llibre blancded’Infraestructures l'Euram
llibre blanc d’Infraestructures de l'Euram INSTITUT
Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa Col·lecció: Els eixos auxilars de l’Euram, núm. 4 Autor: Lluís Català Oltra Coordinació: Pau Caparrós i Gironés Correcció de textos: Roger Sarrià Disseny i maquetació: Juan Seguí Fotos: Arxiu del Patronat de Turisme Costa Brava-Girona (PTCBG), L. Català, Vicent Colomina, J. Seguí, P. Caparrós, Alfons Jover, i fonts de lliure accés. Edició: Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, 2016 ISBN: 978-84-608-5302-2 C/ Sant Ferran , 12 46001 València www.euroregioeuram.eu
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
INSTITUT
Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa
llibre blanc d’Infraestructures de l'Euram
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA Al marge del que hem pogut observar en les dades sobre turisme de costa a l’EURAM, el territori són, fonamentalment, les seues persones. D’acord amb això, aquesta col·lecció sempre planteja l’aproximació a les opinions d’alguns dels que hem considerat agents clau des d’un punt de vista acadèmic, empresarial i institucional. Evidentment, tot gira al voltant del turisme litoral i els seus reptes; en aquest sentit, les converses mantingudes amb aquests agents clau configuren una mena de diagnòstic actualitzat sobre els límits i el potencial del territori específicament en un sector que és una de les principals fonts d’ingressos de la nostra economia.
Metodològicament, ens hem servit d’entrevistes semiestructurades, que, sota una guia parcialment estandarditzada, permetien un desenvolupament suficientment lliure perquè els entrevistats desplegaren les idees que els sorgiren a partir dels suggeriments temàtics. La majoria d’aquestes entrevistes van ser presencials i fetes entre el 28 de setembre i el 23 de novembre de 2015. Quant al subjecte entrevistat, s’han combinat entrevistes individuals amb altres de col·lectives quan l’organització o institució entrevistada suggeria més d’un interlocutor per tal d’ajustar-se millor als temes que s’havien avançat en contactes previs. Val a dir que quan s’ha produït aquesta circumstància, lluny de representar un inconvenient, ha enriquit la informació final i ha generat una mena de consens que ha actuat com a “opinió de l’organització”, si se’ns permet l’abstracció.
En el conjunt de les organitzacions consultades, com ja hem plantejat en altres eixos parcials de l’EURAM (per exemple, IIVEE, 2015), hi són presents tres àmbits: em presarial, institucional i acadèmic. Així, en el primer àmbit hi són representades diferents federacions hoteleres de l’EURAM (HOSBEC-Benidorm, Costa Blanca i País Valencià; FEHM-Mallorca, FEHIF-Eivissa i Formentera, ASHOME-Menorca), de càmpings (federacions catalana i de la Costa Brava), d’apartaments (Associació de Lloguer d’Apartaments de Gandia), el Cercle Mallorquí de Negocis, hotelers, regents de càmpings i consultors privats en matèria hotelera, de platges, de transports i de turisme en general. En l’àmbit institucional comptem amb la presència dels governs dels tres territoris (Illes Balears, Catalunya i País Valencià), representats per la màxima autoritat politicoadministrativa en matèria turística; també amb els responsables de turisme dels consells insulars d’Eivissa i Menorca, el Patronat de Turisme de la Costa Brava i l’Ajuntament de Peníscola. Finalment, l’àmbit acadèmic el formen algunes de les universitats de l’EURAM;
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
en concret, la Universitat de les Illes Balears (i la seua Escola de Turisme d’Eivissa), la Universitat d’Alacant, la Universitat de València, la Universitat Politècnica de València (i el seu Campus de Gandia), la Universitat Rovira i Virgili i l’Escola Superior d’Administració i Direcció d’Empreses (ESADE) de Barcelona.
Estem segurs que, tot i la seua limitació, es tracta d’una selecció que pot representar el territori per a facilitar-nos un diagnòstic de conjunt sobre el turisme.1 En aquest sentit, l’objectiu ha estat fer una anàlisi global del discurs sobre cadascun dels aspectes que hem considerat més rellevants per a definir l’estat i les perspectives del turisme; una anàlisi, però, que hem combinat amb citacions seleccionades per subratllar el protagonisme dels agents clau d’aquestes comarques litorals. De fet, hem pogut comprovar el seu coneixement profund del territori on s’insereixen i on treballen, i també de les tendències globals que condicionen la seua actuació en el marc particular que abordem.
Els aspectes que s’han tractat en les entrevistes són el perfil de la demanda; l’activitat complementària al sol i platja; el problema de l’estacionalitat; la competència; les debilitats, amenaces, fortaleses i oportunitats del sector; les polítiques i les estratègies; les infraestructures de transport que poden servir al turisme; la relació construcció-turisme; el problema dels apartaments il·legals i la seua comercialització a través de portals d’Internet; la transformació dels càmpings; l’ocupació en el sector turístic; i les potencialitats de la cooperació interterritorial a l’EURAM.
PERFIL DE LA DEMANDA: QUI GAUDEIX DE LES NOSTRES COSTES? En l’apartat de dades ja hem desplegat més o menys extensament el perfil per procedència (fonamentalment, per estat d’origen), però aquí s’hi tornen a fer referències, que parlen del domini dels alemanys a Mallorca, però la presència també de britànics i el creixement dels nòrdics (que és un perfil per atreure pel seu poder adquisitiu); del manteniment de la connexió sentimental de Menorca amb els britànics a través de les famílies, que encara vénen apreciant la tranquil·litat i la qualitat de l’entorn natural, i que es completa amb la presència de famílies espanyoles i alguns francesos i nòrdics; el pes també dels procedents de Gran Bretanya a Eivissa, seguit dels visitants espanyols, i alguns del nord i centre d’Europa; els francesos i residents del Benelux a l’Empordà, barrejats amb vacacionistes del centre peninsular, alemanys i altres europeus; la varietat de procedències a la Selva, però amb la singularitat de l’assentament per vacances dels russos (tot i que la crisi política i econòmica del país n’ha reduït el nombre); una radiografia semblant és la de la Costa Daurada, tot i que amb una mica Tot i que estem segurs que la nostra selecció és adequada i que cada entrevistat és un informador clau sobre els temes proposats, també tenim clar que podria haver-n’hi més i que hi ha més actors que podrien dir-hi la seua. Demanem disculpes si el lector hi troba a faltar algun subjecte concret, però aquest tipus de treball requereix també uns límits que fan impossible arribar a totes les opcions.
1
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
més de britànics i espanyols; la Costa de Castelló és d’arribada de turistes per l’eix de l’Ebre i des de la Meseta, però també d’alguns francesos; la Safor i la resta de la Costa de València són destinacions dominades per visitants de punts del centre i el nord de la península, i de l’interior del País; i, finalment, la Costa Blanca, amb el seu nucli de gran capacitat, Benidorm, és terreny d’arribada de britànics, però també d’altres països de la UE15, madrilenys, bascos i d’altres indrets del centre i nord de l’estat espanyol. També s’esmenta que la crisi d’inseguretat al Magrib i l’Orient Pròxim, que ha beneficiat clarament altres destinacions mediterrànies, com ara les de l’EURAM, ha provocat, en general, que els clients habituals de Tunis o el Marroc canvien al País Valencià o Catalunya (en menor manera a les Illes Balears); es tracta, sobretot, de francesos, però també d’anglesos i d’altres països europeus, de segment mitjà-baix. Vegem alguns exemples d’aquestes estratificacions per origen en el discurs dels nostres experts, especialment les que tenen un component explicatiu afegit, o bé que incorporen la dimensió micro que potser no teníem en les dades, o bé donen una visió panoràmica adequada:
Cada illa és una realitat distinta: a Formentera, el mercat més important és l’espanyol i l’italià; en el cas d’Eivissa, tenim que el principal és el turisme espanyol i britànic; en el cas de Mallorca, el segment més important és l’alemany i en segon lloc el britànic; i en el cas de Menorca, tenim que el principal segment de mercat són els britànics i els espanyols. Per tant, tenim que la radiografia de quatre illes tan petites és completament diferent (Bartomeu Deyà, Universitat de les Illes Balears).
A la Costa Blanca, hauríem de diferenciar el turisme que està en hotels (molt concentrat a Benidorm, i en algun cas a Alacant-Platja de Sant Joan, Calp, Xàbia-Dénia, que és més divers, on hi ha un pes important del turisme espanyol a l’estiu i diversitat de nacionalitats), del turisme de segona residència, el vacacionista diguérem, que té estadies més llargues i està en una casa pròpia, cedida o en un lloguer. Aquí, en el residencial, jo crec que hi ha una influència clara de València ciutat com a origen fins a Moraira; hi ha molt de valencià que viatja a eixos destinacions, i fins i tot molts caps de setmana, i això és important per a eixes localitats, perquè possibilita activitat més enllà de la temporada alta. (...) Després hi hauria l’àmbit de la Marina Baixa, l’entorn de Benidorm, on tenen molta presència Madrid i el País Basc en eixa segona residència (després anirem al tema dels estrangers); l’àrea d’Alacant, Platja de Sant Joan, té aquesta dinàmica de segona residència de proximitat (gent que té primera residència a Alacant ciutat i segona a Sant Joan o el Campello, que va i torna) i una mica de madrilenys; de la mateixa manera, l’àrea de Santa Pola és la platja
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
d’Elx; i, finalment, el Baix Segura ja pendola més sobre Madrid i el País Basc, com Benidorm. Aquests serien els grans mercats de segona residència, l’interior nostre (Alcoi i altres pobles), València, el centre peninsular (Madrid, Albacete, etc.), i el País Basc, amb dos centres principals, Benidorm primer i Torrevella després. (...) A la Marina Alta hi ha un pes important d’alemanys i anglesos; Benidorm és anglés si parlem de segones residències, però també és important en el cas de Benidorm el mercat belga; belgues i holandesos també tenen una presència notable a la Marina Alta (Calp, Xàbia); l’Alfàs té la colònia de noruecs, que és molt coneguda (una agència noruega buscava el millor lloc per a ubicar una clínica de majors, van analitzar tot el Mediterrani i van seleccionar l’Alfàs pel clima i per la tolerància de la gent; estem molt acostumats a conviure amb nacionalitats molt diverses). (...) Si anàrem ja al nivell d’urbanitzacions, trobem més clarament segregacions per nacionalitats. En el cas de Torrevella i el Baix Segura hi ha també molta presència britànica, i ara de russos, que tenen més pes a la Costa Daurada, però al Baix Segura també en són prou (pensem que en el padró d’habitants de Torrevella hi ha al voltant de 6.000 russos). (...) Per altra banda, per a explicar la relació de Benidorm amb els britànics hem de remuntar-nos als anys seixanta, quan de sobte hi ha una demanda de classe mitjana una vegada superada la immediata postguerra, la gent té capacitat de viatjar i ho fa, l’aviació millora prou, i descobreixen les platges càlides. Benidorm tenia platges úniques des del punt de vista de l’orientació (meridional), i va ser assenyalat com un lloc ideal. Els propietaris dels terrenys estableixen una aliança amb els touroperadors anglesos; són propietaris que no tenen els diners per a construir els hotels ni saben com gestionar-los, així que arriben a l’acord d’una gestió per part del touroperador durant els deu primers anys, i després ja prendrien les regnes dels hotels els propietaris, com així va passar. (...) També hi havia a l’inici prou d’alemanys, però hi va haver problemes d’abastiment d’aigua i van deixar de vindre (Josep Ivars, Universitat d’Alacant).
A la Costa Daurada, amb oscil·lacions depenent de diferents factors cada any (cicle econòmic, estratègies empresarials o circumstàncies polítiques, per exemple), la demanda és, en termes generals, meitat i meitat entre espanyola (incloenthi la catalana) i internacional. El període de crisi va implicar un increment del pes de la demanda internacional, amb variacions segons els anys i destinacions locals específiques, encara que progressivament el pes d’una i altra s’ha anat reajustant de nou. Per altra banda, a la Costa Daurada ha tingut una gran importància el turisme de procedència russa i de les antigues repúbliques de la Unió Soviètica, que comença a partir de 1992-1993, amb una petita presència resultat d’iniciatives concretes d’hotelers de la zona que veuen una nova oportunitat en el mercat rus, que
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
en aquell moment iniciava la seva expansió com a emissor internacional. Ja als anys 2000 aquesta presència inicial es multiplica progressivament de manera molt notable, fins al punt que, en algun moment, la demanda de turisme rus allotjada en hotels i altres establiments regulats de la Costa Daurada , arriba a representar entre una tercera i una quarta part dels russos que fan turisme al conjunt de l’estat. A més, la Costa Daurada té molt bona reputació i molt bona projecció a Rússia, cosa que no passa de la mateixa manera i intensitat amb altres mercats d’origen, potser excepte l’irlandès, encara que, en tot cas, aquest darrer és de petita dimensió, mentre que el rus no només és de gran dimensió, sinó que fins fa dos anys mantenia taxes de creixement molt importants. Atès que la Costa Daurada té molta notorietat entre els operadors russos i la seva imatge està ben posicionada, és de preveure, en la mesura que millorin les condicions polítiques i econòmiques que condicionen l’evolució d’aquest mercat, que torni a liderarne la recepció en hotels i establiments regulats. Val a dir que, en altres destinacions de l’EURAM, especialment les valencianes, la demanda russa s’ha orientat més cap al mercat de segones residències i immobiliari que en el cas de la Costa Daurada. Per altra banda, a la Costa Daurada altres mercats internacionals tradicionals de gran importància són el britànic, el francès, el belga, l’holandès i l’irlandès, amb proporcions diferents segons el tipus d’allotjament i el període de l’any. I, tot i que amb molta menor dimensió, també l’alemany, principalment en càmpings (Salvador Anton Clavé, Universitat Rovira i Virgili).2
Evidentment, l’origen dels visitants marca bona part de la relació que s’estableix entre els turistes i els diferents professionals que els atenen, però no és l’única variable que determina el perfil. De fet, potser no és la que més determina, sinó més aviat el poder adquisitiu (que està relacionat en part amb l’origen) o el tipus d’agrupació (solitaris, parelles, famílies, grups d’amics...) i la seua connexió amb el cicle vital (variable edat), que deixa tipus com ara el turisme jove (i la seua derivada turisme d’oci i
festa), turisme de parelles, turisme familiar, turisme sènior...3
2 3
Per a aprofundir en la relació del turisme rus amb la Costa Daurada, vegeu Sanz i Anton (2016). Del turisme sènior en parlarem més endavant, quan analitzem Benidorm i com s’ha aproximat a superar l’estacionalitat.
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
La manera de consumir ha canviat radicalment; o sigui, avui dia es podria dir que la gent, quan neix, va a un resort o similar; (...) quan supera l’adolescència va a llocs tipus Magaluf [Calvià, Mallorca], o tipus la Riera de Lloret, o Salou; (...) després s’obre una època de parelles sense fills, que és molt més activa; i llavors tornen al resort quan tenen fills; i quan els fills se’n van a Magaluf o a Lloret, tornen a tenir un patró de consum més actiu. Aquesta és la radiografia a grans trets del que es produeix. I això és transversal a la societat: cada poder adquisitiu té una oferta que li és adequada. El turisme de borratxera i aquestes coses no corresponen a una classe social determinada, és absolutament transversal; hi ha gent de totes les classes que en la mesura de les seves possibilitats farà el mateix (Joan Bóveda, Burg Master).
Sens dubte, el tipus dominant és el turisme familiar, que és el que pot garantir els volums que fan de l’EURAM la destinació líder a Europa i arreu del món; de fet, cap de les marques turístiques dels tres territoris s’escapa de l’hegemonia de l’agrupació familiar, siga amb més o menys capacitat de despesa (normalment amb més a les Illes Balears, segons subratllen els seus experts), siga amb domini d’hotels, apartaments o càmpings. El sector turístic de totes les illes i el continu de l’Empordà fins al riu Segura viuen principalment de les famílies que passen un temps de les seues vacances a la platja, fins i tot Eivissa, que seria on més contestat està el model per l’aparició reeixida del turisme d’oci lligat a la música (el mateix passa a Benidorm o a Lloret de Mar, tot i la seua coneguda vida nocturna). En alguns casos, aquestes famílies s’agrupen gregàriament en funció del seu lloc de procedència, com en el cas de la concentració de noruecs a l’Alfàs del Pi (la Marina Baixa), però l’increment de la varietat i les oscil·lacions del mercat fan que això es done cada vegada menys i, per tant, es podria considerar que, al marge de les grans concentracions territorials (per exemple, alemanys a Mallorca), està tot molt barrejat.
Malgrat que de vegades es presenta la Costa Daurada i més en particular Salou com una destinació de turisme juvenil, de festa, o de clubbing, des de fa temps hi domina de manera absoluta el turisme familiar. En proporció, només una molt petita part de la demanda és jove i motivada per la festa. (...) També hi hauria una part de turisme de la tercera edat, però, com apuntava, fonamentalment és una destinació de turisme familiar. L’especialització és clara, sobretot en la línia de costa estricta. En això hi ha tingut un paper molt important Port Aventura: vint anys d’implantació han fet possible que encara s’hagi aprofundit més en aquesta especialització en demanda de turisme familiar (Salvador Anton Clavé, Universitat Rovira i Virgili).
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
La tipologia predominant és la família, famílies que poden ser de mitjana i alta posició, però bàsicament turisme familiar, matrimoni amb fills que ve a passar quinze dies abans, ara set habitualment. Aquí, a les Illes, a la zona d’Eivissa més que a Mallorca, és molt conegut el turisme de discoteca, de joventut i de festa, però em sembla que és una cosa minoritària, malgrat que als mitjans de comunicació pugui sortir més, perquè pot ser més problemàtic. El client és molt
2 Densitat de població, 2014 (habs./km )
2500 2041
1916
2000
1755
1500 1000 500
793 348
222
234
220
112
222
0
majoritàriament la família (Josep Lluís Torres, Fluxà-De Luis/Advocats i Consultors).
La Costa Brava té una riquesa i un inconvenient que és la varietat. Llavors, quan parlem de la Costa Brava, hi ha una part molt gran, una destinació, que és Lloret de Mar, que té 34.000 llits, que és gairebé la meitat, el 48% dels llits de la Costa Brava. Per tant, quan parlem d’aquí és diferent que quan parlem de Llafranc [Palafrugell] o Cadaqués. Però si fem una generalització, (...) el perfil principalment són famílies; evidentment, quan fas productes, sí que tens tota la gent que et ve o en parelles, o grups d’amics, o en altres modalitats, no? Però el gruix són famílies, bàsicament a l’estiu, perquè les famílies depenen de les vacances dels fills (Jaume Marín, Patronat de Turisme de la Costa Brava).
L’aposta que ha fet Peníscola durant estos últims anys és pel turisme familiar, i això de manera decidida. Som la
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
primera destinació de costa que ha obtingut el Segell de Turisme Familiar4 i, bé, està consolidat com una destinació de totes les edats. La gent ve amb xiquets, però també amb majors, i també vénen joves; és a dir, som una destinació per a tots els públics (Andrés Martínez, Ajuntament de Peníscola).
D’altra banda, si bé domina el turisme familiar, és cert que, gradualment, n’estan muntant altres tipus, com ara l’esmentat turisme jove/d’oci a Eivissa, però també el turisme de parelles, de gran interès per a totes les destinacions, perquè, de mitjana, el seu impacte en els ingressos és més alt. Una de les marques turístiques on està identificant-se més clarament aquest ascens de les parelles és Menorca (també l’Empordà), i l’increment està associat justament a una qüestió de la qual tractarem més endavant: les activitats complementàries (turisme actiu, natura, cultura, gastronomia, etc.). El fet que aquest perfil faça unes vacances més enllà del sol i platja el vinculen a les possibilitats de la desestacionalització, i aquest és un dels seus atractius des d’un punt de vista de la configuració de la demanda.
Menorca estava i està molt ben posicionada en el turisme familiar. (...) Però està despuntant una mica el turisme de parelles, un segment de població que nosaltres volem captar, de mitjana-alta edat, de països nòrdics en bona part... Està començant a arribar a Menorca, precisament pels mateixos conceptes que desenvolupem nosaltres: reserva de la biosfera, protecció del medi ambient... connexió també amb el turisme de salut, cures d’estrès... El turisme de parelles és una mica on estem anant. És un turisme que, a més, demana una tipologia d’allotjament d’alta qualitat i d’alta tecnologia, i aquest serà el nostre puntal d’aquí a uns anys: aquells hotels que treballin qualitat i tecnologia seran els que despuntaran, perquè la demanda experimentarà aquesta modificació en el sentit d’augment del segment parelles (Azucena Jiménez, Associació Hotelera de Menorca).
4 El Segell de Turisme Familiar està atorgat per la Federación Española de Familias Numerosas (FEFN), una de les línies de treball de la qual és el turisme familiar (vegeu http://www.familiasnumerosas.org/turismo-familiar/, visita el 30/11/2015).
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
SOL I PLATJA AMB VALOR AFEGIT A l’hora d’interpretar quin és el moment del turisme de costa a l’EURAM; és a dir, què està passant ja mateix i que marcarà el futur immediat del sector en la seua configuració litoral, tots tenen clar que allò que ha donat nom a la modalitat, el sol i la
platja, continuen sent elements centrals de les destinacions de l’EURAM litoral, perquè la gent, principalment, ve quan fa bon oratge i a llocs on hi ha platja.
Quant a tipologia de mercat, la veritat és que potser sigui una de les grans mancances del turisme actual no haver identificat una avantguarda, sinó haver-nos estacionat en el producte sol i platja, amb domini del segment familiar, i del qual ens està costant molt sortir; és a dir, hem quedat una mica enquadrats en aquest producte (Josep Lluís Torres, Fluxà-De Luis/Advocats i Consultors).
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA
PRESUPUESTO
1609
02/12/2015
Juan Manuel Seguí Compañ
Cliente
21509164-r
CIF/NIF
Manolo morán 54, 03550
Dirección
IIVV
San Juan de Alicante CONCEPTO
PRECIO U.
CANTIDAD
PRECIO TOTAL
Diseño y maquetación de revista > Creatividad y diseño de marca y universo gráfico
de 2.500 a 3.500€
Propuesta sujeta a las condiciones de elaboración d elos mapas Desuento 50% > Creación nueva imagen corporativa IIV
3.000,00 €
1.500,00 €
> Desarrollo de aplicaciones básicas > MIC Manual de Imagen corporativa
(IVA no incluido)
FIRMADO Juan Manuel Seguí Compañ FORMA DE PAGO Transferencia Nº Cuenta Sabadell ES34 0081 7310 6100 0709 7420 / BSAB ESBB
Base Imponible
-
€
21% IVA
-
€
Total
-
€
15 % Retención IRPF
-
€
Líquido a percibir
-
€
llibre blancded’Infraestructures l'Euram
Los diseños que conforman esta propuesta constituyen un boceto, un documento abierto de trabajo
que será la base de los estilos y artes definitivos, que se conformarán con la recepción del material
específio para cada número. Este estilo de maquetación requiere contar con material gráfico de alta calidad.
Es muy complicado maquetar con imágenes sacadas de internet, por debajo de 300 ppp a tamaño
de impresión. No podemos garantizar la calidad y los estilos propuestos si no cotamos con el material apropiado.
02. L’OPINIÓ DELS AGENTS CLAU DE L’EURAM EN MATÈRIA TURÍSTICA