El temps 2

El TurismE

Economia de l’Euram Nº 4

el turisme

Economia de l’Euram Nº 04

sumari > TURISME DE COSTA / 4 Introducció dels centres de bany a la recerca d’experiencies > AGENTS CLAU DE L’EURAM / 6 Pilar Carbonell, Directora general de Turisme del Govern de les Illes Balears. > DEMOGRAFIA A L’EURAM / 10 Densitat

Editorial El turisme continua sent un dels sectors amb més importància per a les economies de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani. Ha mantingut les xifres durant els anys més durs de la crisi econòmica, i fins i tot ha augmentat el nombre de visitants anuals. A les Balears, per exemple, arriba a representar gairebé la meitat del seu Producte Interior Brut. Aquest és un treball dedicat al turisme de costa, a l’estudi i l’anàlisi de l’activitat turística i a la reflexió sobre el model turístic de les nostres costes. A més d’una explotació de les principals dades del sector presentades amb gràfics i mapes especialment detallats, el lector trobarà en aquest volum el debat entorn de temes com l’estacionalitat, els elements que poden complementar el producte de sol i platja, el fenomen dels apartaments turístics de lloguer per Internet o les infraestructures que necessita el sector. També ens plantegem en aquest estudi la possibilitat d’una plataforma d’interessos compartits pels diferents territoris de l’EURAM. Per això, preguntem als experts entrevistats els punts de trobada i els beneficis d’aquesta col·laboració.

Vull aprofitar aquesta presentació del quart volum de la col·lecció, El turisme a l’EURAM: la xarxa de costa, per a agrair la col·laboració a tots els experts entrevistats i a les seues associacions i institucions: la Facultat de Turisme de les Illes Balears; l’Escola de Turisme d’Eivissa; la Universitat d’Alacant; l’Escola de Negocis ESADE; la Universitat Rovira i Virgili; la Universitat Politècnica de València; les federacions i associacions hoteleres de Mallorca, Eivissa i Menorca; la Universitat de València; l’Agència Valenciana de Turisme; el Patronat de Turisme de la Costa Brava; el Cercle Mallorquí de Negocis; l’Associació d’Agències de Lloguer d’Apartaments de Gandia; l’Associació d’Hotels de Gandia i la Safor; el Patronat de Turisme de Peníscola; l’Associació de Càmpings de Catalunya;

han possibilitat la redacció d’aquest treball: la Diputació de Girona,

l’Agència Catalana de Turisme; la Federació de Càmpings de la

la Diputació de Barcelona i l’Ajuntament de Barcelona.

Comunitat Valenciana; l’Associació Hotelera de Benidorm i la Costa Blanca; la consultora BurgMaster; els Consells Insulars d’Eivissa

Antoni Serra Ramoneda

i de Menorca; i la Conselleria d’Innovació, Recerca i Turisme del Govern de les Illes Balears. I molt especialment a les entitats que

President de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa

turisme de costa Amb el turisme, som davant d’un dels sectors més importants

platja”, nosaltres farem servir diferents accepcions comprensi-

per a l’economia de l’Euroregió de l’Arc Mediterrani, i més en-

ves (litoral, sol i platja, de costa), però preferentment “turisme

cara per a les seues àrees litorals, que aprofiten el bon temps i

de costa”, entenent que, com diu un dels nostres entrevistats,

el recurs natural de les platges per a atraure visitants del nord

Salvador Anton (Universitat Rovira i Virgili), el concepte de “sol

i zones d’interior. Segons diferents estimacions, a Catalunya,

i platja” ja es queda curt, perquè en aquestes zones ja es fan

una potència industrial, el turisme representa al voltant del

moltes altres activitats que se sumen a la tradicional de pren-

12% del PIB i de l’ocupació; una mica més en el cas del País

dre el sol a la platja.

Valencià; i fins al 45% del PIB balear per al 32% de l’ocupació.

1

No hi ha cap dubte que és una activitat econòmica sobre la

Si en el volum d’aquesta col·lecció en el qual parlàvem de la in-

qual s’ha de parar atenció i, en aquest cas, ho fem monogrà-

dústria, identificàvem una protoindústria fins i tot en el segle

ficament sobre la xarxa de costa. Respecte de la denominació

XVII, que evolucionaria ràpidament en els dos segles següents

del tipus de turisme que tradicionalment s’ha anomenat “sol i

per donar lloc a la revolució industrial, l’inici del turisme litoral

2

o de costa actual es dóna precisament quan s’ha consolidat 1

Dades de la Generalitat de Catalunya (2013) i Exceltur (2014).

Ens referim a una tradició popular (però també acadèmica) contemporània, perquè és un concepte que només es pot referir al que

2

Banys de Sant Elm, Sant Feliu de Guíxols, el Baix Empordà

sorgeix a partir dels anys seixanta. Abans, caldria parlar més aviat de “sol i mar” (Pérez i Navas, 2014: 260).

Introducció Dels centres de bany a la cerca d’experiències: La transformació del turisme de costa a l’euram una burgesia industrial (o comercial relacionada amb la produc-

clis litorals del sud també funcionaven en alguns casos com a

ció industrial), que, juntament amb la resta de les classes aco-

“estacions d’hivern”, llocs on passar l’estació de manera menys

modades, comença a desenvolupar una cultura de l’oci, com una

dura (Santos, 2015: 192), com ara fan alguns nòrdics. És una època

de les eixides al seu excedent, seguint en bona manera el model

que podríem anomenar de turisme exclusiu i es perllongaria fins

del patriciat romà. La part no reinvertida dels beneficis passa

a les postguerres espanyola i mundial, fins als anys cinquanta,

a dedicar-se a espectacles i entreteniments (en aquest context

perquè els conflictes bèl·lics van entrebancar el desenvolupa-

hem de situar, per exemple, la història inicial del Teatre del Liceu

ment inicial dels anys trenta del segle XX (Pérez i Navas, 2014:

a Barcelona), però també a les primeres vacances en cases de

260). De tota manera, en el context europeu i mundial, en aques-

mar i balnearis allunyats de la ciutat. És el cas, per exemple, dels

tes dècades inicials, les destinacions mediterrànies eren prou

banys d’En Baldomero a Sant Feliu de Guíxols, després banys

lluny del desenvolupament de les costes atlàntiques britànica i

de Sant Elm (Pérez i Navas, 2014: 253) o els banys de la Verge

francesa, i després, quan engega el Mediterrani amb França i Ità-

del Sufragi de Benidorm, menys importants aleshores. Els nu-

lia, a l’estat espanyol estan iniciant el seu desenvolupament els

5

Pilar Carbonell Agents Clau de l’Euram Pilr Carbonell es Directora general de Turisme del Govern de les Illes Balears. “Cal complementar amb productes alternatius, l’oferta dels quals ja existeix, com podrien ser els productes esportius, i dins dels esportius el turisme de golf, vela, ciclisme, trekking... També producte gastronòmic i cultural. (...)

Avui ens demanaven pel turisme de compres; nosaltres entenem més que el turisme de compres, el turisme city break [estades curtes de caps de setmana o ponts en ciutats], que pot combinar un parell o tres d’aquests productes; és a dir, la persona que vingui tres, quatre, cinc dies, pot fer compres, cultura i esport, o bé gastronomia, compres i cultura... I aquí és cap on volem anar. (...) Nosaltres no podem competir amb ciutats grans que ofereixen turisme de compres amb molta més superfície, però podem incorporar les compres a una oferta combinada”.

Agents Clau de l’Euram “El model actual del tot inclòs genera una barbaritat de plàstic i ho hem d’evitar” Deixà l’administració pública per muntar el seu negoci, un restaurant a la plaça d’Espanya de Palma, i ara hi torna com a directora general d’Ordenació Turística. Va presidir l’associació empresarial de restauració i se’n va desvincular quan aquesta va ser absorbida per la CAEB.”

El vostre nomenament tensà alguns membres de MÉS per-

cervesa els administra un mateix, i una barbaritat de plàstic, i

què sembla que no compartiu alguns posicionaments de la

això ho hem d’evitar i corregir.

formació en matèria lingüística.

Es deia que la Llei de turisme la redactà directament la Jo he vingut aquí a aportar la meva experiència professional i

Federació Hotelera. Canviarà la dinàmica i la permeabilitat

com a empresària, i a posar en marxa unes línies programàti-

s’universalitzarà?

ques fruit d’uns acords de Govern que no sols respectaré, sinó que em desviuré perquè es duguin a terme. Vull que quedi clar

No sé qui la redactà, però tots els sectors anàvem com bojos

que jo estim la meva terra i la nostra llengua, que faig servir

demanant que ens en passassin l’esborrany; tot anava com

sempre, i tenc uns perfils personals en xarxes socials que són

d’amagat, no m’agradà gens aquest sistema. La societat vol

això, personals. També m’agradaria puntualitzar que s’han dit

una administració transparent, on tothom pugui dir-hi la seva.

barbaritats, com que des del meu restaurant s’increpà la gent

Nosaltres venim amb aquesta intenció. Seurem el sector al

el dia de la manifestació del TIL. Només diré que era un diu-

complet per parlar de les normatives, mostrarem les nostres

menge, dia que sempre hem tingut tancat.

propostes i escoltarem. No hi ha ciutadans ni col·lectius de primera ni de segona categoria.

Criticàreu que es governàs els darrers 4 anys per als hotelers. Què fareu per canviar-ho?

La normativa turística tampoc no permet llogar pisos a turistes. Canviarà?

En primer lloc, m’agradaria deixar clar que la direcció general i tota la Conselleria farà una tasca neutral, com ha de ser. Els

És igual que el tot inclòs, una demanda dels viatgers. Molts

hotelers són un pes molt important dins el sector turístic, però

volen anar a un apartament, a una casa o a un pis. És una

tractar-los com si fossin el sector és curtor de mires. Els ser-

realitat que existeix i que l’administració no pot ignorar. Estu-

veis jurídics ja estudien algunes reformes normatives, com el

diam com incorporar els plurifamiliars com a oferta turística

control del tot inclòs, que ara mateix no queda garantit. És un

reglada, però amb molts condicionants. Cal assegurar la con-

producte que demana el mercat, cert, però no es pot oferir de

vivència, la seguretat de la prestació del servei i també uns

qualsevol manera. N’hem d’assegurar la qualitat i hem d’evitar,

estàndards de qualitat. És possible que s’hagi de donar veu

en la mesura que sigui possible, els impactes socials i ambien-

a les comunitats de veïns perquè puguin actuar en casos en

tals que té. Genera menys llocs de feina, ja que els tiradors de

què el lloguer turístic esdevingui incompatible amb el descans

dels residens. El lloguer turístic s’ha de tractar com a activitat turística perquè ho és i dinamitza, i molt, els altres sectors de l’oferta especialitzada. Vehicles de lloguer, restaurants, supermercats... són segments que estan molt satisfets pel comportament d’aquest turista, que sol fer servir el pis o apartament principalment per descansar, però que fa moltes hores fora, gasta i és un element bàsic del nostre model.

I una vegada regulats, a pagar la taxa turística, com la resta de visitants?

La taxa turística i tots els imposts que pertoquin com a activitat econòmica. En un context en què l’economia submergida és una part important de la realitat, l’administració ha de facilitar que aflorin les activitats i que passin per caixa.

La taxa turística tornarà a ser el gran problema entre l’esquerra i els hotelers?

Balears fou pionera a posar-la i també a llevar-la. Moltes destinacions ens ha copiat, cosa que vol dir que no era una mala idea, ans al contrari. Però hi va haver tot un seguit de desacords i d’enfrontaments que no posaren fàcil la seva aplicació. Com a Govern, intentarem cobrar-la en ports i aeroports, i es farà feina amb l’Estat per plantejar-ho. Aena ara és una empresa semiprivada i, per tant, les circumstàncies han canvi-

Desestacionalitzar és un verb que pronuncien sempre els

at molt des del primer intent. Tot i així, si no aconseguim su-

directius de turisme, mentre la temporada s’escurça.

port estatal o se’ns posen impediments basats en normatives europees com la lliure circulació de persones, trobarem altres

És una de les prioritats. A Menorca i Pitiüses és molt greu i cal

maneres, perquè és un element importantíssim de la política

actuar-hi diversificant el producte, motivant els empresaris a

turística.

obrir més temps i les aerolínies a operar. Tenc un restaurant i si dius que per a un cafè no val la pena obrir a les 7, acabes

I ja es té clar a què es destinaran els fons?

obrint a les 8 i queixant-te perquè la primera hora sols vens un café. La demanda es genera amb oferta.

És molt d’hora per saber-ho, però la filosofia és clara: parlam d’un fons de reinversió turística per millorar el producte, invertint en totes les Illes i donant veu a la societat perquè junts establim on és més necessari i es nota més l’impacte de l’actuació.

El turisme de Costa

Demografia a l’Euram Els nuclis turístics de gran capacitat tenen una densitat poblacional que s’aproxima a la de grans ciutats. Lògicament, en temporada alta la densitat real s’eleva de manera molt notable

11

Densitat Demografia a l’Euram Per presentar les dades de densitat, la relació població/territori, tornem a fer ús dels nuclis de gran capacitat (Benidorm, Calvià, Palma, Lloret de Mar i Salou), juntament amb els seus territoris de referència (País Valencià, Illes Balears i Catalunya) i el global de l’EURAM. A més, també oferim un mapa comarcal de densitat de tot l’EURAM que permetrà apreciar la implantació de la població al territori de l’Euroregió.

2 Densitat de població, 2014 (habs./km )

2500 2041

1916

2000

1755

1500 1000 500

793 348

222

234

220

112

222

0

En general, només Catalunya Nord té una densitat baixa i la resta de l’EURAM se situa al voltant de la mitjana, amb Catalunya lleugerament destacada. Per la seua banda, les localitats que reben més turistes uneixen aquesta afluència forana temporal a una alta densitat poblacional de residents, especialment en els casos de Palma, Salou i Benidorm, tots ells al voltant dels 2.000 habitants per quilòmetre quadrat. Els termes municipals relativament grans de Calvià i Lloret de Mar els impedeixen situar-se a l’alçada dels altres, però, com Salou o Benidorm, tenen concentracions urbanes molt marcades, que remeten a un espai de densificació.

Lògicament, són les comarques litorals, aquelles que centraran la nostra atenció, les que més densitat de població registren, com

Menys de 50 De 50 a 100 De 100 a 250 De 250 a 1.000 Més de 1.000

es pot apreciar en el mapa. Barcelona i València són, amb les

nord de l’EURAM (Costa Brava i la Catalunya Nord meridional)

seues àrees metropolitanes, les que concentren més població,

no arriben al nivell de densificació del continu valencià Or-

però aquestes conurbacions segueixen pràcticament tota la

pesa-Torrevella o el català Lloret de Mar-Cambrils. Justament

franja litoral. De tota manera, gran part de les Illes Balears i el

al bell mig de tots dos continus, al voltant del Delta de l’Ebre i del riu Sénia, trobem l’única part litoral de baixa densitat. Per la seua banda, els únics territoris d’interior amb una densitat

Els nuclis turístics de gran capacitat tenen una densitat poblacional que s’aproxima a la de grans ciutats. Lògicament, en temporada alta la densitat real s’eleva de manera molt notable

raonable són Andorra, el Segrià-Pla d’Urgell, les comarques centrals valencianes i l’ampla segona corona metropolitana de Barcelona.

PRESUPUESTO

1609

02/12/2015

Juan Manuel Seguí Compañ

Cliente

21509164-r

CIF/NIF

Manolo morán 54, 03550

Dirección

El Temps

San Juan de Alicante CONCEPTO

PRECIO U.

CANTIDAD

PRECIO TOTAL

Diseño y maquetación de revista > Creatividad y diseño de marca y universo gráfico

2.500,00 €

Descuento 100%

10

4.000,00 €

Base Imponible

4.000,00 €

> Diseño y maquetación revista 28-32 pags FASCÍCULO

400,00 €

FIRMADO Juan Manuel Seguí Compañ FORMA DE PAGO Transferencia Nº Cuenta Sabadell ES34 0081 7310 6100 0709 7420 / BSAB ESBB

21% IVA

840,00 €

Total

4.840,00 €

15 % Retención IRPF

600,00 €

Líquido a percibir

4.240,00 €

Los diseños que conforman esta propuesta constituyen un boceto, un documento abierto de trabajo que será la base de los estilos y artes definitivos, que se conformarán con la recepción del material específio para cada número. Este estilo de maquetación requiere contar con material gráfico de alta calidad.

Es muy complicado maquetar con imágenes sacadas de internet, por debajo de 300 ppp a tamaño de impresión. No podemos garantizar la calidad y los estilos propuestos si no cotamos con el material apropiado.

15