Grans i Més Grans), que van oferir el treball realitzat en els primers assajos d’aquest nou curs, amb tot el que això comporta.

Va finalitzar la jornada, el sorteig entre tot el públic assistent d’unes paneres per col·laborar amb el projecte d’enguany dels grups de Grans i Més Grans, que el pròxim mes de juliol representaran l’entitat a l’Europa Cantat Júnior que tindrà lloc a la ciutat belga de Ghent.

GUISSONA

L’Associació de Dones Nèvia promou la Jornada Mundial contra la Violència de Gènere

El dia 25 de novembre és el dia Internacional per a l’Eliminació de la Vio lència envers les Dones.

L’Associació de dones Nèvia de Guissona, sem pre ha estat molt activa amb aquesta jornada amb l’objectiu de donar visibilitat i denunciar la violència que s’exerceix sobre les dones que té el seu origen en la manca d’equitat i la discrimina ció.

L’Associació reclama l’eliminació de les vio lències masclistes i ha

preparat una caminada pel dia 26 de novembre, a fi de recaptar diners i destinar-los a entitats que ajuden a dones que en pateixen actualment. Així doncs, els dijous 10, 17 i 24 de novembres estaran amb una para da al Mercat municipal de Guissona, per tal que tothom que vulgui es pu gui inscriure i col·laborar amb la causa.

Una altra finalitat d’aquest punt és que si gui un espai de reflexió, i on també es facilitarà un

calendari del 2023 amb un missatge contra la vi olència masclista a més d'altres materials com telèfons d’interès, ser veis existents a Guisso na i la comarca, etc.

A més a més, el mateix dia 25 de novembre a les 19 h de la tarda, han pre parat una xerrada sota el nom ‘Els límits de l’amor’ a càrrec de la ponent Su sanna Balagué. També està previst que col·laborin amb la lectu ra del manifest del dia 25 a la plaça Bisbe Benlloch.

CERVERA

Presenta la ruta literària “Mort i llibertat, itinerari poètic de Manuel de Pedrolo”

7lletres. El premi literari i més coses, una inici ativa que homenatja la figura, l’obra i el pen sament de Manuel de Pedrolo, ha produït una ruta literària al cementi ri de Cervera, que es va presentar el dissabte 5 de novembre, a l’acte hi van assistir un centenar de persones.

La ruta, que duu per tí tol “Mort i llibertat, itine rari poètic de Manuel de Pedrolo”, està senyalit zada amb quatre faris tols que contenen uns codis QR a través dels quals es pot escoltar els poemes de Pedrolo que la vertebren. La condició humana: la mort, l’amor, la llibertat i l’ésser són els quatre eixos que se gueix l’itinerari poètic. L’itinerari poètic es va inspirar a partir del po ema “A les dones de la meva nissaga”, en el qual l’escriptor de l’Ara nyó esmenta la seva fa miliar Dolors de Pedrolo i de Nuix, enterrada al

cementiri de Cervera. La producció de la ruta ha anat a càrrec de 7lle tres i en el projecte han intervingut: Xavier Hi dalgo Verdés, Xavi Roig Capdevila, Alba Granell Rosich, Jordi Castellà i Bové, Marc Castellà i Bo vé, Xavier Miret Paredes i Jaume González Balasch. La presentació, que va tenir lloc al cementiri el dissabte 5 de novembre, va consistir en un recor regut per l’itinerari amb les actuacions del rap sode Xavier Hidalgo i el violoncel·lista Xavi Roig,

amb música de la can tant francesa Edith Piaf com a teló de fons. Prèviament, la regidora de Cultura, Mercè Caru lla, va adreçar unes pa raules de benvinguda, i Helena Mesalles, estudi osa de l’obra de Manu el de Pedrolo, va oferir una introducció sobre el vessant més poètica de l’autor.

Formen part del 7lletres: el Consell Comarcal de la Segarra, la Paeria de Cervera, l’Ajuntament de Plans de Sió i l’Ajun tament de Tàrrega.

AJUNTAMENT DE GUISSONA

PAERIA DE CERVERA

Commemoren el 25N amb la inauguració de la plaça Magdalena de Montclar i la projecció de “El sostre groc”

La Paeria de Cervera farà efectiu el canvi de nom de la plaça Pius XII pel de Mag dalena de Montclar, diven dres 25 de novembre, amb un acte públic de descober ta de placa amb la nova de nominació de la plaça. L’acte forma part de les activitats organitzades a Cervera amb motiu del 25 N, Dia internacional con tra la violència envers les dones, una data que cal recordar per promoure i protegir els drets i lliber tats fonamentals de les dones.

Magdalena de Montclar va ser una dona acusada de bruixeria i condemna da a mort l’any 1617 pel Consell Municipal de Cer vera. Posar el seu nom a la plaça és un acte de jus tícia i desgreuge en me mòria de totes les dones que, al llarg de la història, van ser víctimes de falses acusacions, van patir as setjament i van ser cas

tigades pel sol fet de ser dones.

Després de la descoberta de la placa tindrà lloc la lectura del Manifest, a la mateixa plaça Magdalena de Montclar i també obert a tota la ciutadania.

Una altra activitat que organitza la Regidoria de Polítiques Feministes i LGTBI+ és la preestrena a Cervera del documental

“El sostre groc”, d’Isabel Coixet.

La projecció, organitzada amb la col·laboració de l’entitat Cinema a la Boi ra, es farà el dissabte 26, a les 18 hores, al Cinema Casal. Estarà presentada i comentada per algunes de les protagonistes del documental.

L’entrada és gratuïta, pe rò cal fer reserva prèvia a

través del web www.cer vera.cat.

“El sostre groc” tracta so bre els abusos sexuals que van patir nou dones estudiants de l’Aula de Te atre de Lleida per part de dos dels seus professors entre els anys 2001 i 2008.

El documental, de la cine asta Isabel Coixet, s’estre narà als cinemes el 16 de desembre.

CERVERA (Segarra)

L’Aula de Llengua organitza una visita guiada a la Biblioteca

Aquesta setmana els alumnes dels nivells Ini cial, Bàsic 1 i Bàsic 2 de l’Aula de Llengua han vi sitat la Biblioteca Josep Finestres de Cervera.

Per a molts d’ells ha es tat tot un descobriment, ja que fins ara desconei xien els diferents ser veis que ofereix aquest equipament.

La visita, que ha durat aproximadament una hora per grup, ha servit per localitzar la bibli

oteca i recórrer-ne les instal·lacions, aprendre nocions bàsiques sobre l’organització dels lli bres, conèixer les dife rents activitats culturals que s’hi organitzen com els Clubs de lectura per a infants, joves i adults.

A més, al final de la vi sita, s’han fet el carnet gratuït i han utilitzat el servei de préstec em portant-se llibres, jocs de taula i algun DVD cap a casa.

Sound de Secà impulsa Tallers de percussió arreu de la comarca

La companyia de per cussió cerverina Sound de Secà segueix amb la seva expansió a nivell ar tístic obrint a la població una nova línia formativa. “Tallers” és un projecte que neix des del ma teix grup amb l’afany de compartir l’art amb les persones més enllà dels

espectacles. Amb aquest projecte es vol pal·liar amb la man ca d’espais creatius que hi ha a les zones rurals. D’aquesta manera, la companyia ofereix tallers de diferents formats i du rada, per a tots els públics i edats.

Un tipus de taller que

s’imparteix són les clas ses extraescolars de per cussió, que ja funcionen des de l’any passat en al gunes escoles de Cervera i de la comarca. Aquest curs, se’n poden trobar a les escoles de Les Savines, Mossèn Josep Arques, Ra mon Faus i Esteve (Guis sona) i L’Estel (Sant Guim

Arriba l’espectacle “Malditas plumas” de la coreògrafa Sol Picó

La reconeguda ballarina i coreògrafa Sol Picó inter pretarà l’espectacle de dansa “Malditas plumas” el dissabte 19 de novem bre, a les 20 hores, al Gran Teatre de la Passió, dins de la programació del 25è Cicle de teatre i música “Apassiona’t” de Cervera. “Malditas plumas” proposa un recorregut pels dife rents episodis de la vida d’un personatge, interpre tat per Sol Picó, en un vi atge que transita entre la tendresa i la decadència.

En aquest relat, el públic coneix la història d’aques ta vedet del Paral·lel i comparteix els seus re

cords, les seves experiènci es, les seves vivències... Els músics Pere Jou i Roger Julià acompanyen la ballari na Sol Picó en la interpreta ció de l’espectacle.

És una companyia profes sional de dansa contempo rània creada el 1994 per la ballarina i coreògrafa Sol Picó (Alcoi, Alacant), que

dona nom a la compa nyia. Des del principi, el seu treball s’inscriu en una línia de mestissatge on interactuen diferents gèneres.

La compra d’entrades an ticipades es pot fer per Internet als webs www. cervera.cat o www.gran teatrecervera.cat.

de Freixenet).

Per un altre costat, la companyia també han començat a compartir ta llers puntuals de diferents disciplines, també per a tots els públics: master class de percussió, taller d’expressió corporal, ta ller de percussió corporal i assessoraments a mida.

SANT RAMON

Enxampen un lladre mentre forçava la porta d’una empresa

Els Mossos d’Esquadra ahir van detenir un ho me, de 23 anys, com a presumpte autor d’un delicte de robatori amb força, en grau de temp tativa.

A primera hora del matí de divendres, 11 de no vembre, es va rebre una alerta per un robatori en una empresa del carrer Indústria de Sant Ramon.

El sistema d’alarma ha via detectat un intent d’accés a les oficines de l’empresa i un dels tre balladors va poder veure un home que estava ma nipulant la porta. Aquest, en veure’s sor

près, va marxar del lloc, però no gaire lluny del lloc dels fets va ser atu rat per una patrulla de mossos que arribava per atendre l’avís. Els agents han compro vat els danys a la porta, la qual estava totalment desencaixada. Davant els

fets han detingut l’home per la seva presumpta relació amb l’intent de robatori.

El detingut va passar el mateix matí de diven dres a disposició del jutjat d’instrucció en funcions de guàrdia de Cervera.

CERVERA

PAERIA DE CERVERA

CERVERA

PAERIA DE CERVERA

SOUND DE SECÀ

PAERIA DE CERVERA

Tres alumnes de l’Institut Almatà guanyen el 2n Concurs per a la Reducció del Consum d’Alcohol

El vídeo presentat pels alumnes de 1er de Batxi llerat de l’Institut Almatà de Balaguer Àlex Kuzmin, Jordi Gensana i Antoni Rú bies ha resultat el guanya dor de la segona edició del Concurs per a la Conscien ciació sobre la Reducció del Consum d’Alcohol. El certamen, organitzat per la Mesa de Salut Jove de la Noguera i coordinat per l’Oficina Jove del Consell Comarcal de la Noguera, torna a celebrar-se des prés de la seva cancel lació ara fa un any a causa de la pandèmia. El concurs ha rebut finalment un to tal de 8 treballs a concurs d’alumnes d’ESO, batxille rat i cicles formatius provi nents de diferents centres educatius de la comarca. Els tres guanyadors s’en duran un premi de 550 euros bescanviables en material informàtic en comerços de la comarca. La resta de participants

s’emportaran un detall en agraïment a la seva parti cipació. El premi respon a la voluntat de sensibi litzar el jovent sobre els riscs que comporta el fet de consumir alcohol i els efectes nocius que supo sa per a la salut i també vol prioritzar-ne la pre venció. El vídeo guanyador passarà a ser la imatge de la campanya de conscien ciació contra el consum d’alcohol de la comarca de la Noguera. El podeu

visualitzar al canal de YouTube del Consell Co marcal de la Noguera. L’acte d’entrega del premi als guanyadors del certa men s’ha celebrat aquest dilluns al Centre de Re cursos Pedagògics de la Noguera, ubicat a l’edifici del Servei Educatiu de la Noguera, amb motiu del Dia Mundial Sense Alco hol, que es commemo ra aquest dimarts 15 de novembre. Durant l’acte s’han pogut visionar tots

els vídeos a concurs, amb la presència de tots i to tes les participants. L’ac te l’ha presidit el presi dent del Consell Comar cal de la Noguera, Miquel Plensa, que ha destacat que “el consum d’alcohol entre els joves és un pro blema que ens preocupa i més encara davant l’in crement dels ‘botellons’, per la qual cosa, cam panyes com aquesta, de sensibilització sobre la reducció del consum d’al cohol, són més necessàri es que mai”. El Concurs per la Consci enciació sobre la Reduc ció del Consum d’Alcohol s’adreça a alumnes de 6è de primària, ESO, bat xillerat i cicles formatius de grau mitjà de tots els centres educatius de la Noguera, que en aquesta segona edició van poder presentar les seves crea cions fins al passat 2 de novembre.

CERVERA (Segarra)

Celebren la 3a edició de “Connectem Segarra”

Divendres, 11 de novem bre, durant tot el matí es va celebrar la jornada “Connectem Segarra” al Casal Cívic i Comunitari de Cervera.

La jornada organitzada per la Xarxa d’Inserció Laboral (XIL). La XIL és un conjunt d’entitats sense ànim de lucre que treballen en xar xa per a fomentar l’ocu pació laboral de qualitat i dur a terme activitats que millorin l’ocupabilitat de les persones en procés de recerca activa de feina.

La presentació de la jor nada ha anat a càrrec del president del Consell Comarcal, Francesc Lluch, acompanyat del conseller comarcal de promoció econòmica, Josep Esquer ra, eel paer en cap de Cer vera, Joan Santacana i el regidor de promoció eco nòmica, Ramon Augé. L’acte va comptar amb un total de més de 60 persones inscrites, que

est troben en situació de recerca de feina a la comarca. La jornada ha projectat dues xerrades a l’inici; “Oficina de treball i programes del Servei d’Ocupació de Catalu nya SOC amb Àngels Pé rez, directora de l’oficina de Treball de Tàrrega. I la xerrada “La recerca de feina. Visió des d’una consultoria i ETT” a càrrec de Josep Anton Gómez de l’empresa de recursos hu mans Nexian.

Posteriorment, han tingut lloc els tallers de recer ca de feina. Amb total se n’han fet quatre; Mindful ness, recerca de feina a través dels portals en línia, taller de com transmetre amb confiança i, finalment, un taller d’Escape Room.

La jornada compta amb el suport del departament de Drets Socials i la Direc ció General de Joventut de la Generalitat de Cata lunya.

L’Àrea de Turisme del Con sell Comarcal de l’Urgell juntament amb l’Associa ció Leader de Ponent van organitzar el dilluns 7 de novembre, la jornada ‘Com introduir el producte local i de proximitat als res taurants’. L’Espai Mas de Colom Casa Borges de Tàr rega va acollir prop de 40 persones provinents del

sector turístic de la restau ració, productors alimenta ris de proximitat i tècnics de turisme, entre altres de la comarca i d’altres in drets.

La consellera comarcal de Turisme, Gràcia Auró, va presentar la jornada que va dinamitzar el cuiner i gastrònom Sergi de Meià. Aquesta formació ha posat

en contacte a les empre ses productores del terri tori i els restaurants, per tal de valoritzar el produc te local i introduir-lo a la restauració. És fonamental establir nous vincles entre productors i restauradors per crear sinergies i nous projectes gastronòmics. Es va convidar a les perso nes assistents a treballar

amb una economia circu lar i col·laborativa i a pro var noves experiències gastronòmiques.

Aquesta acció forma part de la promoció de la ru ta gastronòmica de l’Ur gell, per difondre turísti cament el territori, els productes de proximitat i la gastronomia de la co marca.

El Consell Cultural publica el llibre ‘12 propostes per donar a conèixer les Valls d’Àneu’ en el marc del seu projecte ‘Amfitrions’

El Consell Cultural de les Valls d’Àneu ha publi cat recentment el llibre ‘12 propostes per do nar a conèixer les Valls d’Àneu’, una obra que s’emmarca en el projec te ‘Amfitrions aneuencs’, amb el qual l’entitat vol que la gent del territori esdevingui transmissora del llegat natural, cultu ral i patrimonial de la Vall amb l’objectiu que els visitants el puguin des cobrir i adquireixen un comportament enfocat a la seva conservació i

preservació.

El llibret, coordinat per Francesc Rodríguez i Montse Ballbè, ofereix aquestes 12 propostes, amb les quals les perso nes amb arrels directes o indirectes a les Valls d’Àneu esdevinguin am fitrions d’un llegat cultu ral i natural, centrant-se en la sostenibilitat com a element clau del turisme de la zona.

Rodríguez, que també és coordinador de la sec ció de Natura del Con sell Cultural de les Valls

d’Àneu i del projecte ‘Am fitrions’, remarca que

ció, de forma que la gent del territori sigui capaç de transmetre les reco manacions de comporta

ment que se n’extreuen de l’obra. De fet, segons afegeix, el llibre té un component clarament pe dagògic.

El projecte ‘Amfitrions’ aspira a ser a mitjà termi ni un altaveu també a les aules, sota el paraigua de l’educació formal, per tal de seduir l’alumnat amb un programa educatiu que els permeti ser co neixedors del seu territori i dotar, alhora, de càpsu les formatives al públic docent i guies de natura. El llibre s’ha realitzat

amb el suport del Depar tament d’Acció Climàti ca, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya; del Fons Europeu de Desenvolu pament Rural; el Parc Natural de l’Alt Pirineu i l’lnstitut per al Desenvo lupament i la Promoció de l’Alt Pirineu i Aran.El Consell Cultural de les Valls d’Àneu publica el llibre ‘12 propostes per donar a conèixer les Valls d’Àneu’ en el marc del seu projecte ‘Amfitri ons’.

Èxit de la jornada ‘Com introduir el producte local i de proximitat als restaurants’ organitzada pel Consell Comarcal de l’Urgell

TÀRREGA (Urgell)

BALAGUER (Noguera)

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

VALL D’ÀNEU (Pallars Sobirà)

CEDIDA A L’ACN PER CURTÀNEU

CONSELL COMARCAL DE L’URGELL

la iniciativa i el llibre es fo calitzen en la sensibilitza

L’Ajuntament rebrà una subvenció per millorar l’accessibilitat de diversos equipaments municipals

L’Ajuntament de Tàrrega rebrà una subvenció que ascendeix a 105.453,99 euros procedents dels fons europeus Next Ge neration per a finançar la millora de l’accessibilitat física i comunicativa de diversos equipaments municipals. Els ajuts, que gestiona la conselleria de Drets Socials de la Gene ralitat, aniran destinats concretament a eliminar les barreres arquitectòni ques del Poliesportiu, el Centre La Solana, l’Esco la Municipal de Música (EMMT) i el Centre d’Enti tats. Alhora, el pla elabo rat pels serveis tècnics municipals preveu imple mentar el web de l’Ajun tament de Tàrrega (www. tarrega.cat), l’App munici pal i la Seu Electrònica per tal de facilitar-ne la nave gació per a les persones amb discapacitat visual o cognitiva.

L’alcaldessa de Tàrrega,

Alba Pijuan Vallverdú, ha destacat “la voluntat del consistori per garantir l’accessibilitat universal i eliminar tota mena de barreres, siguin físiques o comunicatives, que impe deixin la participació ple na de totes la ciutadania en igualtat de condicions en els diversos àmbits de la nostra societat”. De la mateixa manera, Pijuan ha afegit que “aquestes

ajudes dels fons europeus són cabdals perquè pu guem reduir les desigual tats i oferir una atenció més accessible, comuni tària i propera tot vetllant per garantir el dret a l’au tonomia de les persones”. Les actuacions subvenci onables per aquestes aju des inclouen mesures per resoldre les mancances d’accés per a les perso nes amb mobilitat reduïda

que presenten actualment el Poliesportiu Municipal, La Solana l’Escola de Mú sica i el Centre d’Entitats. En tots aquests espais és previst habilitar itineraris accessibles, ampliar les zones de pas i instal·lar mecanismes que perme tin salvar les escales exis tents, alhora que s’adap taran els banys per a per sones amb algun tipus de discapacitat.

El festival Cordeví celebra amb èxit la 3a edició del Sopar Gastronòmic de l’Oli

Entre els actes del festival pallarès Cordeví, el passat divendres 11 de novembre, al Molí de l’Oli de la Pobla de Segur, va tenir lloc la ter cera edició del Sopar Gas tronòmic de l’Oli, organitzat per Al teu gust (aliments del Pallars), Àpat (Associació de

professionals de l’àmbit tu rístic del Pallars Jussà), Oli Pa llars (Associació de produc tors d’oli del Pallars) i l’Ajun tament de la Pobla de Segur. El sopar va consistir en un tast de degustació de tres olis (dels productors de Cal Portalé, Cal Boix i Cal Bor

LA GRANADELLA (Garrigues)

rech), tres entrants, un pri mer, dos segons i postres, elaboracions en què l’oli n’era un dels protagonistes i que van ser cuinats pels xefs de la Cuineta de la Po bla de Segur, de Casa Maso ver de Buira i de l’Hotel Solé de la Pobla de Segur i assis

tits per membres de l’Escola d’Hostaleria del Pallars. De beure es van degustar cer veses, vins i licors del Pallars Jussà.

A causa de la demanda d’in teressats d’arreu del Pallars, l’aforament de l’esdeveni ment va haver d’ampliar-se.

MOLLERUSSA (Pla d’Urgell)

Entregen el premi del concurs de Treballs de Recerca de Batxillerat

El passat dia 12 de novem bre, el Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà, va fer entrega del premi del concurs de Treballs de Re cerca de Batxillerat, corres ponent al curs 2021-2022.

La guanyadora ha estat l’alumna de l’INS La Serra de Mollerussa, Aina Pujol Mercè, amb el treball Res ponsabilitat Social Corpora tiva de les empreses del Pla d’Urgell, tutoritzat pel pro fessor Josep M. Porta.

La premiada ha rebut el corresponent diploma de

menció, un lot de revistes i publicacions exclusives de Mascançà i ser sòcia de l’entitat durant un any. Tanmateix, se li ha ofert la possibilitat de publicar una ressenya del treball en el proper número de la revis ta d’estudis del Pla d’Urgell Mascançà.

El president de l’entitat, Jaume Suau, ha fet esment a la qualitat i la novetat de la recerca i anima a la gua nyadora a sumar el seu ta lent jove a l’estudi del patri moni del Pla d’Urgell.

L'Ajuntament reforma i modernitza l'escorxador municipal

elèctrica i substituir l'enllu menat, dotar el magatzem d'un punt d'aigua i desguàs per facilitar la neteja, subs tituir la solera exterior que uneix els diferents espais de l'escorxador per nou pavi ment, motoritzar les portes d'accés a la zona de l'escor xador i dotar a l'escorxador d'equip atordidor elèctric amb electronarcosis.

s'ha realitzat entre els me sos de setembre i principis de novembre de 2022.

La inversió ha consistit en: eliminar les filtracions d'ai gua de les cobertes, sanejar

i pintar les parets, reparar i pintat la solera de la zona del magatzem destinat a l'emmagatzematge de re sidus del mateix escorxa dor, adequar la instal·lació

L'obra ha comportat una inversió de 48.285,04 e , que ha estat executada per l'empresa Interformes 2022, SLU, i ha comptat amb un ajut de 38.631,66 e per part del Departament d'Acció Climàtica, Alimen tació i Agenda Rural en la convocatòria d'ajuts per a petits escorxadors.

TÀRREGA (Urgell)

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

L'Ajuntament de la Grana della ha executat l'actua ció de reforma i modernit zació de l'escorxador mu nicipal, ubicat al C/ Pou de la cometa, 2, la qual

POBLA DE SEGUR (Pallars Jussà)

AJUNTAMENT DE LA POBLA DE SEGUR

FOTOS: AJUNTAMENT DE LA GRANADELLA

El saxofonista Dani Nel·lo desplega el seu el seu repertori de jazz i blues al Teatre Ateneu

El saxofonista Dani Nel·lo va protagonitzar ahir dis sabte un vibrant concert al Teatre Ateneu de Tàrre ga. El veterà músic barce loní va repassar temes de la seva extensa trajectòria i també va aprofitar per presentar composicions d’un nou EP titulat ‘Grand Prix’. Nel·lo va comparèi xer dalt l’escenari acom panyat de l’Organ Trio (Ge rard Nieto a l’orgue Ham mond, Martín Burguez a la guitarra i Ramón Angel Rey a la bateria). L’actua ció es va emmarcar dins el Ponent Roots, que en la seva onzena edició torna a estendre la programació en cinc espais diferents de les terres de Lleida. Així, la capital de l’Urgell s’ha erigit per segon any consecutiu com un dels aparadors del Festival de Música Negra gràcies a l’acord assolit amb la Re gidoria de Cultura. La proposta es va saldar

amb èxit, ja que Dani Nel lo va captivar el públic oferint la seva estimulant barreja de jazz, R’n’B i soul a mig camí entre la tradició i la modernitat. Fins i tot va eixamplar la paleta sonora amb una espurna de txa-txa-txa molt aplaudida pels es pectadors. El músic va en focar el concert com una antologia i va recuperar temes d’anteriors aven tures com a membre de

Los Saxofonistas Salvajes o Los Mambo Jambo. Així mateix, el format de l’Or gan Trio va esdevenir un homenatge a les sonori tats retro de finals dels anys 50, quan els saxofo nistes de jazz es van as sociar amb organistes per cuinar un nou estil musi cal.

El regidor de Cultura, Car los Vílchez, ha destacat la rellevància de renovar l’aliança amb Ponent Ro

ots per portar al Teatre Ateneu artistes de primer nivell de l’escena musical del país. L’onzena edició del festival compta amb el suport de la Casa de la Música de Lleida i la Fundació Orfeó Lleidatà a més de l’Ajuntament de Lleida, l’Ajuntament de Tàrrega, l’Institut d’Es tudis Ilerdencs, l’Institut Català de les Empreses Culturals i empreses del territori.

TÀRREGA (Urgell)

‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’

La 28a Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega con tinua aquest dissabte 19 de novembre (20:30 h) amb la representació de la comè dia dramàtica ‘De què par lem mentre no parlem de tota aquesta merda’, que posa el dit a la nafra sobre l’emergència climàtica. El muntatge, escrit per Joan Yago i dirigit per Israel Solà, es va endur dos dels Pre mis Teatre Barcelona 2021 (millor espectacle i millor autoria original) i un Premi MAX per a Mònica López com a millor actriu. Ara arriba al Teatre Ateneu de

Tàrrega una producció de La Calòrica protagonitza da pels intèrprets Mònica López, Xavi Francès, Aitor Galisteo-Rocher, Esther López, Marc Rius i Júlia Truyol.

A ‘De què parlem mentre no parlem de tota aquesta merda’ la companyia crea da l’any 2010 embolcalla el seu missatge ecològic amb una crítica contra la inacció i la passivitat davant aques ta greu problemàtica tot plantejant-se quins són els motius pels quals les per sones no reaccionem per aturar el canvi climàtic.

Gran èxit de la Fira de la Perdiu, amb l'assistència de quasi 12.000 persones

Diumenge 13 de novembre es va celebrar la Fira de la Perdiu al municipi de Vila nova de Meià, una de les fires tradicionals més arre lades i rellevants de Cata lunya.

L'acte, com cada any, va ser tot un èxit, ja que els carrers del municipi es van omplir amb quasi 12.000 persones, tot i la gran cri si energètica que causa greus pèrdues al sector

agrari. Durant la jornada el públic va gaudir d'una gran varie tat d'activitats dirigides al públic a tots els públics. Enguany també es va dur a terme la presentació i bateig d'una geganteta del municipi, que va ser acom panyada pels capgrossos de les perdius de Vilanova. A més a més, és presentar de la Fundació Coma de Meià, una institució gastro

nòmica que promou la cui na de proximitat i el món rural, a càrrec del Xef Sergi de Meià.

La Fira és un certamen cen tenari en el qual assisteixen expositors de perdius i al tres aus com faisans, guat lles, canaris, ànecs o galls d'indi. Aquesta fira és una de les celebracions més important de la zona i es caracteritza pel gran mer cat de perdius, que aplega

una gran quantitat d'ex positors que participen en l'acte més important del certamen: el concurs de perdius, on un jurat presidit pels membres de la Federació de Caça de les terres de Lleida valo ra les perdius exposades per concedir els premis corresponents; millors perdigots i millors parelles, constància a la Fira i l'ex positor més jove.

Arriba la 8a edició de la Mostra de Formatges Artesans de Ponent

La 8a Mostra de Formatges

Artesans de Ponent, se ce lebrarà el diumenge 20 de novembre al pavelló polies portiu del Palau d’Anglesola.

Robert Camps, propietari de l’empresa Formatges Camps i un dels organitza dors de la Mostra, explica que la idea va sorgir per “per rentar la imatge dels formatges dins del món del comerç, especialment a les fires i botigues, ja que hi ha molts revenedors i l’artesania està una mica prostituïda”, a més, remar ca que és una mostra i no una fira “perquè volem mostrar, des dels matei

xos productors, el que fem”.

Camps detalla que la iniciati va va començar sent una fira mòdica, sense grans infraes tructures, però amb l’ajuda dels ajuntaments “ara ja fa 8 anys que es fa aquesta Mos tra”. El mestre formatger ha destacat que enguany “som 11 productors, ja que per ara ens mantenim en la línia de 10, perquè és un poble petit i ens fa por posar masses parades petites i que els for matgers no pugui vendre”.

Joan Talarn, president de la Diputació de Lleida, ha des tacat “l’aposta decidida pels productes de proximitat, i en aquest cas pels formatges

de la Plana de Lleida i les comarques properes”, i que un dels objectius importants de la Mostra sigui “que els més menuts es familiaritzin de forma lúdica amb els pro ductes artesans, que més enllà del seu consum puguin entendre l’esforç que hi ha al darrere i la importància eco nòmica i social en els seus entorns més propers”.

Els visitants podran com prar formatges artesans, fer degustacions i tastos guiats, maridatges de proximitat i es posarà a la seva disposi ció activitats infantils, l’espai format-G (ceràmiques, tatu atges flaix, ganivets artesans

i pintures), l’espai d’art turòfil i actuacions en directe.

L’acte central estarà presidit pels hereus i les pubilles del Palau d’Anglesola i el dele gat del Govern de la Gene ralitat a Lleida, Bernat Solé, i es farà el nomenament del

formatger d’honor 2022 al meteoròleg Francesc Mau ri i Domènech, per part de l’anterior formatger d’honor, Bryan Suárez, del restaurant Fogot. També es farà l’entre ga de premis del concurs de pastissos de formatge, i els

agraïments i signatura del conveni de la Mostra amb Plusfresc 2023-2027.

L’alcalde del municipi, Fran cesc Balcell, ha agraït a la cadena de supermercats de proximitat, Pluscfresc, el seu suport a la Mostra, ja que enguany s’ha convertit en un dels patrocinadors d’aquesta. L’alcalde ha afir mat que s’espera l’assistèn cia de 1000 persones d’ar reu de Catalunya. “A la Mos tra a part de comprar el for matge els assistents podran gaudir de moltes activitats i del poble del Palau d’Angle sola, passant un diumenge diferent i especial”.

VILANOVA DE MEIÀ (Noguera)

TÀRREGA (Urgell)

ASMAA R. BELLAHBIB

PALAU D’ANGLESOLA (Pla Urgell)

ASMAA R. BELLAHBIB

@MFORNELLS

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

«Per mi la cultura són totes aquelles expressions que defineixen un col·lectiu, que cada dissabte hi hagi mercat a Balaguer és cultura»

Text: Asmaa R. Bellahbib · Foto: Teresa Santos

Per tothom què no co negui les Festes del Sant Crist com els hi descriuria?

Les Festes del Sant Crist, com a la majoria de les ciutats, és la Festa Major. De fet, molta gent que es pensen que aquesta és festa major d’hivern, i que la festa ‘grossa’ la tenim a l’estiu, però en el cas de Balaguer, aquesta és la festa ‘grossa’ de la ciutat, i, per tant, hi ha activitats de tota classe i per a gent de totes les edats. Jo crec que el tret característic més desta cable, respecte a altres festes que hi ha a la ciu tat, és que és una festa pensada per gent de tota mena i edats.

Parlem una mica de la història d’aquesta celebració, ja que és necessari saber els orígens de les coses, per entendre-les?

El que diu la llegenda és que la imatge del Sant Crist de Balaguer va anar pujant riu amunt, contra direcció, i ningú el podia treure del riu fins que van baixar un grup de mon ges, que van poder treure i el van portar al Santuari del Sant Crist. El dia 9 de novembre es fa una mis sa solemne. Fa uns anys aquesta festivitat tenia un caràcter religiós molt potent, i com ha passat amb altres aspectes de la societat, cada vegada pe sen més temes culturals, esportiu, festiu… activitat de tota classe, i el tema religiós és veritat que se gueix allà, però no amb la forma de fa uns anys.

L’actual imatge del Sant Crist és una rèplica que es va fer després que, durant la guerra civil, es cremés. Tot i que sí que es va utilitzant el peu que es va poder salvar.

Aquest any s’han com plert els 40 anys d’una de les riuades més ca tastròfiques de la ciu tat, que en coneix?

De riuades a Balaguer n’hi ha hagut diverses, però no de la intensitat d’aquella, de fet sempre que es parla de les riuades es parla de la riuada del 1982. A part que va ser una riuada molt descontro lada i l’aigua va arribar molt lluny, Sobretot crec que el tret diferencial d’aquesta ri uada és que va coincidir amb les Festes del Sant Crist i, per tant, la ciutat vivia uns dies de festa, estava tot a engala nada, amb totes les firetes i tots aquells elements icònics de la Festa Major. I, doncs, viure una riuada amb aques tes circumstàncies encara ho fa més especial. A Balaguer són uns fets molt presents a l’imaginari de la gent que ho va viure i de la gent que no.

Per vostè que represen ta aquesta celebració? És curiós que a Balaguer, com que fem la Festa Major, històricament hi ha gent que durant les Festes del Sant Crist ha marxat o s’ha quei xat de què s’haurien de cele brar a l’estiu, i que el fet que siguin a l’hivern les desmerei xen una mica. Jo crec que les dates no són tan importants, sinó el que compta és que les festes, cada cop més tinguin elements singulars i molt pro pis i, per això cada cop estem apostant més per la cultura popular, perquè la gent se les senti molt seves, i es quedin a la ciutat perquè s’entengui que aquesta és la festa gran de la ciutat.

Quines han sigut les novetats de les Festes del Sant Crist d’en guany?

Doncs, aquest any una de les novetats principals, o sigui, cada any la Festa Major incor pora concerts, teatre, ball de tarda, i tots aquells elements

que segurament trobaríem a la majoria de festes majors de Catalunya. Aquest any el que hem fet ha sigut afegir el Seguici Festiu, que també tenen a moltes altres festes del país, i que a Balaguer ja feia molts anys que s’havia perdut i no s’havia recuperat mai. Per tant, el que hem fet aquest any és això, és recu perar aquest Seguici Festiu, on els bastoners, la colla de diables, la colla gegantera i grallera, etc., han tingut un espai per fer aquests balls de lluïment, tot junts, no per separat, perquè en altres moments de l’any cada un d’aquests grups folklòrics surten per separat. Aquesta seria segurament la novetat d’enguany, i això va agafats de la mà amb una exposició que organitza el museu de la Noguera sobre cultura i fol klore balaguerins, on també hi podem veure tots aquests elements que formen part del Seguici Festiu, i altres festes o tradicions locals, com pot ser Sant Antoni, o la Foguera dels Innocents, o altres festes de l’agenda balaguerina.

A escala personal canvi aria alguna cosa d’aques ta celebració?

Jo crec que són festes per reivindicar la identitat pròpia de cada ciutat, és obvi que totes les ciutats tenen Festa Major, però cada una, tot i que tinguin una estructura similar i a nivell litúrgic, totes s’as semblin, són les grans festes on mostrar aquells trets diferencials, o aque lla cultura pròpia. Hi ha cultura pròpia i comparti da a escala del país, per què de bastoners, de ge gants, de diables… se'n fan a molts llocs, però sí que hi ha elements molt propis de cada ciutat, i crec que són les festes ideals per treure’ls a llu ir i per posar l’accent en aquells punts diferencials.

I sobretot, han de servir perquè siguin, cada cop més, aglutinadors socials, és a dir, més participati ves, i que la gent més en llà dels seus orígens o les seves creences s’hi pu guin integrar i vincular-se a la cultura de la ciutat.

Què creu que aporta aquesta festivitat a la ciutat de Balaguer? Bé, un dels temes que tení em pendents com a ciutat, és el que anomenàvem ara, era el fet de recuperar el Seguici Festiu. I crec que a través d’aquesta recupera ció i d’aquesta celebració, això pot donar peu a què passin altres activitats a novell col·laboratiu amb al tres associacions. Enguany hem recuperat el ball de bastonets, que el tenim datat el 1928, tot i que se gurament és anterior, però els escrits que hem trobat més antics pertanyen a l’any 1928. Hem recuperat també els cavallets de la ciutat, que feia temps que estaven en un magatzem i no ballaven. I el fet que al tres colles es trobin i treba llin per dur a terme aquest seguici, segurament farà que surtin altres propostes, i que tota aquesta activitat entorn de la cultura popu lar de la ciutat, faci sortir noves iniciatives i es vagi enriquint el dia a dia cultu ral de la ciutat.

Què representa la cul tura per vostè? Ja qui diu que el que no és natura és cultura. És un terme molt ampli que, se gurament podríem deba tre molt i no ens posaríem d'acord. Per mi són totes aquelles expressions que defineixen un col·lectiu. A vegades la cultura, hi ha gent, que la limita molt al teatre, al cinema, a l’art…, però al final que cada dis sabte hi hagi mercat a Ba

laguer és cultura, que ens vestim d’una determinada manera i no una altra és cultura, etc. La cultura és un concepte molt ampli i que té moltes potes. És com el patrimoni, que se gurament acabem pensant en edificis antics, i el patri moni és el mercat del dis sabte o és el fet que a Bala guer es mengin panadons o coca de recapte, l’ase català podríem dir que te un punt de cultura també.

Creu que la cultura està infravalorada? Si és així, per què? Penso més que infravalo rada, hi ha molta gent que pensa en la cultura des d’un punt de vista molt reduccionista, i que la concentra amb una part petita, i com dèiem ara, hi ha coses que són cultu ra, que potser la gent no li posa aquesta etiqueta, que no és necessari posar etiquetes a tot. El gran problema que té la cul tura és que se l’ha posat en una espècie de torre d’ivori o se l’ha posat en un lloc una mica inacces sible, o se li han posat etiquetes que no l’afa voreixen, com una cosa elitista i poc accessible. I, per tant, potser el que hem de fer els dinamitza dors culturals és fer que la cultura arribi a tothom i se la senti molt seva.

Sent el regidor de Cul tura de Balaguer està satisfet amb totes les activitats culturals de la seva ciutat o creu que encara es podria fer més?

De fet, el debat que estem tenint ara a la ciutat, és tot el contrari, ja que ara mateix ens trobem en mo ment, com a mínim en el cas de Balaguer, que hi ha un excés d’activitat, i això caus que moltes coses no

les fem amb el detall que ens agradaria o que fins i tot que arribem a saturar el públic. Per tant, més que augmentar l’activitat cultu ral, que ja hi ha molta ofer ta, potser el que hem de fer és una feina de cirurgià, i anar a buscar col·lectius concrets que ara veiem que no participen en el dia a dia cultural i fer una feina més precisa i no tant de molta quantitat. Hem d’afi nar més per captar nous públics, perquè sí que hem detectat que hi ha un gruix de gent que van a totes les activitats culturals, però també n'hi ha un altre que no va pràcticament a cap. Per tant, el que toca els pròxims anys haurem d’organitzar les activitats pensant amb la diversitat social que tenim a la ciutat, per troba nous públics.

En relació amb la difu sió de les activitats cul turals de la ciutat creu que es fa una feina su ficient per arribar a un públic més extens?

Jo crec que vivim en una societat en què estem tan bombardejats d’informa ció, que el que hem de fer és afilar molt prim en el tema de la difusió. De difusió sempre en falta, però s’ha de pensar bé com fer-la i com arribar al públic sobretot de fora. Jo crec que gent de la ciutat, més o menys, està infor mada, i té molts canals per saber quin és l’activi tat de la ciutat. La gent de fora, com que és proba ble que no vagi a buscar directament que és el que es fa a Balaguer s'ho han de trobar més, i pot ser el que cal fer és detectar quin és el públic poten cial de fora de l’activitat cultural de la ciutat i anar a fer una publicitat molt centrada per aquests pú blics.

Arnau Torrente Capdevila, paer de Cultura, Comunicació i Turisme a Balaguer Balaguer (Noguera)

Anuncis BREUS

CASA EN VENDA A CERVE

RA. Obra parada. 220m2 c/ Sant Antolí. 125.000 euros. In teressats trucar al 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACI

ONS A MOLLERUSSA al c/Jo sep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 2 I 3 HABITACI

ONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOS SADA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys, pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

Recomanem

Gènere: Biografies i memòries

AIXÒ NO ES DIU

Aquest és el llibre més lluminós, impactant i real que algú pot escriure. Després d'una infantesa marcada pels abusos sexuals, anys d'etern assetjament es colar i una hipersensibilitat que no poques vegades el va dur a tocar el suïcidi, Alejandro Palomas cons trueix en aquestes pàgines un relat serè i electrit zant en què sobrevola sense filtres els records de la infantesa, la relació excepcional amb la seva mare, l'ombra d'un pare finalment desaparegut i el poder de la imaginació i de l'escriptura com a última taula de salvació. Aquest és el testimoni més sincer d'un home que va apostar per viure i ho va aconseguir gràcies a la seva passió per inventar i compartir mons, sempre des de la tendresa i l'humor, i que ara transforma la seva vida en la més gran de les històries.

Les 7 diferències

Horòscop

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: evita discussions amb la pare lla. Salut: mals de cap. Treball: has de mantenir el cap fred.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: valora les virtuts i els defectes de la parella. Salut: fes esport. Tre ball: aprèn a organitzar-te.



BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: arriba a un acord davant del conflicte. Salut: massa ner vis. Treball: molta pressió.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: deixa les coses clares. Sa lut: torna al ioga. Treball: la teva creativitat està al màxim.

 LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: la convivència no és com pen saves. Salut: refredats. Treball: has de tenir els objectius clars.



VERGE 24-VIII / 23-IX. Amor: posa les cartes sobre la taula. Salut: mals d'esquena. Treball: al mal temps bona cara.

 BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: apareixerà algú del pas sat. Salut: cuida el que menges. Treball: noves estratègies.

 ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: comparteix les decisions a prendre. Salut: baixa el ritme. Treball: no busquis enemics.

Picarem ben petits l'all i la mitja ceba. A una paella, escalfarem les quatre cullerades d'oli d'oliva verge i fregirem a foc mitjà els ceps, l'all i la ceba, fins que els ceps siguin tous i hagin tret tota l'aigua. Afegirem la farina a la paella i la cuinarem sense parar de remoure fins que comenci a tor rar-se lleugerament. Sense deixar de remoure, afegirem la llet (a temperatura ambient) a poc a poc a la paella fins que comenci a quallar la beixamel. Hem de tenir en compte que la massa sempre ha d'estar desenganxada de la paella. Com més temps dediquem a aquest pas, més cremosa quedarà la beixamel. Baixarem el foc i incorporarem una mica de nou moscada i sal. Continuarem removent fins que en passar la cullera, la massa es desenganxi amb facilitat. Estendrem la massa sobre una font plana o safata i deixarem refredar-la durant dotze hores. Ho cobrirem amb un film transparent perquè no es ressequi. Un cop sigui freda i reposada la massa, li donarem a les croquetes la forma que vulguem. En un bol, batrem dos ous i en un plat el pa ratllat. Segons anem donant forma a cada croqueta, la passarem primer per l'ou i després pel pa ratllat. Les deixarem en una safata a punt per a fregir, sense que es toquin unes amb les altres. En una paella fonda, posarem l'oli d'oliva per fregir a foc fort. Quan notarem que està ben calent, baixarem una mica el foc i anirem afegint les croquetes amb compte. Les fregirem tomb i tomb fins que estiguin ben daurades i cruixents.

Curiositats del mes de novembre

El 8 de novembre de 1793 es va inaugurar el Museu del Louvre a París.

El 9 de novembre de 1989 va caure el Mur de Berlín que separava l'Alemanya Occidental de l'Oriental des del 13 d'agost de 1961.

rodó i amb una bona acidesa que en manté la frescor. Retornen els records de fruita madura i les orellanes, amb no tes especiades i cítriques i un postgust llarg i persistent.

El 16 de novembre de 1945 es va fundar a Londres la Unesco, or ganisme especialitzat de les Nacions Unides per a l'educació, la ciència, la cultura i les comunicaci ons.



SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: recolzament de la pa rella. Salut: deixa de fumar. Treball: medita abans d'actuar.



CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: no deixis opinar a ter cers. Salut: vigila les cervicals. Treball: has d'aprendre a callar.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor: compte amb els conflictes. Sa lut: surt a la natura. Treball: no deleguis les responsabilitats.  PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: no et faci vergonya dir que estàs enamorat. Salut: relaxa't. Treball: saldaràs deutes i milloraràs.

Autor: Alejandro Palomas Editorial: Columna Edicions

l’Agenda

de les Comarques

Divendres, 18/11

BALAGUER

Teatre forum: Escolta'm - Prevenció de violència de gènere a les relacions en l'àmbit familiar. A 2/4 de 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA

25 N · Dia Internacional per a l'Eliminació de la Vi olència Envers les Dones. Primera sessió del Curs de capacitació per treballar en Punts Violetes amb Macedònia Coeducativa. A les 4 de la tarda, a la Regi doria d'Igualtat (C. Sant Pe legrí, 74).

Presentació del llibre Tots els contes d'en Pa tufet de Josefina Solsona Querol, a càrrec de Júlia Sala, prologuista del llibre. A les 7 de la tarda, al Mu seu Tàrrega Urgell.

Cine Club La Lloca. Pro jecció de la pel·lícula Sin tiéndolo mucho, docu mental sobre el cantautor Joaquín Sabina realitzat pel seu amic, el cineasta Fernando León de Aranoa. A 2/4 de 9 del vespre, als Cinemes Majèstic. Dissabte, 19/11

AGRAMUNT

Taller de cal·ligrafia amb pinzell, a càrrec de Laia Soler. Activitat per a joves de 12 a 30 anys. A les 11 del matí, a l'Espai Cívic.

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Projec ció de la pel·lícula Tadeu Jones 3: La taula marag da. A les 6 de la tarda, al Casal Agramuntí.

BALAGUER

Mercat del Vell. A les 10 del matí, al passeig de l'es tació entre el carrer Sant Lluís i la plaça de la Sarda na.

Taller de defensa perso nal per a dones. A càrrec de Gimnàs 43. Preu gratuït. A les 5 de la tarda, al Casal Lapallavacara.

CINC. Cicle de Cinema In fantil en Català. Projecció de la pel·lícula DC Lliga de supermascotes. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

CASTELLSERÀ

Concert dels Black Blues Brothers. A les 8 del ves pre, al pavelló.

TÀRREGA

Visita guiada per indrets del Parc de Sant Eloi. A càrrec de l'Associació dels Amics de l'Arbre. A les 11 del matí, des del pla de l'er mita.

Activitat infantil per fomentar la lectura: El Rovelló petit i el Gorreta blava amb Keke Shuga.

Activitat per a nens i nenes de 3 a 8 anys. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Germanes Güell.

Trobada de vehicles an tics i clàssics. A les 4 de la tarda, a la plaça del Carme.

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Projec ció de la pel·lícula Minions. L'origen de Gru. A 2/4 de 6 de la tarda, als Cinemes Majèstic.

28a Temporada d'Arts Escèniques. Representa ció de l'obra De què par lem mentre no parlem de tota aquesta merda de Joan Yago amb La Calò rica. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

Diumenge, 20/11

AGRAMUNT

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Projec ció de la pel·lícula Tadeu Jones 3: La taula marag da. A les 12 del matí, al Casal Agramuntí. Balls de diumenge amb l'Orquestra Mediterranea. A les 7 de la tarda, al Pa velló Firal.

BALAGUER

Cursa de la Dona 2022. A les 11 del matí, a la plaça del Mercadal.

CINC. Cicle de Cinema In fantil en Català. Projecció de la pel·lícula DC Lliga de supermascotes. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

BELLPUIG

Cicle Tardor de Teatre. Representació de l'obra Laika amb la companyia Xirriquiteula Teatre. A les 12 del migdia, al Teatre Ar mengol.

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Pro jecció de la pel·lícula Els Cercamons. A les 5 de la tarda, al Teatre-Cinema Ar mengol.

MOLLERUSSA

Representació de l'obra de teatre: Master Xof, amb Joan Pera. A les 7 de la tarda, al Teatre L'Amistat.

Dilluns, 21/11

BALAGUER

Xerrada: Guillem Viladot i el mite de Riella. Ruralitat i avantguarda, a càrrec de Teresa Ibars. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Mar garida de Montferrat.

Dimarts, 22/11

TÀRREGA

25 N · Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència Envers les Do nes. Taller: Arteràpia per a l'empoderament femení a càrrec de Fil d'Ariadna. A les 6 de la tarda, a la Regi doria d'Igualtat.

Dijous, 24/11

TÀRREGA

Xerrada: Els 6 reptes so lidaris de Raül Arenas. Sempre endavant. A les 8 del vespre, al local de la Societat Ateneu.

BELLPUIG

Concert de Santa Cecí lia i lliurament del Premi Mèrit Musical de l'any. A les 9 de nit al Teatre Ar mengol.

Divendres, 25/11

MOLLERUSSA

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violèn cia Envers les Dones. Re presentació de l'obra Les flors. A les 6 de la tarda, al Teatre L'Amistat. Art urbà Que l'oblit no ens desar reli, a les 7 de la tarda, a la plaça de l'Ajuntament i seguidament lectura del manifest.

TÀRREGA

Jornades de Cultura Viva. Els pous de gel de les comarques de Lleida. De 2/4 de 10 del matí a 2 del migdia i de 5 de la tarda a 8 del vespre, al Museu Tàrre ga Urgell.

Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violèn cia Envers les Dones. Lectura del manifest ins titucional amb autoritats locals i portaveus de les associacions de dones del municipi. A les 12 del mig dia, a la plaça Major.

Cloenda del cicle d'activi tats amb el grup Cruma, la Coral Vedruna Sant Josep i Marcel Fabregat Vall. A 2/4 de 8 del vespre, a la plaça Major.

TÀRREGA

XXIV Premis Culturàlia al mèrit social i cultural. A 3/4 de 9 del vespre, al Tea tre Ateneu.

Diumenge, 27/11

AGRAMUNT

Concert de Santa Cecí lia. A les 12 del migdia, al Teatre Casal Agramuntí.

Mitja ballada de sarda nes a càrrec de la Cobla de l'EMMA. A la 1 del mig dia, a la plaça Mercadal.

Balls de diumenge amb l'Orquestra Loren. A les 7 de la tarda, al Pavelló Firal.

BALAGUER

Sardanes. Campionat de punts lliures. A les 10 del matí, al pavelló 1r d'Octubre.

La Biblioteca et porta al Liceu. Il Trittico de Puc cini. Entrada + transport. Places limitades. Informa't a la biblioteca Margarida de Montferrat. A les 5 de la tarda.

TÀRREGA

Concert de Santa Cecília. Agrupacions instrumentals i polifòniques de Tàrrega s'aplegaran per homenat jar la patrona de la música Santa Cecília. A les 12 del migdia, al Teatre Ateneu. Inspecció fluvial al riu Ondara amb el grup GEMA. Activitat partici pativa de conscienciació ambiental. A les 11 del matí, al Pavelló Municipal d'Esports.

Ball de Diumenge amb Only Antony. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

24è Cicle Orgues de Po nent i del Pirineu a càrrec del Cor de noies de l'Orfeó Català dirigit per Buia Rei xach i amb Mercè Sanchís a l'orgue. A les 6 de la tar da, a l'Església Parroquial de Santa Maria de l'Alba. Entrada gratuïta.

BALAGUER

Gimcana Maratoniana. Activitats per als escolars del primer cicle de primà ria, on es consciència de la importància de practi car exercici físic amb uns hàbits de vida i alimentaris saludable. A 2/4 de 10 del matí. Consulteu el lloc al web de la Paeria.

Espectacle M'estreno sota la dutxa, a càrrec de la Companyia Cassigalls. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Montferrat.

Cicle a escena - Teatre: L'amor (no és per a mi, va dir Medea) dirigida per Queralt Riera. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Municipal.

Dissabte, 26/11

BALAGUER

Trail Montroig - Volta al pantà de Sant Llorenç. Cursa de muntanya. A les 9 del matí. Més informació a www.pedala.cat/web/

Gala Adifolk - Jornades internacionals folklòri ques de Catalunya. A les 6 de la tarda al Teatre Mu nicipal.

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Projec ció de la pel·lícula Minions. L'Origen de Gru. A les 6 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

MOLLERUSSA

Concert de Florestan Trio. Els grans duets per a veu i piano del Romanti cisme Alemany. A les 8 del vespre, al Teatre L'Amistat.

CINC. Cicle de Cinema Infantil en Català. Projec ció de la pel·lícula Minions. L'Origen de Gru. A les 5 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

TÀRREGA

Ball de diumenge amb Carbonell. A 2/4 de 6 de la tarda, al Casal Cívic.

Jornades de Guitarra de Catalunya. Concert a càr rec de Feliu Gasull. A les 6 de la tarda, al Museu Tàr rega Urgell.

Dimecres, 30/11

AGRAMUNT

Aules d'Extensió Uni versitària. Fakes i altres guerres modernes a càrrec de Montserrat Ne breda, llicenciada en Dret, Filosofia, Política i Filologia Clàssica i Doctora en Dret. A les 5 de la tarda, al Teatre Casal Agramuntí.

Segona quinzena de novembre de 2022