10
NOGUERA
Segona quinzena d'agost de 2021
Les excavacions a la Cova Gran treuen a la llum més fragments de l’Homo sapiens de fa 14.000 anys SANTA LINYA
Les excavacions que porten a terme aquest estiu investigadors del Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic (CEPARQ-UAB) a la Cova Gran de Santa Linya han tret a la llum nous fragments de l’esquelet de l’Homo sapiens de 14.000 anys d’antiguitat. Es tracta sobretot de falanges i d’algun tros de vèrtebra. Les primeres restes de la ‘Linya, la dona de la Noguera’, tal com l’han anomenada, van aparèixer la campanya passada. L’esquelet correspon a finals del Paleolític Superior, un període en què les restes d’humans moderns són molt escasses a la península Ibèrica. Les excavacions, que van començar al
FOTOS: SALVADOR MIRET (ACN)
maig i s’allargaran durant l’agost, també han permès recollir més indicis per demostrar que es tracta d’un enterrament intencionat. Les primeres restes atribuïdes a aquesta Homo sapiens de fa 14.000 anys es van localitzar cap al final de la campanya d’excavacions 2020 i es van presentar públicament fa uns mesos. L’equip d’investigadors del CEPARQ-UAB que estudia la Cova Gran des del 2002 hi havia trobat registres materials d’entre 45.000 i 4.000 anys d’antiguitat però fins llavors no havia localitzat mai cap resta òssia dels individus que la van habitar. En una zona lateral de l’excavació, els arqueòlegs van
trobar restes d’un esquelet humà que corresponen bàsicament a la part inferior del cos com ara la pelvis i les extremitats inferiors, a més d’algun petit fragment del crani, costelles o vèrtebres. Després d’aquella inesperada trobada, els arqueòlegs han decidit centrar la campanya d’excavacions d’enguany al punt on es van localitzar les restes de la Linya. Hi treballen un grup de nou investigadors especialitzats en diferents àmbits com ara l’arqueologia, la restauració i la paleoantropologia humana. Així, han pogut trobar algun fragment més del cos, en concret falanges i d’algun tros de vèrtebra. "Això
ens indica que la part de superior de l’esquelet -tòrax i crani- hi és i hem de trobar-lo", assenyala el catedràtic del Departament de Prehistòria de la UAB i investigador del CEPARQ, Rafael Mora. Fins ara, han aconseguit recuperat unes 150 restes de l’esquelet però encara estan lluny d’arribar a les 400 de què consta. "No tenim dubtes que restes com ara les dents, que tenen una conservació molt bona amb el pas del temps, apareixeran en algun moment de l’excavació", remarca. La presència d’un gran bloc de pedra de diverses tones al lloc on es troba el cos dificulta les feines per
recuperar-ne la resta, explica Mora. I és que la part superior de l’esquelet es troba sota aquest bloc de pedra, fet que ha portat els arqueòlegs a replantejar l’excavació. Així, han decidit intentar arribar a la resta del cos per un dels costats. És a dir, excavar per darrere del bloc "perquè era l’única possibilitat que hi havia". "Això significa que probablement trigarem uns dos anys a arribar a aquesta posició", assenyala Mora. L’investigador del CEPARQUAB posa en valor la importància de les restes humanes localitzades. Per una banda, perquè tenen 14.000 anys d’antiguitat, tenint en compte que "hi ha
molt poques restes amb aquestes cronologies i característiques". De l’altra, perquè es tracta d’un enterrament perquè "el cos va ser dipositat damunt d’una unitat arqueològica i es va col·locar decúbit supí, és a dir mirant cap a dalt i estès a terra". Enterrament intencionat La posició que tenien les restes trobades l’any passat ja feia pensar als investigadors que el cos havia estat dipositat i que no s’havia mogut. Posteriorment, han anat veient que el lloc en què es troba està rodejat pel gran bloc i, lateralment, per altres blocs també de mida gran.
BALAGUER
Instal·len l’escultura en record dels morts durant la pandèmia
PAERIA DE BALAGUER
La brigada municipal va instal·lar a principis d’agost al cementiri nou de Balaguer l’escultura en record de les persones que van morir durant la pandèmia de la Covid. Es tracta d’una obra de l’artista Erik Schmitz que es va presentar el passat 11 de juliol en el marc de
la cerimònia col·lectiva ‘Silencis amb llum’, un homenatge de vida a les persones que van morir durant la pandèmia i que no van poder ser acomiadades per les restriccions sanitàries. La cerimònia, promoguda per la Paeria de la capital de la Noguera, va estar conduïda per Remei Capi-
tan. L’acte va comptar amb intervencions musicals i de dansa així com parlaments de les famílies, de representants del món sanitari i de l’alcalde, Jordi Ignasi Vidal. Erik Schmitz va idear una escultura de gran format que simbolitza una espelma en el seu record.
