Successió de visuals (Rubí -> Barberà del Vallès)
la B-30 barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit Màster d’Urbanisme, etsaB curs 2012-2013
Projectes en la ciutat-mosaic-territorial Carles Llop Torne
Successió de visuals (Barberà del Vallès -> Rubí)
km 0,50
aprox.(Collserola
a la dreta)
1914. St. Cugat del Vallès + superposició de l’actual B-30
1967. St. Cugat del Vallès i Rubí + superposició de l’actual B-30
Es por observar com el municipi de Sant Cugat quedarà dividit pel futur traçat de la B-30, trencant la continuïtat de moltes traces de camins pre-existents, així com suposarà la desviació d’algunes baixades naturals d’aigua, com és el cas del “Arroyo de Guinardera”. En aquest plànol es pot veure el traçat del ferrocarril de Barcelona i el “Arroyo de Alolls” com a traces que han perdurat fins l’actualitat.
La proximitat del municipi de Rubí amb el de Sant Cugat del Valès només quedava truncada per la preexistència del torrent. La B-30 suposarà una barrera afegida, imposant una enorme discontinuïtat del pla del terra, augmentant la distància real entre nuclis.
Rubí
Sant Cugat del Vallès
Mirasol Valldoreix
Fotoplano de la B-30 actual.
km 12,00
aprox.(Alçada
de Cerdanyola del Vallès)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (1a)
km 1,80
aprox.(Collserola
a la dreta)
La B-30 és una de les vies arterials més importants de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Situant-se a la cara nord de la serra de Collserola, connecta els nuclis urbans de Rubí, Sant Cugat del Vallès, Cerdanyola del Vallès, Badia del Vallès, Barberà del Vallès i Ripollet, així com altres entorns urbans més singulars dins de la AMB, com és Bellaterra i la seva relació amb la universitat, o tot una sèrie d’enclaus econòmics i industrials que es connecten a la mobilitat que els ofereix la B-30 (o A7), fet que els situa a una posició estratègica excepcional respecte el nucli de la ciutat de Barcelona.
Sabadell
Barberà del Vallès
Universitat Autònoma
Ripollet
Bellaterra
Cerdanyola del Vallès “Sant Joan”
És degut a la connectivitat que ofereix la B-30, juntament amb altres factors, el que fa d’aquesta zona una àmbit d’interès estratègic, una zona emergent d’especial interès. Aquest treball pretén entendre quin paper juga un element del vies de l’AMB tan important com ho és la B-30, interpretant i les relacions que es generen al seu voltant, entenent la B-30 metropolità capaç de posar en relació situacions territorials
sistema arterial de descrivint gràficament com un element urbanes molt diverses.
També és objectiu d’aquesta recerca entendre i exposar de quina manera una infraestructura com aquesta és capaç, o no, de posar en coherència la diversitat pròpia d’un context heterogeni tal, donant eines per poder replantejar i operar sobre el territori, projectant i proposant noves relacions urbanes a partir del potencial propi de l’àmbit d’estudi. Encaix de la B-30 respecte Barcelona i l’Àrea Metropolitana
1978. Barberà del Vallès amb la B-30 construïda
1980. Rubí amb la B-30 construïda
01. SITUACIÓ ACTUAL + PROCÉS HISTÒRIC km 12,00
aprox.(Universitat
Autònoma)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (1b)
km 6,70
aprox.(intersecció
amb C-16)
1
1
3
1
1
B-30 + hidrografia La infraestructura es posiciona de dos maneres diferents respecte les escorrenties contínues. Paral·lelament respecte el torrent d’Alolls i perpendicular respecte el riu Ripoll, deixant-lo passar per sota.
“Codi de barres” seccions + usos Interpretació de les seccions transversals a la B-30 juntament amb els usos dol sòl associats. Es pot observar les grans asimetries que succeeixen a banda i banda de la via, sent aquesta motiu de discontinuïtats d’usos i ecotons.
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (2a) km 6,70
aprox.(intersecció
amb C-16)
km 8,00
aprox.(alçada
del Centre d’Alt Rendiment)
La B-30 i el territori Successió de seccions transversals, en les que es pot veure que el traçat de la B-30 s’ha pensat respecte l’oportunisme de la topografia, l’espai entre els nuclis pre-existents i la hidrografia. En canvi, no es van tenir en compte les continuïtats transversals que actualment hipoteca en conseqüència del seu assentament directe al sòl. La base geo-física i els diferents sistemes anteriors a la construcció del via han quedat fortament condicionats i dividits en conseqüència del tall que suposa la infraestructura al territori.
La B-30, la topografia i el sistema de rondes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Si observem la posició de les grans vies del sistema arterial de circulació de l’AMB respecte la topografia, es pot veure com el seu traçat està estrictament condicionat per la mateixa base geo-física, posicionant-se allà on el territori és més pla, a les cornises dels grans massissos i a les valls fluvials. D’aquesta manera, la B-30 (o A7), és la quarta ronda que tanca els anells de circumval·lació de l’AMB. Mentre que la Ronda de Dalt es situa a la cornisa de Collserola per la cara Sud, la B-30 fa el mateix per la cara Nord.
02. BASE GEOGRÀFICA la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (2b) km 5,00
aprox.(alçada
de St. Cugat)
km 3,50
aprox.(alçada
Valldoreix)
La B-30 i el buit.
La B-30 i el ple.
ESPAIS NO CONSTRUÏTS Tot i que els nuclis que es situen en relació a la B-30 han desenvolupat un fort creixement en els últims anys, si observem les interpretacions de buit/ple podem observar com és precisament l’espai no construït el que predomina. Ara bé, si analitzem detingudament aquest espai buit, des de les condicions que el defineixen, veiem que més que un espai continu, degut a la presència de creixements urbans i sobretot per la presència de la infraestructura, aquest espai esdevé un trinxat descohesionat i sense coherència, de manera que només suposa un espai residual, quelcom que sorgeix en conseqüència de la construcció poc atenta. És d’especial importància per aquest estudi emfatitzar la relació que l’espai buit pren, amb totes les seves singularitats, en relació a la B-30 i a les infraestructures en general, insistint en un canvi de paradigma on es replantegi la idea d’”infraestructura” per la d’”estructura”. El prefix “infra” evidencia una manera d’entendre les vies i autovies com un element sense estructura, amb una lògica pròpia desvinculada del context, essent traçades només des de la seva pròpia lògica .
LP1 LP2
LP1 LP3 LP2
El cas de la B-30 n’és un exemple clar que demana ser repensat sota aquests termes.
LP1 LP2 LP3
LP1 LP1
LP2 LP3
LP2
topografia accidentada espai natural no urbanitzat zona arbrada zona agricola explotacions de la terra (p.e. cantera) entre edificis carrers espai verd urbanitzat baixada d'aigua permanent
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (3a) km 10,50 aprox.(Alçada Bellaterra)
km 5,00
aprox.(alçada
de St. Cugat)
LP1
LP2
LP1
LP3
LP2 LP3
LP1
LP2 LP3 LÒGIQUES PROJECTUALS (LP)
(LP1) Consolidar els espais lliures. Donar continuïtat a la malla verda territorial. Mètode: a partir de l’estudi dels contactes de la B-30 amb el sòl que generen el trinxat de l’espai buit i eliminen cap possibilitat de continuïtat, elevant la infraestructura o bé generant passos per sota de la B-30 per tal que el pla del terra discorri de forma contínua per sota de la via.
(LP2) Restaurar continuïtats territorials projectant corredors ecològics i connectors paisatgistes. Mètode: juntament amb LP1, establir recorreguts i vies toves capaces de lligar la multiplicitat d’espais verds que ara estan segregats, construint corredors i recorreguts continus.
(LP3) Canals i suports d’activitat. Mètode: si bé la B-30 ja és en sí mateixa part d’una xarxa infraestructural capaç de suportar certes activitats, convé establir canals capaços de lligar i fer accessibles activitats més “toves”, lligades a l’espai buit i al territori, vies per vianants i bicicletes que travessin la B-30 per sota en total continuïtat i que donin servei als espais buits reconectats amb LP1 i LP2, als que se’ls pot atribuïr nous usos, ja que han perdut la seva condició residual.
03. EL BUIT km 8,00
aprox.(alçada
del Centra d’Alt Rendiment)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (3b)
km 10,50
aprox.(Alçada
Bellaterra)
INTERSECCIONS Si bé la B-30 la podem entendre com un element viari que es desenvolupa longitudinalment, amb una secció més o menys constant, també ho podem fer com una línia que posa en relació una successió de punts. En aquest cas s’ha posat l’èmfasi en aquelles situacions en les que diferents sistemes es creuen. L’interès d’aquest punts resideix en la capacitat d’intercanvi entre diferents sistemes, allà on existeix un potencial major degut a la suma i interacció entre elements. Venen a ser les cantonades metropolitanes, on coincideix diferència i coexistència. Allà on cada element pot quedar impregnat per la presència d’un altre, multiplicant-se el valor de les relacions que s’hi generen o s’hi poden generar.
LÒGIQUES PROJECTUALS (LP)
(LP4) Optimitzar la intermodalitat de les xarxes. Mètode: Articular la relació entre els diferents sistemes, entenent les interseccions estudiades com situacions metropolitanes singulars en la que es poden produir intercanvis intermodals, on les condicions de connectivitat es multipliquen. Les esmentades interseccions esdevenen lloc d’intercanvi metropolità. Són d’especial interès aquelles en que a més de la coincidència de sistemes és possible una certa intereacció: (C, D, G, H, N, O, P). Aquestes interseccions són especialment intressents per suportar equipaments i usos específics capaços d’establir la transició entre els sistemes, a la vegada que n’aprofiten la seva connectivitat, esdevenint importants nodes dins la xarxa de mobilitat metropolitana. Es podrien situar de forma estratègica Park and Rides, grans equipaments metropolitans, parkings relacionats amb els usos territorials pròxims, espais per a l’esport, parcs fluvials accessibles des de la mobilitat grossa, grans espais oberts per a grans events...
LP4
LP4
LP4
Neutelings, Ring Road Study, Antwerp Exemple per a LP4, com a programes lligats a interseccions
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (4a) km 3,50
aprox.(alçada
Valldoreix)
km 12,00
aprox.(Universitat
Autònoma)
LP4
LP4
LP4
LP4
TRANSVERSALITATS
1. Forestal i topogràfica La B-30 ha suposat un tall important sobretot pel que fa al massís de Collserola, impedint que arribi fins a Rubí. Només que en aquest punt la B-30 passés elevada, prioritzant el pas del nivell del terra, s’aconseguiria establir una relació contínua i neta de Collserola en la seva vessant nord.
2. Agrícoles Tot i que és escassa en extensió, els espais agrícoles apareixen de forma dispersa, en espais més aviats residuals que han quedat als marges de la carretera. Seria interessant que la B-30 fos entesa com un fil conductor capaç d’aportar cohesió a aquests espais, intensificant i revaloritzant la seva presència al territori, passant de ser quelcom residual a esdevenir part de l’experiència i diversitat de la matriu geo-física. L’únic àmbit agrícola que es preserva i que gaudeix d’una bona continuïtat, esdevenint un corredor longitudinal, són els espais que es situant al llarg del Riu Rubí.
3. Fluvial El riu Ripoll és un dels pocs casos en que la B-30 no ha suposat una barrera en els seu transcurs, així com dels ecotons que s’hi relacionen. De totes maneres es troba a faltar una accessibilitat més favorable.
04. INTERSECCIONS + TRANSVERSALITATS km 1,80
aprox.(Collserola
a la dreta)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit (4b)
km 12,00
aprox.(Alçada
de Cerdanyola del Vallès)
Noves geografies de producció i el consum a la RMB.Indústria, gran terciari i equipament. 1977 i 2004. Càtedra d’Urbanística ETSAV. Barcelona, octubre de 2007. Antonio FONT. Podem observar la intensitat d’activitats que s’han desenvolupat al volant de la B-30, fet que evidencia de quina manera la connectivitat de la via ha propiciat el desenvolupament i el potencial dels àmbit que s’hi relacionen.
Instituts de secundària. Posant com a exemple una xarxa funcional que funciona, bàsicament, per la proximitat dels equipaments respecte la població, podem veure com la B-30 suposa una barrera per a aquest tipus de xarxes funcionals. Mentre que en les anteriors lectures s’ha fet una lectura de la B-30 des condicions més aviat físiques, en aquest apartat es procura mesurar el paper de la via com a suport d’activitats. D’aquesta manera la B-30 ha tingut un paper primordial per al desenvolupament i el potencial de la zona en aproximar i posar en relació els nuclis circumdants respecte la ciutat de Barcelona, però també entre ells mateixos, l’aeroport, el port..., esdevenint un element estructurant bàsic del sistema arterial de l’AMB. De totes maneres aquesta capacitat connectora s’ha de relativitzar. Si bé és fonamental el paper de la B-30 per a les xarxes funcionals que es col·loquen estratègicament en relació a la gran connectivitat del sistema arterial metropolità, la barrera espacial que suposa la presència de la infraestructura limita les relacions de proximitat. Sembla paradoxal doncs que un element que es basa en la capacitat connectora, fent pròximes les relacions metropolitanes, suposi una barrera i un distanciament de les relacions de proximitat locals amb les que es basen les xarxes funcionals de proximitat (escoles, centres d’assistència mèdica, llars d’infants, equipaments locals, etc).
Centres d’educació privats. En aquest cas s’estudia un equipament que funciona tant per proximitat com en relació a la gran connectivitat de les vies. D’aquesta manera podem veure com es desenvolupen “clúster educatius” en certs punts de la B-30, d’una manera similar a la que es posicionen les indústries o els grans comercials.
05. XARXES FUNCIONALS
km 0,50
aprox.(Collserola
a la dreta)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit
km 14,00
aprox.(alçada
Barberà del Vallès)
Percepció del Riu Ripoll des de la B-30 Un dels pocs casos en que la B-30 permet la continuïtat per sota seu, permetent que el Riu, juntament amb els espais agrícoles situats al seu voltant, no s’interrompeixi per culpa de la presència de la infraestructura. Lloc des d’on es pot fer una lectura privilegiada del territori i dels diferents eco-tons pels que discor l’autopista. Si es fa una ràpida ullada a la successió de vistes que es poden obtenir a través de la circulació per la B-30 s’entén que es tracta d’una experiència dinàmica privilegiada des de la que poder observar i experimentar el territori. Els escenaris amb que ens trobem són molt diversos, posant en relleu la varietat i riquesa de situacions per la que es desenvolupa la via. Muntanya, plana, valls, rius, agricultura, entorns industrials, urbans, llums, cartells, senyals, línies d’arbres, vies de ferrocarril, ponts, viaductes... són alguns dels molts element que participen en la coreografia que suposa l’experiència de circular per la B-30 i que evidencien un entorn ric i complex que difícilment podríem percebre d’una forma tan sintètica si no fos per l’experiència de la conducció pel seu traçat sinuós.
06. PERCEPCIÓ DEL TERRITORI km 0,00
aprox.(Entrada
AP-2)
la B-30 |barrera o estructura territorial? Samuel Llovet Montardit