COMARQUES DE PONENT 551

Aquest número hem entrevistat a l'Oriol Saula, el director Tècnic del Museu Tàrrega-Urgell que ens ha parlat de la seva extensa

carrera laboral, ens ha explicat la importància del patrimoni jueu de la ciutat de Tàrrega i entre molts altres temes ens ha deta -

llat quines són les seves ambicions futures en l'àmbit professional i en quins projectes està treballant el museu.

Oriol Saula. Director tècnic del Museu Tàrrega-Urgell

«L'excavació del fossar de jueus va causar que Tàrrega tingués una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent»

Número 551

1a quinzena de gener de 2023

Direcció Roser Torruella

Redacció Asmaa Rabhi Bellahbib

Fotografia Asmaa Rabhi Bellahbib

Cap de Publicitat Roser Torruella

Disseny i Publicitat Cristina Castells

Col·laboradors: Teresa Miserachs

L’edita

Comarques de Ponent

Avinguda Catalunya, 65 Tel. 973 501 878 redaccio@comarquesdeponent.com publicitat@comarquesdeponent.com www.comarquesdeponent.cat

Ho imprimeix Lerigraf, SLU

Dipòsit legal: 1210 - 99

Tiratge 33.000 exemplars de distribució gratuïta

Comarques de Ponent® no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats. Cartes al director redaccio@comarquesdeponent.com

Atenció al lector redaccio@comarquesdeponent.com

Heu d’acompanyar fotocòpia del dni el vostre telèfon. Ens reservem el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Comarques de Ponent® Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega

Membres de:

El lector opina

Comarques de Ponent® ofereix aquesta secció a tothom que vulgui expressar-se. Aquesta publicació no s’identifica necessàriament amb les opinions expressades en els articles signats.

Heu d’acompanyar fotocòpia del DNI i el vostre telèfon. Acceptem que signeu amb pseudònim o inicials. Els articles han de ser com a màxim de 20 línies (1.200 caràcters) i Comarques es reserva el dret de retallar les cartes per qüestions d’espai.

Avinguda Catalunya, 65 25300 Tàrrega Tel. 973 501 878

la

de Sant

de Mollerussa 150 anys de la Fira de Sant Josep

El 2023, a Mollerussa, no serà com qualsevol altre any. Com tampoc ho va ser el 1872, any de naixement de la Fira de Sant Josep. Entre l’un i l’altre, un segle i mig, que es diu aviat.

Els nostres avantpassats van posar la llavor d’una proposta, nascuda com a fira de bestiar, i que ha anat, al llarg d’aquests 150 anys i amb l’esforç i col·laboració d’innumerables persones, adaptant-se, renovant-se i fent-se gran. Podem dir que la Fira de Sant Josep de Mollerussa no és, avui, només la carta de presentació de la ciutat sinó també l’aparador del sector agrícola de les Terres de Lleida, importantíssim com ja va quedar palès durant la, ja deixada enrere, però no oblidada, pandèmia.

Els darrers anys, i la situació sanitària, van servir per reivindicar la demarcació lleidatana com el graner de Catalunya. I, és en aquesta línia, que m’atreveixo a posicionar la Fira de Sant Josep com el principal certamen-aparador d’allò que són les nostres comarques.

Del 17 al 19 de març, Mollerussa tornarà a esdevenir, més que mai, capital agroalimentària, amb un Recinte Firal remodelat que constitueix una aposta clara i ferma de professionalització i de futur.

Els temps canvien, però això no és nou. Poca cosa té a veure la fira de bestiar que es va engegar amb el certamen que coneixem avui. Han estat 150 anys d’història del sector agrícola; cent cinquanta anys al llarg dels quals la fira ha estat testimoni de les transformacions del camp.

Són molts els reptes i projectes que s’han anat assolint i incorporant fins a tenir el certamen actual; esforços que buscaven, primer, consolidar-se, la qual cosa s’aconseguia en el trencant dels segles XIX i XX, com ens recordava l’Ignasi Aldomà en el llibre del 125è aniversari de la Fira de Sant Josep; i després, expandir-se, amb un seguit d’iniciatives que obrien i ampliaven l’oferta firal.

El 1950, amb la 1a Exposició de Maquinària Agrícola, arranca l’etapa moderna de la Fira i, al reclam de ser lloc de trobada i facilitar l’intercanvi econòmic del sector agrícola, s’afegeixen, en les dècades posteriors, activitats com concursos, jornades formatives, borsa de cereals, etc., o la incorporació de nous espais expositius com el del saló de l’automòbil; fins a arribar, amb un continuo procés de canvi, a la fira que avui coneixem.

Són moltes les dates crucials de la Fira. També han

CALAIX DESASTRE

estat molts els llocs del Recinte Firal, buscant sempre adaptar els espais al creixement de l’exposició.

El 2023 la 150a Fira de Sant Josep estrenarà nova ubicació: la sisena en aquest segle i mig. Aquest canvi, que suposarà la remodelació del Recinte Firal i afectarà gairebé el 80% dels expositors, respon a l’oportunitat de generar un espai comercial, professional, sectoritzat i potent per al futur, com va dir l’alcalde i president de Fira de Mollerussa, Marc Solsona, en la roda de premsa durant la qual es va fer públic el projecte.

La reorganització de l’espai, en resposta a les demandes d’una part important d’expositors d’augmentar l’àrea expositiva, facilitar el muntatge i el desmuntatge i procedir a una sectorització general, inclou l’habilitació com a recinte de la zona posterior als Pavellons Firals, on es disposa de 19.000 m² bruts -9.000 nets- i on fins ara es localitzava el parc d’atraccions, que es traslladarà a un camp proper, concretament a la cruïlla de la carretera de Miralcamp amb Ronda Ponent. Serà en aquesta zona, batejada com “sector Ronda Nord”, on s’ubicaran les firmes de maquinària agrícola i els concessionaris de tractors, col·lectiu aquest últim amb qui es va arribar a un acord perquè hi siguin en la 150a edició del certamen.

Així mateix, suposarà un nou emplaçament expositiu per al sector alimentari, que passarà del Pavelló del 125è aniversari –que es destinarà a partir d’ara a productes ‘agro’ – al Recinte Exterior. I, amb aquest objectiu de sectoritzar i professionalitzar, mentre el Pavelló del 125è aniversari estarà dedicat a l’exposició de fitosanitaris, pinsos, llavors, farratges, etc., el Pavelló Verd esdevindrà una àrea dinàmica i interactiva amb presentació de productes, sales per a jornades, networking…

Volem que la 150 Fira de Sant Josep sigui també l’inici d’una nova etapa i és per això que cal sumar la nova imatge gràfica dissenyada amb motiu de l’emblemàtic aniversari, la qual inclou no només el cartell promocional sinó també la creació d’un logotip propi del certamen, marca que referència i amb què es fa un pas més en el posicionament de la nostra Fira. Aquesta nova imatge esdevé “la nostra icona” des d’ara i durant els pròxims mesos, perquè la 150a Fira de Sant Josep són també cent cinquanta anys de la nostra història: de Mollerussa i de la professionalització i modernització del sector agroalimentari català.

Joan Manel Serrat

Ho sé. Sé que començaré l’any amb molta gent en contra, però jo no vull parlar d’en Joan Manuel Serrat artista, que com artista tothom sap que és bo i no en vull qüestionar pas la vàlua, tot i que jo era més, molt més de Llach. És curiós perquè abans hi havia com dos corrents, els pro Llach i els pro Serrat. A mi en Serrat no m’agradava massa, tot i que admeto que té algunes cançons molt bones, les primeres i en català sobretot; en canvi les d’en Llach m’agradaven totes i me les sabia de memòria. És igual, no escric per explicar-vos els meus gustos musicals, perquè hi ha d’haver gustos per a tot. La meva idea és parlar avui del Serrat persona, de la seva vessant més personal i humana. I és que veient l’últim concert que va fer al Palau Sant Jordi per acomiadar-se dels escenaris, en un moment donat, em vaig indignar i vaig haver de canviar de canal. Va ser en aquell moment que ell comença a parlar per acomiadar-se en català i un espontani del públic (o potser no tant espontani) va cridar en “castellano” i ell sense afegir ni una paraula més en

català va canviar d’idioma. Tot per un sol brètol que demanava que parlés en castellà. Que dic jo, que a tot arreu on ha anat es deu haver acomiadat amb la llengua d’allà, doncs la d’aquí per si no ho recorda, és el català. I de sobte em vaig adonar que d’aquell “noi del Poble Sec”, del “nano”, no només pel pas dels anys, ja no en quedava res. Em vaig preguntar què se n’havia fet d’aquell noi que va renunciar anar a Eurovisió perquè no li van deixar cantar la cançó en català, aquell gest, el significat de defensar la seva llengua, aquesta que ara no parla ni a casa. Que tampoc ho entenc, perquè el famós any 1968 en que es va negar anar a Eurovisió va ser l’any que va treure el seu primer disc en castellà.

I pensar que va ser un dels pioners de la Nova Cançó catalana i va formar part dels Setze Jutges amb el número tretze... En canvi el 2017 va assegurar que el Referèndum de l’1 d’octubre no era transparent, i que tot i que ell és una persona a favor dels referèndums, en aquest cas no hi havia condicions per votar. I ho diu ell que

EDITORIAL Gràcies

Aquest any el Comarques de Ponent compleix mig quart de segle d'història. I aquesta editorial la volem dedicar a donar-vos les gràcies a tots i cada un de vosaltres que ens ha llegit alguna vegada. Gràcies per acompanyar-nos durant tots aquests anys, perquè no hagués estat possible sense vosaltres, gràcies! Per molts més anys fent història junts.

Santi Puiggené

Més enllà de l'amor

Estant a prop teu els sentiments es paralitzen m'és impossible parlar-te i sentir-te.

La memòria s'esborra i el cor esmicola per tant d'amor captiu, que curulla i desborda. Incapaç de dir-te cap paraula t'escric aquests mots plens d'esperança. Potser et sentiràs pels meus sentiments sorpresa, però crec que la mirada sincera amb els ulls humits t'ho deien.

No et pots ni imaginar lo molt que t'estimo, puix és impossible explicar-ho o escriure-ho.

Tu ets l'únic que m'ajuda a viure la força, l'alegria i la llum que m'il·lumina.

Ets com l'estrella que em guia la frescor i l'harmonia de l'aigua cristal·lina. Com el verd del camp, i la incomparable flaire dels clavells esclatant. La bellesa de l'alba, la posta resplendent, la grandesa del mar i el fort xiular del vent. Inexpugnable muntanya, vall de flors perfumada, amb tendra mirada de donzella enamorada.

D'abundosa i daurada cabellera, la cara blanca i riallera de veu suau i plaent, la sina forta de sirena i la cintura esvelta, juganera.

Tu ets així, del meu cor la mestressa, una esperança, un impossible, més enllà de l'amor, una deessa.

va haver d’exiliar-se. Amb anterioritat també ja s’havia manifestat dient que no era convenient per a Catalunya independitzar-se d’Espanya.

De premis de les espanyes els té gairebé tots: la Orden Civil de Alfonso X el Sabio; la Medalla d’or al Mèrit en el Treball, etc. Aquí, tot i que el 2004 va ser elegit Català de l’Any i el 2007 va ser guardonat amb la Medalla d’Honor del Parlament de Catalunya, en reconeixement per la seva labor en defensa de la llengua i la cultura catalanes, com a membre els anys 60 dels Setze Jutges val a dir, crec que no té encara la Creu de Sant Jordi, que ja estan tardant a donar-li, perquè ara a cada casa n’hi ha una i que la van donar als germans Muñoz d’Estopa, que fins on jo sé, Estopa llevat de ser de Cornellà, ni per Catalunya ni pel català han fet gran cosa per no dir res, per no parlar a més de la lletra de les seves cançons, que traspuen masclisme pels quatre costats.

Doncs apa, dit això, continuo dient que Paraules d’Amor és una gran cançó però que ell m’ha decebut molt des de fa ja molt.

Teresa Miserachs

Xavier Roure, Director de

Fira

Josep

Finalitza una nova intervenció arqueològica a l’antic priorat de Sant Pere el Gros

Han posat al descobert les inhumacions successives i sobreposades de tres individus masculins.

d'enterrament situada en un dels espais

CERVERA I El passat 30 de desembre de 2022 va concloure la darrera intervenció arqueològica a Sant Pere el Gros de Cervera, el priorat benedictí establert al segle XI que depenia del monestir de Ripoll.

L’actuació s’ha desenvolupat durant les darreres setmanes del mes de desembre amb l’objectiu de finalitzar l’excavació d’una fossa d’enterrament situada en un dels espais annexos a l’església. Aquesta tomba havia estat identificada durant el camp de treball per a joves dut a terme el mes de juliol de 2022.

Els treballs executats han posat al descobert les inhumacions suc -

cessives i sobreposades de tres individus masculins d’edat avançada que es mantenien en connexió anatòmica. L’individu més recent es conservava complet. Els altres dos eren anteriors i els mancaven les extremitats inferiors, que havien estat afectades per l’enterrament més modern. A més, al rebliment de la fossa es van recuperar altres restes humanes que almenys eleven fins a sis el nombre d’individus identificats. S’espera que pròximament es pugui endegar l’estudi antropològic de les restes exhumades. Aquesta anàlisi permetrà determinar aspectes paleodemogràfics i paleopatològics dels

individus recuperats. L’absència de materials associats als enterraments no permet, ara per ara, determinar la cronologia d’aquestes

inhumacions. Tanmateix, la instal·lació de la fossa enmig d’una estança annexa a l’església suggereix que, en el moment de produir-se els enterraments, aquest espai devia estar abandonat i molt

possiblement derruït. Atès que hi ha notícies de mitjan segle XVIII que assenyalen que el priorat encara es conservava parcialment dempeus, a tall d’hipòtesi preliminar pot proposar-se que aquests enterraments van durse a terme a partir de la segona meitat del segle XVIII o, tal vegada, durant el segle XIX. En qualsevol cas, les restes descobertes posen de manifest l’ús funerari de l’entorn de Sant Pere el Gros amb posterioritat a l’abandonament de les dependències monàstiques. Aquesta intervenció arqueològica, que ha estat promoguda per la Paeria de Cervera, amb la coordinació del Museu Comarcal de

a l'església

Cervera, ha estat executada per l’empresa Iltirta Arqueologia SL, i ha comptat amb un ajut econòmic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. L’actuació s’emmarca en el projecte de recerca historicoarqueològica i de recuperació patrimonial del monument que es desenvolupa des de la Paeria de Cervera. L’església de Sant Pere el Gros té una planta rodona singular. És l’element més destacat de tot el conjunt monàstic i, des del 2003, es troba declarada bé cultural d’interès nacional (BCIN). El temple manté la integritat i està en molt bon estat de conservació. En canvi, les altres depen-

dències monacals es conserven arranades i amagades sota el subsol. Els primers treballs de recerca arqueològica al monument van dur-se a terme en la dècada dels seixanta del segle XX de la mà d’Agustí Duran i Sanpere. L’any 2010 es va realitzar una intervenció arqueològica puntual i el 2016 una campanya de consolidació i restauració. Des del 2021 s’han reprès els treballs d’excavació amb el propòsit de millorar el coneixement del monument, enriquir-ne el discurs explicatiu i, en darrera instància, valorar i visibilitzar la riquesa patrimonial d’aquest conjunt arqueològic i arquitectònic medieval.

Clouen la programació cultural de Nadal amb el tradicional Concert de Reis

TÀRREGA I

Tàrrega tancarà el seu cicle cultural de Nadal amb el tradicional Concert de Reis el diumenge 15 de gener (19 h) al Teatre Ateneu. La cita esdevé a partir d’aquest any un memorial en record de l’enyorat músic targarí Àngel Sans, que va impulsar l’esmentat concert des dels seus inicis el 2008. L’organització recau en la Polifònica de l'Urgell, que actuarà acompanyada aquesta vegada per l’Orquestra Simfònica i Cor Harmonia. L’apartat escènic es completarà amb coreografies de l’Estudi Dansa Tàrrega. La proposta compta amb el suport de la Regidoria de Cultura.

En aquesta 16a edició, el

Concert de Reis de Tàrrega du per títol ‘A ritme de vals’. A banda de viatjar fins a Viena amb els valsos de la família Strauss, el repertori també integrarà cèlebres polques, fragments d'òpera com ‘Carmen’ de Bizet, l’‘Alleluia’ de Händel o les populars nadales catalanes de Salvador Brotons. Dalt l’escenari s’aplegaran una vuitantena de veus i instrumentistes sota la direcció del mestre Francesc Llongueres.

Laia Camps (soprano) i Joan Martínez (tenor), de gran trajectòria professional, actuaran com a solistes. Venda anticipada d'entrades a Comercial Sans (avinguda de Catalunya, 14 i telèfon 973 310 529).

El músic targarí Àngel Sans

va mort l'any 2021, el qual va destacar per fundar la Coral Sant Eloi (1965), dirigir l'Orfeó Nova Tàrrega (19671998) i fundar i dirigir la Polifònica de l'Urgell (des del 2000). Va ser distingit amb un dels guardons dels Premis Culturàlia.

La música clàssica és protagonista aquests dies al Teatre Ateneu, ja que el diumenge 29 de gener també és prevista la participació de l’Orquestra Simfònica Julià Carbonell de les Terres de Lleida al cicle Tàrrega Sona 2023. La formació oferirà peces del compositor rus Txaikovski com ‘El llac dels cignes’ o ‘El trencanous’ sota la direcció d’Alfons Reverté (oportunament es trametrà la nota de premsa).

FOTOS: PAERIA DE CERVERA

Experts treballant en el jaciment arqueològic de l'antic priorat de Sant Pere el Gros

Fossa

annexos

de Sant Pere el Gros.

L'església de Sant Pere el Gros està declarada bé cultural d'interès nacional

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

El bo social, un descompte directe en la factura de la llum que ja beneficia a 6.400 clients d’Endesa a les comarques lleidetanes

Redacció

El Bo Social és un descompte directe en el rebut de la llum que està destinat a pensionistes, famílies nombroses i monoparentals, persones en situació de vulnerabilitat, afectats per la crisi econòmica derivada de la COVID-19, beneficiaris de l’ingrés mínim vital i, com a novetat, a llars amb rendes baixes afectades especialment per la volatilitat dels mercats energètics. L’objectiu és protegir a les persones que es troben en condicions socioeconòmiques més vulnerables.

Actualment Endesa compta amb 6.400 famí-

lies a la demarcació de Lleida, clients d’Endesa, que perceben aquest ajut. Són unes700 més que a 31 de desembre del 2021 i 1.100 més respecte a l’any que va esclatar la pandèmia. La situació actual i el fet que ara hi hagi renovacions automàtiques de l’ajut fa que el número creixi. En aquest sentit, ara l’energètica fa directament la comprovació amb el Ministeri de Transició Ecològica per saber si la llar continua complint els criteris d’assignació i, per tant, pot continuar percebent el descompte en la factura elèctrica. Enguany ja són 1.300 fa-

mílies les que s’han beneficiat d’aquesta renovació automàtica.

Endesa preveu que el col·lectiu de beneficiaris del bo social continuï creixent en els pròxims mesos amb la nova categoria per la creació d’una nova categoria de llars que poden accedir al denominat: Bo

Social de justícia energètica. Està dirigit a llars amb ingressos baixos particularment afectats per la crisi energètica. Aquesta nova categoria suposa l’aplicació d’un descompte del 40 % sobre el PVPC i estarà vigent fins al 31 de desembre del 2023.

A tall d’exemple, po-

den acollir-se al nou bo de justícia energètica, un adult amb una renda inferior a 16.213 euros anuals o una família de quatre membres amb una renda inferior a 26.751 euros anuals.

L’entrada en vigor del nou Reial decret llei 18/2022 també amplia els

descomptes i els prorroga fins al 31 de desembre del 2023. Així, per als consumidors vulnerables l’ajut passa del 60% al 65%, mentre que per als que es trobin en situació de vulnerabilitat severa s’amplia en un 10% més, de manera que passa del 70% al 80%.

A més, també s’incrementa el nombre de kilowatts hora (kWh) sobre els quals s’apliquen aquestes bonificacions, per la qual cosa el volum d’energia anual subjecta al descompte s’incrementa en un 15% i de forma proporcional a les persones que convisquin al mateix habitatge.

Premsa

❱ Un nou Real Decret del mes d’abril ha facilitat l’increment del col·lectiu de beneficiaris, ja que 1.300 persones no han hagut de fer cap tràmit per continuar gaudint de l’ajuda si continuen complint els criteris d’assignació definits pel Govern

Inverteixen més de 84.000 euros per netejar la llera del riu Ondara al seu pas pel nucli urbà

TÀRREGA I El riu Ondara al seu pas pel nucli urbà de Tàrrega torna a ser objecte d’una actuació de millora mediambiental amb l’objectiu de completar la neteja de la llera al seu pas pel nucli urbà. Després d’una significativa intervenció per desbrossar el curs del riu i plantar vegetació l’hivern passat, actualment s’actua en el tram del riu comprès entre la zona esportiva i el pont de l’avinguda de la Ronda. La iniciativa, que es duu a terme gràcies a una subvenció de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), vol eliminar la vegetació invasora i facilitar les tasques de manteniment de la llera. Els treballs han començat en el segment

del curs del riu situat a la zona esportiva de la capital de l’Urgell i permetran completar gairebé tota la neteja en el tram urbà de la ciutat.

Aquest projecte suposa

una inversió de 84.483 euros (IVA inclòs), sufragats per l’ACA mitjançant una ajuda que ascendeix a 79.525 euros i fons del consistori. L’empresa Ordenació Forestal SL s’en -

carrega de materialitzar les tasques. Els treballs possibilitaran controlar la presència de la canya Arundo donax , coneguda popularment com a canya americana, considerada una planta invasora. Es confia així a millorar la capacitat de drenatge de l’espai fluvial. També es retiraran restes de brossa i altres residus per facilitar el pas de l’aigua. El regidor d’Urbanisme de Tàrrega, Jose Luís Marín, ha assenyalat la importància d’aquest projecte, que dona continuïtat a les tasques per abordar els greus problemes de circulació del cabal amb taps de vegetació i brossa que presentava aquest tram de l’Ondara al seu pas pel nucli urbà.

Presenten nous calendaris per promocionar la Ruta Gastronòmica de la comarca

URGELL I Turisme Urgell ha editat 200 calendaris per promocionar la Ruta Gastronòmica de l’Urgell. Amb el lema l’Urgell, sabors que inspiren , s’hi poden trobar 22 receptes de plats elaborats amb productes de proximitat de l’Urgell, amb un codi QR. La Ruta Gastronòmica

de l’Urgell permet descobrir els atractius turístics, culturals i naturals, tot gaudint de la gastronomia i els productes locals

Per altra banda, també han dissenyat 500 blocs de notes i 500 bolígrafs per promocionar la Ruta Gastronòmica de l’Urgell.

La Soll acull la presentació d'un nou projecte d'habitatge cooperatiu de la mà de la Fundació La Dinamo

TÀRREGA I El pròxim dimarts 24 de gener a les 19.30 h de la tarda, La Soll acollirà la presentació d'un nou projecte d'habitatge cooperatiu a la capital de l'Urgell. La proposta sorgeix de La Dinamo, una fundació que vetlla per fomentar i promoure la implantació del model

d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús com una alternativa als models convencionals d'accés a l'habitatge, així com per normalitzar la seva existència.

La sessió té com a objectiu explicar què és el model d'habitatge cooperatiu en cessió d'ús i s'informarà del projecte que s'està im-

pulsant a Tàrrega. Tothom que hi estigui interessant.

L'accés a la presentació és obert a tothom interessat en aquest model d'habitatge que cada vegada guanya més adeptes.

Ponent Coopera, l'Ateneu Cooperatiu de les terres de Lleida, també ha col·laborat en la gestió de la iniciativa

Satanàs representat per una dona per primera vegada en 60 anys als Pastorets

TÀRREGA I Els dies 6, 7 i 8 el grup de teatre BAT va portar a l’escenari del Teatre l’Ateneu de Tàrrega la tradicional representació nadalenca ‘Els pastorets’, després de dos anys sense poder presentar-la al públic a causa de la pandèmia de la COVID-19.

La representació va ser tot un èxit, ja que va comptar amb una gran afluència de públic. Entre les novetats més destacables d’enguany és que per primera vegada el personatge de Satanàs ha estat representat per una dona, Mireia Ribó ha representat aquest paper al costat de Jaume Mora que ha fet de Lluquet, Raül Muñoz de Rovelló, Ale -

xandre Barquets de Llucifer i Anna Vila d’àngel Sant Miquel.

Els Pastorets és la representació, més emblemàtica de Catalunya i la que el grup de teatre BAT porta més anys fent, tot i que des de fa molts anys es representa bianualment. Amb un equip de 165 persones, “Els Pasto -

rets” de Folch i Torres, segueixen la trajectòria que es va començar fa anys amb la renovació d’escenografia, vestuari, caracteritzacions de personatges, tecnologia i efectes especials. Uns pastorets iguals però diferents. Amb la participació d’entitats targarines.

per promoure l'economia social, solidària i cooperativa a les terres de Lleida.

La Soll és un espai autogestionat i cooperatiu de Tàrrega. Neix amb la voluntat d’oferir un espai de trobada on crear sinergies, estimular l’esperit crític i generar debat constructiu i proactiu.

L’Ajuntament inicia les obres de reforma de la plaça de les Bòbiles

TÀRREGA I L’Ajuntament de Tàrrega inicia les obres de reforma de la plaça de les Bòbiles, un dels principals projectes que figuren a l’agenda d’actuacions urbanístiques. Els treballs suposaran una inversió de 214.827 euros, que es finançaran mitjançant la concertació d’un préstec a llarg termini, tal com es va aprovar en la sessió ordinària del Ple de Tàrrega del passat mes d’octubre. Gràcies a aquesta operació bancària, la capital de l’Urgell podrà executar les obres dins els terminis fixats a l’espera de resoldre la tramitació d’una subvenció per part de la Diputació de Lleida.

La plaça de les Bòbiles, situada a l’illa que conformen els carrers de Bellpuig, Pau Casals, Betlem i l’avinguda d’Ondara, serà objecte

d’una remodelació integral per esdevenir un espai arbrat de lleure i passeig amb un nou paviment granular. Serà una notable millora paisatgística que es completarà amb mobiliari urbà, jocs infantils i enllumenat públic. De 5.360 metres quadrats de superfície, la plaça disposarà de camins per a vianants, zones enjardinades i mig centenar de llocs d’estacionament gratuït distribuïts en dos espais delimitats amb arbustos

a prop dels carrers de Pau Casals i Bellpuig.

El projecte, que s’ha dividit en dos lots, preveu la plantació d’una vintena d’espècies d’arbres. El primer lot, corresponent als treballs de pavimentacions de terres, pavimentacions, jardineria i enllumenat de l’espai. El lot 2 contempla el subministrament i col·locació de mobiliari urbà i jocs infantils.

Aquestes actuacions tenen un cost total de 214.827 e

AJUNTAEMNT DE TÀRREGA

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

LA SOLL

GEMMA MARTÍNEZ MOIX

L’Ajuntament convoca la 2a edició de la beca dedicada al maldanenc Joaquim Capdevila

TÀRREGA I L’Ajuntament de Tàrrega convoca la segona edició de la Beca d’Estudis Humanístics i Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila, creada l’any 2021 pel Consell Comarcal de l’Urgell, el consistori targarí i l’Ajuntament de Maldà per perpetuar el record d’aquest lingüista i historiador lleidatà que esdevingué una de les figures destacades del pensament social i cultural del territori. El termini de recepció de propostes s’obre avui dimarts 3 de gener i finalitzarà el dia 26 d’aquest mes.

El projecte de recerca guanyador rebrà un premi de 1.500 euros i l’autor tindrà sis mesos per desenvolupar i presentar el treball final. El treball guanyador, juntament amb l’estudi premiat en la línia de la beca que convoca el Consell Comarcal de l’Urgell, es publicarà en la propera edició de “Quaderns d’URTX”, creats expressament per aquesta finalitat i vinculats a “URTX – Revista d’Humanitats de l’Urgell”. La Beca d’Estudis Humanístics i Ciències Socials Joaquim Capdevila i Capdevila està convocada pel Consell Comarcal de l’Urgell, l’Ajuntament de Tàrrega i l’Ajuntament de Maldà, amb la col·laboració de l’Arxiu Co-

marcal de l’Urgell i l’Institut d’Estudis Ilerdencs de la Diputació de Lleida i el patrocini de Lumsport. Té dues línies, cadascuna de les quals està dotada amb 1.500 euros. L’Ajuntament de Tàrrega convoca la primera línia per impulsar la producció d’estudis en el camp de les humanitats i les ciències socials en un sentit ampli (etnologia, patrimoni cultural, antropologia, arqueologia, literatura, lingüística, sociologia, filosofia, arts i creació o biografies transversals entre altres) en l’àmbit territorial de Tàrrega i les terres de Ponent. En paral·lel, la segona línia convocada pel Consell Comarcal de l’Urgell se centra en estudis de recerca

històrica i memòria en l’àmbit de la comarca i la seva àrea d’influència.

El projecte “Els habitants ibèrics, romans i tardoantics de Preixana. Estudi arqueològic del poblament al terme municipal de Preixana (Urgell) entre els segles VIè i VIIè”, obra de Montserrat Baiges Minguell, i el treball “Assistència mèdica a l’Urgell durant l’Edat Mitjana”, proposat per Guillem Roca Cabau, foren els guanyadors de la primera edició de la beca. Ambdós treballs de recerca es van publicar al primer número de “Quaderns d’URTX”, que va sortir al carrer la primavera de l’any passat. Especialista en sociologia històrica i semiòtica, Joa -

Léonie Martet guanya la Beca Josep Maria Bernat per a joves instrumentistes de cobla

BELLPUIG I

Diumenge, 8 de gener, a la tarda va tenir lloc al Teatre Armengol, el tradicional Concert de Reis amb la Bellpuig Cobla que després de dos anys, va retornar a la seva data habitual i que va servir també per tancar les festes nadalenques a Bellpuig.

En el marc d’aquest concert, es va fer el lliurament Beca Josep M. Bernat per a joves instrumentistes de cobla, una beca que es convoca amb la intenció de promoure l’estudi dels instruments que conformen la cobla, conjunt musical i característic del nostre país, i amb la voluntat d’honorar la memòria de qui fou un dels compositors de música per a cobla més em -

blemàtics i importants del segle XX.

Aquest any la Beca ha premiat a Léonie Martet, instrumentista de flabiol amb 2.000 € i ha atorgat un accèssit de 500 € a Oriol Martínez Floro, instrumentista de trompeta.

Durant l’acte la regidora de cultura Sandra Oriola va destacar la tasca de l’Escola de Música de Bellpuig en la formació de músics i concretament amb els ins-

truments de cobla i l’alcalde Jordi Estiarte, va llegir un comunicat de la Cobla Lo Castell en què els seus membres expliquen la decisió de dir adeu a la formació tot demanat un fort aplaudiment pels seus components per la tasca executada durant tots aquests anys.

El concert va culminar amb la interpretació de la peça Camins, en record de Jesús Ventura i Barnet.

quim Capdevila i Capdevila (1967 – 2017) esdevingué un prolífic investigador sobre la història de Maldà (el seu poble natal), Tàrrega i l’Urgell. La tasca de recerca que caracteritzà el seu treball, precisament, és el motor de la beca que duu el seu nom, la qual nasqué per promoure la producció d’estudis sobre les humanitats i les ciències socials.

Capdevila obtingué les llicenciatures en Filologia Catalana i en Psicologia i el Doctorat en Lingüística. Abocà tot aquest bagatge intel·lectual en nombrosos estudis historiogràfics, que enfocà de forma original fugint dels academicismes tradicionals. La seva trajectòria es fonamenta en la tasca d’arxiu i l’erudició investigadora sota el fil conductor de la identitat comunitària territorial. Publicà articles en diverses revistes i fou autor i editor de llibres sobre la història contemporània de Maldà, Tàrrega i la Catalunya occidental. En l’àmbit de l’ensenyament, exercí de professor de Lingüística, Semiòtica i Teoria de la Comunicació a la Universitat de Barcelona i a la Universitat de Lleida. L’estiu del 2017 moria, a l’edat de 50 anys, de manera sobtada.

Més de 470 alumnes han participat en Tallers de Reanimació Cardiopulmonar

PREIXANA I Durant aquests dos últims mesos de l’any 2022 l’EAP Tàrrega ha reprès els Tallers de Reanimació Cardiopulmonar (RCP) als centres educatius de Tàrrega, que van quedar aturats per causa de la pandèmia de la Covid-19. En total, han estat més de 470 alumnes, de 6è de primària i 4t d’ESO, de tots els centres educatius de la nostra ciutat. L’objectiu principal és que tots adquireixin els coneixements bàsics, tècniques i habilitats necessàries per reconèixer un pacient en aturada

cardiorespiratòria i realitzar les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP); a més a més, com que Tàrrega és una ciutat Cardioprotegida els alumnes de 4t d’ESO també han après a utilitzar un aparell de desfibril·lació automàtic (DEA).

Aquesta formació, gestionada a través del projecte Salut en Xarxa, és impartida i liderada per l’equip d’infermeria de l’EAP de Tàrrega, en la qual hi ha una part teòrica i una part pràctica on s’utilitzen maniquins i desfibril·ladors de formació.

AJUNTAMENT DE BELLPUIG

Donen el tret de sortida a la celebració del centenari del Teatre L’Amistat

MOLLERUSSA I Mollerussa celebra enguany el centenari de la construcció d’un dels seus equipaments més emblemàtics: el Teatre L’Amistat. Per aquest motiu, l’Ajuntament ha previst una programació cultural al llarg del 2023 per commemorar aquesta efemèride, una programació que tindrà el seu tret de sortida el pròxim 29 de gener a les 7 de la tarda amb una gala inaugural, la qual serà conduïda per la televisiva Ares Teixidó i comptarà amb l’actuació de Pedro, semifinalista de la primera edició del concurs Eufòria de TV3. L’entrada serà lliure perquè es vol que sigui un acte popular i participatiu per a tota la ciutadania.

Ho va explicar, dimarts 10 de gener, l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, acompanyat del regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo, els quals van presentar també el logo identificatiu de l’efemèride que manté el format del creat pel cen-

tenari de la Societat Recreativa L’Amistat però adaptat al teatre amb la imatge de dues màscares. Solsona també ha indicat que la programació prevista “a banda del component cultural i lúdic, també recorrerà el passat històric” incloent exposicions i altres activitats que es presentaran més endavant.

La gala comptarà també amb la participació de La

Cremallera Teatre, la qual presentarà un assortit de gags amb els quals es farà un recorregut per la història del teatre. Així mateix, també inclourà altres ingredients que ajudin a presentar què ha significat aquest equipament per a la ciutat. Val a dir que recentment el complex ha estat fruit d’una remodelació que ha afectat tant l’interior de la cafeteria com també la

façana d’aquesta, que precisament va estrenar la nova il·luminació el passat desembre. Així mateix, l’alcalde ha recordat que fa 20 anys es va dur a terme una rehabilitació integral del teatre respectant tots els elements més característics del conjunt com el manteniment del sistema de platea mòbil, que ja tenia l’antic teatre i del qual només n’hi ha un altre de similars característiques a tota Catalunya. A banda d’una programació cultural pensada per l’efemèride, també està previst enguany encarregar l’estudi per construir una campana acústica que permeti donar el teatre de la sonoritat pròpia d’un auditori, segons va indicar Solsona, el qual ha explicat que es tracta de donar sortida a una reivindicació que millori les audicions de música, sobretot clàssica. Així mateix, també es renovaran alguns elements de tapisseria, entre altres obres menors.

Congelen els impostos i taxes municipals del 2023

VILA-SANA I La bona salut financera de l’Ajuntament de VilaSana ha permès que en el proper exercici el consistori pugui congelar tots els impostos i taxes municipals. Així es desprèn dels pressupostos que es van aprovar en el ple de divendres, 30 de desembre. Uns pressupostos que, per aquest 2023, s’eleven als 984.017,38 euros, gairebé un 10% més que l’any anterior, quan aquests van ser de 897.796 euros.

A part de les despeses ordinàries, les diverses

partides pressupostàries inclouen les inversions en l’ampliació de grades del Pavelló amb 70.000 euros i l’adequació del consultori amb 11.000 euros.

Segons l’alcalde, Joan Sangrà, el fet de no apujar impostos “es deu a la bona salut financera del consistori que té uns comptes completament sanejats i sense cap deute”.

El pressupost ha estat aprovat pels membres del grup de govern de Junts per Vila-Sana, i amb el vot en contra del grup de l’oposició Independents per Vila-Sana.

Recuperen la tradicional representació dels

VILANOVA DE BELLPUIG I Dissabte, 7 de gener de 2023 a Vilanova de Bellpuig van poder gaudir de la tradicional representació dels Pastorets, una adaptació de l’obra de Josep M. Folch i Torres, la qual va comptar amb prop de 100 espectadors.

L’obra dels Pastorets, a Vilanova no només representa una actuació, representa

una tradició, representa cultura popular, representa cohesió social entre grups de diferents edats i entorns, representa integració de famílies nouvingudes i dona l’oportunitat a gent de totes les edats a introduir-se al món teatral i a cada edició descobrim més d’un nou talent amagat. Gràcies a la Pilar Torrades i el seu equip es va poder tirar endavant els Pastorets, un any

La Fiscalia arxiva una nova denúncia contra l’equip de Govern

VILA-SANA I El grup de l’oposició, “Independents per Vila-sana”, havia portat al ministeri fiscal la construcció d’equipaments pel municipi. Un cop feta una exhaustiva investigació per part de la policia judicial, s’afirma que no hi ha cap mena d’irregularitat per part de l’Ajuntament.

El ministeri fiscal va donar la raó a l’equip de govern de l’Ajuntament de Vilasana argumentant que, un cop examinada per

part de la policia judicial i el ministeri fiscal tota la documentació sol·licitada, amb relació als terrenys comprats on es van construir les piscines municipals, “no es van observar irregularitats, ni existeix anotació ni cap certificació que fossin de titularitat municipal”.

La fiscalia també afirma en la seva resolució que “tampoc existeixen irregularitats administratives en la subvenció de la Diputació del 2011”.

més, i amb total normalitat, sense les restriccions sanitàries de l’any passat marcades per la COVID que han permès recuperar la implicació de molta més gent del poble.

Aquest acte ha estat organitzat per l’Agrupació Sardanista i la Guineu Jove de Vilanova de Bellpuig i ha comptat amb la col·laboració de l’Ajuntament de Vilanova de Bellpuig.

Pastorets,

una adaptació de l’obra de Josep M. Folch i Torres

Comença la reforma d’un tram de l’avinguda Ermengol V

MOLLERUSSA I L’Ajuntament ha iniciat aquesta setmana les obres de reforma d’un tram de l’avinguda d’Ermengol V, en concret el que va des de l’avinguda de Jaume I i el carrer de Fondarella. Les porta a terme l’empresa Simó Farnell SL per un import de 10.055 euros i consisteixen l’arrencada del paviment de la vorera en la zona de l’arbrat per deixar lliure una franja de 3,20 metres per tal que els arbres no la tornin a malmetre i la reposició del paviment aixecat amb sauló. Ho ha explicat

aquest matí l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual ha indicat que un cop es comprovi que aquesta actuació soluciona el problema existent en aquesta avinguda s’ampliarà la reforma

en els altres trams que també presenten desperfectes.

L’alcalde s’ha referit també a les obres que s’estan duent a terme per reforma la vorera del carrer del Centre d’Atenció Primària, les quals

ha dit que van a bon ritme i que es preveu que durant la setmana entrant ja puguin estar enllestides. Així mateix, també ha dit que la passada setmana es va dur a terme una actuació per eliminar barreres arquitectòniques a la cruïlla del carrer d’Arbeca amb el carrer de Sant Jordi, una actuació que juntament amb la construcció de nous embornals per evacuació d’aigües en aquest punt han estat pressupostades en 9.665 euros i les porta a terme l’empresa Casimiro Parra.

AJUNTAMENT DE VILANOVA DE BELLPUIG

AJUNTAMENT DE MOLLERUSSA

WIKIPEDIA

L'alcalde, Marc Solsona i el regidor de Cultura, Joan Ramon Domingo a l'acte de presentació del cartell de la celebració.

Treballen pel reconeixement dels vestits de paper per la Unesco com a patrimoni

MOLLERUSSA I Mollerussa va tancar l’any amb el gran triomf de la 58a edició del Concurs dels Vestits de Paper. La celebració va donar el tret de sortida a l’articulació a l’articular d’una candidatura conjunta amb la ciutat portuguesa de Porto, la basca de Güeñes i Amposta perquè els vestits de paper siguin reconeguts per la Unesco com a Patrimoni immaterial de la Humanitat. Dissabte 17 de desembre, abans de la celebració, els

representants dels quatre organismes interessats a impulsar aquesta candidatura van dur a terme una reunió de treball amb l’objectiu de “posar les bases de treball i fer aquest salt de qualitat i de projecció de futur” per Mollerussa i el seu patrimoni cultural, tal com va afirmar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona. La gala, que va tenir lloc dissabte 17 a la nit al Teatre L’Amistat, va ser tot un èxit. Un vestit de núvia

inspirat en el de la boda de Farah Diva amb el Sha de Pèrsia dissenyat per Dior, fet per la Llar de Jubilats Juan Banyeres Cateura d’Alguaire; un altre confeccionat imitant l’efecte visual d’un niu d’abelles, de la modista d’Amposta Mireia Panisello; i un conjunt inspirat en la pel·lícula Gilda protagonitzada per Rita Hayworth, obra també de la Llar de Jubilats Juan Banyeres Cateura d’Alguaire van esdevenir les peces

guanyadores del 58è Concurs de Vestits de Paper, en les modalitats d’Època, Fantasia i Moda Actual, respectivament.

La gala va estar conduïda per la periodista i presentadora de televisió, Ruth Jiménez, i amenitzada amb l’actuació en directe del músic i compositor català, Manu Guix. En total va comptar amb 54 peces concursants de diferents punts de la geografia espanyola entre les tres categories.

Reben en donació un edifici de sis pisos al carrer Ferrer i Busquets

MOLLERUSSA I

L’Ajuntament de Mollerussa va acceptar en el Ple extraordinari que es va celebrar el passat dimecres 28 de desembre, la donació d’un edifici de sis pisos, ubicat al carrer de Ferrer i Busquets amb sortida a l’avinguda de Catalunya, per part de la congregació religiosa Cottolengo. L’immoble, que actualment té un usdefruit, està valorat en 543.633 euros i està previst que sigui destinat a ús residencial per a joves estudiants,

ja que s’ha calculat que la distribució permetrà habilitar 24 habitacions. Així ho va explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, el qual va afirmar que “és una bona notícia” per a la ciutat donada la demanda d’habitatge jove que hi ha al municipi.

L’immoble està compost per dos cossos d’edificis units, els quals tenen planta baixa destinada a magatzem i tres pisos cadascun amb un total de més de 1.200 metres quadrats de superfície construïda.

Aproven el projecte per remodelar el nou recinte firal per la 150a Fira de Sant Josep

ARXIU COMARQUES DE PONENT

MOLLERUSSA I

L’Ajuntament de Mollerussa va aprovar en el Ple extraordinari de dimecres, 28 de desembre, el projecte per remodelar el recinte firal amb l’objectiu de tenir-lo a punt de cara a la celebració del 150è aniversari de la Fira de Sant Josep. Les millores previstes compten amb un pressupost de 316.000 euros i consisteixen a adequar el pàrquing del Pavelló Firal per concentrar-hi l’espai expositiu destinat al saló del tractor i a la reubicació d’un sector de maquinària agríco -

la. Ho va explicar l’alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, qui va remarcar que “es tracta d’una obra necessària que marca un punt i a part en la remodelació del recinte firal”. Solsona va concretar que s’ha demanat ajuda a la Generalitat per poder fer front a aquesta adequació perquè pugui ser efectiva el 2023, ja que es vol aprofitar la celebració de l’efemèride per donar impuls al certamen potenciant-ne la professionalització. Així mateix, va indicar que la remodelació del recinte també implicarà l’arranja -

ment de la zona on està previst ubicar les atraccions lúdiques que acompanyen la fira, un arranjament

que està pressupostat en prop de 65.000 euros, cosa que significa una inversió directa de 400.000 euros

en total. Aquest va ser un dels punts de l’ordre del Ple en el qual també es va aprovar definitivament el pressupost municipal de cara al 2023 que ascendeix a 16.837.433 euros, una xifra que suposa un 8% més que en l’anterior exercici. En concret, el pressupost contempla una partida d‘1,9 M€ a inversions, dels quals 650.000 euros provenen de fons propis i 1,3 M € de subvencions. Entre les actuacions previstes destaca l’adequació per a Serveis Socials de les oficines de la que fou La Caixa (225.000

e ), l’ampliació del cementiri (30.000 e ), la millora del clavegueram del carrer del Nord (94.000 e ), les obres d’habilitació de l’Institut d’Emprenedoria (300.000 e ), l’arranjament del recinte firal (317.000 e ) o l’adequació de Cal Duch per transformar-lo en un espai juvenil i dinàmic (90.000 e ) i de Cal Castelló per adaptar-lo a les necessitats del centre residencial que es preveu construir (60.000 e), entre altres actuacions com la compra d’arbrat i de maquinària i utillatge per a parcs i jardins.

AJUNTAMENT

FOTOS: ASMAA R. BELLAHBIB

L’IEI dona la benvinguda a l’any nou amb la tercera entrega del concert ‘Preludi’

ARTESA DE SEGRE I

Artesa de Segre diumenge 8 de gener va esdevenir l’escenari de la tercera entrega de ‘Preludi’, el concert amb el qual l’Institut d’Estudis Ilerdencs dona la benvinguda a l’any des del 2021, sempre amb l’Orquestra Julià Carbonell de les Terres de Lleida com a protagonista.

En aquesta ocasió, ‘Preludi’ va adoptar el nom de ‘Preludi 23’ i l’epígraf de ‘So de somnis’ per oferir, davant el públic que es va aplegar al Cubbtural d’Artesa de Segre, un repertori basat en dues suites del compositor romàntic Piotr Ilitx Txaikovski com són ‘El Trencanous’ i ‘El Llac dels Cignes’.

‘So de somnis’ feia referència al paper de la música com a mitjà per deixar volar la imaginació i la fantasia, més enllà de les paraules i de les imatges, a les quals estem sovint més acostumats. Per plasmar aquesta voluntat en un programa simfònic, l’Orquestra Julià

Carbonell va oferir, sota la direcció d’Alfons Reverté, dues suites que tenen en comú ser la banda sonora de sengles ballets que ens acosten al món dels contes, de la fantasia i fins i tot dels somnis.

El concert va comptar amb la presència, entre d’altres, de Joan Talarn, president de la Diputació i de l’Institut d’Estudis Ilerdencs; d’Estefania Rufach, vicepresidenta segona de la Diputació i vi-

Joan Talarn en la seva intervenció, va remarcar que l’elecció d’Artesa de Segre com a escenari de ‘Preludi 23’ va obeir al fet que, l’estiu passat, aquesta localitat i altres poblacions properes de la Noguera es van veure colpides per diferents incendis. És per aquest motiu que l’IEI va voler donar la

benvinguda al nou any des d’aquest escenari i traslladar a tothom el seu desig de pau, felicitat i cultura, en aquesta ocasió a través d’una música que va convidar a somiar i a creure que un futur millor és possible. Tot plegat, va dir Joan Talarn, “per començar un cicle de 365 dies amb els millors dels ànims i les predisposicions”, i com a “símptoma de vitalitat i resiliència, la mateixa amb la qual vau defensar-vos fermament en el trist episodi dels focs de l’estiu passat”.

Joan Talarn va acabar la seva intervenció posant en valor “l’orgull de ser rural, de ser de poble, l’aposta per allò que és local, que és nostre i ens fa singulars”, en aquest personificat en Artesa de Segre, “un dels municipis que representa què és viure al món rural, amb 20 nuclis de població més la capital en un terme municipal molt gran amb una baixa densitat de població”.

Perdonen un deute de més de 48.000 euros a un hoteler

TORRELAMEU I

El jutjat de Primera Instància número 6 de Lleida (mercantil) ha perdonat un deute de 48.209,44 euros a un hoteler de Torrelameu que es va veure obligat a tancar el seu negoci a causa de la crisi provocada per la pandèmia. Es tracta d’un altre cas on s’ha aplicat la Llei de la segona oportunitat. Segons expliquen els advocats de l’home, representat pel despatx

agramuntí Bergadà Asociados, l’empresari va haver de tancar el negoci i declarar-se insolvent, ja que va perdre tots els seus estalvis i no va poder pagar els proveïdors. El concurs es va presentar el 17 d’octubre i el jutge li va concedir el benefici de llei de la segona oportunitat el 5 de desembre, perdonant-li tots els deutes, en considerar que no va actuar amb mala fe.

Les Paraules de Montgai, impulsada per Lo Carreró de Montgai, converteix el municipi en un espai ple de creativitat i art

MONTGAI I

Montgai ha tancat l’any amb 15 noves paraules il·lustrades per diferents façanes de les cases del municipi. Aquesta actuació entra dins del projecte Les Paraules de Montgai, impulsat per Lo Carreró de Montgai, una iniciativa a través de la qual els ciutadans i ciutadanes del poble elegeixen de forma parti -

cipativa les paraules que, per a ells i elles, defineixen Montgai. Aquesta és la 3a edició que es realitza d’aquest projecte, sumant les 15 noves paraules, ja hi ha un total de 46 paraules, cadascuna il·lustrada amb un dibuix. Tot plegat conforma una ruta turística per la població on els visitants podran seguir-la i veure-les a les

façanes de les cases que han participat en aquest projecte. Aquesta fase és finançada pel Pla d’Igualtat de la Diputació de Lleida i fons propis de l’Ajuntament de Montgai. Algunes de les Paraules són: Pau, Farmàcia, Ferreria, Cabana, Valentia, Cooperativa… l’artista encarregat d’aquesta tercera fase és el balaguerí Jordi Tordera.

El cost total de l’actuació és de 5.800 e , on també s’han consolidat els murals existents, on la dona és la principal protagonista, ja que s’han prioritzat els noms femenins.

La Paeria disposava d’un díptic turístic on es podia consultar una ruta amb 31 paraules, tot i que preveuen ampliar-lo, per afegir-les totes.

Finalitzen les obres de millora a l’entorn de l’Església i el Castell de Sant Pere

PREIXENS I

Al nucli de Preixens, municipi de la Noguera, s’hi troben, a poca distància l’un de l’altre, dos elements patrimonials de rellevància: el castell i l’església de Sant Pere, als quals la Diputació de Lleida hi havia iniciat obres de millora del paviment del seu entorn i que tot just acaben de finalitzar. L’objectiu d’aquesta millora és dignificar l’accés d’aquests dos monuments i aconseguir millorar la percepció estètica del nucli

antic del poble. Entorn d’aquests dos elements, s’hi va construir l’actual poble, primer a través dels ravals, i posteriorment —ja en època moderna— el nucli es va començar a expandir en direcció al camí principal (actual carretera), configurant-se ja en el segle XX tal com es coneix en l’actualitat. La part més antiga correspon al sector entre el castell i l’església, que també des d’un punt de vista arquitectònic és on es troben els elements un bon estat de conserva -

ció, l’entorn entre aquests dos monuments no era el més adequat per poder visitar el conjunt patrimonial. En aquest sentit, l’objectiu d’aquesta actuació, que ha consistit principalment en la substitució del paviment de calçada per formigó, l’adequació de la xarxa d’aigua potable, la millora de la façana de l’església i l’adequació de l’escala i rampa; ha servit per dignificar l’entorn de l’església i el castell, per tal millorar la percepció estètica del nucli antic, i de l’espai que rep més

visites del nucli urbà de Preixens.

Aquesta actuació, inclosa en el projecte del patronat de Promoció Econòmica ‘Paisatges de Ponent’, ha estat cofinançada per la Diputació de Lleida i l’Ajuntament de Preixens amb fons FEDER, amb un import d’adjudicació de 43.462,74 E i ajudarà a convertir el municipi de Preixens en un reclam turístic, convertint-se en un element força rellevant dins de l’oferta patrimonial de la Noguera.

AJUNTAMENT DE MONTGAI

cepresidenta de l’IEI; Juanjo Ardanuy, director de l’IEI; i Maria Cusola, alcaldessa d’Artesa de Segre.

PAERIA DE BALAGUER

LAURA CORTÉS (ARXIU ACN)

Església Sant Pere de Preixens

La Paeria contempla implementar el funcionament de les caldes de Montbui

BALAGUER I Dilluns dia 9 de gener membres del govern municipal van fer una visita institucional a l'Ajuntament de Caldes de Montbui, per tractar diferents temes que s’estan treballant des de la Paeria de Balaguer. La delegació institucional, formada per Jordi Ignasi Vidal, paer en cap de Balaguer; Xavier Castellà, paer de Medi, Sostenibilitat i Salut; Ester Guarné, paera de Promoció Econòmica i Ocupació; i Kevin Bruque, paer de Govern Obert, Serveis municipals i Afers Socials, va estar encapçalada per Isidre Pineda, alcalde de Caldes de Montbui, Jordi Martín, regidor d'Acció Climàtica, i la Primera Tinent d'Alcalde, Núria Carné. La delegació de la Paeria de Balaguer va visitar l'Ajuntament de Caldes de Montbui per obtenir informació sobre com estan treballant des de la Comunitat Energètica Local de Caldes de Montbui, i per poder implementar aquesta mesura a la ciutat de Balaguer.

Actualment, l'Ajuntament de Caldes de Montbui és capdavanter a l'Estat en l'àmbit de les comunitats energètiques locals, i a Catalunya té la capacitat més gran de plaques solars instal·lades al municipi. La ciutat té un centenar de famílies que ja han començat a descomptar de la seva factura de la llum el rendiment energètic de les plaques solars instal·lades a cobertes d’equipaments municipals, fet que els ha

permès reduir fins a un 50% la factura de la llum i, pròximament, podran incorporar un model híbrid amb finançament públic i privat per augmentar la seva capacitat.

La Paeria ja ha adjudicat la primera instal·lació de plaques fotovoltaiques que permetrà generar una potència de 50,5 kWp i que tindrà un cost de 47.574,06. Aquesta nova instal·lació permetrà abastir l'energia elèctrica que consumeixen

els edificis d'Inpacsa, la llar d'infants dels Putxinel·lis i el Gaspar de Portolà. Pròximament, es farà una segona instal·lació amb una potència prevista de 97,7 kWp al Pavelló del 1r d'Octubre. Si tot va bé, amb aquesta iniciativa, la Paeria de Balaguer podrà iniciar el camí cap a la creació de la Comunitat Energètica Local de Balaguer. Prèviament, caldrà fer totes les passes per poder tirar endavant aquest ambiciós projecte.

El Ple del Consell Comarcal aprova inicialment el pressupost general per a l’exercici 2023

NOGUERA I El Ple del Consell Comarcal de la Noguera, en la sessió extraordinària del 9 de gener de 2023, ha aprovat inicialment el pressupost general per a l’exercici 2023. Amb un import total d’11.913.736, 53 e , un 5% més que l’any 2022, el pressupost comarcal del 2023 incrementa la despesa en l’àrea dels Serveis Socials per ampliar i reforçar l’atenció a la gent gran i els serveis d’orientació i acompanyament a famílies. Pel que fa als serveis als

ajuntaments, suma una nova plaça al Servei d’Assistència Tècnica (SAT), amb un total de 6, per exercir les funcions de Secretaria i Intervenció als ajuntaments de la Noguera que no disposen de personal propi.

En l’àmbit de l’impuls a actuacions d’eficiència energètica i energies renovables, inclou l’Oficina Comarcal de Transició Energètica de la Noguera, que ha d’estar activa durant 2 anys.

En inversions, destaca la construcció de la nova

deixalleria a Ponts, amb un pressupost de 184.023,55 € , subvencionat al 80% per l’Agència de Residus de Catalunya.

Altres acords adoptats en la sessió plenària han es -

tat l’aprovació del conveni amb l’Institut Català de les Dones per prestar el Servei d’Informació i Atenció a les Dones i impulsar polítiques d’igualtat fins a l’any 2025 inclòs.

Demanen 12 anys de presó a un noi per violar la seva cosina de 10 anys

NOGUERA I La fiscalia demana 12 anys de presó a un noi acusat de violar de manera reiterada la seva cosina. Les agressions sexuals van començar el 2020, quan l’acusat tenia 26 anys i la nena 10 i es van allargar fins a l’estiu de 2021, quan la menor va quedar embarassada i va interrompre voluntàriament l’embaràs. Segons l’escrit del ministeri públic, tots dos vivien a casa dels pares de la nena, a la comarca de la Noguera, i quan la menor es negava a mantenir relacions sexuals amb ell, l’acusat la bufete-

java i l’amenaçava dient-li que li faria mal si li ho explicava als pares. El judici es farà a l’Audiència de Lleida el 12 de gener.

El jove, que hauria reconegut els fets en la seu judicial, està acusat d’un delicte continuat d’agressió sexual a un/a menor de 16 anys. A més de la pena de presó, la fiscalia demana que se li prohibeixi acostar-se o comunicar-se amb la nena durant un període de 10 anys superior a la pena imposada, que se li imposin 5 anys de llibertat vigilada i que la indemnitzi amb 30.000 euros.

Construeixen un mur a la zona esportiva

BUTSÈNIT D'URGELL I

L’Ajuntament de Montgai ha realitzat a la zona esportiva de Butsènit d'Urgell un mur d’escullera de pedra, per tal d’estabilitzar el terraplè existent, ja que quan hi ha pluges les terres ocupen part del pàrquing dificultant l’aparcament dels

vehicles.

Dintre d'aquesta actuació hi ha part de canalització de les aigües de pluja del carrer superior.

El pressupost destinat a l'obra és de 18.676,36 e L’empresa adjudicatària és Construccions Eroles-Esteve de Montgai.

PAERIA DE BALAGUER

CONSELL COMARCAL DE LA NOGUERA

AJUNTAMENT DE MONTGAI

Els Tres Tombs de Sant Antoni de Balaguer enceten el calendari

La importància d’aquestes festes a Catalunya es fa palesa en el gran nombre de localitats que

PONENT I

Just quan s’acaben les festes nadalenques arriba una nova data al calendari, les Festes de Sant Antoni o els Tres Tombs, que la majoria de localitats celebren pels volts del 17 de gener, tot i que n'hi ha alguna que ho celebra més tard.

La importància d’aquestes festes a Catalunya es fa palesa amb el gran nombre de localitats que la celebren. Fins i tot en plena pandèmia, els anys 2021 i 2022, moltes localitats van insistir a tirar endavant la celebració, adaptant-la a totes les restriccions necessàries. I és que les Festes de Sant Antoni són les festes més celebrades en territoris de parla catalana, i formen part del patrimoni cultural i històric del país.

Aquestes festes se celebren, com bé diu el seu nom, en honor de Sant Antoni Abat, patró dels animals, els quals són els protagonistes de la celebració, en especials els animals de camp: cavalls, burros i mules.

L’acte central de la celebració és la cavalcada que els animals de càrrega fan pels carrers centrals de les diferents localitats, arrossegant diferents carruatges. Val a dir que fan el mateix recorregut tres cops, per aquest motiu s'anomenen Tres Tombs o també Passades, Beneïdes i Passant.

Anteriorment, les tres voltes es feien al voltant d’una foguera, però amb l’arribada del cristianisme es van

començar a fer al voltant de l’església de Sant Antoni o de la imatge del sant. Llavors també es feien diferents rituals per beneir els animals, hi havia gent que també portava les seves mascotes perquè fossin beneïdes.

Un altre dels factors que demostra el seu gran arrelament als territoris de parla catalana és que després de la desaparició dels animals de tir del nucli de les poblacions, encara es continua celebrant, fins i tot a les grans ciutats, com Barcelona, on pràcticament no hi ha animals de camp.

ELS TRES TOMBS DE SANT ANTONI ABAT DE BALAGUER

La Confraria de Sant Antoni s’encarrega d’organitzar la celebració de la festa de Sant Antoni Abat, que és de les poques localitats que la celebren en la data que toca, donant el tret de sortida a aquesta festivitat.

Els actes principals normalment es desenvolupen el 17 al matí, tot i que el dia abans, a les 12 del migdia, es fa el repic general del campanar.

El dia 17 a les 7 del matí es duu a terme el repic de les campanes i a les 8 la benedicció dels panets. Seguidament, a les 9 del matí es realitza la missa a l'altar del Sant i, a les 11, la missa solemne a l'Església de Sant Josep.

A les 12 del migdia es fan els tradicionals Tres Tombs

a la plaça del Mercadal. Habitualment, primer passen les carrosses concursants i després els tractors i la resta de maquinària. A l'inici del tercer tomb els tractoristes són obsequiats amb un present. Durant els tres tombs, també es duu a terme l’acte de benedicció dels animals.

Normalment, pel que fa als premis de les carrosses, la guanyadora s'endú 300 euros i el trofeu. La segona i la tercera també reben trofeus, a més de 210 i 150 euros, respectivament. La resta de carrosses participants reben 80 euros.

La festivitat també es complementa amb altres activitats culturals per a tothom qui hi vulgui participar.

ELS TRES TOMBS DE SANT ANTONI ABAD DE TÀRREGA

L’actual festa dels Tres Tombs a Tàrrega comença ja la vigília amb un pregoner que es passeja pels carrers del centre de la ciutat juntament amb Lo Tossino i els Tossinaries, al so de gralles i tabals anunciant la festa i el concurs del Caga-Garrí.

El dia dels Tres Tombs, el darrer diumenge del mes de gener, s’inicia amb un esmorzar tradicional i un mercat artesanal a la plaça del Carme. S’ofereix també una cercavila per rebre el pendonista de l’any, que encapçalarà el seguici dels Tres Tombs. Al migdia té lloc la benedicció de la comitiva a la plaça de Sant Antoni,

des d’on es dirigeix cap a la plaça del Carme. En aquest cèntric indret el públic gaudeix dels Tres Tombs amb la presència de carrosses, muntures, carruatges i exponents de cultura popular com La Fal·lera Gegantera, els Nans, Lo Tossino i els Cavallets de Guixanet. Centres escolars i entitats exhibeixen creacions plàstiques de gran qualitat, d’entre les quals es concedeixen premis de temàtica agrícola i de temàtica lliure.

ELS TRES TOMBS DE SANT ANTONI ABAT D'ANGLESOLA

Els Tres Tombs d’Anglesola es va recuperar fa 39 anys, l’any 1984, per part de la Societat de Sant Antoni Abat. I el que va començar

ESTELA CANALES

BALAGUER I Els tractors arribant a la plaça del Mercadal

TÀRREGA I Els cavalls donant els tres tombs a la ciutat.

ANGLESOLA I Cavalls desfilant pels carrers del poble.

calendari de les festivitats catalanes

que la celebren.

essent una celebració religiosa, es va convertir en una de les festes ponentines més reconegudes per Catalunya. Tot i que l’acte central, com a tot arreu, és la cavalcada dels animals de tir, van convertir aquest esdeveniment en un espai amb un gran caràcter medieval, ple d’activitats culturals per a tots els gustos i públics, hípica, dibuix, compra i venda d’animals de camp, exposicions, paradetes, tallers, teatre… Anglesola celebra aquesta festivitat, a diferència de la majoria de localitats, a mitjans d'abril, ja que d’aquesta forma no coincideix amb

els altres.

D’altra banda, cada any se sorteja el tradicional carro de fato carregat de productes del camp. I a més, cal destacar que en aquest petit poble es troba el carro més gran de tot Catalunya, que està exposat a l’espai del carro que hi ha la població. Aquest carro fa 7,2 metres de llargada, 3,8 metres d’alçada i 1,84 metres d’amplada. Les rodes tenen un diàmetre d'1,65 metres i aquest té una capacitat de càrrega de 5.500 quilos. Per poder fer els Tres Tombs necessita cinc animals per estirar-lo, ja que el passegen carregat.

SANT ANTONI ABAT

Sant Antoni Abat, també conegut com a sant Antoni el Gran, sant Antoni del porquet o sant Antoni dels ases és el patró dels animals, dels pagesos i dels traginers. Fou d’origen egipci, i pertanyia a una família molt benestant. Les diferents llegendes sobre la seva vida expliquen que quan tenia 20 anys se li van morir els pares, va repartir tota la seva fortuna entre els pobres i se'n va anar a la muntanya a fer d’ermità. Hi ha moltes històries que relaten les seves lluites contra les temptacions diabòliques enmig del seu ascetisme rigorós. Arreu d’Europa se’l representa sempre acompanyat d’un porquet, amb una campana, un bàcul en forma de Tau -una lletra de l’alfabet grec- i rodejat de foc.

És reconegut per les diverses llegendes que narren la seva vida, i que intenten donar sentit a tots els elements que el representen. Diverses llegendes conten que el porquet se’l va trobar ferit quan va arribar a Barcelona, i el va sanar; l’animal, com a agraïment, no es va voler separar mai més del Sant. També hi ha llegendes que detallen com ell i el porquet que l’acompanya van entrar als inferns i van aconseguir treure’n el foc perquè els humans se’n poguessin servir.

Va viure entre els segles II i IV dC, i morí el dia en què se'l commemora actualment, el 17 de gener.

ARXIU COMARQUES

ARXIU COMARQUES

ARXIU COMARQUES

ARXIU COMARQUES

Els Cellers del Pirineu presentaran les seves noves anyades en una gran festa de vins

TURISMECATALUNYA.CAT

SORT I La Creu Roja del Pallars Jussà amb la collaboració de l’Oficina Comarcal de Consum han portat a terme aquests dies la campanya solidària “Els seus drets en joc” de recollida de joguines, que cada any permet fer arribar la il·lusió a les nenes i els nens de famílies desafavorides de la comarca. Aquesta campanya compta amb la col·laboració de tots els centres escolars de primària de la comarca que durant el mes de desembre han rebut les donacions de joguines de nens i nenes. On més intensament s’ha viscut la campanya ha estat al centre de les Claretianes de Tremp on s’han recollit gairebé el 90% de les jo -

guines.

Entre els objectius de la campanya hi ha el de promoure la solidaritat entre els infants i alhora promoure el consum responsable i evitar actituds com la compra compulsiva.

Per complir amb aquest caràcter educatiu i solidari que busca la campanya, totes les joguines recollides compleixen tres requisits fonamentals no ser sexistes ni bèl·liques i totes són noves. D’aquesta for-

ma aquest serà realment un acte solidari donat que, tal com diu la mateixa campanya, tots els nens tenen dret a una joguina nova perquè no hi ha una infància de primera categoria i una de segona.

El president de Consell Comarcal del Pallars Jussà, Josep M. Mullol, ha volgut agrair el paper que tenen educadores i educadors dels centres escolars de la comarca en la sensibilització de nens i nenes cap a la solidaritat i la igualtat.

La Creu Roja farà arribar els pròxims dies les joguines recollides a nens i nenes de famílies desafavorides de la comarca de forma que cap infant es quedi sense una joguina nova aquestes festes.

Condemnen a 2 anys i mig de presó un de petonejar una nena d’11 anys

TREMP I L’Audiència de Lleida ha condemnat a dos anys i mig de presó un home que el 2019, quan ell tenia 58 anys, va fer un petó a la boca a una nena d’11 anys en un portal a Tremp. L’home estava acusat de dos abusos sexuals però la Sala l’ha absolt de l’altre, a una altra menor d’11 anys que va denunciar que li va tocar els pits en una mesquita, també a la capital del Pallars Jussà. A més de la pena de presó pel primer abús sexual a menor de 16 anys, l’Audiència el condemna a un any de llibertat vigilada quan surti de la presó, li prohibeix tre -

ballar en qualsevol feina que impliqui el contacte amb menors durant 5 anys i mig i a indemnitzar la nena amb 1.500 euros per danys morals. El judici es va fer el 17 de novembre de 2022. En les seves declaracions, les dues nenes, que llavors tenien 14 anys, van explicar com l’acusat les va abordar a Tremp.

L’acusat va negar els fets en el judici i la psicòloga de l’EATAV va declarar que considerava “creïble” el relat de totes dues. La defensa demanava l’absolució i la fiscalia 3 anys de presó per cada delicte d’abús sexual.

El Comerç Associat (CAT) clou la campanya nadalenca amb un gran èxit i el lliurament de la televisió que es van sortejar

TREMP I El dia 4 de gener va concloure la campanya de Nadal que ha organitzat el Comerç Associat de Tremp. La proposta de l’entitat per a aquestes festes ha estat un calendari d’activitats organitzades a l’entorn comercial i enllaçades amb un petit tren urbà, que ha estat en funcionament des del 22 de desembre, oferint un circuit circular a la clientela dels establiments adherits al CAT.

L’últim dia de campanya

va tenir lloc el sorteig del televisor entre totes les butlletes de compra recollides. El premi va ser per a Pilar Mitjana i l’establiment que el va repartir va ser Carnisseria Castilló. Aquesta campanya ha generat molta expectació i ha mobilitzat la ciutadania al llarg de la temporada de Nadal. En total, entre tiquets venuts i obsequiats als clients, s’han gaudit 1800 passejades. La Junta de l’associació, valora positivament la campanya que malgrat ser costosa i

L’estació d'esquí demana més suport per continuar funcionant

TAVASCAN I A causa de la manca de precipitacions en forma de neu d'aquest mes de desembre i inicis de gener, l'estació municipal de Tavascan s'ha vist obligada a no poder obrir les seves pistes durant les festes de Nadal i Reis.

Aquestes festes, sumades al Pont de la Puríssima, suposen més de la meitat de la facturació de tota la temporada, i no poder obrir implica un dany irreparable de cara a aquest hivern 2022-23.

La gestió de l'Estació la -

menta que s'han quedat “molt a prop d'obrir, ja que el gruix era pràcticament el necessari, així que amb molt poca producció de neu, s'haguessin pogut obrir les pistes”. Així ho demostra el fet que, la zona de debutants, sí que es va poder obrir, ja que és l'única zona de l'estació on sí que hi ha canons de neu. No poder obrir fa que més del 60% de la plantilla necessària per fer funcionar l'Estació, continuï sense estar contractada, agreujant la situació de precarietat dels treballadors.

suposar un esforç més als comerços i serveis a l’hora de gestionar la demanda,

sinó també per la collaboració que ha tingut de nombroses entitats de Tremp que han participat en diverses activitats al llarg de l’edició; és el cas de la colla de Diables lo Peirot, la Casa del Sol Naixent, el grup de gòspel Go Go Pallars o l’Orfeó de Tremp, entre altres.

Aquesta campanya ha comptat amb la collaboració de l’Ajuntament de Tremp i del Consell Comarcal del Pallars Jussà.

Contracten a 6 persones en dues noves línies del programa “Treball i Formació”

TREMP I El Consell Comarcal del Pallars Jussà inicia dues noves línies dins del programa de Treball i Formació que han suposat la contractació de 6 persones durant el darrer trimestre de 2022 per un període de 12 mesos. Aquestes dues noves convocatòries impulsades pel SOC tenen com a objectiu facilitar a les persones en situació d’atur amb més dificultats d’accedir al mercat de treball o allunyades d’aquest mercat per les dificultats d’accedir-hi, la

millora de la seva ocupabilitat, facilitant-los competències professionals mitjançant la subscripció d’un contracte laboral amb el desenvolupament d’unes tasques professionals, i amb l’adquisició de competències bàsiques. Els participants en aquest programa donaran suport a diferents tasques en equipaments comarcals, espais naturals, senders i disposaran d’un d’acompanyament que els facilitarà suport, dirigir-les i guiar-les durant l’execució d’aquest. Des de l’any 2013 que el

-

estan

ha afavorit la compra de proximitat i ha ajudat a fixar despesa al municipi.

AJUNTAMENT DE TREMP

CONSELL COMARCAL DEL PALLARS JUSSÀ

El CAT es mostra satisfet, no només amb els resultats de la campanya,

Consell implementa aquest tipus d’accions, que sumen un total de 161 persones contractades. Paral·lelament i mitjançant altres línies del programa,

treballant actual

ment 13 persones, 4 de les quals, finalitzen els seus contractes a finals d’any o durant el primer trimestre del 2023.

El Consell Comarcal posa en marxa una Oficina Comarcal de Transició Energètica

BORGES BLANQUES I

El Consell Comarcal de les Garrigues ha posat en marxa l’Oficina Comarcal de Transició Energètica, un nou agent al territori per ajudar a ajuntaments, empreses i particulars a impulsar la transició energètica cap a un model energètic descentralitzat i renovable. Entre les accions de l’oficina, destaquen l’assessorament en la implementació de sistemes d’autoconsum basats en energia renovable o en la tramitació de subvencions per a la millora de l’eficiència energètica.

Amb l’objectiu de difondre les seves tasques, es realitzaran jornades informatives i sessions de treball arreu de la comarca sobre eficiència energètica. Els ciutadans, empreses i ajuntaments podran adreçar-se a l’oficina per conèixer mesures d’eficiència energètica i estalvi energètic, per optimitzar els consums en casos particulars, així com per tramitar subvencions o instal·lar sistemes d’energia renovable, com ara plaques solars. L’oficina compta amb una

tècnica especialitzada en projectes d’eficiència energètica i d’impuls de les energies renovables, Helena Sánchez, per tal de promoure projectes d’energia verda destinats a consistoris, empreses i particulars. Les sol·licituds d’assessorament s’hauran de tramitar mitjançant el correu transicio@garrigues.cat o el telèfon / WhatsApp 615816318. Un cop les peticions s’hagin rebut, es concretarà cita prèvia per atendre-les. Aquest nou ens, ubicat a la seu del Consell Comarcal, estudiarà el potencial

renovable dels municipis i els sectors primari, serveis i industrial per assolir els objectius previstos en la Perspectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), amb el finançament de l’Institut Català de l’Energia (ICAEN). De fet, també actuarà com a agent interlocutor amb aquesta entitat perquè els municipis desenvolupin el Pla territorial per a la implantació de les installacions d’energies renovables a Catalunya (PLATER). El president del Consell Comarcal, Jaume Setó, recorda que “el Consell Comarcal treballem per

implantar mesures que s’alineïn amb els objectius de sostenibilitat i transició energètica i, per exemple, ja comptem amb un projecte redactat per a la implementació de sistemes d’energia fotovoltaica per a l’autoconsum elèctric. La creació de l’Oficina per a la Transició Energètica és un pas més per contribuir a implantar aquestes mesures per ser més eficients energèticament arreu de la comarca”. Una actuació que també s’alinea amb els objectius de sostenibilitat i transició energètica.

L’Aran, el primer nadó de la regió sanitària Alt Pirineu i Aran

VIELHA I L’Aran és el primer nadó del 2023 nascut a la regió sanitària Alt Pirineu i Aran. El nen va pesar 3,300 kg i va nàixer l’Hospital Comarcal del Pallars, a Tremp, el dia 2 de gener a les 09.04 hores. Els seus pares, la Marina i el Lluís, resideixen a la capital del Pallars Jussà. El nadó més primerenc de la demarcació de Lleida va ser el Pau. Va néixer l’1 de gener a les 02.15 hores a l’Hospital Universitari Arnau de Vi -

lanova de Lleida (RS Lleida), amb un pes de 3,180 kg.

Els seus pares, l’Íngrid i el Carlos, són de les Borges Blanques, la capital de les Garrigues.

Amb l’arribada avui de l’Aran, a totes les regions sanitàries ja ha nascut el primer nadó. El més matiner de Catalunya va ser el Zakaria, que va néixer l’Hospital de Palamós (RS Girona) just amb les primeres campanades, a les 00.01 h.

El van seguir el Yousaff a l’Hospital Verge de la Cinta

de Tortosa (RS Terres de l’Ebre) a les; l’Àlex Adrian a l’hospital Germans Trias de Badalona (RS Metropolitana Nord); l’Abdul Jabbar a l’Hospital de Mar de Barcelona; la Dayla Mia, a l’hospital Sant Joan de Déu d’Esplugues (RS Metropolitana Sud); el Pau, a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova; la Jasmin al Pius Hospital de Valls (RS Tarragona) i el Mouhamed a l’Hospital Universitari de Vic (RS Catalunya Central) a les 12.50 hores.

L’Ajuntament ha atorgat 84 subvencions al veïnat i 60 a diferents entitats

BORGES BLANQUES I

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha atorgat aquest 2022 un total de 84 subvencions entre les veïnes i els veïns i un total de seixanta ajuts per a les diferents entitats, associacions, agrupacions i iniciatives del municipi que les han sol·licitat. En concret, les ajudes al veïnat han tingut un import de 55.587,94 euros i han servit per ajudar a finançar la implantació i la renovació d’establiments comercials i negocis a la capital de les Garrigues, per incentivar la contractació de personal, així com la transformació digital del comerç i la restauració borgenca. Igualment, el consistori ha ofert subvencions, d’una

banda, a les persones joves del municipi per a la rehabilitació dels seus habitatges i, de l’altra, destinades a les persones grans per finançar el servei de teleassistència. Pel que fa a les subvencions a entitats, s’han atorgat 186.016 euros a seixanta associacions i iniciatives sol·licitants.

L’alcaldessa de les Borges, Núria Palau, ha detallat que aquest 2022 s’han atorgat totes les ajudes que han arribat al consistori i que complien amb els requisits. Igualment, Palau ha destacat el gran èxit dels ajuts per a la contractació de personal, que han utilitzat tota la partida, amb 15.000 euros en ajuts per a 15 empreses borgenques.

Un lavabo públic per al Terrall, la proposta guanyadora dels Pressupostos Participatius

BORGES BLANQUES I

L’Ajuntament de les Borges Blanques ha anunciat que la construcció d’un lavabo públic al parc del Terrall ha estat la proposta guanyadora d’aquesta edició dels Pressupostos Participatius 2022-2023 de la capital de les Garrigues. Està previst que la iniciativa, que ha rebut un total de 83 suports, s’executi durant aquest 2023.

La capital garriguenca ha finalitzat la fase de votacions dels seus tercers pressupostos participatius amb un total de 410 suports, entre totes les iniciatives que s’han votat. La proposta més votada ha estat la construcció d’un lavabo públic al parc del Terrall, una iniciativa que ha rebut 83 vots a favor,

seguida de la proposta per posar més papereres, bancs i arbres per millorar l’ombra als carrers més amples de les Borges, que ha rebut 74 vots. Igualment, destaca la proposta per millorar els vestidors de les piscines municipals, amb 68 suports.

Els ciutadans majors de 16 anys empadronats a la

localitat van poder votar fins a tres propostes finals entre les vuit que van quedar finalistes. El procés va ser organitzat per l’Ajuntament de les Borges Blanques, que aquest any va formar part del pla pilot de la plataforma Decidim Catalunya a les comarques de Lleida i Tarragona.

CONSELL COMARCAL DE LES GARRIGUES

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

Presenten el cartell i les novetats de la nova temporada de La Passió

GUISSONA I Diumenge

8 de gener, van presentar el cartell que representarà la nova temporada de La Passió de Cervera. L’acte va tinir lloc al Gran Teatre de la Passió i va estar encapçalat pel president del patronat de la Passió, Xavier Cañabate Llobet, Gemma Pala, membre de l’equip directiu, i la dissenyadora del cartell, Anna Domenjó.

L’artista, Anna Domenjó, ha explicat la simbologia de tots els elements del cartell, que com va dir «és un cartell molt minimalista, només apareixen les lletres de la passió, ja que he volgut sintetitzar i donar molta força al missatge de l’obra». Ha escollit uns tons i colors que volen fer referència a la vida amb l’ús del color vermell i simbolitzant la sang, i, la tonalitat lilosa es refereix al vi del Sant Sopar.

A la vegada, aquests dos tons s’uneixen en algunes parts simbolitzant la comunió. La tonalitat marronosa

del fons del cartell, fa referència al paper vell, fent patent l’antiguitat d’aquesta representació. Finalment, els elements iconogràfics estan pintats de blanc volent simbolitzar la llum de la resurrecció.

Gemma Pala, en representació dels altres dos directors, David Mora i la Mariona Delmases, va detallar totes les novetats d’aquesta temporada. L’equip vol seguir treballant amb el ritme de la representació, fent-la

més dinàmica. També estan immersos en una reestructuració general de diverses escenes. A més, hi haurà personatges nous, alguns dels quals ja formaven part de la Passió i han canviat de paper i altres que seran completament nous, a partir del càsting que es va fer el juliol de l’any passat.

D’altra banda, també s’apostarà per una renovació de la il·luminació, amb nous focus i material LED I també nous efectes especials.

Xavier Cañabate Llobet, el president del patronat de La Passió de Cervera ha remarcat la gran importància d’aquesta representació a Cervera, que té una trajectòria de quasi 550 anys i que manté la cultura i tradició teatral cerverina vives. A més va remarcar que, avui, sense els esforços de tota la gent que forma el patronat de La Passió de Cervera, el teatre no existiria a la capital de la Segarra, ja que “desgraciadament la Paeria de Cervera li costa creure en el teatre”. Va afirmar que l’aportació què els hi dona la Paeria no cobreix ni l’1% de la despesa del teatre, “El Teatre té una despesa de 100.000 e i de la paeria rebem 900 e”. Les entrades anticipades per les representacions de La Passió de Cervera del 2023 ja estan disponibles i es poden adquirir a través del web oficial; www.lapassiodecervera.com. Les funcions tindran lloc el 26 de març i 1, 7, 16, 22 1 29 d’abril.

L'Adil, un noi amb una discapacitat, compleix el somni de ser patge reial

CERVERA I L'Adil, un noi amb una discapacitat i amb greus problemes de mobilitat que va al Centre Espígol de Cervera, va complir el seu somni de ser patge reial per primera vegada a la seva vida a dalt d'una carrossa a la Cavalcada dels Reis Mags de Cervera. En una entrevista que li va fer l'Associació Alba l'any 2022 els hi va dir que desitjaria ser Rei Mag d'Orient. En no ser possible, l'associació va treballar perquè pugui, almenys, ser partícip

de la cavalcada.

L'Adil explica que "Al principi estava nerviós, però quan vaig veure la gent tan feliç i com tots m'aplaudien i s'alegraven de veure'm, em vaig alegrar molt i espero tornar a repetir aquesta experiència l'any que ve."

Va ser el protagonista de la primera carrossa de la Cavalcada, la carrossa de l'estrella, que està liderada per mares de persones amb discapacitat de l'Espígol. En total hi participen 5 persones amb discapacitat.

Milloren el ferm dels principals vials del polígon industrial

CERVERA I La Paeria

una primera fase per millorar les calçades al polígon industrial que ha consistit en l’asfaltatge de l’avinguda de la Noguera i d’un tram de l’avinguda del Polígon Industrial. L’avinguda de la Noguera, situada entre les avingudes del Segrià i del Polígon, és un dels vials més concorreguts de la zona per l’elevada ocupació de les parcelles. A causa del trànsit tenia el ferm molt deteriorat. L’actuació ha con -

sistit en la renovació de l’asfalt a tota la calçada, d’una amplada de 7 metres i una longitud total de 198 metres.

L’avinguda del Polígon Industrial és l’eix fonamental de comunicació d’aquest sector i també presentava trams en mal estat. En aquest vial s’ha asfaltat una superfície de més de 1.500 m 2 , en el tram comprès entre les avingudes de la Noguera i de les Garrigues.

Els treballs han tingut un cost de 76.000 euros, a càrrec de fons propis de la Paeria de Cervera.

“aquesta

L’Empresa d’Inserció Nougrapats inaugura una nova botiga ‘Moda Re-‘

GUISSONA I Càritas d’Urgell ha obert una nova botiga de tèxtil 'Moda Re-' i objectes de segona mà a la població de Guissona. La botiga s’inaugurarà el dijous 12 de gener, a la 13 h, en un acte que serà presidit pel Mons. Joan-Enric Vives, l’arquebisbe d’Urgell i el president de Càritas d’Urgell. Està situada al C/Ametllers, núm. 3 de Guissona.

millorar la circulació en dues de les principals vies de comunicació del polígon industrial de Cervera”. Afegeix que “és la primera de les diverses actuacions que hem de desenvolupar des de les administracions a partir de l’impuls de la Paeria per millorar el polígon industrial de Cervera, el nostre pulmó industrial, durant els pròxims anys”.

ha

La nova botiga disposa de 130 metres quadrats d’exposició i s’hi pot trobar roba per a totes les edats, complements de moda, calçat, parament de la llar, articles de decoració, joguines, estris de cuina o complements esportius. Va entrar en funcionament durant el mes de desembre per facilitar les compres de Nadal.

Es tracta de la sisena botiga ‘Moda Re-‘ que s’obre a la província de Lleida i, la primera a la comarca de la Segarra.

La de Guissona s’afegeix a la botiga de la Seu d’Urgell, la de Balaguer i les tres situades a la ciutat de Lleida.

Les botigues ‘Moda Re-‘, com l’oberta a Guissona, tenen com a objectiu: promoure l’economia circular a partir del reciclatge del tèxtil, generar llocs de treball d’inserció per persones amb risc d’exclusió social, fomentar el consum responsable i el respecte al medi ambient. Els projectes ‘Moda Re-‘ són una iniciativa liderada per Càritas Espanyola

que aposta per transformar el model de reciclatge de roba per un una gestió d’economia circular, solidària i sostenible basada en criteris ètics i capaços de generar ocupació d’inserció a persones amb situació d’exclusió social. És aquest el motiu del seu nom ‘Moda Re-‘ que cerca valorar la importància de re-ciclar i re-utilitzar roba, i també de re-construir, re-ocupar i reiniciar biografies de persones en situació de risc d’exclusió.

JOEL CAPDEVILA PEROSTES

de Cervera ha executat

El regidor d’Urbanisme i Promoció Econòmica, Ramon Augé, destaca que

actuació

permès

EMPRESA D’INSERCIÓ NOUGRAPATS

ASMAA R. BELLAHBIB

Els Rei Mags d’Orient tonen a repartir la seva màgia per les Terres de Ponent

PONENT I Després de dos anys sense poder gaudir de les tradicions nadalenques més apreciades, enguany tot ha tornat a la seva normalitat prèvia a la pandèmia de la COVID-19, i s’ha pogut portar a terme la Cavalcada dels Reis Mags d’Orient com s’ha fet usualment. Totes les poblacions de les terres de Ponent han pogut viure la màgia dels Reis Mags, que han desfilat amb les seves carrosses per tots els carrers lleidatans, això sí, cada poble amb el seu propi encant.

Alguna població va afegir noves carosses al seu seguici

festiu, com ara Tàrrega que va estrenar una carrossa de guarniment reproduint un vaixell pirata i que a l’hora també va renovar el vestuari dels Reis i el Patge Kassam.

A Cervera van estrenar un nou patge, l’Adil, que tot i les complicacions de la seva discapacitat va poder complir el seu somni de participar en la cavalcada amb els Reis.

A Mollerussa aquest cop els Reis no van arribar amb tren, com era habitual, aquest cop van fer el trajecte cap a Mollerussa amb autobús.

I a Balaguer un total de 140 voluntaris i voluntàries van ser partícips de la cavalcada.

ASMAA R. BELLAHBIB

JOEL CAPDEVILA PEROSTES

TÀRREGA I Nova carrossa de guarniment reproduint un vaixell pirata.

CERVERA I El rei Baltasar assegut a la seva carrossa.

TÀRREGA I El rei Baltasar saludant des de la seva carrossa.

MOLLERUSSA I Patges desfilant amb una carrossa.

BORGES BLANQUES I El rei Gaspar tirant caramels a la ciutadania.

BALAGUER I Els Reis Mags saludant a la població des de la Paeria.

GUISSONA I Els Reis Mags donant el seu discurs.

ASMAA R. BELLAHBIB

MARINA RUIZ GRIMAU

AJUNTAMENT DE LES BORGES BLANQUES

PAERIA DE BALAGUER

AJUNTAMENT DE GUISSONA

El 36è Parc de Nadal revalida el seu èxit superant les 10.000 visites

TÀRREGA I El Parc de Nadal de Tàrrega va tancar dimecres, 4 de gener, la seva 36a edició amb una valoració molt positiva tant pel que fa a l’alta afluència de públic com a la qualitat de les propostes que han integrat la programació, que enguany ha combinat activitats a cobert i l’aire lliure. La Regidoria de Cultura ha comptabilitzat un total de 10.500 visites entre petits, joves i adults acompanyants del 27 de desembre al 4 de gener. Amb relació a l’anterior edició, celebrada l’any passat, el saló de la infància de la capital de l’Urgell ha mantingut l’èxit de convocatòria, tornant a esdevenir una de les principals cites del calendari de festes al territori. Cada dia mig miler d’infants ha gaudit de les propostes que oferia el Parc.

L’alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan Vallverdú,

afirma que “les dades demostren que el saló de la infància de la capital de l’Urgell està plenament consolidat i és un èxit tant pel que fa a participants com pel que fa al format i la ubicació, que fomenta el moviment al centre de la ciutat durant la campanya nadalenca”. Per la seva banda, el regidor de Cultura, Carlos Vílchez, afegeix que “creiem que ha estat un

encert fer-lo altre cop a l’aire lliure i al centre, i més encara per la incorporació de l’Espai MerCAT amb els tallers i les ludoteques. Tot un esforç organitzatiu i logístic de l’àrea de Cultura, però també de la Brigada Municipal”.

Des del passat 27 de desembre fins al 4 de gener, la Regidoria de Cultura ha ofert a infants, joves i famílies una trentena

d’activitats amb tallers, atraccions, ponis i rucs, circ, un circuit de vehicles elèctrics i un altre per a bicicletes repartits entre el Reguer, l’Hort del Barceloní, l’Espai MerCAT i la plaça de les Nacions Sense Estat.

Un dels plats forts d’aquesta edició del saló infantil ha tornat a ser el gran circuit d’aventura habilitat al parc del Reguer, que incloïa una tirolina d’anada i tornada, un circuit de ponts i un rocòdrom. Justament aquesta ha estat una de les propostes que més èxit ha tingut entre els assistents, així com els circuits de bicicletes i vehicles elèctrics instal·lats a la plaça de les Nacions Sense Estat i el taller de maquillatge. Val a dir que el circuit romandrà accessible fins al pròxim dia 9 de gener per tal que infants i joves en puguin gaudir lliurement.

Tècnics inspeccionaran el tram de la C-13 on han caigut dues roques

CAMARASA I Un equip tècnic inspeccionarà la zona on dissabte, 7 de desembre, van caure dues pedres de dalt d’un talús a la C-13 al seu pas per Camarasa. Segons ha informat el Departament de Territori, les pedres van provocar danys materials a dos cotxes que passaven en aquell moment per la via. Això no obstant, des del Departament s’ha remarcat que la incidència no es pot qualificar de

despreniment “atès l’escàs nombre de material que va caure i les dades disponibles”. Els tècnics hauran de detectar el possible focus de la caiguda de pedres i determinar si cal prendre alguna mesura de seguretat. La incidència ha tingut lloc en el tram posterior a la zona on s’estan acabant uns altres treballs de millora d’estabilització d’un talús on hi havia hagut despreniments de roques.

Les petites explotacions agràries ja poden cremar restes vegetals sense autorització excepcional

CATALUNYA I

Les petites i microexplotacions ja poden cremar des d’aquest dilluns restes vegetals sense cap autorització excepcional. Amb l’aprovació de la Llei 30/2022, el 24 de desembre, es modifica l’article 27.3 de la Llei 7/2022, de residus i sòls contaminats per a una economia circular, del govern espanyol, que només permetia cremar residus

vegetals amb caràcter excepcional i amb la corresponent autorització individual. Així, queden exemptes d’aquesta obligació les explotacions agràries de menys de 50 treballadors o que generen menys de 10 milions d’euros anuals de negoci, és a dir el 99% de les explotacions agràries de Catalunya. A partir d’ara, només hauran de comunicar quan vulguin cremar

restes vegetals entre el 15 d’octubre i el 15 de març. La majoria d’explotacions agràries catalanes tornen al procediment habitual de comunicació de cremes de restes vegetals (que anava del 15 d’octubre al 15 de març) i que només requeria una simple comunicació per poder tirar endavant amb l’eliminació de les restes. En aquest sentit, poden presentar el

formulari de comunicació en format digital a través de l’apartat de tràmits del Departament d’Acció Climàtica, de manera presencial; a les oficines comarcals de la conselleria —tal com ja es feia abans de l’entrada en vigor de la Llei 7/2022; i a partir de l’11 de gener, també es podrà tramitar a través dels ajuntaments que donin aquest servei.

L’atur disminueix en 255 persones al desembre i tanca el 2022 amb 18.057 desocupats

PONENT I L’atur va disminuir en 255 persones al desembre a la demarcació de Lleida. La davallada és d’un 1,39% respecte al novembre i situa la xifra total de desocupats en 18.057 persones, segons les dades que ha donat a conèixer aquest dimarts el Ministeri de Treball i Economia Social. A la vegada, hi ha 2.289 aturats menys (-11,25%) si es compara amb el desembre del 2021. L’atur ha caigut en 249 persones al sector serveis, 21

a l’agricultura i 4 a la indústria. En canvi, ha augmentat en 36 persones a la construcció. Del total d’aturats, 7.677 són homes i 10.380 dones. Així mateix, 1.408 són menors de 25 anys, mentre que 16.649 tenen una edat superior a aquesta.

Del total d’aturats al mes de desembre a les comarques lleidatanes, 11.898 corresponen al sector serveis, 1.768 a la indústria, 1.622 a l’agricultura i 1.360 a la construcció.

D’altra banda, a 1.409 aturats no els consta cap

feina anterior. La contractació va caure

un 16,96% al mes de desembre a la demarcació

UGT.CAT de Lleida. En concret, es van efectuar 8.568 contractes, 1.750 menys que al mes de novembre. Del total de contractes, 6.773 es van fer al sector serveis, 744 a l’agricultura, 658 a la indústria i 393 a la construcció. Dels 8.568 contractes, 4.860 van ser indefinits i 3.708 temporals. En comparació amb el mateix mes de l’any anterior, la contractació disminueix un 23,15% a Lleida, amb 2.581 contractes menys que el desembre del 2021, segons el Ministeri

de Treball.

Quant al nombre d’afiliats a la Seguretat Social, la xifra total al desembre era de 198.528 persones a Lleida, cosa que representa un increment de 1.579 (0,80%) en relació amb el novembre. Respecte al desembre del 2021, el nombre d’afiliats creix en 2.577 persones (1,31%), segons les dades que també ha publicat aquest dimarts el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

ALBERT LIJARCIO

ASMAA R. BELLAHBIB

ANNA BERGA (ACN)

El 2022, l’any més càlid registrat a Catalunya

TÀRREGA I El 2022 ha estat l’any més càlid registrat a Catalunya, segons el balanç que ha fet públic el Servei Meteorològic de Catalunya (Meteocat). La temperatura mitjana anual ha estat de rècord a gairebé tot arreu, fins i tot a les sèries centenàries dels observatoris de l’Ebre i Fabra. De fet, la temperatura ha superat el llindar dels 18 °C al litoral i prelitoral del terç sud i també al litoral central, i ha arribat als 19 graus a la ciutat de Barcelona. A les zones per sobre dels 2.500 metres, han tingut una temperatura mitjana superior als 3,5 °C. Només els mesos de gener, març, abril i setembre van ser normals o freds en algunes zones. A més, ha estat un any sec, sobretot al litoral i prelitoral central, i als extrems nord i sud del litoral.

L’any presenta una anomalia positiva respecte de la mitjana climàtica 1961-1990 superior a +1,4 °C a tot arreu, i a gran part de Catalunya queda entre els +2 i els +3 graus. El Meteocat destaca

valors superiors als +2,5 °C en àrees de l’altiplà Central, el Montsec, diversos sectors del Pirineu, Prepirineu i Osona. Al Montseny, s’han assolit els +3 graus. El valor màxim d’anomalia correspon a l’Observatori Fabra de Barcelona, amb +3,4 graus.

El gener va ser un dels mesos de més fred dels darrers anys a les fondalades de l’interior, i durant la primavera també hi va haver irrupcions d’aire fred, que van arribar a provocar valors de temperatura a l’abril dels més baixos dels últims 30 anys. En canvi, el febrer va ser càlid i molt càlid a les zones més elevades. El dia 18 d’aquell mes

es van superar els 20 graus gairebé arreu. Els mesos de maig i juny també van ser molt càlids. De fet, el juny del 2022 va ser el més càlid a Catalunya des del 2003, amb una onada de calor entre els dies 15 i 18.

De fet, de maig a desembre tots els mesos han estat els més càlids de la seva sèrie disponible en algun indret o altre de Catalunya, ja sigui de manera general, com va passar al maig i a l’octubre, o de manera més aïllada, com a l’agost o al setembre. L’octubre va destacar per ser generalitzadament dels més càlids a Catalunya des que es disposa de registres,

mentre el novembre va ser el més càlid a sector del litoral i prelitoral sud. I el desembre també ha estat un dels més càlids de les últimes dècades a Catalunya.

Les sèries disponibles des de mitjans del segle XX constaten que el 2022 es posiciona com l’any més càlid de manera general a tot Catalunya. Els anys que ocupen la segona posició depenen de la zona, i són el 2020, el 2019, el 2018, el 2015, el 2014, el 2011, el 2006 i el 2003. Així, els quatre anys més càlids des que hi ha registres s’han donat del 2015 fins ara.

A l’Observatori de l’Ebre, amb sèries de 114 anys, la temperatura mitjana anual del 2022 és de 19,5 graus, quan en els altres cinc anys més càlids no va arribar als 19. I a l’Observatori Fabra, amb sèries de 109 anys, la temperatura mitjana del 2022 se situa en els 18,1 graus. Els altres quatre anys estaven al voltant dels 16 graus.

Les estacions d’esquí valoren negativament la campanya de Nadal

ALT PIRINEU I

Les estacions d’esquí nòrdic catalanes valoren de manera “poc positiva” la campanya de Nadal, ja que la falta de neu a la base de l’estació i la impossibilitat de fer esquí nòrdic ha afectat de manera molt negativa l’afluència de gent, segons han explicat en un comunicat. Aquest fet ha repercutit també en els principals serveis de les estacions, com són es -

coles d’esquí, venda de forfets i lloguer de material, que “pràcticament no han facturat res”. Malgrat la manca de precipitacions, però, la majoria d’instal·lacions han apostat per obrir serveis d’hostaleria i restauració i per dur a terme activitats com ara senderisme i raquetes de neu a les cotes més altes. La voluntat és posicionar-se com espais on fer activitats durant tot l’any.

LLEIDA I Les obres de la nova estació d’autobusos de Lleida començaran durant el primer semestre del 2023, un cop aprovats els requisits urbanístics pendents per poder licitar el projecte. El primer tinent d’alcalde i regidor d’Urbanisme, Toni Postius, ha explicat a l’ACN

que aquest mes de gener l’espai on s’ubicarà l’estació a l’antiga farinera de La Meta i els Docs passarà a ser de titularitat pública, i ha afegit que la Generalitat ja disposa dels recursos econòmics i que “en breu” aprovarà de manera definitiva el projecte constructiu, que comptarà amb

una inversió de prop de 50 milions d’euros. L’estació entrarà en funcionament a finals del 2024 i la Paeria preveu que inclogui una part museïtzada amb maquinària original de l’antiga farinera.

En total, la nova estació tindrà 28 andanes i ocuparà uns 12.000 metres

Cosmolúdic Balaguer tanca la seva 3a edició amb una gran afluència d’assistents

BALAGUER I Després de nou dies d’activitats, jocs, esports i tallers, el Parc de Nadal Cosmolúdic tanca les portes amb un total de 7.726 persones assistents.

Des de la Paeria es valora molt positivament la gran acceptació que han tingut especialment els tallers i les activitats programades. Enguany, a banda dels tradicionals jocs i esports, s’incorporava l’Ecoxoc, una activitat molt dinàmica i original en la que els participants s’havien d’empènyer amb els peus i aconseguir xocar amb la resta d’Ecoxocs. Per tant, posant tam-

bé en valor la importància de fer activitats que comportin un impacte mediambiental baix.

D’altra banda, Cosmolúdic ha continuat apostant pel vessant artístic, amb els tallers dels il·lustradors Ramon Mayals i Mònica Boladeres, que han fet extensiu al parc

de Nadal els projectes a més llarg termini que es duen a terme a la ciutat, com és el cas de la Jornada d’Illustració i disseny gràfic de l’Encontats.

Des de les diferents àrees ja és començar a treballar per oferir noves activitats i propostes per l’any vinent.

quadrats, entre andanes i estacionament (9.600 m 2), vestíbul (1.300 m 2 ), sales tècniques i lavabos. L’equipament tindrà tres entrades i des de la Paeria estan treballant perquè les persones que arribin en tren a l’estació Lleida-Pirineus puguin accedir directament a l’estació d’autobusos.

El preu de l’habitatge tanca el 2022 amb un augment del 2,04%, fins a 2.575 euros per metre quadrat

CATALUNYA I El preu de l’habitatge va tancar el 2022 amb un augment del 2,04% a Catalunya respecte del desembre del 2021, la quarta comunitat de l’Estat on menys va pujar, segons l’informe anual de preus de venda de pisos.com. En concret, el preu mitjà per metre quadrat va ser de 2.575 euros, mentre que fa un any era de 2.524 euros. D’aquesta manera, Catalunya es va situar com el quart territori més car del conjunt de l’Estat, per darrere de les Balears (3.794 euros), Madrid (3.331 euros) i el País Basc (2.960 euros).

Mensualment, el preu de l’habitatge es va ajustar un 0,87%, mentre que trimestralment va caure un 0,08%, la retallada menys intensa arreu de l’Estat.

Per capitals de demarcació, a Barcelona el preu mitjà per metre quadrat es va situar en 4.413 euros per metre quadrat, un 1,24% interanual més; a Girona en 2.315 euros, un 2,88% interanual menys; a Lleida en 1.191 euros, un 0,92% menys; i a Tarragona en 1.682 euros, un 2,39% menys.

Per municipis destaca Sitges, que el 2022 s’ha situat

com el vuitè més car de l’Estat, amb 4.675 euros el metre quadrat, un 17,6% més que l’any passat.

Segons pisos.com, durant el 2022 l’habitatge s’ha encarit a tot l’Estat, tot i que en uns percentatges inferiors a la inflació –de mitjana, ha pujat entre un 3 i un 6%-. Per la seva banda, el director d’estudis de pisos. com, Ferran Font, ha assegurat que la compravenda s’ha comportat de manera “excel·lent” i el seu dinamisme només s’ha vist truncat en els últims mesos de l’any per l’impacte de les pujades dels tipus d’interès.

MARTA LLUVICH

La Paeria preveu començar la construcció de la nova estació d’autobusos durant el primer semestre d’aquest any

PAERIA DE CERVERA

LAURA CORTÉS (ACN)

Edu Escaño i Quimi Portet obriran el cicle Tàrrega Sona 2023 amb un concert doble

TÀRREGA I El cicle Tàrrega Sona 2023 s’obrirà el dissabte 21 de gener amb un doble concert al Teatre Ateneu (21:30 h). Els protagonistes seran el cantautor targarí Edu Escaño, que estrenarà el seu segon àlbum, i el veterà Quimi Portet, que repassarà els seus grans èxits en solitari. Les localitats es posaran a la venda a partir de les 10 del matí de demà dimarts 3 de gener al web www.culturatarrega.cat i de forma presencial a la Botiga del Museu (c/Major 11). Les entrades, al preu de 10 euros, permetran gaudir de tots dos concerts. La programació, organitzada per la Regidoria de Cultura, vol esdevenir un any més un aparador referent de la creació musical del país. “Portem fins a la capital de l’Urgell noms consolidats de l’escena musical i alhora també donem veu a artistes emergents amb molt de futur per endavant”, assenyala Carlos Vílchez, regidor de Cultura. El programa complet del

cicle Tàrrega Sona 2023 es presentarà molt aviat. La doble cita del dissabte 21 s’iniciarà amb l’actuació d’Edu Escaño. Guitarrista autodidacta, el targarí és amant del blues i la música d’arrel americana. El seu repertori traspua aquestes influències, tal com ja es va fer palès durant les seves aventures anteriors en diverses agrupacions i, posteriorment, en el seu primer treball com a solista, ‘Catàleg d’homínids

dispersos’’(2019). Ara estrena el seu segon àlbum, ‘Quin merder!’. De to irònic i mala bava, el títol parla de l’emergència climàtica i el medi ambient. És, per tant, un nou grapat de cançons per escoltar, riure una mica i reflexionar sobre la necessitat de reaccionar. Edu Escaño va camí de convertir-se així en un sòlid exponent del blues i rock genuí amb accent lleidatà. El músic compareixerà acompanyat per Josep Maria

Virgili (baix), Ramon Macià (piano), Sisco Ayala (bateria) i altres col·laboradors. Tot seguit (23 h) prendrà el relleu dalt l’escenari Quimi Portet, que acumula una brillant carrera en solitari després del seu pas per conegudes bandes com Los Burros, Los Rápidos i El Último de la Fila. El cantautor de Vic oferirà a Tàrrega un recital basat en els temes que integren el primer disc en directe de la seva carrera, ‘Si plou, ho farem al pavelló (Live in Cincinnati)’, publicat a finals del 2020. L’àlbum és un recopilatori que plasma a la perfecció l’univers creatiu i sonor d’una veu única del pop-rock en català. ’Homes i dones del cap dret’, ‘Tinc una bèstia dintre meu’ o ‘La Rambla’són alguns dels èxits que no faltaran en aquest repàs en viu d’un cançoner emblemàtic. Completaran el combo Jordi Busquets (veu i guitarra), Ángel Celada (bateria) i Antonio Fidel (baix).

La Mercantil presenta la programació d'hivern

BALAGUER I Aquest hivern La Mercantil de Balaguer inaugura el Cinefòrum amb molta il·lusió, i ho fan amb un cicle destinat als Totalitarismes, englobant diversos vessants de l'art: teatre, cinema i periodisme en viu. En total ha programat set espectacles que comencen al gener i acaben al març. La primera projecció serà El gran dictador, el 15 de gener, una pel·lícula política i històrica imperible que ha esdevingut una de les grans obres mestres del

genial Chaplin. El col·loqui, que acompanyarà l'exhibició del film, anirà a càrrec Films en off, amb Josep Ollé i Inés Rubinat. El 21-22 gener arriba la comèdia a la Sala Mercantil amb PaElla, de David Fernández "Fabu". Un homenatge al teatre de l'absurd que planteja un debat necessari sobre el paper de la dona en la societat actual, amb molt d'humor i una paella.

Podeu consultar tota la programació a la pàgina web de La Mercantil.

JazzConcabella enceta la seva 6a edició amb una commemoració

al centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo

ELS PLANS DE SIÓ I

Dissabte vinent, 14 de gener, enceten la sisena edició del JazzConcabella, que, com cada any, consta de 3 concerts que se celebraran en el transcurs del primer trimestre de l'any al Castell de Concabella.

La primera actuació anirà a càrrec de Patricia McGill i Javier Juanco Quartet, que

presentaran el seu treball discogràfic Temps de Pedrolo. El 4 de febrer, l'escenari del castell acollirà per primera vegada un concert de flamenc jazz amb Benavent, Di Geraldo i Pardo Trio. I el 4 de març s'acabarà el festival amb l’actuació de Víctor de Diego Quartet, que oferirà temes propis i també estàndards del jazz.

Els tres concerts se celebraran a les 7 h de la tarda. Pel que fa al concert d’aquest dissabte, és un espectacle creat el 2018 amb motiu de la commemoració del centenari del naixement de l'escriptor Manuel de Pedrolo, amb una breu tria de textos de l'autor i llegendes que hi estan relacionades, inter-

pretats per Patricia McGill i embolcallats pel jazz de Javier Juanco Quartet, format pels músics Xavier Monge (piano), Manel Vega (contrabaix), Ricard Grau (bateria) i Javier Juanco (guitarra). Una mirada fugaç a la immensa obra de l'autor, tota ella profundament arrelada a la terra i alhora universal.

La 28a Temporada d’Arts Escèniques continua el dissabte 14 de gener amb ‘Animal negre tristesa’, dirigida per Julio Manrique

TÀRREGA I Després del parèntesi nadalenc, la 28a Temporada d’Arts Escèniques de Tàrrega reprèn el calendari de representacions al Teatre Ateneu. La propera cita arriba aquest dissabte 14 de gener (20.30 h) amb una aplaudida producció de la Sala Beckett de Barcelona. Es tracta del muntatge ‘Animal negre tristesa’, una història sobre la por a la mort, la soledat i la vulnerabilitat. A partir del text de la dramaturga alemanya Anja Hilling, el director escènic Julio Manrique re-

trata “un infern creat per un petit i privilegiat grup d’éssers humans”, segons diu el material promocional de l’obra. A la vegada també s’hi proposa una al·legoria sobre la força desfermada de la natura enfront de la petitesa de l’ésser humà. De caràcter metafòric, l’acció s’ambienta en un bosc frondós, on van d’excursió quatre homes, dues dones i un nadó. Són gent benestant i creativa, que parlen de temes trivials com l’amor o la feina. Els personatges protagonistes han abandonat la ciutat per

veure què els depara una nit enmig de la natura. Tot d’una, salta inadvertida una espurna que provoca un incendi infernal i fugen en totes direccions. L’únic que compta és salvar la pròpia vida. Una situació idíl·lica deriva en una tragèdia i els supervivents hauran de plantar cara a una situació que no estan en condicions d’afrontar. Integren el repartiment Màrcia Cisteró, Mia Esteve, Norbert Martínez, Jordi Oriol, Mima Riera, David Vert i Ernest Villegas. Anja Hilling, nascuda l’any

1975, es consolida amb ‘Animal negre tristesa’ com una de les veus més potents de la dramatúrgia

contemporània europea. Es caracteritza per l’exploració de les formes tot retratant la crisi del model de vida

actual i el comportament de la societat. L’escriptora ja va obtenir un ampli reconeixement internacional l’any 2003 amb la seva primera obra teatral, ‘Sterne’. El 2005 fou escollida autora novella de la temporada per la revista Theater Heute. Preu de l’entrada: 25 euros. A la venda, amb els descomptes habituals, a través de La Botiga del Museu (carrer Major, 11) i al webwww.culturatarrega.cat. També a les taquilles del Teatre Ateneu des d’una hora abans de la funció.

AJUNTAMENT DE TÀRREGA

CASTELL DE CONCABELLA

BALAGUER

Qui és Oriol Saula?

Soc director Tècnic del Museu Comarcal de l’Urgell. Jo vaig estudiar la carrera universitària d’Història, especialitzant-me en la prehistòria, història antiga i arqueologia. L’any 1989 vaig culminar els meus estudis i em vaig dedicar a fer diferents excavacions arqueològiques en diversos indrets. En aquella època ja tenia una certa vinculació amb el Museu de Tàrrega, què m’hi va introduir el Jaume Espinagosa. Ja des de ben petit tenia afició per l'arqueologia, amb 10 o 12 anys, ja tenia clar que volia ser arqueòleg.

L'any 1989-90, ja vaig començar a col·laborar amb el Museu en temes d'arqueologia. El 1993 vaig implicar-me en el Museu, a través d’una beca un contracte a temps parcial, fent un seguit de tasques vinculades amb l'arqueologia, classificació de materials arqueològics, o fent la primera tria per la museografia de la sala d'arqueologia, etc.

I llavors, l'any 1994 va ser l'any en què em vaig dedicar de ple al Museu, ja que aquest, justament, s'inaugurava l’espai actual del Museu Tàrrega-Urgell, i es va obrir una sala d'arqueologia, de la qual em vaig encarregar jo, juntament amb una empresa de patrimoni, de portar tota la part del projecte museogràfic.

Un parell d’anys més tard ja tenia una plaça fixa aquí, i a partir d'aquí, ja vaig dedicar-me a fer diverses funcions, formant equip amb Jaume Espinagosa, que la veritat és que vam formar un bon equip.

Què és el que va despertar el teu interès pel call jueu de Tàrrega?

Bé, el tema dels jueus a Tàr-

rega és un tema que ja ve de lluny. L’any 1997-98 vam excavar, amb en Jaume Badies, l'Adoberia del Molí del Codina, que són aquestes restes arqueològiques que hi ha al carrer Migdia, a la cantonada amb el carrer de Sant Agustí. I en aquell moment mentre dúiem a terme l'excavació, vam seguir la pista que havia donat Joan Tous Sanabra als anys 70, i vam saber que era una adoberia datada del segle XV, XVI i XVII, però que aprofitava l'interior d’un edifici preexistent de principis del segle XIV.

I doncs tota una sèrie de característiques de l'edifici, juntament amb la seva posició al costat del riu, ens va fer plantejar la hipòtesi que podia haver sigut prèviament una sinagoga, que va quedar inundada a mitjans del segle XIV a causa de la seva ubicació.

Això ens va portar una mica de controvèrsia i de polèmica en relació amb les diferents visions sobre el tema, ja que no tothom estava d’acord amb aquesta hipòtesi. I tot això ens va portar a investigar a fons aquest camp del judaisme a Tàrrega. I la veritat és que, tot i que no ho vam poder afirmar del tot mai, i que ha quedat en el terreny de les hipòtesis, personalment, penso que és una hipòtesi molt versemblant i que té molts números de ser verídica.

Però bé, això va ser una experiència per conèixer tot el llegat que tenia Tàrrega amb relació al patrimoni jueu. Però, a més hem tingut també la immensa sort que a Tàrrega un investigador que, és Dr. en Filologia Hebrea, Josep Xavier Muntane Santiveri, va investigar els jueus de Tàrrega a escala documental feia anys i va fer molta recerca. Va revisar tota la docu -

Oriol Saula

Director tècnic del Museu Tàrrega-Urgell

mentació que existia sobre els jueus. I en conseqüència es va publicar un llibre de tots aquests documents. Realment, Josep Muntane va fer un treball molt potent. A partir d'aquí el filòleg continua tota la recerca en diferents àmbits. I això va ser un regal per Tàrrega. Va estudiar el Call de Tàrrega, situant el mapa on estava situat el cementiri jueu. Això ho fa a partir dels llibres d’estimes del 1500. Aquest llibre esmenta totes les propietats de la gent de Tàrrega, tant les urbanes com les rústiques. Les propietats urbanes ens donen una idea de com era el call el 1501, que quan es comença aquest llibre d’estimes els jueus ja havien marxat perquè van ser expulsats el 1492. I aquí només es queden els que es van convertir, que han canviat de nom i moltes vegades també d'habitatge. Però, sí que es manté el record de què alguna casa que ara és d'un cristià, abans havia sigut propietat d’un jueu i gràcies a això es pot reconstruir com era el call. Gràcies a això, tenim una visió de les cases que formaven part d'aquest call, on començava i on s’acabava. Pel que fa al Fossar dels Jueus al començament de segle XX ja van sortir morts en aquell mateix lloc i ningú va saber d'on eren, però sí que va quedar constància de què hi havia un jaciment arqueològic. I el cas és que Muntane va proposar que el cementiri jueu es troba a la partida de Roquetes, a la zona del Maset i que està en un indret on justament hi havia un jaciment arqueològic. I doncs, ens trobem davant un jaciment excepcional que és el jaciment de Roquetes, el cementiri jueu. L'excavació del fossar de jueus es fa l'any 2007, és una excavació de gran envergadura i es coordina des d’aquí el museu. I ens acabem trobant davant d’unes troballes extraordinàries, com són les fosses comunes que es localitzen al jaciment i que ens donen una idea del que va passar el 1348 quan hi ha l’assalt al Call.

Això ens porta a diferents congressos a Múrcia, a Lucena, a París, per presentar els resultats d’aquesta investigació, fent que Tàrrega tingui una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent.

I tot i que en un inici la meva

previsió com arqueòleg era més l’època ibèrica, de la qual també hem fet moltes excavacions, de mica en mica, la realitat i les necessitats del moment van fer que em decantes cap al patrimoni jueu de Tàrrega.

Què representa l’any 1348 per la ciutat de Tàrrega?

Per a Tàrrega va ser un any tràgic en tots els sentits. Per un cantó és l'any de la pesta negra, que va causar centenars de morts a Tàrrega. Però, per altra banda, a finals del segle XIII aquí hi havia població jueva convivint pacíficament amb la població cristiana. Però als anys 30 del segle XIV hi ha tota una sèrie de crisis econòmiques, males collites, fam, petits canvis climàtics que originen una gran tensió social que el 1348, quan arriba la pesta negra, explota. El que passa és que quan la pesta negra arriba a Barcelona, s’assalta el call jueu de Barcelona. El rei ràpidament dona ordres de protegir els jueus, perquè són súbdits directes d'ell, són els seus protegits, ja que els jueus, a canvi de tenir la protecció reial donen una part dels seus ingressos al rei. Quan hi ha l’assalt a Barcelona, el rei li interessa que això no es reprodueixi a la resta del territori, però el cas és que això passa a Cervera i passa a Tàrrega. A diferència que a Tàrrega es produeix una gran massacre, ja que és el lloc on hi ha més morts de Catalunya, d’un total de 300 morts, 260 són d’aquí, 20 de Barcelona, i uns 17 o 18 de Cervera. No acabem amb la població jueva, perquè n'hi ha que sobreviuen, però sí que és una pàgina negra de la història de Tàrrega.

Moltes de les persones que van causar aquests fets són condemnades, però hi ha tantes persones implicades, que el rei atorga un perdó a canvi d’uns diners.

Creus que ja és prou conegut el patrimoni jueu targarí?

Jo penso que s'ha de divulgar més, que hi ha gent que ho sap, però n'hi ha que no. Pel que fa a la població de Tàrrega hi ha gent que és usuària del museu que acostumen a participar en les seves activitats, però hi ha una gran part de la població que està una mica al marge i el que inten-

tem i el que hem de continuar intentant és poder arribar a tothom per diferents mitjans. És cert que no sempre arribes a tot arreu, som el personal que som, però la nostra meta final és que la població de Tàrrega conegui la història de la seva ciutat. Ara ens centrem molt en el públic escolar, i penso que bona part dels alumnes que hi ha a Tàrrega han passat pel Museu. Després hi ha els adults, els pares d'aquests alumnes, que és un públic al qual costa arribar i, a vegades sembla que un museu només ha de ser per gent que li agrada molt la història o que li agrada molt l’art o un tema concret d'aquell museu, però crec que els museus han de ser una font d'ensenyament i de connexió social per a tothom.

L’any passat, en el marc dels Dies Europeus de la Cultura Jueva, es va inaugurar la Casa d’Avraham Xalom, qui va ser Avraham Xalom?

Avraham Xalom va ser un metge i filòsof molt rellevant de les terres targarines del segle XV, que hem descobert fa pocs anys, i que es pensava que no era de Tàrrega. I gràcies a la investigació s'ha pogut veure que és un personatge de Tàrrega arrelat i compromès amb la ciutat. Fou un gran metge que va guarir i va ajudar a molta gent d'aquí. Però, la gent de Tàrrega pràcticament el comencen a conèixer ara. Amb això, t'adones que hi ha hagut molta gent que s'ha marginat per diferents pressions injustes, com ara per ser jueu, Xalom va haver de marxar de Tàrrega el 1492, ja que va ser dels jueus que van decidir no convertir-se. El Museu ha de ser un altaveu, per denunciar aquestes injustícies històriques, per evitar que es repeteixin. Poder museïtzar la casa d’Avraham Xalom ha estat com un petit miracle, poder adquirir-la va ser gràcies a la família Minguell, gràcies a l'Ajuntament que ho va veure necessari en aquell moment i va apostar per això i gràcies al projecte que es va fer i a la subvenció que es va demanar.

Està content amb la feina que ha fet el Museu de Tàrrega en tots els nivells?

La feina que hem fet és im-

portant i jo estic satisfet. Però en pic assoleixes un objectiu, ja estàs veient el següent gran objectiu. I n'hi ha moltes de finalitats en l'àmbit patrimonial a Tàrrega. I la veritat és els ajuntaments que hem tingut han estat molt sensibles amb el patrimoni històric i cultural de la seva ciutat.

Jo estic satisfet perquè hem fet moltes coses i hem avançat molt, però encara hi ha molta feina per fer.

Com per exemple, amb Avraham Xalom caldria traduir la seva obra al català, una obra filosòfica d'època medieval que es va reeditar dos cops al segle XVI i amb un gran valor patrimonial. O el call jueu mateix hauria de millorar-se, entre moltes altres coses. Tot i que soc conscient que Tàrrega tenim molt patrimoni i, com ja he dit l'Ajuntament fa molts esforços per tirar-ho endavant.

Hi ha algun nou treball per part del Museu de Tàrrega que s’estigui duent a terme actualment que li faci especial illusió?

Tenim bastants projectes en marxa, jo com a tècnic del Museu, l'Ajuntament ara té la casa del Manuel de Pedrolo, que no té res a veure amb arqueologia, però és un espai patrimonial molt, molt potent. En aquests moments és un tema que m'apassiona i que és un nou repte. Haurem de vetllar perquè la rehabilitació d'aquest espai sigui el més curós i respectuós possible i que la gent el pugui gaudir.

Després altres projectes que engresquen, per a mi l'arqueologia ibèrica sempre m'ha agradat molt i quan era petit m’agradava anar al Tossal del Mor de Tàrrega, que és un dels jaciments emblemàtics que pertanyent al terme de Tàrrega, d’una cronologia molt llarga, que va des de l'edat del bronze, passa per l'època ibèrica, l'època romana i acaba a l'època medieval, més o menys al segle XV. De petit sempre somiava en excavar el Castell del Mor i han anat passant els anys i encara no hi hem pogut fer res, i m'agradaria acabar la meva etapa professional havent pogut engegar el projecte del Castell del Mor, acabar és impossible, perquè és un jaciment immens, però és un jaciment de molta importància estratègicament dins de la cultura ibèrica.

TEXT I FOTOS I ASMAA R. BELLAHBIB

«L'excavació del fossar de jueus va causar que Tàrrega tingués una repercussió a escala internacional, nacional i estatal molt potent»

Anuncis breus

PISOS DE 2 I 3 HABITACIONS A FONDARELLA. Preus des de 71.000 euros. T. 629 779 695.

CASA UNIFAMILIAR ADOSSADA de 4 habitacions i dos banys i amb jardí a Guissona. Preu 191.000 euros. T. 629 779 695.

PISOS DE 1 I 2 HABITACIONS A MOLLERUSSA al c/Josep Irla nous a estrenar. Preus a partir de 49.000 euros. T. 629 779 695.

PIS NOU A ESTRENAR en Via Lacetània de Tàrrega. Pis de 3 habitacions amb dos banys,

pk i traster inclosos en el preu. 100.000 euros. T. 629 779 695.

EDIFICIS EN CONSTRUCCIÓ en diferents poblacions. Tàrrega, Mollerussa, Alcarràs, Balaguer, etc. T. 629 779 695.

Recomanem

Gènere: Novel·la històrica

OCELL D'AIRE I DE FOC

Barcelona, anys cinquanta. La Nina té dinou anys i acaba de descobrir les cartes de la seva àvia Merceneta, fugida als anys quaranta. A partir d'aquesta lectura inicia un profund procés de transformació personal que la portarà a la descoberta de la seva sexualitat i al compromís polític en la clandestinitat. Al país el règim es consolida, Franco inaugura el Valle de Los Caídos, Via Laietana està plena de presoners torturats i per les muntanyes de Catalunya, Facerias i Quico Sabaté mantenen la seva lluita contra el feixisme. La revolució i la repressió, la por i el coratge. L'opressió i la llibertat es fusionen en una novel·la apassionant.

 ÀRIES 21-III / 20-IV. Amor: trenca la rutina amb la parella. Salut: cuida l'alimentació. Treball: nous projectes a la vista.

 TAURE 21-IV / 21-V. Amor: escolta a la teva parella. Salut: fes esport. Treball: sortiran noves oportunitats.

 BESSONS 22-V / 21-VI. Amor: lliure de limitacions sentimentals. Salut: mals de cap. Treball: oportunitat de superació.

 CRANC 22-VI / 23-VII. Amor: intercanvis intel·lectuals. Salut: mals d'esquena. Treball: contratemps que s'arreglaran.

Elaboració:

Per començar rentarem bé les patates per eliminar les restes de terra. Incorporarem les patates al forn preescalfat a uns 200 graus. Les courem de 45 minuts a 1 hora (depenent de la mida de la patata). Controlarem el punt de cocció punxant les patates amb un ganivet.

Mentrestant rentarem bé totes les verdures i les tallarem en daus petits, farem el mateix amb la tomata, però en aquest cas la tallarem més gran que la resta de verdures, sense pell ni llavors.

En una paella amb oli d'oliva verge extra sofregirem la ceba a foc mitjà perquè vagi escalfant bé. Quan veiem que la ceba es torna transparent afegirem els pebrots i continuarem cuinant durant uns 10 minuts més.

Quan els pebrots comencin a estovar-se, afegirem la tomata. Cuinarem lentament fins que s'hagi evaporat l'aigua.

Incorporarem la llonganissa esmicolada i seguirem amb la cocció.

Tallarem les patates longitudinalment per la meitat i les buidarem amb una cullera. Incorporarem la carn i la patata triturada amb una forquilla juntament amb el sofregit. Barrejarem bé.

Farcirem de nou les patates i les cobrirem amb el formatge ratllat. Enfornarem durant uns 15 minuts a 200 graus i fins i tot podrem donar un toc final de gratinat.

TEMPS ENRERE

L'Elvira i el Tomàs passen pel túnel del temps cap enrere. Van del telèfon mòbil als primers televisors en blanc i negre, de la plenitud professional als orígens humils. Travessen l'amor i el desamor, la salut i la malaltia, afronten cruïlles que canvien el curs de les seves vides, descobreixen el sexe, cada vegada són més joves, fins que tenen tot el futur per escriure. El temps passa per tothom. Per l'Elvira, que neix al Priorat inclement d'abans de la revolució del vi. Pel Tomàs, fill d'una portera que viu en un semisoterrani. El temps passa també per la corrua de famílies emigrades a Alemanya als anys seixanta. I passa per un teixit de personatges carregats d'històries i d'humanitat. Quan, al cap dels anys, l'Elvira es retroba amb les amigues, "entre totes formaven una enciclopèdia de la vida viscuda". La trobada es converteix llavors en "un mirall veraç, potser cruel, del pas pel túnel del temps".

SKETCHBOOK

És la millor opció per a qualsevol que vulgui pintar o dibuixar al seu telèfon. Amb les pantalles més grans que tenen la majoria dels dispositius avui en dia, aquesta app resulta molt pràctica. Té una Interfax molt neta i intuïtiva on dibuixar i fer esbossos és fàcil. Ofereix molts tipus de pinzells, com retoladors, aerògrafs, aquarel·les i molts més, tots personalitzables. També té guies i regles per a millorar la teva precisió. A més a més, l'aplicació admet capes, la qual cosa fa que sigui molt més fàcil crear un bon dibuix.

COOKPAD: RECEPTES CASOLANES

És una aplicació que et promet la possibilitat de cuinar sempre quelcom nou. Et connecta amb una gran varietat de receptes, et permet afegir les teves favorites, gestionar les teves llistes de la compra i molt més. A més a més, pots buscar per ingredients per a saber què cuinar amb el que et queda a la nevera o al rebost. Una de les millors parts, de veritat, és que compta amb una àmplia comunitat de cuiners casolans que sempre estaran per ajudar-te.



LLEÓ 24-VII / 23-VIII. Amor: període de crisi. Salut: canvia d'hàbits. Treball: tindràs èxit en tot el que facis.

 VERGE 24-VIII / 23-IX.

Amor: ambient feliç i constructiu. Salut: diverteix-te. Treball: assumeix responsabilitats.



BALANÇA 24-IX / 23-X. Amor: connectaràs amb gent afí a tu. Salut: constipats. Treball: et superaràs a tu mateix.



ESCORPÍ 24-X / 22-XI. Amor: vida rutinària i sense sorpreses. Salut: descansa. Treball: no et facis la víctima.



SAGITARI 23-XI / 22-XII. Amor: canvis positius. Salut: cuida't la gola. Treball: fixa't una meta i ves per ella.



CAPRICORN 23-XII / 21-I. Amor: diràs el que penses. Salut: nervis. Treball: pren-te les coses amb calma, tot arriba.

 AQUARI 21-I / 19-II. Amor: propostes interessants. Salut: mals de panxa. Treball: aprofita el temps per fer bons propòsits.

 PEIXOS 20-II / 20-III. Amor: demana consell. Salut: vigila la vista. Treball: la feina va per bon camí, cuida-la com ja ho fas.

Autora: Pilar Rahola Editorial: Columna

Autor: Ramon Solsona Editorial: Proa

Gènere: Novel·la contemporània

l’Agenda

de les Comarques

Dijous, 12/01

BALAGUER

Presentació del llibre: Atesorat silenci de Josep Vallverdú. A 2/4 de 8 del vespre, a la Biblioteca Margarida de Montferrat. Divendres, 13/01

BALAGUER

Presentació del llibre: Frederic Pujalà. Recordances a cavall de dos segles d'Imma Farré Vilalta. A les 7 de la tarda, a la sala d'actes de la Paeria.

Cicle a Escena: Porté & Tolmos - 2 pianos. Amb els pianistes Josep M. Porté i Antoni Tolmos. A 2/4 de 9 del vespre al Teatre Municipal.

TÀRREGA

Cine Club La Lloca. Projecció de la pel·lícula Broker d'Hirokazu Koreeda (Drama · Corea del Sud · 2022). A 2/4 de 9 del vespre, a Cinemes Majèstic.

28a Temporada d'Arts Escèniques. Animal negre tristesa (drama). Direcció de Julio Manrique. A 2/4 de 9 del vespre, al Teatre Ateneu.

Diumenge, 15/01 AGRAMUNT

Balls de diumenge amb Premium. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

TÀRREGA

Concert de Reis - Memorial del músic Àngel Sans. Gala amb valsos, polques i nadales a càrrec de la Polifònica de l'Urgell, Orquestra Simfònica i Cor Harmonia i Estudi Dansa Tàrrega. A les 7 de la tarda, al Teatre Ateneu.

Dilluns, 16/01

BALAGUER

Inauguració de l'exposició: Una vida aferrada a la terra, del fotoperiodista Jordi Borràs. A 2/4 de 8 del vespre, a la sala l'EStudi'76 de la Paeria.

Dimarts, 17/01

BALAGUER

Dimecres, 18/01

BALAGUER

Espectacle: Adreça desconeguda a càrrec de la Companyia La Pertinent. A 2/4 de 8 del vespre, a la biblioteca Margarida de Montferrat.

Dijous, 19/01

TÀRREGA

Teatre: Chicago, el musical. Amb alumnes de 2n de batxillerat d'Arts Escèniques de l'EASD Ondara. Dues funcions: 1 del migdia i 2/4 de 8 del vespre, al Teatre Ateneu.

Cicle Gaudí de Cinema a Tàrrega: projeccions de títols destacats amb la presència dels equips de les pel·lícules. A les 8 del vespre, a Cinemes Majèstic. Divendres, 20/01

BALAGUER

Documental. MAGMA: la doble cara. Documental que narra de primera mà la catàstrofe del volcà de Cumbre Vieja a l'illa de La Palma. A les 8 del vespre, a la sala d'actes de la Paeria.

Dissabte, 21/01

AGRAMUNT

Inauguració de les exposicions La incomunicació i Pardal Lo. A les 12 del migdia, a Lo Pardal.

TÀRREGA

Activitat per fomentar la lectura. El concert més animal amb Anna Fité. A 2/4 de 12 del migdia, a la Biblioteca Germanes Güell.

Mercat de les Antiguitats i les Arts. Peces de col·leccionisme i de segona mà. De les 5 de la tarda a 9 del vespre, al carrer del Carme.

Cicle Tàrrega Sona 2023: doble concert de pop-rock en català. Edu Escaño presentant el seu disc Quin merder! i Quimi Portet repassant els seus èxits: Si plou, ho farem al pavelló. A 2/4 de 10 de la nit al Teatre Ateneu.

BALAGUER

Lo.

Dissabte, 14/01

TÀRREGA

28a Temporada d'Arts Escèniques. Activitat complementària. Col·loqui Els incendis s'apaguen a l'hivern causes i efectes A les 12 del migdia, al Local de la Societat Ateneu.

Festivitat de Sant Antoni - Tres Tombs. A les 12 del migdia a la plaça del Mercadal.

TÀRREGA

Cicle Gaudí de Cinema a Tàrrega: projeccions de títols destacats amb la presència dels equips de les pel·lícules. A les 7 de la tarda i a 2/4 de 10 de la nit, a Cinemes Majèstic.

Diumenge, 22/01

AGRAMUNT

Cros d'Agramunt. A les 10 del matí, al Passeig Josep Brufau.

Balls de diumenge amb Madison. A les 7 de la tarda, al pavelló firal.

TÀRREGA

Cicle de Teatre Infantil de Fundació La Xarxa: La princesa en texans amb Cia. Sgratta (teatre familiar). A les 6

Dimarts, 24/01

BALAGUER

Xerrada - col·loqui:

Pou

Els paisatges que ens habiten, de Lydia Encinas. A les 12 del migdia, a la sala d'actes de la Paeria.

Musical: Forever Young - Tricicle. A les 6 de la tarda, al Teatre Municipal.

de la tarda, al Teatre Ateneu.

El

de Gel de Balaguer. La desaparició de la memòria. A les 7 de la tarda, al Museu de la Noguera.