Eficiencia territorial_Vol 3_Lògiques Projectuals

VOL. / 3 EL PROJECTE METROPOLITÀ COM A CATALITZADOR DE L’EFICIÈNCIA TERRITORIAL. LÒGIQUES PROJECTUALS EL PROYECTO METROPOLITANO COMO CATALIZADOR DE LA EFICIENCIA TERRITORIAL. LÓGICAS PROYECTUALES

254

3.0 Lògiques projectuals per la millora de l’eficiència territorial

3.0 Lógicas proyectuales para la mejora de la eficiencia territorial

Situacions territorials i lògiques projectuals

Situaciones territoriales y lógicas proyectuales

La forma de la ciutat tradicional —més o menys compacta, però comprensible, mesurable i acotable, ha mutat i evoluciona, cada cop més, en un model desbordat per la progressiva constitució d’una ciutat infinita, dispersa i dilatada sobre el territori, menys delimitable, heterogènia i multiforme. Una nova realitat de ciutat que alguns autors ja van qualificar de gran mixed coloidal, ciutat de grumolls, o varietat de formes construïdes sobre un territori fracturat per infraestructures, esquitxat per edificació i fragmentat en les seves continuïtats geogràfiques.

La forma de la ciudad tradicional —más o menos compacta, pero comprensible, medible y acotable, ha mutado y evoluciona, cada vez más, en un modelo desbordado por la progresiva constitución de una ciudad infinita, dispersa y dilatada sobre el territorio, menos delimitable, heterogénea y multiforme. Una nueva realidad de ciudad que algunos autores ya calificaron de gran mixed coloidal, ciudad de grumos, o variedad de formas construidas sobre un territorio fracturado por infraestructuras, salpicado por edificación y fragmentado en sus continuidades geográficas.

Podem convenir que la contemporaneïtat de la Regió metropolitana de Barcelona també està marcada per les explosions: demogràfica, urbana, migratòria, de mobilitat, econòmica i, definitivament, una explosió social que trenca els paradigmes d’equilibri territorial clàssics. És interessant observar com contraposem els territoris entre els límits dels llindars determinats per a la màxima ocupació urbana, la metròpoli, i l’absència total d’antropització, el desert. Aquesta extrema dualitat esdevé tanmateix equívoca, atesa la progressiva pèrdua d’isolament definitiu en els territoris desèrtics, que es produeix paral·lelament als creixents aïllaments que l’home sofreix en l’atòpia d’alguns llocs metropolitans. La natura esdevé cada cop més urbanitzada i la ciutat retroba noves formes d’abandó selvàtic.

Podemos convenir que la contemporaneidad de la Región metropolitana de Barcelona también está marcada por las explosiones: demográfica, urbana, migratoria, de movilidad, económica y, definitivamente, una explosión social que rompe los paradigmas de equilibrio territorial clásicos. Es interesante observar cómo contraponemos los territorios entre los límites de los umbrales determinados para la máxima ocupación urbana, la metrópolis, y la ausencia total de antropización, el desierto. Esta extrema dualidad deviene sin embargo equívoca, dada la progresiva pérdida de aislamiento definitivo en los territorios desérticos, que se produce paralelamente a los crecientes aislamientos que el hombre sufre en la atopia de algunos sitios metropolitanos.

La naturaleza se convierte cada vez más urbanizada y la ciudad reencuentra nuevas formas de abandono selvático.

Les explosions urbanes provoquen una fragmentació incontrolada de l’espai físic, que esdevé com un mirall trencat, un espai clivellat, un mosaic trencadís, on els fragments mantenen encara el sentit del tot descompost. Aquesta fragmentació ofe-

Las explosiones urbanas provocan una fragmentación incontrolada del espacio físico, que se convierte en un espejo roto, un espacio agrietado, un mosaico quebradizo, donde los fragmentos mantienen todavía el sentido del todo descompuesto. Esta

reix un paisatge trencat i una desolació a qui pretén entendre la integritat del territori, perquè ja no existeixen ni la seqüència, ni el lligam entre les peces. Aquest és el paisatge de la perifèria ordinària, ara transformada en una multitud de perifèries incongruents i banals, contaminades i sorolloses, trinxades per la vialitat i mal comunicades.

fragmentación ofrece un paisaje roto y una desolación a quien pretende entender la integridad del territorio, porque ya no existen ni la secuencia ni el vínculo entre las piezas.

Este es el paisaje de la periferia ordinaria, ahora transformada en una multitud de periferias incongruentes y banales, contaminadas y ruidosas, trituradas por la vialidad y mal comunicadas.

La ciutat metropolitana presenta processos molt diversos en formes urbanes plurals, i per tant hem d’admetre les noves formes d’urbanitat per bé que les noves formes de ciutat ens semblin paradoxalment inadmissibles. Cal distingir entre “ciutat” i “urbs” tal com proposava Henri Lefebvre, si no no som capaços d’entendre, i menys d’identificar, la realitat de la ciutat real contemporània. Per això, no té sentit fer el panegíric de la ciutat deixada a l’ordre caòtic de la flexibilitat de la no-norma o de la desregulació normativa, com tampoc l’elogi de la perifèria com a nou tipus d’espai modern. El que cal és ser conscients dels fenòmens que caracteritzen la metròpoli, i que es tradueixen en noves morfotipologies espacials, per comprendre els desafiaments de la seva possible transformació:

La ciudad metropolitana presenta procesos muy diversos en formas urbanas plurales, y por lo tanto tenemos que admitir las nuevas formas de urbanidad aunque las nuevas formas de ciudad nos parezcan paradójicamente inadmisibles. Hay que distinguir entre “ciudad” y “urbe” tal como proponía Henri Lefebvre, de lo contrario no somos capaces de entender y menos de identificar la realidad de la ciudad real contemporánea. Por eso, no tiene sentido hacer el panegírico de la ciudad dejada al orden caótico de la flexibilidad de la no-norma o de la desregulación normativa, como tampoco el elogio de la periferia como nuevo tipo de espacio moderno.

Lo que hace falta es ser conscientes de los fenómenos que caracterizan la metrópoli, y que se traducen en nuevas morfotipologías espaciales, para comprender los desafíos de su posible transformación:

•

•

• • • • • • •

extensió de les formes existents de ciutat sobre el territori amb la consegüent dissipació de funcions; dispersió residencial sobre àmbits territorials cada cop més allunyats dels centres; polarització de funcions centrals sobre els nusos d’accessibilitat metropolitana; grans transformacions internes de la ciutat consolidada; pèrdua de centralitats tradicionals i generació de noves i variades centralitats; augment dels perímetres periurbans; congestió de les infraestructures de mobilitat; problemes d’ús i deteriorament de determinats sòls urbanitzats però no ocupats.

•

•

• •

• • •

extensión de las formas existentes de ciudad sobre el territorio con la consecuente disipación de funciones; dispersión residencial sobre ámbitos territoriales cada vez más alejados de los centros; polarización de funciones centrales sobre los nudos de accesibilidad metropolitana; grandes transformaciones internas de la ciudad consolidada; pérdida de centralidades tradicionales y generación de nuevas y variadas centralidades; aumento de los perímetros periurbanos; congestión de las infraestructuras de movilidad; problemas de uso y deterioro de determinados suelos urbanizados pero no ocupados.

255

Dels exemples de plans i projectes històrics podem extreure’n un conjunt de lliçons apreses que ens donen pautes urbanístiques-ambientals possibles per fer una ciutat menys insostenible. Volem destacar-ne les següents:

256

De los ejemplos de planes y proyectos históricos podemos extraer un conjunto de lecciones aprendidas que nos dan pautas urbanístico-ambientales posibles para hacer una ciudad más sostenible. Queremos resaltar las siguientes:

•

posar límit a la ciutat com una forma d’intensificar l’ús urbà en espais menys dilatats per tal d’afavorir els sistemes oberts del territori, l’osmosi i dissolució de fronteres, mitjançant la projecció d’espais de permeabilitat i intercanvi;

•

poner límite a la ciudad como una forma de intensificar el uso urbano en espacios menos dilatados para favorecer los sistemas abiertos del territorio, la ósmosis y disolución de fronteras, mediante la proyección de espacios de permeabilidad e intercambio;

•

considerar el projecte dels ecotons urbans com un espai privilegiat del projecte de la ciutat nova: una ciutat mosaic territorial;

•

considerar el proyecto de los ecotonos urbanos como espacio privilegiado del proyecto de la ciudad nueva: una ciudad mosaico territorial;

•

establir la reutilització dels espais infrautilitzats, el treball de requalificació de les vores i la regeneració i articulació dels espais buits de la ciutat en contacte amb el territori lliure de formes d’urbanització;

•

establecer la reutilización de los espacios infrautilizados, el trabajo de recalificación de los bordes y la regeneración y articulación de los espacios vacíos de la ciudad en contacto con el territorio libre de formas de urbanización;

•

refer la intensitat urbana des d’una tàctica policèntrica (molt més en molts més espais urbans);

•

rehacer la intensidad urbana desde una táctica policéntrica (mucho más en muchos más espacios urbanos);

•

superar la condició de barrera i integrar les infraestructures per articular les peces del mosaic mitjançant una gestió eficient de la mobilitat i un projecte cada cop més acurat de les malles viàries.

•

superar la condición de barrera e integrar las infraestructuras para articular las piezas del mosaico mediante una gestión eficiente de la movilidad y un proyecto cada vez más preciso de las mallas viarias.

El futur de la ciutat, i la seva subsistència com a model vàlid per la gestió sostenible del planeta, està en la ciutat_mosaic_ territorial; això és una ciutat vinculada al territori, formant part dels seus cicles biològics i vitals, i un territori que penetra en la ciutat, amb una decidida convivència espacial i en termes de dinàmiques d’intercanvis i simbiosi sistèmica.

El futuro de la ciudad, y su subsistencia como modelo válido para la gestión sostenible del planeta, está en la ciudad_mosaico_ territorial; esto es una ciudad vinculada con el territorio, formando parte de sus ciclos biológicos y vitales, y un territorio que penetra en la ciudad, con una decidida convivencia espacial y en términos de dinámicas de intercambios y simbiosis sistémica.

Per això cal esforçar-nos conceptualment per definir nous patrons urbans, i operativament per fer factible i verifi-

Por eso hay que esforzarnos conceptualmente para definir nuevos patrones urbanos, y operativamente para hacer factible y

car la regeneració urbana en base a la reconstrucció material d’aquests.

verificar la regeneración urbana en base a la reconstrucción material de los mismos.

La ciutat_mosaic_territorial és el model conceptual que proposem per concebre la gestió de la ciutat contemporània. El model implica una estructura morfològica i ambiental alhora, pensada en clau d’adaptació mútua ecològica i que afavoreix la coevolució dels ecosistemes urbans i naturals en interacció. És un mosaic articulat de peces urbanes i de tessel·les de la matriu biofísica del territori, que pretén estar equilibrat ambientalment. El componen els següents elements:

La ciudad_mosaico_territorial es el modelo conceptual que proponemos para concebir la gestión de la ciudad contemporánea. El modelo implica una estructura morfológica y ambiental a la vez, pensada en clave de adaptación mutua ecológica y que favorece la coevolución de los ecosistemas urbanos y naturales en interacción. Es un mosaico articulado de piezas urbanas y de teselas de la matriz biofísica del territorio, que pretende estar equilibrado ambientalmente. Lo componen los siguientes elementos:

•

la matriu biofísica i el territori suport ambiental, geografia i medi receptor previ a la ciutat;

•

la matriz biofísica y el territorio apoyo ambiental, geografía y medio receptor previo a la ciudad;

•

les ocupacions, antropitzacions i patrons de l’assentament poblacional, des de les primeres ocupacions fins a les formes evolucionades del territori, formes i estructures urbanes consolidades i els sectors urbans de compleció de l’ocupació urbana del procés urbanitzador;

•

los empleos, antropizaciones y patrones del asentamiento poblacional, desde las primeras ocupaciones hasta las formas evolucionadas del territorio, formas y estructuras urbanas consolidadas y los sectores urbanos de compleción de la ocupación urbana del proceso urbanizador;

•

les tessel·les urbanes de gran qualitat sobre els perímetres i els intersticis metropolitans, com a nous espais de penetració del territori en la ciutat;

•

las teselas interurbanas de gran calidad sobre los perímetros y los intersticios metropolitanos, como nuevos espacios de penetración del territorio en la ciudad;

•

els atractors urbans i/o territorials equipats en el contacte entre els gran buits territorials i les tessel·les urbanes, dispersions i fragmentacions territorials;

•

los atractores urbanos y / o territoriales equipados en el contacto entre los grandes vacíos territoriales y las teselas urbanas, dispersiones y fragmentaciones territoriales;

•

nodes i enclaus urbans, àrees centrals;

•

nodos y enclaves urbanos, áreas centrales;

•

aurèoles urbanes, arxipèlags urbans;

•

aureolas urbanas, archipiélagos urbanos;

•

ecotons urbans: els límits, les vores, les franges de transició, els camps urbans (de forces);

•

ecotonos urbanos: los límites, los bordes, las franjas de transición, los campos urbanos (de fuerzas);

257

•

258

els sistemes d’espais oberts del territori en les seves múltiples facetes (el territori rural, els espais fluvials, els boscos...) és a dir els buits urbans territorials compostos pel conjunt d’espais de la matriu biofísica del territori, ple de rius i de tots els seus components, d’escorrenties d’aigua i la xarxa hidrogràfica més capil·lar, de camps de conreu i d’horts i dels espais forestals.

•

los sistemas de espacios abiertos del territorio en sus múltiples facetas (el territorio rural, los espacios fluviales, los bosques...) es decir los vacíos urbanos territoriales compuestos por el conjunto de espacios de la matriz biofísica del territorio, lleno de ríos y de todos sus componentes, de escorrentías de agua y la red hidrográfica más capilar, de campos de cultivo y de huertos y de los espacios forestales.

Per un projecte renovat de la regió metropolitana, entenem que cal una visió més oberta de la realitat jurídica administrativa. És a dir, una visió que explori sobre els tipus d’indrets, ambients i tipus específics d’espais que podem identificar i anomenar com situacions territorials que, a més, podem concebre com llocs projectuals.

Para un proyecto renovado de la región metropolitana, entendemos que es necesaria una visión más abierta de la realidad jurídica administrativa. Es decir, una visión que explore sobre los tipos de lugares, ambientes, y tipos específicos de espacios que podemos identificar y nombrar como situaciones territoriales que, además, podemos concebir como lugares proyectuales.

Indicacions sobre el contingut d’aquest volum: com llegir les lògiques projectuals proposades

Indicaciones sobre el contenido de este volumen: cómo leer las lógicas proyectuales propuestas

Aquest tercer volum, com ja s’ha introduït a l’apartat anterior, presenta aquelles lògiques que des d’aquesta recerca proposem per la millora de l’eficiència territorial.

Este tercer volumen, como ya se ha introducido en el apartado anterior, presenta aquellas lógicas que desde esta investigación proponemos para la mejora de la eficiencia territorial.

Per a cadascuna es proposen una sèrie d’estratègies que s’exemplifiquen a partir d’alguns dels projectes i plans registrats durant la recerca. Així, per facilitar la lectura del volum, a continuació es resumeix el contingut de cadascuna de les lògiques com a subcapítol i la relació entre cadascuna de les parts:

Para cada una de ellas se proponen una serie de estrategias que se ejemplifican a partir de algunos de los proyectos y planes registrados durante la investigación. Así, para facilitar la lectura del volúmen, a continuación se resume el contenido de cada una de las lógicas como subcapítulo y en relación entre cada una de las partes;

•

presentació de la situació general i llista de les estratègies de manera resumida;

•

presentación de la situación general y listado de las estrategias de forma resumida;

•

llista dels plans i projectes registrats com a referències que apliquen alguna o algunes de les estratègies anteriors, on el número de projecte es correspon al del mapa de la lògica;

•

listado de los planes y proyectos registrados como referencias que aplican alguna o algunas de las estrategias anteriores, donde el número de proyecto se corresponde al mapa de la lógica;

•

mapa de la lògica projectual en qüestió, on se situen les diferents propostes registrades i que es destaquen com a referències posant-les en relació amb aquelles informacions cartogràfiques que millor permeten conceptualitzar la situació territorial del conjunt de la regió;

•

mapa de la lógica proyectual en cuestión, donde se sitúan las diferentes propuestas registradas y que se destacan como referencias poniéndolas en relación con aquellas informaciones cartográficas que mejor permiten conceptualitzar la situación territorial del conjunto de la región;

•

presentació en detall de la situació territorial amb relació al conjunt de la regió metropolitana de Barcelona, però també amb exemples locals i més específics, explicant els processos i dinàmiques urbanes i territorials que han condicionat el territori des de cadascun dels punts de vista;

•

presentación en detalle de la situación territorial en relación con el conjunto de la región metropolitana de Barcelona, pero también con ejemplos locales y más específicos, explicando los procesos y dinámicas urbanas y territoriales que han condicionado el territorio desde cada uno de los puntos de vista;

•

descripció de la lògica projectual en funció de cadascuna de les estratègies proposades. Per exemplificar i demostrar cadascuna de les estratègies es recorre als exemples de plans i projectes registrats, que s’il·lustren amb plànols o imatges i que es llisten al glossari de projectes i actuacions metropolitanes (vegeu pàg. 642), on s’hi pot trobar la informació bàsica detallada.

•

descripción de la lógica proyectual en función de cada una de las estratégicas propuestas. Para ejemplificar y demostrar cada una de las estrategias se recorre a los ejemplos de planes y proyectos registrados, que se ilustran con planos o imágenes y que se listan en el glosario de proyectos y actuaciones metropolitanas (ver pág. 642), donde se puede encontrar la información básica detallada sobre los mismos.

259

3.1 / CONSOLIDAR ELS ESPAIS OBERTS I LA INFRAESTRUCTURA ECOLÒGICA EN XARXA Situació territorial

•

Desestructuració i degradació de la matriu ecològica i de la matriu ambiental.

Estratègies

•

Valoritzar i tutelar les intervencions paisatgístiques sobre el sistema de continuïtats ecològiques territorials.

•

Treballar sobre la xarxa de drenatge com a element estructurador.

•

Implementar les submalles territorials.

•

Incorporar nous espais verds urbans al sistema de parcs urbans.

•

Incrementar i articular les xarxes de governança local.

•

Desclassificar el sòl en termes de règim i ús per incorporar nous espais lliures a la xarxa territorial.

3.1 / CONSOLIDAR LOS ESPACIOS ABIERTOS Y LA INFRAESTRUCTURA ECOLÓGICA EN RED Situación territorial •

Desestructuración y degradación de la matriz ecológica i de la matriz ambiental.

Estrategias •

Valorizar y tutelar las intervenciones paisajísticas sobre el sistema de continuidades ecológicas territoriales.

•

Trabajar sobre la red de drenaje como elemento estructurador.

•

Implementar las submallas territoriales.

•

Incorporar nuevos espacios verdes urbanos al sistema de parques urbanos.

•

Incrementar y articular las redes de gobernanza local.

•

Desclasificar el suelo en términos de régimen y uso para incorporar nuevos espacios libres en la red territorial.

Projectes de referència Proyectos de referencia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61

Ampliació del jardí Botànic (Fase 3), Barcelona Jardí Botànic, Barcelona Jardí del museu de Can Farmis de Barcelona Jardins del barri de la Verneda, Sant Adrià del Besòs Jardins Ernest Lluch, Santa Coloma de Gramenet Jardins Pedemonte, Santa Coloma de la Barca Parc agrícola de Sabadell Parc agrícola del Vallès Parc del Besòs, Sant Adrià del Besòs Parc Canyelles, Barcelona Parc Catalunya, Sabadell Parc Central, Sant Andreu de la Barca Parc Central, Sant Cugat del Vallès Parc Central de Nou Barris, Barcelona Parc de Bellvitge, Hospitalet del Llobregat Parc de Ca L’Arnus (Fases 1, 2), Badalona Parc de Can Masachs, Ripollet Parc de l’estació del Nord, Barcelona Parc de la Foneira, Sant Vicenç dels Horts Parc de la Marina, Viladecans Parc de la Molinada, Pallejà Parc de la muntanyeta (Fases 1, 2, 3, 4), Sant Boi del Llobregat Parc de la rambla del Celler, Sant Cugat del Vallès Parc de les Bateries (Fase 1, 2), Montgat Parc de les illes Balears, Badia del Vallès Parc de les Planes (Fases 1, 2, 3), Hospitalet del Llobregat Parc del Mar, Castelldefels Parc de la Maria Regordosa, Ripollet Parc del Camp de Futbol, Tiana Parc del Canigó, Sant Just Desvern Parc del Mil·lenari, Sant Just Desvern Parc del Molinet - Jardí del carrer Madrid, Santa Coloma de Gramenet Parc del Nus de la Trinitat, Barcelona Parc del Torrent d’en Farré (Fase 1, 2, 3), Esplugues de Llobregat Parc del tramvia, Montgat Parc del Turó del Sastre, Montgat Parc del Turonet, Montgat Parc del Turonet, Cerdanyola del Vallès Parc dels Ocellets, Hospitalet de Llobregat Parc dels Tres Turons, Barcelona Parc fluvial del riu Ripoll, Sabadell Parc lúdic fluvial del riu Llobregat, El Prat de Llobregat Parc Mariona (Fases 1, 2, 3), Molins de Rei Parc Mascaró, Tiana Parc Nou, El Prat del Llobregat Parc TMB, Barcelona Parc del marge esquerre del riu Besòs, Sant Adrià del Besòs Pla del verd i la biodiversitat, Barcelona Pla especial de protecció del Parc Natural del Montseny Pla especial urbanístic d’ordenació i gestió de l’anella verda de Terrassa Pla general d’ordenació a l’àmbit del riu Ripoll, Sabadell Recuperació ambiental, social i paisatgística del riu Besòs Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat.

TRAM 2 Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat.

TRAM 1 Resituació ambiental i paisatgística de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc Riera de Sant Climent, Viladecans Riera de Sant Llorenç Urbanització de la 5a fase del Parc de Vallparadís, Terrassa Urbanització de la Rambla de Pompeu Fabra, Mollet del Vallès Urbanització de la riera de la Fontsanta, Sant Joan Despí Urbanització del parc de la Fontsanta al sector del Pont Reixat

3.1A / MATRIU BIOFÍSICA 3.1A / MATRIZ BIOFÍSICA

262

Projectes / Proyectos Hidrografia / Hidrografía Geològic - Plistocè / Geológico - Pleistoceno Geològic - Holocè / Geológico - Holoceno Xarxa Natura 2000 / Red Natura 2000 PEIN / PEIN PEIN espais aquàtics / PEIN espacios acuáticos

Espais Oberts PTMB (2010) / Espacios Abiertos PTMB (2010) Protecció preventiva / Protección preventiva Protecció especial de la vinya / Protección especial de la viña Protecció especial / Protección especial

Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

263

3.1.B / MATRIU ANTRÒPICA 3.1B / MATRIZ ANTRÓPICA

264

Projectes / Proyectos Hidrografia / Hidrografía Aigua / Agua Conreus herbacis / Cultivos herbacios Conreus llenyosos / Cultivos leñosos Conreus abandonats / Cultivos abandonados Boscos / Arbrat forestal / Bosques / Arbolado forestal Boscos de ribera / Bosques de ribera Boscos herbacis / Bosques herbáceos Matollars / Matorrales Escala 1:350.000

0 2

4

8

265

266

Situacions i processos dels espais oberts metropolitans1

Situaciones y procesos de los espacios abiertos metropolitanos1

Fragilitat i precarietat dels espais oberts metropolitans

Fragilidad y precariedad de los espacios abiertos metropolitanos

Una simple comparació entre fotogrames dels anys cinquanta i l’actualitat ens mostra com els grans mosaics agroforestals de la regió metropolitana de Barcelona (RMB) han anat disminuint i aïllant-se al llarg de les últimes dècades a ritmes exponencials si ho equiparem amb segles anteriors. L’activitat humana, amb els seus processos urbanitzadors, ha anat transformant la matriu biofísica fins a esdevenir una gran regió urbana molt heterogènia en termes d’usos i funcions i morfològicament molt complexa, on els espais oberts es troben fragmentats, dispersos i en situacions de gran pressió urbana. Ramon Folch explica aquest procés de transformació a través de les següents seqüències: la matriu biofísica primigènia (paisatge preantròpic), la transformació discreta de la matriu biofísica en matriu ambiental (paisatge antropitzat), la transformació profunda de la matriu en territori vacil·lant (paisatge degradat) i, finalment, la fase en què hauríem d’entrar després de superar el paisatge degradat: és la del compromís prudent de transformació i gestió (paisatge sàviament humanitzat) (Folch, 2001).

Una simple comparación entre fotogramas de los años cincuenta y la actualidad nos muestra cómo los grandes mosaicos agroforestales de la región metropolitana de Barcelona (RMB) han ido disminuyendo y aislándose a lo largo de las últimas décadas a ritmos exponenciales si lo equiparamos con siglos anteriores. La actividad humana, con sus procesos urbanizadores, ha ido transformando la matriz biofísica hasta convertirse en una gran región urbana muy heterogénea en términos de usos y funciones y morfológicamente muy compleja, donde los espacios abiertos se encuentran fragmentados, dispersos y en situaciones de gran presión urbana. Ramon Folch explica este proceso de trasformación a través de las siguientes secuencias: la matriz biofísica primigenia (paisaje preantrópico), la transformación discreta de la matriz biofísica en matriz ambiental (paisaje antropizado), la transformación profunda de la matriz en territorio vacilante (paisaje degradado) y, por último, la fase en la que deberíamos entrar después de superar el paisaje degradado: es la del compromiso prudente de transformación y gestión (paisaje sabiamente humanizado) (Folch, 2001).

La consideració del Sòl No Urbanitzable (SNU) com a reserva per als creixements urbans, la manca de projecte i de visió estratègica i de conjunt del sistema dels espais oberts a escala de regió i, sobretot, la manca de criteris ecològics en la planificació, han estat algunes de les principals causes. Fins a l’any 2010, en què s’aprova definitivament el Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona (PTPMB), la regió ha crescut amb la lògica i l’escala dels plans gene-rals municipals des de la qual, és difícil comprendre la funció en termes estruc-

La consideración del Suelo No Urbanizable (SNU) como reserva para los crecimientos urbanos, la falta de proyecto y de visión estratégica y de conjunto del sistema de los espacios abiertos a escala de región y, sobre todo, la falta de criterios ecológicos en la planificación, han sido algunas de las principales causas. Hasta el año 2010, en que se aprueba definitivamente el Plan territorial Parcial Metropolitano de Barcelona (PTPMB), la región ha crecido con la lógica y la escala de los planes generales municipales desde la cual, es difícil comprender la función en términos estructura-

0

1000

2000

turals dels fragments d’espais oberts localitzats sobretot a l’àrea central de la regió. D’altra banda, els processos urbanitzadors promoguts per una forta visió especulativa i mercantilista del sòl avalada per polítiques neoliberals, ha relegat a un segon pla la importància de les funcions que compleixen els espais oberts metropolitans: mediambiental, productiva i social.

les de los fragmentos de espacios abiertos localizados sobre todo en el área central de la región. Por otro lado, los procesos urbanizadores promovidos por una fuerte visión especulativa y mercantilista del suelo avalada por políticas neoliberales, ha relegado a un segundo plano la importancia de las funciones que cumplen los espacios abiertos metropolitanos: medioambiental, productiva y social.

Els elements principals que conformen el sistema d’espais oberts metropolitans de la Regió Metropolitana de Barcelona són la hidrografia, les zones humides, els sistemes litorals i marins, els espais agrícoles i els espais forestals. Tots ells pertanyen a la matriu biofísica que podríem definir com el conjunt format pel suport físic i la vida que sobre ell es desenvolupa, és a dir, el subsistema abiòtic (atmosfera, hidrosfera i relleu) i el subsistema biòtic (flora, fauna i l’home com a element viu).

Los elementos principales que conforman el sistema de espacios abiertos metropolitanos de la Región Metropolitana de Barcelona son la hidrografía, los humedales, los sistemas litorales y marinos, los espacios agrícolas y los espacios forestales. Todos ellos pertenecen a la matriz biofísica que podríamos definir como el conjunto formado por el soporte físico y la vida que sobre él se desarrolla, esto es, el subsistema abiótico (atmósfera, hidrosfera y relieve) y el subsistema biótico (flora, fauna y el hombre como elemento vivo).

Aproximació a l’estructura Matriu biofísica de la RMB. Font: Maristany, 2015.

Aproximación a la estructura Matriz biofísica de la RMB. Fuente: Maristany, 2015.

267

268

A partir de la premissa ecosistèmica que explica que els subsistemes territorials influeixen els uns en els altres afectant d’una manera o altra els altres subsistemes i la matriu ambiental (Odum, 1971) podem dir, simplificant molt, que si cada un dels subsistemes que conformen la matriu ambiental funciona de manera eficient, el conjunt funcionarà de manera eficient també. D’aquesta manera la conservació en bon estat de la matriu biofísica contribueix directament a l’eficiència territorial evitant així la degradació mediambiental. L’eficiència territorial es defineix com les formes d’aprofitament econòmic de la matriu territorial que aconsegueixen satisfer millor les necessitats humanes mantenint, al mateix temps, el bon estat ecològic dels seus paisatges. Així mateix, el bon estat del paisatge evita la degradació ambiental que s’esdevé quan augmenta l’energia dissipada i disminueix la complexitat (Marull et al., 2008).

A partir de la premisa ecosistémica que explica que los subsistemas territoriales influyen los unos en los otros afectando de una manera u otra a los otros subsistemas y a la matriz ambiental (Odum, 1971) podemos decir, simplificando mucho, que si cada uno de los subsistemas que conforman la matriz ambiental funciona de manera eficiente, el conjunto funcionará de manera eficiente también. De esta manera la conservación en buen estado de la matriz biofísica contribuye directamente a la eficiencia territorial evitando así la degradación medioambiental. La eficiencia territorial se define como las formas de aprovechamiento económico de la matriz territorial que consiguen satisfacer mejor las necesidades humanas manteniendo, al mismo tiempo, el buen estado ecológico de sus paisajes. Así mismo, el buen estado del paisaje evita la degradación ambiental que acontece cuando aumenta la energía disipada y disminuye la complejidad (Marull et al., 2008).

Relleu i hidrografia de la RMB

Relieve e hidrografía de la RMB

A diferència de ciutats amb geometries radials i concèntriques per estar situades en territoris més plans, la RMB creix sobre un suport físic amb una orografia caracteritzada per dos sistemes muntanyosos paral·lels al mar i un sistema de valls verticals que ha condicionat de manera molt clara el traçat de les infraestructures viàries metropolitanes que s’han construït al llarg dels eixos fluvials, arrossegant amb elles els creixements urbans.

A diferencia de ciudades con geometrías radiales y concéntricas por estar situadas en territorios más llanos, la RMB crece sobre un soporte físico con una orografía caracterizada por dos sistemas montañosos paralelos al mar y un sistema de valles verticales que ha condicionado de manera muy clara el trazado de las infraestructuras viarias metropolitanas que se han construido a lo largo de los ejes fluviales, arrastrando tras ellas los crecimientos urbanos.

Es poden definir tres grans unitats de relleu netament orientades de nord-est a sud-oest que s’anomenen Sistema Mediterrani: el sistema litoral (Montnegre, el Corredor, Sant Mateu Cèllecs, Collserola, Montjuïc i Garraf), el sistema prelitoral (Montseny, Singles de Bertí, Sant Llorenç del Munt, Roques Blanques, Montserrat i la serra de Montagut i Ancosa) i la depressió prelitoral situada entre els dos sistemes que s’estén des de Girona fins

Se pueden definir tres grandes unidades de relieve netamente orientadas de noreste a suroeste que se denominan Sistema Mediterráneo: el sistema litoral (Montnegre, el Corredor, Sant Mateu Cèllecs, Collserola, Montjuïc y Garraf), el sistema prelitoral (Montseny, Singles de Bertí, Sant Llorenç del Munt, Roques Blanques, Monserrat y la sierra de Montagut y Ancosa) y la depresión prelitoral situada entre los dos sistemas que se extiende desde Girona

Límite RMB Zonas húmedas Acuíferos protegidos

Área inundable período de retorno 50 años Área inundable período de retorno 100 años Área inundable período de retorno 500 años

al Camp de Tarragona caracteritzada per ser un conjunt de terres baixes entre 100 i 250 metres d’altura de gran riquesa agrícola i densament poblades. La Vall del Llobregat delimita dues estructures tectòniques diferenciades en la qual es distingeixen dos grans plans, el pas d’un a altre representa una estrangulació (riera de Rubí) i un autèntic coll d’ampolla (congost de Martorell) per a la xarxa de transport.

hasta el Camp de Tarragona caracterizada por ser un conjunto de tierras bajas entre 100 y 250 metros de altura de gran riqueza agrícola y densamente poblado. El Valle del Llobregat delimita dos estructuras tectónicas diferenciadas en que se distinguen dos grandes planos, el paso de uno a otro representa una estrangulación (riera de Rubí) y un auténtico cuello de botella (congosto de Martorell) para la red de transporte.

Sobre aquest relleu transcorre la xarxa hidrogràfica conformada per tres subconques principals: el Llobregat, el Besòs, la Tordera i el Foix que pertanyen a la conca del Pirineu Oriental. El riu Llobregat, sobre el qual s’articula la comarca del Baix Llobregat, és el més important en l’àmbit metropolità pel que fa a longitud i conca i

Sobre este relieve transcurre la red hidrográfica conformada por tres subcuencas principales: el Llobregat, el Besòs, el Tordera y el Foix que pertenecen a la cuenca del pirineo Oriental. El río Llobregat, sobre el cual se articula la comarca del Baix Llobregat, es el más importante en el ámbito metropolitano en cuanto a longitud

0

4000

8000m

Mapa del relleu i hidrografia de la RMB a partir de cartografia E 1 / 50.000 de l’ICGC i de l’INUNCAT. Delimitació de zones inundables per modelització hidràulica. Font: Maristany, 2015.

Mapa del relieve e hidrografía de la RMB a partir de cartografía E 1/50.000 del ICC y del INUNCAT. Delimitación de zonas inundables por modelización hidráulica. Fuente: Maristany, 2015.

269

L’espai fluvial es divideix en tres zones: la Zona Fluvial, el Sistema hídric (SH), la zona inundable (ZI. Font: Directrius de planificació i Gestió de l’espai fluvial, Agència catalana de l’aigua.

El espacio fluvial se divide en tres zonas: la Zona Fluvial, el Sistema hídrico (SH), la Zona Inundable (ZI. Fuente: Directrius de planificació i Gestió de l’espai fluvial, Agencia catalana del agua.

270

constitueix un gran contenidor d’infraestructures (vegeu pàg. 526). A més dels rius principals a la RMB existeixen sistemes de rieres independents al maresme a la zona del delta del Llobregat que estan pràcticament seques tot l’any però amb crescudes freqüents a la primavera i la tardor.

y cuenca y constituye un gran contenedor de infraestructuras (ver pág. 526). Además de los ríos principales en la RMB existen sistemas de rieras independientes en la maresma y en la zona del delta del Llobregat que están prácticamente secas todo el año pero con crecidas frecuentes en primavera y otoño.

Associat directament a la xarxa hidrogràfica trobem l’espai fluvial definit com la fracció de l’espai lliure conformada per un curs fluvial amb el seu llit d’inundació i tots els elements espacials o paisatgístics directament relacionats (boscos de ribera, aiguamolls, riparis, terrasses al·luvials o deltaiques i cultius associats, etc.), que constitueix un corredor longitudinal més o menys natural, cabdal per a la circulació de la fauna i de la vegetació aquàtica o higròfila i també per a la connectivitat dels ecosistemes que travessa (Folch, 2001). L’espai fluvial es divideix en tres zones: la Zona Fluvial (període de retorn de 10 anys) definida com la zona de l’espai fluvial necessària per preservar la qualitat de l’aigua i els sistemes biològics associats, el Sistema hídric (període de retorn de 100 anys) que funciona com a vehicle del flux d’aigua en cas d’avinguda i relaciona mediambientalment el riu amb la

Asociado directamente a la red hidrográfica encontramos el espacio fluvial definido como la fracción del espacio libre conformada por un curso fluvial con su lecho de inundación y todos los elementos espaciales o paisajísticos directamente relacionados (bosques de ribera, humedales, riparios, terrazas aluviales o deltaicas y cultivos asociados, etc.), que constituye un corredor longitudinal más o menos natural, capital para la circulación de la fauna y de la vegetación acuática o higrófila y también para la conectividad de los ecosistemas que atraviesa (Folch, 2001). El espacio fluvial se divide en tres zonas: la Zona Fluvial (período de retorno de 10 años) definida como la zona del espacio fluvial necesaria para preservar la calidad del agua y los sistemas biológicos asociados, el Sistema hídrico (período de retorno de 100 años) que funciona como vehículo del flujo de agua en caso de avenida y relaciona medioambientalmente el río con

resta d’elements naturals, i la Zona Inundable (període de retorn de 500 anys) per episodis extraordinaris (ACA). Aquesta delimitació de l’espai fluvial, que es recull en el reglament de la llei d’urbanisme de Catalunya i per tant té caràcter normatiu en termes de zonificació i d’usos admissibles, és clau com a instrument per a la planificació urbana i territorial.

el resto de elementos naturales, y la Zona Inundable (periodo de retorno de 500 años) para episodios extraordinarios (ACA). Esta delimitación del espacio fluvial, que se recoge en el reglamento de la ley de urbanismo de Cataluña y por lo tanto tiene carácter normativo en términos de zonificación y de usos admisibles, es clave como instrumento para la planificación urbana y territorial.

Cal destacar la importància dels aqüífers en el cicle hidrològic ja que les aigües subterrànies i les superficials (rius) interactuen mútuament i conformen el sistema de drenatge del territori. A més, les aigües subterrànies tenen una gran importància en l’abastament d’aigua potable i en el subministrament per a la indústria i agricultura. A Catalunya constitueixen aproximadament el 35% del total dels recursos hídrics utilitzats (abastament urbà, industrial i agrícola). Les aigües subterrànies a més dels ecosistemes que constitueixen per si mateixes en el medi hipogeu (plantes que creixen per sota de la superfície) tenen un paper fonamental en els ecosistemes, així com origen i suport d’algunes de les zones humides més rellevants com, per exemple, al delta del Llobregat.

Hay que destacar la importancia de los acuíferos en el ciclo hidrológico ya que las aguas subterráneas y las superficiales (ríos) interactúan mutuamente y conforman el sistema de drenaje del territorio.

Además, las aguas subterráneas tienen una gran importancia en el abastecimiento de agua potable y en el suministro para la industria y agricultura. En Cataluña constituyen aproximadamente el 35% del total de los recursos hídricos utilizados (abastecimiento urbano, industrial y agrícola). Las aguas subterráneas además de los ecosistemas que constituyen por sí mismas en el medio hipogeo (plantas que crecen por debajo de la superficie) tienen un papel fundamental en los ecosistemas, así como origen y soporte de algunas de las zonas húmedas más relevantes como por ejemplo el delta del Llobregat.

Actualment el procés natural del cicle de l’aigua que utilitza l’espai fluvial en el seu recorregut terrestre, es veu interromput per la impermeabilització de grans superfícies de sòl pels processos d’urbanització i per les desviacions a través de canalitzacions d’aigua per als sistemes d’abastament i drenatge urbà a través dels quals es retorna a rius i llacs. Com a conseqüències principals de les afectacions dels espais fluvials podem destacar les inundacions a les àrees urbanes, l’erosió i la pèrdua de biodiversitat. A més sòl impermeable i més concentració de corrent d’aigua en punts específics, més inundacions i erosió del sòl. El problema s’incrementa amb el nombre de centres urbans localitzats riu amunt, on es duen a terme solucions —grans claveguerams, protecció de les zones inundables urba-

Actualmente el proceso natural del ciclo del agua que utiliza el espacio fluvial en su recorrido terrestre, se ve interrumpido por la impermeabilización de grandes superficies de suelo por los procesos de urbanización y por las desviaciones a través de canalizaciones de agua para los sistemas de abastecimiento y drenaje urbano a través de los cuales se devuelve a ríos y lagos. Como consecuencias principales de las afectaciones de los espacios fluviales podemos destacar las inundaciones en las áreas urbanas, la erosión y la pérdida de biodiversidad. A más suelo impermeable y más concentración de corriente de agua en puntos específicos, más inundaciones y erosión del suelo.

El problema se incrementa con el número de centros urbanos localizados río arriba, donde se llevan a cabo soluciones —grandes alcantarillados, protección de las zonas

271

Superior, ortofoto actual de la riera de les arenes ja canalitzada entre murs de contenció al seu pas per la ciutat de Terrassa entre la C-58 i la N-150.

Font: Bing Maps.

Inferior, vistes de les inundacions de l’any 1962 al Vallès, Terrassa.

Font: ABC

nitzades i estabilització de les ribes del corrent— per solucionar els problemes riu avall (Hough, 1998). D’altra banda, la desaparició de la vegetació associada als espais fluvials afecta també la biodiversitat ja que els rius i la seva vegetació associada funcionen com a hàbitat natural i, al mateix temps, com a corredor.

inundables urbanizadas y estabilización de las orillas de la corriente— para solucionar los problemas río abajo (Hough, 1998). Por otro lado, la desaparición de la vegetación asociada a los espacios fluviales afecta también a la biodiversidad ya que los ríos y su vegetación asociada funcionan como hábitat natural y, al mismo tiempo, como corredor.

Superior, ortofoto actual de la riera de las arenas ya canalizada entre muros de contención a su paso por la ciudad de Terrassa entre la C-58 y la N-150. Fuente: Bing Maps Inferior, vistas de las inundaciones de 1962 en el Vallès, Terrassa.

Fuente: ABC

Els espais forestals i els espais agrícoles

Los espacios forestales y los espacios agrícolas

El paisatge de la regió de Barcelona es caracteritza pel seu mosaic agroforestal.

La matriu agrícola ocupa el 18,29 % de la RMB i es distribueix principalment a la plana central amb algunes tessel·les agrícoles al litoral, mentre que la matriu forestal ocupa el 59,26 % i es reparteix al llarg dels dos sistemes de muntanyes.

El paisaje de la región de Barcelona se caracteriza por su mosaico agroforestal.

La matriz agrícola ocupa el 18,29% de la RMB y se distribuye principalmente en el llano central con algunas teselas agrícolas en el litoral mientras que la matriz forestal ocupa el 59,26% y se reparte a lo largo de los dos sistemas de montañas.

272

D’acord amb les dades del CREAF, la superfície forestal de la RMB ha augmentat des de 1956 fins a 2009 en 26.871,47 ha (16 %), passant a representar des d’un 51 % del total de la RMB el 1956 fins a un 59 % el 2009. Segons dades de 2005, per comarques, podem destacar l’alt percentatge de bosc al Vallès Oriental (59,56 %) i al Maresme (54,01 %) i l’elevada superfície destinada a usos agrícoles a l’Alt Penedès (50,86 %).

De acuerdo con los datos del CREAF, la superficie forestal de la RMB ha aumentado desde 1956 a 2009 en 26.871,47 ha (16%), pasando a representar desde un 51% del total de la RMB en 1956 hasta un 59% en 2009. Según datos de 2005, por comarcas, podemos destacar el alto porcentaje de bosque en el Vallès Oriental (59,56%) y en el Maresme (54,01%) y la elevada superficie destinada a usos agrícolas en el Alt Penedès (50,86%).

Si analitzem la seva distribució, observem com les principals àrees forestals de la RMB se situen en els sistemes prelitoral i litoral, que travessen en sentit nord-est-sud-oest la regió i es presenten en matrius molt consolidades. En canvi, al llarg de la depressió prelitoral a les comarques de l’Alt Penedès, Vallès Occidental, Vallès Oriental, fins arribar al riu Tordera, el sòl forestal es distribueix de manera més fragmentada esquitxat a manera de tessel·les entre els espais agrícoles conformant els mosaics agroforestals propis del paisatge vallesà.2 Al litoral també trobem mosaics agroforestals que s’alternen amb els nuclis urbans de la costa del Maresme, al delta del Llobregat i al Garraf entre Sitges i Vilanova i la Geltrú.

La coberta forestal es troba protegida pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) i pel Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona (PTPMB) que els classifica com a sòl no urbanitzable de protecció especial.

Si analizamos su distribución, observamos cómo las principales áreas forestales de la RMB se sitúan en los sistemas prelitoral y litoral, que atraviesan en sentido noreste-suroeste la región y se presentan en matrices muy consolidadas. En cambio, a lo largo de la depresión prelitoral en las comarcas de Alt Penedés, Vallès Occidental, Vallès Oriental, hasta llegar al río Tordera, el suelo forestal se distribuye de manera más fragmentada salpicado a modo de teselas entre los espacios agrícolas conformando los mosaicos agroforestales propios del paisaje vallesano.2 En el litoral también encontramos mosaicos agroforestales que se alternan con los núcleos urbanos de la costa del Maresme, en el delta del Llobregat y en el Garraf entre Sitges y Vilanova i la Geltrú. La cubierta forestal se encuentra protegida por el Plan de Espacios de Interés Natural (PEIN) y por Plan Territorial Parcial Metropolitano de Barcelona (PTPMB) que los clasifica como suelo no urbanizable de protección especial.

Entre les problemàtiques que presenta la coberta forestal podem destacar la seva poca rendibilitat econòmica i la manca de gestió que en moltes ocasions porta a l’abandonament, donant pas a un procés de degradació progressiva. D’altra banda, el fet que a la RMB es concentri la major quantitat de població de Catalunya i una elevada proporció d’àrees d’urbanitzacions disperses, fa que el risc d’incendi forestal a la zona sigui particularment elevat, sobretot durant les èpoques d’estiu (Castells, 2003). Finalment, des d’un punt de vista de la biodiversitat, un altre dels pro-

Entre las problemáticas que presenta la cubierta forestal podemos destacar su poca rentabilidad económica y la falta de gestión que en muchas ocasiones lleva al abandono dando paso a un proceso de degradación progresiva. Por otro lado, el hecho de que en la RMB se concentre la mayor cantidad de población de Catalunya y una elevada proporción de áreas de urbanizaciones dispersas, hace que el riesgo de incendio forestal en la zona sea particularmente elevado, sobre todo durante las épocas de verano (Castells, 2003). Por último, desde un punto de vista de la biodiversidad,

273

Comparació de la zona del Vallès entre els anys 1956 i 2014. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Comparación de la zona del Vallès entre los años 1956 y 2014. Fuente: Instituto Cartográfico y Geológico de Catalunya.

274

blemes que presenten és que es troben desconnectats entre si a causa del fet que l’instrument mitjançant el qual es regulen i protegeixen (PEIN) els considera encara recintes aïllats, tot i que també és cert que a través de l’ampliació de la Xarxa Natura, els espais estan cada vegada més connectats.

otro de los problemas que presentan es que se encuentran desconectados entre sí debido a que el instrumento a través del que se regulan y protegen (PEIN) los contempla todavía como recintos aislados, aunque también es cierto que a través de la ampliación de la Red Natura, los espacios están cada vez más conectados.

L’espai agrícola de la RMB constitueix la segona matriu en termes de superfície dels espais oberts metropolitans. Si bé és cert que en alguns llocs com l’Alt Penedès té un alt grau de consolidació, la matriu agrícola està patint un procés d’abandonament aquestes últimes dècades. En termes de superfície d’acord amb dades del CREAF, l’any 2005 l’espai conreat a la RMB no arribava a ocupar el 25 % de la superfície de cada comarca a excepció de l’Alt Penedès, amb una proporció de conreus de més del 50 % de la superfície i el barceloní on no arriba al 2 %. Cal remarcar que des de l’any 1957-2009 ha disminuït en 81.143 ha (-57 %) passant d’ocupar el 43 % de la RMB al 18 %.

El espacio agrícola de la RMB constituye la segunda matriz en términos de superficie de los espacios abiertos metropolitanos. Si bien es cierto que en algunos lugares como el Alt Penedès tiene un alto grado de consolidación, la matriz agrícola está sufriendo un proceso de abandono estas últimas décadas.

En términos de superficie de acuerdo con datos del CREAF en el año 2005 el espacio cultivado en la RMB no llegaba a ocupar el 25% de la superficie de cada comarca a excepción del Alt Penedès, con una proporción de cultivos de más del 50% de la superficie y el barcelonés donde no llega al 2%. Hay que remarcar que desde el año 1957 a 2009 ha disminuido en 81.143 ha (-57%) pasando de ocupar el 43% de la RMB al 18%.

Amb relació a la seva distribució a la RMB cal destacar la gran matriu agrícola de l’Alt

Con relación a su distribución en la RMB hay que destacar la gran matriz agrícola

Penedès, comarca eminentment agrícola, que per tractar-se d’una Denominació d’Origen (DO) no s’ha vist afectada per les dinàmiques urbanes de la resta de la regió.

D’altra banda, trobem espais agrícoles amb un gran valor paisatgístic i social a la zona del Vallès Occidental i Oriental, dues comarques tradicionalment agrícoles, però que actualment es troben en una situació delicada, ja que les dinàmiques d’ocupació de sòl de les últimes dècades han anat fragmentat aquest sòl i fent que perdi capacitat productiva per les seves dimensions reduïdes.

A les comarques del Garraf i al nord del Maresme, al llarg de l’eix fluvial de la Tordera, es localitzen també, encara que en menor nombre, alguns fragments agrícoles. Finalment, l’àrea agrícola “urbana” al Delta del Llobregat, un dels espais agrícoles amb més pressió urbana per la seva localització i amb una gran quantitat d’usos periurbans dispersos per tota la seva superfície que de vegades són poc compatibles amb l’activitat agrària.

Entre les principals problemàtiques dels espais agrícoles cal destacar l’abandó progressiu a causa de la poca rendibilitat

del Alt Penedès, comarca eminentemente agrícola, que por tratarse de una Denominación de Origen (DO) no se ha visto afectada por las dinámicas urbanas del resto de la región. Por otro lado, encontramos espacios agrícolas con un gran valor paisajístico y social en la zona del Vallès Occidental y Oriental, dos comarcas tradicionalmente agrícolas, pero que actualmente se encuentran en una situación delicada, ya que las dinámicas de ocupación de suelo de las últimas décadas han ido fragmentado este suelo y haciendo que pierda su capacidad productiva por sus dimensiones reducidas.

Comparació de la zona del Vallès entre els anys 1956 i 2014. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Comparación de la zona del Vallès entre los años 1956 y 2014. Fuente: Instituto Cartográfico y Geológico de Catalunya.

En las comarcas del Garraf y en el norte de Maresme, a lo largo del eje fluvial de la Tordera, se localizan también, aunque en menor número, algunos fragmentos agrícolas. Por último, el área agrícola “urbana” en el Delta del Llobregat, uno de los espacios agrícolas con más presión urbana por su localización y con una gran cantidad de usos periurbanos dispersos por toda su superficie que a veces son poco compatibles con la actividad agraria.

Entre las principales problemáticas de los espacios agrícolas hay que destacar el

275

Les vinyes a Castellet i la Gornal, a l’Alt Penedès. Imatges: Santi MB, 2016.

Los viñedos en Castellet i la Gornal, en el Alt Penedès. Imágenes: Sant MB, 2016.

276

en comparació amb els sòls que acaben urbanitzant. Això es deu principalment al fet que, si bé compta amb legislació específica que estableix la redacció de plans sectorials, actualment cap d’ells s’ha redactat i, per tant, no hi ha cap instrument específic per a la seva protecció i gestió.

abandono progresivo debido a la poca rentabilidad en comparación con los suelos que acaban urbanizándose. Esto es debido principalmente a que, si bien cuenta con legislación específica que establece la redacción de planes sectoriales, actualmente ninguno de ellos se ha redactado y, por lo tanto, no existe ningún instrumento específico para su protección y gestión.

La consolidació dels espais oberts metropolitans integrats en una xarxa ecològica

La consolidación de los espacios abiertos metropolitanos integrados en una red ecológica

L’escenari descrit fins ara es podria caracteritzar, en termes generals, per la vulnerabilitat que presenten els espais oberts metropolitans, actualment motivada per les següents qüestions: la gran disminució de sòls agrícoles que a causa d’un progressiu abandonament, acaben transformant-se en coberta forestal o classificant-se en Sòl Urbanitzable; la baixa rendibilitat i falta de gestió eficient dels espais forestals, i l’ocupació i impermeabilització de l’espai fluvial.

El escenario descrito hasta ahora podría caracterizarse, en términos generales, por la vulnerabilidad que presentan los espacios abiertos metropolitanos, actualmente motivada por las siguientes cuestiones: la gran disminución de suelos agrícolas que debido a un progresivo abandono, acaban transformándose en cubierta forestal o clasificándose en Suelo Urbanizable; la baja rentabilidad y falta de gestión eficiente de los espacios forestales y la ocupación e impermeabilización del espacio fluvial.

Davant d’aquesta situació es proposa com a principal estratègia la consolidació dels espais oberts metropolitans integrats en una xarxa ecològica multiescalar. L’objectiu principal és la preservació i protecció de la matriu biofísica (espais forestals, agrícoles i fluvials) entesa com un gran sistema interconnectat que garanteixi les funcions principals que sobre aquesta matriu es desenvolupen: la funció mediambiental que a través dels processos ecològics ofereix béns i serveis, la funció social com a espai d’oci i esbarjo de la població i la funció productiva.

Ante esta situación se propone como principal estrategia la consolidación de los espacios abiertos metropolitanos integrados en una red ecológica multiescalar. El objetivo principal es la preservación y protección de la matriz biofísica (espacios forestales, agrícolas y fluviales) entendida como un gran sistema interconectado que garantice las funciones principales que sobre esta matriz se desarrollan: la función medioambiental que a través de los procesos ecológicos ofrece bienes y servicios, la función social como espacio de ocio y recreo de la población y la función productiva.

Per aconseguir aquest objectiu es proposen diferents estratègies que s’expliquen a través d’alguns projectes.

Para lograr este objetivo se proponen diferentes estrategias que se explican a través de algunos proyectos.

Establir instruments per a la preservació i protecció dels espais oberts metropolitans

Establecer instrumentos para la preservación y protección de los espacios abiertos metropolitanos

La primera estratègia que es proposa és establir mecanismes i instruments per a la preservació i protecció dels espais oberts i integrar polítiques sectorials.

La primera estrategia que se propone es establecer mecanismos e instrumentos para la preservación y protección de los espacios abiertos e integrar políticas sectoriales.

Una de les primeres qüestions per abordar aquesta estratègia és l’escala.

L’enfocament ecosistèmic amb el qual s’ha de considerar el territori complica el fet

Una de las primeras cuestiones para abordar esta estrategia es la escala. El enfoque ecosistémico con el que se debe considerar el territorio complica el hecho de estable-

277

Espais oberts que comprèn la Xarxa Natura 2000.

Espacios abiertos que comprendre la Red Natura 2000.

278

d’establir un límit ja que qualsevol límit que establim, talla connexions entre el que queda dins i el que queda fora (Terradas, 2001). Per tant, els mecanismes o instruments per a la protecció i consideració del sistema d’espais oberts com una xarxa ecològica han de tenir en compte la transescalaritat.

cer un límite ya que cualquier límite que establezcamos corta conexiones entre lo que queda dentro y lo que queda fuera (Terradas, 2001). Por lo tanto, los mecanismos o instrumentos para la protección y consideración del sistema de espacios abiertos como una red ecológica deben tener en cuenta la transescalaridad.

De fet, la primera iniciativa adoptada en aquest sentit és d’escala europea. A partir del Conveni de Berna, el 1979, on es van exposar les necessitats de protegir hàbitats naturals, especialment aquells que albergaven espècies de flora i fauna amenaçades per la seva extinció, comencen a posar-se en marxa les polítiques de protecció dels espais naturals i els instruments que les implementaran: la Xarxa Natura d’àmbit europeu i la Xarxa

De hecho, la primera iniciativa adoptada en este sentido es de escala europea. A partir del Convenio de Berna, en 1979, donde se expusieron las necesidades de proteger hábitats naturales, en especial aquellos que albergaban especies de flora y fauna amenazadas por su extinción, empiezan a ponerse en marcha las políticas de protección de los espacios naturales y los instrumentos que las implementarán: la Red Natura de ámbito europeo y la Red

PEIN Red Natura 2000 Red Natura 2000 en espacio marítimo

Esmeralda d’àmbit més ampli, que va més enllà de l’escala europea.

Esmeralda de ámbito más amplio, que va más allá de la escala europea.

La Xarxa Natura és l’instrument que proposa la Directiva de conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestre (Directiva Hàbitats) i té com a finalitat garantir el manteniment o, si escau, el restabliment, en un estat de conservació favorable, dels tipus d’hàbitats naturals i d’hàbitats de les espècies de què es tracti en la seva àrea de distribució natural.

La Red Natura es el instrumento que propone la Directiva de conservación de los hábitats naturales y de la fauna y la flora silvestre (Directiva Hábitats) y tiene como finalidad garantizar el mantenimiento o, en su caso, el restablecimiento, en un estado de conservación favorable, de los tipos de hábitats naturales y de hábitats de las especies de que se trate en su área de distribución natural.

A la RMB la coberta forestal es troba protegida pel Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN) que constitueix, des de 1995, l’instrument principal de protecció de la biodiversitat que estableix la Llei catalana 12/1985 d’Espais Naturals i per la Xarxa Natura. A més, a partir de l’aprovació definitiva del Pla Territorial Parcial Metropo-

En la RMB la cubierta forestal se encuentra protegida por el Plan de Espacios de Interés Natural (PEIN) que constituye, desde 1995, el instrumento principal de protección de la biodiversidad que establece la Ley catalana 12/1985 de Espacios Naturales y por la Red Natura. Además, a partir de la aprobación definitiva del Plan Territorial Parcial

Mapa espai PEIN i XARXA NATURA a la RMB. Font: Maristany, 2015.

Mapa espacio PEIN y RED NATURA en la RMB. Fuente: Maristany, 2015.

279

Els set àmbits de planejament parcial que estableix al Pla Territorial General de Catalunya (1995).

Los siete ámbitos de planeamiento parcial que establece el Pla Territorial General de Catalunya (1995).

280

lità de Barcelona (PTPMB), la majoria de sòls forestals estan classificats com a Sòl No Urbanitzable de protecció especial. En el cas de la RMB, les àrees que pertanyen al PEIN són: el Foix, Olèrdola, Muntanyes de l’Ordal, Massís del Garraf, Serra de Collserola, la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, les Serres de Montnegre-el Corredor, en el sistema litoral. I Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Gallifa, Cingles de Bertí, Sauva Negra, Massís del Montseny en el sistema prelitoral.

Metropolitano de Barcelona (PTPMB), la mayoría de suelos forestales están clasificados como Suelo No Urbanizable de protección especial. En el caso de la RMB, las áreas que pertenecen al PEIN son: El Foix, Olèrdola, Muntanyes de l’Ordal, Macizo del Garraf, serra de Collserola, la Conreria-Sant Mateu-Céllecs, las Serres de Montnegre-el Corredor, en el sistema litoral. Y Montserrat, Sant Llorenç del Munt i l’Obac, Gallifa, Cingles de Bertí, Sauva Negra, Macizo del Montseny en el sistema prelitoral.

L’instrument per a la protecció dels espais oberts a escala de regió és el Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona (PTPMB) aprovat l’any 2010. D’acord amb el Programa de Planejament Territorial,3 on s’estableixen els criteris per al desenvolupament dels set àmbits dels plans territorials parcials en què es divideix Catalunya segons el Pla Territorial Gene-ral de Catalunya (1995), una de les principals aportacions que correspon al planejament territorial és configurar el sistema d’espais oberts. Aquests espais s’han de preservar dels processos d’urbanització i d’implantació d’activitats intensives i garantir les funcions ecològiques produc-

El instrumento para la protección de los espacios abiertos a escala de región es el Plan Territorial Parcial Metropolitano de Barcelona (PTPMB) aprobado en el año 2010. De acuerdo con el Programa de Planejament Territorial,3 donde se establecen los criterios para el desarrollo de los siete ámbitos de los Planes Territoriales Parciales en que se divide Catalunya según el Pla Territorial General de Catalunya (1995), una de las principales aportaciones que corresponde al planeamiento territorial es configurar el sistema de espacios abiertos.

Estos espacios se han de preservar de los procesos de urbanización y de implantación de actividades intensivas y garantizar las

Espais amb protecció jurídica supramunicipal Espais de protecció especial pel seu interès natural i agrari Espais de protecció especial de la vinya Espais de protecció preventiva

Connectors Connectors amenaçats per continus urbans Connectors fluvials Límits municipals

tives i paisatgístiques o recreatives i, al mateix temps, conformar una xarxa contínua formada per unitats de la màxima dimensió i amb la mínima fragmentació possible per assegurar les connectivitats necessàries.

funciones ecológicas productivas y paisajísticas o recreativas y, al mismo tiempo, conformar una red continua formada por unidades de la máxima dimensión y con la mínima fragmentación posible para asegurar las conectividades necesarias.

El sistema d’espais oberts comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic i es considera una component fonamental en l’ordenació del territori. Es distingeixen tres tipus bàsics d’espais segons les seves característiques i el nivell de protecció proposat.

Els Espais de Protecció Especial pel seu interès natural i agrari conformats per aquells espais que formen part d’àmbits de protecció establerts en la normativa sectorial —com el Pla d’Espais d’Interès Natural (PEIN), la Xarxa Natura 2000 i els derivats de Plans directors urbanístics específics— i aquells que el Pla considera que cal preservar per interès intrínsec dels seus valors com a peces i connec-

El sistema de espacios abiertos comprende el suelo clasificado como no urbanizable por el planeamiento urbanístico y se considera una componente fundamental en la ordenación del territorio. Se distinguen tres tipos básicos de espacios según sus características y el nivel de protección propuesto.

Los Espacios de Protección Especial por su interés natural y agrario conformados por aquellos espacios que forman parte de ámbitos de protección establecidos en la normativa sectorial —como el Pla de espacios de interés natural (PEIN), la Red Natura 2000 y los derivados de Planes directores urbanísticos específicos— y aquellos que el Pla considera que hay que preservar por interés intrínseco de sus valores como piezas

0

5000m

Proposta d’espais oberts del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona (2010).

Propuesta de espacios abiertos del Pla Territorial Parcial Metropolita de Barcelona (2010).

281

282

tors d’interès natural, com a àrees d’usos agraris i també per la seva funció específica en l’equilibri mediambiental.

y conectores de interés natural, como áreas de usos agrarios y también por su función específica en el equilibrio medioambiental.

La segona categoria del pla són els Espais de Protecció Especial de la Vinya localitzada a la comarca de l’Alt Penedès.

S’inclouen les àrees d’alt valor agrícola amb cultiu de vinya amb denominació d’origen (DO), indicacions geogràfiques protegides (IGP) i produccions ecològiques, així com les àrees dedicades a altres conreus i a activitats relacionades amb l’agricultura, ramaderia, producció vitivinícola i activitats relacionades.

Finalment, els Espais de Protecció Preventiva en els quals s’inclouen els espais classificats com a no urbanitzables en el planejament urbanístic que no hagin estat considerats de protecció especial, però als quals es reconeix, en conjunt, un valor ambiental o paisatgístic, així com la seva condició d’espai de transició entre els assentaments urbans i els espais oberts de protecció especial.

La segunda categoría del plan son los Espacios de Protección Especial de la Viña localizada en la comarca del Alt Penedès. Se incluyen las áreas de alto valor agrícola con cultivo de viña con denominación de origen (DO), indicaciones geográficas protegidas (IGP) y producciones ecológicas, así como las áreas dedicadas a otros cultivos y a actividades relacionadas con la agricultura, ganadería, producción vitivinícola y actividades relacionadas. Por último, los Espacios de Protección Preventiva en los que se incluyen los espacios clasificados como no urbanizables en el planeamiento urbanístico que no hayan estado considerados de protección especial, pero a los cuales se reconoce, en conjunto, un valor ambiental o paisajístico, así como su condición de espacio de transición entre los asentamientos urbanos y los espacios abiertos de protección especial.

Dinamització de l’agricultura, la Re-agriculturització del territori metropolità

Dinamización de la agricultura, la Re-agriculturización del territorio metropolitano

Els espais agrícoles són un element clau i protagonista en la preservació dels espais oberts de la RMB que ocupen el pla situat entre els dos sistemes muntanyosos i que haurien de funcionar com els grans espais de connexió dels espais forestals (PEIN) situats en els sistema de muntanyes.

Però a més d’aquesta funció connectora, en base a la idea de Ramon Margalef, la matriu agrícola contribueix al bon funcionament ambiental de la matriu territorial ja que els paisatges agroforestals tradicionals en mosaic són una bona forma d’explotació de la natura i que, fins i tot, incrementen la biodiversitat del territori perquè mantenen integrats diferents nivells de dissipació d’energia antròpica per unitat de superfície en una estructura complexa capaç de combinar producció amb conservació (Tello, 2013).

Los espacios agrícolas son un elemento clave y protagonista en la preservación de los espacios abiertos de la RMB que ocupan el llano situado entre los dos sistemas montañosos y que deberían funcionar como los grandes espacios de conexión de los espacios forestales (PEIN) situados en los sistema de montañas. Pero además de esta función conectora, en base a la idea de Ramon Margalef, la matriz agrícola contribuye al buen funcionamiento ambiental de la matriz territorial ya que los paisajes agroforestales tradicionales en mosaico son una buena forma de explotación de la naturaleza y, que incluso, incrementan la biodiversidad del territorio porque mantienen integrados diferentes niveles de disipación de energía antrópica por unidad de superficie en una estructura compleja capaz de combinar producción con conservación (Tello, 2013).

A diferència dels espais forestals protegits pel PEIN, l’agricultura, tot i comptar amb legislació, no té un instrument per a la seva protecció i és aquesta una de les principals causes de la gran disminució d’aquest tipus de coberta. Davant d’aquesta situació es posen en marxa a la RMB diverses iniciatives per a la preservació dels espais agraris. Una de les propostes més importants en termes de superfície són el Parc Agrícola del Vallès (PAV) i l’Anella Forestal que es presenten l’any 2004 per iniciativa de vint entitats ecologistes, en el document Bases per a la Protecció del Parc Agrícola del Vallès (PAV). Aquest projecte proposa un model de protecció, ordenació i gestió dels espais agrícoles del Vallès basat en quatre instruments bàsics. Els dos primers tenen com a objectiu l’ordenació i protecció: serien el PTPMB i el Pla Especial de l’Espai Agrícola del Vallès. Per a la gestió es proposa un conveni per crear el consorci entre les diverses administracions públiques implicades i els propietaris agrícoles així com un Pla de desenvolupament i gestió. A més, atesa la complexitat existent en les relacions entre els processos urbanitzadors i els espais oberts del Vallès, la proposta del PAV, a part de PTPMB, estableix la necessitat d’un reconeixement jurídic a través de dos plans encara avui inexistents: Pla Sectorial d’Espais Agraris de Catalunya i Pla Sectorial de Connexions Biològiques entre espais lliures i la Xarxa Natura 2000.

A diferencia de los espacios forestales protegidos por el PEIN, la agricultura, a pesar de contar con legislación, no tiene un instrumento para su protección siendo esta una de las principales causas de la gran disminución de este tipo de cubierta.

Ante esta situación se ponen en marcha en la RMB diversas iniciativas para la preservación de los espacios agrarios. Una de las propuestas más importantes en términos de superficie son el Parc Agrícola del Vallès (PAV) y la Anella Forestal que se presentan el año 2004 por iniciativa de veinte entidades ecologistas, en el documento Bases per a la Protecció del Parc Agrícola del Vallès (PAV). Este proyecto propone un modelo de protección, ordenación y gestión de los espacios agrícolas del Vallès basado en cuatro instrumentos básicos. Los dos primeros tienen como objetivo la ordenación y protección: y serían el PTPMB, y el Pla Especial de l’Espai Agrícola del Vallès.

Para la gestión se propone un convenio para crear el consorcio entre las diversas administraciones públicas implicadas y los propietarios agrícolas así como un Plan de desarrollo y gestión. Además, dada la complejidad existente en las relaciones entre los procesos urbanizadores y los espacios abiertos del Vallès, la propuesta del PAV, aparte de PTPMB, establece la necesidad de un reconocimiento jurídico a través de dos planes todavía hoy inexistentes: Plan Sectorial de Espacios Agrarios de Catalunya y Plan Sectorial de Conexiones Biológicas entre espacios libres y la Red Natura 2000.

El document elabora una diagnosi de l’impacte negatiu del creixement urbanístic sobre el patrimoni natural, l’activitat agrària i el sistema urbà, i exposa les mesures que cal adoptar des de la planificació territorial i urbanística, posant especial èmfasi en el futur Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). En relació amb la gestió planteja tres línies bàsiques d’actuació: el patrimoni natural, l’activitat agrària i el patrimoni històric i social i proposa un model d’organització administrativa, marcant també algunes línies de finançament.

El documento elabora una diagnosis del impacto negativo del crecimiento urbanístico sobre el patrimonio natural, la actividad agraria y el sistema urbano, y expone las medidas que hay que adoptar desde la planificación territorial y urbanística, poniendo especial incidencia en el futuro Plan Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB). En relación con la gestión plantea tres líneas básicas de actuación: el patrimonio natural, la actividad agraria y el patrimonio histórico y social y propone un modelo de organización administrativa, marcando también algunas líneas de financiamiento.

283

Proposta Parc Agrícola del Vallès (novembre 2004). Font: Adenc.

Propuesta Parque Agrícola del Vallés (noviembre 2004).

Fuente: Adenc.

284

La proposta del Parc Agrícola del Vallès estableix com a àmbit la conca del Besòs incorporant, per tant, els espais forestals del Montseny, Collserola, el Montnegre i el Corredor. De totes maneres, se centra principalment en l’espai agrícola que es localitza a la plana. L’espai delimitat al PAV correspondria a les vies verdes centrals: Sant Llorenç -Collserola, Farell - Marina, Gallifa - Gallecs i Tagamanent Céllecs.

La propuesta del Parque Agrario del Vallès establece como ámbito la cuenca del Besòs incorporando, por tanto, los espacios forestales del Montseny, Collserola, el Montnegre i el Corredor. De todas formas, se centra principalmente en el espacio agrícola que se localiza en el llano. El espacio delimitado en el PAV correspondería a las vías verdes centrales: Sant Llorenç - Collserola, Farell - Marina, Gallifa - Gallecs i Tagamanent Céllecs.

El pla classifica el sòl en cinc categories: àmbits d’interès bàsic agrícola que comprenen les matrius principalment agrícoles amb alguns fragments forestals, àmbits d’interès bàsic forestal on el bosc és clarament dominant, àmbits d’interès bàsic fluvial on es desenvolupa la vegetació de ribera, àmbits d’interès bàsic connector que són les peces essencials per a garantir connectivitat externa

El plan clasifica el suelo en cinco categorías: ámbitos de interés básico agrícola que comprenden las matrices principalmente agrícolas con algunos fragmentos forestales, ámbitos de interés básico forestal donde el bosque es claramente dominante, ámbitos de interés básico fluvial donde se desarrolla la vegetación de ribera, ámbitos de interés básico conector que son las piezas esenciales para garantizar conectividad

i interna del parc i finalment, àmbits de tractament paisatgístic que s’ocupen dels límits de les zones residencials i àrees de polígons industrials que comparteixen frontera amb el parc.

externa e interna del parque y por último, ámbitos de tratamiento paisajístico que se ocupan de los límites de las zonas residenciales y áreas de polígonos industriales que comparten frontera con el parque.

Incloses en l’àmbit del PAV es troben dues zones agrícoles que ja tenen figures de protecció. Són el Parc de l’Espai Rural de Gallecs, protegit pel PEIN, amb Pla Director Urbanístic i amb pla especial en redacció; i el Parc Agrari del Rodal de Sabadell, amb un pla especial en redacció.

Tots dos neixen de reivindicacions socials iniciades entre els anys setanta i vuitanta que demanaven la protecció i preservació dels mosaics agroforestals tan característics de la plana del Vallès, davant les dinàmiques urbanes. La preocupació social pel territori i les noves demandes del sòl no urbanitzable del ciutadà com la biodiversitat, el paisatge, l’espai per a

Incluidas en el ámbito del PAV se encuentran dos zonas agrícolas que ya cuentan con figuras de protección. Son el Parque del Espacio Rural de Gallecs, protegido por el PEIN, con Plan Director Urbanístico y con Plan Especial en redacción; y el Parque Agrario del Rodal de Sabadell, con un Plan Especial en redacción. Los dos nacen de reivindicaciones sociales iniciadas entre los años setenta y ochenta que pedían la protección y preservación de los mosaicos agroforestales tan característicos del llano del Vallès, ante las dinámicas urbanas. La preocupación social por el territorio y las nuevas demandas del Suelo No Urbanizable del ciudadano como la biodiversidad, el paisaje, el espacio para el

El pla classifica el sòl en cinc categories: àmbits d’interès bàsic agrícola, àmbits d’interès bàsic forestal, àmbits d’interès bàsic fluvial, àmbits d’interès bàsic connector i àmbits de tractament paisatgístic. Font: Adenc.

El plan clasifica el suelo en cinco categorías: ámbitos de interés básico agrícola, ámbitos de interés básico forestal, ámbitos de interés básico fluvial, ámbitos de interés básico conector y ámbitos de tratamiento paisajístico.

Fuente: Adenc.

285

Pla Especial del Parc Territorial de l’espai rural de Gallecs. Font: Consorci de Gallecs.

Pla Especial del Parc Territorial de l’espai rural de Gallecs. Font: Consorci de Gallecs.

286

Superior i inferior. Vistes de l’Espai Rural de Gallecs, que combina la producció agrícola amb els itineraris per al lleure amb recorreguts per a practicar senderisme o ciclisme. Imatges: Albert Torelló, 2012.

Superior e inferior. Vistas del Espacio Rural de Gallecs, que combina la producción agrícola con los itinerarios para el ocio con recorridos para practicar senderismo o ciclismo. Imágenes: Albert Torelló, 2012.

l’oci i els productes agraris propers, van generar la necessitat de protecció i gestió. D’altra banda, tots dos comparteixen la mateixa característica pel que fa a la seva localització ja que es troben situats en dos dels espais oberts metropolitans que s’alternen entre els grans eixos urbans que estructuren la RMB verticalment. En aquest sentit tenen un paper fonamental en termes estructurals per evitar la conurbació dels teixits urbans.

Els dos projectes són un bon exemple de com compatibilitzar els usos socials, la productivitat dels espais agrícoles i les funcions mediambientals.

ocio y los productos agrarios cercanos, generaron la necesidad de protección y gestión.

Por otro lado, los dos comparten la misma característica en cuanto a su localización ya que se encuentran situados en dos de los espacios abiertos metropolitanos que se alternan entre los grandes ejes urbanos que estructuran la RMB verticalmente. En este sentido desempeñan un papel fundamental en términos estructurales para evitar la conurbación de los tejidos urbanos.

Los dos proyectos son un buen ejemplo de cómo compatibilizar los usos sociales, la productividad de los espacios agrícolas y las funciones medioambientales.

287

288

El Parc Agrari del Rodal a Sabadell és un espai agroforestal protegit no urbanitzable, situat al terme municipal de Sabadell, entre les zones de Can Gambús i Can Deu. Té com a principal objectiu promoure activitats agrícoles i ramaderes amb un enfocament ambientalment sostenible, pedagògic i social. Està constituït per un total de 568 ha, la majoria de les quals es dediquen a l’agricultura extensiva de secà i hi ha també una intensa activitat hortícola, així com una forta presència de teixit forestal.

El Parque Agrario del Rodal en Sabadell es un espacio agroforestal protegido no urbanizable, situado en el término municipal de Sabadell, entre las zonas de Can Gambús y Can Deu. Tiene como principal objetivo promover actividades agrícolas y ganaderas con un enfoque ambientalmente sostenible, pedagógico y social. Está constituido por un total de 568 ha, la mayoría de las cuales se dedican a la agricultura extensiva de secano y existe también una intensa actividad hortícola, así como una fuerte presencia de tejido forestal.

El Pla general municipal d’ordenació (PGOU) de Sabadell, aprovat el 1993, preveia una gran part del sòl no urbanitzable com a sistema de parc agrari per a fomentar la continuïtat i millorar l’entorn natural, el valor mediambiental i la seva funció d’espai obert. Això no hauria estat possible sense la participació activa de la Taula del Rodal, que estava formada per diverses entitats, i va ser qui va elaborar el Protocol del Rodal4 amb l’objectiu de preservar i mantenir les zones agrícoles i naturals de l’àrea periurbana de la ciutat.

Aquest protocol avui encara s’utilitza per orientar i debatre els criteris entorn de les actuacions de tipus urbanístic, disciplinari, mediambiental o de qualsevol tema que es relacioni amb l’espai periurbà (Casas, 2007).

El Plan General Municipal de Ordenación (PGOU) de Sabadell, aprobado en 1993, preveía una gran parte del suelo no urbanizable como sistema de parque agrario para fomentar la continuidad y mejorar el entorno natural, el valor medioambiental y su función de espacio abierto. Esto no habría sido posible sin la participación activa de la Mesa del Rodal, que estaba formada por varias entidades, y fue quien elaboró el Protocolo del Rodal4 con el objetivo de preservar y mantener las zonas agrícolas y naturales del área periurbana de la ciudad.

Este protocolo hoy todavía se utiliza para orientar y debatir los criterios en torno a las actuaciones de tipo urbanístico, disciplinario, medioambiental o de cualquier tema que se relacione con el espacio periurbano (Casas, 2007).

El 2005 es va aprovar el Pla Director per a la Gestió i el Desenvolupament del Parc Agrari de Sabadell, el document base que delimita les línies de treball per desenvolupar la figura del Parc Agrari a Sabadell, el qual traça sis línies estratègiques:

En 2005 se apruebó el Plan Director para la Gestión y el Desarrollo del Parque Agrario de Sabadell, el documento base que delimita las líneas de trabajo para desarrollar la figura del Parque Agrario de Sabadell, el cual traza seis líneas estratégicas:

•

Aconseguir un espai periurbà de qualitat agrària amb un alt valor paisatgístic en harmonia amb l’entorn natural i l’espai urbà que l’envolta.

•

Conseguir un espacio periurbano de calidad agraria con un alto valor paisajístico en harmonía con el entorno natural y el espacio urbano que lo envuelve.

•

Dotar-lo d’infraestructures i serveis eficients que consolidin la viabilitat de les explotacions agràries.

•

Dotarlo de infraestructuras y servicios eficientes que consoliden la viabilidad de las explotaciones agrarias.

Zones de valor agrari i forestal definides en el Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell aprovat el 1993. Es pot observar com a part de l’àmbit de l’actual Parc Agrari del Rodal també es delimita el valor dels espais de l’àmbit del riu Ripoll, que més tard també va esdevenir un Parc Fluvial. Imatge: Ajuntament de Sabadell, 1993.

Font: Agroterritori.

Zona de valor agrari Zona de valor forestal Zona de valor ecològic / paisatgístic Parc periurbà o veïnal Parc de valor ecològic / paisatgístic Parc agrícola Parc agrícola del riu Ripoll

•

Promoure un model agrícola i ramader econòmicament viable i ambientalment sostenible.

•

Promover un modelo agrícola y ganadero económicamente viable y ambientalmente sostenible.

•

Promoure un model de transformació i comercialització dels productes agroalimentaris concertat i / o participat amb el sector productiu.

•

Promover un modelo de transformación y comercialización de los productos agroalimentarios concertado y/o participado con el sector productivo.

•

Desenvolupar el potencial educatiu i d’usos amb l’objectiu de difondre els seus valors ecològics, ambientals, productius, culturals i d’investigació sense interferències amb l’activitat agrària.

•

Desarrollar el potencial educativo y de usos con el objetivo de difundir sus valores ecológicos, ambientales, productivos, culturales y de investigación sin interferencias con la actividad agraria.

•

Incorporar el Parc Agrari de Sabadell a les xarxes associatives de custòdia i de desenvolupament dels espais agraris, de l’entorn natural i els espais periurbans.

•

Incorporar el Parque Agrario de Sabadell a las redes asociativas de custodia y de desarrollo de los espacios agrarios, del entorno natural y los espacios periurbanos.

Posteriorment, i ja essent el Parc Agrari una entitat reconeguda, el 2008 s’aprova el Pla Especial de Desenvolupament i Millora. Aquest document desenvolupa el Pla Director anterior i estableix les actua-

Zonas de valor agrario y forestal definidas en el Plan General Municipal de Ordenación de Sabadell aprobado en 1993. Se puede observar como parte del ámbito del actual Parque Agrario del Rodal también se delimita el valor de los espacios del ámbito del río Ripoll, que más tarde también se convirtió en un Parque Fluvial.

Imagen: Ayuntamiento de Sabadell, 1993.

Fuente: Agroterritori.

Posteriormente, y ya siendo el Parque Agrario una entidad reconocida, en 2008 se aprueba el Plan Especial de Desarrollo y Mejora. Este documento desarrolla el Plan Director anterior y establece las actuacio-

289

Pla Especial de Desenvolupament i Millora del Parc Agrari de Sabadell.

Proposta per l’aprovació inicial, març 2008. Plànol de la proposta de gestió del pla i actuacions ambientals. Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

Plan Especial de Desarrollo y Mejora del Parque Agrario de Sabadell. Propuesta para la aprobación inicial, marzo 2008.

Plano de la propuesta de gestión del plan y actuaciones ambientales.

Fuente: Jornet Llop Pastor, Arquitectes.

Finques no agrícoles Sòl sense conrear Edificació o ús fora d’ordenació o disconforme Nou equipament del Parc Agrari Nova passera per a vianants Adequació/Recuperació pas de fauna Instal·lació capses-niu Ordenació i senyalització de línies elèctriques

290

Construcció/Restauració de marges herbacis Restauració de marges herbacis Aclarida per aconseguir un alzinar amb roures Restauració dels torrents no encaixats Restauració ecològica del Torrent de Vallcorba

Pla Especial de Desenvolupament i Millora del Parc Agrari de Sabadell.

Proposta per l’aprovació inicial, març 2008. Plànol de qualificacions del sòl.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

Plan Especial de Desarrollo y Mejora del Parque Agrario de Sabadell. Propuesta para la aprobación incial, marzo 2008.

Plano de cualificaciones del suelo.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

INFRAESTRUCTURES DE COMUNICACIÓ SISTEMES D’ESPAIS LLIURES SISTEMES D’ESPAIS LLIURES A-1 Sistema general viari D-2 Parc periurbà cD-41 Àrea de lleure de Sant Julià d’Altura A-2 Ferroviari D-4a Parc agrícola - Ca n’Argelaguet - Ca n’Ustrell - Can Deu cD-42 Escola de Medi Ambient de Can Deu D-4b Parc agrícola Mas Canals cD-43 Casa del Parc Agrari a Castellarnau a-1 Sistema viari local - Xarxa de camins rurals D-4c Parc agrícola Can Gambús - Can Coniller cD-44 Agrocenter de Can Gambús / Can Coniller D-6 Sistema de cursos de riu cD-45 Administració agrària del Vallès Occidental INFRAESTRUCTURES DE SERVEIS D-7 Sistema de connectors ambientals i de paisatge a Can Gambús B-1 Infraestructures de serveis tècnics B-3 Infraestructura de servei viari Límit del Pla especial Límit edificació segons la legislació vigent sector ferroviari ZONA DE VALOR FORESTAL Zona de protecció segons la legislació vigent del 7-2a Zona de valor forestal sector ferroviari 7-2b Zona de valor forestal

291

292

cions específiques i un calendari d’etapes que han de permetre la gestió dels sòls i les activitats que es desenvolupen en el marc del Parc Agrari. Entre d’altres actuacions destaca la figura del Registre de finques no conreades, un inventari de finques agrícoles en situació d’abandonament i que constitueix un instrument perquè l’Administració local pugui intervenir aquestes finques i reincorporar-les al sistema productiu.5

nes específicas y un calendario de etapas que deben permitir la gestión de los suelos y las actividades que se desarrollan en el marco del Parque Agrario. Entre otras actuaciones destaca la figura del Registro de fincas no cultivadas, un inventario de fincas agrícolas en situación de abandono y que constituye un instrumento para que la Administración local pueda intervenir estas fincas y reincorporarse al sistema productivo.5

Considerar la xarxa de drenatge territorial com un element estructurador en el sistema d’espais oberts metropolitans

Considerar la red de drenaje territorial como un elemento estructurador en el sistema de espacios abiertos metropolitanos

Hem vist com el relleu i la xarxa hidrogràfica, elements estructuradors de la matriu biofísica, han condicionat clarament la configuració espacial del sistema urbà i sobretot del sistema d’infraestructures de la regió. No obstant això no han estat considerats com a espais operatius i estructuradors en la planificació urbana.

La història, no tan llunyana de la ciutat, ens parla que els rius de la ciutat eren clavegueres a cel obert i que funcionaven com a veritables abocadors. Gràcies a un canvi de mentalitat l’administració ha anat recuperant els espais fluvials i a poc a poc, van convertint-se en espais protagonistes. Hi ha diversos projectes de recuperació d’espais fluvials a la RMB que il·lustren i exemplifiquen com aquests espais són transformats en veritables parcs amb múltiples usos i funcions: ambientals, recreatius, esportius i amb funció connectora.

Hemos visto cómo el relieve y la red hidrográfica, elementos estructuradores de la matriz biofísica, han condicionado claramente la configuración espacial del sistema urbano y sobre todo del sistema de infraestructuras de la región. Sin embargo no han sido considerados como espacios operativos y estructuradores en la planificación urbana. La historia, no tan lejana de la ciudad, nos habla de que los ríos de la ciudad eran alcantarillas a cielo abierto y que funcionaban como verdaderos basureros. Gracias a un cambio de mentalidad la administración ha ido recuperando los espacios fluviales y poco a poco, van convirtiéndose en espacios protagonistas. Hay varios proyectos de recuperación de espacios fluviales en la RMB que ilustran y ejemplifican como estos espacios son trasformados en verdaderos parques con múltiples usos y funciones: ambientales, recreativos, deportivos y con función conectora.

Les primeres passes que es donen per a la recuperació dels espais fluvials comencen al principi de la dècada dels noranta quan l’Àrea Metropolitana de Barcelona inicia els primers estudis dels espais fluvials. El primer document, Criteris i Tendències per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans, es dedica a les dues conques principals de la RMB: la del Llobregat

Los primeros pasos que se dan para la recuperación de los espacios fluviales empiezan al principio de la década de los noventa cuando el Área Metropolitana de Barcelona inicia los primeros estudios de los espacios fluviales. El primer documento, Criteris i tendències per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans, se dedica a las dos cuencas principales de

1 FORMA DELS SISTEMES HIDROLÒGICS FLUVIALS Tramos de arroyo o torrente de alta montaña Tramos encajonados / pedemonte

Tramos trenzados Tramos anastomasados

Imatge 1: Sistemes hidrològics en el territori del Maresme. Imatge 2: Sistema Hídric-Fluvial de Badalona (any 1956).

Imatge 3: Sistema Hídric-Fluvial de Badalona (any 2015) on s’aprecia que el potencial de connectivitat de les rieres no es produeix només a nivell ecològic com elements naturals sinó que esdevenen també eixos articuladors entre barris urbans. Font imatges: Natalia Alesina, 2015.

2

i la del Besòs. Més tard, el 1995 sorgeix la Proposta Marc per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans que ja parlava clarament de la necessitat de considerar aquests espais com a elements de reequilibri territorial i reserva. L’esforç per a la recuperació del riu Llobregat va rebre impuls d’altres institucions promotores que van elaborar diversos estudis i

3

la RMB: la del Llobregat y del Besòs. Más tarde, en 1995 surge la Proposta Marc per a la recuperació dels espais fluvials metropolitans que ya hablaba claramente de la necesidad de considerar estos espacios como elementos de reequilibrio territorial y reserva. El esfuerzo para la recuperación del río Llobregat recibió impulso de otras instituciones promotoras que elaboraron

Imagen 1: Sistemas hidrológicos en el territorio del Maresme.

Imagen 2: sistema hídrico-Fluvial de Badalona (1956). Imagen 3: sistema hídrico-Fluvial de Badalona (2015) donde se aprecia que el potencial de conectividad de los arroyos no se produce solo a nivel ecológico como elementos naturales sino que también se convierten en ejes articuladores entre barrios urbanos.

Fuente imágenes: Natalia Alesina, 2015.

293

1

2

3

Imatges 1-6. Capes d’anàlisi per al Projecte marc de recuperació mediambiental de l’Espai fluvial del Llobregat: 1 Aqüífers 2 Planificació de l’espai natural i espais lliures 3 Espais intersticials Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Imágenes 1-6. Capas de análisis para el Proyecto marco de recuperación medioambiental del Espacio fluvial del Llobregat: 1 Acuíferos 2 Planificación del espacio natural y espacios libres 3 Espacios intersticiales Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

294

propostes entre les quals cal destacar-ne dues d’indispensables: la Diputació de Barcelona va començar a promoure l’any 1994 el Pla Especial del Parc Agrícola del Baix Llobregat que s’aprovava deu anys després i l’Agència Catalana de l’aigua (ACA) va iniciar el Pla d’Espais fluvials (PEF) que estudia el Llobregat a més d’altres rius de les conques internes de Catalunya des del punt de vista hidrològic.

L’any 2001 se signa el conveni per al Projecte Marc de recuperació mediambiental de l’Espai Fluvial del Llobregat, per part del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

diversos estudios y propuestas entre las cuales hay que destacar dos indispensables: la Diputación de Barcelona empezó a promover en el año 1994 el Pla Especial del Parc Agrícola del Baix Llobregat que se aprobaba diez años después y la Agencia Catalana del agua (ACA) promueve el Pla d’Espais Fluvials (PEF) que estudia el Llobregat además de otros ríos de las cuencas internas de Catalunya desde el punto de vista hidrológico. En el año 2001 se firma el convenio para El Proyecto Marco de recuperación medioambiental del Espacio Fluvial del Llobregat, por parte del Consell Comarcal del Baix Llobregat, la Diputació de Barcelona y la Mancomunitat de Municipis de l’Àrea metropolitana de Barcelona.

Aquest projecte recull les intervencions necessàries en el conjunt dels marges i del sistema fluvial del riu Llobregat per recuperar-lo com a espai natural i com a espai social per a les activitats recreatives dels ciutadans. L’objectiu és consi-

Este proyecto recoge las intervenciones necesarias en el conjunto de los márgenes y del sistema fluvial del río Llobregat para recuperarlo como espacio natural y como espacio social para las actividades recreativas de los ciudadanos. El objetivo es con-

4

5

6

derar aquest espai definit com Parc del Riu Llobregat, com un eix vertebrador metropolità de 30 km, com un corredor verd i un camí d’aigua que connecta el massís de Collserola amb el front litoral, convertint-se així en un connector imprescindible entre espais metropolitans de gran valor ecològic. La fase d’anàlisi del projecte estudia diferents aspectes que ajuden al diagnòstic de l’àmbit: el procés de transformació de la llera del riu entre 1956-2000; els aqüífers protegits i els sòls alterats per activitats extractives a cel obert; la xarxa hidrogràfica; la vegetació; el patrimoni cultural i els camins històrics; la mobilitat i accessibilitat; els serveis actuals i previstos en l’àmbit sistema d’abastament d’aigua potable i reutilització, el sistema de sanejament d’aigües residuals i els serveis energètics; la planificació de l’espai natural i espais lliures; els usos del sòl urbà confrontants amb l’espai fluvial.

siderar este espacio definido como Parc del Riu Llobregat, como un eje vertebrador metropolitano de 30 km, como un corredor verde y un camino de agua que conecta el macizo de Collserola con el frente litoral, convirtiéndose así en un conector imprescindible entre espacios metropolitanos de gran valor ecológico. La fase de análisis del proyecto estudia diferentes aspectos que ayudan al diagnóstico del ámbito: el proceso de trasformación del lecho del río entre 1956-2000; los acuíferos protegidos y los suelos alterados por actividades extractivas a cielo abierto; la red hidrográfica; la vegetación; el patrimonio cultural y los caminos históricos; la movilidad y accesibilidad; los servicios actuales y previstos en el ámbito sistema de abastecimiento de agua potable y reutilización, el sistema de saneamiento de aguas residuales y los servicios energéticos; la planificación del espacio natural y espacios libres; los usos del suelo urbano colindantes con el espacio fluvial.

Imatges 1-6. Capes d’anàlisi per al Projecte marc de recuperació mediambiental de l’Espai fluvial del Llobregat: 4 Mobilitat i accessibilitat 5 Usos del sòl urbà 6 Serveis Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Imágenes 1-6. Capas de análisis para el Proyecto marco de recuperación medioambiental del Espacio fluvial del Llobregat: 4 Movilidad y accesibilidad 5 Usos del suelo urbano 6 Servicios Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

295

Per establir l’àmbit de projecte s’han considerat tots aquells espais (naturals i espais lliures urbans) associats al riu que des de la planificació es classifiquen com a naturals i lliures (el Sòl No Urbanitzable, les proteccions paisatgístiques, el sistema de parcs, l’espai agrari i el sistema hidrogràfic, els espais PEIN —Parc natural de Montserrat, Reserves naturals del Delta, el Parc de Collserola, Muntanyes de l’Ordal—, els espais inclosos a l’inventari de zones humides i el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat), tots ells, des d’una visió de conjunt, conformarien l’àrea funcional de l’espai fluvial des del punt de vista de la dinàmica fluvial i des de la mobilitat social.

Para establecer el ámbito de proyecto se han considerado todos aquellos espacios (naturales y espacios libres urbanos) asociados al río que desde la planificación se clasifican como naturales y libres (el Suelo No Urbanizable, las protecciones paisajísticas, el sistema de parques, el espacio agrario y el sistema hidrográfico, los espacios PEIN —Parc natural de Montserrat, reserves naturales del Delta, el Parc de Collserola, Muntanyes de l’Ordal—, los espacios incluidos en el inventario de humedales y el Pla Especial de protecció i millora del Parc Agrari del Baix Llobregat), todos ellos, desde una visión de conjunto, conformarían el área funcional del espacio fluvial desde un punto de vista de la dinámica fluvial como la movilidad social.

Aquest procés de recuperació que comença amb el Projecte marc de recuperació mediambiental es fonamenta en quatre tipus d’intervencions (AMB, 2003):

Este proceso de recuperación que comienza con el Proyecto marco de recuperación medioambiental se fundamenta en cuatro tipo de intervenciones (AMB, 2003):

•

•

•

•

•

•

•

•

De mejora: intervención sobre uno o más factores ambientales, pero no todos, con finalidades concretas y sectoriales.

De condicionamiento: intervención sobre diversos factores ambientales para mejorar las condiciones del medio natural pero sin correcciones previas del funcionamiento hidrológico del medio físico.

De rehabilitación: intervenciones para mejorar el sistema fluvial y el desarrollo de hábitats que le son propios, respetando los usos existentes.

De restauración: intervenciones multifactoriales para recuperar el funcionamiento integral del río como ecosistema en equilibrio dinámico con su cuenca, y no sectorialmente.

Així, les accions que inclou el projecte marc són (AMB, 2003):

Así, las acciones que incluye el proyecto marco son (AMB, 2003):

• •

• •

•

296

De millora: intervenció sobre un o més factors ambientals, però no tots, amb finalitats concretes i sectorials.

De condicionament: intervenció sobre diversos factors ambientals per millorar les condicions del medi natural però sense correccions prèvies del funcionament hidrològic del medi físic.

De rehabilitació: intervencions per millorar el sistema fluvial i el desenvolupament d’hàbitats que li són propis, respectant els usos existents.

De restauració: intervencions multifactorials per recuperar el funcionament integral del riu com a ecosistema en equilibri dinàmic amb la seva conca, i no sectorialment.

Fer polítiques de gestió conjunta.

Mantenir o incrementar l’espai de llibertat del riu.

Detenir la progressió de la superfície urbana i els usos disconformes.

•

Hacer políticas de gestión conjunta.

Mantener o incrementar el espacio de libertad del río.

Detener la progresión de la superfície urbana y los usos disconformes.

• • • • • • • • •

Establir condicions de pas a les infraestructures.

Millorar el funcionament hidrològic del sistema fluvial.

Preservar la interacció entre aigües superficials i subterrànies.

Millorar la qualitat de l’aigua.

Millorar l’estructura i la qualitat de la vegetació.

Potenciar la diversitat d’hàbitats naturals.

Integrar el patrimoni.

Condicionar i fer compatible l’accessibilitat.

Realitzar actuacions concretes, valorar resultats i programar el manteniment.

• • • • • • • • •

Establecer condiciones de paso a las infraestructuras.

Mejorar el funcionamiento hidrológico del sistema fluvial.

Preservar la interacción entre aguas superficiales y subterráneas.

Mejorar la calidad del agua.

Mejorar la estructura y la calidad de la vegetación.

Potenciar la diversidad de hábitats naturales.

Integrar el patrimonio.

Condicionar y hacer compatible la accesibilidad.

Realizar actuaciones concretas, valorar resultados y programar el mantenimiento.

En aquest sentit, se’n destaca que tan important és el procés de recuperació com el manteniment posterior, fet que porta a qüestionar quina és la millor fórmula per la gestió d’aquest tipus d’espais.

En este sentido, se destaca que tan importante es el proceso de recuperación como el mantenimiento posterior, hecho que lleva a cuestionar cuál es la mejor fórmula para la gestión de este tipo de espacios.

A partir d’aquesta primera proposta general que abasta l’àmbit del riu Llobregat en el tram que comprèn l’àrea metropolitana, es desenvolupa el projecte del Parc del Riu Llobregat, que potencia sobretot la recuperació de l’accessibilitat i la connectivitat amb els municipis propers. S’estableix una delimitació fluvial en quatre trams i es proposen una sèrie de projectes de diverses dimensions i caràcter.

A partir de esta primera propuesta general que abarca el ámbito del río Llobregat en el tramo que comprende el área metropolitana, se desarrolla el proyecto del Parc del Riu Llobregat, que potencia sobretodo la recuperación de la accesibilidad y la connectividad con los municipios cercanos. Se establece una delimitación fluvial en cuatro tramos y se proponen un marco de proyectos de diversas dimensiones y carácter.

El primer tram va del congost de Martorell fins a l’arribada del riu a la riera de Rubí, el segon tram comença al terme municipal de Sant Boi de Llobregat fins al viaducte de la C-31 sobre el Llobregat al municipi del Prat de Llobregat i, en l’últim tram (delta), es localitza al municipi del Prat, on s’ha desenvolupat el Parc Lúdic Fluvial del Llobregat definit com la nova porta principal d’accés al riu des del teixit urbà del municipi.

El primer tramo va del congost de Martorell hasta la llegada del río a la riera de Rubí, el segundo tramo empieza en el término municipal de Sant Boi de Llobregat hasta el viaducto de la C-31 sobre el Llobregat en el municipio del Prat de Llobregat y, en el último tramo (delta), se localiza en el municipio del Prat, donde se ha desarrollado el Parc Lúdic Fluvial del Llobregat definido como la nueva puerta principal de acceso al río des del tejido urbano del municipio.

Els temes principals que tracten els projectes són la recuperació ambiental i paisatgística, així com, l’accessibilitat al riu. Amb l’objectiu de recuperar parci-

Los temas principales que tratan los proyectos son la recuperación ambiental y paisajística, así como, la accesibilidad al río. Con el objetivo de recuperar parcialmente esta

297

Panoràmiques del riu Llobregat.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona Panorámicas del río Llobregat.

Fuente: Área Metropolitana de Barcelona

298

alment aquesta funció de pulmó verd i, al mateix temps, obrir de nou la ciutat al riu, l’any 2008 es va condicionar el Parc Fluvial de Sant Boi en un espai anteriorment ocupat per uns horts il·legals, i el 2010 es va inaugurar el Parc Lúdic Fluvial del Prat, un parc urbà de 7,5 ha recuperades en una antiga zona industrial marginal on s’ubiquen plantacions mediterrànies i diverses opcions d’oci al costat del riu.

función de pulmón verde y, al mismo tiempo, abrir de nuevo la ciudad al río, en el año 2008 se acondicionó el Parque Fluvial de Sant Boi en un espacio anteriormente ocupado por unos huertos ilegales, y en 2010 se inauguró el Parque Lúdico Fluvial del Prat, un parque urbano de 7,5 ha recuperadas en una antigua zona industrial marginal donde se ubican plantaciones mediterráneas y varias opciones de ocio junto al río.

Amb relació a l’accessibilitat tots els projectes es basen en el sistema de comunicació per a resoldre la relació entre la ciutat i el riu que fins ara estava interromput per les infraestructures. Es plantegen dos camins bàsics, un situat a la llera del riu i un altre a una cota més alta. Estan units per diverses rampes que permeten variar el recorregut. Un exemple de com s’ha pogut restablir l’accessibilitat a través del projecte és al barri de la vila vella a Martorell, on la problemàtica principal és que té dues barreres físiques importants: l’autopista pel sud i el riu pel nord. Això ha provocat que el creixement de Martorell es localitzés a l’altra banda del riu i s’anés abandonant el barri generant molts problemes tant a nivell urbanístic com social —regressió urbanística, envelliment i deteriorament dels edificis públics i privats, creixement ràpid de la població immigrant, proble-

En relación a la accesibilidad todos los proyectos se basan en el sistema de comunicación para resolver la relación entre la ciudad y el río que hasta ahora estaba interrumpido por las infraestructuras. Se plantean dos caminos básicos, uno situado en el lecho del río y otro a una cota más alta. Están unidos por diversas rampas que permiten variar el recorrido. Un ejemplo de cómo se ha podido restablecer la accesibilidad a través del proyecto es en el barrio de la vila vella en Martorell, donde la problemática principal es que tiene dos barreras físicas importantes: la autopista por el sur y el río por el norte. Esto ha provocado que el crecimiento de Martorell se localizase al otro lado del río y se fuera abandonando el barrio generando muchos problemas tanto a nivel urbanístico como social —regresión urbanística, envejecimiento y deterioro de los edificios públicos y privados, crecimiento rápido de la población inmigrante, problemas econó-

Amb la construcció de guals inundables a diversos punts del tram baix del riu Llobregat s’ha reforçat la connecció entre les dues ribes del riu, garantint la connectivitat i l’accessibilitat de vianants i bicicletes.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Con la construcción de vados inundables en varios puntos del tramo bajo del río Llobregat se ha reforzado la conexión entre las dos orillas del río, garantizando la conectividad y la accesibilidad de peatones y bicicletas. Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

299

Imatges 1-5. Parc del Riu Llobregat.

1 Accés a l’espai fluvial del riu Llobregat des del Pont del Diable a Martorell.

2 Detall del Parc Fluvial de Sant Boi de Llobregat.

3 Camí provisional d’accés al riu Llobregat des de Bellvitge, a l’Hospitalet de Llobregat.

4 Bosc dels Amics de la Universitat Politècnica de Catalunya.

Imatges: Jordi Surroca.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Imágenes 1-5. Parque del Río Llobregat.

1 Acceso al espacio fluvial del río Llobregat desde el Puente del Diablo en Martorell.

2 Detalle del Parque Fluvial de Sant Boi de Llobregat.

3 Camino provisional de acceso al río Llobregat desde Bellvitge, en Hospitalet de Llobregat.

4 Bosque de los Amigos de la Universidad Politécnica de Cataluña.

Imágenes: Jordi Surroca.

Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

300

1

2

3

4

Vista del Parc Lúdic Fluvial al Prat de Llobregat.

Imatge: Jordi Surroca.

Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Vista del Parque Lúdico Fluvial en el Prat de Llobregat. Imagen: Jordi Surroca. Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

5

mes econòmics i socials, manca d’equipaments, mal estat de les xarxes de serveis urbanístics, existència de barreres arquitectòniques i mala accessibilitat. La proposta té com a objectiu comú revitalitzar el barri a través d’una sèrie d’actuacions estratègiques entre les quals destaquen: en l’espai públic, les reurbanitzacions dels carrers de la Vila amb prioritat invertida, la plaça del Portal de l’Anoia, principal accés a la Vila, i l’adequació de l’espai verd a l’entorn del pont del Diable i de la font de les Malaltes.

micos y sociales, falta de equipamientos, mal estado de las redes de servicios urbanísticos, existencia de barreras arquitectónicas y mala accesibilidad. La propuesta tiene como objetivo común revitalizar el barrio a través de una serie de actuaciones estratégicas entre las que destacan: en el espacio público, las reurbanizaciones de las calles de la Vila con prioridad invertida, la plaza del Portal de l’Anoia, principal acceso a la Vila, y la adecuación del espacio verde alrededor del Pont del Diable y de la Font de les Malaltes.

La recuperació del torrent de Vallparadís a Terrassa, i la seva conversió al parc urbà —Parc de Vallparadís— és un bon exemple per il·lustrar com un espai fluvial totalment abandonat i que era considerat una barrera s’ha convertit en una peça fonamental per a la vida de la ciutat. Així, aquest espai s’ha convertit en el gran parc central de Terrassa, ja que la seva longitud de tres quilòmetres, la seva gran superfície de 377.000 metres quadrats i la seva posició de centralitat el configuren com un gran eix vertical que travessa la ciutat. Un dels objectius principals ha estat conservar la seva morfologia originària, consolidant i potenciant el relleu.

Per permetre la connexió dels dos costats de la ciutat, que queden separats pel parc a causa del desnivell, s’han construït una sèrie de ponts, al mateix temps, s’ha creat

La recuperación del torrente de Vallparadís en Terrassa, y su conversión en el parque urbano —Parc de Vallparadís— es un buen ejemplo para ilustrar cómo un espacio fluvial totalmente abandonado y que era considerado una barrera se ha convertido en una pieza fundamental para la vida de la ciudad. Este espacio se ha convertido en el gran parque central de Terrassa, ya que su longitud de tres kilómetros, su gran superficie de 377.000 metros cuadrados y su posición de centralidad lo configuran como un gran eje vertical que atraviesa la ciudad. Uno de los objetivos principales ha sido conservar su morfología originaria, consolidando y potenciando el relieve. Para permitir la conexión de los dos lados de la ciudad, que quedan separados por el parque debido a su desnivel, se han construido una serie de puentes y, al mismo tiempo, se ha creado un recorrido

301

Vista del Parc de Vallparadís, a Terrassa.

Imatge: Miquel Roca.

Vista del Parque de Vallparadís, en Terrassa.

Imagen: Miquel Roca.

302

un recorregut de vianants nord-sud al llarg de tot el torrent. Es busca també la màxima permeabilitat entre els marges del parc i les vores de la ciutat, així es creen nous accessos de vianants i nous àmbits i espais de relació visual entre l’interior del parc i els espais urbans circumdants. Aquests nous àmbits en els marges, han donat lloc a la localització de nous usos com un campus universitari, que obre tota una nova façana cap al parc, i la remodelació d’una antiga fàbrica.

A l’interior del parc, es localitzen elements de patrimoni cultural i històric, juntament amb un ampli conjunt de restes arqueològiques i geològiques, així com importants equipaments i centres d’interès.

peatonal norte-sur a lo largo de todo el torrente. Se busca también la máxima permeabilidad entre los márgenes del parque y los bordes de la ciudad, creando nuevos accesos peatonales y nuevos ámbitos y espacios de relación visual entre el interior del parque y los espacios urbanos circundantes. Estos nuevos ámbitos en los márgenes, han dado lugar a la localización de nuevos usos como un campus universitario, que abre toda una nueva fachada hacia el parque, y la remodelación de una antigua fábrica. En el interior del parque, se localizan elementos de patrimonio cultural e histórico, junto con un amplio conjunto de restos arqueológicos y geológicos, así como importantes equipamientos y centros de interés.

Articular i incorporar els buits urbans al sistema d’espais oberts metropolitans per a la conformació d’un mosaic territorial en continuïtat

Articular e incorporar los vacíos urbanos al sistema de espacios abiertos metropolitanos para la conformación de un mosaico territorial en continuidad

Els espais buits urbans —com les places, les rambles, els parcs, els parterres, els jardins— serien els elements més petits de la matriu d’espais oberts metropolitana. La seva incorporació compleix amb dues funcions molt clares: d’una banda,

Los espacios vacíos urbanos —como las plazas, las ramblas, los parques, los parterres, los jardines— serían los elementos más pequeños de la matriz de espacios abiertos metropolitana. Su incorporación cumple con dos funciones muy claras: por

El projecte del Parc de Vallparadís va permetre recuperar un espai per la ciutat. A part de la millora com a espai obert (parc), el fet de garantir l’accessibilitat dels habitants de la ciutat cap a aquest espai, ara molt concurregut com a espai públic on practicar activitats diverses, des d’esdeveniments del municipi a activitats esportives i de lleure, ha estat una de les qüestions clau. Imatge: Cesc Llaverias.

garanteixen la connexió social i l’ecològica, contribuint a trencar les barreres que són els efectes principals dels processos de fragmentació i desconnexió dels espais oberts i, d’altra banda, ajuden a renaturalitzar i fer més porosa la ciutat compacta.

un lado, garantizan la conexión social y la ecológica, contribuyendo a romper las barreras que son los efectos principales de los procesos de fragmentación y desconexión de los espacios abiertos, y por otro lado, ayudan a renaturalizar y hacer más porosa la ciudad compacta.

Un bon exemple d’aquesta estratègia és el Pla del Verd i de la Biodiversitat que planteja la Barcelona del 2050 com una ciutat on natura i ciutat interactuen i es potencien mitjançant la connectivitat del verd. Els objectius principals són connectar la ciutat amb el territori perifèric, aportar serveis ambientals i socials, apreciar o valorar la biodiversitat com a patrimoni col·lectiu i aprofitar totes les oportunitats per incorporar la naturalesa per afavorir el contacte de les persones amb els elements naturals, amb la convicció que una ciutat més verda és una ciutat més saludable.

Un buen ejemplo de esta estrategia es el Pla del Verd i de la Biodiversitat que plantea la Barcelona del 2050 como una ciudad donde naturaleza y ciudad interactúan y se potencian mediante la conectividad del verde. Los objetivos principales son conectar la ciudad con el territorio periférico, aportar servicios ambientales y sociales, apreciar o valorar la biodiversidad como patrimonio colectivo y aprovechar todas las oportunidades para incorporar la naturaleza para favorecer el contacto de las personas con los elementos naturales, con la convicción de que una ciudad más verde es una ciudad más saludable.

El pla estableix línies estratègiques per desenvolupar el patrimoni verd com un sistema integral i proposa un model de ciutat en què el verd s’incorpora com a infraestructura ecològica bàsica. Això es concreta en dos conceptes clau: la con-

El plan establece líneas estratégicas para desarrollar el patrimonio verde como un sistema integral y propone un modelo de ciudad en el que el verde se incorpora como infraestructura ecológica básica. Esto se concreta en dos conceptos clave: la conec-

El proyecto del Parque de Vallparadís permitió recuperar un espacio para la ciudad. Además de la mejora como espacio abierto (parque), el hecho de garantizar la accesibilidad de los habitantes de la ciudad hacia este espacio, ahora muy concurrido como espacio público donde practicar diversas actividades, desde acontecimientos del municipio a actividades deportivas y de ocio, ha sido una de las cuestiones clave.

Imagen: Cesc Llaverias.

303

1

Imatges 1 - 3: Pla del Verd i la Biodiversitat de Barcelona. 1 Representació del sistema urbà amb els aspectes del seu metabolisme que més relació tenen amb el verd i la biodiversitat.

2 i 3 Representació dels espais d’oportunitat. Imatges: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

Font: Ajuntament de Barcelona.

Imágenes 1-3: Plan del Verde y la Biodiversidad de Barcelona. 1 Representación del sistema urbano con los aspectos de su metabolismo que más relación tienen con el verde y la biodiversidad. 2 y 3 Representación de los espacios de oportunidad. Imágenes: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

Fuente: Ayuntamiento de Barcelona.

304

nectivitat del verd i la renaturalització de la ciutat. L’instrument per treballar la connectivitat són els corredors verds, que es defineixen, dins de la trama urbana, com unes franges amb presència dominant de vegetació i un ús prioritari o exclusiu de vianants i bicicletes. Aquests eixos han de garantir la connexió entre les diferents taques de verd de la ciutat a través d’estructures naturals, vegetació densa i paviments tous i permeables. Els corredors verds que tenen un paper estratègic es distingeixen per la qualitat d’estada, visual o de passeig que ofereixen, fan la ciutat més amable, creen hàbitats atractius per a la fauna i multipliquen els beneficis ambientals i socials.

tividad del verde y la renaturalización de la ciudad. El instrumento para trabajar la conectividad son los corredores verdes, que se definen, dentro de la trama urbana, como unas franjas con presencia dominante de vegetación y un uso prioritario o exclusivo de peatones y bicicletas. Estos ejes han de garantizar la conexión entre las diferentes manchas de verde de la ciudad a través de estructuras naturales, vegetación densa y pavimentos blandos y permeables. Los corredores verdes que tienen un papel estratégico se distinguen por la calidad de estancia, visual o de paseo que ofrecen, hacen la ciudad más amable, crean hábitats atractivos para la fauna y multiplican los beneficios ambientales y sociales.

Els avantatges d’aquesta política són nombrosos: el recobriment vegetal absorbeix la pols, les partícules contaminants suspeses en l’aire, fa disminuir l’índex de soroll, regula el nivell d’humitat, equilibra el cicle de l’aigua, redueix el consum energètic dels edificis, genera la connectivitat ecològica

Las ventajas de esta política son numerosas: el recubrimiento vegetal absorbe el polvo, las partículas contaminantes suspendidas en el aire, hace disminuir el índice de ruido, regula el nivel de humedad, equilibra el ciclo del agua, reduce el consumo energético de los edificios, genera conectividad ecológica

2

3

305

Estratègies i accions per al desplegament del Corredor Verd Ciutadella-Collserola, Barcelona. Esquema 1: Intervenció en tres espais connectors.

Esquema 2: Creació de dues illes de biodiversitat. Plànol general dreta: espais de connexió a través del corredor.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes.

Estrategias y acciones para el desarrollo del Corredor Verde Ciutadella-Collserola, Barcelona. Esquema 1: Intervención en tres espacios conectores.

Esquema 2: Creación de dos islas de biodiversidad. Plano general derecha: espacios de conexión a través del corredor. Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectos.

0 100m

306

500m

i acull més biodiversitat i configura un paisatge urbà més agradable que possibilita les relacions personals, el passeig i la pràctica de l’esport i oci a l’aire lliure.

y acoge más biodiversidad y configura un paisaje urbano más agradable que posibilita las relaciones personales, el paseo y la práctica del deporte y ocio al aire libre.

El pla té com a objectius concrets:

El plan tiene como objetivos concretos:

•

•

• • • •

Conservar i millorar el patrimoni natural de la ciutat i evitar la pèrdua d’espècies i hàbitats.

Assolir la màxima dotació de superfície verda i la seva connectivitat.

Obtenir els màxims serveis ambientals i socials del verd i la biodiversitat.

Avançar en el valor que la societat assigna al verd i a la biodiversitat.

Fer la ciutat més resilient davant els reptes emergents com el canvi climàtic.

• •

• •

Conservar y mejorar el patrimonio natural de la ciudad, y evitar la pérdida de especies y hábitats.

Alcanzar la máxima dotación de superficie verde y su conectividad.

Obtener los máximos servicios ambientales y sociales del verde y la biodiversidad.

Avanzar en el valor que la sociedad asigna al verde y a la biodiversidad.

Hacer la ciudad más resiliente frente a los retos emergentes como el cambio climático.

El paper dels límits en aquesta estratègia serà fonamental ja que és a les fronteres entre espai construït i espais oberts on s’ha de produir el passatge, el trànsit entre un teixit i un altre. Una de les lògiques que s’explica més endavant parla concretament dels límits. De totes maneres, a continuació avancem un dels projectes per il·lustrar aquesta estratègia. El projecte de les portes de Collserola que l’Ajuntament va posar en marxa precisament per poder connectar la ciutat de Barcelona amb el seu parc metropolità del qual es va desconnectar la ciutat per la construcció de la Ronda de Dalt per a les olimpíades de Barcelona l’any 1992, estableix una sèrie d’àrees que han de funcionar com a punts de connexió entre els dos espais.

El papel de los límites en esta estrategia va a ser fundamental ya que es en las fronteras entre espacio construido y espacios abiertos donde se tiene que producir el pasaje, el tránsito entre un tejido y otro. Una de las lógicas que se explica más adelante habla concretamente de los límites. A continuación, avanzamos uno de los proyectos para ilustrar esta estrategia. El proyecto de las puertas de Collserola que el Ayuntamiento puso en marcha precisamente para poder conectar la ciudad de Barcelona con su parque metropolitano del que se desconectó la ciudad por la construcción de la Ronda de Dalt para las olimpiadas de Barcelona en el año 1992, establece una serie de áreas que deben funcionar como puntos de conexión entre los dos espacios.

Així, i relacionant diferents intervencions, destaquem l’interès dels corredors verds de Barcelona ja que possibiliten l’articulació de diferents projectes que, amb objectius semblants, pretenen una renaturalització de la ciutat. Aquests projectes així com diferents espais oberts existents, es poden acabar vertebrant amb altres espais oberts més amplis i garantir, així, els objectius marcats pel Pla. Per assolir una major eficiència

Así, y poniendo en relación diferentes intervenciones, destacamos el interés de los corredores verdes de Barcelona ya que posibilitan la articulación de diferentes proyectos que, con objetivos similares, pretenden una renaturalización de la ciudad. Estos proyectos, así como diferentes espacios abiertos existentes, se pueden acabar vertebrando con otros espacios abiertos más amplios y garantizar así los objetivos marcados por el Plan. Para lograr

307

Renaturalitzar la ciutat, l’experiència de la Remodelació de la Rambla Pompeu Fabra a Mollet del Vallès.

Font: Ajuntament de Mollet del Vallès.

Renaturalizar la ciudad, la experiencia de la Remodelación de la Rambla Pompeu Fabra, en Mollet del Vallés.

Fuente: Ayuntamiento de Mollet del Vallés.

territorial en aquest sentit, doncs, es fa evident pensar en els espais oberts d’una manera interconnectada per potenciar les interaccions i els intercanvis.

Però no només Barcelona ha començat a caminar cap a la renaturalització de la ciutat. Mollet del Vallès, com a capital verda europea certificada pel Green Leaf 2015, també ha apostat per facilitar els processos que permetin arribar a una interacció més intensiva entre els diferents ecosistemes naturals i antropogènics.

De totes les mesures i intervencions desenvolupades destaquem la remodelació de la Rambla Pompeu Fabra. Es tracta d’una intervenció de baix cost tant pel projecte de millora com pel posterior manteniment amb l’objectiu d’incorporar més verd a la ciutat. És a dir, s’aprofita la introducció d’elements verds amb un paviment més permeable a la illeta central de separació de carrils per acabar configurant un carrer més amable.

308

una mayor eficiencia territorial en este sentido se hace evidente pensar en los espacios abiertos de una manera interconectada para potenciar las interacciones y los intercambios.

Pero no solo Barcelona ha empezado a caminar hacia la renaturalización de la ciudad. Mollet del Vallès, como capital verde europea certificada por Green Leaf 2015, también ha apostado por facilitar los procesos que permitan llegar a una interacción más intensiva entre los diferentes ecosistemas naturales y antropogénicos.

De todas las medidas e intervenciones desarrolladas destacamos la remodelación de la Rambla Pompeu Fabra. Se trata de una intervención de bajo costo por el proyecto de mejora como el posterior mantenimiento con el objetivo de incorporar más verde en la ciudad. Es decir, se aprovecha la introducción de elementos verdes con un pavimento más permeable a la islita central de separación de carriles para acabar configurando una calle más amable.

NOTES

NOTAS

[1] Contingut basat en Maristany, L. “Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB” (2015).

[1] Contenido basado en Maristany, L. “Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB” (2015).

[2] Ens referim a les comarques del Vallès Occidental i el Vallès Oriental.

[2] Nos referimos a las comarcas del Vallès Occidental y Vallès Oriental.

[3] El programa de Planejament Territorial és elaborat per la Secretaria per a la Planificació Territorial del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya.

Gener 2004.

[3] El programa de Planeamiento Territorial es elaborado por la Secretaría para la Planificación Territorial del Departamento de Política Territorial y Obras Públicas de la Generalitat de Catalunya.

Enero 2004.

[4] El primer “Protocol sobre l’espai agrícola i natural del terme de Sabadell” es va signar el 24 de març de 1987 entre la Unió de Pagesos i l’Ajuntament de Sabadell. La signatura d’aquest protocol va ser deguda a la constatació que la manca de sòl agrícola al terme municipal era un handicap molt important per al manteniment de l’agricultura. Amb el text d’aquest protocol es pretenia valorar la importància del manteniment de les zones agràries i de l’espai natural com a patrimoni econòmic, ecològic i cultural i, alhora, modificar el Pla Comarcal per a poder preservar i valorar l’espai agrari com a tal (Ajuntament de Sabadell, 2015).

[4] El primer “Protocolo sobre el espacio agrícola y natural del término de Sabadell” se firmó el 24 de marzo de 1987 entre la Unión de Agricultores y el Ayuntamiento de Sabadell. La firma de este protocolo fue debida a la constatación de que la falta de suelo agrícola en el término municipal era un hándicap muy importante para el mantenimiento de la agricultura. Con el texto de este protocolo se pretendía valorar la importancia del mantenimiento de las zonas agrarias y del espacio natural como patrimonio económico, ecológico y cultural y, a la vez, modificar el Plan Comarcal para poder preservar y valorar el espacio agrario como tal (Ajuntament de Sabadell, 2015).

[5] Consultat al web Agroterritori (2015).

[5] Consultado en la web Agriterritori (2015).

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS Ajuntament de Sabadell (2015). Web del Parc Agrari. Consulta del web el març de 2015.

BALDÍ, M. El Parc Agrari de Sabadell. Un exemple de gestió de l’espai agrari periurbà. Ajuntament de Sabadell.

CASAS, Marta (2007). “Parc Agrari de Sabadell”.

Article publicat al web de l’SCOT el 31/12/2007.

CASTELLS, C. (2003). “El sistema d’informació territorial de la Xarxa d’espais Lliures de la Província de Barcelona”. Dins: FOLCH, R. (coord.). El territori com a sistema. Barcelona: Diputació de Barcelona.

FARRERO, A.; TÉNEZ, V.; TORRA, R. (2008). “La recuperació dels paisatges fluvials Metropolitans. El projecte de recuperació ambiental i paisatgística del riu Llobregat a la comarca del Baix Llobregat”, Revista Papers, núm. 47, 44-53).

FOLCH, R. (2003). “Glossari de terminologia territorial”. Dins: FOLCH, R. (coord.) El territori com a sistema. Concepte i eines d’ordenació. Barcelona: Diputació de Barcelona, pp. 272-291.

JORNET LLOP PASTOR ARQUITECTES (2014). Estratègies i accions per al desplegament del corredor verd Ciutadella - Collserola. Memòria del pojecte.

MARISTANY, L. (2015). “Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB”. Treballs de tesi doctoral actualment en elaboració.

MARULL, J.; PINO, J.; TELLO, E.; MALLARACH, J. M. (2008). “El tratamiento del territorio como sistema: criterios ecológicos y metodologías paramétricas de análisis”. Ciudad y Territorio: Estudios Territoriales, 157, 439-453.

SMETS, M. Passatges. Espais de transició per a la ciutat del segle 21. Concurs passatges. Àrea Metropolitana de Barcelona.

TELLO, E. (2013). “La Transformació històrica del paisatge entre l’economia, l’ecologia i la història: Podem posar a prova la Hipòtesi de Margalef?”, Treballs de la Societat Catalana de Geografia, núm. 75.

TERRADAS, J. (2001). Ecología urbana. Barcelona: Ruber Editorial.

HOUGH, M. (1998). Naturalesa i Ciutat. Planificació urbana i procés ecològics. Barcelona: Gustavo Gili.

309

3.2 / RESTITUIR LES CONTINUÏTATS TERRITORIALS Situació territorial

•

Espais territorials fragmentats i disconnexos, pèrdua de la connectivitat ecològica i social.

Estratègies

•

Xarxa de corredors i connectors verds metropolitants.

•

Xarxa de patrimoni i paisatge de fama multiescalar.

•

Reconstruir corredors ecològics i connectors paisatgístics.

•

Descobrir i projectar noves permeabilitats.

•

Construir nous espais urbans complexos de connexió.

3.2 / RESTITUIR LAS CONTINUIDADES TERRITORIALES Situación territorial •

Espacios territoriales fragmentados y disconexos, pérdida de la conectividad ecológica y social.

Estrategias •

Red de corredores y conectores verdes metropolitanos.

•

Red de patrimonio y paisaje de foma multiescalar.

•

Reconstruir corredores ecológicos y conectores paisajísticos.

•

Descubrir y proyectar nuevas permeabilidades.

•

Construir nuevos espacios urbanos complejos de conexión.

Projectes de referència Proyectos de referencia 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62

Àrea residencial estratègia B-23, Esplugues de Llobregat Camí del sorral. Recuperació dels dos trams del marge del riu Llobregat Cobertura de la ronda del Mig al carrer Brasil, Barcelona Cobertura del ferrocarril a l’àrea central, Sant Andreu de la Barca Cobertura i urbanització de l’accés ferroviari a Sants, Barcelona Connexió de vianants al barri del Besòs sobre la Gran Via, Sant Adrià del Besòs Espais d’interès natural del delta del Llobregat, Baix Llobregat Esquema director de les portes de Collserola, Barcelona Millora urbana de la plaça Lesseps, Barcelona Millora urbana de la ronda del Guinardó, Barcelona Millora urbana dels entorns del ferrocarril, Montcada i Reixac Ordenació de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat Ordenació de la riera Canyadó, Sabadell Parc agrari de Sabadell Parc agrícola del Vallès Parc agroforestal de Terrassa Parc de Carles I, Barcelona Parc de l’Alba Parc de l’Alba (centre direccional), Cerdanyola del Vallès Parc de la Solana, Sant Andreu de la Barca Parc de la solidaritat, Esplugues de Llobregat Parc del litoral, Barcelona Parc del Nus de la Trinitat, Barcelona Parc del Poble Nou, Barcelona Parc del Riu Llobregat Parc del Torrent d’en Farré (fases 1, 2, 3), Esplugues de Llobregat Parc del Tramvia, Montgat Parc Europa, Santa Coloma de Gramenent Parc fluvial del riu Ripoll, Sabadell Parc Lúdic Fluvial del Riu Llobregat, El prat del Llobregat Parc Santfeliu, L’Hospitalet del Llobregat Pas sota el tren i l’autopista a l’avinguda Ciutat de Màlaga, Castelldefels Pas soterrat al carrer de Sant Raimon de Penyafort, Sant Adrià del Besòs Pas soterrat al carrer del Mar, Barcelona Pas soterrat del carrer Pau Casals, Castelldefels Passarel·la del pavelló, Molins de Rei Passarel·la sobre el Ripoll i pont dels germans, Montcada i Reixac Passera de vianants campus UPC, Castelldefels Passera sobre el riu Sec, Cerdanyola del Vallès Pla del verd i la biodiversitat, Barcelona Pla especial urbanístic d’ordenació i gestió de l’anella verda de Terrassa Pla general d’ordenació a l’àmbit del riu Ripoll, Sabadell Pla integral de la millora del riu Sec, Cerdanyola del Vallès Plaça del riu Sec i passarel·la de la Farigola, Cerdanyola del Vallès Plaça Europa Gran Via, L’Hospitalet de Llobregat Pont sobre el riu Ripoll, Ripollet Recuperació ambiental, social i paisatgística del riu Besòs Recuperació del marge del Llobregat, Cornellà de Llobregat Recuperació del torrent de Vallparadís, Terrassa Recuperació mediambiental dels marges del Llobregat Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat.

TRAM1, Baix Llobregat Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat. TRAM2, Baix Llobregat Reordenació de la rambla entre el passeig de mar i el carrer de Prim, Badalona Restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (1A i 2A Fase), Begues Soterrament de la C-17 a Montcada i Reixac Soterrament de les vies del Ferrocarril i Parc del Nord, Terrassa Soterrament de les vies de tren: Parc Can Mercader, Cornellà de Llobregat Talussos de Can Mercader, Cornellà de Llobregat Transformació Urbana de la Diagonal Mar, Zona Fòrum i Llevant, Barcelona Transformació Urbana de la plaça de les Glòries i entorn, Barcelona Transformació Urbana de Sant Andreu-Sagrera, Barcelona Viaducte del tren i espai públic, Cornellà de Llobregat

312

Projectes/ Proyectos Autopistes i autovies / Autopistas y autovías Infraestructures vials estructurants / Infraestructuras viales estructurantes Infraestructures vials integrades / Infraestructuras viales integradas Metro + tramvia + cable / Metro + tranvía + cable RENFE + FGC / RENFE + FGC Espais Oberts PTMB (2010) / Espacios Abiertos PTMB (2010) Protecció preventiva / Protección preventiva Protecció especial de la vinya / Protección especial de la viña Protecció especial / Protección especial Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

313

314

Processos de fragmentació dels espais oberts metropolitans1

Procesos de fragmentación de los espacios abiertos metropolitanos1

La fragmentació dels espais oberts i la seva relació amb els patrons de creixement urbà

Fragmentación de los espacios abiertos y su relación con los patrones de crecimiento urbano

Com hem vist a l’Atles de les Transformacions Urbanes i Territorials (vegeu volum 2, p. 143), durant les últimes dècades, la RMB ha sofert el canvi més important en termes de creixement urbà i construcció d’infraestructures. Durant aquest procés els espais oberts principals —forestals, agrícoles i fluvials— han anat disminuint i, al mateix temps, s’han fragmentat fins arribar pràcticament a situacions d’aïllament en alguns casos, com en el cas del Parc de Collserola o el Parc Agrari del Baix Llobregat. Actualment, en termes espacials morfològics, podríem descriure que la situació actual dels espais oberts a la RMB és bàsicament fragmentada. Això té conseqüències tant en les funcions ecològiques de la matriu biofísica, com de la pèrdua de biodiversitat a causa de l’aïllament dels hàbitats o la interrupció del cicle hidrològic, així com en la mobilitat en l’àmbit social.

Como hemos visto en el Atlas de las Transformaciones Urbanas y Territoriales (ver volumen 2, p. 143), durante las últimas décadas, la RMB ha sufrido el cambio más importante en términos de crecimiento urbano y construcción de infraestructuras.

Durante este proceso los espacios abiertos principales —forestales agrícolas y fluviales— han ido disminuyendo, y al mismo tiempo, fragmentándose, hasta llegar prácticamente a situaciones de aislamiento en algunos casos, como en el caso del Parc de Collserola o el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Actualmente, en términos espaciales morfológicos, podríamos describir que la situación actual de los espacios abiertos en la RMB es básicamente fragmentada. Esto tiene consecuencias tanto en las funciones ecológicas de la matriz biofísica, como de la pérdida de biodiversidad debido al aislamiento de los hábitats o la interrupción del ciclo hidrológico, así como en la movilidad a nivel social.

Les causes principals d’aquest procés de fragmentació són les barreres que generen les infraestructures viàries i ferroviàries, a les quals se sumen les barreres que generen els teixits urbans amb patrons de creixement diferents.

Però sobretot, la fragmentació té a veure amb l’estructura espacial existent. En el context metropolità observem que l’estructura espacial d’aquesta regió urbana és polinuclear, amb un nucli dominant, Barcelona, amb assentaments urbans històrics que han anat creixent de manera extensiva i que es troben pràcticament conurbats a l’àrea central. Podríem descriure la configuració espacial actual com una estructura bàsicament semireticular, articulada a través d’una sèrie d’eixos verticals2 conformats per la suma del

Las causas principales de este proceso de fragmentación son las barreras que generan las infraestructuras viarias y ferroviarias, a las que se suman las barreras que generan los tejidos urbanos con patrones de crecimiento diferentes. Pero sobre todo, la fragmentación tiene que ver con la estructura espacial existente. En el contexto metropolitano observamos que la estructura espacial de esta región urbana es polinuclear, con un núcleo dominante, Barcelona, con asentamientos urbanos históricos que han ido creciendo de forma extensiva y que se encuentran prácticamente conurbados en el área central. Podríamos describir la configuración espacial actual como una estructura básicamente semireticular, articulada a través de una serie de ejes verticales2 conformados por la suma

Esquema de l’estructura urbana de la RMB. Font: Maristany, 2015.

Esquema de la estructura urbana de la RMB. Fuente: Maristany, 2015.

teixit urbà i les infraestructures viàries, cosits horitzontalment3 pels grans corredors arterials d’infraestructures.

D’altra banda, hi ha grans bosses disperses, fragmentades i discontínues d’ús residencial de baixa densitat. Aquesta estructura està condicionada per un suport geofísic caracteritzat per dos sistemes muntanyosos —sistema litoral i prelitoral— que es desenvolupen paral·lels a la línia de costa, separats per la depressió prelitoral i la xarxa hidrogràfica definida per un sistema de valls verticals pel qual transcorren els eixos fluvials principals —Llobregat, riera de les Arenes, Ripoll, riera de Caldes, Tenes, Congost, riera de Cànoves i Tordera.

del tejido urbano y las infraestructuras viarias, cosidos horizontalmente3 por los grandes corredores arteriales de infraestructuras. Por otro lado, existen grandes bolsas dispersas, fragmentadas y discontinuas de uso residencial de baja densidad.

Esta estructura viene condicionada por un soporte geofísico, caracterizado por dos sistemas montañosos —sistema litoral y sistema prelitoral—, que se desarrollan paralelos a la línea de costa, separados por la depresión prelitoral y la red hidrográfica definida por un sistema de valles verticales por el que transcurren los ejes fluviales principales —Llobregat, riera de les Arenes, Ripoll, riera de Caldes, Tenes, Congost, riera de Cànoves y Tordera.

Si ens basem en paràmetres de localització i densitat podríem afirmar que el sistema urbà pot créixer de tres maneres: de manera extensiva i compacta, és a dir, en continuïtat amb els teixits urbans existents; de manera desagregada, discontínua, desvinculada d’àrees urbanes existents, per tant, de manera fragmentada i dispersa, o de manera polaritzada al llarg dels eixos viaris principals (Font, 1999).

Si nos basamos en parámetros de localización y densidad podríamos afirmar, que el sistema urbano puede crecer de tres maneras: de manera extensiva y compacta, es decir, en continuidad con los tejidos urbanos existentes; de manera desagregada, discontinua, desvinculada de áreas urbanas existentes, por lo tanto, de manera fragmentada y dispersa, o de manera polarizada a lo largo de los ejes viarios principales (Font, 1999).

Amb relació a les dinàmiques urbanes de la regió, aquestes tres maneres de créixer es produeixen simultàniament. Els tres models de creixement generen fragmentació però amb conseqüències diferents a nivell d’escala i morfològic.

En relación con las dinámicas urbanas de la región, estas tres maneras de crecimiento se producen simultáneamente. Los tres modelos de crecimiento generan fragmentación pero con consecuencias distintas a nivel de escala y a nivel morfológico.

315

A la Regió Metropolitana de Barcelona es dónen múltiples situacions en què les infraestructures viàries i les conurbacions urbanes han desconnectat els espais oberts. Com a conseqüència d’aquest efecte barrera, no només apareixen problemàtiques a nivell de les connectivitats ecològiques sinó també a nivell d’accessibilitat social.

Les finestres en groc mostren, en les pàgines següents, els diferents zooms que ens permeten identificar aquesta situació en més detall.

Imatge: ICGC, 2015.

En la Región Metropolitana de Barcelona se dan múltiples situaciones en las que las infraestructuras viarias y las conurbaciones urbanas han desconectado los espacios abiertos. Como consecuencia de este efecto barrera, no sólo aparecen problemáticas a nivel de las conectividades ecológicas sino también a nivel de accesibilidad social. Las ventanas en amarillo muestran, en las páginas siguientes, los diferentes zooms que nos permiten identificar esta situación en más detalle. Imagen: ICGC, 2015.

316

Serralada Pre-litoral < Gallecs > Serralada de Marina

Serra de Galliners < > Serra de Collserola

Parc Agrari del Llobregat < > Serra de Collserola

El patró de creixement en taca d’oli genera barreres a escala territorial, ja que els teixits urbans es fonen pràcticament en una conurbació al llarg de cada un dels eixos que estructuren la RMB i retallen l’espai obert en grans àrees, més o menys recognoscibles. Aquestes s’observen sobretot a l’àrea central de la regió, com Collserola, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la serra de Galliners o el Parc Agrari de Gallecs.

El patrón de crecimiento en mancha de aceite genera barreras a escala territorial, ya que los tejidos urbanos se funden prácticamente en una conurbación a lo largo de cada uno de los ejes que estructuran la RMB y recortan el espacio abierto en grandes áreas, más o menos reconocibles. Estas se observan sobre todo en el área central de la región, como Collserola, el Parc Agrari del Baix Llobregat, la sierra de Galliners o el Parc agrari de Gallecs.

Per contra, la dispersió urbana4 —el sprawl— genera un tipus de fragmentació de caràcter aleatori (en termes morfològics) i produeixen, per negatiu, espais oberts amb les mateixes característiques discontinus, fragmentats i desestructurats. L’efecte barrera generat per les infraestructures se suma moltes vegades als mateixos sistemes urbans ja que, en molts casos, les ciutats tendeixen a finalitzar amb un anell viari que acaba d’impedir definitivament les connexions de la ciutat

Por el contrario, la dispersión urbana4 —el sprawl— genera un tipo de fragmentación de carácter aleatorio (en términos morfológicos) y producen, por negativo, espacios abiertos con las mismas características —discontinuos, fragmentados y desestructurados. El efecto barrera generado por las infraestructuras se suma muchas veces a los propios sistemas urbanos ya que, en muchos casos, las ciudades tienden a finalizarse con un anillo viario que acaba de impedir definitivamente las conexiones de la ciudad

SNU Protecció especial

SNU Protecció preventiva

SNU Protecció especial vinya

amb els espais oberts del seu entorn immediat i, per tant, del seu espai d’oci i esbarjo. Altres vegades, les infraestructures produeixen barreres per si soles o per la suma de traces que transcorren pràcticament paral·leles. Aquest efecte barrera es veu incrementat moltes vegades pels creixements polaritzats que es produeixen al llarg dels eixos viaris.

con los espacios abiertos de su entorno inmediato y, por lo tanto, de su espacio de ocio y recreo. Otras veces, las infraestructuras producen barreras por si solas o por la suma de trazas que trascurren prácticamente paralelas. Este efecto barrera se ve incrementado en muchas ocasiones por los crecimientos polarizados que se producen a lo largo de los ejes viarios.

Mapa de fragmentació i barreres a la RMB.5 Les xarxes viàries i ferroviàries segreguen els espais oberts metropolitans, amb una major accentuació a l’àrea central de la RMB on també es produeixen situacions de conurbació urbana.

Font: Maristany, 2015.

La fragmentació dels espais oberts, per tant, no és deguda només a la pèrdua de sòl brut (consum de sòl) pel creixement urbà i per l’expansió de les infraestructures viàries i ferroviàries sinó que la manera d’ocupar l’espai, és a dir, els paràmetres morfològics com la densitat, continuïtat/ discontinuïtat i localització que són, en definitiva, els caracteritzadors de l’estructura espacial resultant, tenen conseqüències directes en els processos de fragmentació dels espais oberts en la matriu biofísica (Maristany, 2015).

La fragmentación de los espacios abiertos, por tanto, no es debida solamente a la pérdida de suelo bruto (consumo de suelo) por el crecimiento urbano y por la expansión de las infraestructuras viarias y ferroviarias sino que la forma de ocupar el espacio, es decir, los parámetros morfológicos como la densidad, continuidad/discontinuidad y localización que son, en definitiva, los caracterizadores de la estructura espacial resultante, tienen consecuencias directas en los procesos de fragmentación de los espacios abiertos en la matriz biofísica (Maristany, 2015).

Mapa de fragmentación y barreras a la RMB.5 Las redes viarias y ferroviarias segregan los espacios abiertos metropolitanos, con una mayor accentuación en el área central de la RMB donde también se producen situaciones de conurbación urbana.

Fuente: Maristany, 2015.

317

L’Espai Rural de Gallecs, actualment protegit, és un exemple molt visual d’aquesta situació. Del Vallès agrícola dels cinquanta (esquerra) hem passat a un Vallès industrial (dreta) que ha arribat a situacions de fragmentació com aquesta, conseqüència de prioritzar un tipus de desenvolupament urbà determinat.

Imatges: ICGC. El Espacio Rural de Gallecs, actualmente protegido, es un ejemplo muy visual de esta situación. Del Vallès agrícola de los cincuenta (izquierda) hemos pasado a un Vallès industrial (derecha) que ha llegado a situaciones de fragmentación como esta, consecuencia de priorizar un tipo de desarrollo urbano determinado. Imágenes: ICGC. 318

A través de l’anàlisi de l’estructura del sistema d’espais oberts podem establir una sèrie de gradients o situacions diferents en funció de la forma, dimensió, localització en el context metropolità i nivell de desconnexió amb la resta d’elements de la matriu biofísica. En primer lloc, observem que hi ha una clara diferència entre l’àrea central de l’RMB —amb més pressió urbana— i les zones limítrofs de ponent, nord i llevant. En segon lloc, en l’àmbit central, els grans corredors urbans, junt amb les infraestructures, retallen l’espai obert en quatre grans zones que només tenen continuïtat pel nord amb les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç i Montseny.

En tercer lloc, s’observen grans espais completament envoltats de teixit urbà com Collserola i el Parc Agrari del Baix Llobregat que, per la seva condició de centralitat, la seva gran dimensió i el seu alt valor social com a espais d’oci a l’àrea metropolitana són considerats elements estructurals dins del sistema d’espais oberts metropolità.

A través del análisis de la estructura del sistema de espacios abiertos podemos establecer una serie de gradientes o situaciones diferentes en función de la forma, dimensión, localización en el contexto metropolitano y nivel de desconexión con el resto de elementos de la matriz biofísica.

En primer lugar, observamos que existe una clara diferencia entre el área central de la RMB —con más presión urbana— y las zonas limítrofes de poniente, norte y levante.

En segundo lugar, en el ámbito central, los grandes corredores urbanos, junto con las infraestructuras, recortan el espacio abierto en cuatro grandes zonas que solo tienen continuidad por el norte con las montañas de Montserrat, Sant Llorenç y Montseny. En tercer lugar, se observan grandes espacios completamente rodeados de tejido urbano como Collserola y el Parc Agrari del Baix Llobregat que, por su condición de centralidad, su gran dimensión y su alto valor social como espacios de ocio en el área metropolitana son considerados elementos estructurales dentro del sistema de espacios abiertos metropolitano.

Conseqüències dels processos de fragmentació

Consecuencias de los procesos de fragmentación

Una de les principals conseqüències de la fragmentació dels espais oberts és la pèrdua de la biodiversitat d’aquests espais. En termes ecològics, entenem per fragmentació el procés dinàmic pel qual un determinat hàbitat va quedant reduït a fragments i illes de menor grandària, més o menys connectades entre si en una matriu d’hàbitats diferents a l’original (Forman, 1995) i que té conseqüències directes sobre la biodiversitat del territori. De fet, la biodiversitat és un bon indicador del bon o mal estat ambiental, ja que la biodiversitat que un territori és capaç d’acollir està estretament relacionada amb la complexitat i resiliència del seu funcionament ecològic.

Una de las principales consecuencias de la fragmentación de los espacios abiertos es la pérdida de la biodiversidad de estos espacios. En términos ecológicos entendemos por fragmentación el proceso dinámico por el cual un determinado hábitat va quedando reducido a fragmentos e islas de menor tamaño, más o menos conectadas entre sí en una matriz de hábitats diferentes a la original (Forman, 1995) y que tiene consecuencias directas sobre la biodiversidad del territorio. De hecho, la biodiversidad es un buen indicador del buen o mal estado ambiental, ya que la biodiversidad que un territorio es capaz de acoger está estrechamente relacionada con la complejidad y resiliencia de su funcionamiento ecológico.

No es tracta només de quantes espècies vegetals i animals hi ha en un espai determinat, sinó com es combinen i interaccionen entre elles.

No se trata solo de cuantas especies vegetales y animales hay en un espacio determinado, sino como se combinan e interaccionan entre ellas.

El cas de la Serra de Galliners el 1956 (esquerra) i actualment (dreta). A part de la disminució de l’espai agrícola, la B-30 contribueix a la desconnexió d’aquest espai amb la serra de Collserola.

Imatges: ICGC. El caso de la Sierra de Galliners, en 1956 (izquierda) y actualmente (derecha). Aparte de la disminución del espacio agrícola, la B-30 contribuye a la desconexión de este espacio con la sierra de Collserola.

Imágenes: ICGC.

319

A l’àrea metropolitana de Barcelona, la manca de connectivitat entre el Parc Agrari del Llobregat i la serra de Collserola no comporta conseqüències en l’àmbit ecològic, sinó també de mobilitat dels habitants d’aquesta zona per la manca d’accessibilitat en molts punts. Imatges: ICGC. En el área metropolitana de Barcelona, la falta de conectividad entre el Parque Agrario del Llobregat y la Sierra de Collserola no conlleva consecuencias a nivel ecológico, sino también de movilidad de los habitantes de esta zona por la falta de accesibilidad en muchos puntos.

Imágenes: ICGC.

320

La riquesa en biodiversitat sorgeix de les combinacions i connexions de la diversitat biològica en l’espai, que donen diferents expressions al territori.

La riqueza en biodiversidad surge de las combinaciones y conexiones de la diversidad biológica en el espacio, que dan diferentes expresiones al territorio.

Per això la biodiversitat està molt relacionada amb la fitodiversitat: és a dir, el caràcter de la matriu, la mesura de gra i les combinacions de les tessel·les o unitats de paisatge, la multiplicitat d’ecotons i el funcionament dels connectors o corredors ecològics. Per afavorir i conservar la biodiversitat la clau està en l’estructura i connectivitat ecològica de la matriu territorial sencera (Tello 2013).

Por eso la biodiversidad está muy relacionada con la topodiversidad: es decir, el carácter de la matriz, la medida de grano y las combinaciones de las teselas o unidades de paisaje, la multiplicidad de ecotonos, y el funcionamiento de los conectores o corredores ecológicos. Para favorecer y conservar la biodiversidad la clave está en la estructura y conectividad ecológica de la matriz territorial entera (Tello 2013).

Les barreres provocades per les infraestructures afecten també a la circulació de l’aigua pel seu espai fluvial o funcional, que és un dels elements clau per a la biodiversitat i per al funcionament del cicle hidrològic. En canalitzar els eixos fluvials per sota de les infraestructures es redueix la superfície de pas de l’aigua i al mateix temps, s’impermeabilitzen grans

Las barreras provocadas por las infraestructuras afectan también a la circulación del agua por su espacio fluvial o funcional, que es uno de los elementos clave para la biodiversidad y para el funcionamiento del ciclo hidrológico. Al canalizar los ejes fluviales por debajo de las infraestructuras se reduce la superficie de paso del agua y al mismo tiempo, se impermeabilizan grandes

superfícies de sòl per la urbanització, això provoca vessaments i inundacions ja que el sòl no pot filtrar l’aigua, comportant grans conseqüències en alguns indrets.

superficies de suelo por la urbanización, ello provoca escorrentías e inundaciones ya que el suelo no puede filtrar el agua, comportando graves consecuencias en algunos lugares.

Però la fragmentació no només afecta la biodiversitat sinó també la mobilitat social del territori i dels teixits urbans. El pas d’infraestructures viàries de primer ordre, així com les autopistes o autovies i les infraestructures ferroviàries, produeix barreres en els teixits urbans. A mesura que les infraestructures han anat evolucionant, passant dels antics camins rals a les carreteres nacionals fins a arribar a les actuals autopistes, han anat creixent en secció per adaptar-se a les noves velocitats i dimensions dels fluxos de vehicles. Aquesta transformació respon directament a la lògica del funcionament de la mobilitat rodada, però suposen una veritable barrera pel que fa als vianants o a les bicicletes que per superar-les s’han d’improvisar nous recorreguts a través de

Pero la fragmentación no solo afecta a la biodiversidad sino también a la movilidad social del territorio y de los tejidos urbanos. El paso de infraestructuras viarias de primer orden, tales como las autopistas o autovías y las infraestructuras ferroviarias, produce barreras en los tejidos urbanos.

A medida que las infraestructuras han ido evolucionando, pasando de los antiguos caminos reales a las carreteras nacionales hasta llegar a las actuales autopistas, han ido creciendo en sección para adaptarse a las nuevas velocidades y dimensiones de los flujos de vehículos. Esta transformación responde directamente a la lógica del funcionamiento de la movilidad rodada, sin embargo suponen verdaderas barreras a nivel de peatones o bicicletas que para superarlas se deben improvisar nuevos

Mapa dels nivells d’aïllament dels espais oberts metropolitans. En verd es mostra l’Espai Obert Territorial; en blau, l’Espai Obert Metropolità, i en vermell, l’Espai Tancat Metropolità.

Font: Maristany, 2015.

Mapa de los niveles de aislamiento de los espacios abiertos metropolitanos. En verde se señala el Espacio Abierto Territorial; en azul, el Espacio Abierto Metropolitano, y en rojo, el Espacio Cerrado Metropolitano. Fuente: Maristany, 2015.

321

El cas del Maresme.

Superior: creuament de les rieres amb les infraestructures viàries i ferroviàries. Inferior: seccions hidrogràfiques de l’estat actual de la petjada fluvial. Font: Alesina, 2015.

El caso del Maresme. Superior: cruce de las rieras con las infraestructuras viarias y ferroviarias. Inferior: secciones hidrográficas del estado actual de la huella fluvial. Fuente: Alesina, 2015.

322

323

Mapa de l’Índex de Valoració de la Biodiversitat a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Font: CREAF, Barcelona Regional i AMB. Mapa del Índice de Valoración de la Biodiversidad en el área metropolitana de Barcelona. Fuente: CREAF, Barcelona Regional y AMB.

0.7-1.1 1.2-1.5 1.6-1.9 2.0-2.4 2.5-2.8 2.9-3.2 3.3-3.7 3.8-4.1 4.2-4.5 4.6-5.0

2

0

10 km

324

passos inferiors d’infraestructures. D’altra banda, la ciutat s’ha anat estenent, absorbint i integrant aquests viaris al seu interior i en molts casos s’acaben convertint en eixos cívics com és el cas de la N-340 al seu pas per Esplugues. En altres ocasions, però, no s’aconsegueix aquesta integració i, a més, se li afegeixen altres infraestructures com les ferroviàries que acaben funcionat com a veritables muralles. Aquest seria el cas de la carretera nacional II i el ferrocarril al llarg de tota la línia de costa de la comarca del Maresme on l’accés a la platja es realitza a través de passarel·les o passos subterranis.

recorridos a través de pasos inferiores de infraestructuras. Por otro lado, la ciudad se ha ido extendiendo, absorbiendo e integrando estos viarios en su interior y en muchos casos se acaban convirtiendo en ejes cívicos como es el caso de la N-340 a su paso por Esplugues. En otras ocasiones, no se consigue esta integración, y además, se le añaden otras infraestructuras como las ferroviarias que acaban funcionando como verdaderas murallas. Este sería el caso de la carretera nacional II y el ferrocarril a lo largo de toda la línea de costa de la comarca del Maresme donde el acceso a la playa se realiza a través de pasarelas o pasos subterráneos.

Com mesurar la fragmentació territorial: els sistemes d’indicadors

Cómo medir la fragmentación territorial: los sistemas de indicadores

A la RMB s’han dut a terme diversos estudis sobre els indicadors per a quantificar i mesurar quin és el grau de fragmentació del territori. L’estudi La connectivitat ecològica a l’Àrea Metropolitana de

En la RMB se han llevado a cabo diversos estudios sobre los indicadores para cuantificar y medir cual es el grado de fragmentación del territorio. El estudio La conectividad ecológica en el Área Metropolitana de

Barcelona té com a objectiu establir una diagnosi de la connectivitat ecològica dels ecosistemes terrestres de la regió. Així, es basa en unes àrees ecològiques funcionals —superfícies que s’han de preservar i relacionar-se mitjançant una xarxa de connectors que assegurin els fluxos de matèria, energia i informació, indispensables per mantenir la seva integritat— i en un model computacional de distància de costos de desplaçament que inclou l’efecte modelitzat de les barreres antropogèniques, considerant el tipus de barrera, la distància a la qual es troba i l’ús de sòl afectat.

Barcelona tiene como objetivo establecer una diagnosis de la conectividad ecológica de los ecosistemas terrestres de la región.

Así, pues, se basa en unas áreas ecológicas funcionales —superficies que deben preservarse y relacionarse mediante una red de conectores que aseguren los flujos de materia, energía e información, indispensables para mantener su integridad— y en un modelo computacional de distancia de costos de desplazamiento que incluye el efecto modelizado de las barreras antropogénicas, considerando el tipo de barrera, la distancia a la que se encuentra y el uso de suelo afectado.

Aquest estudi estableix tres índexs compostos denominats, respectivament, Índex de Connectivitat Ecològica (ICE), Índex d’Afectació de les Barreres (IAB) i Índex de Fragmentació Ecològica (IFE) (Marull, J. i Mallarach, J. M., 2002).

Este estudio establece tres índices compuestos denominados, respectivamente, Índice de Conectividad Ecológica (ICE), Índice de Afectación de las Barreras (IAB) e Índice de Fragmentación Ecológica (IFE) (Marull, J. y Mallarach, J. M., 2002).

Els grans nusos viaris atrapen els espais al seu interior i al mateix temps obstaculitzen les connexions entre els barris o els diferents teixits urbans. Imatge: Ramon Vilalta.

Los grandes nudos viarios atrapan los espacios en su interior y al mismo tiempo obstaculizan las conexiones entre los barrios o los diferentes tejidos urbanos.

Imagen: Ramon Vilalta.

325

Imatge 1: Àrees ecològiques funcionals segons una anàlisi topològica dels usos del sòl. Imatge 2: Índex de Connectivitat Ecològica (ICE). Imatge 3: Índex d’Afectació de les Barreres (IAB). Font: Marull, J. i Mallarach, J. M. (2002).

Imagen 1: Áreas ecológicas funcionales según un análisis topológico de los usos del suelo.

Imagen 2: Índice de Conectividad Ecológica (ICE). Imagen 3: Índice de Afectación de las Barreras (IAB). Fuente: Marull, J. y Mallarach, J. M. (2002).

Bosques de áreas humedas Zonas húmedas Bosques de áreas secas Arbustos y prados Cultivos leñosos de regadío Cultivos herbáceos de regadío Cultivos leñosos de secano Cultivos herbáceos de secano Mosaico forestal Mosaico agrícola Mosaico agroforestal

0 - Afectación baja 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 - Afectación alta

1 - Conectividad baja 2 3 4 5 6 7 8 9 10 - Conectividad alta

326

La restitució de les continuïtats en la matriu biofísica

La restitución de las continuidades en la matriz biofísica

Hem vist com la fragmentació territorial i l’aïllament dels espais oberts metropolitans afecten no només a la pèrdua de biodiversitat i a les funcions ecològiques de la matriu biofísica sinó que també suposen un problema social en termes de mobilitat, ja que les infraestructures generen un efecte barrera també en els teixits urbans. Davant d’aquesta problemàtica la segona lògica que proposem és restituir les continuïtats territorials entre els espais oberts territorials i urbans pertanyents a la matriu biofísica.

Hemos visto cómo la fragmentación territorial y el aislamiento de los espacios abiertos metropolitanos afectan no solo a la pérdida de biodiversidad y a las funciones ecológicas de la matriz biofísica sino que también suponen un problema social en términos de movilidad, ya que las infraestructuras generan un efecto barrera también en los tejidos urbanos. Ante esta problemática la segunda lógica que proponemos es restituir las continuidades territoriales entre los espacios abiertos territoriales y urbanos pertenecientes a la matriz biofísica.

Els objectius principals d’aquesta estratègia són la recuperació de les seves funcions ecològiques i el restabliment de les funcions socials, com ara l’accessibilitat des dels teixits urbans als parcs metropolitans, o la reconnexió entre els mateixos espais urbans, superant l’aïllament i la segregació i recuperant, així, la relació natural i històrica entre ciutat i espais naturals.

Los objetivos principales de esta estrategia son la recuperación de sus funciones ecológicas y el restablecimiento de las funciones sociales, tales como la accesibilidad desde los tejidos urbanos a los parques metropolitanos o la reconexión entre los propios espacios urbanos, superando el aislamiento y la segregación y recuperando, así, la relación natural e histórica entre ciudad y espacios naturales.

En aquest cas la qüestió de l’escala és fonamental i cal una anàlisi i perspectiva multiescalar que ens permeti identificar i localitzar els espais i elements que facilitaran i possibilitaran les comunicacions entre els diferents espais, de manera que permeti la reconnexió tant en termes estructurals com funcionals.

En este caso la cuestión de la escala es fundamental y es necesario un análisis y perspectiva multiescalar que nos permita identificar y localizar los espacios y elementos que facilitarán y posibilitarán las comunicaciones entre los diferentes espacios, permitiendo la reconexión tanto en términos estructurales como funcionales.

Amb relació a l’eficiència, aquesta lògica projectual promou la integració i reestructuració dels elements de la matriu territorial propiciant la continuïtat entre diferents espais i la integració de les tessel·les fragmentades. D’aquesta manera es faciliten els fluxos tant ecològics (abiòtics i biòtics) com socials. Des de l’enfocament multiescalar d’aquesta estratègia, és important ressaltar que la recerca i potenciació d’aquestes permeabilitats a escala de fragment pot tenir impacte a

En relación con la eficiencia, esta lógica proyectual promueve la integración y reestructuración de los elementos de la matriz territorial propiciando la continuidad entre diferentes espacios y la integración de las teselas fragmentadas. De esta manera se facilitan los flujos tanto ecológicos (abióticos y bióticos) como sociales. Desde el enfoque multiescalar de esta estrategia, es importante resaltar que la búsqueda y potenciación de estas permeabilidades a escala de fragmento puede tener impacto a

327

328

gran escala. És a dir, les petites intervencions, gairebé quirúrgiques, poden tenir efectes molt més significatius i canviar la situació en termes de relacions funcionals entre territori i ciutat.

gran escala. Es decir, las pequeñas intervenciones, casi quirúrgicas, pueden tener efectos mucho más significativos y cambiar la situación en términos de relaciones funcionales entre territorio y ciudad.

Així, cada subestratègia s’explica a partir d’una sèrie de projectes metropolitans seleccionats que, al nostre entendre, pretenen assolir la restitució de les continuïtats espacials territorials.

Así, cada subestrategia se explica a partir de una serie de proyectos metropolitanos seleccionados que, a nuestro entender, pretenden lograr la restitución de las continuidades espaciales territoriales.

Reconstruir els corredors ecològics i els connectors paisatgístics de la matriu biofísica i projectar la xarxa de corredors i connectors verds metropolitans

Reconstruir los corredores ecológicos y los conectores paisajísticos de la matriz biofísica y proyectar la red de corredores y conectores verdes metropolitanos

Per a la identificació dels espais que potencialment poden funcionar com a corredors dins del sistema d’espais oberts cal considerar tant l’escala local com l’escala territorial. A escala de tot Catalunya, l’instrument que es proposa per a la connectivitat ecològica és el Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (PTSCEC).6

Para la identificación de los espacios que potencialmente pueden funcionar como corredores dentro del sistema de espacios abiertos es necesario considerar tanto la escala local como la escala territorial. A escala de toda Cataluña, el instrumento que se propone para la conectividad ecológica es el Pla Territorial Sectorial de Connectivitat Ecològica de Catalunya (PTSCEC).6

Aquest pla, en fase d’elaboració, ha de constituir el marc normatiu i d’actuació en matèria de connectivitat ecològica i té com a objectius principals: garantir la connectivitat dels espais naturals protegits, especialment entre els que pertanyin a la mateixa regió biogeogràfica (mediterrània i alpina), recuperar la connectivitat en la major part de la xarxa fluvial i reduir la fragmentació dels hàbitats en el conjunt de la matriu territorial, incidint en les àrees on els processos de fragmentació han creat conflictes, com en el cas dels que s’originen per la presència de preses, grans regadius i infraestructures viàries poc o gens permeables. Les directrius que ha de proposar el PTSEC tenen com a base el document Bases per a les Directrius de Connectivitat Ecològica de Catalunya que elabora el Departament de Medi Ambient i Habitatge (2006) i es basen en criteris de caràcter sectorial

Este plan, en fase de elaboración, ha de constituir el marco normativo y de actuación en materia de conectividad ecológica y tiene como objetivos principales: garantizar la conectividad de los espacios naturales protegidos, especialmente entre los que pertenezcan a la misma región biogeográfica (mediterránea y alpina), recuperar la conectividad en la mayor parte de la red fluvial y reducir la fragmentación de los hábitats en el conjunto de la matriz territorial, incidiendo en las áreas donde los procesos de fragmentación han creado conflictos, como en el caso de los que se originan por la presencia de presas, grandes regadíos e infraestructuras viarias poco o nada permeables. Las directrices que ha de proponer el PTSCEC tienen como base el documento Bases per a les Directrius de Connectivitat Ecològica de Catalunya que elabora el Departament de Medi Ambient i Habitatge (2006) y se basan en criterios de carácter sectorial agrupados

Punts cr’itics per la connectivitat ecològica

Espais protegits supramunicipals

Proposta del Sistema d’Espais Oberts Protecció Especial Protecció Especial de la Vinya

agrupats en deu capítols: planejament territorial, espais naturals protegits, espècies amenaçades i protegides, xarxa viària i altres infraestructures lineals, espais fluvials, agricultura, urbanisme, ús dels recursos biològics, avaluació ambiental i, finalment, investigació, informació i participació.

en diez capítulos: planeamiento territorial, espacios naturales protegidos, especies amenazadas y protegidas, red viaria y otras infraestructuras lineales, espacios fluviales, agricultura, urbanismo, uso de los recursos biológicos, evaluación ambiental y, por último, investigación, información y participación.

La següent escala en aquest recorregut transescalar per l’objectiu de restitució de les continuïtats territorials és l’escala de regió. Aquesta escala és abordada des del Pla Territorial Parcial Metropolità de Barcelona (PTPMB) aprovat l’any 2010. El pla considera els principals components del territori: el sistema urbà, el sistema d’infraestructures i els espais oberts. L’estratègia per al sistema dels espais oberts es basa en l’estructuració i consolidació de les àrees d’espais oberts existents a través de la seva protecció (sòl no urbanitzable especial) per dotar-los de coherència i força perquè puguin desenvolupar les seves funcions.

Tal com explica el pla, l’estructura resultant permet complir amb els següents objectius: afavorir la diversitat, protegir els espais naturals i conservar el paisatge

La siguiente escala en este recorrido transescalar para el objetivo de restitución de las continuidades territoriales es la escala de región. Esta escala es abordada desde el Plan Territorial Parcial Metropolitano de Barcelona (PTPMB) aprobado el año 2010.

El plan considera los principales componentes del territorio: el sistema urbano, el sistema de infraestructuras y los espacios abiertos. La estrategia para el sistema de los espacios abiertos se basa en la estructuración y consolidación de las áreas de espacios abiertos existentes a través de su protección (suelo no urbanizable especial) para dotarlos de coherencia y fuerza para que puedan desarrollar sus funciones. Tal como explica el plan, la estructura resultante permite cumplir con los siguientes objetivos: favorecer la diversidad, proteger los espacios naturales y conservar el paisaje

Protecció Preventiva

Localització dels punts crítics per la connectivitat ecològica que identifica el PTMB (2010).

Localización de los puntos críticos para la conectividad ecológica que identifica el PTMB (2010).

329

Estratègies i propostes del PTMB (2010) per les zones que funcionen com a connectors ecològics.

Estrategias y propuestas del PTMB (2010) para las zonas que funcionan como conectores ecológicos.

330

com a valor social i territorial. La continuïtat de l’estructura del sistema d’espais oberts, conformat per una sèrie d’àrees i corredors ecològics, contribueix també a contenir l’expansió urbana posant límits a la ciutat. A banda de la preservació dels espais oberts a través de la classificació del sòl el PTPMB proposa una sèrie de connectors ecològics (vegeu pàg.

281) que són els que ajuden a garantir la màxima permeabilitat ecològica entre les àrees d’interès natural. D’acord amb el Pla, en aquests espais on es proposa un connector ecològic i en el cas de sòls urbanitzables i urbans, s’ha d’establir un sistema de zones verdes, cursos fluvials i parcs urbans evitant les construccions no necessàries.

como valor social y territorial. La continuidad de la estructura del sistema de espacios abiertos, conformado por una serie de áreas y corredores ecológicos, contribuye también a contener la expansión urbana poniendo límites a la ciudad. A parte de la preservación de los espacios abiertos a través de la clasificación del suelo el PTPMB propone una serie de conectores ecológicos (ver pág. 281) que son los que ayudan a garantizar la máxima permeabilidad ecológica entre las áreas de interés natural. De acuerdo con el Plan, en estos espacios donde se propone un conector ecológico y en el caso de suelos urbanizables y urbanos, se tiene que establecer un sistema de zonas verdes, cursos fluviales y parques urbanos evitando las construcciones no necesarias.

Com a exemple metodològic del projecte dels corredors metropolitans destaquem el projecte Parc Corredor Mosaic, desenvolupat en un dels tallers d’Urbanística IV de l’ETSAV, que explica clarament i de manera molt específica la complexitat que caracteritza el corredor entre el massís de Sant Llorenç del Munt i l’Obac i la serra de Collserola. Aquest espai específic, on transcorre el Camí dels Monjos, un recorregut tradicional que en molts punts urbans ha perdut la seva traça, conté multiplicitat d’usos i activitats.

La N-150, la C-58 i la via de ferrocarril de rodalies acaben fragmentant aquest espai, sobretot en el tram més pròxim als municipis de Sabadell i Terrassa. Alhora, fruit de la dispersió territorial, és sobre les infraestructures viàries on recolzen construccions amb usos que funcionen de manera deslocalitzada de la ciutat.

Després d’una anàlisi i diagnòstic exhaustius de la zona, aquesta proposta es fonamenta en estructurar, visivilitzar i reprogramar l’espai del corredor definint estratègies transversals sobre l’activitat, la mobilitat i la connectivitat ecològica, a nivell longitudinal però també transversal, amb el projecte sobre els ecotons (vegeu capítol 3.4, p. 437).

Como ejemplo metodológico del proyecto de los corredores metropolitanos destacamos el proyecto Parc Corredor Mosaic, desarrollado en uno de los talleres de Urbanística IV de la ETSAV, que explica claramente y de forma muy específica la complejidad que caracteriza el corredor entre el macizo de Sant Llorenç del Munt y l’Obac y la sierra de Collserola. Este espacio específico, donde transcurre el Camí dels Monjos, un recorrido tradicional que en muchos puntos urbanos ha perdido su rastro, contiene multiplicidad de usos y actividades. La N-150, la C-58 y la vía de ferrocarril de cercanías acaban fragmentando este espacio, sobre todo en el tramo más próximo a los municipios de Sabadell y Terrassa. Asimismo, fruto de la dispersión territorial, es sobre las infraestructuras viarias donde se apoyan construcciones con usos que funcionan de forma deslocalizada de la ciudad. Después de un análisis y diagnóstico exhaustivos de la zona, esta propuesta se fundamenta en estructurar, visibilizar y reprogramar el espacio del corredor definiendo estrategias transversales sobre la actividad, la movilidad y la conectividad ecológica, a nivel longitudinal pero también transversal, con el proyecto sobre los ecotonos (ver capítulo 3.4, p. 437).

Connectors Connectors amenaçats

Proposta d’infraestructures: Viàries Noves Millores / desdoblaments Ferroviàries Noves Millores / desdoblaments

Proposta d’assentaments: Estratègia de reducció / extinció

Síntesi d’actuacions: Actuacions urbanístiques Protecció de la connectivitat Permeabilització d’infraestructures

Potenciació de la gestió agrària Recuperació d’hàbitats naturals Preservació i millora d’hàbitats d’interès

331

“Parc Corredor Mosaic”, un exemple de proposta per potenciar i preservar un dels corredors territorials del Vallès, concretament el que connecta la serra de Collserola amb el massís de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac. La diagnosi desenvolupada identifica els múltiples usos i activitats que conté aquest espai. N’identifica els que poden ser potenciats pel projecte del corredor com a parc territorial. Finalment, proposa una sèrie de camins que permeten articular els diferents espais i usos tant a nivell local com metropolità.

Font: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedragosa, estudiants Urbanística IV, ETSAV, 2014.

“Parc Corredor Mosaic”, un ejemplo de propuesta para potenciar y preservar uno de los corredores territoriales del Vallès, concretamente el que conecta la sierra de Collserola con el macizo de Sant Llorenç del Munt y del Obac. La diagnosis desarrollada identifica los múltiples usos y actividades contenidas en este espacio.

Identifica los que pueden ser potenciados por el proyecto del corredor como parque territorial.

Finalmente, propone una serie de caminos que permiten articular los diferentes espacios y usos tanto a nivel local como metropolitano.

Fuente: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedragosa, estudiantes Urbanística IV, ETSAV, 2014.

332

Identificació de totes les activitats que es duen a terme en aquest àmbit amb relació als diferents usos del sòl i la seva posterior avaluació en funció de si són un valor en positiu o en negatiu pel projecte del corredor.

Font: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedragosa, 2014.

Identificación de todas las actividades que se llevan a cabo en este ámbito en relación con los diferentes usos del suelo y posterior evaluación de las mismas en función de si son un valor en positivo o en negativo para el proyecto del corredor.

Fuente: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedragosa, 2014.

ACTIVITATS / ACTIVIDADES 01. Masia de Ca n’Oriol 02. Masia de Can Sant Joan 03. Capella Sant Feliuet de Vilamilans 04. Masia Can Ferran Restaurant 05. Can Corbera 06. Can Fonollet + Vila romana 07. Torre de Sant Pau 08. Masia de Can Camps Hípica les Alzines 20. Can Feliu - Centre cívic21.

Can Llobatera / Can Pallàs Jaciment paleontològic 22. Geriàtric Can Ponsic (properament) 23. Can Gambus - La Capella (equipaments esportius) 24. Can Rull - Restaurant 25. Can Badiella 26. Can Barba de la Pedra Blanca - Granja (...)

98. Parc del Torrent de la Romeua 99.Parc del nord 100. Parc agrari de Sabadell (conreu de mongeta del ganxet, cigró petit, raïm i blat de Sant Joan) 100.1. Espai natural Masia de Can Deu 100.2. Boscos de Cal Berardo (Castellarnau) 100.3. Sistema del torrent de la Romeua

333

334

335

Vista de l’espai del riu ja recuperat. Font: Cristian Fernández, 2015.

Vista del espacio del río ya recuperado. Fuente: Cristian Fernández, 2015.

336

Un altre dels elements de la matriu biofísica que funciona com a connector ecològic és la xarxa hidrològica territorial i el seu espai fluvial associat. A la RMB trobem dos exemples de recuperació i transformació de dos dels corredors. El riu Besòs i el riu Llobregat, que limiten la ciutat de Barcelona a est i oest, han patit durant dècades processos de degradació a conseqüència dels quals han arribat a perdre la seva capacitat ecològica per acabar com a canals receptors d’aigües residuals de la ciutat. Especialment des d’aquesta última dècada, des d’administracions com l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) o el Consorci del Bèsos s’ha proposat la restauració d’aquests dos rius per a la recuperació de les seves funcions naturals com a espai fluvial, permetent, alhora, recuperar-los com a espais socials metropolitans. A través de diferents intervencions ha estat possible la seva recuperació ecològica en termes de fluxos, biodiversitat i qualitat de l’aigua i s’ha incrementat la connectivitat i accessibilitat entre aquests espais i les diferents ciutats.

Otro de los elementos de la matriz biofísica que funciona como conector ecológico es la red hidrológica territorial y su espacio fluvial asociado. En la RMB encontramos dos ejemplos de recuperación y transformación de dos de los corredores. El río Besòs y el Llobregat, que limitan la ciudad de Barcelona a este i oeste, han sufrido durante décadas procesos de degradación a consecuencia de los cuales han llegado a perder su capacidad ecológica para acabar como canales receptores de aguas residuales de la ciudad. Especialmente a partir de esta última década, desde administraciones como el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) o el Consorcio del Besòs se ha propuesto la restauración de estos dos ríos para la recuperación de sus funciones naturales como espacio fluvial, permitiendo a la vez, recuperarlos como espacios sociales metropolitanos. A través de diferentes intervenciones ha sido posible su recuperación ecológica en términos de flujos, biodiversidad y calidad del agua y se ha incrementado la conectividad y accesibilidad entre estos espacios y las diferentes ciudades.

En el cas de la recuperació ambiental, social i paisatgística del riu Besòs, un dels aspectes més importants ha estat com equilibrar el seu ús social i la seva preservació com a espai natural. La demanda social d’espai públic és molt elevada en ciutats compactes per les quals flueix el

En el caso de la recuperación ambiental, social i paisajística del río Besòs, uno de los aspectos más importantes ha sido cómo equilibrar su uso social y su preservación como espacio natural. La demanda social de espacio público es muy elevada en ciudades compactas por las que fluye el Besòs,

Besòs, especialment Santa Coloma de Gramenet i Sant Adrià de Besòs. D’altra banda, és important mantenir les condicions aconseguides després de la naturalització del riu en l’àmbit ecològic i paisatgístic, de salut pública i per a l’ús social.

especialmente Santa Coloma de Gramenet y Sant Adrià de Besòs. Por otro lado, es importante mantener las condiciones conseguidas tras la naturalización del río a nivel ecológico y paisajístico, de salud pública y para el uso social.

El riu Besòs és un cas paradigmàtic que ens permet explicar la situació de progressiva degradació que van patir molts dels rius i rieres de la Regió Metropolitana de Barcelona i la posterior i més recent voluntat de millora en relació amb la seva qualitat ambiental i la recuperació de la identitat que, com espais socials, de lleure i trobada, havien tingut. El riu Besòs, doncs, va arribar a ser considerat el més contaminat d’Espanya i un dels que es trobaven en més mal estat d’Europa. Això va fer que la població canviés la seva relació amb el riu, que l’abandonés, que li donés l’esquena i que el deixés de considerar un espai de referència perquè ja no era possible anar a pescar al riu o banyar-s’hi (Camps, 2011). A part de la contaminació, tal com hem vist en apartats anteriors, les inundacions també van fer que per protegir les ciutats del riu i les possibles avingudes, se’n reduís l’espai fluvial (i, per tant, zona inundable). En conseqüència, les ciutats van passar de tenir rius naturals a canals artificials (vegeu apartat 3.3, pàg. 375).

El río Besòs es un caso paradigmático que nos permite explicar la situación de progresiva degradación que sufrieron muchos de los ríos y arroyos de la Región Metropolitana de Barcelona y la posterior y más reciente voluntad de mejora en relación con su calidad ambiental y la recuperación de la identidad que, como espacios sociales, de ocio y encuentro, habían tenido. El río Besòs, pues, llegó a ser considerado el más contaminado de Espanya y uno de los que se encontraban en peor estado de Europa. Esto hizo que la población cambiara su relación con el río, que la abandonara, que le diera la espalda y que le dejara de considerar un espacio de referencia, porque ya no era posible ir a pescar al río o bañarse en él (Camps, 2011). Aparte de la contaminación, tal como hemos visto en apartados anteriores, las inundaciones también hicieron que para proteger las ciudades del río y las posibles avenidas, se redujera su espacio fluvial (y, por tanto, zona inundable). En consecuencia, las ciudades pasaron de tener ríos naturales a canales artificiales (ver apartado 3.3, pág. 375).

Vista de l’espai del riu ja recuperat. Font: Cristian Fernández, 2015.

Vista del espacio del río ya recuperado. Fuente: Cristian Fernández, 2015.

337

Vista de l’espai del riu ja recuperat. Font: Cristian Fernández, 2015.

Vista del espacio del río ya recuperado. Fuente: Cristian Fernández, 2015.

338

Per recuperar les diferents qualitats i valors que aquests espais naturals, com a elements estructuradors del territori però també com a espais de referència per a la ciutadania, cal trobar l’equilibri entre la preservació de l’estat natural del riu i les seves dinàmiques ecològiques, i la possibilitat d’utilitzar-lo com a espai social a favor de la salut pública, el benestar i la millora de la qualitat de vida dels habitants d’aquestes ciutats. I aquest equilibri el podem aconseguir mitjançant el control de l’accessibilitat humana a determinades zones. Així, el Parc Fluvial del Riu Besòs es desenvolupa en el tram que va de Montcada i Reixac fins a la seva desembocadura a Sant Adrià del Besòs. Al llarg d’aquest tram trobem diferents zones (humides, d’ús públic i la desembocadura) que es connecten directament a la xarxa de transport públic metropolitana convertint aquest espai en un parc de referència metropolità.

Para recuperar las diferentes cualidades y valores que estos espacios naturales, como elementos estructuradores del territorio pero también como espacios de referencia para la ciudadanía, hay que encontrar el equilibrio entre la preservación del estado natural del río y sus dinámicas ecológicas, y la posibilidad de utilizarlo como espacio social a favor de la salud pública, el bienestar y la mejora de la calidad de vida de los habitantes de estas ciudades. Y este equilibrio lo podemos conseguir mediante el control de la accesibilidad humana en determinadas zonas. Así, el Parque Fluvial del Río Besòs se desarrolla en el tramo que va de Montcada i Reixac hasta su desembocadura en Sant Adrià del Besòs. A lo largo de este tramo encontramos diferentes zonas (húmedas, de uso público y la desembocadura) que se conectan directamente a la red de transporte público metropolitana convirtiendo este espacio en un parque de referencia metropolitano.

D’aquesta manera se segrega l’espai a fi que pugui ser útil per als diferents usos.

Així, a les zones accessibles preval l’ús social. La làmina d’aigua es manté gràcies a preses inflables i el canal uniforme per maximitzar l’espai lliure. En els trams naturalitzats amb morfologia de canal meandriforme, l’accés no està permès i s’afavoreix la preservació.

De esta manera se segrega el espacio a fin de que pueda ser útil para los diferentes usos. Así, en las zonas accesibles se prima el uso social. La lámina de agua se mantiene gracias a tomas inflables y el canal uniforme para maximizar el espacio libre. En los tramos naturalizados con morfología de canal meandriforme, el acceso no está permitido y se prima la preservación.

Plànol del Parc Fluvial del Besòs, on es detallen els diferents tipus d’intervencions i, per tant, d’espais diferents de què disposa el parc.

Font: Diputació de Barcelona.

Plano del Parc Fluvial del Besòs, donde se detallan los diferentes tipos de intervenciones y, por tanto, de espacios diferentes de que dispone el parque. Fuente: Diputació de Barcelona.

339

340

Cal destacar que les intervencions desenvolupades a l’àmbit del riu Besòs, d’una banda, incorporen propostes que es desenvolupen a una escala més petita i en un àmbit més específic; i de l’altra, entenent que les dinàmiques ecològiques i ambientals que es produeixen depenen del conjunt de la conca, es desenvolupen operacions sobretot de recuperació ecològica i ambiental en trams superiors del riu.

Cabe destacar que las intervenciones desarrolladas en el ámbito del río Besòs, por un lado, incorporan propuestas que se desarrollan en una escala más pequeña y en un ámbito más específico; y por el otro, entendiendo que las dinámicas ecológicas y ambientales que se producen dependen del conjunto de la cuenca, se desarrollan operaciones sobre todo de recuperación ecológica y ambiental en tramos superiores del río.

Així, com a exemple de projecte més específic trobem l’ordenació del marge esquerre del riu Besòs a Sant Adrià de Besòs, que com a fase posterior complementa la recuperació mediambiental del tram final de la llera de l’esmentat riu. Es concep com un espai de contacte, de transició, entre l’espai del riu i la ciutat. És per això que no només funciona com a passeig lineal, sinó que incorpora espais d’estada i d’altres usos principalment esportius transformant-se en un espai públic lineal.

El paviment, permeable en alguns trams, contribueix a la “renaturalització” d’aquest àmbit urbà.

Así, como ejemplo de proyecto más específico encontramos la ordenación del margen izquierdo del río Besòs en Sant Adrià de Besòs, que como fase posterior complementa la recuperación medioambiental del tramo final del cauce del río Besòs. Se concibe como un espacio de contacto, de transición, entre el espacio del río y la ciudad. Es por eso que no solo funciona como paseo lineal, sino que incorpora espacios de estancia y de otros usos principalmente deportivos transformándose en un espacio público lineal. El pavimento, permeable en algunos tramos, contribuye a la “renaturalización” de este ámbito urbano.

Pel que fa a les intervencions a diversos dels trams superiors, incloent els afluents del riu Besòs, trobem diferents exemples que també es promouen des del Consorci del Besòs. Així, principalment trobem projectes de recuperació ambiental però també de la millora de l’accessibilitat i de l’increment de la proximitat de l’espai del riu a les ciutats i pobles. Alguns exemples són la recuperació ambiental de la riera de Martinet a Aiguafreda, la recuperació del riu Congost a la Garriga, la millora ambiental del riu Congost a Granollers, la recuperació de l’espai fluvial del riu Ripoll a Montcada i Reixac, la recuperació ambiental de la riera de Caldes a Palau-Solità i Plegamans o la recuperació ambiental del meandre del riu Tenes a Lliçà de Vall (ACA, 2011). Totes aquestes intervencions en els trams superiors i afluents del riu Besòs són imprescindibles perquè la recuperació social i ecològica en el tram més baix sigui efectiva.

En cuanto a las intervenciones en varios de los tramos superiores, incluyendo los afluentes del río Besòs, encontramos diferentes ejemplos que también se promueven desde el Consorci del Besòs. Así, principalmente encontramos proyectos de recuperación ambiental pero también de la mejora de la accesibilidad y del incremento de la proximidad del espacio del río en las ciudades y pueblos. Algunos ejemplos son la recuperación ambiental de la riera de Martinet en Aiguafreda, la recuperación del río Congost en La Garriga, la mejora ambiental del río Congost en Granollers, la recuperación del espacio fluvial del río Ripoll en Montcada i Reixac, la recuperación ambiental de la riera de Caldes en Palau-Solità i Plegamans o la recuperación ambiental del meandro del Río Tenes en Lliçà de Vall (ACA, 2011). Todas estas intervenciones en los tramos superiores y afluentes del río Besòs son imprescindibles para que la recuperación social y ecológica en el tramo más bajo sea efectiva.

El projecte de la riera de Sant Climent a Viladecans és també un bon exemple local de la funció connectora, inherent als eixos fluvials i es dissenya precisament des d’aquesta lògica.

El proyecto de la riera de Sant Climent en Viladecans es también un buen ejemplo local de la función conectora, inherente a los ejes fluviales y se diseña precisamente desde esa lógica.

Vista del projecte de recuperació de la riera Sant Climent a Viladecans. Imatge: Jordi Surroca. Font: Batlle i Roig arquitectes.

El projecte es basa en la interpretació de la riera com a corredor natural de connexió entre el Parc Agrari del Baix Llobregat i la muntanya a través de la ciutat, incorporant sempre que fos possible trams descoberts, recuperant la vegetació autòctona i convertint les parts cobertes en passejos arbrats (Herrera, 2011). Els espais lliures generats a l’entorn de la riera permeten establir un recorregut mar muntanya que talla i uneix simultàniament el municipi. Des del nord, es connecta al parc de caràcter metropolità del Garraf, i pel sud, amb la platja i el mar i els espais naturals del delta del riu, travessant el Parc Agrari del Baix Llobregat.

El proyecto se basa en la interpretación de la riera como corredor natural de conexión entre el Parc Agrícola del Baix Llobregat y la montaña a través de la ciudad, convirtiéndola en parque urbano, incorporando su vegetación autóctona y convirtiendo las partes cubiertas en paseos arbolados. (Herrera, 2011). Los espacios libres generados en el entorno de la riera permiten establecer un recorrido mar montaña que corta y une simultáneamente el municipio. Desde el norte, se conecta al parque de carácter metropolitano del Garraf, y por el sur, con la playa y el mar y los espacios naturales del delta del río, atravesando el Parc Agrari del Baix Llobregat.

Vista del proyecto de recuperación de la riera San Clemente en Viladecans. Imagen: Jordi Surroca. Fuente: Batlle i Roig arquitectes.

En conclusió, podem afirmar que des de fa unes poques dècades s’estan incrementant el nombre d’intervencions i projectes metropolitans que tenen com a objectiu la recuperació dels rius i rieres metropolitans, sobretot pel que fa al seu pas per àmbits més urbans. Aquesta mirada cap a la restitució de la connectivitat territorial des dels espais fluvials, com hem

En conclusión, podemos afirmar que desde hace unas pocas décadas se están incrementando el número de intervenciones y proyectos metropolitanos que tienen como objetivo la recuperación de los ríos y arroyos metropolitanos, sobre todo en lo que hace a su paso por ámbitos más urbanos. Esta mirada hacia la restitución de la conectividad territorial desde los espacios fluviales,

341

Planta del projecte on es mostra la connexió entre la muntanya i l’inici del camí rural que a través del Parc Agrari del Llobregat arriba fins al mar. Imatge: Batlle i Roig arquitectes. Font: Herrera, 2011.

Planta del proyecto donde se muestra la conexión entre la montaña y el inicio del camino rural que a través del Parc Agrari del Llobregat llega hasta el mar.

Imagen: Batlle i Roig arquitectes. Fuente: Herrera, 2011.

342

Vistes del projecte de recuperació de la riera Sant Climent a Viladecans. Imatges: Jordi Surroca. Font: Batlle i Roig arquitectes.

Vistas del proyecto de recuperación de la riera de Sant Climent en Viladecans. Imágenes: Jordi Surroca. Fuente: Batlle i Roig arquitectes.

pogut veure, aborda diferents qüestions alhora. D’una banda, permet la recuperació ambiental i ecològica del riu, es redueix l’impacte en el seu funcionament natural i es recupera la qualitat ecològica de l’ecosistema fluvial. D’altra banda, perquè sigui utilitzat com a espai de lleure i d’oci, cal garantir-ne l’accessibilitat, però no solament a escala urbana o de proximitat sinó també a escala metropolitana, connectant la xarxa hidrogràfica amb altres xarxes com la de transport públic, la xarxa de camins i recorreguts verds metropolitans o la xarxa ciclable.

como hemos podido ver, aborda diferentes cuestiones a la vez. Por un lado, permite la recuperación ambiental y ecológica del río, reduciendo el impacto en el funcionamiento natural del mismo y recuperando la calidad ecológica del ecosistema fluvial. Por el otro, para que sea utilizado como espacio de ocio, hay que garantizar la accesibilidad, pero no solo a escala urbana o de proximidad sino también a escala metropolitana, conectando la red hidrográfica con otras redes como la de transporte público, la red de caminos y recorridos verdes metropolitanos o la red ciclable.

343

344

Projectar la xarxa de patrimoni i paisatge de manera multiescalar entesa com a element sobre el qual recolzar les noves connexions

Proyectar la red de patrimonio y paisaje de forma multiescalar entendida como elemento sobre el cual apoyar las nuevas conexiones

La proposta en la qual es basa aquesta estratègia per a la connectivitat territorial és la de projectar la xarxa de patrimoni i paisatge de manera multiescalar i integrada, és a dir, considerant tant els grans espais estructurals de la matriu biofísica i els grans connectors, els eixos fluvials principals, etc., com aquells elements d’identitat paisatgístics. Principalment ens referim als camins, les grans rutes (GR), el patrimoni històric arquitectònic com les masies o el patrimoni intangible cultural. El Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa i l’Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell serveixen com a exemple d’aquesta estratègia. Per aquest capítol ens centrarem en explicar la proposta amb relació a l’estructura de camins com a element sobre el qual recolzar el projecte.

La propuesta en la que se basa esta estrategia para la conectividad territorial es la de proyectar la red de patrimonio y paisaje de forma multiescalar e integrada, es decir, considerando tanto los grandes espacios estructurales de la matriz biofísica y los grandes conectores, los ejes fluviales principales, etc., como aquellos elementos de identidad paisajística.

Principalmente nos referimos a los caminos, las grandes rutas (GR), el patrimonio histórico arquitectónico como las masías, o el patrimonio intangible. El Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa y el Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell sirven como ejemplo de esta estrategia. Para este capítulo nos centraremos en explicar la propuesta en relación con la estructura de caminos como elemento sobre el que se apoya este proyecto.

D’acord amb tot això, i en el cas de l’Anella Verda de Terrassa, els principals elements que s’identifiquen per configurar i estructurar l’espai de sòl no urbanitzable que envolta la ciutat de Terrassa són els camins, el patrimoni cultural i patrimoni natural. La xarxa de camins que es proposa estableix una jerarquia distingint entre la xarxa primària i secundària entre els quals s’inclouen els camins històrics i la resta de camins recollits en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

En base a todo esto, y en el caso de la Anella Verda de Terrassa, los principales elementos que se identifican para configurar y estructurar el espacio de suelo no urbanizable que rodea la ciudad de Terrassa son los caminos, el patrimonio cultural y patrimonio natural. La red de caminos que se propone establece una jerarquía distinguiendo entre la red primaria y secundaria entre los que se incluyen los caminos históricos y el resto de caminos recogidos en el Pla d’Ordenació Urbana Municipal (POUM).

Així, es proposen dos anells de camins principals: el camí de vora que limita la ciutat compacta, enllaça les portes i els camins d’accés; i el camí de l’Anella Verda que recorre i articula els principals punts d’interès. Aquesta xarxa té com a objectius ordenar l’ús públic, donar servei a les activitats així com connectar amb els municipis veïns. El sistema de camins va unint tots aquells punts d’interès del paisatge com les masies o els miradors.

Se proponen dos anillos de caminos principales: el camino de borde que limita la ciudad compacta, enlaza las puertas y los caminos de acceso; y el camino de la Anella Verda que recorre y articula los principales puntos de interés. Esta red tiene como objetivos ordenar el uso público, dar servicio a las actividades así como conectar con los municipios vecinos. El sistema de caminos va uniendo todos aquellos puntos de interés del paisaje como masías o miradores.

Xarxes de camins existents a l’àmbit de l’Anella Verda de Terrassa (plànols d’informació).

Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Redes de caminos existentes en el ámbito de la Anella Verda de Terrassa (planos de información). Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

Camins principals i camins del POUM Vials urbans i interurbans Camins històrics nucli urbà Camins principals Camí de Sant Jaume Camins del POUM (V.6 i V.7) Camins i corriols secundaris

Camins de Gran Recorregut (GR) Vials urbans i interurbans Camins històrics nucli urbà Carrers amb arbrat existent Carrers amb arbrat proposat GR-5: Sitges - Canet de Mar GR-5: Barcelona - Montserrat

Camins de petit recorregut Vials urbans i interurbans Camins històrics nucli urbà Carrers amb arbrat existent Carrers amb arbrat proposat PR-C31: Camí dels Monjos PR-C13: Circular d’Ègara

Projecte per la definició de la xarxa de camins turístics del Vallès Occidental (ConsorciTurisme V.O) Vials urbans i interurbans 07 TR - TR 35 TR - TR * TR: Terrassa, VA: Vacarisses; RE: Rellinars; MA: Matadepera; Camins històrics nucli urbà 11 TR - TR 36 TR - SB CA: Castellar del Vallès; Carrers amb arbrat existent 12 TR - TR 38 VI - TR SA: Sabadell; SQ: Sant Quirze 27 RE MA 39 TR SQ Carrers amb arbrat proposat del V.; VI: Viladecavalls 30 MA - CA 05 VA - TR 34 VA - TR 06 TR - TR

GR-96: Camí Romeu Montserrat GR-97: Tordera - Llobregat GR-96: Circuit del Vallès

345

Proposta d’ús públic del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa (fragment del plànol de proposta). Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Propuesta de uso público del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa (fragmento del plano de propuesta).

Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

Camí circular de l’Anella Verda

Sòl transitori

Punt d’informació

Camí de vora de l’Anella Verda

Agrícola

Punts quilomètrics

Boscos

Aparcament

Camins principals

Dotacions esportives en SNU

Masies

Porta de l’Anella Verda

Equipaments en sòl no urbanitzable

Mirador

Estació RENFE Futura estació RENFE Estació FGC Futura estació FGC

346

La idea bàsica de l’Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell es basa en considerar els camins com a infraestructures, com a sistemes de comunicació viària de gran abast per a vianants, pensades des d’una perspectiva més àmplia del territori que va més enllà del propi terme municipal, sense estar condicionat pels límits administratius. Així la xarxa de camins municipals s’articula i s’integra a la xarxa de camins d’escala metropolitana a través de la qual es podria anar des de Sant Llorenç fins al mar pel riu Besòs a través del Riu-sec, el Ripoll i la riera de Santiga.

La idea básica del Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell se basa en considerar los caminos como infraestructuras, como sistemas de comunicación viaria de gran alcance para peatones, pensadas desde una perspectiva más amplia del territorio que va más allá del propio término municipal, sin estar condicionado por los límites administrativos. Así la red de caminos municipales se articula y se integra en la red de caminos de escala metropolitana a través de la cual se podría ir desde Sant Llorenc hasta el mar por el río Besòs a través del Riu-sec, el Ripoll y la riera de Santiga.

A partir de la proposta de xarxa primària territorial s’ha previst que a l’interior de cadascuna de les cèl·lules que aquesta xarxa primària va formalitzant sobre el territori, se segueixi dissenyant una xarxa més densa que es jerarquitza en tres nivells més: xarxa secundària, xarxa terciària i camins locals.

D’aquesta manera, la proposta de jerarquització arriba a quatre nivells i serveix principalment per donar ordre i rang, així com per donar prioritat als programes d’actuació per complir els objectius de continuïtat que s’estableixen per a cada rang. L’objectiu final de la proposta és unir tots els camins del Rodal de Sabadell en una única xarxa de 164 quilòmetres que permeti accedir a qualsevol punt de la ciutat i, al mateix temps, aprofitar els espais verds. El projecte preveu la creació de diverses rondes de camins rurals que envoltin l’àmbit urbà.

Es tractaria d’una ronda interior que uniria els espais verds de dins de la ciutat, una altra que envoltaria el terme municipal per dins, una altra concèntrica i una última que aniria fins al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

A partir de la propuesta de red primaria territorial se ha previsto que en el interior de cada una de las células que esta red primaria va formalizando sobre el territorio, se sigua diseñando una red más densa que se jerarquiza en tres niveles más: red secundaria, red terciaria y caminos locales. De esta manera, la propuesta de jerarquización alcanza cuatro niveles y sirve principalmente para dar orden y rango, así como para dar prioridad a los programas de actuación para cumplir los objetivos de continuidad que se establecen para cada rango. El objetivo final de la propuesta es unir todos los caminos del Rodal de Sabadell en una única red de 164 kilómetros que permita acceder a cualquier punto de la ciudad y, al mismo tiempo, aprovechar los espacios verdes. El proyecto prevé la creación de diversas rondas de caminos rurales que rodeen el ámbito urbano.

Se trataría de una ronda interior que uniría los espacios verdes de dentro de la ciudad, otra que rodearía el término municipal por dentro, otra concéntrica y una última que iría hasta el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt.

També s’identifiquen i es posen en valor aquells elements patrimonials tangibles i intangibles amb relació a l’àmbit del pla i a la xarxa de camins (des del patrimoni arquitectònic a elements relacionats amb l’activitat agrícola, com ara cooperatives o comerç de proximitat). D’aquesta manera, posant el conjunt d’elements

También se identifican y se ponen en valor aquellos elementos patrimoniales tangibles e intangibles en relación con el ámbito del plan y en la red de caminos (desde el patrimonio arquitectónico a elementos relacionados con la actividad agrícola, como cooperativas o comercio de proximidad). De esta manera, poniendo el conjunto de ele-

347

Pàgina esquerra. Identificació dels elements estructurals principals per la proposta de la xarxa de camins.

Pàgina dreta. Plànols de proposta d’elements vertebradors de l’espai obert.

Font: Ajuntament de Sabadell, 2013.

Página izquierda.

Identificación de los elementos estructurales principales de la red de caminos.

Página derecha. Plano de propuesta de elementos vertebradores del espacio abierto.

Fuente: Ayuntamiento de Sabadell, 2013.

348

Jerarquització de xarxes de camins Xarxa primària Xarxa terciària Xarxa local Xarxa secundària

Comparativa camins existents amb xarxa de camins de Sabadell Xarxa de camins de Sabadell Camins existents

La xarxa bàsica, rondes i espais febles Camins de ronda Espai feble 1 Espai feble 2

Camins fluvials i connexions fins al mar Xarxa de camins de Sabadell Camins fluvials

Espai obert Masses boscoses dins terme municipal Masses boscoses fora terme Espais agrícoles Hortes del Ripoll Lleres de riu Parcs urbans Parcs urbans i periurbans de ronda Equipaments oberts Límit terme municipal Sabadell Límit altres termes municipals Fonts

Camins

Nòduls i punts d’intercanvi

Equipaments en sòl urbà

Ronda de Sabadell Portes velles Ronda Verda de Sabadell Portes noves de Ronda Verda Camins de l’Eix Cívic Transversal Portes noves de Ronda de Sabadell Camins antics rectificats Camins connectors entre Rondes Equipaments en l’espai obert Equipament central de l’espai obert Camins de xarxa bàsica Equipament agrícola Camins de l’àmbit del riu Tort Camins fluvials

Equipament verd Equipament fluvial Equipament / punt museístic Edificis i equipaments d’interès patrimonial

Entitats especialitzades relacionades Equipament museístic o de recerca central Centre de distribució agrícola central Cooperativa de distribució alimentària Forns de pa de Sant Julià Toponímia agrícola

Edificis interès patrimonial relacionats amb l’espai obert

349

350

en xarxa i integrant els diferents tipus d’activitats, es consolida de manera molt intensa el conjunt de l’àmbit, així com la interacció que es produeix entre aquest i l’espai urbà, Així, no es busquen només traçats transversals de connexió entre la ciutat i l’espai periurbà, sinó que a partir de potenciar les relacions de proximitat també en l’activitat, s’estableixen relacions de producció i consum de productes (alimentaris i culturals) així com d’activitat esportiva.

mentos en red e integrando los diferentes tipos de actividades, se consolida de manera muy intensa el conjunto del ámbito, así como la interacción que se produce entre este y el espacio urbano, Así, no se buscan solo trazados transversales de conexión entre la ciudad y el espacio periurbano, sino que a partir de potenciar las relaciones de proximidad también en la actividad, se establecen relaciones de producción y consumo de productos (alimenticios y culturales) así como de actividad deportiva.

Podem dir, doncs, que l’Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell, juntament amb el Parc Agrari del Rodal, el Parc Fluvial del Riu Ripoll i l’Anella Verda de Terrassa pretén consolidar la matriu biofísica i ambiental periurbana reforçant la interrelació entre diferents elements naturals i paisatgístics.

Podemos decir, pues, que el Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell, junto con el Parc Agrari del Rodal, el Parc Fluvial del Riu Ripoll y la Anella Verda de Terrassa pretende consolidar la matriz biofísica y ambiental periurbana reforzando la interrelación entre diferentes elementos naturales y paisajísticos.

De totes maneres, i tal com es pot intuir en el capítol anterior sobre la consolidació dels espais oberts en xarxa (3.1) aquest cas concret del Vallès Occidental ens permet introduir la necessitat de propostes supramunicipals per abordar aquestes qüestions que responen a una demanda i necessitat metropolitana. Tots aquests projectes que acabem de mencionar, principalment pretenen consolidar la xarxa natural periurbana i els espais agrícoles periurbans, alhora que promouen el contacte amb la natura i la interacció entre ciutat i entorn. Tot i que cal reconèixer l’esforç d’ambdues ciutats, es pot intuir que una proposta a nivell supramunicipal que reconegués el corredor Sant Llorenç del Munt – Collserola així com la resta d’espais de vora i que, alhora, assegurés la continuïtat de totes aquestes xarxes que cadascun dels projectes incorpora, hagués estat una proposta probablement amb més capacitat de consolidar aquest espai natural, de restituir-lo com a continuïtat natural territorial i de restituir les continuïtats urbanes-rurals locals i metropolitanes constituint un exemple per altres àmbits metropolitans que es troben en una situació territorial semblant.

De todas formas, y tal como se puede intuir en el capítulo anterior sobre la consolidación de los espacios abiertos en red (3.1) este caso concreto del Vallès Occidental nos permite introducir la necesidad de propuestas supramunicipales para abordar estas cuestiones que responden a una demanda y necesidad metropolitana. Todos estos proyectos que acabamos de mencionar, principalmente pretenden consolidar la red natural periurbana y los espacios agrícolas periurbanos, a la vez que promueven el contacto con la naturaleza y la interacción entre ciudad y entorno. Aunque hay que reconocer el esfuerzo de ambas ciudades, se puede intuir que una propuesta a nivel supramunicipal que reconociera el corredor Sant Llorenç del Munt - Collserola así como el resto de espacios de borde y que, a la vez, asegurara la continuidad de todas estas redes que cada uno de los proyectos incorpora, hubiera sido una propuesta probablemente con más capacidad de consolidar este espacio natural, de restituirlo como continuidad natural territorial y de restituir las continuidades urbanas-rurales locales y metropolitanas constituyendo un ejemplo para otros ámbitos metropolitanos que se encuentran en una situación territorial similar.

Descobrir i projectar noves permeabilitats que reconnectin teixits urbans amb espais rurals

Descubrir y proyectar nuevas permeabilidades que reconecten tejidos urbanos con espacios rurales

La tercera estratègia per a la restitució de connectivitats se centra en els espais de vora entre els sistemes urbans i els espais oberts i proposa descobrir i projectar noves permeabilitats que reconnectin teixits urbans amb espais rurals que s’integrin en les malles preexistents. Quan parlem de permeabilitat ens referim a la capacitat de traspassar les barreres que normalment suposen els mateixos teixits urbans i les infraestructures, amb l’espai obert del seu entorn immediat. Hi ha diversos projectes a la RMB que aborden aquesta qüestió plantejant diferents operacions i mecanismes amb l’objectiu de facilitar l’accessibilitat a través de diferents teixits. Aquests mecanismes es basen en la identificació dels espais i elements de la pròpia matriu que ajuden a connectar a través dels espais de vora la ciutat i els espais oberts periurbans.

La tercera estrategia para la restitución de conectividades se centra en los espacios de borde entre los sistemas urbanos y los espacios abiertos y propone descubrir y proyectar nuevas permeabilidades que reconecten tejidos urbanos con espacios rurales integrándose en las mallas preexistentes. Cuando hablamos de permeabilidad nos referimos a la capacidad de traspasar las barreras que normalmente suponen los propios tejidos urbanos y las infraestructuras, con el espacio abierto de su entorno inmediato. Existen varios proyectos en la RMB que abordan esta cuestión planteando diferentes operaciones y mecanismos con el objetivo de facilitar la accesibilidad a través de diferentes tejidos. Estos mecanismos se basan en la identificación de los espacios y elementos de la propia matriz que ayudan a conectar a través de los espacios de borde la ciudad y los espacios abiertos periurbanos.

Vista de l’Espai Rural de Gallecs. Imatge: Albert Torelló, 2012.

Vista del Espacio Rural de Gallecs. Imagen: Albert Torelló, 2012.

351

Dreta. La Xarxa de camins i portes a l’espai rural de Galles té com a objectiu facilitar l’accessibilitat al parc des de les ciutats del seu entorn. Pla Especial Parc Territorial de l’espai rural de Gallecs.Font: Càtedra d’Urbanística ETSAV. Derecha. La Red de caminos y puertas en el espacio rural de Galles tiene como objetivo facilitar la accesibilidad al parque desde las ciudades de su entorno.

Plan Especial Parque Territorial del espacio rural de Gallecs. Fuente: Càtedra d’Urbanística ETSAV.

352

Davant els creixements urbans, que comporten la possibilitat de conurbació entre teixits urbans i l’allunyament cada vegada més gran dels espais oberts per a l’oci i esbarjo de la població, com hem vist, Terrassa i Sabadell a través dels seus plans generals proposen projectes que protegeixen i ordenen el seu espai periurbà. Aquests projectes es basen en la idea de consolidar l’anella verda que envolta la ciutat. En els dos casos es posa l’accent en la qüestió de la permeabilitat i accessibilitat, així com en la continuïtat en termes d’interacció, entre els teixits urbans i els mosaics agroforestals característics de la comarca del Vallès. Amb aquesta finalitat les propostes se centren en dos elements clau: els camins rurals com a element de la matriu territorial i en la identificació de les portes enteses com els punts específics on té lloc la intersecció entre els diferents teixits rural-urbà. L’establiment d’aquestes continuïtats no solament serveix per a la connectivitat social sinó que també contribueix a recuperar la identitat històrica en termes de paisatge, la qual cosa permet la integració de l’espai periurbà com un valor paisatgístic, històric i mediambiental.

Ante los crecimientos urbanos, que comportan la posibilidad de conurbación entre tejidos urbanos y el alejamiento cada vez mayor de los espacios abiertos para el ocio y recreo de la población, com hem vist, Terrassa y Sabadell a través de sus planes generales proponen proyectos que protegen y ordenan su espacio periurbano. Estos proyectos se basan en la idea de consolidar el anillo verde que rodea la ciudad. En los dos casos se pone el acento en la cuestión de la permeabilidad y accesibilidad, así como en la continuidad en términos de interacción, entre los tejidos urbanos y los mosaicos agroforestales característicos de la comarca del Vallès. Con esta finalidad las propuestas se centran en dos elementos claves: los caminos rurales como elemento de la matriz territorial y en la identificación de las puertas entendidas como los puntos específicos donde tiene lugar la intersección entre los diferentes tejidos rural-urbano. El establecimiento de estas continuidades no solo sirve para la conectividad social sino que también contribuye a recuperar la identidad histórica en términos de paisaje, permitiendo la integración del espacio periurbano como un valor paisajístico, histórico y medioambiental.

Altres projectes destacats que s’han desenvolupat a la RMB són els plans especials del Parc Agrari del Baix Llobregat i del Parc territorial de l’espai rural de Gallecs (en fase d’avanç). Ambdós aborden el tema de la permeabilitat en els límits que permet reconnectar l’espai agrícola amb els teixits urbans. Els dos projectes tenen com a objectiu general compatibilitzar les funcions mediambientals, productives i socials. En aquest cas no es tracta d’anells verds que envolten la ciutat sinó del projecte del propi espai agrícola i de la seva relació amb el seu entorn inmediat.

Otros proyectos destacados que se han desarrollado en la RMB como los planes especiales del Parc Agrari del Baix Llobregat y del Parc territorial de l’espai rural de Gallecs (en fase de avance). Ambos abordan el tema de la permeabilidad en los límites que permite reconectar el espacio agrícola con los tejidos urbanos. Los dos proyectos tienen como objetivo general compatibilizar las funciones medioambientales, productivas y sociales. En este caso no se trata de anillos verdes que rodean la ciudad sino del proyecto del propio espacio agrícola y de su relación con su entorno immediato.

En els dos casos podem dir que són espais estructurals des del punt de vista del sistema d’espais oberts de la regió, però els dos es troben pràcticament aïllats dels altres espais oberts.

En los dos casos podemos decir que son espacios estructurales desde el punto de vista del sistema de espacios abiertos de la región, pero los dos se encuentran prácticamente aislados de los otros espacios abiertos.

353

Imatges pàgs. 355 - 357.

Plànols de la Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (AMB, 2004): ús social del parc, jerarquia de camins i xarxa de drenatge respectivament. Font: Diputació de Barcelona.

Imágenes págs. 355 357.

Planos de la Revisión del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat (AMB, 2004): uso social del parque, jerarquía de caminos y red de drenaje respectivamente. Fuente: Diputació de Barcelona.

354

En aquest sentit, és fonamental identificar quins són els espais i elements que configuren els seus límits i que potencialment poden actuar com a connectors.

En este sentido, es fundamental identificar cuáles son los espacios y elementos que configuran sus límites y que potencialmente pueden actuar como conectores.

En el cas de l’Espai Rural de Gallecs es reconeixen com a porta tots aquells punts dels límits en els quals s’intersequen els camins principals i històrics, els eixos principals de la ciutat, els equipaments o els carrers dels polígons industrials confrontants. En tots ells es proposen actuacions com arborar els carrers, vianants o conversió a eix cívic. Totes van encaminades a reforçar les connexions i permeabilitats entre els diferents teixits urbans que envolten el parc, ja que aquest funciona com a àrea d’esbarjo d’escala supramunicipal.

En el caso del Espai Rural de Gallecs se reconocen como puerta todos aquellos puntos de los límites en los que se intersectan los caminos principales e históricos, los ejes principales de la ciudad, los equipamientos o las calles de los polígonos industriales colindantes. En todos ellos se proponen actuaciones como arbolar las calles, peatonalizar o conversión a eje cívico. Todas van encaminadas a reforzar las conexiones y permeabilidades entre los diferentes tejidos urbanos que rodean el parque, ya que este funciona como área de recreo de escala supramunicipal.

El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa una posició de centralitat molt important en la configuració de la regió ja que es troba enmig de la gran conurbació de Barcelona. L’any 2003 s’aprova el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, llur revisió7 s’aprova el 2015. Des del punt de vista del sistema d’espais oberts de la RMB, funciona com a articulació entre el Parc de Collserola, al nord-est, el Parc Natural del Garraf i l’Espai d’Interès Natural de l’Ordal, a través de l’espai del Montbaig-Montpedrós, a l’oest, i les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, al sud. Actualment es troba totalment aïllat així com travessat i limitat per nombroses infraestructures viàries i ferroviàries de primer ordre.

En aquest sentit un dels objectius serà la integració del parc amb el seu entorn facilitant l’accessibilitat. Per a això el pla estableix les portes d’accés, situades a cavall entre el parc i la ciutat, on arrenquen els itineraris de passejades. Les portes se situen en punts singulars, si pot ser amb alguna tradició d’usos ciutadà, ben comunicades i degudament senyalitzades. La xarxa d’itineraris proposada recolza en el patrimoni natural i cultural del parc i es complementa amb punts d’informació, àrees de descans i talaies o

El Parc Agrari del Baix Llobregat ocupa una posición de centralidad muy importante en la configuración de la región ya que se encuentra en medio de la gran conurbación de Barcelona. En 2003 se aprueba el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat, cuya revisión7 se aprueba en 2015. Desde el punto de vista del sistema de espacios abiertos de la RMB, funciona como articulación entre el Parc de Collserola, al noreste, el Parc Natural del Garraf i l’Espai d’Interès Natural de l’Ordal a través del espacio del Montbaig-Montpedròs, al oeste, i les Reserves Naturals del Delta del Llobregat, al sur. Actualmente se encuentra totalmente aislado así como atravesado y limitado por numerosas infraestructuras viarias y ferroviarias de primer orden. En este sentido una de los objetivos será la integración del parque con su entorno facilitando la accesibilidad. Para ello el plan establece las puertas de acceso, situadas a caballo entre el parque y la ciudad, desde donde arrancan los itinerarios de paseos. Las puertas se sitúan en puntos singulares, si puede ser con alguna tradición de usos ciudadano, bien comunicadas y debidamente señalizadas. La red de itinerarios propuesta se apoya en el patrimonio natural y cultural del parque y se complementa con puntos de información, áreas de descanso

Àmbit fluvial PEIN / Xarxa Natura Estació ferroviària BCIL o edifici patrimonial Portes d’accés al Parc Pàrking Punts d’informació Punts d’interès Horts urbans Camins ús agrari compatibles amb ús social Camins d’ús agrari compatibles amb l’ús social proposats Nou límit Pla Especial del P.A

Plànol de l’Ús social del Parc Agrari, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

Plano del Uso social del Parc Agrari, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

355

Vies territorials vinculades al P.A Proposta de vies territorials vinculades al P.A Vies de primer ordre Proposta de vies de primer ordre Vies de segon ordre Proposta de vies de segon ordre Vies d’accés a les parcel·les

Plànol de la jerarquia de camins, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

Plano de la jerarquía de caminos, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

356

Drenatge principal Drenatge secundari Regadiu - Drenatge principal Regadiu - Drenatge secundari Regadiu principal Regadiu secundari Xarxa de retorn Soterrat

Plànol de la jerarquia de la xarxa de reg i drenatge, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

Plano de la jerarquía de red de riego y drenaje, Àrea Metropolitana de Barcelona, 2004.

357

1. Porta de la Diagonal 2. Porta de Pedralbes 3. Porta de Sarrià 4A. Porta de Vallvidrera 4B. Porta de Les Planes 5. Porta de Bellesguard

Superior. Esquema director de les portes de Collserola a Barcelona.

Pàgina dreta. Vistes de cadascun dels àmbits proposats per desenvolupar els projectes de les portes. Font: Ajuntament de Barcelona, 2011.

Superior. Esquema director de las puertas de Collserola en Barcelona.

Página derecha. Vistas de cada uno de los ámbitos propuestos para desarrollar los proyectos de las puertas. Fuente: Ayuntamiento de Barcelona, 2011.

358

6. Porta del Tibidabo 7. Porta de Penitents 8. Porta de Sant Genís 9. Porta de Montbau 10. Porta d’Horta

11. Porta de Canyelles 12. Porta de Guineueta 13. Porta de la Trinitat 14. Porta de Torre Baró 15. Porta de Ciutat Meridiana

Límit Parc Natural de Collserola (2010) Límit Pla d’Ordenació i Protecció del Medi Natural de Collserola (1988) Passeig de les Aigües Terme municipal de Barcelona

miradors. D’altra banda, els camins, han de connectar i donar accés a les zones naturals costaneres i altres zones d’interès. Des del punt de vista de la connectivitat ecològica la llera del riu i les rieres constitueixen una de les zones de major valor natural.

y atalayas o miradores. Por otro lado, los caminos tienen que conectar y dar acceso a las zonas naturales costeras y otras zonas de interés. Desde el punto de vista de la conectividad ecológica el lecho del río y las rieras constituyen una de las zonas de mayor valor natural.

En el cas de Barcelona ciutat, trobem un altre exemple que, tot i que amb alguns objectius similars, es planteja específicament i directament des de la visió de la continuïtat territorial. És el cas de l’esquema director de les portes de Collserola, on es proposa, treballar la interacció entre espai natural (la serra de Collserola) i l’espai urbà (la ciutat de Barcelona). Les propostes no han de contemplar només els espais oberts sinó que han d’incloure programa arquitectònic que contribueixi a potenciar aquesta interacció i intercanvi de fluxos (ecològics i socials). L’interès també rau en l’escala de la proposta, ja que el projecte aborda tota la vora de contacte de la serra amb la ciutat i tot i que hi ha una idea força de conjunt, defineix onze àmbits de projecte (cadascun constitueix una de les portes).

Aquest projecte promou canviar la mirada que la ciutat de Barcelona ha tingut històricament cap al seu parc més important, la serra de Collserola que, al mateix

En el caso de Barcelona ciudad, encontramos otro ejemplo que, aunque con algunos objetivos similares, se plantea específicamente y directamente desde la visión de la continuidad territorial. Es el caso del esquema director de las puertas de Collserola, donde se propone trabajar la interacción entre espacio natural (la sierra de Collserola) y el espacio urbano (la ciudad de Barcelona).

Las propuestas no deben solo contemplar los espacios abiertos sino que deben incluir programa arquitectónico que contribuya a potenciar esta interacción e intercambio de flujos (ecológicos y sociales). El interés también radica en la escala de la propuesta, ya que el proyecto aborda todo el borde de contacto de la sierra con la ciudad y aunque hay una idea fuerza de conjunto, define once ámbitos de proyecto (cada uno de ellos constituye una de las puertas). Este proyecto promueve cambiar la mirada que la ciudad de Barcelona ha tenido históricamente hacia su parque más importante, la sierra de Collserola que, al mismo tiempo,

1. Porta de la Diagonal

2. Porta de Pedralbes

3. Porta de Sarrià

4A. Porta de Vallvidrera 4B. Porta de Les Planes

5. Porta de Bellesguard

6. Porta del Tibidabo

7. Porta de Penitents

8. Porta de Sant Genís

9. Porta de Montbau

10. Porta d’Horta

11. Porta de Canyelles

12. Porta de Guineueta

13. Porta de la Trinitat

14. Porta de Torre Baró

15. Porta de Ciutat Meridiana

359

360

temps, constitueix un parc metropolità per al conjunt de la RMB.

constituye un parque metropolitano para el conjunto de la RMB.

Tot i que és un projecte que es basa en potenciar la permeabilitat entre espai urbà i natural, aquest projecte s’explica en més detall al capítol 3.4 (p. 437), ja que entenem que s’aborda des de la intenció de potenciar la intervenció sobre els espais de vora de la ciutat.

Aunque es un proyecto que se basa en potenciar la permeabilidad entre espacio urbano y natural, este proyecto se explica en más detalle en el capítulo 3.4 (p.437), ya que entendemos que se aborda desde la intención de potenciar la intervención sobre los espacios de borde de la ciudad.

Construir nous espais urbans complexos de connexió amb els atributs i qualitats necessàries i que siguin capaços de superar la barrera infraestructural amb valor afegit

Construir nuevos espacios urbanos complejos de conexión con los atributos y cualidades necesarios y que sean capaces de superar la barrera infraestructural con valor añadido

Es fa evident pensar que el projecte metropolità contemporani no ha d’abordar la restitució de les continuïtats territorials només des del punt de vista dels espais oberts. També des d’una voluntat de reconnectar espais a escala territorial podem aplicar aquesta estratègia a través de microintervencions a escala local. Així, per abordar la qüestió dels teixits urbans segregats i aïllats per infraestructures, podem pensar en petites intervencions que solucionen un problema (sovint d’accessibilitat) a escala molt local, però que acaben catalitzant i tenint un efecte a nivell metropolità.

Se hace evidente pensar que el proyecto metropolitano contemporáneo no debe abordar la restitución de las continuidades territoriales solo desde el punto de vista de los espacios abiertos. También desde una voluntad de reconectar espacios a escala territorial, podemos aplicar esta estrategia a través de microintervenciones a escala local. Así, para abordar la cuestión de los tejidos urbanos segregados y aislados por infraestructuras, podemos pensar en pequeñas intervenciones que solucionan un problema (a menudo de accesibilidad) a escala muy local, pero que acaban catalizando y teniendo efecto a nivel metropolitano.

En aquest sentit, cal considerar que els espais o teixits desconnectats s’han d’abordar des de la complexitat de la pròpia ciutat. Podem dir, doncs, que no n’hi ha prou amb connectar dos punts, o garantir l’accessibilitat superant el pas de la infraestructura. Perquè l’efecte es traslladi més enllà del punt de conflicte cal dotar de valor afegit la intervenció.

En este sentido, se debe considerar que los espacios o tejidos desconectados se deben abordar desde la complejidad de la propia ciudad. Podemos decir, pues, que no basta en conectar dos puntos, o garantizar la accesibilidad superando el paso de la infraestructura. Para que el efecto se traslade más allá del punto de conflicto, es necesario dotar de valor añadido la intervención.

Un clar exemple que aconsegueix no només reconnectar dos barris, sinó generar un nou espai públic de qualitat, és el projecte del Parc de la Solidaritat a Esplugues de Llobregat. En aquest cas, se supera el pas de l’autovia B20, que dividia la ciutat en dos, mitjançant una gran placa

Un claro ejemplo que consigue no solo reconectar dos barrios, sino generar un nuevo espacio público de calidad, es el proyecto del Parc de la Solidaritat en Esplugues de Llobregat. En este caso, se supera el paso de la autovía B20, que dividía la ciudad en dos, mediante una gran placa que alberga

Vistes del Parc de la Solidaritat a Esplugues de Llobregat que connecta els barris de Can Clota i Can Vidalet.

Font: AMB, 1999.

Vistes del Parc de la Solidaritat a Esplugues de Llobregat que conecta los barrios de Can Clota i Can Vidalet.

Font: AMB, 1999.

que alberga un programa amb diferents usos. Aquesta placa permet resituar la ciutat en una posició elevada respecte a la infraestructura que genera una nova circulació que fins aquell moment no era possible. Un nou espai públic, amb zones d’estada però també de circulació que és capaç de reconnectar dos barris i al

un programa con diferentes usos. Esta placa permite resituar la ciudad en una posición elevada respecto a la infraestructura, generando una nueva circulación que hasta aquel momento no era posible.

Un nuevo espacio público con zonas de estancia pero también de circulación que es capaz de reconectar dos barrios y al

361

Plaça del Riu Sec i passarel·la de la Farigola, a Cerdanyola del Vallès.

Imatges: Santiago Periel, 2014. Plànols: Montserrat Periel i Manuel Reventós. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Plaza del Riu Sec y pasarela de la Farigola, en Cerdanyola del Vallès.

Imágenes: Santiago Periel, 2014. Planos: Montserrat Periel i Manuel Reventós. Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

362

mateix temps millorar les seves condicions d’habitabilitat, d’accessibilitat i de mobilitat de vianants.

mismo tiempo mejorar sus condiciones de habitabilidad, de accesibilidad y de movilidad peatonal.

Un altre exemple és el projecte de la plaça del Riu Sec i la passarel·la de la Farigola a la ciutat de Cerdanyola del Vallès.

Aquest àmbit situat entre el riu Sec i les vies del tren era una àrea amb el subsòl contaminat per amiant que es mantenia confinada en el seu entorn caracteritzat per diferents rasants topogràfiques.

En aquest context, el projecte planteja sobrepassar el riu, però no ho fa només a partir d’un element de pas, sinó que de manera complementària es projecta una plaça que recull la circulació i, al mateix temps, esdevé una motivació per a aquesta nova continuïtat entre barris. Així, el fet de proporcionar un programa de proximitat que atregui els fluxos socials atorga un valor afegit al projecte, s’aconsegueix que la intervenció es prolongui cap a un àmbit i escala majors que els del mateix punt inaccessible. La passarel·la sobre el tren i la plaça conformen la porta i el vestíbul d’accés a la futura zona d’equipaments esportius i escolars que ha de donar servei al barri de la Farigola de

Otro ejemplo es el proyecto de la plaza del Riu Sec i la pasarela de la Farigola en la ciudad de Cerdanyola del Vallès. Este ámbito situado entre el riu Sec y las vías del tren era un área con el subsuelo contaminado por amianto que se mantenía confinada en su entorno caracterizado por diferentes rasantes topográficas. En este contexto, el proyecto plantea sobrepasar el río pero no lo hace solo a partir de un elemento de paso, sino que de forma complementaria se proyecta una plaza que recoge la circulación y, al mismo tiempo, se convierte en una motivación para esta nueva continuidad entre barrios. Así, el hecho de proporcionar un programa de proximidad que atraiga a los flujos sociales proporciona un valor añadido al proyecto, consiguiendo que la intervención se prolongue hacia un ámbito y escala mayores que los del propio punto inaccesible. La pasarela sobre el tren y la plaza conforman la puerta y el vestíbulo de acceso a la futura zona de equipamientos deportivos y escolares que debe dar servicio al barrio de la Farigola de forma que el conjunto se

363

Emplaçament proposat de Montcada i Reixac.

Imatge: Adrià Goula, 2015. Font: Torra, 2015b.

Emplazamiento propuesto de Montcada i Reixac. Imagen: Adrià Goula, 2015. Fuente: Torra, 2015b.

364

manera que el conjunt esdevé un nou pol de centralitat i espai de trobada.

convierte en un nuevo polo de centralidad y espacio de encuentro.

Recentment, però, en destaca una experiència que aborda aquesta situació territorial de manera més estructural pel conjunt de l’àrea metropolitana de Barcelona. Es tracta de Passatges Metropolitans, el concurs públic que ha promogut l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i l’Institut pour la Ville en Mouvement / PSA Peugeot Citroën (IVM) en el marc de la redacció del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU).

Recientemente, sin embargo, destaca una experiencia que aborda esta situación territorial de manera más estructural para el conjunto del área metropolitana de Barcelona. Se trata de Passatges Metropolitans, el concurso público que ha promovido el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) y el Instituto pour la Ville en Mouvement / PSA Peugeot Citroën (IVM) en el marco de la redacción del Plan Director Urbanístico Metropolitano (PDU).

Segons Torra (2015), els passatges són espais d’interconnexió ciutadana amb capacitat de vertebrar el territori a partir d’àmbits d’actuació de diversa naturalesa i dimensió, situats en zones perifèriques i amb característiques urbanes diferenciades de les pròpies dels centres urbans tradicionals. Ens recorda que de la mateixa manera que el Pla d’Enllaços fou una proposta global traslladable a diferents àmbits d’aplicació, el concurs d’idees Passatges Metropolitans planteja una reflexió integral sobre la conurbació metropolitana des d’una òptica local, una perspectiva més humana i acotada a les necessitats socioeconòmiques actuals, i per mitjà d’actuacions més pròpies del microurbanisme pensat des d’una visió metropolitana.

Según Torra (2015), los pasajes son espacios de interconexión ciudadana con capacidad de vertebrar el territorio a partir de ámbitos de actuación de diversa naturaleza y dimensión, situados en zonas periféricas y con características urbanas diferenciadas de las propias de los centros urbanos tradicionales. Nos recuerda que al igual que el Pla d’Enllaços fue una propuesta global trasladable a diferentes ámbitos de aplicación, el concurso de ideas Passatges Metropolitans plantea una reflexión integral sobre la conurbación metropolitana desde una óptica local, una perspectiva más humana y acotada a las necesidades socioeconómicas actuales, y por medio de actuaciones más propias del microurbanismo pensado desde una visión metropolitana.

El concurs proposa tres categories d’emplaçaments:

El concurso propone tres categorías de emplazamientos:

•

•

•

•

els que tenen l’objectiu de superar barreres infraestructurals entre teixits urbans, amb situacions concretes a Badalona i a Montcada i Reixac i alhora solucionar la connectivitat del verd metropolità, tot oferint nous accessos; els que pretenen millorar la continuïtat urbana entre municipis per mitjà d’eixos cívics o avingudes metropolitanes, específicament entre Cerdanyola del Vallès i Ripollet i entre Sant Cugat del Vallès i Rubí; i el tercer cas, amb els que pretenen treballar la qüestió de l’accessibilitat i la intermodalitat per la presència d’estacions metropolitanes, entre municipis o barris, i de diferents modalitats de transport, com en els casos entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts o a l’Hospitalet de Llobregat.

Així, entenent els passatges com a “paisatge esdeveniment” i llocs d’intercanvi; com a situacions i espais d’escurçament de recorreguts que faciliten el mallat de la xarxa de carrers, de les sendes verdes, de l’accés als sistemes de transport i als equipaments metropolitans, els diferents projectes presentats proposen transformacions territorials que obren noves

•

•

los que tienen el objetivo de superar barreras infraestructurales entre tejidos urbanos, con situaciones concretas en Badalona y en Montcada i Reixac y a la vez solucionar la conectividad del verde metropolitano, ofreciendo nuevos accesos; los que pretenden mejorar la continuidad urbana entre municipios por medio de ejes cívicos o avenidas metropolitanas, específicamente entre Cerdanyola del Vallès y Ripollet y entre Sant Cugat y Rubí; y el tercer caso, con los que pretenden trabajar la cuestión de la accesibilidad y la intermodalidad por la presencia de estaciones metropolitanas, entre municipios o barrios, y de diferentes modalidades de transporte, como en los casos entre Molins de Rei y Sant Vicenç dels Horts o en el Hospitalet de Llobregat.

Emplaçament proposat de Quatre Camins, una ròtula territorial que es troba entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts. Imatge: Adrià Goula, 2015. Font: Torra, 2015b.

Emplazamiento propuesto de Quatre Camins, una rótula territorial que se encuentra entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts.

Imagen: Adrià Goula, 2015. Fuente: Torra, 2015b.

Así, entendiendo los pasajes como “paisaje evento” y lugares de intercambio; como situaciones y espacios de acortamiento de recorridos que facilitan el mallado de la red de calles, de las sendas verdes, del acceso a los sistemas de transporte y los equipamientos metropolitanos, los diferentes proyectos presentados proponen transformaciones territoriales que abren nuevas

365

Emplaçament proposat a l’Hospitalet de Llobregat, entre els barris de Bellvitge i el Gornal. Imatge: Adrià Goula, 2015. Font: Torra, 2015b.

Emplazamiento propuesto en el Hospitalet de Llobregat, entre los barrios de Bellvitge y el Gornal. Imagen: Adrià Goula, 2015. Fuente: Torra, 2015b.

366

apropiacions dels espais per part de la ciutadania.

apropiaciones de los espacios por parte de la ciudadanía.

El projecte dels passatges en els paisatges metropolitans és, doncs, una eina per la mediació cultural que facilita la visió crítica sobre les necessitats de transformar les barreres del territori. Reciclar els territoris maltractats de les perifèries metropolitanes representa generar una factoria de paisatges que, a més de noves formes i espais, permetrà que aflorin noves actituds ètiques dels ciutadans que els habiten. Els passatges faciliten la comoditat d’accés i de mobilitat, i també els intercanvis socials.

El proyecto de los pasajeros en los paisajes metropolitanos es, pues, una herramienta para la mediación cultural que facilita la visión crítica sobre las necesidades de transformar las barreras del territorio.

Reciclar los territorios maltratados de las periferias metropolitanas representa generar una factoría de paisajes que, además de nuevas formas y espacios, permitirá que afloren nuevas actitudes éticas de los ciudadanos que los habitan. Los pasajes facilitan la comodidad de acceso y de movilidad, así como los intercambios sociales.

A continuació es mostren tres de les propostes presentades com a exemples de com abordar la qüestió del passatge en diferents contextos:

A continuación se muestran tres de las propuestas presentadas como ejemplos de cómo abordar la cuestión del pasaje en diferentes contextos:

La proposta BY PASS, a Montcada i Reixac, es localitza entre els barris de Montcada Centre i Mas Rampinyo, passa per posar en continuïtat les traces històriques del territori, les accessibilitats metropolitanes, superar les barreres infraestructurals i l’apropiació d’espais urbans. El projecte centra la mirada en els espais d’oportunitat d’actuació mitjançant una proposta discontínua materialitzada en set objectius: apropar els barris cap al

La propuesta BY PASS, en Montcada i Reixac, se localiza entre los barrios de Montcada Centro y Mas Rampinyo, pasa por poner en continuidad las trazas históricas del territorio, las accesibilidades metropolitanas, superar las barreras infraestructurales y la apropiación de espacios urbanos.

El proyecto centra la mirada en los espacios de oportunidad de actuación mediante una propuesta discontinua materializada en siete objetivos: acercar los barrios hacia

centre (estirar la rambla dels Països Catalans); un nou parc de la rambla (regenerar l’espai urbà sota la C33 i els equipaments municipals); una nova cota d’accessibilitat al parc fluvial (millorar l’accessibilitat als marges del riu Ripoll i recuperar el paisatge fluvial); millorar els connectors amb un bypass amb continuïtat i qualitat urbana; la plaça de l’avinguda Catalunya (superar la barrera del ferrocarril i crear una plaça ròtula entre el carrer major de Mas Rampinyo i la carretera de Ripollet); un nou saló a l’estació Montcada-Ripollet (reurbanitzar el carrer Sant Pere i les vies millorant l’accessibilitat a l’estació); recuperar la passera de Rocamora (un passatge ciutat-natura).

el centro (tirar de la rambla dels Països Catalans); un nuevo parque de la Rambla, (regenerar el espacio urbano bajo la C33 y los equipamientos municipales); una nueva cota de accesibilidad al parque fluvial (mejorar la accesibilidad a los márgenes del río Ripoll y recuperar el paisaje fluvial); mejorar los conectores con un bypass con continuidad y calidad urbana; la plaza de la Avinguda Catalunya (superar la barrera del ferrocarril y crear una plaza rótula entre la calle mayor de Mas Rampinyo y la carretera de Ripollet); un nuevo salón en la estación Montcada-Ripollet (reurbanizar la calle Sant Pere y las vías mejorando la accesibilidad a la estación); recuperar la pasarela de Rocamora (un pasaje ciudad-naturaleza).

La proposta Fòrum KM0, entre Molins de Rei i Sant Vicenç dels Horts, pretén aprofitar la pertinença del lloc al Parc Agrari del Baix Llobregat com a eina per a resoldre les seves febleses. El node de centralitat viària de Quatre Camins s’aprofita com a nou punt d’accés al Parc Agrari, coincidint amb la proximitat (300 m) del primer tram significatiu d’horts del marge dret del parc. Aquí és on es proposa el Km0 del parc: una primera porta del Parc Agrari pels visitants. Es pretén evocar el paisatge previ: un paisatge fluvial modelat per l’agricultura.

La propuesta Fòrum KM0, entre Molins de Rei y Sant Vicenç dels Horts, pretende aprovechar la pertinencia del lugar al Parc Agrari del Baix Llobregat como herramienta para resolver sus debilidades. El nodo de de centralidad viaria de Quatre Camins se aprovecha como nuevo punto de acceso al Parc Agrari, coincidiendo con la proximidad (300 m) del primer tramo significativo de huertos del margen derecho del parque.

Aquí es donde se propone el Km0 del parque: una primera puerta del Parc Agrari para los visitantes. Se pretende evocar el paisaje previo: un paisaje fluvial modelado para la agricultura.

La proposta Vides al Pont a l’Hospitalet de Llobregat entre els barris de Bellvitge i el Gornal, planteja connectar aquests dos barris potenciant la transversalitat entre els seus espais centrals a través dels ponts que creuen les vies prenent el pont com a element de referència de la transformació, com a infraestructura versàtil capaç d’acollir usos, convertir-se en carrer i reciclar-se en edifici. Així, la connectivitat transversal es basa en dues estratègies: generar, d’una banda, uns recorreguts cívics a partir d’actuacions per a vianants i pacificació; i de l’altra, potenciar l’activitat associada a aquests recorreguts. Estratègies que s’alimenten mútuament per generar centralitat i connectivitat.

La propuesta Vides al Pont en el Hospitalet de Llobregat entre los barrios de Bellvitge y el Gornal, plantea conectar estos dos barrios potenciando la transversalidad entre sus espacios centrales a través de los puentes que cruzan las vías tomando el puente como elemento de referencia de la transformación, como infraestructura versátil capaz de acoger usos, convertirse en la calle y reciclarse en edificio. Así, la conectividad transversal se basa en dos estrategias: generar, por un lado, unos recorridos cívicos a partir de actuaciones de peatonalización y pacificación; y por el otro, potenciar la actividad asociada a estos recorridos. Estrategias que se alimentan mutuamente para generar centralidad y conectividad.

367

368

369

370

371

372

373

NOTES I REFERÈNCIES

NOTAS Y REFERENCIAS

[1] Contingut basat en Maristany, L. (2015).

“Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB” .

[1] Contenido basado en Maristany, L. (2015).

“Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB” .

[2] Verticalment els eixos principals són l’eix del Llobregat, l’eix Sant Cugat-Matadepera, l’eix Montcada-Castellar del Vallès, eix la Llagosta-Caldes de Montbui i el de Montmeló-La Garriga.

[2] Verticalmente los ejes principales son el eje del Llobregat, el eje sant Cugat-Matadepera, el eje Montcada-Castellar del Vallès, eje la Llagosta-Caldes de Montbui y el de Montmeló-La Garriga.

[3] Horitzontalment els eixos principals que recorren la RMB són: autopista AP-7, eix principal o columna vertebral de la RMB, eix de la C-32 i comarcal 245, eix del Maresme (C-31, N-II i ferrocarril), eix del quart cinturó que es proposa des de l’administració de carreteres i recull el PTMB (2010), recorre la regió formant un arc que acabarà connectant les principals capitals de comarca de la regió, Mataró, Granollers (tram ja existent), nord de Sabadell, nord de Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú.

[3] Horizontalmente los ejes principales que recorren la RMB son: autopista AP-7, eje principal o columna vertebral de la RMB, eje de la C-32 y comarcal 245, eje del Maresme (C-31, N-II y ferrocarril), eje del cuarto cinturón que se propone desde la administración de carreteras y recoge el PTMB (2010), recorre la región formando un arco que acabará conectando las principales capitales de comarca de la región, Mataró, Granollers (tramo ya existente), norte de Sabadell, norte de Terrassa, Martorell, Vilafranca del Penedés y Vilanova i la Geltrú.

[4] La dispersió urbana es pot descriure com un model d’expansió caracteritzat per almenys una de les següents pautes: a) una densitat de població decreixent acompanyada d’un major consum de sòl, b) un pes creixent de les zones perifèriques respecte a les centrals, c) un major aïllament (manca de proximitat) entre cadascuna de les parts de la ciutat, d) una menor concentració de la població en un nombre limitat de zones denses i compactes, i e) una creixent fragmentació del territori (Muñiz i Calatayud, 2006).

[4] La dispersión urbana se puede describir como un modelo de expansión caracterizado por al menos una de las siguientes pautas: a) una densidad de población decreciente acompañada de un mayor consumo de suelo, b) un peso creciente de las zonas periféricas respecto a las centrales, c) un mayor aislamiento (falta de proximidad) entre cada una de las partes de la ciudad, d) una menor concentración de la población en un número limitado de zonas densas y compactas, y e) una creciente fragmentación del territorio (Muñiz i Calatayud, 2006).

[5] Mapa elaborat a partir del règim del sòl no urbanitzable amb les tres categories que estableix el PTPMB (especial, preventiu i vinya) i la xarxa d’infraestructures viàries i ferroviàries.

[6] Informació extreta del web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (consultat el desembre 2015).

[7] Els objectius del primer Pla Especial de 2003 són estructurar l’espai agrari en l’àmbit productiu i econòmic per garantir les condicions necessàries per una producció agrícola competitiva i de qualitat; en l’àmbit ecològic, garantir la pervivència del sistema d’espais naturals i preservar la seva riquesa biològica, i en l’àmbit social, preservar el patrimoni cultural i paisatgístic i estructurar l’espai agrari per facilitar-ne l’ús social. L’objecte de la Revisió del Pla Especial de 2015 és reajustar l’àmbit del Parc Agrari ajustant les seves determinacions a la Modificació puntual del PGM en aquest àmbit, però també, complir amb l’obligació que fixava el Pla Especial d’ésser revisat en el termini de sis anys posterior a l’aprovació definitiva.

374

[5] Mapa elaborado a partir del régimen del suelo no urbanizable con las tres categorías que establece el PTPMB (especial, preventivo y viña) y la red de infraestructuras viarias i ferroviarias.

[6] Información extraída de la web del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya (consultado en diciembre 2015).

[7] Los objetivos del primer Plan Especial de 2003 son estructurar el espacio agrario a nivel productivo y económico para garantizar las condiciones necesarias para una producción agrícola competitiva y de calidad; a nivel ecológico, garantizar la pervivencia del sistema de espacios naturales y preservar su riqueza biológica, y a nivel social, preservar el patrimonio cultural y paisajístico y estructurar el espacio agrario para facilitar el uso social. El objeto de la Revisión del Plan Especial de 2015 es reajustar el ámbito del Parque Agrario ajustando sus determinaciones a la Modificación puntual del PGM en este ámbito, pero también, cumplir con la obligación que fijaba el Plan Especial de ser revisado en el plazo de seis años posterior a la aprobación definitiva.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS ACA (Agència Catalana de l’Aigua) (2011). La recuperació dels rius a Catalunya. Aplicacions pràctiques a la conca del Besòs. Presentació a Granollers,18 de març de 2011.

AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona) (2015).

Revisió del Pla Especial de Protecció i Millora del Parc Agrari del Baix Llobregat. Documentació escrita i plànols d’ordenació.

AJUNTAMENT DE BARCELONA (2011). Mesura de Govern. Esquema director de les Portes de Collserola. 16 concursos de projectes.

AJUNTAMENT DE SABADELL (2013). Avantprojecte del Pla Especial de Camins de Sabadell. Resum del document de treball.

AJUNTAMENT DE TERRASSA (2014). Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa. Memòria i normativa.

ALESINA, N. (2015). “El agua como componente de estructuración territorial. El caso de la bioregión del Barcelonès - Maresme”. Tesina final de màster. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

MARULL, J.; MALLARACH, J. M. (2002). “La connectivitat ecològica a l’Àrea Metropolitana de Barcelona”. Ecosistemas 2002/2 (URL: <http// www.aeet.org/ecosistemas/022/investigacion6. htm>).

MUÑIZ, I.; CALATAYUD, D. (2006). “Sprawl. Causes i efectes de la dispersió urbana”. Dins: INDOVINA, F. (coord.) La ciudad de baja densidad: lógicas, gestión y contención, pp. 307-347.

Barcelona: Diputació de Barcelona.

SMETS, M. (2014). Passatges. Espais de transició per a la ciutat del segle 21. Presentació del Concurs passatges AMB. TELLO, E. (2003). “La Transformació històrica del paisatge entre l’economia, l’ecologia i la història: Podem posar a prova la Hipòtesi de Margalef?”. Treballs de la Societat Catalana de Geografia, 75, 195-221 (URL: <http://revistes. iec.cat/index.php/TSCG>).

CAMPS, A. (2011). La recuperació ambiental i social del riu Congost a Granollers. Ponències Anuari del Centre d’Estudis de Granollers.

TORRA, R. (2015a). “Petites intervencions per a la vertebració de la gran metròpolis”. Dins: TORRA, R. (dir.) Passatges Metropolitans. Una mirada als projectes metropolitans des de la petita escala, pp. 39-48. Barcelona: Institut pour la ville en mouvement (IVM); Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Consorci del Besòs.

HERRERA, C. (ed.) (2011). “Batlle i Roig. Veinte jardines / Twenty Gardens 1981-2011”. Paisajismo. Landscape Magazine. Monográficos de Paisaje / Landscape Monographs. Barcelona: Asflor.

TORRA, R. (dir.) (2015b). Passatges Metropolitans. Una mirada als projectes metropolitans des de la petita escala. Barcelona: Institut pour la ville en mouvement (IVM); Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB); Consorci del Besòs.

FONT, A.; LLOP, C.; VILANOVA, J. M. (1994). La construcció del territori metropolita. Morfogènesi de la Regió urbana de Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.

FORMAN, R. T. T. (1995). Land Mosaics The Ecology of Landscapes and Regions. Nova York: Cambridge University Press.

MARISTANY, L. (2015). “Territoris fràgils: estructura, forma i funció dels espais oberts a la RMB”. Treballs de tesi doctoral actualment en elaboració.

375

3.3 / REPROGRAMAR ESPAIS NATURALS I AMBIENTALS DEGRADATS Situació territorial

•

Espais oberts, àrees naturals i sistemes ambientals degradats a causa de les dinàmiques d’explotació del territori i la gestió dels recursos.

Estratègies

•

Recuperar i restaurar les àrees naturals degradades amb models de gestió multifuncional

•

Minimitzar l’impacte ambiental causat per la generació de residus

•

L’optimització dels cicles metabòlics mitjançant la revalorització de les infraestructures latents

3.3 / REPROGRAMAR ESPACIOS NATURALES Y AMBIENTALES DEGRADADOS Situación territorial •

Espacios abiertos, áreas naturales y sistemas ambientales degradados a causa de las dinámicas de explotación del territorio y la gestión de los recursos.

Estrategias •

Recuperar y restaurar las áreas naturales degradadas con modelos de gestión multifuncional

•

Minimizar el impacto ambiental causado por la generación de residuos

•

La optimización de los ciclos metabólicos mediante la revalorización de las infraestructuras latentes

Projectes de referència Proyectos de referencia 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35

Central de cogeneració de biomassa, La Garriga Central tèrmica de cicle combinat del Besòs, Sant Adrià del Besòs Centre de tractament de residus del Vallès Occidental, Vacarisses Depuradora de l’Alt Maresme, Pineda de Mar Depuradora del Baix Llobregat Desmantellament de la central tèrmica, Cubelles Dessalinitzadora de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, El Prat de Llobregat Ecoparc, Sant Adrià del Besòs Intervenció ambiental i paisatgística al Torrent de Sant Joan, Vilanova i la Geltrú Millora ambiental i social al riu Congost, Granollers Ordenació de la riera Canyadó, Badalona Parc Besòs, Sant Adrià del Besòs Parc de les Bateries (fase 1, 2), Montgat Pedrera de Can Margarit, Bigues i Riells Pedrera de la Vallençana. Restauració de residus Pedreres al Penedès i el Garraf Pla director de la muntanya de Montjuïc, Barcelona Pla especial urbanístic de tancament, restauració paisatgística i parc tecnològic, Vacarisses Pla estratègic Rubí brilla, Rubí Pla general d’ordenació a l’àmbit del riu Ripoll, Sabadell Planta de compostatge, Sant Pere de Ribes Recuperació ambiental de la riera de Caldes, Palau-Solità i Plegamans Recuperació ambiental, social i paisatgística del riu Besòs Recuperació de l’espai fluvial del riu Ripoll, Sabadell Recuperació del marge del Llobregat, Cornellà de Llobregat Recuperació del riu Congost, La Garriga Recuperació del Torrent de Vallparadís, Terrassa Recuperació mediambiental dels marges del Llobregat, Baix Llobregat Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat. TRAM 2, Baix Llobregat Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat. TRAM 1, Baix Llobregat Restauració paisatgística del dipòsit controlat de la Vall d’en Joan (fase 1A i 2A), Begues Restitució ambiental i paisatgística de l’antic parc d’atraccions de Montjuïc, Barcelona Riera de Sant Climent, Viladecans Riera de Sant Llorenç Sistema de reg termal a les hortes de baix, Caldes de Montbui

378

Projectes / Proyectos Hidrografia / Hidrografía Canal, séquia / Canal, acequia Conreus abandonats / Cultivos abandonados Zones d’extracció minera / Zonas de extracción minera Espais oberts PTMB (2010) / Espacios abiertos PTMB (2010) Protecció preventiva / Protección preventiva Protecció especial de la vinya / Protección especial de la viña Protecció especial / Protección especial Escala 1:350.000 0 2

4

8 km

379

La degradació dels espais naturals i les seves funcions

La degradación de los espacios naturales y sus funciones

La restauració i reprogramació dels espais naturals i dels processos ecològics que s’hi desenvolupen, és un dels objectius principals per a l’eficiència del territori, entesa com una sinergia entre els fluxos d’energia i materials moguts pel metabolisme social i el funcionament ecològic del paisatge (Marull i Tello).

La restauración y reprogramación de los espacios naturales y de los procesos ecológicos que en ellos se desarrollan, es uno de los objetivos principales para la eficiencia del territorio, entendida como una sinergia entre los flujos de energía y materiales movidos por el metabolismo social y el funcionamiento ecológico del paisaje (Marull y Tello).

Del funcionament d’aquests processos ecològics en deriven els béns i serveis ecosistèmics,1 considerats com elements fonamentals per al benestar de la nostra societat i, en general, per a la vida en aquest planeta (Cairns, 1996). Entre aquests, podem destacar la regulació de la composició dels gasos atmosfèrics, la regulació de la retenció o la dispersió fins a nivells no perillosos de certs contaminants, regulació del clima, el subministrament d’aire respirable, la regulació del cicle hidrològic per tant, l’aigua potable, la regulació hidrològica i de l’autodepuració de les aigües, el control de l’erosió, la formació de sòl, la regulació dels cicles de nutrients, la pol·linització, el control biològic de poblacions, l’emmagatzematge i subministrament de l’aigua, el Taula sobre els diferents tipus de serveis ecosistèmics: de provisió, de regulació i culturals.

Font: Alcamo et al., 2003.

Tabla sobre los diferentes tipos de servicios ecosistémicos: de provisión, de regulación y culturales. Fuente: Alcamo, et al., 2003.

380

Del funcionamiento de estos procesos ecológicos se derivan los bienes y servicios ecosistémicos,1 considerados como elementos fundamentales para el bienestar de nuestra sociedad y, en general, para la vida en este planeta (Cairns, 1996) . Entre estos, podemos destacar la regulación de la composición de los gases atmosféricos, la regulación de la retención o la dispersión hasta niveles no peligrosos de ciertos contaminantes, regulación del clima, el suministro de aire respirable, la regulación del ciclo hidrológico por lo tanto, del agua potable, la regulación hidrológica y de la autodepuración de las aguas, el control de la erosión, la formación de suelo, la regulación de los ciclos de nutrientes, la polinización, el control biológico de poblaciones, el almace-

Els serveis ecosistèmics i la seva vinculació amb el benestar humà. Font: Alcamo et al., 2003.

Los servicios ecosistémicos y su vinculación con el bienestar humano. Fuente: Alcamo et al., 2003.

manteniment de la diversitat ecològica, la producció d’aliments i matèries primeres i espais per al desenvolupament de l’hàbitat humà per a l’esbarjo i la cultura (Castro Nogueira, 2002).

Aquesta proposta dels espais oberts des del punt de vista dels serveis ecosistèmics ens permet avançar cap a l’adaptació mútua entre sistemes urbans, naturals i ambientals, procurant i garantint un intercanvi, una interacció adequada i positiva per les diferents parts.

namiento y suministro del agua, el mantenimiento de la diversidad ecológica, la producción de alimentos y materias primas y espacios para el desarrollo del hábitat humano para el recreo y la cultura (Castro Nogueira, 2002) .

Esta propuesta de los espacios abiertos desde el punto de vista de los servicios ecosistémicos nos permite avanzar hacia la adaptación mútua entre sistemas urbanos, naturales y ambientales, procurando y garantizando un intercambio, una interacción adecuada y positiva para las diferentes partes.

381

Els dos mapes de la pàgina següent, elaborats a partir de les cobertes del sòl dels anys 2008 i 1956 del CREAF, ens permeten observar clarament la disminució de terreny agrícola, sobretot en l’àrea del Vallès i del Baix Llobregat; com passa en algunes zones, aquesta disminució es correlaciona amb un augment del terreny forestal i de la pressió urbanística, augmentant clarament les zones urbanitzades.

Font: Carrasco, 2015.

Los dos mapas de la página siguiente, elaborados a partir de las cubiertas del suelo de los años 2008 y 1956 del CREAF, nos permiten observar claramente la disminución de terreno agrícola, sobre todo en el área del Vallès y en el Baix Llobregat; como pasa en algunas zonas, esta disminución se correlaciona con un aumento del terreno forestal y de la presión urbanística, aumentando claramente las zonas urbanizadas. Fuente: Carrasco, 2015.

382

L’ús del territori i la seva expressió en el paisatge com a transformació del metabolisme social

El uso del territorio y su expresión en el paisaje como transformación del metabolismo social

Moltes d’aquestes funcions i valors es veuen afectats pels processos urbans i per la introducció de nous mètodes en la gestió del territori, sobretot pel que fa a l’agricultura. Un bon exemple són els canvis que han tingut lloc en els mosaics agroforestals de la regió metropolitana de Barcelona.

Muchas de estas funciones y valores se ven afectados por los procesos urbanos y por la introducción de nuevos métodos en la gestión del territorio, sobre todo en cuanto a la agricultura. Un buen ejemplo son los cambios que han tenido lugar en los mosaicos agroforestales de la región metropolitana de Barcelona.

Tal com Tello (2013) ens explica, la industrialització de l’agricultura, va provocar la fi de l’eficiència territorial derivada de l’abandonament de la gestió integrada entre els cultius, la cria ramadera i el bosc.

Fins llavors els agricultors treballaven la terra de manera eficient i, aprofitant les característiques de la matriu territorial, van aprendre a partir de l’assaig-error a coevolucionar amb ella, buscant diferents equilibris dinàmics entre explotació i conservació. El resultat era una gran varietat de paisatges en mosaic, on la intervenció humana en el medi tendia a mantenir o incrementar la biodiversitat i l’agrodiversitat amb garanties d’estabilitat i resiliència.

Tal y como Tello (2013) nos explica, la industrialización de la agricultura provocó el fin de la eficiencia territorial derivada del abandono de la gestión integrada entre los cultivos, la cría ganadera y el bosque. Hasta entonces los agricultores trabajaban la tierra de manera eficiente y, aprovechando las características de la matriz territorial, aprendieron a partir del ensayo-error a coevolucionar con ella, buscando diferentes equilibrios dinámicos entre explotación y conservación. El resultado fue una gran variedad de paisajes en mosaico, donde la intervención humana en el medio, tendía a mantener o incrementar la biodiversidad y la agrodiversidad con garantías de estabilidad y resiliencia.

En abandonar aquesta gestió integrada, es produeix una desintegració espacial dels fluxos materials i energètics de l’activitat agrària que simplifica el paisatge.

Així, l’antic mosaic agroforestal ha estat substituït per peces cada vegada més grans i uniformes de monocultius intensius, on solen haver granges d’engreix d’animals desintegrades del territori, mentre que a les zones abandonades proliferen noves masses contínues i uniformes de boscos joves monoespecífics, excessivament densos, molt vulnerables i no aprofitats (Tello, 2013).

Al abandonar esta gestión integrada, se produce una desintegración espacial de los flujos materiales y energéticos de la actividad agraria que simplifica el paisaje.

Así, el antiguo mosaico agroforestal ha sido sustituido por piezas cada vez más grandes y uniformes de monocultivos intensivos, donde suelen haber granjas de engorde de animales desintegradas del territorio, mientras que en las zonas abandonadas proliferan nuevas masas continuas y uniformes de bosques jóvenes monoespecíficos, excesivamente densos, muy vulnerables y no aprovechados (Tello, 2013) .

Però ha estat l’important desenvolupament urbanístic de les últimes dècades el que ha provocat el major canvi pel que fa a una gestió més sostenible del territori i en equilibri amb la matriu biofísica.

Pero ha sido el importante desarrollo urbanístico de las últimas décadas lo que ha provocado el mayor cambio en cuanto a una gestión más sostenible del territorio y en equilibrio con la matriz biofísica.

Mapa de cobertes del sòl simples, 2008 Mapa de cubiertas del suelo simples 2008 E 1:500.000

Forestal / Forestal Aigua / Agua Conreus abandonats / Cultivos abandonados Conreus / Cultivos Urbà i altres / Urbano y otros Matollars i prats / Matorrales y prados

Mapa de cobertes del sòl simples, 1956 Mapa de cubiertas del suelo simples 1956 E 1:500.000

Forestal / Forestal Aigua / Agua Conreus abandonats / Cultivos abandonados Conreus / Cultivos Urbà i altres / Urbano y otros Matollars i prats / Matorrales y prados

383

384

La regressió dels espais fluvials o quan la ciutat viu d’esquena al riu

La regresión de los espacios fluviales o cuando la ciudad vive de espaldas al río

En el cas del sistema hidrogràfic o cicle de l’aigua, durant molts anys la planificació s’ha basat en una concepció estrictament “hidràulica”, sense tenir en compte l’ecosistema aquàtic. Les actuacions s’enfocaven bàsicament en la millora de la capacitat hidràulica, incompatible amb la conservació i millora de les comunitats de ribera. En la major part de casos, la pròpia administració hidràulica, reflex de la percepció i demanda social i política del moment, actuava amb criteris contraris a la recuperació de les riberes.

En el caso del sistema hidrográfico o ciclo del agua, durante muchos años la planificación se ha basado en una concepción estrictamente “hidráulica”, sin tener en cuenta el ecosistema acuático. Las actuaciones se enfocaban básicamente en la mejora de la capacidad hidráulica, entendiéndose incompatible con la conservación y mejora de las comunidades de ribera. En la mayor parte de casos, la propia administración hidráulica, reflejo de la percepción y demanda social y política del momento, actuaba con criterios contrarios a la recuperación de las riberas.

Les principals causes de regressió de les riberes són: en primer lloc, la qualitat d’aigua, que s’ha vist afectada de manera indirecta a causa de la marginalització que han patit els cursos fluvials considerats com a canals de desguàs a l’aire lliure.

Las principales causas de regresión de las riberas son: en primer lugar, la calidad de agua, que se ha visto afectada de forma indirecta debido a la marginalización que han sufrido los cursos fluviales considerados como canales de desagüe al aire libre.

De fet, molts municipis funcionen encara amb sistemes convencionals de drenatge de pluvials que combinen els sistemes de clavegueram d’aigües pluvials i fecals que deterioren la qualitat de l’aigua i interrompen la vida aquàtica ja que, quan hi ha desbordaments, la barreja d’aigua evita el pas per l’estació depuradora i tornen als rius (Hough). En segon lloc, la modificació física sobre la llera a causa de les canalitzacions, l’explotació d’àrids i proteccions, entre d’altres (factors morfològics). En tercer lloc, la colonització d’espècies invasores, així com l’empobriment del medi per falta d’aportació de nutrients, compactació, entre d’altres (factors ecològics). I finalment, la disfunció en el règim de cabals a causa dels aprofitaments hidroelèctrics, les derivacions per a usos agrícoles i urbans i els embassaments que representen un greu problema en modificar el règim hidrològic dels cursos d’aigua i interrompre la transferència de sediments aigües avall (factors hidrològics) (ACA).

De hecho, muchos municipios funcionan todavía con sistemas convencionales de drenaje de pluviales que combinan los sistemas de alcantarillado de aguas pluviales y fecales que deterioran la calidad del agua e interrumpen la vida acuática ya que, cuando hay desbordamientos, la mezcla de agua evita el paso por la estación depuradora y vuelven a los ríos (Hough) . En segundo lugar, la modificación física sobre el cauce debido a las canalizaciones, la explotación de áridos y protecciones, entre otros (factores morfológicos). En tercer lugar, la colonización de especies invasoras, así como el empobrecimiento del medio por falta de aporte de nutrientes, compactación, entre otros (factores ecológicos). Y por último, la disfunción en el régimen de caudales debida a los aprovechamientos hidroeléctricos, las derivaciones para usos agrícolas y urbanos y los embalses que representan un grave problema al modificar el régimen hidrológico de los cursos de agua e interrumpir la transferencia de sedimentos aguas abajo (factores hidrológicos) (ACA) .

Aqüífers de la Regió Metropolitana de Barcelona. Font: Global Aquifer Control, 2012.

Acuíferos de la Región Metropolitana de Barcelona. Fuente: Global Aquifer Control, 2012.

D’altra banda, la sobreexplotació dels aqüífers genera problemes de salinització (intrusió marina) i de contaminació a conseqüència tant dels usos industrials com dels usos agrícoles.

Por otro lado, la sobreexplotación de los acuíferos genera problemas de salinización (intrusión marina) y de contaminación a consecuencia tanto de los usos industriales como de los usos agrícolas.

El cas del Llobregat és un clar exemple d’aquesta sobreexplotació de les masses d’aigües subterrànies. Els aqüífers els podem entendre com grans llacs o embassaments que necessiten rebre aigua per recarregar-se i mantenir els seus nivells òptims. De fet, els aqüífers del Llobregat es gestionen com si fossin embassaments.

A la pàgina següent i com a presentació d’exemple específic d’aquesta situació, es presenten els valors de càrrega i descàrrega segons les dades extretes del Global Aquifer Control,2 on veiem que la principal causa de descàrrega d’aquests aqüífers és l’extracció artificial d’aigua. Així, comparant els diferents valors, es pot observar com, any rere any, els aqüífers es descarreguen de manera artificial tant com es carreguen de manera natural (Carrasco, 2012).

El caso del Llobregat es un claro ejemplo de esta sobreexplotación de las masas de aguas subterráneas. Los acuíferos los podemos entender como grandes lagos o embalses que necesitan recibir agua para recargarse y mantener sus niveles óptimos.

De hecho, los acuíferos del Llobregat se gestionan como si fueran embalses. En la página siguiente y como presentación de ejemplo específico de esta situación, se presentan los valores de carga y descarga según los datos extraídos del Global Aquifer Control,2 donde vemos que la principal causa de descarga de estos acuíferos es la extracción artificial de agua. Así, comparando los diferentes valores, se puede observar como, año tras año, los acuíferos se descargan de forma artificial tanto como se cargan de forma natural (Carrasco, 2012).

385

Dreta i esquerra.

Relació de l’explotació dels tres aqüífers principals del Baix Llobregat (excepte de l’aqüífer superficial del delta, del qual no s’ha disposat de dades), a partir de les dades extretes del Global Aquifer Control i de l’estudi de les masses d’aigua a Catalunya de l’Agència Catalana de l’Aigua.

Font: Carrasco, 2012.

Derecha e izquierda.

Relación de la explotación de los tres acuíferos principales del Baix Llobregat (excepto del acuífero superficial del delta, del que no se han dispuesto datos), a partir de los datos extraídos del Global Aquifer Control y el estudio de las masas de agua en Cataluña de la Agència Catalana de l’Aigua.

Fuente: Carrasco, 2012.

386

387

Fragment del plànol d’extracció d’àrids de la llera del riu Llobregat.

Els cercles en vermell marquen els punts d’extracció al llarg de la llera. Font: Aigües de Barcelona.

Fragmento del plano de extracción de áridos del cauce del río Llobregat.

Los círculos en rojo marcan los puntos de extracción a lo largo del cauce. Fuente: Aigües de Barcelona.

388

A part de l’extracció d’aigua, els àrids de les lleres dels rius també s’extreuen com a recursos materials per al sector de la construcció. Aquesta extracció també contribueix a la degradació d’aquest espai natural i interfereix en la seva funcionalitat, la qual cosa afecta la qualitat de la llera.

Aparte de la extracción de agua, los áridos de los cauces de los ríos también se extraen como recursos materiales para el sector de la construcción. Esta extracción también contribuye a la degradación de este espacio natural e interfiere en su funcionalidad, afectando la calidad del cauce.

Però pel cas que ens ocupa, la degradació dels rius i rieres no es deu només a una qüestió de disfunció natural, sinó que també té importants efectes en la relació entre ciutat i espai fluvial. Durant dècades les ciutats s’han desenvolupat sense tenir en compte les dinàmiques naturals del territori. Això ha fet que s’hagin ocupat espais inundables, espais que són propis del riu. En conseqüència, en moments d’inundacions i grans avingudes hi ha hagut grans catàstrofes amb importants pèrdues materials i humanes (Carrasco, 2012).

Pero para el caso que nos ocupa, la degradación de los ríos y arroyos no se debe solo a una cuestión de disfunción natural, sino que también tiene importantes efectos en la relación entre ciudad y espacio fluvial. Durante décadas las ciudades se han desarrollado sin tener en cuenta las dinámicas naturales del territorio. Esto ha hecho que se hayan ocupado espacios inundables, espacios que son propios del río. En consecuencia, en momentos de inundaciones y grandes avenidas ha habido grandes catástrofes con importantes pérdidas materiales y humanas (Carrasco, 2012).

És per això que en molts casos el posicionament vers aquests elements naturals ha estat des d’un punt de vista negatiu, i des

Es por ello que en muchos casos el posicionamiento hacia estos elementos naturales ha sido desde un punto de vista negativo, y

de les ciutats s’hi ha establert una relació “de defensa” canalitzant les rieres i rius o bé reduint l’espai fluvial per conduir l’aigua en cas d’avinguda. Clars exemples en són el mateix riu Llobregat, que sobretot a la part baixa més que un riu és un canal artificial (Carrasco, 2012); les rieres del Maresme, que tot i que discorren encaixonades en murs de formigó, de manera recurrent es desborden; o el cas de les rieres de Terrassa, amb el mateix tipus d’actuacions. Sovint, aquesta manera d’abordar aquests espais ha provocat que hagin acabat com zones residuals de la ciutat amb una forta degradació, fet que, al seu torn, provoca una fractura de les relacions que s’establien tradicionalment amb aquests canals d’agua, sigui en termes de mobilitat i sociabilitat, com a rutes o camins, o en termes d’aprofitament del recurs aigua.

desde las ciudades se ha establecido una relación “de defensa”, canalizando los arroyos y ríos o bien, reduciendo su espacio fluvial para conducir el agua en caso de avenida.

Claros ejemplos son el mismo río Llobregat, que sobre todo en la parte baja más que un río es un canal artificial (Carrasco, 2012); las rieras del Maresme, que aunque discurren encajonadas en muros de hormigón, de forma recurrente se desbordan; o el caso de los arroyos de Terrassa, con el mismo tipo de actuaciones. A menudo, esta manera de abordar estos espacios ha provocado que hayan terminado como zonas residuales de la ciudad, sufriendo una fuerte degradación, lo que, a su vez, provoca una fractura de las relaciones que se establecían tradicionalmente con estos canales de agua, sea en términos de movilidad y sociabilidad, como rutas o caminos, o en términos de aprovechamiento del recurso agua.

Superior esquerra: destrucció del pont del ferrocarril de la Renfe a causa de la riuada de 1962 a Terrassa.

Imatge: Jaume Altimira, 1962. Superior dreta: imatge actual de la riera de les Arenes, on dos murs llisos de formigó protegeixen la ciutat de l’aigua i, al mateix temps, aïllen la ciutadania del riu. Font: Google Street View. Inferior: Habitants de Terrassa rentant a la riera de les Arenes. Font: Records de Terrassa, 2015.

Superior izquierda: destrucción del puente del ferrocarril de Renfe debido a la riada de 1962 en Terrassa. Imagen: Jaume Altimira, 1962. Superior derecha: imagen actual de la rambla de las Arenas, donde dos muros lisos de hormigón protegen la ciudad del agua y, al mismo tiempo, aíslan la ciudadanía del río. Fuente: Google Street View.

Inferior: Habitantes de Terrassa limpiando en la rambla de les Arenes.

Fuente: Records de Terrassa, 2015.

389

Contaminació de les aigües subterrànies, un recurs natural del subsòl. Font: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

Contaminación de las aguas subterráneas, un recurso natural del subsuelo. Fuente: Instituto Geológico y Minero de España (IGME).

390

La gestió de residus no reciclables

La gestión de residuos no reciclables

Un altre dels problemes mediambientals que trobem a la RMB i que afecta directament la matriu biofísica, és la contaminació del sòl i les aigües dels aqüífers, causada principalment per la generació de residus urbans i industrials que l’activitat humana produeix ja que poden ser lixiviats, infiltrar-se i contaminar sòl i aqüífers.

Otro de los problemas medioambientales que encontramos en la RMB y que afecta directamente a la matriz biofísica, es la contaminación del suelo y las aguas de los acuíferos, causada principalmente por la generación de residuos urbanos e industriales que la actividad humana produce ya que pueden ser lixiviados, infiltrarse y contaminar suelo y acuíferos.

Aquests residus es classifiquen en tres grans grups: a) residus inerts, com ara terres, que no presenten una elevada perillositat; b) residus urbans o assimilables (domèstics i comercials), que poden ser potencialment contaminants i s’han d’abocar amb precaucions, i c) residus industrials, amb un elevat potencial contaminant, especialment si contenen cendres tòxiques, substàncies solubles i certs líquids que els impregnen.

Estos residuos se clasifican en tres grandes grupos: a) residuos inertes, tales como tierras, que no presentan una elevada peligrosidad; b) residuos urbanos o asimilables (domésticos y comerciales), que pueden ser potencialmente contaminantes, y deben ser vertidos con precauciones, y c) residuos industriales, con un elevado potencial contaminante, en especial si contienen cenizas tóxicas, sustancias solubles y ciertos líquidos que los impregnan.

A Espanya el 81 % d’aquests residus van a parar als abocadors i la resta s’aboca de manera incontrolada. Però el problema no solament és aquest, sinó que a vegades no són abocadors controlats i, per tant, no estan ben impermeabilitzats o segellats per evitar la contaminació del sòl i els aqüífers.

En España el 81% de estos residuos van a parar a los vertederos y el resto se vierte de manera incontrolada. Pero el problema no solo es ese, sino que no siempre los vertederos están controlados y, por lo tanto, no se hallan bien impermeabilizados y sellados para evitar la contaminación del suelo y los acuíferos.

El model actual de residus. Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

El modelo actual de resíduos. Fuente: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

Tot i que el sistema de gestió de residus ha millorat en termes de reciclatge i reaprofitament de les matèries, sobretot pel que fa als últims anys, encara hi ha un desequilibri molt important en el volum de béns materials consumits —i, en conseqüència, els residus que generen— i el volum de reutilització, reciclatge o retorn directe de part d’aquests béns sense que necessàriament hagin de passar per les plantes de tracatament de residus.

Aunque el sistema de gestión de residuos ha mejorado en términos de reciclaje y reaprovechamiento de las materias, sobre todo en los últimos años, aún hay un desequilibrio importante en el volumen de bienes materiales consumidos —y, en consecuencia, en los residuos que generan— y el volumen de reutilización, reciclaje o retorno directo de parte de estos bienes sin que necesariamente tengan que pasar por las plantas de tratamiento de residuos.

Així, encara que els residus es tractin en plantes incineradores o de tractament i triatge, hi ha una part dels residus que acaben en abocadors.

Así, tanto si los residuos se tratan en plantas incineradoras o de tratamiento y triaje, hay una parte de residuos que terminan en vertederos.

En el procés de descomposició de la matèria en aquests abocadors es formen lixiviats que arrosseguen els productes tòxics presents a les escombraries i contaminen les aigües subterrànies que, sovint, s’utilitzen per a consum humà i reg.

A més, s’alliberen a l’aire importants quantitats de gasos contaminants com metà, CO2 (gasos d’efecte hivernacle) o gasos tòxics com el benzè, el tricloroetilè, etc. Durant els incendis accidentals o

En el proceso de descomposición de la materia en estos vertederos, se forman lixiviados que arrastran los productos tóxicos presentes en la basura y contaminan las aguas subterráneas, que a menudo se utilizan para consumo humano y riego. Además, se liberan al aire importantes cantidades de gases como metano, CO2 (gases de efecto invernadero) o gases tóxicos como el benceno, el tricloroetileno, etc. Durante los incendios accidentales o provocados en

391

La pedrera Berta al Papiol. El projecte pretén convertir la pedrera Berta en un dipòsit controlat de residus d’àmbit metropolità en ple àmbit del Parc Natural de Collserola.

Font: Ajuntament de Sant Cugat, 2014.

La cantera Berta en El Papiol. El proyecto pretende convertir la cantera Berta en un vertedero de ámbito metropolitano en ámbito del Parque Natural de Collserola.

Fuente: Ayuntamiento de Sant Cugat del Vallès, 2014.

392

provocats en aquests abocadors, aquests gasos s’alliberen a l’atmosfera en cremar productes clorats, alguns tan tòxics com les dioxines, declarats cancerígens per l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

dichos vertederos, estos gases se liberan a la atmósfera al arder productos clorados, algunos tan tóxicos como las dioxinas, declarado cancerígeno por la Organización Mundial de la Salud (OMS).

Una primera mesura mínima per la reducció dels impactes ambientals en aquest sentit, es pot aconseguir dissenyant els abocadors de manera que s’eviti la contaminació de l’entorn en què s’ubiquen, prenent mesures per a la impermeabilització dels abocadors i la instal·lació de sistemes de recollida de lixiviats, de manera que s’eviti la contaminació de l’aigua i el sòl. Però el que és clar és que les estratègies a implementar han d’anar més enllà. Cal revertir el model de gestió de residus per evitar al màxim els abocadors. En aquest sentit, cal reconsiderar situacions com la de la pedrera Berta al Papiol, el 2014 encara es proposava reconvertir aquest espai en un abocador d’àmbit metropolità.

Una primera medida mínima para la reducción de los impactos ambientales en este sentido se puede conseguir diseñando los vertederos de modo que se evite la contaminación del entorno en el que se ubican, tomándose medidas para la impermeabilización de los vertederos y la instalación de sistemas de recogida de lixiviados, de modo que se evite la contaminación del agua y el suelo. Pero lo que está claro es que las estrategias a implementar tienen que ir más allá. Es necesario revertir el modelo de gestión de los residuos para evitar al máximo los vertederos. En este sentido, es necesario reconsiderar situaciones como la de la cantera Berta en El Papiol, en 2014 aún se proponía reconvertir en un vertedero de ámbito metropolitano.

La restauració i la reprogramació dels espais naturals i ambientals degradats

La restauración y reprogramación de los espacios naturales y ambientales degradados

Com hem vist en la presentació de les situacions territorials anteriors, existeixen diferents causes per les quals els espais obertes perden part de la seva capacitat funcional. Aquesta degradació i pèrdua funcional, de fet, és una conseqüència directa del metabolisme social actual.

De quina manera ens relacionem amb el territori, de quina manera el gestionem, és el que condiciona l’impacte que provoquem. És clar que la primera estratègia a aplicar i sobre la qual recolzar la transformació del model actual de degradació del territori per una millora de l’eficiència territorial és la transformació del metabolisme social actual (vegeu pàgina 43).

Aquesta premissa general, entesa com un punt de partida, com un escenari futur, ha d’anar acompanyada d’altres estratègies que es basin en restablir l’estat natural i les funcions d’aquelles àrees degradades resultat d’aquesta relació degradadora que sovint establim amb el medi. A continuació, aquestes estratègies s’expliquen a partir d’exemples de projectes desenvolupats amb aquests objectius de millorar aquests espais naturals ambientals degradats.

Como hemos visto en la presentación de las situaciones territoriales anteriores, existen diferentes causas por las que los espacios abiertos pierden parte de su capacidad funcional. Esta degradación y pérdida funcional, de hecho, es una consecuencia directa del metabolismo social actual. ¿De qué manera nos relacionamos con el territorio, de qué manera lo gestionamos, es lo que condiciona el impacto que provocamos.

Está claro que la primera estrategia a aplicar y sobre la que apoyar la transformación del modelo actual de degradación del territorio por una mejora de la eficiencia territorial es la transformación del metabolismo social actual (ver página 43). Esta premisa general, entendida como un punto de partida, como un escenario futuro, debe ir acompañada de otras estrategias que se basen en restablecer el estado natural y las funciones de aquellas áreas degradadas resultado de esta relación degradadora que a menudo establecemos con el medio.

A continuación, estas estrategias se explican a partir de ejemplos de proyectos desarrollados con estos objetivos de mejorar estos espacios naturales ambientales degradados.

Recuperar i restaurar les àrees naturals degradades amb models de gestió multifuncional

Recuperar y restaurar las áreas naturales degradadas con modelos de gestión multifuncional

La recuperació dels espais oberts, pertanyents a la matriu biofísica territorial i les seves funcions, té interès no solament des d’un punt de vista de dinàmiques naturals, sinó que la seva reprogramació permet, algunes vegades, la seva utilització com a espais socials destinats a l’oci i l’esbarjo de la població. Recuperem, doncs, la qüestió dels serveis ecosistèmics.

La recuperación de los espacios abiertos, pertenecientes a la matriz biofísica territorial y sus funciones, tiene interés no solo desde un punto de vista de dinámicas naturales, sino que su reprogramación permite, en algunas ocasiones, su utilización como espacios sociales destinados al ocio y recreo de la población. Recuperemos, pues, la cuestión de los servicios ecosistémicos.

393

394

En escenaris de regions urbanes molt antropitzades, com en el cas de Barcelona, la superfície destinada a espais verds és molt escassa i, algunes vegades, l’accés als parcs urbans metropolitans és difícil, ja que la seva distribució espacial és poc equilibrada.

En escenarios de regiones urbanas muy antropizadas, como en el caso de Barcelona, la superficie destinada a espacios verdes es muy escasa y, algunas veces, el acceso a los parques urbanos metropolitanos es difícil, ya que la distribución espacial de los mismos es poco equilibrada.

La gestió multifuncional, capaç de compatibilitzar diferents funcions, no solament s’aplica a les ciutats on l’espai per a l’oci és molt necessari, sinó que cada vegada més es tendeix cap a la gestió multifunció dels espais naturals en lloc d’una gestió segregativa. Aquesta tendència es basa en la idea que la majoria d’aquests espais, com ara els boscos, que proveeixen de béns i serveis als humans, els culturals (oci i esbarjo, esport, observació d’animals, etc.) o els de provisió de matèries i aliments (bolets, espàrrecs, llenya, caça), són per naturalesa potencialment multifuncionals (Gorriz, 2015).

La gestión multifuncional, capaz de compatibilizar distintas funciones, no solo se aplica en las ciudades donde el espacio para el ocio es muy necesario, sino que cada vez más se tiende hacia la gestión multifunción de los espacios naturales en lugar de una gestión segregativa. Esta tendencia se basa en la idea de que la mayoría de estos espacios, como por ejemplo los bosques, que proveen de bienes y servicios a los humanos, los culturales (recreativos, deporte, avistamiento de animales) o los de provisión (setas, espárragos, leña, caza), son por naturaleza potencialmente multifuncionales (Gorriz, 2015).

Un dels elements clau de la matriu biofísica per al bon funcionament dels processos ecològics, i per tant per a l’eficiència del territori, són els rius. Els rius són importants per a la biodiversitat per la seva funció d’hàbitat i de corredor, però al mateix temps formen part del cicle hidrològic ja que, des de la concepció hidràulica, funcionen com una xarxa unitària de proveïment, drenatge, sanejament i transport de sediments.

Uno de los elementos clave de la matriz biofísica para el buen funcionamiento de los procesos ecológicos, y por tanto para la eficiencia del territorio, son los ríos. Los ríos son importantes para la biodiversidad por su función de hábitat y de corredor, pero al mismo tiempo forman parte del ciclo hidrológico ya que, desde su concepción hidráulica, funcionan como una red unitaria de abastecimiento, drenaje, saneamiento y transporte de sedimentos.

A la Regió Metropolitana de Barcelona, aquesta situació es repeteix de manera continuada en un gran nombre de rius i rieres. De totes maneres, i per exemplificar clarament aquesta qüestió, ens centrarem a explicar els dos projectes principals que s’han abordat des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona: la recuperació social i ambiental del riu Llobregat i del riu Besòs, convertint ambdós espais en parcs fluvials metropolitans.

En la Región Metropolitana de Barcelona, esta situación se repite de forma continuada en un gran número de ríos y arroyos. De todos modos, y para ejemplificar de forma clara esta cuestión, nos centraremos en explicar los dos proyectos principales que se han abordado desde el Àrea Metropolitana de Barcelona: la recuperación social y ambiental del río Llobregat y del río Besòs, convirtiendo ambos espacios en parques fluviales metropolitanos.

Pel que fa a la recuperació mediambiental del tram final del riu Besòs, el 1996 es va posar en marxa aquest projecte amb dos

En cuanto a la recuperación medioambiental del tramo final del río Besòs, en 1996 se puso en marcha este proyecto con

objectius: la renaturalització del riu, d’una banda, i de l’altra, aconseguir un acostament de la ciutat al riu. Una de les claus del projecte va ser la creació de zones humides o wetlands per a la depuració terciària de les aigües residuals de l’EDAR de Montcada i Reixac. Aquestes zones configuren no solament una eina de millora de la qualitat de l’aigua, sinó també un element de naturalització de la llera.

dos objetivos: la renaturalización del río por un lado, y por otro, lograr un acercamiento de la ciudad al río. Una de las claves del proyecto fue la creación de zonas húmedas o wetlands para la depuración terciaria de las aguas residuales de la EDAR de Montcada i Reixac. Estas zonas configuran no solo una herramienta de mejora de la calidad del agua, sino también un elemento de naturalización del cauce.

La depuració terciària amb zones humides (filtres verds) presenten diferents avantatges com el baix cost de manteniment, uns requeriments energètics molt baixos, el baix cost de formació del personal derivat de l’ús de baixa tecnologia, una menor vulnerabilitat respecte als sistemes convencionals davant les oscil·lacions de flux i una millor adequació paisatgística.

La depuración terciaria con zonas húmedas (filtros verdes) presentan distintas ventajas como son el bajo coste de mantenimiento, unos requerimientos energéticos muy bajos, el bajo coste de formación del personal derivado del uso de baja tecnología, una menor vulnerabilidad respecto a los sistemas convencionales ante las oscilaciones de flujo y una mejor adecuación paisajística.

D’altra banda, presenten els inconvenients d’ocupar una extensa superfície, ser poc regulables i tenir una capacitat de tractament de cabal baixa, però en un llit totalment deteriorat com el del Besòs, era un espai ideal per establir aquestes parcel·les de tractament terciari perquè no hi havia problema de superfície i paisatgísticament era favorable.

Por otro lado, presentan los inconvenientes de ocupar una extensa superficie, ser poco regulables y tener una capacidad de tratamiento de caudal baja, pero en un cauce totalmente deteriorado como el del Besòs, era un espacio ideal para establecer estas parcelas de tratamiento terciario porque no había problema de superficie y a nivel paisajístico era favorable.

A més, la implantació en un llit inundable periòdicament no possibilitava un altre tipus de solució. La vegetació utilitzada és

Además, la implantación en un cauce inundable periódicamente no posibilitaba otro tipo de solución. La vegetación utilizada es

Esquerra: diagrama de funcionament de la depuració terciària al Besòs. Font: Consorci del Besòs.

Dreta: plantes per al tractament terciari de l’aigua del riu Besòs.

Font: Consorci del Besòs.

Izquierda: diagrama de funcionamiento de la depuración terciaria en el Besòs. Fuente: Consorcio del Besòs.

Derecha: plantas para el tratamiento terciario del agua del río Besòs.

Fuente: Consorci del Besòs.

395

Superior: el riu Besòs al seu tram més natural, a l’alçada de Montcada i Reixac. Inferior: la desembocadura del riu Besòs a Sant Adrià de Besòs. La millora de la qualitat de l’aigua ha permès restablir les funcions ecològiques del riu, ha permès recuperar part de la biodiversitat que havia perdut, i en el tram baix més urbanitzat, s’ha recuperat com un espai públic de la ciutat. Font: Consorci del Besòs.

Superior: el río Besòs en su tramo más natural, a la altura de Montcada i Reixac. Inferior: la desembocadura del río Besós en Sant Adrià de Besòs. La mejora de la calidad del agua ha permitido restablecer las funciones ecológicas del río, permitiendo recuperar parte de la biodiversidad que había perdido, y en el tramo bajo más urbanizado, se ha recuperado como espacio público de la ciudad. Fuente: Consorci del Besòs.

396

una vegetació adaptada a un elevat grau d’inundabilitat, les espècies escollides són típiques dels nostres rius, rieres i marjals.

una vegetación adaptada a un elevado grado de inundabilidad, las especies escogidas son típicas de nuestros ríos, rieras y marjales.

Quant al seu manteniment, com que hi ha diferents tipus de vegetació (prat fluvial accessible, prat fluvial, vegetació helofítica), es genera una diversitat en el tipus de reg, ja que els requeriments hídrics per a les diferents zones són diferents. El prat fluvial accessible és regat per aigua procedent del freàtic gràcies a la recuperació d’antics pous.

En cuanto a su mantenimiento, como hay distintos tipos de vegetación (pradera fluvial accesible, prado fluvial, vegetación helofítica), se genera una diversidad en el tipo de riego, ya que los requerimientos hídricos para las distintas zonas son diferentes. El prado fluvial accesible es regado por agua procedente del freático gracias a la recuperación de antiguos pozos.

Per evitar retenir aigua que pugui causar molèsties a la població, s’ha creat un sistema de telecontrol de preses que permet buidar-les en el moment en què els sensors de l’estació de control automàtic de qualitat de l’aigua detecten alguna anomalia en algun dels paràmetres que analitza l’estació. Aquest sistema de control es pot activar des de diferents llocs: des de

Para evitar retener agua que pueda causar molestias a la población, se ha creado un sistema de telecontrol de presas que permite vaciarlas en el momento en que los sensores de la estación de control automático de calidad del agua detectan alguna anomalía en alguno de los parámetros que analiza la estación. Este sistema de control se puede activar desde diferentes lugares:

El riu Besòs al seu pas per la depuradora de Montcada i Reixac que, com hem vist, veu complementada la seva funció de neteja de l’aigua amb altres sistemes situats riu avall, com les zones humides de tractament terciari. Font: Consorci del Besòs.

El río Besòs a su paso por la depuradora de Montcada i Reixac que, como hemos visto, ve complementada su función de limpieza del agua con otros sistemas situados río abajo, como las zonas húmedas de tratamiento terciario.

Fuente: Consorcio del Besòs.

397

398

la pròpia empresa que el gestiona, des del subcentre de control situat prop del parc fluvial o bé des de cada cambra de les preses on es troben els mecanismes de cadascuna. El seguiment de les zones humides es basa en mantenir els elements que integren aquest sistema en bon estat i en gestionar les parcel·les per obtenir els objectius de sanejament que es persegueixen.

El grau d’eficiència del projecte es pot conèixer a través de les anàlisis de qualitat de l’aigua, el cens d’aus i el creixent nombre d’usuaris del parc fluvial, entre d’altres.

desde la propia empresa que lo gestiona, desde el subcentro de control situado muy próximo al parque fluvial, o bien desde cada cámara de las presas donde se hallan los mecanismos de cada una de las presas.

El seguimiento de las zonas húmedas se basa en mantener los elementos que integran este sistema en buen estado y en gestionar las parcelas para obtener los objetivos de saneamiento que se persiguen.

El grado de eficiencia del proyecto se puede conocer a través de los análisis de calidad del agua, el censo de aves y el creciente número de usuarios del parque fluvial, entre otros.

En aquest sentit el resultat del projecte ha estat molt positiu, ja que el Besòs en el tram regenerat ha deixat de ser un problema ambiental per obrir-se a l’ús públic com a parc. S’han recuperat espècies vegetals i ha augmentat l’avifauna.

En este sentido el resultado del proyecto ha sido muy positivo, ya que el Besòs en el tramo regenerado ha dejado de ser un problema ambiental para abrirse al uso público como parque. Se han recuperado especies vegetales y ha aumentado la avifauna.

L’altre projecte paradigmàtic sobre restauració d’espais naturals fluvials és el projecte marc de recuperació mediambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat, desenvolupat des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

El otro proyecto paradigmático sobre la restauración de espacios naturales fluviales es el proyecto marco de recuperación medioambiental del espacio fluvial del río Llobregat, desarrollado desde el Área Metropolitana de Barcelona.

Un dels objectius principals del projecte és la compatibilització dels usos socials amb les dinàmiques naturals. El projecte evita posar l’objectiu de la millora ambiental per davant del seu ús social perquè, de fet, el restabliment d’aquesta funció és un factor essencial per a la seva recuperació, ja que la relació gairebé inexistent entre la societat i riu es pot considerar un dels factors determinants de l’estat de marginalitat actual de l’espai fluvial.

Uno de los objetivos principales del proyecto es la compatibilización de los usos sociales con las dinámicas naturales. El proyecto evita poner el objetivo de la mejora ambiental por delante de su uso social porque, de hecho, el restablecimiento de esta función es un factor esencial para su recuperación, ya que la relación casi inexistente entre la sociedad y río se puede considerar uno de los factores determinantes del estado de marginalidad actual del espacio fluvial.

Fins a la meitat del segle passat el riu discorria en el seu pla fluvial sense estar condicionat per les infraestructures que ara l’ocupen, les seves riberes estaven cobertes d’un espès bosc que funcionava com a corredor de pas entre el litoral i l’interior, existia també un cabal molt més important d’aigües netes que convertia el riu en un espai d’oci per a les poblacions veïnes.

Hasta la mitad del siglo pasado el río discurría en su plan fluvial sin estar condicionado por las infraestructuras que ahora la ocupan, sus riberas estaban cubiertas de un espeso bosque que funcionaba como corredor de paso entre el litoral y el interior, existía también un caudal mucho más importante de aguas limpias, que convertía el río en un espacio de ocio para las poblacio-

Canal de la Dreta

Aigua potable

Aigua depurada

Immissió aigua de mar

Pou d’extracció per abastament

Canal de la Infanta

Aigua regenerada

Aigua salobre

Dipòsit

Pous d’injecció (barrera hidràulica)

Més tard, durant les últimes dècades, com a conseqüència de la intensa activitat amb les seves aigües i del desenvolupament de les ciutats i les infraestructures, el riu ha arribat a estar molt contaminat.

nes vecinas. Más tarde, durante las últimas décadas, como consecuencia de la intensa actividad con sus aguas y del desarrollo de las ciudades y las infraestructuras, el río ha llegado a estar muy contaminado.

A partir del projecte marc es posen en marxa accions per a la recuperació del riu.

El 2002 es construeix l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat. al municipi del Prat de Llobregat per al tractament de les aigües residuals que antigament s’abocaven al tram final del riu. Mitjançant un sistema de bombament, es garanteix un cabal ambiental mínim i estable que permet la vida de diverses comunitats de flora i fauna. A més, s’inclou una dessalinitzadora, instal·lació de tractament d’aigua de mar (ITAM), que contribueix a incrementar simultàniament la quantitat i qualitat de l’aigua distribuïda per al proveïment i subministrament de 4,5 milions d’habitants.

A partir del proyecto marco se ponen en marcha acciones para la recuperación del río. En 2002 se construye la Estació Depuradora d’Aigües Residuals (EDAR) del Baix Llobregat en el municipio de El Prat de Llobregat, para el tratamiento de las aguas residuales que antiguamente se vertían en el tramo final del río. Mediante un sistema de bombeo, se garantiza un caudal ambiental mínimo y estable que permite la vida de varias comunidades de flora y fauna. Además, se incluye una desalinizadora, instalación de tratamiento de agua de mar (ITAM), que contribuye a incrementar simultáneamente la cantidad y calidad del agua distribuida para el abastecimiento y suministro de 4,5 millones de habitantes.

El 2009, a la mateixa planta, s’hi afegeix l’estació de regeneració d’aigua (ERA) que permet una regeneració avançada, és a dir, permet obtenir aigua de tanta qualitat que es pot tornar a infiltrar a l’aqüífer de nou (Carrasco, 2012).

En 2009, en la misma planta, se añade la estación de regeneración de agua (ERA), que permite una regeneración avanzada, es decir, permite obtener agua de tanta calidad que se puede volver a infiltrar en el acuífero de nuevo (Carrasco, 2012).

Esquema del cicle de l’aigua en el tram metropolità del riu Llobregat, on veiem que des de l’EDAR del Prat de Llobregat l’aigua regenerada es condueix cap amunt per reinfiltrar-se a l’aqüífer de la Vall Baixa. En canvi, l’aigua depurada de l’EDAR de Sant Feliu de Llobregat s’utilitza pel reg. Font: Enric Queralt (CUADLL).

Esquema del ciclo del agua en el tramo metropolitano del río Llobregat, donde vemos que desde la EDAR de El Prat, el agua regenerada se conduce hacia arriba para reinfiltrar el acuífero del Valle Bajo.

En cambio, el agua depurada de la EDAR de Sant Feliu de Llobregat, se utiliza para el riego.

Fuente: Enric Queralt (CUADLL).

399

EDAR de Sant Feliu de Llobregat. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

EDAR de Sant Feliu de Llobregat. Fuente: Àrea Metropolitana de Barcelona.

400

La depuradora de Sant Feliu de Llobregat, construïda el 1989, inclou des de 2009 un procés de nitrificació-desnitrificació per a l’eliminació de nutrients al tractament secundari i una millora del funcionament del tractament terciari.

El tractament d’eliminació de nutrients redueix el risc d’eutrofització al Llobregat i al litoral. Tot això permet retornar l’aigua al medi amb una qualitat tan gran que fins i tot es pot reutilitzar per al reg agrícola. La reutilització de l’aigua és una de les claus per a l’eficiència en la gestió del cicle de l’aigua.

La depuradora de Sant Feliu de Llobregat, construida en 1989, incluye desde 2009 un proceso de nitrificación-desnitrificación para la eliminación de nutrientes en el tratamiento secundario y una mejora del funcionamiento del tratamiento terciario.

El tratamiento de eliminación de nutrientes reduce el riesgo de eutrofización en el Llobregat y el litoral. Todo ello permite devolver el agua al medio con una calidad tan grande que incluso se puede reutilizar para el riego agrícola. La reutilización del agua es una de las claves para la eficiencia en la gestión del ciclo del agua.

Finalment, com a resultat de la depuració, s’obtenen fangs rics en matèria orgànica amb els quals es pot generar biogàs, una font d’energia renovable que amb el seu aprofitament s’eviten emissions de metà a l’atmosfera (gas d’efecte hivernacle amb una capacitat d’escalfament global vint-iuna vegades més gran que el CO2) i, a més, l’energia que es produeix amb la combustió del biogàs s’utilitza en els mateixos processos de la planta, de manera que permet recuperar el 40 % de la despesa energètica del procés de depuració.

Finalmente, como resultado de la depuración, se obtienen lodos ricos en materia orgánica con los que se puede generar biogás, una fuente de energía renovable que con su aprovechamiento se evitan emisiones de metano a la atmósfera (gas de efecto invernadero con una capacidad de calentamiento global veintiuna veces mayor que el CO2) y, además, la energía que se produce con la combustión del biogás se utiliza en los mismos procesos de la planta permitiendo recuperar el 40% del gasto energético del proceso de depuración.

Les basses de recàrrega a Sant Andreu de la Barca. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Las balsas de recarga en Sant Andreu de la Barca. Fuente: Àrea Metropolitana de Barcelona.

El riu també compta amb estacions de tractament d’aigua potable (ETAP) a Sant Joan Despí-Cornellà, el Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, el Papiol i Molins de Rei.

El río también cuenta con estaciones de tratamiento de agua potable (ETAP) en Sant Joan Despí-Cornellà, El Prat del Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, El Papiol y Molins de Rei.

Però per la restauració ecològica d’aquest espai fluvial s’han hagut d’implementar altres operacions que incideixen directament sobre el funcionament del riu. D’una banda, trobem les bases de recàrrega a Sant Andreu de la Barca en el primer tram del projecte, a la zona del meandre de Ca n’Albareda. Les dues basses tenen funcions diferents: la primera rep l’aigua captada pel riu i recrea una zona natural d’aiguamoll alhora que decanta la matèria en suspensió abans que l’aigua passi a la segona bassa, des d’on s’infiltra a l’aqüífer.

Pero para la restauración ecológica de este espacio fluvial se han tenido que implementar otras operaciones que inciden directamente sobre el funcionamiento del río. Por un lado, encontramos las balsas de recarga en Sant Andreu de la Barca en el primer tramo del proyecto, en la zona del meandro de Ca n’Albareda. Las dos balsas tienen funciones diferentes: la primera recibe el agua captada por el río y recrea una zona natural de humedal al mismo tiempo que decanta la materia en suspensión antes de que el agua pase a la segunda balsa, desde donde se infiltra en el acuífero.

De l’altra, trobem els deflectors3 que pretenen engegar un procés de naturalització de l’espai fluvial a mig i llarg termini perquè ell mateix estableixi unes condicions que li permetin millorar sense que sigui tan necessària la intervenció humana.

Por el otro, encontramos los deflectores3 que pretenden poner en marcha un proceso de naturalización del espacio fluvial a medio y largo plazo para que él mismo vaya estableciendo unas condiciones que le permitan mejorar sin que sea tan necesaria la intervención humana.

401

Deflectors al Parc del Riu Llobregat, a l’alçada de Sant Boi de Llobregat. Font: Àrea Metropolitana de Barcelona.

Deflectores en el Parc del Riu Llobregat, a la altura de Sant Boi de Llobregat. Fuente: Área Metropolitana de Barcelona.

402

D’aquesta manera es planteja un procés de naturalització de l’espai fluvial a través del qual, i amb el temps, el riu sigui capaç de restablir la seva pròpia dinàmica i condicions necessàries per restaurar-se ecosistèmicament sense que sigui necessària la intervenció humana.

De esta manera se plantea un proceso de naturalización del espacio fluvial a través del cual, y con el tiempo, el río sea capaz de reestablecer su propia dinámica y condiciones necesarias para restaurarse ecosistémicamente sin que sea necesaria la intervención humana.

Una altra operació desenvolupada amb l’objectiu de pal·liar o compensar l’impacte de la pressió urbanitzadora al Baix Llobregat, més concretament a l’àrea del Delta, és la construcció de la llacuna artificial de Cal Tet. Juntament amb l’ampliació del port de Barcelona es va projectar el desviament de la desembocadura del riu Llobregat, amb conseqüències greus d’intrusió salina a l’aqüífer inferior del delta, però també, en superfície, ja que un gran nombre d’hectàrees va passar de ser espai obert natural a àrea logística i industrial. La llacuna de Cal Tet, com a ecosistema que es pot recrear artificialment, es va desenvolupar per compensar aquest impacte, tot i que tal com hem afirmat anteriorment, no es tracta de paliar els impactes sinó d’aplicar estratègies projectuals que, en primera instància, permetin un desenvolupament basat en l’equilibri amb la matriu biofísica.

Otra operación desarrollada con el objetivo de paliar o compensar el impacto de la presión urbanizadora en el Baix Llobregat, más concretamente en el área del Delta, es la construcción de la laguna artificial de Cal Tet. Junto con la ampliación del puerto de Barcelona se proyectó el desvío de la desembocadura del río Llobregat, con consecuencias graves de intrusión salina al acuífero inferior del delta, pero también, en superfície, ya que un gran número de hectáreas pasó de ser espacio abierto natural a área logística e industrial. La laguna de Cal Tet, como ecosistema que se puede recrear artificialmente, se desarrolló para compensar este impacto, aunque como hemos afirmado anteriormente, no se trata de paliar los impactos sinó de aplicar estrategias proyectuales que, en primera instancia, permitan un desarrollo basado en el equilibrio con la matriz biofísica.

1

2 Espais naturals de la Llacuna de Cal Tet. Font imatges 1 i 2: Sergi Ramos; imatge 3: Pedro Esteban, 2014.

Espacios naturales de la Laguna de Cal Tet. Fuente imágenes 1 y 2: Sergi Ramos; imagen 3: Pedro Esteban, 2014.

3

a) La Llacuna de Cal Tet; b) L’ampliació del Port de Barcelona, i c) la desviació de la desembocadura del riu Llobregat.

Font: Port de Barcelona. a

b

c

a) La Laguna de Cal Tet; b) La ampliación del Puerto de Barcelona, y c) la desviación de la desembocadura del río Llobregat. Fuente: Puerto de Barcelona,

403

Vista aèria de les platges de Barcelona el 1956, quan era molt difícil, per no dir impossible, accedir al mar i a la platja des de la ciutat. Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Vista aérea de las playas de Barcelona en 1956, cuando era muy difícil, por no decir imposible, acceder al mar y a la playa desde la ciudad.

Fuente: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

404

Les platges de Barcelona i el projecte del litoral metropolità

Las playas de Barcelona y el proyecto del litoral metropolitano

Les platges formen part de la matriu biofísica i tenen un gran protagonisme a la RMB ja que quatre de les set comarques que la conformen limiten amb la Mediterrània (Garraf, Baix Llobregat, Barcelonès i Maresme).

Las playas forman parte de la matriz biofísica y tienen un gran protagonismo en la RMB ya que cuatro de las siete comarcas que la conforman limitan con el Mediterráneo (Garraf, Baix Llobregat, Barcelonés y Maresme).

Durant molts anys la ciutat de Barcelona ha viscut d’esquena a aquests espais litorals que estaven ocupats per usos industrials. I precisament una de les transformacions més importants de la ciutat ha estat la recuperació de la façana marítima a la Barceloneta (platja de Sant Sebastià i platja de la Barceloneta), a la Vila Olímpica (platja de la Nova Icària i platja del Bogatell) i al Poblenou (platja de la Mar Bella i platja de la Nova Mar Bella).

Durante muchos años la ciudad de Barcelona ha vivido de espaldas a estos espacios litorales que estaban ocupados por usos industriales. Y precisamente una de las transformaciones más importantes de la ciudad ha sido la recuperación de la fachada marítima en la Barceloneta (playa de Sant Sebastià y playa de la Barceloneta), en la Vila Olímpica (playa de la Nova Icària y playa del Bogatell) y en el Poblenou (playa de la Mar Bella y playa de la Nova Mar Bella).

A les últimes dècades i des de l’Àrea Metropolitana de Barcelona s’han desenvolupat múltiples projectes de recuperació dels fronts marítims de diversos municipis de l’àrea metropolitana. Totes elles són

En las últimas décadas y desde el Àrea Metropolitana de Barcelona se han desarrollado múltiples proyectos de recuperación de los frentes marítimos de diversos municipios del área metropolitana. Todas ellas son

Les platges de Barcelona estaven ocupades per usos industrials i, com a espais residuals de la ciutat, van ser l’emplaçament de moltes ciutats-barraques.

En la fotografia superior, el pont metàl·lic per a automòbils i la xemeneia de Fàbriques Folch de l’avinguda Icària el 1986. Inferior: vista de 1986 de la costa al sector situat entre el Passeig Marítim i Bogatell, on actualment hi ha el Port Olímpic.

Font: Arxiu Fotogràfic Martí Llorenç.

Las playas de Barcelona estaban ocupadas por usos industriales y, como espacios residuales de la ciudad, fueron el emplazamiento de muchas ciudades-barracas. En la fotografía superior, el puente metálico para automóviles y chimenea de Fábricas Folch de la avenida Icària en 1986.

Inferior: Vista de 1986 de la costa en el sector situado entre el Passeig Marítim y el Bogatell donde actualmente se encuentra el Port Olímpic. Fuente: Archivo Fotográfico Martí Llorenç. .

operacions de recuperació ambiental i del bon estat de les platges; però també es tracta d’intervencions per la recuperació social d’aquests espais facilitant-ne l’accessibilitat des dels municipis i dotant-los amb equipaments i altres serveis perquè es converteixin en espais públics metropolitans de referència. A continuació, es presenten alguns dels projectes que

operaciones de recuperación ambiental y del buen estado de las playas; pero también se trata de intervenciones para la recuperación social de estos espacios, facilitando la accesibilidad a los mismos desde los municipios y dotándolos con equipamientos y otros servicios para que se conviertan en espacios metropolitanos de referencia. A continuación, se presentan algunos proyectos que

405

Planta del Pla Especial per la Vila Olímpica desenvolupat en el marc de les Olimpíades del 1992.

Planta del Pla Especial per la Vila Olímpica desarrollado en el marco de las Olimpiadas del 1992.

406

s’han desenvolupat i que, en conjunt, han permès la recuperació d’una bona part del front litoral metropolità.

se han desarrollado y que, en conjunto, han permitido la recuperación de una buena parte del frente litoral metropolitano.

El Pla Especial per la Vila Olímpica desenvolupat en el marc de les olimpíades del 1992, és un dels projectes que ha permès la recuperació de les platges barcelonines. Aquest sector era una antiga zona industrial amb instal·lacions i usos en molts casos obsolets i que es trobava aïllada pel traçat del ferrocarril. Pràcticament sense població, el seu entorn es trobava molt degradat. En aquest sector del litoral ja s’havien intentat aplicar plans per a la seva reforma.

El Pla Especial per la Vila Olímpica desarrollado en el marco de las olimpiadas del 1992, es uno de los proyectos que ha permitido la recuperación de las playas barcelonesas. Este sector era una antigua zona industrial con instalaciones y usos en muchos casos obsoletos y que se encontraba aislada por el trazado del ferrocarril.

Prácticamente sin población, su entorno se hallaba muy degradado. En este sector del litoral ya se habían intentado aplicar planes para su reforma.

A finals dels anys seixanta, va sorgir l’anomenat Pla de la Ribera, impulsat per un grup de grans empreses, algunes propietàries d’instal·lacions en aquest sector, i que va ser aprovat el 1968. Més tard, el 1971, el pla es va presentar públicament rebatejat com Sector Marítimo Oriental, però la massiva oposició al projecte, de clara intenció especulativa, va aconseguir aturar el pla.

A finales de los años sesenta, surgió el llamado Plan de la Ribera, impulsado por un grupo de grandes empresas, algunas propietarias de instalaciones en ese sector, y que fue aprobado en 1968. Más tarde, en 1971, el plan se presentó públicamente rebautizado como Sector Marítimo Oriental, pero la masiva oposición al proyecto, de clara intención especulativa, consiguió detener el plan.

Guanyada la nominació de Barcelona com a seu dels Jocs de 1992, les tres administracions públiques —estatal, autonòmica i municipal— van arribar a un acord per a subscriure convenis de col·laboració per a la reforma urbanística del front marítim de llevant. Els objectius principals eren: la supressió de la via fèrria paral·lela a la costa, el disseny de la ronda litoral, la recuperació de les platges, la transformació de la xarxa de col·lectors i la urbanització i edificació d’un nou barri residencial.

Ganada la nominación de Barcelona como sede de los JJOO de 1992, las tres administraciones públicas —estatal, autonómica y municipal— llegaron a un acuerdo para suscribir convenios de colaboración para la reforma urbanística del frente marítimo de levante. Los objetivos principales eran: la supresión de la vía férrea paralela a la costa, el diseño de la ronda litoral, la recuperación de las playas, la transformación de la red de colectores y la urbanización y edificación de un nuevo barrio residencial.

Aquest pla general es va anar modificant i adaptant fins que es va redactar un pla especial d’adequació de l’àrea residencial i de la Vila Olímpica que va ser aprovat per la Generalitat l’octubre de 1989 que afectava 55 hectàrees.

Este plan general se fue modificando y adaptando hasta redactarse un plan especial de adecuación del área residencial y de la Vila Olímpica, que fue aprobado por la Generalitat en octubre de 1989 y afectaba 55 hectáreas.

A partir d’aquest projecte, que va ser el primer, en les últimes dècades hi ha hagut una remodelació progressiva de les diferents platges de Barcelona i els respectius passeigs marítims, aconseguint que la ciutat torni a mirar al mar i que avui tot aquest espai lineal, en continuïtat, es converteixi en un espai públic molt concorregut.

A partir de este proyecto, que fue el primero, en las últimas décadas ha habido una remodelación progresiva de las diferentes playas de Barcelona y los respectivos paseos marítimos, consiguiendo que la ciudad vuelva a mirar al mar y que hoy todo este espacio lineal, en continuidad, se convierta en un espacio público muy concurrido.

La Vila Olímpica.

Imatge: Pierrot Heritier, 2009.

La Vila Olímpica.

Imagen: Pierrot Heritier, 2009.

407

El nou front marítim de Castelldefels. Imatges: Mirela Plans.

El nuevo frente marítimo de Castelldefels. Imágenes: Mireia Plans.

En l’àmbit metropolità, com a exemple de moltes de les operacions desenvolupades sobretot al litoral sud-oest, trobem el projecte de tractament ambiental del front marítim de Castelldefels. Aquest és un altre exemple de projecte per a la restauració de les funcions ecològiques que s’ha dut a terme a la RMB i forma part d’una sèrie d’actuacions litorals impulsades pel Ministerio de Medio Ambiente en compliment i aplicació de la Llei de Costes, que té com a objectius la preservació i recuperació dels valors i funcions naturals i paisatgístiques de la franja litoral i el domini públic marítim i terrestre.

408

A nivel metropolitano, como ejemplo de muchas de las operaciones desarrolladas sobre todo en el litoral suroeste, encontramos el proyecto de tratamiento ambiental del frente marítimo de Castelldefels. Este es otro ejemplo de proyecto para la restauración de las funciones ecológicas que se ha llevado a cabo en la RMB y forma parte de una serie de actuaciones litorales impulsadas por el Ministerio de Medio Ambiente en cumplimiento y aplicación de la Ley de Costas, que tiene como objetivos la preservación y recuperación de los valores y funciones naturales y paisajísticas de la franja litoral y el dominio público marítimo y terrestre.

El lloc es troba al delta del Llobregat, constituït originàriament per un paisatge de dunes i zones inundables i ocupat actualment per una barrera d’edificacions. El projecte ha restringit l’accés de vehicles a la zona de la platja i els carrers s’han convertit en un espai de confluència entre el medi urbà i la platja. A la seva trobada amb la sorra, els carrers s’estiren en forma de grans rampes per enllaçar amb el passeig, que s’estén sobre la platja separat del front d’edificacions.

El lugar se encuentra en el delta del Llobregat, constituido originalmente por un paisaje de dunas y zonas inundables y ocupado actualmente por una barrera de edificaciones. El proyecto ha restringido el acceso de vehículos a la zona de la playa y las calles se han convertido en un espacio de confluencia entre el medio urbano y la playa. A su encuentro con la arena, las calles se estiran en forma de grandes rampas para enlazar con el paseo, que se extiende sobre la playa separado del frente de edificaciones.

El traçat del passeig està constituït per la unió de trams rectes formats per lloses de formigó prefabricat de grans dimensions que descansen pel seu propi pes sobre una base de confinament cel·lular de polietilè d’alta densitat que proporciona una base rígida amb una alta resistència a la flexió. D’aquesta manera, el passeig acaba sent un camí que recolza sobre la sorra amb poc impacte sobre el medi natural, proporcionant més resistència als temporals de mar per la seva permeabilitat a l’aigua i perquè no és una barrera rígida. El sistema de recollida d’aigües pluvials condueix l’aigua a dos punts concrets: d’una banda, es connecta amb la xarxa de pluvials i, de l’altra, es recull mitjançant una jardinera on s’ha col·locat una rasa drenant que les aprofita per al reg de la vegetació plantada.

El trazado del paseo está constituido por la unión de tramos rectos formados por losas de hormigón prefabricado de grandes dimensiones que descansan por su propio peso sobre una base de confinamiento celular de polietileno de alta densidad que proporciona una base rígida con una alta resistencia a la flexión. De esta manera, el paseo acaba siendo una senda apoyada sobre la arena con poco impacto sobre el medio natural, proporcionando más resistencia a los temporales de mar por su permeabilidad al agua y por no ser una barrera rígida.

El sistema de recogida de aguas pluviales conduce el agua a dos puntos concretos: por un lado, se conecta con la red de pluviales y por el otro, se recoge a través de una jardinera donde se ha colocado una zanja drenante que las aprovecha para el riego de la vegetación plantada.

Un altre objectiu ha estat el d’impulsar la recuperació espontània de les antigues

Otro objetivo ha sido el de impulsar la recuperación espontánea de las antiguas

El nou front marítim de Castelldefels. Imatges: Mirela Plans.

El nuevo frente marítimo de Castelldefels. Imágenes: Mireia Plans.

409

comunitats vegetals, per això s’han conformat unes dunes de grans dimensions amb una plantació inicial controlada.

comunidades vegetales, para ello se han conformado unas dunas de grandes dimensiones con una plantación inicial controlada.

La muntanya de Montjuïc és un altre dels espais naturals de Barcelona que ens permet exemplificar la situació territorial i lògica projectual que expliquem en aquest capítol. Tot i ser un espai privilegiat, durant moltes dècades la ciutat de Barcelona mai va mirar la muntanya.

No va ser fins a l’Exposició Internacional del 1929 que les cotes més baixes de la muntanya es van integrar a la ciutat.

Posteriorment, s’han anat desenvolupant diverses actuacions que han anat integrant les cotes superiors a la ciutat. Tot i això, avui encara queden les permanències de l’explotació de la muntanya a partir de diverses pedreres.

La montaña de Montjuïc es otro de los espacios naturales de Barcelona que nos permite ejemplificar la situación territorial y la lógica proyectual que explicamos en este capítulo.

Aunque es un espacio privilegiado, durante muchas décadas la ciudad de Barcelona nunca miró la montaña. No fue hasta la Exposición Internacional del 1929 que las cotas más bajas de la montaña se integraron en la ciudad. Posteriormente, se han ido desarrollando diversas actuaciones que han ido integrando las cotas superiores a la ciudad.

A pesar de ello, hoy aún quedan las permanencias de la explotación de la montaña a partir de diversas canteras.

L’any 2006 es comencen a donar els primers passos per a la redacció del Pla Director de la Muntanya de Montjuïc que té com a objectiu l’ordenació de la muntanya de Montjuïc, situada al sud de la ciutat de Barcelona, entre els barris de Sants i el Poble Sec, la Zona Franca i el port. Es defineix com a “zona especial” amb la denominació de Parc de Montjuïc i hi trobem una part important de grans equipaments, com la Fira de Barcelona o l’anell olímpic, així com importants museus com el Museu d’Art de Catalunya o la Fundació Miró.

Aquest pla director es basava en sis eixos o línies temàtiques principals: cultura, educació, barris, esports, medi ambient i parc central. El document per a les bases d’actuació definia els temes principals: espais lliures i àrees d’interès natural, tractament dels equipaments, tractament d’altres usos, accessibilitat i mobilitat i relació de contacte amb els barris.

Amb relació als espais lliures i àrees d’interès natural, el document establia que l’element vegetal havia de ser dominant, tot i que especificava que la valoració del patrimoni era perfectament compatible

410

El año 2006 se empiezan a dar los primeros pasos para la redacción del Pla Director de la Muntanya de Montjuïc que tiene como objetivo la ordenación de la montaña de Montjuïc, situada al sur de la ciudad de Barcelona, entre los barrios de Sants y el Poble Sec, la Zona Franca y el puerto. Se define como “zona especial” con la denominación de Parc de Montjuïc, donde encontramos una parte importante de grandes equipamientos, como la Fira de Barcelona o el anillo olímpico, así como importantes museos como el Museu d’Art de Catalunya o la Fundació Miró.

Este plan director se basaba en seis ejes o líneas temáticas principales: cultura, educación, barrios, deportes, medio ambiente y parque central. El documento para las bases de actuación definía los temas principales: espacios libres y áreas de interés natural, tratamiento de los equipamientos, tratamiento de otros usos, accesibilidad y movilidad, y relación de contacto con los barrios.

En relación con los espacios libres y áreas de interés natural, el documento establecía que el elemento vegetal tenía que ser dominante, aunque especificaba que la valoración del patrimonio era perfectamente compatible con la identidad de la montaña como parque

Treballs en una de les pedreres de Montjuïc a principis de segle XX. D’aquí es van extreure els materials per construir bona part dels edificis de l’Exposició Internacional de 1929.

Trabajos en una de las canteras de Montjuïc, a principios del siglo XX. De aquí se extrajeron los materiales para construir buena parte de los edificios de la Exposición Internacional de 1929.

Les pedreres de la muntanya de Montjuïc.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes, 2009.

Las canteras de la montaña de Montjuïc.

Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes, 2009.

411

Imatges pàgina següent: projecte del Nou Passeig dels Cims de Montjuïc. Font: Forgas Arquitectes.

Imágenes página siguiente: proyecto del Nuevo Paseo de las Cimas de Montjuïc. Fuente: Forgas Arrquitectos.

amb la identitat de la muntanya com a parc equipat. Entre les principals actuacions proposades, destacava la creació d’una àrea d’interès natural protegit urbanísticament, la recuperació de divuit hectàries d’espais lliures i la permeabilització d’alguns recintes del parc.

Amb relació als equipaments l’objectiu era adaptar i modernitzar els existents, limitant la implantació de nous, tot i que es preveia ubicar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC). També es demanava racionalitzar la implantació de les instal·lacions tècniques, les àrees de pícnic i recreatives i altres punts de servei a l’usuari.

Pel que fa a l’accessibilitat i mobilitat, es fomentava la mobilitat sostenible i preferentment no contaminant, a peu i en bicicleta que es complementés amb una oferta de transport públic eficient i flexible. Les accions directes en aquest sentit eren la creació d’itineraris senyalitzats per a vianants i bicicletes, la limitació del trànsit motoritzat, la reducció d’aparcament i la diversificació del transport públic existent. Finalment, la relació de contacte amb els barris s’abordava a través de la millora en l’accessibilitat al parc i la delimitació i fixació dels espais lliures i equipaments amb una funció de servei més local i directe als barris.

412

equipado. Entre las principales actuaciones propuestas, destacaba la creación de un área de interés natural protegida urbanísticamente, la recuperación de dieciocho hectáreas de espacios libres y la permeabilización de algunos recintos del parque.

En relación con los equipamientos el objetivo era adaptar y modernizar los existentes, limitando la implantación de nuevos, aunque se preveía ubicar el Centre d’Acollida d’Animals de Companyia (CAAC).

También se pedía racionalizar la implantación de las instalaciones técnicas, las áreas de pícnic y recreativas y otros puntos de servicio al usuario.

En cuanto a la accesibilidad y movilidad, se fomentaba la movilidad sostenible y preferentemente no contaminante, peatonal y en bicicleta que se complementase con una oferta de transporte público eficiente y flexible. Las acciones directas en este sentido eran la creación de itinerarios señalizados para peatones y bicicletas, la limitación del tránsito motorizado, la reducción de aparcamiento y la diversificación del transporte público existente. Finalmente, la relación de contacto con los barrios se abordaba mejorando la accesibilidad al parque y con la delimitación y fijación de los espacios libres y equipamientos con una función de servicio más local y directo a los barrios.

Al final de 2010, les bases d’actuació estaven pendents de ser aprovades per l’Ajuntament i el pla director de la muntanya de Montjuïc continuava aparcat. Mentrestant, l’Ajuntament havia posat en marxa paral·lelament un conjunt de projectes urbanístics dirigits a millorar l’accessibilitat, com el Nou Passeig dels Cims de Montjuïc, desenvolupat entre 2004 i 2010.

A final de 2010, las bases de actuación estaban pendientes de ser aprobadas por el Ayuntamiento y el plan director de la montaña de Montjuïc continuaba aparcado.

Mientras, el Ayuntamiento había puesto en marcha paralelamente un conjunto de proyectos urbanísticos dirigidos a mejorar la accesibilidad, como el Nou Passeig dels Cims de Montjuïc, desarrollado entre 2004 y 2010.

Una proposta posterior que es focalitza en la recuperació d’un dels espais de pedrera, concretament, l’àmbit del penya-segat que dóna al mar, i que pretén la seva recuperació com a reserva de natura alhora que cerca la connexió d’aquest àm-

Una propuesta posterior que se focaliza en la recuperación de uno de los espacios de cantera, concretamente, el ámbito del acantilado que da al mar, y que pretende su recuperación como reserva de naturaleza al mismo tiempo que busca la conexión de

413

414

bit amb la resta de la ciutat, és el Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penya-segats de Montjuïc.

este ámbito con el resto de la ciudad, es el Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penya-segats de Montjuïc.

Els terrenys ubicats als peus del penya-segat antigament havien estat una platja del litoral barceloní que va desaparèixer amb la construcció del port de Barcelona i de la Ronda Litoral que voreja la muntanya. Cal destacar els valors dels penya-segats, que a escala local són molt diversos i que, en conjunt, tenen una gran significació en diversos sentits. El projecte pretén recuperar i posar en valor els diferents atributs de la matriu natural d’aquest àmbit mitjançant petites actuacions. Alhora, concep aquest àmbit com un espai didàctic per a la sensibilització, l’educació i recerca científica.

Los terrenos ubicados a los pies del acantilado antiguamente habían sido una playa del litoral barcelonés, que desapareció con la construcción del puerto de Barcelona y de la Ronda Litoral que bordea la montaña. Cabe destacar los valores de los acantilados, que a nivel local son muy diversos y que, en conjunto, tienen una gran significación en varios sentidos. El proyecto pretende recuperar y poner en valor los diferentes atributos de la matriz natural de este ámbito mediante pequeñas actuaciones. Asimismo, concibe este ámbito como un espacio didáctico para la sensibilización, la educación e investigación científica.

Les premisses del projecte de paisatge dels penya-segats de Montjuïc, seran la protecció i revalorització dels penya-segats marins sota la directriu d’un projecte d’interpretació, així com els criteris generals d’intervenció que han de fer compatible i comprensible els valors de protecció amb els valors didàctics i pedagògics d’un àmbit d’interpretació. Podríem dir, per tant, que de manera general existeixen quatre nivells d’intervenció en funció dels valors determinats en cada àrea dels penya-segats (Jornet Llop Pastor, 2009):

Las premisas del proyecto de paisaje de los acantilados de Montjuïc, serán la protección y revalorización de los acantilados marinos bajo la directriz de un proyecto de interpretación, así como los criterios generales de intervención que deben hacer compatible y comprensible los valores de protección con los valores didácticos y pedagógicos de un ámbito de interpretación. Podríamos decir, por tanto, que de manera general existen cuatro niveles de intervención en función de los valores determinados en cada área de los acantilados (Jornet Llop Pastor, 2009):

•

Protecció i no-intervenció: aplicació sobre la major part de la superfície dels penya-segats, en especial a les parets escarpades.

•

Protección y no intervención: aplicación sobre la mayor parte de la superficie de los propios acantilados, en especial en las paredes escarpadas.

•

Intervenció mínima, revalorització: dins l’àmbit dels penya-segats marins hi ha petites àrees planeres on es proposa introduir-hi l’aigua i nova vegetació mediterrània per tal d’augmentar els valors de biodiversitat i afavorir l’increment tant en nombre de parelles com d’espècies d’aus que en els últims anys ha anat minvant.

•

Intervención mínima, revalorización: dentro del ámbito de los acantilados marinos hay pequeñas áreas llanas donde se propone introducir el agua y nueva vegetación mediterránea para aumentar los valores de biodiversidad y favorecer el incremento tanto en número de parejas como de especies de aves que en los últimos años ha ido disminuyendo.

•

Intervenció mitjana, adequació de camins: adequació de camins existents

•

Intervención media, adecuación de caminos: adecuación de caminos exis-

camí del Mar

camí del Far

circuit àrea interpretació

camí fins al Castell camí de la cova del Morrot

com el camí del Far, l’únic camí d’accés rodat per dins l’àmbit dels penya-segats, del qual es proposa millorar la seva urbanització, mantenint el traçat actual. En un segon grau d’intervenció, amb criteris d’urbanització tova i elements naturals, es proposa l’adequació dels corriols existents com el que va del Far fins al castell, o el que surt de la corba de la carretera de Miramar fins a sobre de l’antiga cova del Morrot.

•

Intervenció mitjana, àrea d’interpretació: just al peu dels penya-segats, en l’únic àmbit planer, el que havia ocupat anys enrere la fàbrica Rivière i situat a tocar de l’únic punt d’accés actualment, es proposa la creació d’una àrea d’interpretació dels penya-segats. És precisament l’àrea de menor vàlua quant a flora, fauna i geologia, i en canvi la que disposa de major potencial d’accessibilitat i visibilitat de les parets dels penya-segats. El projecte proposa la implantació d’una nova topografia vegetada com a principal element que ha de millorar la protecció respecte a la Ronda Litoral i el ferrocarril i, al

tentes como el camino del Faro, el único camino de acceso rodado por dentro del ámbito de los acantilados, del que se propone mejorar su urbanización, manteniendo el trazado actual. En un segundo grado de intervención, con criterios de urbanización blanda y elementos naturales, se propone la adecuación de los senderos existentes como el del Faro hasta el castillo, o el que sale de la curva de la carretera de Miramar hasta encima de la antigua cueva del Morrot.

•

Proposta d’accessibilitat i mobilitat del Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penyasegats de Montjuïc.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2009.

Propuesta de accesibilidad y movilidad del Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penyasegats de Montjuïc.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arrquitectes, 2009.

Intervención media, área de interpretación: justo al pie de los acantilados, en el único ámbito llano, el que había ocupado años atrás la fábrica Rivière y situado junto al único punto de acceso actualmente, se propone la creación de un área de interpretación de los acantilados. Es precisamente el área de menor valía en cuanto a flora, fauna y geología, y en cambio la que dispone de mayor potencial de accesibilidad y visibilidad de las paredes de los acantilados. El proyecto propone la implantación de una nueva topografía vegetada como principal elemento que debe mejorar la protección respecto a la Ronda Litoral y el ferroca-

415

416

Matriu d’atributs de l’àmbit. Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penya-segats de Montjuïc. Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2009.

Matriz de atributos del ámbito. Proyecto de Paisaje del ámbito de los Acantilados de Montjuïc.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arrquitectes, 2009.

417

pinedes pins esparsos

jardineria

nidificació aus bassiots prats secs

Projecte de Paisatge de l’àmbit dels Penya-segats de Montjuïc. Superior: secció transversal. Inferior: accions de protecció i potenciació biològica.

Font: Jornet Llop Pastor Arq., 2009.

Proyecto de Paisaje del ámbito de los Acantilados de Montjuïc. Superior: sección transversal.

Inferior: acciones de protección y potenciación biológica. Fuente: Jornet Llop Pastor Arq., 2009.

418

taller de Jaspís seguretat

focams

mateix temps, ha de resoldre l’accés als serveis situats en el soterrani de la Rivière.

•

Intervenció alta, accessibilitat externa: són àrees que es troben fora de l’àmbit propi dels penya-segats i són les que han de resoldre l’accés extern a la reserva de natura (localització de l’aparcament i urbanització de la vialitat rodada i els camins de vianants d’accés a l’àrea d’interpretació).

rril y, al mismo tiempo, ha de resolver el acceso a los servicios situados en el sótano de la Rivière.

•

Intervención alta, accesibilidad externa: son áreas que se encuentran fuera del ámbito propio de los acantilados y son las que deben resolver el acceso externo a la reserva de naturaleza (localización del aparcamiento y urbanización de la vialidad rodada y los caminos peatonales de acceso al área de interpretación).

Minimitzar l’impacte ambiental causat per la generació de residus

Minimizar el impacto ambiental causado por la generación de residuos

La gestió dels residus generats en una regió metropolitana és un altre dels grans reptes plantejats per a l’eficiència territorial. A través del projecte de restauració paisatgística de l’abocador de la Vall d’en Joan, al massís del Garraf, es pot il·lustrar molt clarament els problemes que existeixen actualment amb la gestió dels residus no reciclables.

La gestión de los residuos generados en una región metropolitana es otro de los grandes retos planteados para la eficiencia territorial. A través del proyecto de restauración paisajística del vertedero de la Vall d’en Joan, en el macizo del Garraf, se puede ilustrar muy claramente los problemas que existen actualmente con la gestión de los residuos no reciclables.

La mala situació de l’abocador en una zona càrstica, que va provocar la contaminació de l’aqüífer subterrani i de diverses rieres, va ser un dels motius pels quals es va decidir clausurar l’abocador. L’abocador de la Vall d’en Joan es va inaugurar l’any 1974 en una vall del massís calcari del Garraf, dins del parc natural del mateix nom. L’ompliment del dipòsit va començar per la zona inferior. Es va eliminar la vegetació arbustiva i arbòria, es va fer una impermeabilització amb argiles, es va col·locar un drenatge per als lixiviats i es va començar la superposició de capes d’escombraries alternades amb capes de terra fines. A mesura que s’anava omplint el fons de la vall s’ampliava la impermeabilització del vas.

Actualment la zona emplenada ocupa 70 ha i l’espessor dels residus supera els 80 m en alguns punts (Galí, 2004).

La mala situación del vertedero en una zona kárstica, que provocó la contaminación del acuífero subterráneo y de varias ramblas, fue uno de los motivos por los que se decidió clausurar el vertedero. El vertedero de la Vall d’en Joan se inauguró en 1974 en un valle del macizo calcáreo del Garraf, dentro del parque natural del mismo nombre. El llenado del depósito comenzó por la zona inferior. Se eliminó la vegetación arbustiva y arbórea, se hizo una impermeabilización con arcillas, se colocó un drenaje para los lixiviados y se comenzó la superposición de capas de basura alternadas con capas de tierra finas. A medida que se iba llenando el fondo del valle se ampliaba la impermeabilización del vaso. Actualmente la zona rellenada ocupa 70 ha y el espesor de los residuos supera los 80 m en algunos puntos (Galí, 2004).

L’objectiu principal del projecte era segellar el dipòsit d’escombraries situat a la Vall d’en Joan, on durant molts anys es va anar dipositant bona part de les escombraries de Barcelona. Per resoldre els complexos problemes tècnics que existien es van plantejar actuacions com: creació d’una planta de tractament de lixiviats i d’una planta energètica de biogàs i mesures per la inestabilitat del terreny.

El objetivo principal del proyecto era sellar el depósito de basura situado en la Vall d’en Joan, donde durante muchos años se fue depositando buena parte de la basura de Barcelona. Para resolver los complejos problemas técnicos que existían se plantearon actuaciones como: creación de una planta de tratamiento de lixiviados y de una planta energética de biogás y medidas para la inestabilidad del terreno.

El projecte es desenvolupa a través de dics i plataformes per a la clausura i segellat.

Sobre aquesta estructura es creen, per a la seva integració paisatgística, terrasses agrícoles amb bancals arbrats i camps cultivats. La formalització de les diverses

El proyecto se desarrolla a través de diques y plataformas para la clausura y sellado. Sobre esta estructura se crean, para su integración paisajística, terrazas agrícolas con bancales arbolados y campos cultivados.

La formalización de las diversas terrazas,

419

L’abocador del Garraf, encara en ús, abans de la intervenció de restauració paisatgística.

Imatge: José Hevia. Font: Galí, 2004.

El vertedero del Garraf, aún en uso, antes de la intervención de restauración paisajística. Imagen: José Hevia. Fuente: Galí, 2004.

420

terrasses, permet establir un sender que recorre tot l’espai, creuant els diferents camps i pujant a través dels diversos bancals. Aquest sender, que permet visitar el lloc i connecta a la part superior amb un itinerari paisatgístic del Parc Natural del Garraf, ha convertit aquest lloc en una porta d’entrada al parc atesa la seva proximitat a la conurbació central de Barcelona, i permet al mateix temps el pas dels vehicles de manteniment.

permite establecer un sendero que recorre todo el espacio, cruzando los distintos campos y subiendo a través de los diversos bancales. Este sendero, que permite visitar el lugar y conecta en su parte superior con un itinerario paisajístico del Parque Natural del Garraf, ha convertido este lugar en una puerta de entrada al parque dada su proximidad a la conurbación central de Barcelona, permitiendo al mismo tiempo, el paso de los vehículos de mantenimiento.

El projecte de restauració tracta d’aconseguir la integració del dipòsit en l’àmbit del parc natural del Garraf, utilitzant el recurs dels mosaics agroforestals pròxims i potenciant el desenvolupament dels nous ecosistemes establerts. El procés d’implantació de la vegetació es realitza a partir d’espècies autòctones molt resistents, de poques necessitats hídriques i adaptades al medi. La plantació s’organitza en estructures vegetals vinculades a la forma topogràfica de les terrasses —camps, talussos, drenatges i camins— utilitzant cultius de lleguminoses autòctones, diverses espècies arbòries i arbustives i espècies pròpies de la màquia

El proyecto de restauración trata de conseguir la integración del depósito en el ámbito del parque natural del Garraf, utilizando el recurso de los mosaicos agroforestales próximos y potenciando el desarrollo de los nuevos ecosistemas establecidos. El proceso de implantación de la vegetación se realiza a partir de especies autóctonas muy resistentes, de pocas necesidades hídricas y adaptadas al medio. La plantación se organiza en estructuras vegetales vinculadas a la forma topográfica de las terrazas –campos, taludes, drenajes y caminos— utilizando cultivos de leguminosas autóctonas, diversas especies arbóreas y arbustivas y especies propias de la maquia mediterrá-

mediterrània. Tot i que les espècies arbustives utilitzades en els talussos es combinen amb espècies aromàtiques, l’olor de l’abocador original no ha desaparegut totalment, però es redueix cada any. A les terrasses es cultiva espècies lleguminoses amb l’objectiu de millorar la qualitat del terreny que cobreix l’abocador com a primer pas per generar un bosc.

nea. A pesar de que las especies arbustivas utilizadas en los taludes se combinan con especies aromáticas, el olor del vertedero original no ha desaparecido totalmente, sin embargo se reduce cada año. En las terrazas se cultiva especies leguminosas con el objetivo de mejorar la calidad del terreno que cubre el vertedero como primer paso para generar un bosque.

Els diversos sistemes de drenatge establerts en les successives terrasses agrícoles, permeten conduir les aigües de pluja cap als dipòsits de reserva, que permetran efectuar regs en les èpoques estivals.

Los diversos sistemas de drenaje establecidos en las sucesivas terrazas agrícolas, permiten conducir las aguas de lluvia hacia los depósitos de reserva, que permitirán efectuar riegos en las épocas estivales.

L’ordre geomètric establert permet compatibilitzar la imatge agrícola buscada amb la implantació de sistemes tècnics, com el vinculat a l’extracció del biogàs generat en les capes d’abocament. L’objectiu final del projecte no és tornar la vall al seu estat original, ja que això és impossible, la meta és un nou paisatge natural que sigui capaç de conviure i tregui el millor del parc natural circumdant i de les tones d’escombraries que hi ha a sota.

El orden geométrico establecido permite compatibilizar la imagen agrícola buscada con la implantación de sistemas técnicos, como el vinculado a la extracción del biogás generado en las capas de vertido. El objetivo final del proyecto no es devolver al valle a su estado original, ya que esto es imposible, la meta es un nuevo paisaje natural que sea capaz de convivir y saque lo mejor del parque natural circundante y de las toneladas de basura que se sitúan bajo él.

Vista del projecte de restauració paisatgística de l’abocador de la Vall d’en Joan, al massís del Garraf. Imatge: Jordi Surroca. Font: Batlle i Roig.

Vista del proyecto de restauración paisajística del vertedero de la Vall d’en Joan, en el macizo del Garraf. Imagen: Jordi Surroca. Fuente: Batlle i Roig.

421

Vistes del projecte de restauració paisatgística de l’abocador de la Vall d’en Joan, al massís del Garraf. Imatges: Jordi Surroca. Font: Batlle i Roig.

Vistas del proyecto de restauración paisajística del vertedero de la Vall d’en Joan, en el macizo del Garraf. Imágenes: Jordi Surroca. Fuente: Batlle i Roig.

422

Un altre dels projectes que mostra els grans problemes mediambientals que comporta la generació de residus no reutilitzables és el projecte de restauració de la Vallençana, una antiga pedrera clausurada l’any 2004, situada a la carretera que connecta Badalona amb Montcada i Reixac, de la qual s’havia extret 4,5 milions de m3 de terres, pedra i sorra des de l’any 1994. El tancament de la pedrera permetia la rehabilitació i restauració de la muntanya i la seva integració en l’espai natural de la serra de Marina.

Otro de los proyectos que muestra los grandes problemas medioambientales que comporta la generación de residuos no reutilizables es el proyecto de restauración de la Vallençana, una antigua cantera clausurada en el año 2004, ubicada en la carretera que conecta Badalona con Montcada i Reixac, de la que se había extraído 4,5 millones de m3 de tierras, piedra y arena desde el año 1994. El cierre de la cantera permitía la rehabilitación y restauración de la montaña y su integración en el espacio natural de la sierra de Marina.

El projecte de restauració tenia com a objectius generals recobrar el perfil de la muntanya utilitzant el propi procés constructiu del monodipòsit amb material inert resultant dels residus de la construcció; la integració de la xarxa de recorreguts de la serra de Marina; deixar aflorar alguns talls de la muntanya; preservar els espais naturals, basses i afloraments d’aigua i camins d’interès; garantir la revegetació de l’espai mitjançant la plantació d’espècies pròpies de l’entorn i afavorir

El proyecto de restauración tenía como objetivos generales recobrar el perfil de la montaña utilizando el propio proceso constructivo del monodepósito con material inerte resultante de los residuos de la construcción; la integración de la red de recorridos de la sierra de Marina; dejar aflorar algunos cortes de la montaña; preservar los espacios naturales, balsas y afloramientos de agua y caminos de interés; garantizar la revegetación del espacio mediante la plantación de especies propias del entorno

Pedrera de la Vallençana, a la serralada de Marina. Imatge: Sorenike, 2015. Font: Wikimedia Commons.

Cantera de la Vallençana, en la sierra de Marina. Imagen: Sorenike, 2015. Fuente: Wikimedia Commons.

423

424

els processos naturals de la successió vegetal; potenciar la diversitat d’hàbitats i la seva connectivitat amb els ecosistemes de la serra de Marina; recollir les aigües de drenatge superficial de la conca en una bassa de laminació que garanteixi uns nivells de qualitat òptims, per després abocar als torrents.

y favorecer los procesos naturales de la sucesión vegetal; potenciar la diversidad de hábitats y su conectividad con los ecosistemas de la sierra de Marina; recoger las aguas de drenaje superficial de la cuenca en una balsa de laminación que garantice unos niveles de calidad óptimos, para después verterlas a los torrentes.

Durant el període 2000-2004 conviuen les dues activitats: extracció i emplenat, i l’any 2001, quan ja s’havia emplenat el 30 % del volum perforat, es va denunciar que l’operació no s’estava fent de manera correcta i que restes de resines i pintures podien arribar a contaminar l’aqüífer de la Vallençana.

Durante el periodo 2000-2004 conviven las dos actividades: extracción y relleno, y en el año 2001, cuando ya se había rellenado el 30% del volumen perforado, se denunció que la operación no se estaba haciendo de manera correcta y que restos de resinas y pinturas podían llegar a contaminar el acuífero de la Vallençana.

L’any 2005, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) posa en marxa una prova pilot, que ha d’integrar al projecte de restauració, per determinar si la pedrera es podia omplir en un àmbit determinat prèviament preparat i segellat, amb materials no reciclables dels Ecoparcs. La idea era que durant un any s’emplenés la pedrera amb 84.000 tones de materials no reciclables procedents de la planta de tractament de residus dels Ecoparcs de Montcada i Reixac i de Sant Adrià de Besòs, de les quals surten grans paquets premsats i envasats, de materials que no s’han pogut reciclar ni tractar i que se sotmeten a un tractament per reduir la fermentació de la matèria orgànica que puguin contenir.

En el año 2005, el Consell de Direcció de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) pone en marcha una prueba piloto, que debe integrar al proyecto de restauración, para determinar si la cantera se podía rellenar en un ámbito determinado previamente preparado y sellado, con materiales no reciclables de los Ecoparques. La idea era que durante un año se rellenase la cantera con 84.000 toneladas de materiales no reciclables procedentes de la planta de tratamiento de residuos de los Ecoparques de Montcada i Reixac y de Sant Adrià de Besòs, de las que salen grandes paquetes prensados y envasados, de materiales que no se han podido reciclar ni tratar y que se someten a un tratamiento para reducir la fermentación de la materia orgánica que puedan contener.

La prova pilot tenia com a objectiu comprovar que el sistema previst no comportava problemes de lixiviació ni de gasos.

L’ARC confiava a utilitzar aquests espais i així poder clausurar definitivament l’abocador del Garraf. D’acord amb els grups d’ecologistes, la prova amagava la voluntat de la Generalitat d’ubicar a Badalona un nou abocador per 4M de tones de residus que sortirien dels Ecoparcs, i apuntaven que aquest sistema no incentivava la reducció dels residus generats, continuava sense promoure la recollida selectiva i, a més, no es podia assegurar

La prueba piloto tenía como objetivo comprobar que el sistema previsto no comportaba problemas de lixiviación ni de gases. La ARC confiaba en utilizar estos espacios y así poder clausurar definitivamente el vertedero del Garraf. De acuerdo con los grupos de ecologistas, la prueba escondía la voluntad de la Generalitat de ubicar en Badalona un nuevo vertedero para 4M de toneladas de residuos que saldrían de los Ecoparques, y apuntaban que este sistema no incentivaba la reducción de los residuos generados, continuaba sin promover la recogida selectiva y además, no se podía asegurar que a largo

Imatges del projecte.

Superior: estat inicial de la pedrera. Centrals i inferior: itineraris i camins.

Imatges: Imma Jansana i Lourdes Jansana. Font: Jansana, De la Villa i De Paauw Arquitectes.

Imรกgenes del proyecto.

Superior: estado inicial de la cantera. Centrales e inferior: itinerarios y caminos. Imรกgenes: Imma Jansana i Lourdes Jansana. Fuente: Jansana, De la Villa y De Paauw Arquitectos.

425

426

que les bales a llarg termini no segreguessin gasos contaminants i lixiviacions.

plazo las balas no segregasen gases contaminantes y lixiviaciones.

L’any 2010 es va concloure que aquest procediment seria vàlid per a restauració de pedreres un cop s’hagi acabat l’activitat d’explotació mineral, ja que la fracció orgànica es degrada en pocs mesos i les filtracions de líquids —que s’acumulin pertinentment en un abocador per a ser retirats posteriorment— són menors que les que es generarien en un dipòsit convencional de residus municipals. No obstant això, l’estudi matisa que l’ús dels materials no reciclables no és vàlid per omplir pedreres que estiguin en espais protegits com és el cas d’aquesta pedrera.

En el año 2010 se concluyó que este procedimiento sería válido para restauración de canteras una vez se haya acabado la actividad de explotación mineral, ya que la fracción orgánica se degrada en pocos meses y las filtraciones de líquidos —que se acumulen pertinentemente en un vertedero para ser retirados posteriormente— son menores que las que se generarían en un depósito convencional de residuos municipales. Sin embargo, el estudio matiza que el uso de los materiales no reciclables no es válido para rellenar canteras que estén en espacios protegidos como es el caso de esta cantera.

L’optimització dels cicles metabòlics mitjançant la revalorització de les infraestructures latents

La optimización de los ciclos metabólicos mediante la revalorización de las infraestructuras latentes

L’última estratègia per aquesta lògica pretén posar de manifest que la recuperació de les àrees naturals degradades no passa només per retornar-los la qualitat.

Els efectes sobre aquestes àrees i la pèrdua de les seves funcions ecològiques i naturals es deuen a l’acció de l’home, a com ens situem en el territori però també de quina manera ens hi relacionem. En el primer volum hem parlat de la ciutat orgànica, amb un metabolisme social no degradador del medi (vegeu pàgina 42), i de la necessitat de recuperar aquesta relació en equilibri entre l’acció antròpica i l’entorn natural.

La última estrategia para esta lógica pretende poner de manifiesto que la recuperación de las áreas naturales degradadas no pasa solo por devolverles la calidad. Los efectos sobre estas áreas y la pérdida de sus funciones ecológicas y naturales se deben a la acción del hombre, a cómo nos situamos en el territorio pero también de qué manera nos relacionamos con él. En el primer volumen hemos hablado de la ciudad orgánica, con un metabolismo social no degradador del medio (ver página 42), y de la necesidad de recuperar esta relación en equilibrio entre la acción antrópica y el entorno natural.

En termes generals, principalment aquesta qüestió passa per optimitzar els cicles metabòlics actuals, produint energia a partir de fonts renovables però també reduint-ne el consum; optimitzant el cicle de l’aigua evitant la contaminació de les aigües siguin superficials o subterrànies; reciclant i reutilitzant els residus que produïm, reduint i optimitzant el consum de recursos, etc. Així, aquesta degradació ambiental i dels espais naturals no és no-

En términos generales, principalmente esta cuestión pasa por optimizar los ciclos metabólicos actuales, produciendo energía a partir de fuentes renovables pero también reduciendo su consumo; optimizando el ciclo del agua evitando la contaminación de las aguas sean superficiales o subterráneas; reciclando y reutilizando los residuos que producimos, reduciendo y optimizando el consumo de recursos, etc. Así, esta degradación ambiental y de los espacios natu-

més conseqüència de la nostra intervenció física sobre l’espai sinó, evidentment, també és conseqüència de l’impacte ambiental que provoquem com a societat.

rales no es solo consecuencia de nuestra intervención física sobre el espacio sino, evidentemente, también es consecuencia del impacto ambiental que provocamos como sociedad.

En aquest sentit, destacarem alguns projectes que a partir d’operacions passives o que a partir de reconèixer els valors latents del territori i amb una mínima intervenció, aconsegueixen importants resultats en aquest sentit, també en termes d’una visió integrada del territori des de la seva dimensió física i també funcional (fluxos i dinàmiques).

En este sentido, destacaremos algunos proyectos que a partir de operaciones pasivas o que a partir de reconocer los valores latentes del territorio y con una mínima intervención, logran importantes resultados en este sentido, también en términos de una visión integrada del territorio desde su dimensión física y también funcional (flujos y dinámicas).

Un primer projecte que presentem és el Pla Estratègic Rubí Brilla, una proposta de l’Ajuntament de Rubí per optimitzar el consum d’energia del municipi a partir de millorar l’eficiència en el consum i la producció d’energia. Diem que és una intervenció passiva perquè a partir de la gestió municipal, amb les diferents accions empreses des de 2011 s’ha aconseguit un important estalvi energètic que es tradueix en un estalvi econòmic d’1,8 M d’euros.

Un primer proyecto que presentamos es el Pla Estratègic Rubí Brilla, una propuesta del Ayuntamiento de Rubí para optimizar el consumo de energía del municipio a partir de mejorar la eficiencia en el consumo y la producción. de energía. Decimos que es una intervención pasiva porque a partir de la gestión municipal, con las diferentes acciones emprendidas desde 2011 se ha conseguido un importante ahorro energético que se traduce en un ahorro económico de 1,8 M de euros.

Segons la informació extreta del Dossier Rubí Brilla (2015), la dada de referència, de la qual es parteix per a enfocar els esforços en reduir l’emissió de gasos, és una estimació per a la generació de CO2 mitjana de la ciutat en 431.218 t /any.

Aquesta contaminació és conseqüència d’un consum energètic mitjà de 1.457.193 MWh/any (vegeu Taula 1). El consum energètic de gas canalitzat i d’energia elèctrica del 2005 al 2012 i les emissions associades presenta la següent evolució pel periode 2005 a 2012 (vegeu Taula 2).

D’entre totes aquestes dades, el fet que més destaca és que a partir del 2007 es redueix el consum energètic de forma important a causa de la crisi. Un altre aspecte rellevant és que el consum industrial és superior al consum del terciari i domèstic sumats, fet que deriva de la gran potència industrial de la ciutat.

Según la información extraída del Dossier Rubí Brilla (2015), el dato de referencia, de la que se parte para enfocar los esfuerzos en reducir la emisión de gases, es una estimación para la generación de CO2 promedio de la ciudad en 431.218 t / año. Esta contaminación es consecuencia de un consumo energético medio de 1.457.193 MWh / año (ver Tabla 1). El consumo energético de gas canalizado y de energía eléctrica de 2005 a 2012 y las emisiones asociadas presenta la siguiente evolución para el periodo 2005 a 2012 (ver Tabla 2). De entre todos estos datos, el hecho que más destaca es que a partir de 2007 se reduce el consumo energético de forma importante debido a la crisis. Otro aspecto relevante es que el consumo industrial es superior al consumo del terciario y doméstico sumados, lo que deriva de la gran potencia industrial de la ciudad.

427

428

2003 2004 2005

Tabla 1. Consumos energéticos y emisiones de GEH por fuente y por año durante el periodo 2003-2006 (MWh y tCO2eq) (Rubí Brilla, 2015). Fuente datos: PAES de Rubí, 2010.

2006

Taula 1. Consums energètics i emissions de GEH per font i per any (MWh i tCO2eq) durant el període 2003-2006 (Rubí Brilla, 2015). Font dades: PAES de Rubí, 2010.

Electricitat

CL

GN

GLP

Total

Consum

456.830,21

589.128,81

372.818,80

23.416,20

1.442.194,03

GEH

184.102,58

150.306,93

69.303,78

5.473,42

409.186,71

Consum

474.009,86

577.428,23

379.849,04

23.203,16

1.454.490,30

GEH

197.662,11

146.732,03

70.610,64

5.423,62

420.428,40

Consum

492.896,77

585.263,27

391.634,00

22.340,55

1.492.134,59

GEH

237.083,35

149.273,50

72.801,36

5.221,99

464.380,19

Consum

496.437,18

571.484,50

352.825,00

19.208,18

1.439.954,87

GEH

215.453,74

145.344,80

65.587,10

4.489,82

430.875,45

Rubí és una de les tres ciutats més industrials de Catalunya, tant en superfície industrial com en percentatge d’aquest sector sobre el conjunt de la resta de sectors. És per això que el Pla Estratègic Rubí Brilla té aquest sector com un dels seus àmbits d’actuació principals tot i que inclou també els sectors administratiu, residencial i comercial (Rubí Brilla, 2015).

Rubí está entre las tres ciudades más industriales de Cataluña, tanto en superficie industrial como en porcentaje de este sector sobre el conjunto del resto de sectores.

Es por ello que el Pla Estratègic Rubí Brilla tiene este sector como uno de sus ámbitos de actuación principales aunque incluye también los sectores administrativo, residencial y comercial (Rubí Brilla, 2015).

Per cadascun dels sectors el pla defineix diferents accions (vegeu Taula 3): el Pla d’Acció per a l’Energia Sostenible (PAES) dins l’àmbit de l’Administració Pública, i accions específiques als àmbits d’Indústria, Comerç i Domèstic.

Para cada uno de los sectores el plan define diferentes acciones (ver Tabla 3): el Plan de Acción para la Energía Sostenible (PAES) en el ámbito de la Administración Pública, y acciones específicas en los ámbitos de Industria, Comercio y Doméstico.

De les múltiples accions desenvolupades4 en destacarem tres:

De las múltiples acciones desarrolladas4 destacaremos tres:

El Projecte 50/50 a les escoles i centres esportius, és un projecte d’estalvi energètic per les escoles de primària que s’ha aplicat durant els cursos 2012-2013 i 2013-2014. Per dur-lo a terme es va crear un equip energètic a cada centre educatiu format per un representant del servei d’Educació del consistori, professors, alumnes, membres de l’AMPA, personal de menjador i del servei de neteja i el conserge de l’escola. Aquest equip de treball compta amb l’assessorament dels tècnics del projecte Rubí Brilla els quals realitzen reunions conjuntes per assignar tasques així com fer el seguiment del projecte i calcula els estalvis aconseguits a través

El proyecto 50/50 en las escuelas y centros deportivos, es un proyecto de ahorro energético para las escuelas de primaria que se ha aplicado durante los cursos 2012-2013 y 2013-2014. Para llevarlo a cabo se creó un equipo energético en cada centro educativo formado por un representante del servicio de Educación del consistorio, profesores, alumnos, miembros del AMPA, personal de comedor y del servicio de limpieza y el conserje de la escuela. Este equipo de trabajo cuenta con el asesoramiento de los técnicos del proyecto Rubí Brilla que realizan reuniones conjuntas para asignar tareas así como realizar seguimiento del proyecto y calcula los ahorros conseguidos a través de archi-

Consum Energètic EE + GC de tots els sectors al municipi de Rubí Consum*

2005

2006

2007

2008

2009

2010

2011

2012

Gas canalitzat

391.634.970 352.825.424 333.797.494 333.906.262

294.491.859 302.725.419 284.996.207 303.970.957

Energia elèct.

497.772.358 499.582.812 509.708.410 478.595.926

451.666.621 458.965.699 463.520.871 449.053.555

Total energia

889.407.328 852.408.236 843.505.904 812.502.188

746.158.480 761.691.118 748.517.078 753.024.512

kW/any habit.

13.060

12.176

11.966

11.296

Total emis. CO2 400.233.298 383.583.706 379.577.657 365.625.985

10.223

10.350

10.118

10.110

335.771.316 342.761.003 336.832.685 338.861.030

*Per al consum de Gas Natural (GC): sectors industrial, domèstic i comercial. Per al consum d’Energia Elèctrica (EE): sectors primari, energètic, industrial, construcció i obres públiques, terciari + trasport i usos domèstics.

d’arxius de control del consum elèctric, gas/gasoil i aigua.

vos de control del consumo eléctrico, gas / gasóleo y agua.

Els col·legis van regular la calefacció per optimitzar els horaris d’encesa i apagada dels equips, van fer un control de l’aigua per detectar possibles fuites i poder actuar per evitar-les i van eliminar punts de llum no necessaris, entre d’altres. Gràcies a la participació en aquest projecte les escoles de Rubí van assolir un estalvi que es va traduir en 57.000 € durant el curs 20122013 i en 93.000 € pel curs 2013-2014.

Los colegios regularon la calefacción para optimizar los horarios de encendido y apagado de los equipos, hicieron un control del agua para detectar posibles fugas y poder actuar para evitarlas y eliminaron puntos de luz no necesarios, entre otros. Gracias a la participación en este proyecto las escuelas de Rubí lograron un ahorro que se tradujo en 57.000 € durante el curso 2012-2013 y en 93.000 € para el curso 2013-2014.

Atès l’èxit de la iniciativa a les escoles, amb estalvis superiors al 10 % el primer any i superiors al 20 % el segon, el 2014 es dóna un pas més enllà i es decideix aplicar la metodologia 50/50 als equipaments esportius municipals i les entitats que els gestionen.

Dado el éxito de la iniciativa en las escuelas, con ahorros superiores al 10% el primer año y superiores al 20% en el segundo, en 2014 se da un paso más allá y se decide aplicar la metodología 50/50 a los equipamientos deportivos municipales y las entidades que los gestionan.

La col·laboració estratègica entre l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) i Rubí Brilla ha permès desenvolupar conjuntament noves metodologies i procediments per a diagnosticar les ciutats, fer-les més sostenibles en general i més eficients energèticament en particular. És en aquest marc que ja s’han fet dos projectes de diagnosis energètiques dels polígons industrials i s’estan estudiant dos projectes mes:

La colaboración estratégica entre el Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) y Rubí Brilla ha permitido desarrollar conjuntamente nuevas metodologías y procedimientos para diagnosticar las ciudades, hacerlas más sostenibles en general y más eficientes energéticamente en particular. Es en este marco que ya se han hecho dos proyectos de diagnosis energéticas de los polígonos industriales y se están estudiando dos proyectos más:

•

•

Detecció de les fugues tèrmiques i l’eficiència energètica de les naus.

Taula 2. Evolució del consum energètic de gas canalitzat i energia elèctrica del 2005 al 2012 (Rubí Brilla, 2015). Font dades: ICAEN. Tabla 2. Evolución del consumo energético de gas canalizado y de energía eléctrica del 2005 al 2012 (Rubí Brilla, 2015). Fuente datos: ICAEN.

Detección de las fugas térmicas y la eficiencia energética de las naves.

429

Accions Rubí Brilla PAES

INDÚSTRIA

COMERÇ

Eficiència energètica i energies renovables en l’àmbit de l’administració pública

Acord amb l’ICGC (desenvolupament de visors sobre eficiència energètica).

Sensibilització ciutadana en la reducció del consum d’energia

Reunions amb empreses de Rubí per intercanviar casos d’èxit sobre eficiència energètica i energies renovales.

Promoure el comerç sostenible a partir de: Auditories d’energia.

Llista de bones pràctiques en el comerç.

Promoure l’energia neta com un valor afegir al negoci.

Creació de la marca “Comerç Sostenible”.

Integrar l’eficiència energètica i les energies renovables en les escoles

Acord entre l’Ajuntament de Rubí i la Universitat Politècnica de Catalunya (desenvolupament del model Triple Hèlix).

Smart PAE: gestió intel·ligent energia, telecos i seguretat.

Tabla 3. Resumen de las Acciones del Plan Estratégico Rubí Brilla.

Fuente: Rubí Brilla, 2015.

•

Càlcul del potencial fotovoltaic de cinc polígons industrials de Rubí.

Combinant les dades capturades pel sensor TASI i el sensor LIDAR, s’ha calculat el potencial fotovoltaic per a cada teulada de les naus de cinc polígons industrials, de manera que s’especifica, per a cada nau, els metres quadrats de sostre aprofitable, el cost d’inversió de posar-hi plaques solars, l’electricitat potencialment produïble en un any per aquestes i el temps d’amortització. També s’informa del CO2 estalviat.

D’aquestes dues últimes accions per la diagnosi del sector industrial en termes d’eficiència energètica en destaquem

430

Projecte pilot dirigit a una mostra representativa de famílies.

Auditories d’energia domèstiques.

Estudi GIS: Mapa energètic de Rubí.

Ajuda a les famílies que pateixen situacions de pobresa energètica.

Formació en Eficiència Energètica i Energies Renovables a través de l’Administració Pública.

Per a dur a terme aquesta anàlisi de l’eficiència energètica, s’han dissenyat les següents línies de treball: • Cobertes i materials: anàlisi de les possibilitats d’identificar els tipus de materials de les cobertes de la zona industrial.

• Comportament radiatiu: avaluació del comportament tèrmic de les naus industrials de Rubí per determinar-ne les condicions tèrmiques d’aïllament i, en conseqüència, aplicar les polítiques pertinents.

Taula 3. Resum de les Accions del Pla Estratègic Rubí Brilla. Font: Rubí Brilla, 2015.

DOMÈSTIC

Para llevar a cabo este análisis de la eficiencia energética, se han diseñado las siguientes líneas de trabajo: • Cubiertas y materiales: análisis de las posibilidades de identificar los tipos de materiales de las cubiertas de la zona industrial.

• Comportamiento radiativo: evaluación del comportamiento térmico de las naves industriales de Rubí para determinar las condiciones térmicas de aislamiento y, en consecuencia, aplicar las políticas pertinentes.

•

Cálculo del potencial fotovoltaico de cinco polígonos industriales de Rubí.

Combinando los datos capturados por el sensor TASI y el sensor LIDAR, se ha calculado el potencial fotovoltaico para cada tejado de las naves de cinco polígonos industriales, por lo que se especifica, para cada nave, los metros cuadrados de techo aprovechable, el coste de inversión de poner placas solares, la electricidad potencialmente producible en un año por estas y el tiempo de amortización. También se informa del CO2 ahorrado.

De estas dos últimas acciones para el diagnóstico del sector industrial en términos de eficiencia energética destacamos también

Eficiència Energètica Alta Eficiencia Energética Alta

Eficiència Energètica Mitjana Eficiencia Energética Media

Eficiència Energètica Baixa Eficiencia Energética Baja

també la relació amb la gestió de dades i l’ús de visors i visualitzadors urbans per la millora de l’eficiència territorial i la gestió urbana (vegeu capítol 1.3). Aquest és un bon exemple pràctic de com la disposició de dades, el seu coneixement i el fet de disposar-les en obert en dos visors5 en línia permet una gestió més eficient de la ciutat evidenciant els principals espais d’oportunitat on es pot intervenir en pro de millorar, en aquest cas específic, l’eficiència energètica.

la relación con la gestión de datos y el uso de visores y visualizadores urbanos para la mejora de la eficiencia territorial y la gestión urbana ( ver capítulo 1.3). Este es un buen ejemplo práctico de cómo la disposición de datos, su conocimiento y el hecho de disponerlos en abierto en dos visores5 en línea permite una gestión más eficiente de la ciudad evidenciando los principales espacios de oportunidad donde se puede intervenir en pro de mejorar, en este caso específico, la eficiencia energética.

La tercera intervenció que destaquem del projecte Rubí Brilla és l’acció Energia per a tothom? (2013-2014) que aborda el problema de la pobresa energètica. Per fer-ho, es crea un grup de treball format per serveis socials, alumnes de la UPC i membres de l’equip Rubí Brilla que fa la selecció de famílies segons el nivell d’ingressos i si hi ha persones a càrrec (principalment amb nens i gent gran). Posteriorment, es desenvolupen visites personalitzades per fer una auditoria energètica i conèixer la situació personal i de l’habitatge per fer-ne un informe individual amb resultats sobre la distribució del consum a cada llar i les mesures per reduir consum elèctric, d’aigua i calefacció (bo social, aïllaments, etc.).

D’aquesta manera es pot definir quines mesures d’estalvi i petites inversions cal emprendre.

La tercera intervención que destacamos del proyecto Rubí Brilla es la acción Energia per a tothom? (2013-2014) que aborda el problema de la pobreza energética. Para ello, se crea un grupo de trabajo formado por servicios sociales, alumnos de la UPC y miembros del equipo Rubí Brilla que hace la selección de familias según el nivel de ingresos y si hay personas a cargo (principalmente con niños y ancianos). Posteriormente, se desarrollan visitas personalizadas para hacer una auditoría energética y conocer la situación personal y de la vivienda para hacer un informe individual con resultados sobre la distribución del consumo en cada hogar y las medidas para reducir consumo eléctrico, de agua y calefacción (bono social, aislamientos, etc.). De esta manera se puede definir qué medidas de ahorro y pequeñas inversiones hay que emprender.

Polígons industrials Polígonos industriales Captures de pantalla del Visor ”Eficiència energètica de les cobertes de naus industrials de Rubí”. Enllaç: <www. tinyurl.com/GradientTermic>.

Capturas de pantalla del Visor “Eficiencia Energética de las cubiertas de las naves industriales de Rubí”.

Enlace: <www.tinyurl. com/GradientTermic>.

431

Captures de pantalla del Visor del “Potencial d’aprofitament solar”.

Enllaç: <www.tinyurl. com/PotencialFotovoltaic>. En la imatge superior podem veure la idoneïtat fotovoltaica de les cobertes industrials de l’àrea, mentres que en la imatge inferior podem veure la idoneïtat termosolar de les mateixes cobertes i naus industrials. Amb el gràfic de l’esquerra, l’eina permet obtenir informació de la capacitat i el cost de la instal·lació, així com de la recuperació de la inversió per teulada o grup de teulades. Font: Rubí Brilla i ICGC. Capturas de pantalla del Visor del “Potencial de aprovechamiento solar”. Enlace: <www. tinyurl.com/PotencialFotovoltaic>. En la imagen superior podemos ver la idoneidad fotovoltaica de las cubiertas industriales del área, mientras que en la imagen inferior podemos ver la idoneidad termosolar de las mismas cubiertas y naves industriales.

Con el gráfico de la izquierda, la herramienta permite obtener información de la capacidad y el coste de la instalación, así como de la recuperación de la inversión para tejado o grupo de tejados. Fuente: Rubí Brilla e ICGC.

432

En general, l’èxit d’aquest pla estratègic rau en el fet que tot i que està promogut des de l’administració pública (que és qui emprèn les principals accions) en tot el procés s’involucra la ciutadania en diferents situacions. Per exemple, en el Projecte 50/50, els alumnes, professors i pares i mares vinculats a les escoles van participar activament del projecte, de manera que, a part de rebre’n el benefici final amb l’estalvi energètic i econòmic aconseguit, pedagògicament parlant van prendre consciència de quina manera s’estava consumint l’energia en els centres. El mateix succeeix amb els centres esportius, el sector comerç o els veïns i veïnes que a títol individual i des del sector domèstic van rebre formació sobre com aconseguir un major estalvi energètic.

En general, el éxito de este plan estratégico radica en el hecho de que aunque está promovido desde la administración pública (que es quien emprende las principales acciones) en todo el proceso se involucra a la ciudadanía en diferentes situaciones. Por ejemplo, en el Proyecto 50/50, los alumnos, profesores y padres y madres vinculados a las escuelas participaron activamente del proyecto, por lo que, aparte de recibir el beneficio final con el ahorro energético y económico conseguido, pedagógicamente hablando tomaron conciencia de qué manera se estaba consumiendo la energía en los centros. Lo mismo sucede con los centros deportivos, el sector comercio o los vecinos y vecinas que a título individual y desde el sector doméstico recibieron formación sobre cómo conseguir un mayor ahorro energético.

Així, aquesta aproximació a l’optimització del cicle energètic, com hem vist que passa també amb la resta de cicles metabòlics, cal fer-la des d’un punt de vista integral, involucrant la ciutadania, considerant les múltiples escales i temporalitats del procés de transformació.

Así, esta aproximación a la optimización del ciclo energético, como hemos visto que ocurre también con el resto de ciclos metabólicos, hay que hacerla desde un punto de vista integral, involucrando a la ciudadanía, considerando las múltiples escalas y temporalidades del proceso de transformación.

L’últim projecte de referència per aquesta lògica projectual és el sistema de reg de les Hortes de Baix de Caldes de Montbui.

En aquest cas es tracta d’un projecte que aborda el cicle de l’aigua amb relació al sanejament de la ciutat i la millora de la qualitat de l’aigua d’abastiment de les hortes que es troben al costat de la riera de Caldes.

El último proyecto de referencia para esta lógica proyectual es el sistema de riego de las Hortes de Baix de Caldes de Montbui.

En este caso se trata de un proyecto que aborda el ciclo del agua en relación con el saneamiento de la ciudad y la mejora de la calidad del agua de abastecimiento de las huertas que se encuentran junto a la rambla de Caldes.

L’objectiu principal es basava a revertir la gestió del cicle de l’aigua tal com es duia a terme en què les aigües negres del nucli urbà es barrejaven amb les aigües termals netes. Aquesta aigua era la que els regants utilitzaven per regar les seves hortes.

Per altra banda, no hi havia coordinació entre els safarejos que també s’abastien d’aquesta aigua termal amb l’aprofitament que en podien fer els regants. Així, molt sovint es buidaven els safarejos per fer-ne el manteniment, i aquesta aigua acabava directament a la riera de Caldes.

El objetivo principal se basaba en revertir la gestión del ciclo del agua tal como se llevaba a cabo en que las aguas negras del casco urbano se mezclaban con las aguas termales limpias. Esta agua era la que los regantes utilizaban para regar sus huertas.

Por otra parte, no había coordinación entre los lavaderos que también se abastecían de esta agua termal con el aprovechamiento que podían hacer los regantes. Así, muy a menudo se vaciaban los lavaderos para su mantenimiento, terminando esta agua directamente en la rambla de Caldes.

433

Vista de la bassa de reg amb les hortes al fons.

Imatge: Adrià Goula.

Font: Cíclica [space, community and ecology].

Vista de la balsa de riego con las huertas al fondo. Imagen: Adrià Goula. Fuente: Cíclica [space, community and ecology].

434

El projecte, doncs, fa emergir la xarxa de reg tradicional i el seu sistema de gestió quotidiana com a element paisatgístic i patrimonial intangible, respectivament.

La proposta es basa en diferents accions en funció dels diferents reptes a abordar:

El proyecto, pues, hizo emerger la red de riego tradicional y el sistema de gestión cotidiana de la misma como elemento paisajístico y patrimonial intangible, respectivamente. La propuesta se basa en diferentes acciones en función de los diferentes retos a abordar:

•

Per a la gestió de forma eficient de l’aigua termal: es proposa un pla de mediació i reactivació de la comunitat de regants.

•

Para la gestión de forma eficiente del agua termal: se propone un plan de mediación y reactivación de la comunidad de regantes.

•

Per revertir la situació de claveguera que patia l’antic torrent, on es barrejaven aigües grises i negres: es desenvolupa un projecte executiu de canalització de les aigües de sanejament i cobriment com a passera d’una de les principals séquies de les hortes, separant les aigües pluvials de les fecals i aconseguint un pas públic i accessible.

•

•

Para revertir la situación de cloaca que sufría el antiguo torrente, donde se mezclaban aguas grises y negras: se desarrolla un proyecto ejecutivo de canalización de las aguas de saneamiento y cubrimiento como pasarela de una de las principales acequias de las huertas, separando las aguas pluviales de las fecales y consiguiendo un paso público accesible.

Per millorar la manca de coordinació entre la gestió dels safarejos i els regants que es traduïa en un desaprofitament de l’aigua termal per al reg: es desenvolupa un projecte executiu de construcció d’una bassa de rec per

•

Para mejorar la falta de coordinación entre la gestión de los lavaderos y los regantes que se traducía en un desperdicio del agua termal para el riego: se desarrolla un proyecto ejecutivo de

acumular, retenir i refredar les aigües termals sobrants de balnearis i safarejos mantenint el sistema tradicional de reg existent.

Així, el projecte, a part de millorar la qualitat ambiental de la zona i recuperar-la com a espai públic per als veïns i veïnes del poble, aconsegueix millorar l’eficiència i sostenibilitat del sistema actual estalviant l’aigua que es perd, recentralitzant

construcción de una balsa de riego para acumular, retener y enfriar las aguas termales sobrantes de balnearios y albercas manteniendo el sistema tradicional de riego existente.

Vistes de la infraestructura tradicional del sistema de reg. Imatges: Adrià Goula. Font: Cíclica [space, community and ecology].

Así, el proyecto, además de mejorar la calidad ambiental de la zona y recuperarla como espacio público por los vecinos y vecinas del pueblo, consigue mejorar la eficiencia y sostenibilidad del sistema actual

Vistas de la infraestructura tradicional del sistema de riego. Imágenes: Adrià Goula. Fuente: Cíclica [space, community and ecology].

435

les captacions i fonts existents i dotant d’espai on emmagatzemar per redistribuir (Albareda i Serra, 2014).

436

ahorrando el agua que se pierde, recentralizando las captaciones y fuentes existentes y dotando de espacio donde almacenar para redistribuir (Albareda y Serra, 2014).

Així, amb aquests dos últims exemples podem afirmar que per assolir un urbanisme més sostenible, que permeti un desenvolupament no degradador del medi, capaç de reconèixer, recuperar i preservar els valors paisatgístics i identitaris del lloc, és necessari que involucri la ciutadania de manera activa tant en el procés de diagnosi (per identificar els diferents elements en la seva complexitat) com en el procés de desenvolupament de projecte. És la societat en el seu conjunt qui transforma el territori. És, per tant, la societat en el seu conjunt qui ha d’apostar per ell i mantenir-hi una relació més equilibrada.

Así, con estos dos últimos ejemplos podemos afirmar que para alcanzar un urbanismo más sostenible, que permita un desarrollo no degradador del medio, capaz de reconocer, recuperar y preservar los valores paisajísticos y de identidad del lugar, es necesario que involucre la ciudadanía de forma activa tanto en el proceso de diagnóstico (para identificar los diferentes elementos en su complejidad) como en el proceso de desarrollo de proyecto. Es la sociedad en su conjunto quien transforma el territorio. Es, por tanto, la sociedad en su conjunto quien debe apostar y mantener una relación más equilibrada con el mismo.

NOTES

NOTAS

[1] Els serveis ecosistèmics són els beneficis que la gent obté dels ecosistemes. Aquesta definició (Alcamo et al., 2003) deriva de dues altres reconegudes (Daily, 1997, 3 i Constanza et al., 1997, 253), de manera que incorpora la visió de Constanza incloent els ecosistemes naturals i antropitzats com a font de serveis. I per altra banda, incorpora l’aproximació de Daily utilitzant el terme “serveis” per referir-se tant als beneficis tangibles com als intangibles.

[1] Los servicios ecosistémicos son los beneficios que la gente obtiene de los ecosistemas.

Esta definición (Alcamo et ál., 2003) deriva de dos otras reconocidas (Daily, 1997, 3 y Constanza et ál., 1997, 253), por lo que incorpora la visión de Constanza incluyendo los ecosistemas naturales y antropizados como fuente de servicios. Y por otra parte, incorpora la aproximación de Daily utilizando el término “servicios” para referirse tanto a los beneficios tangibles como los intangibles.

[2] El Global Aquifer Control és una aplicació en línia que es pot consultar des del web de l’Agència Catalana de l’Aigua i que permet veure els diferents aqüífers de Catalunya així com les seves dades associades. Les dades i imatges que es presenten es van extreure el juliol de 2012 (Carrasco, 2012).

[2] El Global Aquifer Control es una aplicación en línea que se puede consultar desde la web de la Agència Catalana de l’Aigua y que nos permite ver los diferentes acuíferos de Catalunya así como sus datos asociados. Los datos e imágenes que se presentan, se extrajeron en julio de 2012.

[3] Els deflectors són uns elements construïts en forma de triangle que serveixen per estimular la tendència del riu a regenerar meandres i així diversificar els hàbitats ecològics, tant aquàtics com terrestres, i per augmentar la infiltració de l’aigua. Font: <http://www.parcriullobregat.cat>.

[3] Los deflectores son unos elementos construidos en forma de triángulo que sirven para estimular la tendencia del río a regenerar meandros y así diversificar los hábitats ecológicos, tanto acuáticos como terrestres, y para aumentar la infiltración del agua. Fuente: <http://www. parcriullobregat.cat>.

[4] Es poden consultar totes les accions desenvolupades al document “Dossier Rubí Brilla” de febrer de 2015.

[4] Se pueden consultar todas las acciones desarrolladas en el documento “Dossier Rubí Brilla” de febrero de 2015.

[5] Visor del “Potencial d’aprofitament solar”: <www.tinyurl.com/PotencialFotovoltaic>.

Irradiació solar mitjana anual a teulades calculada a partir de dades Lidar, cartografia de l’ICGC i dades d’irradiació de l’Atles de Radiació Solar (ICAEN). Les teulades es classifiquen segons la seva idoneïtat per a la generació d’energia fotovoltaica o termosolar.

L’eina permet obtenir informació de la capacitat i el cost de la instal·lació, així com de la recuperació de la inversió per teulada o grup de teulades, amb possibilitat de modificar els valors per defecte utilitzats en els càlculs. El segon visor és el de l’“Eficiència energètica de les cobertes de naus industrials de Rubí”, <www.tinyurl.com/GradientTermic>, que permet la determinació de temperatures de les cobertes de naus industrials, realitzat amb el sensor hiperesectral TASI (febrer de 2013) per a l’anàlisi i determinació de recomanacions pel que fa a l’eficiència tèrmica.

[5] Visor del “Potencial de aprovechamiento solar”: <www.tinyurl.com/PotencialFotovoltaic>.

Irradiación solar media anual en tejados calculada a partir de datos Lidar, cartografía del ICGC y datos de irradiación del Atlas de Radiación Solar (ICAEN). Los tejados se clasifican según su idoneidad para la generación de energía fotovoltaica o termosolar. La herramienta permite obtener información de la capacidad y el coste de la instalación, así como de la recuperación de la inversión para tejado o grupo de tejados, con posibilidad de modificar los valores por defecto utilizados en los cálculos. El segundo visor es el de la “Eficiencia Energética de las cubiertas de las naves industriales de Rubí”, <www.tinyurl.com/GradientTermic>. que permite la determinación de temperaturas de las cubiertas de naves industriales, realizado con el sensor hiperesectral TASI (febrero de 2013) para el análisis y determinación de recomendaciones en cuanto a la eficiencia térmica.

REFERÈNCIES I BIBLIOGRAFIA / REFERENCIAS Y BIBLIOGRAFÍA ALBAREDA, E.; SERRA, M. (2014). “La gestión del ciclo del agua a través de una investigación-acción participada. El caso de las Hortes de Baix”. Dins: SANCHIS-IBOR, C.; PALAU-SALVADOR, G.; MANGUE ALFÉREZ, I.; MARTÍNEZ-SANMARTÍN, L. P. (eds.). Irrigation, Society, Landscape. Tribute to Thomas F. Glick, València, Universitat Politècnica de València, 949-962. doi:< http://dx.doi. org/10.4995/ISL2014.2014.204>.

ALCAMO, J. et al. (2003). “Ecosystem services”.

Dins: Ecosystems and human well-being: a framework for assessment. Washington: Island Press. Pp. 49-70.

TELLO, E. (2013). La transformació històrica del paisatge entre l’economia, l’ecologia i la història.

Treballs de la Societat Catalana de Geografia.

CAIRNS, J. (1996). “Determining the Balance Between Technological and Ecosystem Services”.

Dins: SCHULZE, P. C. (ed.). Engineering Within Ecological Constraints. National Academy Press Washington D.C. CASTRO NOGUEIRA, H. (2002). Dirección facultativa. Integración territorial de los espacios naturales protegidos y conectividad ecológica en paisajes mediterráneos. Consejería de Medio Ambiente de la Junta de Andalucía.

GÓRRIZ, E. (2015). “Serveis ecosistèmics dels boscos i gestió multifuncional”. Dins: XII jornada CREAF SBC ICHN. Barcelona. Consultable: <http://issuu.com/creaf_ecologia/docs/elena_ gorriz_-_se2015>.

CARRASCO, M. (2012). De la docilitat de l’espai a la resiliència del territori. La vall del Llobregat com a laboratori del projecte territorial en base a l’adaptació mútua, la gestió de les interaccions i els fluxos. Tesina de màster. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

CARRASCO, M. (2015). Treballs de tesi doctoral en procés d’elaboració. Universitat Politècnica de Catalunya.

GALÍ, T. (2004). “Regeneració paisatgística de l’abocador de la Vall d’en Joan / Landscape regeneration of the Vall d’en Joan waste dump”. Quaderns 50, 243: Q 3.0, 48-57.

Jornet Llop Pastor Arquitectes (2009). Projecte de Paisatge en l’àmbit dels Penya-segats de Montjuïc. Estudis de fonamentació de la qualificació urbanística (reserva de natura). Memòria de projecte. Barcelona.

Rubí Brilla (2015). Dossier Rubí Brilla. Rubí: Ajuntament de Rubí.

437

3.4 / PROJECTAR LES VORES I POTENCIAR LA INTERACCIÓ EN ELS ECOTONS Situació territorial

•

El tractament del límit de la ciutat des de l’espai urbà generant una tensió permanent amb l’espai obert confrontant, considerant els espais de vora com espais degradats; manca de permeabilitat entre ciutat i entorn.

Estratègies

•

Treballar sobre la interacció urbà-natural-rural per augmentar la complexitat territorial, considerant cadascun dels espais com interfases dinàmiques i fluctuants

•

Crear noves permeabilitats i potenciar les existents entre els diferents sistemes urbans, ambientals i rurals

•

Disposar de programes i usos del sòl que generin complementarietats adequades i, en conseqüència, potenciïn i incrementin el paper de cadascun d’aquests usos

•

Projectar i estructurar els espais de marge entenent-los com a nous espais d’oportunitat

•

Potenciar les interaccions entre els espais de marge i els ecotons i els sistemes territorials mencionats

3.4 / PROYECTAR LOS BORDES Y POTENCIAR LA INTERACCIÓN EN LOS ECOTONOS Situación territorial •

El tratamiento del límite de la ciudad desde el espacio urbano generando una tensión permanente con el espacio abierto colindante, considerando los espacios de borde como espacios degradados; falta de permeabilidad entre ciudad y entorno.

Estrategias •

Trabajar sobre la interacción urbano-natural-rural para aumentar la complejidad territorial, considerando cada uno de los espacios como interfases dinámicas y fluctuantes

•

Crear nuevas permeabilidades y potenciar las existentes entre los diferentes sistemas urbanos, ambientales y rurales

•

Disponer de programas y usos del suelo que generen complementariedades adecuadas y, en consecuencia, potencien e incrementen el papel de cada uno de estos usos

•

Proyectar y estructurar los espacios de margen entendiéndolos como nuevos espacios de oportunidad

•

Potenciar las interacciones entre los espacios de margen y los ecotonos y los sistemas territoriales mencionados

Projectes de referència Proyectos de referencia 01 02 03 04 05 06

Esquema director de les Portes de Collserola, Barcelona Parc Territorial del Circuit d’Alta Velocitat de Catalunya Pla de Millora Urbana de Torressana, Torressana Pla especial del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat) Pla especial urbanístic d’ordenació i gestió de l’Anella Verda de Terrassa POUM de Montmeló

440

Projectes/ Proyectos Ecotons / Ecotonos Hidrografia / Hidrografía Urbanització / Urbanización Autopistes i autovies / Autopistas y autovías Infraestructures vials estructurants / Infraestructuras viales estructurantes Infraestructures vials integrades / Infraestructuras viales integradas Metro + tramvia + cable / Metro + tranvía + cable RENFE + FGC / RENFE + FGC Espais Oberts PTMB (2010) / Espacios Abiertos PTMB (2010) Protecció preventiva / Protección preventiva Protecció especial de la vinya / Protección especial de la viña Protecció especial / Protección especial Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

441

Taula 1. Revisió de les principals definicions d’ecotò desenvolupades en la recerca sobre aquesta qüestió.

Font: Kourkoutas, 2015.

Tabla 1. Revisión de las principales definiciones de ecoton desarrolladas en la investigación sobre esta cuestión. Fuente: Kourkoutas, 2015.

442

La transició entre el sistema urbà i el sistema d’espais oberts

La transición entre el sistema urbano y el sistema de espacios abiertos

Els creixements urbans i les transformacions territorials, ocorreguts en el període de l’explosió de la ciutat, han suposat la integració de territoris periurbans pròxims a les grans ciutats en els darrers quatre decennis. En aquest procés s’ha produït una transformació física del territori en que el sòl rural passa a ser sòl urbà. Aquest procés d’expansió urbana es tradueix en els espais oberts amb una mixtificació evident dels seus usos i formes que, conjuntament amb una clara tendència a l’abandonament de les activitats tradicionals (agrícoles, ramaderes i forestals), així com del patrimoni arquitectònic (masies i esglésies), dóna lloc a un canvi en el paisatge i a un desequilibri dels sistemes naturals.

Los crecimientos urbanos y las transformaciones territoriales, ocurridos en el período de la explosión de la ciudad, han supuesto la integración de territorios periurbanos cercanos a las grandes ciudades en los últimos cuatro decenios. En este proceso se ha producido una transformación física del territorio en la que el suelo rural pasa a ser suelo urbano. Este proceso de expansión urbana se traduce en los espacios abiertos con una mixtificación evidente de sus usos y formas que, conjuntamente con una clara tendencia al abandono de las actividades tradicionales (agrícolas, ganaderas y forestales), así como del patrimonio arquitectónico (masías e iglesias), da lugar a un cambio en el paisaje y a un desequilibrio de los sistemas naturales.

Podem entendre la qüestió del “límit” des de diferents perspectives: com a espai de vora, com a ecotò, etc. De ben segur, però, que no ho proposem com una línia, sinó com un àmbit, com un espai d’oportunitat. Així, d’aquí en endavant ens referirem a la qüestió dels límits des de la perspectiva dels ecotons.

Podemos entender la cuestión del “límite” desde diferentes perspectivas: como espacio de borde, como ecotono, etc. Sin embargo, en ningún caso lo proponemos como una línea, sino como un ámbito, como un espacio de oportunidad. Así, de aquí en adelante nos referiremos a la cuestión de los límites desde la perspectiva de los ecotonos.

Tot i que existeixen moltes definicions i aproximacions diferents al concepte d’ecotò, els investigadors tendeixen a utilitzar de manera sinònima aquestes definicions (vegeu Taula 1), perquè tots els ecotons comparteixen algunes característiques de límit comunes.

Els ecotons entre el sistema urbà i l’espai rural són els espais que pateixen més la pressió dels processos urbanitzadors i, sovint, es troben en una situació de degradació, amb pèrdua de la funcionalitat ecològica i ambiental.1 Tot i que no podem limitar la qüestió dels ecotons només des de la concepció urbà-rural, ja que existeixen ecotons

Aunque existen muchas definiciones y aproximaciones diferentes al concepto de ecotono, los investigadores tienden a utilizar de forma sinónima estas definiciones (ver Tabla 1), porque todos los ecotonos comparten algunas características de límite comunes.

Los ecotonos entre el sistema urbano y el espacio rural son los espacios que más sufren la presión de los procesos urbanizadores y, a menudo, se encuentran en una situación de degradación, con pérdida de la funcionalidad ecológica y ambiental.1 Aunque no podemos limitar la cuestión de los ecotonos solo desde la concepción

CHRONOLOGICAL OVERVIEW OF TERMINOLOGY AND DEFINITION USED IN ECOTONE RESEARCH (adapted by Hufkens et al., 2009)

Author

Year

Terminology

Definition

Dimensions

Livingston

1903

Ecotone

A stress line connecting points of accumulated or abrupt change is an ecotone

1D

Clements

1905

Ecotone

An environmetall stochastic stress zone

1D

Whittake

1967

Ecocline

A gradient zone which is relatively heterogeneous but environmentally mor stable

2D

Odum

1971

Ecotone

Transition zone between two adjacent ecosystems with a greater richness

2D

Allen and Starr

1982

Ecotone

A gradient between vegetations with two different physiognomies

2D

Frochoct and Lobreau

1987

Ecotone

A gradient zone which has other propieties than the adjoining areas

2D

Di Cstri et al.

1988

Ecotone

A zone where spatial or temporal rates of change in ecological structure or funcction are rapid relative to rates across the landscape as a whole

2D

van der Maarel

1990

Ecotone

An environmentally stochastic stress zone

2D

van der Maarel

1990

Ecoline

A heterogeneous gradient zone that is relatively stable

2D

Holand et al.

1991

Ecotone

A zone of transition between adjacent ecological systems, having a set of characteristics uniquely defined by space and time scales and by the strenght of interactions between adjacent ecological systems

Multi

Forman

1995

Edge

A zone composed of the edges and adjacent ecosystems

1D

Metzger and Muller 1996

Boundary

A transition zone between landscape units

2D

Naiman and Décamps

Interface

Analogous to a semi-permeable membrane regulating the flow of energy and material between adjacent environmental patches

2D

Cadenasso et al. 2003

Ecological boundary

A boundary is a three-dimentional zone of transition between contrasting systems; the gradient in the feature setting up the contrast is steeper in the boundary than in the two adjoining systems; and boundaries can be wide or narrow, reflecting the steepness of the gradient

Multi

Fran et al.

2003

Ecological boundary

A zone between constrasting habitat patches that delimits the spatial heterogenity of the landscape

2D

Ries and Sisk

2004

Edge

And edge is defined as a boundary between distrinct 2D pact types ofa variety of scales

Hufkens et al.

2009

Ecotone

“An environmentally stochastic interaction zone between ecological systems with characterstics defined in space and time, by strength of the interaction and their driving processes”

Multi

Interface

“Generally an interface regulates the functioning of sp ace and society, it is a regulator between the cause (social-spatial interaction) and effect (spatial transformation) coming to balance flows and seemingly contradictory functions”

Multi

1997

Lampin - Maillet 2009 et al.

443

eminentment urbans entre teixits, en aquest capítol ens centrarem en el primer cas.

urbano-rural, ya que existen ecotonos eminentemente urbanos entre tejidos, en este capítulo nos centraremos en el primer caso.

A continuació es mostren algunes de les situacions territorials de la Regió Metropolitana de Barcelona on podem identificar diferents situacions de límit entre espai rural o natural i l’espai urbà en funció dels diferents tipus de teixits.

A continuación se muestran algunas de las situaciones territoriales de la Región Metropolitana de Barcelona donde podemos identificar diferentes situaciones de límite entre espacio rural o natural y el espacio urbano en función de los diferentes tipos de tejidos.

1

2

3

444

4

5

6

Les diferents imatges mostren situacions com la indefinició del límit urbà, o la situació contrària, quan no es produeix una situació de transició entre els diferents sistemes.

1. El riu Ripoll al seu pas per Sabadell.

2. Teixit industrial a Polinyà.

3. Urbanització de baixa densitat a Valldoreix.

4. Urbanització residencial de baixa densitat a Sentmenat.

5.El límit de Barcelona amb Collserola.

6. Acabament d’un sector residencial a Polinyà.

7. Ocupacions suburbanes fora d’ordenació.

Imatges: Bing Maps.

Las diferentes imágenes muestran situaciones como la definición del límite urbano, o la situación contraria, cuando no se produce una situación de transición entre los diferentes sistemas.

1. El río Ripoll a su paso por Sabadell.

2. Tejido industrial en Polinyà.

3. Urbanización de baja densidad en Valldoreix.

4. Urbanización residencial de baja densidad en Sentmenat.

5.El límite de Barcelona con Collserola.

6. Terminación de un sector residencial en Polinyà.

7. Empleos suburbanos fuera de ordenación.

Imágenes: Bing Maps.

7

445

446

Les imatges anteriors les podem entendre des de la definició d’Odum (1971) que proposa l’ecotò com “la zona de transició entre dos ecosistemes adjacents amb una major riquesa d’espècies, per exemple, entre un bosc i un prat”. Aquesta tendència, en l’increment de la varietat i densitat de les comunitats dels ecotons, es defineix com “efecte vora”. A partir d’aquesta definició podem considerar com a espai de transició la fracció d’espai que existeix entre ambdós sistemes —espais oberts i teixits urbans.

Las imágenes anteriores las podemos entender desde la definición de Odum (1971) que propone el ecotono como “la zona de transición entre dos ecosistemas adyacentes con una mayor riqueza de especies, por ejemplo, entre un bosque y un prado”. Esta tendencia, en el incremento de la variedad y densidad de las comunidades de los ecotonos, se define como “efecto borde”. A partir de esta definición podemos considerar como espacio de transición, la fracción de espacio que existe entre ambos sistemas —espacios abiertos y tejidos urbanos—.

Si els espais oberts no estan planificats i protegits, aquest límit és dinàmic i va avançant a mesura que la ciutat creix, i l’espai que actuava com a límit deixa de ser-ho i passa a integrar-se al teixit urbà.

En aquest procés es produeix la desaparició dels elements de l’ordre rural que es veuen atrapats per nous creixements urbans que no tenen la voluntat d’integrar-los. Actualment, amb el PTPMB, que proposa la categoria de sòl no urbanitzable especial, molts espais queden preservats. Això vol dir que els límits es fixen convertint-se en escenaris finalistes.

Si los espacios abiertos no están planificados y protegidos, este límite es dinámico y va avanzando a medida que la ciudad crece, y el espacio que actuaba como límite deja de serlo y pasa a integrarse en el tejido urbano.

En este proceso se produce la desaparición de los elementos del orden rural que se ven atrapados por nuevos crecimientos urbanos que no tienen la voluntad de integrarlos.

Actualmente, con el PTPMB, que propone la categoría de suelo no urbanizable especial, muchos espacios quedan preservados.

Esto quiere decir que los límites se fijan convirtiéndose en escenarios finalistas.

En relació amb la Regió Metropolitana de Barcelona observem diferents situacions tant en termes morfològics com funcionals:

En relación con la Región Metropolitana de Barcelona observamos diferentes situaciones tanto en términos morfológicos como funcionales:

•

•

Identifiquem com alguns límits es conformen a través d’un element geogràfic, com ara la traça d’un riu. En aquest cas, sovint trobem topografies complexes que fan que la ciutat trobi un fre el qual, si més no, condiciona i dificulta d’una manera clara, avançar en aquest sentit amb nous creixements urbans d’extensió. Un exemple n’és l’eix urbà de Sabadell amb el riu Ripoll. En unes altres ocasions, però, un espai fluvial amb topografies més planeres no frena aquests creixements llevat que els espais fluvials es classifiquin des del planejament com a parcs. Un cas concret seria el de Palau-Solità i Plegamans a la Riera de Caldes.

Identificamos como algunos límites se conforman a través de un elemento geográfico, como la traza de un río.

En este caso, a menudo encontramos topografías complejas que hacen que la ciudad encuentre un freno el cual, cuando menos, condiciona y dificulta de una manera clara, avanzar en este sentido con nuevos crecimientos urbanos de extensión. Un ejemplo es el eje urbano de Sabadell con el río Ripoll. En otras ocasiones, no obstante, un espacio fluvial con topografías más llanas no frena estos crecimientos a menos que los espacios fluviales se clasifiquen desde el planeamiento como parques. Un caso concreto sería el de Palau-Solità i Plegamans en la Riera de Caldes.

Uns altres tipus de límits són aquells que es podrien anomenar ‘indefinits’ i que conformen normalment els teixits residencials de baixa densitat que es dispersen per tota la RMB. Principalment aquest creixements es frenen quan la topografia comença a ser massa complicada i presenta pendents impossibles de salvar.

•

•

Hi ha també molts exemples a la RMB de com els carrers actuen com a límits dels teixits urbans. De fet, la tendència a acabar els barris residencials i sobretot els polígons industrials amb un vial és un mecanisme recurrent. La construcció de vials de primer ordre com la ronda de Dalt a Barcelona o la ronda de Ponent de Sabadell suposen barreres en termes ecològics, però sobretot en relació amb l’accessibilitat social.

•

Hay también muchos ejemplos en la RMB de cómo las calles actúan como límites de los tejidos urbanos. De hecho, la tendencia a terminar los barrios residenciales y sobre todo los polígonos industriales con un vial es un mecanismo recurrente. La construcción de viales de primer orden como la ronda de Dalt en Barcelona o la ronda de Ponent de Sabadell suponen barreras en términos ecológicos, pero sobre todo en relación con la accesibilidad social.

•

Una altra característica dels espais de límit són les ocupacions suburbanes i/o precàries fora d’ordenació que van ocupant els sòls no urbanitzables de l’entorn de la ciutat.

•

Otra característica de los espacios de límite son las ocupaciones suburbanas y/o precarias fuera de ordenación que van ocupando los suelos no urbanizables del entorno de la ciudad.

•

Otros tipos de límites son aquellos que se podrían llamar ‘indefinidos’ y que vienen conformados normalmente por los tejidos residenciales de baja densidad que se dispersan por toda la RMB. Principalmente estos crecimientos se frenan cuando la topografía comienza a ser demasiado complicada y presenta pendientes imposibles de salvar.

Els darreres de la ciutat. Límit del teixit urbà amb el riu Ripoll a Sabadell.

Font: Bing Maps.

La parte de atrás de la ciudad. Límite del tejido urbano con el río Ripoll en Sabadell.

Fuente: Bing Maps.

447

Exercici de diagnosi propositiva desenvolupat al curs Urbanística IV de l’ETSAV sobre la consolidació dels ecotons entre les ciutats de Sabadell i Terrassa identificant la principal situació territorial on la xarxa viària és la que configura el límit entre ciutat i espai obert.

Font: Adrià Martín, Ana Jerónimo, Mireia Tarrés, 2014.

Ejercicio de diagnosis propositiva desarrollado en el curso Urbanística IV de la ETSAV sobre la consolidación de los ecotonos entre las ciudades de Sabadell y Terrassa identificando la principal situación territorial donde la red viaria es la que configura el límite entre ciudad y espacio abierto.

Fuente: Adrià Martín, Ana Jerónimo, Mireia Tarrés, 2014.

448

Proposta “Parc Corredor Mosaic” desenvolupada al curs Urbanística IV de l’ETSAV. En aquest cas, per potenciar i preservar aquest corredor territorial del Vallès s’identifiquen les especificitats de dos dels ecotons a nivell d’usos i les seccions que els defineixen en cada tram. Font: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedregosa, 2014.

Propuesta “Parque Corredor Mosaico” desarrollada en el curso Urbanística IV de la ETSAV. En este caso, para potenciar y preservar este corredor territorial del Vallès identifican las especificidades de dos de los ecotonos a nivel de usos y las secciones que los definen en cada tramo. Fuente: Alba Corbella, David A. García, Gemma Pedregosa, 2014.

449

El projecte dels ecotons per posar límit a la ciutat2

El proyecto de los ecotonos para poner coto a la ciudad 2

Kourkoutas (2015) ens proposa abordar la qüestió dels límits entre els diferents (eco)sistemes a partir del projecte dels ecotons, entesos com a interfases reprogramables, és a dir, que es poden modificar o adaptar en termes d’estructura i funcionalitat.

Kourkoutas (2015) nos propone abordar la cuestión de los límites entre los diferentes (eco) sistemas a partir del proyecto de los ecotonos, entendidos como interfases reprogramables, es decir, que se pueden modificar o adaptar en términos de estructura y funcionalidad.

Segons l’autor, els ecotons, siguin naturals o antropogènics, estan interconnectats a diferents escales, cadascuna de les quals afecta i controla diferents elements i factors de la seva funcionalitat. Per tant, a l’hora d’abordar el projecte dels ecotons, cal escollir l’escala apropiada, sigui en l’àmbit temporal o espacial. Els ecotons principalment es caracteritzen per un increment de la (bio)diversitat i un augment de la intensitat de l’activitat que es produeix al llarg de les àrees ecotonals.

Així, és en aquestes àrees on trobem el principal potencial per treballar des de la complexitat i de manera interrelacionada amb els diferents teixits, ja sigui a partir de promoure interrelacions entre peces dels mosaics territorials adjacents i heterogènies, o bé aprofitant el potencial latent de les possibles activitats que es puguin donar en l’àmbit.

Según el autor, los ecotonos, sean naturales o antropogénicos, están interconectados a diferentes escalas, cada una de las cuales afecta y controla diferentes elementos y factores de su funcionalidad. Por tanto, a la hora de abordar el proyecto de los ecotonos, hay que escoger la escala apropiada, sea a nivel temporal o espacial. Los ecotonos principalmente se caracterizan por un incremento de la (bio) diversidad y un aumento de la intensidad de la actividad que se produce a lo largo de las áreas ecotonales. Así, es en estas áreas donde encontramos el principal potencial para trabajar desde la complejidad y de forma interrelacionada con los diferentes tejidos, ya sea a partir de promover interrelaciones entre piezas de mosaico territoriales adyacentes y heterogéneas, o bien aprovechando el potencial latente de las posibles actividades que se puedan dar en el ámbito.

The updated contemporary understanding of cities and ecology of cities in general (comprehending the autopoietic properties and organic complexity of the territory), gives an added value to urban ecotones, given the fact that they can interact with and control a wide range of urban flows ranging from natural to anthropogenic (selective permeability), and in this way be presented with the potential to mend territorial misconfigurations / conflicts or, even more, enhance urban complexity and interaction between the urban artifact and the natural regional backdrop (biophysical matrix), and between apparently heterogeneous urban fabrics, increasing the overall organization level of the territory and respectively territorial efficiency (Kourkoutas, 2015).

450

En aquest sentit, des de l’escala local, els ecotons poden emergir com a eines de planejament que poden arribar a reconfigurar o reprogramar teixits urbans obsolets, latents o en conflicte. Alhora, i des del punt de vista territorial, una xarxa d’interfases interconnectada i interrelacionada pot tenir un efecte positiu no només en la seva funció individual sinó també en la totalitat de la regió urbana (en termes de funció i estructura).

En este sentido, desde la escala local, los ecotonos pueden emerger como herramientas de planeamiento que pueden llegar a reconfigurar o reprogramar tejidos urbanos obsoletos, latentes o en conflicto. Asimismo, y desde el punto de vista territorial, una red de interfases interconectada e interrelacionada puede tener un efecto positivo no solo en su función individual sino también en la totalidad de la región urbana (en términos de función y estructura).

En aquest sentit podem afirmar que abordar la qüestió dels límits des de la seva concepció com a ecotons, com a espais d’interfase complexos, dinàmics i multidimensionals, ens permet contribuir a l’eficiència territorial de manera multiescalar i multitemporal. Tot i això, encara esdevé un tema pendent pel projecte metropolità contemporani. Es tracta d’una situació territorial que cal abordar de forma estratègica i estructural, i tot i que trobem algunes experiències, n’hi ha poques que abordin aquesta qüestió com a eix principal del projecte.

En este sentido podemos afirmar que aborda la cuestión de los límites desde su concepción como ecotonos, como espacios de interfase complejos, dinámicos y multidimensionales, nos permite contribuir a la eficiencia territorial de forma multiescalar y multitemporal. Sin embargo, todavía es un tema pendiente para el proyecto metropolitano contemporáneo. Se trata de una situación territorial que hay que abordar de forma estratégica y estructural, y aunque encontramos algunas experiencias, hay pocas que aborden esta cuestión como eje principal del proyecto.

Funcionament i atributs dels ecotons

Funcionamiento y atributos de los ecotonos

Els ecotons es poden crear per interaccions naturals o provocades per l’home que es poden categoritzar segons Kourkoutas (2015), ampliant la classificació de Holland (1988) en:

Los ecotonos se pueden crear por interacciones naturales o provocadas por el hombre que se pueden categorizar según Kourkoutas (2015), ampliando la clasificación de Holland (1988) en:

•

Ecotons creats i mantinguts per règims de pertorbació humans: àrees resultat d’un procés de planejament o de modificacions constants fetes per l’home. Alguns exemples en són les anelles verdes, l’àrea agrícola periurbana en contacte amb els teixits urbans, etc.

•

Ecotonos criados y mantenidos por regímenes de perturbación humanos: áreas resultado de un proceso de planeamiento o de modificaciones constantes hechas por el hombre. Algunos ejemplos son las anillas verdes, el área agrícola periurbana en contacto con los tejidos urbanos, etc.

•

Ecotons creats i mantinguts per processos naturals: àrees que són creades de forma natural per les forces i dinàmiques de la naturalesa del territori o àrees que s’han renaturalitzat per

•

Ecotonos creados y mantenidos por procesos naturales: áreas que son creadas de forma natural por las fuerzas y dinámicas de la naturaleza del territorio o áreas que se han re-naturalizado por

451

Taula 2. Atributs i funcionament dels ecotons en funció de la seva identificació, el seu origen i evolució, la seva estructura espacial, la funció que tenen, les dinàmiques que presenten, les diferents situacions ecotonals i les lògiques projectuals que s’hi poden relacionar. Font: Kourkoutas, 2015 (basat en Bartorila, M.A (2003); Llop, C. i Bosc, S. (2012); Strayer et al. (2003).

Tabla 2. Atributos y funcionamiento de los ecotonos en función de su identificación, su origen y evolución, su estructura espacial, la función que tienen, las dinámicas que presentan, las diferentes situaciones ecotonales y las lógicas proyectuales que se pueden relacionar. Fuente: Kourkoutas, 2015 (basado en Bartorila, M. A. (2003); Llop, C. y Bosc, S. (2012); Strayer et ál. (2003).

452

l’abandonament, la propagació natural; o segons àrees costeres naturals, àrees inundables, etc.

el abandono, la propagación natural; o según áreas costeras naturales, áreas inundables, etc.

•

Ecotons produïts per processos naturals mantinguts per l’activitat humana: àrees creades originalment per forces naturals però que han experimentat un alt grau de modificació, mantenint uns mínims nivells ecològics, com per exemple, en el cas dels corredors ecològics territorials, els rius urbans, els parcs urbans, etc.

•

Ecotonos producidos por procesos naturales mantenidos por la actividad humana: áreas creadas originalmente por fuerzas naturales pero que han experimentado un alto grado de modificación, manteniendo unos mínimos niveles ecológicos, como por ejemplo, en el caso de los corredores ecológicos territoriales, los ríos urbanos, los parques urbanos, etc.

•

Ecotons creats per l’activitat humana i mantinguts per processos naturals: àrees que principalment són resultat d’una activitat humana sobre el territori prolongada que ha permès la integració de processos naturals en el seu funcionament d’una manera simbòlica, per exemple, en el cas de les àrees inundables utilitzades pel cultiu d’arròs o àrees d’infiltració d’aigua, els mosaics agroforestals, etc.

•

Ecotonos creados por la actividad humana y mantenidos por procesos naturales: áreas que principalmente son resultado de una actividad humana sobre el territorio prolongada que ha permitido la integración de procesos naturales en su funcionamiento de una manera simbólica, por ejemplo, en el caso de las áreas inundables utilizadas para el cultivo de arroz o áreas de infiltración de agua, los mosaicos agroforestales, etc.

I en funció del seu estat i funcionament:

Y en función de su estado y funcionamiento:

•

Ecotons que es troben en un estat latent en el context territorial: àrees que no disposen d’una organització formal adequada però que presenten un important potencial latent el qual es troba en l’impacte positiu que podria tenir la seva reconfiguració respecte a l’eficiència del funcionament local i territorial.

•

Ecotonos que se encuentran en un estado latente en el contexto territorial: áreas que no disponen de una organización formal adecuada pero que presentan un importante potencial latente que se encuentra en el impacto positivo que podría tener su reconfiguración respecto a la eficiencia del funcionamiento local y territorial.

•

Ecotons que funcionen com a interfases: la metàfora d’un ecotò urbà com una membrana tridimensional es presenta com rellevant i pertinent, ja que els ecotons periurbans exteriors es poden considerar com membranes cel·lulars exteriors que controlen la interacció entre interior i exterior; mentre que els ecotons intraurbans es poden pensar com membranes epitelials amb diverses funcions, com l’absorció o dissipació de materials.

•

Ecotonos que funcionan como interfaces: la metáfora de un ecotono urbano como una membrana tridimensional se presenta como relevante y pertinente, ya que los ecotonos periurbanos exteriores se pueden considerar como membranas celulares exteriores que controlan la interacción entre interior y exterior; mientras que los ecotonos intraurbanos se pueden pensar como membranas epiteliales con diversas funciones, como la absorción o disipación de materiales.

•

Ecotons que formen una xarxa territorial interconnectada: una xarxa espacial que sigui capaç d’interconnectar les àrees de contacte o diferents peces heterogènies del mosaic, però també una xarxa conceptual capaç que inclogui les dinàmiques que tenen lloc dins i a través d’aquesta xarxa.

•

Ecotonos que forman una red territorial interconectada: una red espacial que sea capaz de interconectar las áreas de contacto o diferentes piezas heterogéneas del mosaico, pero también una red conceptual capaz que incluya las dinámicas que tienen lugar dentro y a través de esta red.

ECOTONAL ATTRIBUTES & FUNCTIONING - Summary Table (based on Bartorila, M. A. (2003), Llop, C. & Bosc, S. (2012), Strayer et al. (2003)

Identification

Origin & Evolution

Dynamics / Metabolics

Funtion

Investigative or tangible

Causal or consequential

Transformation

Manifested | Latent

Contemporary or relict

Changes in structural | funtional propieties

Morphological | Phenomenological

Endogenous or exogenous controls (maintenance or suppression)

Scale | Grain of Reference Controlling Attributes Scientic interest | Prespective Historical analyst | Reference

Antropogenous | Natural Grade of Artificiality

Mobility (stationary, directional, oscillating, or random) Age and history Contingency

Transmission Absorbrion Amplification Reflection Neutral

Coevolution of systems

Spatial Structure

Ecotonal Situations

Projectual Logics

Grain size

Peri-Urban

Extent | Scale

Intra-Urban

Limit urban sprawl (control dissipation)

Thickness and dimensionality

Natural | Rural

Geometry of adjacency

Infraestructural

Abruptness | Steepness

Multi-scalar

Integrate infraestructures (mobility, energy, information,...)

Coevolution of systems

Latent

Reactivat obsolate fabrics

Patch contrast

Countinities | Incontinuities

Integrity (perfored vs unbroken)

Socio-economical shift

Geometric shape and tortuosity Number of atributes (single or multiple) Offsets / congruencts of multiple & simultanious atributtes

Restore contitunities (spatial & functional)

Enhance complexity | Organisation Landscapes as a meditation tool

Edge Activity (Diversity | Intensity)

Edge Governance

Edge species | Elements

Interterritoriatily

Enclve | Interstice

Articulate spatial scales Work with the H.A.M (habitability, activity, mobiility)

453

natural conduits / corridors human network (path/bike/cultural) natural conduits / corridors natural conduits / corridors stepping zones territorial infrastructure (transport/energy/water/information)

administrative limits key ecological areas

key cultural elements urban infrastructure (transport/energy/water/information) regional infrastructure (transport/energy/water/information)

Dissipation

Structure

The dissipation of the urban effect (energy / material / information) happens through the transfer in urban conduits/ corridors, deposition of residual material, atmospheric emissions, chemical contamination, urban services (transport / utilities / cultural), real estate dynamics, deficient planning ordinances and guidelines etc. This dissipation of energy and entropy from the consolidated city to its outskirts goes creating emerging (often autopoietic) organizations that take form spontaneously and unofficially.

The urban structure that implies a certain degree of organization as well as complexity within the urban fabric is a result of a series of simultaneous factors: the presence of a plan (and the % of its implementation), an urban network that can maintain and regenerate its parts, a coherent urban policy, a consolidated social fabric, a complete coverage of urban services etc, all factors that are manifested in the creation of an urban effect perceivable through cognition as well as readable morphologically through aerial images, plans etc.

Esquema sobre la configuració d’un ecotò tipus en funció de les capacitats de dissipació (d’energia, materials i d’informació) i de la seva estructura. Font: Kourkoutas, 2015.

Quan analitzem els ecotons siguin naturals o antropogènics cal considerar la correlació entre l’estructura del límit i la funció d’aquest límit, ja que la primera és insignificant sense entendre la segona (Kourkoutas, 2015).

Cuando analizamos los ecotonos sean naturales o antropogénicos hay que considerar la correlación entre la estructura del límite y la función de este límite que la primera es insignificante sin entender la segunda (Kourkoutas, 2015).

Esquema sobre la configuración de un ecotono tipo en función de las capacidades de disipación (de energía, materiales y de información) y de su estructura. Fuente: Kourkoutas, 2015

En resum, doncs, quan parlem d’ecotons cal fer-ho superant la seva condició espacial. És a dir, des del punt de vista de les interaccions i les interfases, hem de considerar les dinàmiques intrínseques que s’hi produeixen. Per tant, no parlarem només de l’estructura urbana d’aquest espai sinó també de la dissipació de l’efecte que s’hi produeix (vegeu imatge superior).

En resumen, pues, cuando hablamos de ecotonos hay que hacerlo superando su condición espacial. Es decir, desde el punto de vista de las interacciones y las interfases, debemos considerar las dinámicas intrínsecas que se producen. Por tanto, no hablaremos solo de la estructura urbana de este espacio sino también de la disipación del efecto que se produce (ver imagen superior).

454

Projectar les vores i potenciar la interacció en els ecotons En l’apartat anterior hem vist com la qüestió dels límits és d’una enorme complexitat, sobretot per les gairebé infinites situacions territorials que hi podem arribar a associar. És una qüestió que cal abordar de manera estratègica i estructural, i no tant de manera local o localitzada, ja que tal com hem vist, les vores són dinàmiques. Així, en el cas de la Regió Metropolitana de Barcelona, com en molts altres llocs, aquesta és encara una qüestió pendent. En general, trobem poques experiències que plantegin aquest tema com un eix principal de projecte i encara menys que l’abordin en el conjunt de la seva complexitat.

Proyectar los bordes y potenciar la interacción en los ecotonos der

En el apartado anterior hemos visto como la cuestión de los límites es de una enorme complejidad, sobre todo para las casi infinitas situaciones territoriales que podemos llegar a asociar. Es una cuestión que hay que abordar de forma estratégica y estructural, y no tanto de forma local o localizada, ya que tal y como hemos visto, los bordes son dinámicos. Así, en el caso de la Región Metropolitana de Barcelona, como en muchos otros lugares, esta es todavía una cuestión pendiente. En general, encontramos pocas experiencias que planteen este tema como un eje principal de proyecto y aún menos que la aborden en el conjunto de su complejidad.

D’aquesta manera, el principal enfocament es basa en el fet que per revertir aquests processos de degradació dels marges de la ciutat i aconseguir posar límit a la ciutat cal projectar i estructurar les vores per recuperar-ne les funcions ecològiques, ambientals i paisatgístiques, així com les funcions socials i econòmiques.

De esta manera, el principal enfoque se basa en que para revertir estos procesos de degradación de los márgenes de la ciudad y conseguir poner límite a la ciudad hay que proyectar y estructurar los bordes para recuperar las funciones ecológicas, ambientales y paisajísticas, así como las funciones sociales y económicas.

A continuació es presenten algunes de les diferents estratègies que tenen a veure amb el projecte de les vores per potenciar la interacció en els ecotons, que s’expliquen a partir de les principals experiències que en destaquem en el context de la Regió Metropolitana de Barcelona.

A continuación se presentan algunas de las diferentes estrategias que tienen que ver con el proyecto de los bordes para potenciar la interacción en los ecotonos, que se explican a partir de las principales experiencias que destacamos en el contexto de la Región Metropolitana de Barcelona.

Establir els espais de límit entre teixits urbans i espais oberts

Establecer los espacios de límite entre tejidos urbanos y espacios abiertos

La consideració i el tractament dels espais que envolten les ciutats com a cinturons verds és una bona estratègia per protegir i ordenar aquestes àrees.

Aquests espais d’interacció entre ciutat i entorn natural o rural tenen com a funcions principals: posar límit a la ciutat per

La consideración y tratamiento de los espacios que rodean las ciudades como cinturones verdes es una buena estrategia para proteger y ordenar estas áreas. Estos espacios de interacción entre ciudad y entorno natural o rural tienen como funciones principales: poner límite a la ciudad para evitar las conur-

455

En vermell, els espais oberts de Protecció Preventiva que delimita el PTMB (2010). Font: elaboració pròpia, 2015.

En rojo, los espacios abiertos de Protección Preventiva que delimita el PTMB (2010). Fuente: elaboración propia, 2015.

456

evitar les conurbacions urbanes, garantir l’accessibilitat als espais oberts per al lleure, protegir el paisatge, preservar les funcions naturals (climàtiques, hidrològiques i de biodiversitat) dels espais naturals i rurals i garantir uns corredors biològics i socials que connectin l’entorn rural amb els espais verds interiors de la ciutat.

Una eina en l’àmbit metropolità que pretén marcar unes certes directrius sobre l’actuació en alguns dels espais de vora de la Regió Metropolitana de Barcelona és el Pla Territorial Metropolità (PTMB), el qual en la proposta d’Espais Oberts estableix la categoria de Sòl No Urbanitzable de Protecció Preventiva. Aquesta classificació es troba sobretot aplicada en sòls que envolten els assentaments urbans de les principals ciutats situades a la plana del Vallès com ara Terrassa, Granollers, Palau-solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Lliçà, entre d’altres. Tot i que

baciones urbanas, garantizar la accesibilidad a los espacios abiertos para el ocio, proteger el paisaje, preservar las funciones naturales (climáticas, hidrológicas y de biodiversidad) de los espacios naturales y rurales y garantizar unos corredores biológicos y sociales que conecten el entorno rural con los espacios verdes interiores de la ciudad.

Una herramienta a nivel metropolitano que pretende marcar ciertas directrices sobre la actuación en algunos de los espacios de borde de la Región Metropolitana de Barcelona es el Plan Territorial Metropolitano (PTMB), el cual en la propuesta de Espacios Abiertos establece la categoría de Suelo no Urbanizable de Protección Preventiva.

Esta clasificación se encuentra sobre todo aplicada en suelos que rodean los asentamientos urbanos de las principales ciudades situadas en la llanura del Vallès como Terrassa, Granollers, Palau-solità i Plegamans, Caldes de Montbui, Lliçà, entre otros.

Aunque el PTMB reconoce su condición

el PTMB reconeix la seva condició d’espai de transició entre els assentaments urbans i els espais oberts de protecció especial, i considera que cal protegir-los preventivament, deixa en mans del planejament municipal la decisió de protegir-los, o bé, d’incorporar-los al desenvolupament urbà delimitant àrees per a ésser urbanitzades i edificades. Això vol dir que si no es projecten aquests espais i no es donen directrius i pautes per al seu desenvolupament que responguin a l’especificitat d’aquesta situació territorial, els processos d’urbanització acabaran ocupant-lo tot sense permetre les connexions entre espais lliures urbans i els espais oberts territorials.

de espacio de transición entre los asentamientos urbanos y los espacios abiertos de protección especial, y considera que hay que protegerlos preventivamente, deja en manos del planeamiento municipal la decisión de protegerlos, o bien , de incorporarlos al desarrollo urbano delimitando áreas para ser urbanizadas y edificadas.

Esto quiere decir que si no se proyectan estos espacios y no se dan directrices y pautas para su desarrollo que respondan a la especificidad de esta situación territorial, los procesos de urbanización acabarán ocupando todo sin permitir las conexiones entre espacios libres urbanos y los espacios abiertos territoriales.

Per al desenvolupament d’aquesta estratègia és important considerar també aquells sòls classificats d’urbans o urbanitzables no desenvolupats en la franja de contacte entre la ciutat construïda i l’entorn natural ja que sovint pateixen un abandonament que propicia l’aparició d’abocaments de residus o d’establiment d’activitats no permeses que contribueixen a la degradació d’aquests espais i que es converteixin en marginals.

Para el desarrollo de esta estrategia es importante considerar también, aquellos suelos clasificados de urbanos o urbanizables no desarrollados en la franja de contacto entre la ciudad construida y el entorno natural ya que a menudo sufren un abandono que propicia la aparición de vertidos de residuos o de establecimiento de actividades no permitidas que contribuyen a la degradación de estos espacios y que se conviertan en marginales.

El Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa és un bon exemple que il·lustra com tractar els espais de vora de la ciutat com a ecotons. La proposta de l’Anella Verda neix del Grup per la Protecció dels Espais Naturals de Terrassa (GPENAT). Des de 2011 s’ha anat treballant fins que el 2012 s’enllesteix el primer document de pla.

Aquest pla té com a objectiu principal preservar i ordenar el sòl no urbanitzable de Terrassa, excepte aquell sòl que pertany al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt, a partir de (Ajuntament de Terrassa, 2014b):

El Plan Especial Urbanístico de Ordenación y Gestión del Anillo Verde de Terrassa es un buen ejemplo que ilustra cómo tratar los espacios de borde de la ciudad tratándolos como ecotonos. La propuesta del Anillo Verde nace del Grupo para la Protección de los Espacios Naturales de Terrassa (GPEN).

Desde 2011 se ha ido trabajando hasta que en 2012 se termina el primer documento de plan. Este plan tiene como objetivo principal preservar y ordenar el suelo no urbanizable de Terrassa, excepto aquel suelo que pertenece al Parque Natural de Sant Llorenç del Munt, a partir de (Ayuntamiento de Terrassa, 2014b):

•

•

Aturar i revertir els processos de degradació i abandonament dels espais naturals i agraris de l’entorn urbà i l’externalització d’activitats pròpies dels espais urbans cap als no urbanitzables.

Detener y revertir los procesos de degradación y abandono de los espacios naturales y agrarios del entorno urbano y la externalización de actividades propias de los espacios urbanos hacia los no urbanizables.

457

Dreta. Plànol d’infraestructures actuals i proposades contingudes en l’àmbit del pla. Es pot apreciar com aquestes infraestructures constitueixen una barrera per la continuïtat dels espais oberts, la seva connectivitat amb la ciutat i l’accessibilitat als espais rurals i naturals periurbans. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Derecha. Plano de infraestructuras actuales y propuestas contenidas en el ámbito del plan. Se puede apreciar cómo estas infraestructuras constituyen una barrera para la continuidad de los espacios abiertos, su conectividad con la ciudad y la accesibilidad a los espacios rurales y naturales periurbanos.

Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

458

•

Desenvolupar una cultura del territori i del paisatge que en mantingui i potenciï els valors ecològics, històrics, estètics, socials i productius, aprenent del llegat del passat i pensant en un futur viable i sostenible.

•

Desarrollar una cultura del territorio y del paisaje que mantenga y potencie sus valores ecológicos, históricos, estéticos, sociales y productivos, aprendiendo del legado del pasado y pensando en un futuro viable y sostenible.

•

Garantir la funcionalitat dels connectors ecològics territorials d’àmbit comarcal i evitar la pèrdua de biodiversitat i la degradació de la nostra fauna i la nostra flora.

•

Garantizar la funcionalidad de los conectores ecológicos territoriales de ámbito comarcal y evitar la pérdida de biodiversidad y la degradación de nuestra fauna y nuestra flora.

•

Recuperar les funcionalitats agrícoles de l’entorn, promovent també el desenvolupament de xarxes de producció i consum responsable de productes de proximitat i de productes ecològics.

•

Recuperar las funcionalidades agrícolas del entorno, promoviendo también el desarrollo de redes de producción y consumo responsable de productos de proximidad y de productos ecológicos.

•

Fomentar un ús social respectuós amb l’entorn, que permeti gaudir dels seus valors i revalori la qualitat ambiental dels barris més propers a l’Anella Verda.

•

Fomentar un uso social respetuoso con el entorno, que permita disfrutar de sus valores y revalorice la calidad ambiental de los barrios más cercanos al Anillo Verde.

Una de les estratègies principals per assolir aquest objectiu és assegurar l’encaix d’una anella verda en el sistema d’espais oberts metropolitans que vinculi els espais lliures urbans interiors amb els espais naturals i agrícoles de Terrassa i al mateix temps, amb els dels municipis veïns.

Una de las estrategias principales para lograr este objetivo es asegurar el encaje de un anillo verde en el sistema de espacios abiertos metropolitanos que vincule los espacios libres urbanos interiores con los espacios naturales y agrícolas de Terrassa y al mismo tiempo, con los de los municipios colindantes.

En aquesta franja de contacte entre la ciutat construïda i l’entorn natural s’ha d’assegurar, a través del reconeixement dels seus valors i del seu interès com a espai d’oportunitat, la funcionalitat ecològica i natural, la funcionalitat econòmica del sòl agrari i forestal i la funcionalitat social (vegeu Taula 3 (a i b), pàgs. 464 i 466).

En esta franja de contacto entre la ciudad construida y el entorno natural se asegurará, a través del reconocimiento de sus valores y de su interés como espacio de oportunidad, la funcionalidad ecológica y natural, la funcionalidad económica del suelo agrario y forestal y la funcionalidad social (ver Tabla 3 (a y b), págs. 464 y 466).

Una de les actuacions que preveu el pla per a aquells sectors situats a la vora urbana amb planejament derivat pendent de desenvolupar, és el manteniment del cultiu agrícola de secà o bé potenciar l’horta d’autoconsum sempre que les condicions del sòl ho permetin o es disposi

Una de las actuaciones previstas en el plan para aquellos sectores situados en el borde urbano con planeamiento derivado pendiente de desarrollar, es el mantenimiento del cultivo agrícola de secano o bien potenciar la huerta de autoconsumo siempre y cuando las condiciones del suelo lo permitan o se

INFRAESTRUCTURES EXISTENTS Xarxa bàsica de carreteres Xarxa comarcal de carreteres Xarxa local de carreteres Xarxa ferrocarrils FGC Xarxa ferrocarrils RENFE

INFRAESTRUCTURES PREVISTES Ronda Orbital B-40 (Proposta Aj.Terrassa) Ronda Orbital B-40 (Proposta Ministerio de Fomento) Vial est Línia orbital ferroviària (PTMB)

FGC tram en construcció FGC proposta perllongament fins Matadapera Nus autopistes C-58 i C-16 Límit de l’àmbit del Pla Especial

459

Canvis en les cobertes del sòl (anys 1956 i 2009). Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Cambios en las cubiertas del suelo (años 1956 y 2009). Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

460

TIPUS DE COBERTES DEL SÒL 1956 Boscos densos (no de ribera) Boscos de ribera Reforestacions recents Boscos clars (no de ribera) Matollars Prats i herbassars Roquissars Lleres naturals Sòls nus forestals Rius Embassaments

Conreus llenyosos (no vinyes) Vinyes Conreus herbacis (no arrossars) Conreus en transformació Conreus abandonats - prats Conreus abandonats - matollars Conreus abandonats - boscos Basses agrícoles Urbanitzat residencial lax Urbanitzat residencial compacte Zones industrials i comercials

Granges Cementiris Zones verdes urbanes Carreteres Vies de ferrocarril Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf) Zones d’extracció minera Sòls nus urbans

COBERTES DEL SÒL. 2009 Boscos densos (no de ribera) Plantacions de coníferes no autòctones Matollars - Boscos tallats arreu Prats i herbassars - Boscos tallats arreu Boscos densos de ribera Plantacions de pollancres Plantacions de plàtans Boscos clars (no de ribera) Boscos clars de ribera Boscos en franges de protecció Matollars

Prats i herbassars Zones cremades Roquissars Lleres naturals Sòls nus forestals Llacs i llacunes continentals Rius Embassaments Conreus llenyosos (no vinyes) Vinyes Conreus herbacis (no arrossars)

Conreus en transformació Hivernacles Conreus abandonats - prats Canals artificials Basses agrícoles Urbanitzat residencial lax Urbanitzat residencial compacte Zones industrials i comercials Granges Cementiris Zones verdes urbanes

Autopistes i autovies Carreteres Aeroports Vies de ferrocarril Zones verdes viàries Zones d’esport i lleure (excepte càmpings i camps de golf) Camps de golf Zones d’extracció minera Abocadors Sòls nus urbans

461

Ovelles pasturant en un dels boscos de l’anella verda de Terrassa. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Ovejas pasturando en uno de los bosques del anillo verde de Terrassa.

Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

462

d’aigua. Per als trams fluvials que travessen aquests sectors, atès el seu valor com a connectors ecològics, preveu que tant abans de la seva urbanització com posteriorment al seu desenvolupament, rebin un tractament que permeti la recuperació de l’hàbitat fluvial. També cal tenir en compte el pas de les infraestructures viàries per tal de permeabilitzar i integrar-les paisatgísticament. En aquest sentit, es busca una transició paisatgística més harmònica incorporant arbrat al viari urbà com a continuació del medi natural.

disponga de agua. Para los tramos fluviales que atraviesan estos sectores, dado su valor como conectores ecológicos, prevé que tanto antes de su urbanización como posteriormente a su desarrollo, reciban un tratamiento que permita la recuperación de su hábitat fluvial. También hay que tener en cuenta el paso de las infraestructuras viarias para permeabilizar e integrarlas paisajísticamente. En este sentido, se busca una transición paisajística más armónica incorporando arbolado al viario urbano como continuación del medio natural.

La xarxa de camins proposada pretén millorar l’accessibilitat des de la ciutat, creant noves permeabilitats i continuïtats i potenciant les que existeixen entre els dos sistemes. En primer lloc, es defineix el camí de vora que ressegueix el perímetre de la ciutat, permetent fer la circumvallació de la ciutat. En aquest primer camí se situen les portes que donen accés als camins principals que penetren, de manera radial, a l’entorn i que al mateix temps, comuniquen amb el camí de l’Anella Verda que conforma una segona corona, punt on es produeix la interacció entre l’espai urbà i rural. A totes les portes es preveu punts de parada del transport públic.

D’altra banda, el Pla també té en compte

La red de caminos propuesta pretende mejorar la accesibilidad desde la ciudad, creando nuevas permeabilidades y continuidades y potenciando las que existen entre los dos sistemas. En primer lugar, se define el camino de borde que recorre el perímetro de la ciudad, permitiendo hacer la circunvalación de la ciudad. En este primer camino se sitúan las puertas que dan acceso a los caminos principales que penetran de manera radial, alrededor y que al mismo tiempo, comunican con el camino del Anillo Verde que conforma una segunda corona, punto donde se produce la interacción entre el espacio urbano y rural. En todas las puertas se prevé puntos de parada del transporte público. Por otra parte, el Plan también

aquells carrers de la ciutat que per la seva configuració es connecten amb facilitat i lògica amb els camins de l’entorn. Un bon exemple d’aquesta permeabilitat urbana és el parc urbà de Vallparadís, que permet creuar la ciutat dins un paratge arbrat i, sense discontinuïtat, sortir de la ciutat per prosseguir pels camins de l’Anella Verda.

tiene en cuenta aquellas calles de la ciudad que por su configuración se conectan con facilidad y lógica con los caminos del entorno. Un buen ejemplo de esta permeabilidad urbana es el parque urbano de Vallparadís, que permite cruzar la ciudad en un paraje arbolado y, sin discontinuidad, salir de la ciudad para proseguir por los caminos del Anillo Verde.

Són continuïtats urbanes-rurals que no garanteixen tan sols la connectivitat social sinó també la recuperació de la identitat històrica del territori en termes de paisatge a través d’un reconeixement i integració dels elements rurals en aquest espai periurbà. En aquest sentit s’han d’assegurar tant la conservació dels valors naturals, com la promoció de les activitats econòmiques del sector primari i les complementàries a aquest i l’ús per part de la ciutadania. Aquest intercanvi de fluxos ecològics-socials es gestiona regulant l’ús públic de l’entorn, de manera que no comprometi els valors naturals, evitant els impactes ambientals de la sobrefreqüentació i sense entrar en conflicte amb les activitats econòmiques que s’hi desenvolupen, majoritàriament l’agricultura.

En aquesta direcció es promou, des de la governança i gestió, el coneixement dels valors naturals, paisatgístics i del patrimoni rural, posant especial èmfasi en la plurifuncionalitat d’aquests espais i en la seva vàlua intrínseca, en relació amb l’elevat grau d’urbanització i d’artificialització del territori metropolità on se situen.

Son continuidades urbanas-rurales que no garantizan solo la conectividad social sino también la recuperación de la identidad histórica del territorio en términos de paisaje a través de un reconocimiento e integración de los elementos rurales en este espacio periurbano. En este sentido se han de asegurar tanto la conservación de los valores naturales, como la promoción de las actividades económicas del sector primario y las complementarias a este y el uso por parte de la ciudadanía. Este intercambio de flujos ecológicos-sociales se gestiona regulando el uso público del entorno, de forma que no comprometa los valores naturales, evitando los impactos ambientales de la sobrefrecuentación y sin entrar en conflicto con las actividades económicas que se desarrollan, mayoritariamente la agricultura. En esta dirección se promueve, desde la gobernanza y gestión, el conocimiento de los valores naturales, paisajísticos y del patrimonio rural, poniendo especial énfasis en la plurifuncionalidad de estos espacios y en su valía intrínseca, en relación con el elevado grado de urbanización y de artificialización del territorio metropolitano donde se ubican.

Així, com a resum i per evidenciar la importància de la gestió en aquest tipus de propostes més enllà de l’estructuració i millora de la qualitat dels espais físics, es resumeixen els diferents objectius del Pla posant-los en relació amb les propostes de gestió que s’hauran de desenvolupar per a garantir-ne el compliment. Per tant, i tal com s’especifiquen en l’Informe Ambiental (Ajuntament de Terrassa, 2014b), els quinze objectius del Pla en funció dels quatre àmbits de proposta principals definits són:

Así, como resumen y para evidenciar la importancia de la gestión en este tipo de propuestas más allá de la estructuración y mejora de la calidad de los espacios físicos, se resumen los diferentes objetivos del Plan poniéndolos en relación con las propuestas de gestión que deberán desarrollarse para garantizar el cumplimiento de los mismos.

Por tanto, y tal como se especifican en el Informe Ambiental (Ayuntamiento de Terrassa, 2014b), los quince objetivos del Plan en función de los cuatro ámbitos de propuesta principales definidos son:

463

Taula 3a. Resum dels objectius del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa segons l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Taula 3a. Objectius del Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa (resum elaborat a partir d’Ajuntament de Terrassa (2014)). Àmbit de la proposta

Objectius

Aspectes clau per assolir els objectius.

Propostes de gestió

FUNCIONALITAT NATURAL I ECOLÒGICA

Restaurar la xarxa de rieres i torrents, tenint present el seu paper substancial per a la connectivitat, la biodiversitat i el paisatge.

Eliminar l’horta no ordenada que ocupa la zona de protecció de rieres i torrents i recuperar la vegetació de ribera en els trams malmesos; establir mesures de gestió per millorar la qualitat de les aigües dels torrents i rieres; augmentar el grau de naturalització i qualitat dels hàbitats associats a aquests àmbits; evitar aquells usos o activitats que puguin provocar un impacte ambiental; gestionar els espais fluvials al seu pas pel sòl urbà.

Preservar i millorar els hàbitats naturals considerats d’alt valor per la seva biodiversitat.

Millorar els hàbitats naturals, especialment a les zones d’elevada biodiversitat

Assegurar la viabilitat i funcionalitat dels connectors ecològics, relligant els espais lliures que es troben fragmentats, millorant la permeabilitat de les infraestructures, i resolent els punts crítics que els estrenyen.

Millorar la permeabilitat en l’àmbit dels connectors ecològics i reducció de l’artificialització als punts crítics de connectivitat; millorar l’efecte barrera de les infraestructures viàries i ferroviàries; mantenir la funció com a connectors ecològics de les rieres i torrents

Assegurar l’encaix territorial de l’Anella Verda dins el sistema d’espais lliures metropolitans i la seva vinculació amb els espais naturals i agrícoles dels municipis confrontants.

Millorar els punts on es produeixen discontinuïtats en la connectivitat en el contacte amb els municipis veïns.

Desenvolupar espais agraris suficients i potenciar la ramaderia semiintensiva perquè tinguin viabilitat econòmica i promoguin pràctiques ecològiques, xarxes de distribució i consum de proximitat, i la cultura gastronòmica local.

Vetllar per la recuperació de l’activitat agrícola, tant en finques públiques com privades; Millorar les condicions de qualitat i sanitat dels sòls dels espais agrícoles; diversificar la producció agrícola en l’àmbit de l’Anella Verda.

Impulsar de manera especial la recuperació de l’activitat agrícola i la gestió forestal en zones d’elevada fragmentació de la propietat i de topografia irregular.

Realitzar, impulsar o promoure la recuperació de l’activitat agrícola en aquests sectors.

Ordenar l’horta d’autoconsum en tot l’àmbit periurbà, perquè s’integri adequadament i no malmeti els valors naturals i ecològics de l’entorn.

Planificar la retirada de les hortes d’autoconsum que no compleixin els criteris d’ordenació; impulsar la creació de sectors en indrets que compleixen els criteris d’ordenació; implicar i obtenir suport dels diferents propietaris per l’establiment de zones d’horta ordenades; vetllar per assegurar la qualitat i suficiència de l’aigua de reg pel desenvolupament de sector d’horta i promocionar la pràctica de l’horticultura ecològica.

Millorar les masses forestals cap a estadis més naturals i madurs, promoure la gestió forestal conjunta i l’aprofitament integral dels recursos del bosc.

Impulsar la gestió conjunta de les masses forestals del terme; fomentar l’aprofitament i la comercialització de la biomassa forestal; promoure la introducció de la ramaderia extensiva en la gestió dels boscos; ordenar les activitats de lleure, esport i d’educació ambiental perquè siguin compatibles amb el manteniment de les masses forestals i de la seva biodiversitat; adoptar mesures per prevenir els efectes negatius dels impactes produïts per agents pertorbadors com són els incendis forestals.

Dotar de les infraestructures i els serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats agràries i forestals.

Dotar d’infraestructures i serveis necessaris per al desenvolupament de les activitats agràries.

Ordenar les activitats econòmiques complementàries a les del sector primari prioritzant la utilització de les masies tradicionals i les edificacions existents.

Impulsar les activitats complementàries en l’àmbit de les masies; realitzar l’inventari d’usos i instal·lacions existents i proposta per la seva ordenació, trasllat o eliminació.

Tabla 3a. Resumen de los objetivos del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa según el Informe de Sostenibilidad Ambiental. Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

FUNCIONALITAT ECONÒMICA I DE TRACTAMENT DEL SÒL AGRÍCOLA I FORESTAL

464

LA FUNCIONALITAT ECOLÒGICA I NATURAL Connectors Punts crítics Teixit urbà a l’entorn dels punts crítics Zones d’elevat interès per a la biodiversitat Millora de la connectivitat transversal Rieres i torrents Horta no ordenada en cursos d’aigua Horta no ordenada fora dels cursos d’aigua Golf Protecció de rieres Equipaments en sòl no urbanitzable

Estratègies d’ordenació i gestió que proposa el pla en els àmbits de la funcionalitat ecològica i natural i el tractament del sòl agrari i forestal.

Vegeu la correlació de les propostes amb la Taula 3a de la pàgina anterior. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Estrategias de ordenación y gestión que propone el plan en los ámbitos del uso público y la funcionalidad social, y el paisaje y el contacto ciudad-entorno. Ver la correlación de las propuestas con la Tabla 3a de la página anterior.

Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

EL TRACTAMENT DEL SÒL AGRARI I FORESTAL L’espai agrícola L’espai forestal Sòl transitori L’espai construït

465

Taula 3b. Resum dels objectius del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa segons l’Informe de Sostenibilitat Ambiental. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Taula 3b. Objectius del Pla Especial Urbanístic d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa (resum elaborat a partir d’Ajuntament de Terrassa (2014)). Àmbit de la proposta

Objectius

Aspectes clau per assolir els objectius.

Propostes de Gestió

ÚS PÚBLIC I FUNCIONALITAT SOCIAL

Promoure el respecte i el coneixement dels valors naturals, paisatgístics, patrimonials i de les activitats rurals i la implicació i corresponsabilitat de la ciutadania en la protecció de l’Anella Verda i en l’ús responsable dels seus recursos.

Fomentar el coneixement dels valors i les funcions dels entorns naturals entre el conjunt de la ciutadania per obtenir el seu suport a les diferents iniciatives de conservació i gestió. Promoure les bones pràctiques per evitar accions que malmetin el medi natural com l’abocament de residus, la formació de dreceres, el trepig de conreus, etc. Promoure una visió integrada i de conjunt de l’Anella Verda i d’aquesta amb la ciutat. Agençar la xarxa de camins per assegurar la seva funcionalitat. Facilitar l’accés de la ciutadania cap als entorns a través de la xarxa de camins. Prevenir els impactes ambientals negatius derivats de l’ús d’aquesta xarxa.

Tabla 3b. Resumen de los objetivos del Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa según el Informe de Sostenibilidad Ambiental. Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

Establir una xarxa de camins públics, mallada i jerarquitzada, que ordeni l’ús públic, doni servei a les activitats existents en l’entorn, connecti amb les xarxes dels termes veïns, i millori l’accessibilitat des de la ciutat, potenciant els desplaçaments a peu i en bicicleta.

Assenyalar les zones aptes per establir àrees de lleure i d’altres elements d’interès que permetin conèixer i gaudir de l’entorn sense que hi hagi impactes ambientals.

PAISATGE I CONTACTE CIUTAT - ENTORN

Revertir els processos de banalització, degradació i abandonament dels espais periurbans i urbans sense desenvolupament urbanístic, i aturar la pressió exercida per les activitats no agràries.

Preservar i millorar el Mosaic funcional del paisatge de l’Anella Verda de manera que esdevingui un valor social i econòmic del territori.

Algunes imatges de l’àrea de Can Canya i la Mancomunitat, ambdós localitzats a l’Anella Verda. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Algunas imágenes del área de Can Canya y la Mancomunitat, ambos localizados en el Anillo Verde. Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

466

Impulsar els treballs de millora de la franja de contacte amb la ciutat en aquells espais degradats paisatgísticament.

ÚS PÚBLIC I FUNCIONALITAT SOCIAL Camí circular de l’Anella Verda Camí de vora de l’Anella Verda Camins de connexió amb els termes veïns Camins secundaris Eixos viaris i ferroviaris Centre històric Masies Perllongació de camins Estacions Portes Miradors Modificacions de camins Discontinuïtat en la xarxa de camins

Estratègies d’ordenació i gestió que proposa el pla en els àmbits de l’ús públic i la funcionalitat social, i el paisatge i el contacte ciutat-entorn.

Vegeu la correlació de les propostes amb la Taula 3b de la pàgina anterior. Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Estrategias de ordenación y gestión que propone el plan en los ámbitos del uso público y la funcionalidad social, y el paisaje y el contacto ciudad-entorno. Ver la correlación de las propuestas con la Tabla 3b de la página anterior.

Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

PAISATGE I CONTACTE CIUTAT - ENTORN Teixit urbà de vora Espais lliures Sectors de planejament Proposta de noves infraestructures Sòl productiu transitori Sòl productiu transitori de nova creació Altres sòls productius Millores en la permeabilitat Espai de les edificacions rurals i masies tradicionals Tractament de les infraestructures de comunicació Espais a millorar en sòl no urbanitzable Espais a millorar en sectors de planejament

467

468

Creació de noves permeabilitats i potenciació de les existents

Creación de nuevas permeabilidades y potenciación de las existentes

Un altre exemple sobre el tractament de les vores és el Parc Territorial del Circuit de Velocitat de Catalunya. En aquest cas es tracta de reconnectar una gran peça monofuncional que actualment es mostra hermètica i tancada al seu entorn.

Otro ejemplo sobre el tratamiento de los bordes es el Parque Territorial del Circuito de Velocidad de Cataluña. En este caso se trata de reconectar una gran pieza monofuncional que actualmente se muestra hermética y cerrada en su entorno.

El projecte té com a objectiu integrar al territori l’àmbit d’aquest gran node territorial i connectar-lo tant a escala local com a escala territorial. La idea principal és generar un Parc Territorial que faci de nexe entre les parts del land-mosaic, tres municipis vallesans dels quals forma part aquesta instal·lació i els corredors verds que conformen el conjunt de la matriu verda metropolitana.

El proyecto tiene como objetivo integrar el territorio del ámbito de este gran nodo territorial y conectarlo tanto a escala local como a escala territorial. La idea principal es generar un Parque Territorial que haga de nexo entre las partes del land-mosaico, tres municipios vallesanos de los que forma parte esta instalación y los corredores verdes que conforman el conjunto de la matriz verde metropolitana.

Des del punt de vista del paisatge i com a element de gran força, des del projecte es proposa que el Circuit de Velocitat de Catalunya estableixi les pautes necessàries, des de la seva espectacularitat, que permetin induir unes tendències de revalorització i potenciació dels espais oberts amb qualitat paisatgística i ambiental del conjunt del territori. Així, el Circuit de Velocitat de Catalunya s’ofereix com l’element de llindar entre els espais més densos de la urbanització extensiva i els espais que tendeixen cap a usos agrícoles.

Tanmateix, l’entorn del circuit, especialment la vegetació, que podria ser el contrapunt acolorit al paisatge del perfil del turó, la torre i les graderies del circuit, actualment no té la força ni la consistència desitjada (Jornet Llop Pastor, 2003).

Desde el punto de vista del paisaje y como elemento de gran fuerza, desde el proyecto se propone que el Circuito de Velocidad de Cataluña establezca las pautas necesarias, desde su espectacularidad, que permitan inducir unas tendencias de revalorización y potenciación de los espacios abiertos con calidad paisajística y ambiental del conjunto del territorio. Así, el Circuito de Velocidad de Cataluña se ofrece como el elemento de umbral entre los espacios más densos de la urbanización extensiva y los espacios que tienden hacia usos agrícolas.

Sin embargo, el entorno del circuito, especialmente la vegetación, que podría ser el contrapunto colorido al paisaje del perfil de la colina, la torre y las gradas del circuito, actualmente no tiene la fuerza ni la consistencia deseada (Jornet Llop Pastor, 2003).

L’element que permet aconseguir aquest objectiu és la xarxa de camins tradicionals, per als quals es proposa conservar-los com a elements històrics. També es proposa la creació de nous accessos de vianants. La xarxa de camins s’estructura a través d’una malla articulada a partir dels camins existents, els límits del parcel·lari, els torrents i la via perimetral del circuit.

El elemento que permite conseguir este objetivo es la red de caminos tradicionales, para los que se propone su conservación como elementos históricos. También se propone la creación de nuevos accesos peatonales. La red de caminos se estructura a través de una malla articulada a partir de los caminos existentes, los límites del parcelario, los torrentes y la vía perimetral del circuito.

Esquerra. Plànol d’imatge de l’Anella Verda de Terrassa, on es poden veure els dos camins perimetrals principals que enllacen les diferents portes de l’anella verda. Alhora, els espais verds urbans de l’interior de la ciutat es posen en relació fins arribar als espais oberts exteriors.

Font: Ajuntament de Terrassa, 2014.

Izquierda. Plano de imagen del Anillo Verde de Terrassa, donde se pueden ver los dos caminos perimetrales principales que enlazan las diferentes puertas del anillo verde. Asimismo, los espacios verdes urbanos del interior de la ciudad se ponen en relación hasta llegar a los espacios abiertos exteriores. Fuente: Ayuntamiento de Terrassa, 2014.

469

A través del projecte dels entorns del circuit proposant-lo com un nou espai territorial es pretén potenciar la connectivitat entre els diferents espais oberts territorials actualment fragmentats i aïllats així com amb la resta del municipi. Font: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

A través del proyecto de los entornos del circuito proponiendo un nuevo espacio territorial se pretende potenciar la conectividad entre los diferentes espacios abiertos territoriales actualmente fragmentados y aislados así como con el resto del municipio. Fuente: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

470

Complementant aquesta xarxa de camins es proposa l’acondicionament de les actuals àrees d’aparcament, per a les quals es planteja la seva transformació en arbredes, seguint el model tradicional dels panys de pollancres i plataners presents al Vallès Oriental, compatibles tant amb l’aparcament puntual els dies de gran afluència de públic, com amb altres activitats de lleure com ara esports, esdeveniments socials o càmping. D’altra banda, el fet d’utilitzar el viari dels polígons industrials que envolten el circuit com a aparcament és una manera de racionalitzar els usos del territori.

Complementando esta red de caminos se propone el acondicionamiento de las actuales áreas de aparcamiento, para las que se plantea su transformación en arboledas, siguiendo el modelo tradicional de las cerraduras de chopos y plataneros presentes en el Vallès Oriental, compatibles tanto con el aparcamiento puntual los días de gran afluencia de público, como con otras actividades de ocio como deportes, eventos sociales o camping. Por otra parte, el hecho de utilizar el viario de los polígonos industriales que rodean el circuito como aparcamiento es una manera de racionalizar los usos del territorio.

Així, a partir de considerar els espais de vora com espais d’oportunitat i posant-los en relació entre ells, es consolida la malla territorial d’espais oberts i es potencia la connectivitat d’aquests amb la ciutat.

Así, al considerar los espacios de borde como espacios de oportunidad y poniéndolos en relación entre ellos, se consolida la malla territorial de espacios abiertos y se potencia la conectividad de estos con la ciudad.

En relació amb la restauració ecològica, es proposa l’acció de reforestació i implantació del verd en el circuit i àrees adjacents com ara els marges, talussos, fondals, àrees forestals semiconsolidades i en aquells sectors que no requereixen la necessària visibilitat interior del circuit, potenciant el desenvolupament espontani de la vegetació autòctona de les vores.

De la mateixa manera, cal condicionar la xarxa hídrica en les zones adjacents que en aquests moments es troba molt degradada, amb artificialització i manca de vegetació forestal natural.

En relación con la restauración ecológica, se propone la acción de reforestación e implantación de verde en el circuito y áreas adyacentes como márgenes, taludes, fondos, áreas forestales semiconsolidadas y en aquellos sectores que no requieren la necesaria visibilidad interior del circuito, potenciando el desarrollo espontáneo de la vegetación autóctona de los bordes. Del mismo modo, cabe acondicionar la red hídrica en las zonas adyacentes que en estos momentos se encuentra muy degradada, con artificialización y falta de vegetación forestal natural.

El Circuit de Velocitat de Catalunya constitueix una fita en el camp visual del conjunt vallesà i des d’aquesta perspectiva, les curses podrien ser compatibles i complementàries amb altres activitats de lleure, lúdiques i de l’espectacle, que podrien encabir-se en el mateix recinte, o en els àmbits del parc territorial de manera simultània o bé en els períodes de no utilització de l’ús principal del circuit.

La proposta de programes i usos del sòl que generen complementarietats entre territori i circuit aconsegueixen garantir no només la continuïtat social, sinó també la integració paisatgística i ambiental de l’entorn immediat d’aquest gran node com a element referent en el territori metropolità, respectant el ric patrimoni agrícola, el seu parcel·lari i els seus usos.

El Circuit de Velocitat de Catalunya constituye un hito en el campo visual del conjunto vallesano y desde esta perspectiva, las carreras podrían ser compatibles y complementarias con otras actividades de ocio, lúdicas y del espectáculo, que podrían incluirse en el propio recinto, o en los ámbitos del parque territorial de manera simultánea o bien en los periodos de no utilización del uso principal del circuito. La propuesta de programas y usos del suelo que generan complementariedades entre territorio y circuito consiguen garantizar no solo la continuidad social, sino también la integración paisajística y ambiental del entorno inmediato de este gran nodo como elemento referente en el territorio metropolitano, respetando el rico patrimonio agrícola, su parcelario y sus usos.

Posteriorment a aquest projecte, el 2011 es desenvolupa el POUM de Montmeló (revisió del PGMO de 1985), en què s’integra aquesta idea del circuit i del parc territorial i s’acaba de consolidar en relació amb la resta d’espais oberts del municipi.

Posteriormente a este proyecto, en 2011 se desarrolla el POUM de Montmeló (revisión del PGMO de 1985), en que se integra esta idea del circuito y del parque territorial y se acaba de consolidar en relación con el resto de espacios abiertos del municipio.

Així, tal com s’explica en el document de memòria, “el nou Pla proposa una millora d’aquesta condició de fragmentació del municipi integrant els espais lliures territorials i els verds urbans de la ciutat en un sistema articulat de relacions. En aquest sistema, l’espai lliure fa a la vegada la doble funció de reestructuració interna al municipi i de restabliment de les continuï-

Así, tal como se explica en el documento de memoria, “el nuevo Plan propone una mejora de esta condición de fragmentación del municipio integrando los espacios libres territoriales y los verdes urbanos de la ciudad en un sistema articulado de relaciones. En este sistema, el espacio libre hace a la vez la doble función de reestructuración interna en el municipio y de restablecimiento

471

Directrius per a la coordinació d’actuacions en l’àmbit territorial del circuit. Font: Jornet Llop Pastor arq., 2003.

UNITATS DE PAISATGE Àrees agrícoles Àrees forestals Nous fronts industrials Àrees industrials

Directrices para la coordinación de actuaciones en el ámbito territorial del circuito. Fuente: Jornet Llop Pastor arq., 2003.

472

Àrees residencials

ELEMENTS ESTRUCTURANTS DE LA XARXA VERDA Corredors rurals de connexió de les unitats de paisatge Sendes verdes d’articulació dels municipis Filtres de grans infraestructures

ENCLAUS I NODES Equipaments territorials Equipaments municipals Portes d’accés al circuit de velocitat de Catalunya Estacions i baixadors de FFCC

ESPAIS OBERTS TERRITORIALS

ESPAIS LLIURES URBANS

XARXA VIÀRIA

Bosc territorial

Parcs urbans i jardina

Autopistes i autovies

Àrees agrícoles

Nou Passeig de Montmeló

Vies territorials de 1r ordre

Espais verds connectors PARCS TERRITORIALS

Eixos estructurants urbans XARXA FERROVIÀRIA

Parc Territorial del Circuit de Catalunya

Línia Alta Velocitat

Turó de les Tres Creus

Línia Orbital Ferroviària Línia Rodalies

Eixos nou Carrer Major i Anselm Clavé Eixos Cívics Transversals XARXA D’EQUIPAMENTS Equipaments

Estructura general i Orgànica, POUM de Montmeló. Font: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

Estructura general y Orgánica. POUM de Montmeló. Fuente: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

473

Vista aèria de Montmeló. Font: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

Vista aérea de Montmeló. Fuente: Jornet Llop Pastor arq., 2011.

474

tats entre les diferents peces territorials.

Les principals línies projectuals que constitueixen la base de la proposta són: el reconeixement de la xarxa dels espais oberts territorials; la identificació, ordenació i integració dels àmbits i elements territorials que han d’esdevenir en «espais connectors», com els eixos fluvials i els «parcs territorials»; la reestructuració i sistematització dels espais lliures urbans a través de la creació de nous espais lliures vinculats als nous desenvolupaments o els espais verds vinculats a operacions de reordenació urbana; i la comunicació de les peces verdes a través d’una xarxa d’itineraris cívics i de sendes verdes. L’objectiu final és disposar d’una trama verda composta per «àrees» i «itineraris» interconnectats de tal forma que tot actuï com un sistema de relacions jerarquitzades, on coexisteixen els ordres i papers diversos de cada àmbit i element connector, i on sigui possible percebre continuïtat entre les àrees urbanitzades i els espais lliures territorials de valor agrícola i forestal”.

de las continuidades entre las diferentes piezas territoriales. Las principales líneas proyectuales que constituyen la base de la propuesta son: el reconocimiento de la red de los espacios abiertos territoriales; la identificación, ordenación e integración de los ámbitos y elementos territoriales que deben convertirse en «espacios conectores», como los ejes fluviales y los «parques territoriales»; la reestructuración y sistematización de los espacios libres urbanos a través de la creación de nuevos espacios libres vinculados a los nuevos desarrollos o los espacios verdes vinculados a operaciones de reordenación urbana; y la comunicación de las piezas verdes a través de una red de itinerarios cívicos y de sendas verdes. El objetivo final es disponer de una trama verde compuesta por «áreas» e «itinerarios» interconectados de tal forma que todo actúe como un sistema de relaciones jerarquizadas, donde coexisten los órdenes y papeles varios de cada ámbito y elemento conector, y donde sea posible percibir continuidad entre las áreas urbanizadas y los espacios libres territoriales de valor agrícola y forestal ”.

Vista de Barcelona des de la serra de Collserola, a la zona de Bellesguard. Font: Ajuntament de Barcelona.

Vista de Barcelona desde la sierra de Collserola, en la zona de Bellesguard. Fuente: Ayuntamiento de Barcelona.

Un altre projecte que tracta el tema de la delimitació i la permeabilitat en els límits, és el Pla Especial del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), actualment en fase d’Avanç de Pla, i que té com a principal objectiu la protecció del parc de Collserola. Una de les principals problemàtiques que detecta l’estudi, és que en les zones perimetrals és on es manifesten els principals focus de tensió entre el parc i el seu entorn urbanitzat, en forma d’activitats i ocupacions il·legals, i també és on s’originen la majoria dels incendis forestals.

Otro proyecto que trata el tema de la delimitación y la permeabilidad en los límites, es el Pla Especial del Parc Natural de la Serra de Collserola (PEPNat), actualmente en fase de Avance de Plan, y que tiene como principal objetivo la protección del parque de Collserola. Una de las principales problemáticas que detecta el estudio, es que en las zonas perimetrales es donde se manifiestan los principales focos de tensión entre el parque y su entorno urbanizado, en forma de actividades y ocupaciones ilegales, y también es donde se originan la mayoría de los incendios forestales.

Per aquesta raó es planteja, a l’hora d’analitzar-la, la delimitació d’un espai funcional que inclou tant les vores exteriors del parc com les vores dels nuclis urbans fora dels límits d’aquest i que té com a objectiu garantir la connectivitat entre la serra de Collserola i els altres espais naturals de la regió metropolitana, amb la finalitat d’assegurar un tractament adequat per a tots els sòls amb interès estratègic per als objectius de protecció de la biodiversitat. En aquest espai s’hi planteja, també, establir programes i usos del sòl que generin complementarietats adequades, contribuint així a configurar un espai d’esmorteïment que actua de filtre entre les funcions més

Por ello se plantea, para su análisis, la delimitación de un espacio funcional que incluye tanto los bordes exteriores del parque, como los bordes de los núcleos urbanos fuera de los límites del mismo y que tiene como objetivo garantizar la conectividad entre la sierra de Collserola y los otros espacios naturales de la región metropolitana, con el fin de asegurar un tratamiento adecuado para todos los suelos con interés estratégico para los objetivos de protección de la biodiversidad. En este espacio se plantea, también, establecer programas y usos del suelo que generen complementariedades adecuadas, contribuyendo así a configurar un espacio de amortiguación que actúa de filtro entre

475

1

Diagrama 1. En gris l’àmbit del PEPNat i en verd l’espai funcional a estudiar. Diagrama 2.

Increments (en verd) i disminució (en vermell) del sistema de parc forestal en l’àmbit del parc (1976-2014). Font: AMB (PEPNat de Collserola, 2015).

Diagrama 1. En gris el ámbito del PEPNat y en verde el espacio funcional a estudiar. Diagrama 2. Incrementos (en verde) y disminución (en rojo) del sistema de parque forestal en el ámbito del parque (1976 hasta 2014). Fuente: AMB (PEPNat de Collserola, 2015).

476

2

naturals dels espais oberts i els usos més urbans de la ciutat, a més de buscar la permeabilitat entre l’espai natural i l’urbà.

las funciones más naturales de los espacios abiertos y los usos más urbanos de la ciudad, además de buscar la permeabilidad entre el espacio natural y el urbano.

Atès que alguns dels espais no pertanyen a l’àmbit del pla, s’estableixen algunes recomanacions de tractament paisatgístic dels espais inclosos en l’espai funcional adjacent, de manera que permeti establir uns criteris pel manteniment de la xarxa de fluxos naturals en el seu àmbit i evitar la fragmentació, reducció o degradació dels espais naturals no protegits sectorialment o dels sòls amb interès estratègic.

Dado que algunos de los espacios no pertenecen al ámbito del plan, se establecen algunas recomendaciones de tratamiento paisajístico de los espacios incluidos en el espacio funcional adyacente, de manera que permita establecer unos criterios para el mantenimiento de la red de flujos naturales en su ámbito y evitar la fragmentación, reducción o degradación de los espacios naturales no protegidos sectorialmente o de los suelos con interés estratégico.

Els objectius específics de l’espai funcional són els següents:

•

Evitar la degradació dels terrenys contigus amb el parc natural que tinguin unes qualitats especials com a espais d’interès natural, paisatgístic, social i/o cultural.

•

Assegurar la connectivitat ecològica necessària per al manteniment de la biodiversitat dels ecosistemes.

•

Amb relació al cicle de l’aigua, minimitzar la impermeabilització del sòl i tenir especial cura de la xarxa de torrents i rieres. En aquest sentit s’ha

Los objetivos específicos del espacio funcional son los siguientes: •

Evitar la degradación de los terrenos contiguos con el parque natural que tengan unas cualidades especiales como espacios de interés natural, paisajístico, social y / o cultural.

•

Asegurar la conectividad ecológica necesaria para el mantenimiento de la biodiversidad de los ecosistemas.

•

Con relación al ciclo del agua, minimizar la impermeabilización del suelo y tener especial cuidado de la red de torrentes

3

4

de destacar que el riu Llobregat, el Besòs, la riera de Sant Cugat i els diferents torrents i rieres de l’interior del parc, juntament amb altres espais perimetrals, juguen un paper rellevant en la connectivitat interior i exterior ja que són indrets on hi ha una gran concentració dels valors ecològics que requereixen una gestió acurada per controlar els impactes relatius al seu funcionament i a les relacions que s’estableixen amb els sistemes naturals i les zones urbanitzades que els hi són frontereres.

•

Desenvolupar usos de lleure més intensos per disminuir les pertorbacions a l’interior del parc natural (com per exemple horts urbans, àrees de lleure, etc.).

Amb relació als nuclis urbans, el PEPNat estableix recomanacions per al tractament paisatgístic de la urbanització, l’edificació i l’espai lliure de parcel·la, amb la finalitat que les actuacions que s’hi duguin a terme siguin el màxim de respectuoses i congruents amb la protecció de parc natural i dels espais de l’entorn i garanteixin la permeabilitat ecològica a l’interior del parc, d’acord amb els criteris següents:

y rieras. En este sentido hay que destacar que el río Llobregat, el Besòs, la riera de Sant Cugat y los diferentes torrentes y rieras del interior del parque, junto con otros espacios perimetrales, juegan un papel muy relevante en la conectividad interior y exterior ya que son lugares donde hay una gran concentración de los valores ecológicos que requieren de una gestión muy cuidadosa para controlar los impactos relativos a su funcionamiento y a las relaciones que establecen con los sistemas naturales y las zonas urbanizadas que les son fronterizas.

•

Desarrollar usos de ocio más intensos para disminuir las perturbaciones en el interior del parque natural (como por ejemplo huertos urbanos, áreas de ocio, etc.).

Diagrama 3. Sòls qualificats de zona verda en l’àmbit i en el perímetre del Parc Natural. Diagrama 4. Sòls qualificats d’equipaments (blau) i cementiris (verd) en l’àmbit i en el perímetre del Parc Natural. Font: AMB (PEPNat de Collserola, 2015).

Diagrama 3. Suelos calificados de zona verde en el ámbito y en el perímetro del Parque Natural. Diagrama 4.

Suelos calificados de equipamientos (azul) y cementerios (verde) en el ámbito y en el perímetro del Parque Natural. Fuente: AMB (PEPNat de Collserola, 2015).

En relación a los núcleos urbanos, el PEPNat establece recomendaciones para el tratamiento paisajístico de la urbanización, la edificación y el espacio libre de parcela, con el fin de que las actuaciones que se lleven a cabo sean lo más respetuosas y congruentes con la protección de parque natural y de los espacios del entorno y garanticen la permeabilidad ecológica en el interior del parque, de acuerdo con los siguientes criterios:

477

478

MANTENIMENT I CONTROL DE LES PERTORBACIONS AMBIENTALS Xarxa viària Autopistes Carreteres Camins més freqüentats Abocaments Abocadors controlats Dejeccions Residus urbans i industrials Atropellaments Aus Amfibis Mamífers Rèptils Àrees Àrea d’estada i lleure

P

Aparcaments

Freqüència nombre d’incendis des de 1990 1 2 3 4 5 Activitats extractives Delimitació del parc natural de la Serra de Collserola Delimitació de la reserva natural parcial

Plànol de manteniment i control de les pertorbacions ambientals. Font: PEPNat de Collserola, 2015.

Plano de mantenimiento y control de las perturbaciones ambientales.

Fuente: PEPNat de Collserola, 2015.

479

Plànol de manteniment i control de les pertorbacions ambientals.

Font: PEPNat de Collserola, 2015.

480

Més pressió poblacional

Punts d’incendis 1990 - 2013

Límit de Collserola Reserves Naturals

Menys pressió poblacional

Plano de mantenimiento y control de las perturbaciones ambientales.

Fuente: PEPNat de Collserola, 2015.

481

482

•

Assegurar un continu vegetal amb un bon desenvolupament vegetal i d’una certa amplada per garantir la permeabilitat ecològica dins els nuclis.

•

Asegurar un continuo vegetal con un buen desarrollo vegetal y de una cierta anchura para garantizar la permeabilidad ecológica dentro de los núcleos.

•

Tractaments específics d’integració paisatgística dels espais de vora entre el parc i els nuclis.

•

Tratamientos específicos de integración paisajística de los espacios de borde entre el parque y los núcleos.

•

Franja perimetral arbrada i arbustiva dels nuclis.

•

Franja perimetral arbolada y arbustiva de los núcleos.

•

Regulació acurada dels elements d’urbanització, de les façanes, les tanques, mitgeres, etc.

•

Regulación precisa de los elementos de urbanización, de las fachadas, las vallas, medianeras, etc.

•

Integració visual perquè les construccions i les instal·lacions no comportin un demèrit per als valors paisatgístics.

•

Integración visual para que las construcciones y las instalaciones no supongan un demérito para los valores paisajísticos.

•

Exigència d’estudis d’impacte i integració paisatgística a aquells projectes que puguin afectar el paisatge.

•

Exigencia de estudios de impacto e integración paisajística en aquellos proyectos que puedan afectar al paisaje.

•

Màxima eficiència ambiental i energètica de la urbanització i dels edificis.

•

Máxima eficiencia ambiental y energética de la urbanización y los edificios.

Projectar i estructurar els espais de marge entenent-los com a nous espais d’oportunitat

Proyectar y estructurar los espacios de margen entendiéndonos como nuevos espacios de oportunidad

L’Esquema director de les Portes de Collserola (vegeu capítol 3.2) és un altre exemple d’intervenció en la frontissa espai urbà-espai natural que, en aquest cas, treballa específicament la interacció entre la serra de Collserola i la ciutat de Barcelona. Aquest projecte, que es va plantejar com a concurs públic, promou canviar la mirada que la ciutat de Barcelona ha tingut històricament cap al seu parc més important, al mateix temps, constitueix una peça clau i estructural en el conjunt del sistema d’espais oberts de la Regió Metropolitana de Barcelona.

El Esquema director de las Puertas de Collserola (ver capítulo 3.2) es otro ejemplo de intervención en la bisagra espacio urbano-espacio natural que, en este caso, trabaja específicamente la interacción entre la sierra de Collserola y la ciudad de Barcelona. Este proyecto, que se planteó como concurso público, promueve cambiar la mirada que la ciudad de Barcelona ha tenido históricamente hacia su parque más importante y que, al mismo tiempo, constituye una pieza clave y estructural en el conjunto del sistema de espacios abiertos de la Región Metropolitana de Barcelona.

L’interès del projecte rau en l’escala de la proposta, ja que aborda tota la vora de contacte de la serra amb la ciutat i encara

El interés del proyecto radica en la escala de la propuesta, ya que aborda todo el borde de contacto de la sierra con la ciudad

Límit Parc Natural de Collserola (2010)

Abcde

Nom districte

1. Porta de la Diagonal

5. Porta de Bellesguard

10. Porta d’Horta

Límit Pla Especial de Collserola -PEPCO-

Abcde

Nom barri

2. Porta de Pedralbes

6. Porta del Tibidabo

11. Porta de Canyelles

Passeig de les aigües

Límit districte

3. Porta de Sarrià

7. Porta de Penitents

12. Porta de la Guineueta

Termes Municipals

Límit barri

4A. Porta de Vallvidrera

8. Porta de Sant Genís

13. Porta de la Trinitat

4B. Porta de les Planes

9. Porta de Montbau

14. Porta de Torre Baró

Àmbit portes Terme de Barcelona

15. Porta de Ciutat Meridiana

Àmbit portes fora del Terme de Barcelona

que hi hagi un criteri general i de conjunt, es defineixen onze àmbits de projecte que actuen com a portes. A cadascuna s’han de proposar intervencions integrals que contribueixin a potenciar aquesta interacció i intercanvi de fluxos ecològics i socials entre ciutat i muntanya.

y aunque haya un criterio general y de conjunto, se definen once ámbitos de proyecto que actúan como puertas. A cada una se propondrán intervenciones integrales que contribuyan a potenciar esta interacción e intercambio de flujos ecológicos y sociales entre ciudad y montaña.

El projecte té com a objectius generals l’ordenació dels espais lliures de transició entre el medi natural i urbà; la definició i localització d’equipaments de barri entre la ciutat i el parc; la renaturalització de la ciutat, definint aquells corredors verds que facin la funció de connexió entre el parc i la ciutat, ordenant els sistemes d’accés i fent que la natura penetri a la ciutat.

El proyecto tiene como objetivos generales la ordenación de los espacios libres de transición entre el medio natural y urbano; la definición y localización de equipamientos de barrio entre la ciudad y el parque; la renaturalización de la ciudad, definiendo aquellos corredores verdes que hagan la función de conexión entre el Parque y la ciudad, ordenando los sistemas de acceso y haciendo que la naturaleza penetre en la ciudad.

Els elements i instruments per assolir aquests objectius són les pròpies preexistències del lloc: els espais de valor ecològic a potenciar, el patrimoni arquitectònic, les fonts i els elements tradicionals a restaurar, i les àrees agrícoles a potenciar, així com l’accessibilitat, la connexió dels parcs urbans amb la muntanya de Collserola, la dignificació de certs teixits degradats o els equipaments idonis per afavorir la bona relació ciutat-parc.

Los elementos e instrumentos para alcanzar estos objetivos son las propias preexistencias del lugar: los espacios de valor ecológico a potenciar, el patrimonio arquitectónico, las fuentes y elementos tradicionales a restaurar, y las áreas agrícolas a potenciar, así como la accesibilidad, la conexión de los parques urbanos con la montaña de Collserola, la dignificación de ciertos tejidos degradados o los equipamientos idóneos para favorecer la buena relación ciudad-par-

Esquema director de les Portes de Collserola. Àmbits de les portes.

Font: Ajuntament de Barcelona, 2011.

Esquema director de las Puertas de Collserola. Ámbitos de las puertas.

Fuente: Ayuntamiento de Barcelona, 2011.

483

Imatge aèria de la Porta de la Diagonal. Font: Ajuntament de Barcelona, 2011.

Imagen aérea de la Puerta de la Diagonal.

Fuente: Ayuntamiento de Barcelona, 2011.

484

De l’anàlisi del conjunt de propostes elaborades se’n pot extreure, a manera de diagnosi, les temàtiques principals, les problemàtiques detectades i les estratègies que han sorgit de forma recurrent (Sotoca i Carracedo, 2015):

que. Del análisis del conjunto de propuestas elaboradas se puede extraer, a modo de diagnóstico, las temáticas principales, las problemáticas detectadas y las estrategias que han surgido de forma recurrente (Sotoca y Carracedo, 2015):

•

Integrar la infraestructura metropolitana. La superació de la infraestructura (ronda de Dalt) que recorre tota la façana nord de Barcelona i que la separa del parc de Collserola. Però no només es tracta de superar aquestes vies, sinó d’arribar a reconvertir aquests passatges en eixos cívics, així com integrar els elements emergents i tractar els creuaments per generar noves continuïtats.

•

Integrar la infraestructura metropolitana. La superación de la infraestructura (ronda de Dalt) que recorre toda la fachada norte de Barcelona y que la separa del parque de Collserola. Pero no solo se trata de superar estas vías, sino de llegar a reconvertir estos pasajes en ejes cívicos, así como integrar los elementos emergentes y tratar los cruces para generar nuevas continuidades.

•

Regenerar el teixit urbà. La millora del teixit urbà molt consolidat a partir de vertebrar, articular i introduir el medi natural a l’entorn urbà per transformar, millorar i regenerar els barris.

•

Regenerar el tejido urbano. La mejora del tejido urbano muy consolidado a partir de vertebrar, articular e introducir el medio natural en el entorno urbano para transformar, mejorar y regenerar los barrios.

•

Garantir l’accessibilitat i la mobilitat als barris que han construït sobre topografies molt complicades, millorant

•

Garantizar la accesibilidad y la movilidad en los barrios que han construido sobre topografías muy complicadas,

Imatge aèria de la Porta del Tibidabo. Font: Ajuntament de Barcelona, 2011.

Imagen aérea de la Puerta del Tibidabo.

Fuente: Ayuntamiento de Barcelona, 2011.

i potenciant els sistemes de mobilitat basats en el transport públic, l’ús de bicicletes i l’ampliació de zones per a vianants.

mejorando y potenciando los sistemas de movilidad basados en el transporte público, el uso de bicicletas y la ampliación de zonas peatonales.

•

Actualitzar els equipaments i les dotacions. L’optimització de les dotacions col·lectives com a veritables infraestructures de socialització i que contribueixen de manera directa a la renaturalització de la ciutat.

•

Actualizar los equipamientos y las dotaciones. La optimización de las dotaciones colectivas como verdaderas infraestructuras de socialización y que contribuyen de manera directa a la renaturalización de la ciudad.

•

Renaturalitzar l’espai públic. Es detecten deficiències en els espais públics, condició que pot esdevenir un potencial per a la renaturalització d’aquests espais amb les qualitats de Collserola. Definir un nou marc de relació entre ciutat i medi natural a partir d’amabilitzar els elements que van obviar la condició del mateix lloc; de dotar de contingut el trànsit urbà-natural, i de definir els sistemes d’espai que es convertiran en nodes d’irrigació del medi natural en la ciutat.

•

Renaturalizar el espacio público. Se detectan deficiencias en los espacios públicos, condición que puede convertirse en un potencial para la renaturalización de estos espacios con las cualidades de Collserola. Definir un nuevo marco de relación entre ciudad y medio natural a partir de amabilizar los elementos que obviaron la condición del propio lugar; de dotar de contenido el tráfico urbano-natural, y de definir los sistemas de espacio que se convertirán en nodos de irrigación del medio natural en la ciudad.

•

Retrobar el paisatge. Redescobrir i introduir els paisatges de Collserola

•

Reencontrar el paisaje. Redescubrir e introducir los paisajes de Collserola en los

485

Imatge aèria de la Porta de Torre Baró. Font: Ajuntament de Barcelona, 2011.

Imagen aérea de la Puerta de Torre Baró.

Fuente: Ayuntamiento de Barcelona, 2011.

als espais oberts situats als límits de la ciutat a diferents escales.

486

espacios abiertos situados en los límites de la ciudad a diferentes escalas.

•

Recuperar els usos agrícoles. La introducció de l’activitat agrícola com un ús que ja no es veu incompatible amb la ciutat, sinó que s’ha de preservar pels seus valors: capacitat socialitzadora i pedagògica, productes agrícoles de proximitat, producció ecològica i contribució a la racionalització del metabolisme urbà.

•

Recuperar los usos agrícolas. La introducción de la actividad agrícola como un uso que ya no se ve incompatible con la ciudad, sino que se debe preservar por sus valores: capacidad socializadora y pedagógica, productos agrícolas de proximidad, producción ecológica y contribución a la racionalización del metabolismo urbano.

•

Optimitzar el metabolisme urbà.

L’optimització de l’ús dels recursos en funció de l’equilibri entre la intervenció urbanitzadora i la condició del lloc en base a tres estratègies: la translació literal de les lògiques naturals al medi urbà; el reconeixement de les aptituds del lloc, i la reinterpretació dels processos naturals recreant-los artificialment.

•

Optimizar el metabolismo urbano. La optimización del uso de los recursos en función del equilibrio entre la intervención urbanizadora y la condición del lugar en base a tres estrategias: la traslación literal de las lógicas naturales en el medio urbano; el reconocimiento de las aptitudes del lugar, y la reinterpretación de los procesos naturales recreados artificialmente.

•

Implicar la ciutadania i fer-los partícips a partir de nous processos articulats també en la fase de disseny i presa de decisions.

•

Implicar a la ciudadanía y hacerlos partícipes a partir de nuevos procesos articulados también en la fase de diseño y toma de decisiones.

•

Reformular el planejament. Reconèixer i incorporar aquesta qüestió com a part del projecte per determinar-ne també les oportunitats i potencialitats, però també les limitacions pel que fa al planejament del medi natural.

•

Reformular el planeamiento. Reconocer e incorporar esta cuestión como parte del proyecto para determinar también las oportunidades y potencialidades, pero también las limitaciones en cuanto al planeamiento del medio natural.

A continuació es presenten de forma breu tres de les propostes guanyadores del concurs de tres portes diferents, de manera que es pot intuïr la multiplicitat d’estratègies i programes diferents que es poden arribar a desenvolupar quan abordem el tema de les vores urbanes-rurals-naturals i, sobretot, en contextos tan complexos com el cas de Barcelona.

A continuación se presentan de forma breve tres de las propuestas ganadoras del concurso de tres puertas diferentes, por lo que se puede intuir la multiplicidad de estrategias y programas diferentes que se pueden llegar a desarrollar cuando abordamos el tema de los bordes urbanos-ruralesnaturales y, sobre todo, en contextos tan complejos como el caso de Barcelona.

La proposta Qui coneix, estima! per la Porta 1 La Diagonal, es basa principalment en retrobar el paisatge de la serra de Collserola a partir d’entendre la ronda com un lloc de sensibilització, capaç de desenvolupar una acció divulgativa amb relació als valors ecològics, històrics i estètics del paisatge a partir de posar en xarxa els diferents micropaisatges que s’articulen en l’àmbit de la porta.

La propuesta Qui coneix, estima! por la Puerta 1 La Diagonal, se basa principalmente en reencontrar el paisaje de la sierra de Collserola a partir de entender la ronda como un lugar de sensibilización, capaz de desarrollar una acción divulgativa en relación con los valores ecológicos, históricos y estéticos del paisaje a partir de poner en red los diferentes micropaisajes que se articulan en el ámbito de la puerta.

La proposta Transitars per la Porta 6 Tibidabo es fonamenta en la qüestió de la millora de la mobilitat i l’accessibilitat, proposant nous itineraris que articulen diferents nodes urbans amb l’objectiu d’aconseguir la màxima connectivitat física i natural; integrar paisatgísticament Collserola a la ciutat, i vertebrar equipaments i espais lliures.

La propuesta Transitars por la Puerta 6 Tibidabo se fundamenta en la cuestión de la mejora de la movilidad y la accesibilidad, proponiendo nuevos itinerarios que articulan diferentes nodos urbanos con el objetivo de conseguir la máxima conectividad física y natural; integrar paisajísticamente Collserola en la ciudad, y vertebrar equipamientos y espacios libres.

Finalment, la proposta Meta[bolic]-Park per la Porta 14 Torre Baró que proposa les vores urbanes, la perifèria, com un espai d’oportunitat on experimentar amb aquestes noves maneres d’habitar, on recuperar aquestes àrees com a productives i millorar la gestió dels processos metabòlics que relacionen activitat humana i natural.

Por último, la propuesta Meta[bolic]-Park por la Puerta 14 Torre Baró que propone los bordes urbanos, la periferia, como espacio de oportunidad donde experimentar con estas nuevas formas de habitar, donde recuperar estas áreas como productivas y mejorar la gestión de los procesos metabólicos que relacionan actividad humana y natural.

Per acabar, presentem un projecte de referència que aborda el tema de la vora urbana des del desenvolupament urbà. Es

Por último, presentamos un proyecto de referencia que aborda el tema del borde urbano desde el desarrollo urbano. Se trata

487

488

489

490

491

492

493

Pla de Millora Urbana de Torre-sana a Terrassa. Connectivitat i espais públics. Font: de Solà-Morales, 2006.

Plan de Mejora Urbana de Torre-sana en Terrassa. Conectividad y espacios públicos.

Fuente: de Solà-Morales, 2006.

494

tracta del Pla de Millora Urbana de Torre-sana a Terrassa. Es tracta, doncs, d’un nou barri que es projecta com a transició entre la ciutat i l’espai natural del corredor territorial de Sant Llorenç del Munt i de l’Obac i la serra de Collserola.

del Plan de Mejora Urbana de Torre-sana en Terrassa. Se trata, pues, de un nuevo barrio que se proyecta como transición entre la ciudad y el espacio natural del corredor territorial de Sant Llorenç del Munt y del Obac y la sierra de Collserola.

La conservació dels grans elements ambientals existents, la relació amb els grans espais oberts del límit urbà, configuren una operació que replanteja la idea de límit urbà a través de l’ordenació de peces de projecte obert que permet interpretar la condició del límit ciutadà. L’espai públic es planteja com un sistema d’obertures visuals i transicions on la forma edificada queda lligada a la percepció dels espais lliures.

La conservación de los grandes elementos ambientales existentes, la relación con los grandes espacios abiertos del límite urbano, configuran una operación que replantea la idea de límite urbano a través de la ordenación de piezas de proyecto abierto que permite interpretar la condición del límite ciudadano. El espacio público se plantea como un sistema de aperturas visuales y transiciones donde la forma edificada queda ligada a la percepción de los espacios libres.

Així doncs, es proposa crear un àmbit de transició on les formes del teixit construït, les de l’espai urbà intersticial i les de l’espai lliure metropolità es deformin entre si per obtenir fluïdesa i permeabilitat. El diàleg vers el límit urbà com a figura rígida porta a solucions més obertes de patis i carrers, a l’economia de la urbanització (tant en la infraestructura com en la forma) i també a la interpenetració directa de l’edificació sobre el verd, així com del verd entremig de l’edificació.

Así pues, se propone crear un ámbito de transición donde las formas del tejido construido, las del espacio urbano intersticial y las del espacio libre metropolitano se deformen entre sí para obtener fluidez y permeabilidad. El diálogo hacia el límite urbano como figura rígida lleva a soluciones más abiertas de patios y calles, a la economía de la urbanización (tanto en la infraestructura como en la forma) y también a la interpenetración directa de la edificación sobre el verde , así como del verde en medio de la edificación.

Pla de Millora Urbana de Torre-sana a Terrassa, un projecte de vora. Superior, plànol d’emplaçament. Inferior, imatge durant el procés de construcció. Font: de Solà-Morales, 2006.

Plan de Mejora Urbana de Torre-sana en Terrassa, un proyecto de borde. Superior, plano de emplazamiento. Inferior, imagen durante el proceso de construcción.

Fuente: de Solà-Morales, 2006.

495

Pla de Millora Urbana de Torre-sana a Terrassa. Maquetes del projecte. Font: de SolĂ -Morales, 2006.

Plan de Mejora Urbana de Torre-sana en Terrassa. Maquetas del proyecto. Fuente: de SolĂ -Morales, 2006.

496

NOTES

NOTAS

[1] Vegeu capítol 3.3 (pàg. 375) per més informació sobre la degradació dels espais naturals i les seves funcions a la Regió Metropolitana de Barcelona.

[1] Ver capítulo 3.3 (pág. 375) para más información sobre la degradación de los espacios naturales y sus funciones en la Región Metropolitana de Barcelona.

[2] Contingut basat en Kourkoutas, K. (2015).

[2] Contenido basado en Kourkoutas, K. (2015).

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS AJUNTAMENT DE BARCELONA (2011). Mesura de Govern. Esquema director de les Portes de Collserola. 16 concursos de projectes.

AJUNTAMENT DE TERRASSA (2014a). Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa. Memòria i normativa.

AJUNTAMENT DE TERRASSA (2014b). Pla Especial d’Ordenació i Gestió de l’Anella Verda de Terrassa. Informe de sostenibilitat ambiental.

BARTORILA, M. A. (2003). Articulaciones entre artefacto urbano y ecosistemas naturales: Exploraciones proyectuales en los ecotonos urbanos de Mérida, Venezuela. Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

JORNET LLOP PASTOR ARQUITECTES (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Montmeló. Memòria agenda i avaluació econòmica i financera. Informe de Sostenibilitat econòmica.

Text refós.

KOURKOUTAS, K. (2015). On the question of límits.

The role of ecotones in the management and reintegration of transforming urban environments. Urban ecotones as territorial indicators and interfases of urban reconfiguration. An applied study of the urban regional mosaic of the city of Thessalonink, Greece. Tesi doctoral.

Barcelona: Universitat Politècnica de Catalunya.

LLOP, C. & BOSC, S. (2012). Working with the territory: strategies for the new territorialities.

Barcelona: CREPUD-MED: ACTAR.

CORBELLA, A.; GARCÍA, D.; PEDREGOSA, G.; (2014).

Urbanística IV de l’ETSAV. Parque Corredor Mosaico.

ODUM, H. T. (1971). Environment, Power and Society. Nova York: Wiley-Interscience.

HOLLAND, M. M. (compiler) (1988). “SCOPE/MAP technical consultations on landscape boundaries: report of a SCOPE/MAP workshop on ecotones”. Biology International, Special Issue 17: 47-106.

Pla Especial de Protecció del Medi Natural i Paisatge. Parc Natural de la Serra de Collserola Document aprovat per la Comissió institucional del Pla, en la sessió de 18 de desembre de 2014.

HOLLAND, M.; RISSER, P.; NAIMAN, R. (1991).

Ecotones: the role of landscape boundaries in the management and restoration of changing environments. Nova York: Chapman and Hall, cop. 1991.

SOTOCA, A., CARRACEDO, O. (2015). Natrubà: Barcelona Collserola, una relació retrobada.

Barcelona: Col·legi d’Arquitectes de Catalunya

JERÓNIMO, A.; MARTIN, A.; TARRÉS, M. (2014).

Urbanística IV de l’ETSAV. Consolidació dels ecotons entre les ciutats de Sabadell i Terrassa identificant la principal situació territorial on la xarxa viària és la que configura el límit entre ciutat i espai obert.

STRAYER, D. L., POWER, M. E., FAGAN, W. F., PICKETT, S. T. A. and BELNAP, J. (2003). “A Classification of ecological boundaries”. Bioscience 53: 723729.

JORNET LLOP PASTOR ARQUITECTES (2003). Pla Director de Coordinació d’Actuacions d’Abast Plurimunicipal. Document de criteris per a l’ordenació de l’àmbit territorial del circuit de velocitat de Catalunya. Memòria Circuit Montmeló.

497

3.5 / PROMOURE LA REGENERACIÓ URBANA I TERRITORIAL Situació territorial Barris i àrees urbanes que requereixen una atenció especial des d’un punt de vista integral i multiescalar Estratègies

•

Rehabilitar teixtis existents degradats per dotar-los de més qualitat.

•

Incorporar noves morfotipologies urbanes per a una major diversitat social.

•

Vertebrar els barris millorant l’accessibilitat als fluxos de mobilitat.

•

Requalificar i recuperar els teixits urbans obsolets o deteriorats.

•

Incrementar i articular les xarxes de governança local.

•

Desenvolupar programes de millora social, urbanística i econòmica.

•

Promoure el projecte de proximitat i les intervencions de petita escala.

3.5 / PROMOVER LA REGENERACIÓN URBANA Y TERRITORIAL Situación territorial Barrios y áreas urbanas que requieren una atención especial desde un punto de vista integral y multiescalar Estrategias •

Rehabilitar tejidos existentes degradados para dotarlos de más calidad.

•

Incorporar nuevas morfotipologías urbanas para una mayor diversidad social.

•

Vertebrar los barrios mejorando la accesibilidad a los flujos de mobilidad.

•

Recualificar y recuperar los tejidos urbanos obsoletos o deteriorados.

•

Incrementar y articular las redes de gobernanza local.

•

Desarrollar programas de mejora social, urbanística y económica.

•

Promover el proyecto de proximidad y las intervenciones de pequeña escala.

Projectes de referència Proyectos de referencia 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51

Millora urbana de la plaça de Lesseps, Barcelona Ordenació de la riera Canyadó, Badalona Pla de millora urbana del Carmel, Barcelona Pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina i modificació del PGM, Sant Adrià del Besòs P. I. I.* a Can Folguera, Santa Perpètua de Mogoda P. I. I. a l’àrea Badalona Sud, Badalona P. I. I. a la barriada Nova Canovelles P. I. I. a la Trinitat Vella, Barcelona P. I. I. a la urbanització del Mas d’en Gall, Esparreguera P. I. I. al barri Besòs-Maresme, Barcelona P. I. I. al barri Casablanca, Sant Boi del Llobregat P. I. I. al barri de l’Espirall, Vilafranca del Penedès P. I. I. al barri de Can Mas, Ripollet P. I. I. al barri de Can Joan, Montcada i Reixac P. I. I. al barri de Can Sunyer, Martorelles P. I. I. al barri de Can Vidalet, Esplugues de Llobregat P. I. I. al barri de centre Vila i Vilet, Sant Quintí de Mediona P. I. I. al barri de Cerdanyola, Mataró P. I. I. al barri de la Barceloneta, Barcelona P. I. I. al barri de la Bordeta, Barcelona P. I. I. al barri de la Maurina, Terrassa P. I. I. al barri de la Ribera, Montcada i Reixac P. I. I. al barri de la Romànica, Barberà del Vallès P. I. I. al barri de Plana Lledó, Mollet del Vallès P. I. I. al barri de Sant Elm, Maresme P. I. I. al barri de Sant Idelfons, Cornellà de Llobregat P. I. I. al barri de Sant Joan de Mediona, Mediona P. I. I. al barri de Sant Miquel de Cros, Argentona P. I. I. al barri de Vista Alegre, Castelldefels P. I. I. al barri del Castell, Malgrat de Mar P. I. I. al barri del Coll, Barcelona P. I. I. al barri del Congost, Granollers P. I. I. al barri del Poble Sec, Barcelona P. I. I. al barri del Sector Ponent, Viladecans P. I. I. al barri la Florida-Pubilla Cases, L’Hospitalet del Llobregat P. I. I. al barri les Planes, Sant Cugat del Vallès P. I. I. al barri les Planes, Sant Joan Despí P. I. I. al barri Montornès Nord, Sant Adrià del Besòs P. I. I. al barri Roquetes, Barcelona P. I. I. al barri Sant Adrià Nord, Sant Adrià del Besòs P. I. I. al barri Sant Cosme, El Baix Llobregat P. I. I. al centre històric, Caldes de Montbui P. I. I. al nucli antic, Sant Feliu de Codines P. I. I. al nucli antic, Santa Coloma de Gramenet P. I. I. al nucli antic, Olesa de Montserrat P. I. I. al Raval Sud, Barcelona P. I. I. al sector la Serra de les Farreres, Gavà P. I. I. als barris Can Calders i la Salut, Sant Feliu del Llobregat P. I. I. als barris de Ca n’Anglada, MontserraToressana i Vilardell, Terrassa Campoamor, Espronceda, Les Termes, Sabadell P. I. I. als barris de Collblanc i la Torrassa, L’Hospitalet de Llobregat P. I. I. als barris de Creu de Barberà, Campoamor, Espronceda, Les Termes, Sabadell

52 53 54 55 56 57 58 59 60 61 62 63 64 65 66 67 68 69 70 71 72 73 74 75 76

P. I. I. als barris de la Guàrdia i la Font de Llargarut, Sant Vicenç dels Horts P. I. I. als barris de la serra d’en Mena, Santa Coloma de Gramenet P. I. I. als barris de la serra d’en Mena, Badalona P. I. I. als barris de Rocafonda-el Palau, Barcelona P. I. I. als barris de Rocafonda i el Palau, Mataró P. I. I. als barris de Santa Caterina i Sant Pere, Barcelona P. I. I. als barris de Santa Maria - Santa Anna Tió, Barri Cotet, Premià de Dalt P. I. I. als barris de Santa Maria - Santa Anna Tió, Barri Cotet, Premia de Mar P. I. I. als barris Torre Baró i Ciutat Meridiana, Barcelona P. I. I. de Bellavista, Franqueses del Vallès P. I. I. del Barri Fontsanta, Conellà del Llobregat P. I. I. del nucli antic, Figaró-Montmany P. I. I. del nucli antic, Vilanova i la Geltrú P. I. I. de la Vila Vella, Martorell Reforma dels carrers del nucli antic, Pallejà Remodelació de l’avinguda de Catalunya, Sant Adrià del Besòs Remodelació de l’avinguda de Miraflores, l’Hospitalet de Llobregat Remodelació del l’espai urbà del nucli antic, Sant Boi de Llobregat Remodelació del passeig de Sant Joan (Fases 1 i 2), Barcelona Remodelació dels carrers del Barri Sud, Sant Just Desvern Remodelació dels carrers del nucli antic, Sant Adrià del Besòs Remodelació dels carrers del nucli antic, El Prat del Llobregat Transformació urbana de Bon Pastor, Barcelona Transformació urbana de Ca n’Anglada Nord, Terrassa Transformació urbana Poblenou i 22@, Barcelona

*P. I. I: Projecte d’Intervenció Integral *P. I. I: Proyecto de Intervención Integral

500

Projectes / Proyectos Equipaments CREAF (2013) / Equipamientos CREAF (2013) Urbanització / Urbanización Estacions / Estaciones Línia ferroviària / Línea ferroviaria Espais Oberts PTMB (2010) / Espacios Abiertos PTMB (2010) Protecció preventiva / Protección preventiva Protecció especial de la vinya / Protección especial de la viña Protecció especial / Protección especial Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

501

502

La regeneració urbana, una qüestió principal a la RMB

La regeneración urbana, una cuestión principal en la RMB

Les problemàtiques urbanes, escenaris de desigualtats socials

Las problemáticas urbanas, escenarios de desigualdades sociales

Són molts els casos a Europa que ens mostren indicis que l’estructura de desigualtats tendeix a la polarització social, ja sigui amb relació a la concentració de capital per grans corporacions, l’estructura de les llars o l’estructura ocupacional (Sarasa, 2014).

El canvi de model productiu, sobretot en les societats postindustrials, ha intensificat les desigualtats socials que, de forma directa, es plasmen en l’espai urbà. Així, aquesta desigualtat social, la qual sovint s’accentua també per la immigració, s’acaba concentrant en determinades àrees urbanes.

Son muchos los casos en Europa que nos muestran indicios de que la estructura de desigualdades tiende a la polarización social, ya sea con relación a la concentración de capital para grandes corporaciones, la estructura de los hogares o la estructura ocupacional (Sarasa, 2014). El cambio de modelo productivo, sobre todo en las sociedades postindustriales, ha intensificado las desigualdades sociales que, de forma directa, se plasman en el espacio urbano. Así, esta desigualdad social, la que a menudo se acentúa también por la inmigración, se acaba concentrando en determinadas áreas urbanas.

En relació amb la morfologia urbana, aquestes desigualtats s’acaben evidenciant, en els casos més paradigmàtics, en les banlieues franceses,1 però també en casos com els de Suècia, amb els polígons d’habitatge social. Així, en moltes regions europees especialment castigades per la desindustrialització dels anys setanta, hi ha un important nombre d’habitants que han quedat exclosos del mercat de treball i s’han acabat concentrant en barris marginals (Sarasa, 2014). Barris que sovint van néixer com una acumulació d’habitatges sense gairebé projecte urbà, amb una preocupació més centrada a allotjar la immigració que a fer ciutat per als nous residents.

En relación con la morfología urbana, estas desigualdades se terminan evidenciando, en los casos más paradigmáticos en las banlieues francesas,1 pero también en casos como los de Suecia, con los polígonos de vivienda social. Así, en muchas regiones europeas especialmente castigadas por la desindustrialización de los años setenta, hay un importante número de habitantes que han quedado excluidos del mercado de trabajo y se han acabado concentrando en barrios marginales (Sarasa, 2014). Barrios que a menudo nacieron como una acumulación de viviendas sin casi proyecto urbano, con una preocupación más centrada en alojar la inmigración que en hacer ciudad para los nuevos residentes.

A l’Àrea Metropolitana i a la Regió Metropolitana de Barcelona, trobem diferents casos que tenen l’origen a les ocupacions i posterior eliminació dels assentaments de barraques. En aquest cas, davant la necessitat de reallotjar aquesta multitud de persones d’una manera ràpida i suposadament eficient, es van construir polígons residencials d’habitatge. Aquest tipus d’actuacions es van repetir en alguns casos en èpoques en què s’intensificava la immigració pro-

En el Área Metropolitana y en la Región Metropolitana de Barcelona, encontramos diferentes casos que tienen su origen en las ocupaciones y posterior eliminación de los asentamientos de chabolas. En este caso, ante la necesidad de realojar esta multitud de personas de una manera rápida y supuestamente eficiente, se construyeron polígonos residenciales de vivienda. Este tipo de actuaciones se repitieron en algunos casos en épocas en las que se intensificaba

Localització dels polígons residencials a l’AMB. Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Localización de los polígonos residenciales en el AMB. Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

vinent principalment del sud d’Espanya.

En les últimes dècades, en aquests barris i àrees urbanes s’hi han concentrat els migrants extracomunitaris de les onades migratòries més recents però també és on s’ha acabat concentrant la població amb major risc d’exclusió social, sobretot la que ha patit de manera més intensa la situació de crisi actual.

la inmigración proveniente principalmente del sur de España. En las últimas décadas, en estos barrios y áreas urbanas se han concentrado los migrantes extracomunitarios de las olas migratorias más recientes pero también es donde se acabó concentrando la población con mayor riesgo de exclusión social, sobre todo la que ha padecido de manera más intensa la situación de crisis actual.

Així doncs, en funció d’on es concentren tot aquest tipus de problemàtiques, podem parlar d’àrees d’atenció especial (AAE). És a dir, barris febles, centres històrics o polígons d’habitatge massiu, àrees suburbanes, entre d’altres, on es concentren els conflictes urbanístics i socials (Jornet i Llop, 2014).

Así pues, en función de donde se concentran todo este tipo de problemáticas, podemos hablar de áreas de atención especial (AAE).

Es decir, barrios débiles, centros históricos o polígonos de vivienda masiva, áreas suburbanas, entre otros, donde se concentran los conflictos urbanísticos y sociales (Jornet y Llop, 2014).

Per identificar-les, l’AMB ha elaborat un informe2 el qual, a partir de l’aplicació d’una sèrie d’indicacions a les diferents seccions censals de l’AMB, permet determinar quines àrees són les més vulnerables o susceptibles de trobar-se en aquestes condicions.

Els indicadors utilitzats segons els criteris per determinar les àrees urbanes d’atenció especial (AMB, 2015) han estat:

Para identificarlas, la AMB ha elaborado un informe2 el cual, a partir de la aplicación de una serie de indicaciones a las diferentes secciones censales de la AMB, permite determinar qué áreas son las más vulnerables o susceptibles de encontrarse en estas condiciones. Los indicadores utilizados según los criterios para determinar las áreeas urbanas de atención especial (AMB, 2015) han sido:

503

Imatges 1-5. Plànols de l’informe “Indicadors per a la determinació d’àrees urbanes d’atenció especial”, elaborat per l’AMB per detectar les zones que poden ser susceptibles de rebre una atenció especial i ser destinatàries d’actuacions específiques de millora.

Font: AMB, 2015.

Imágenes 1-5. Planos del informe “Indicadores para la determinación de áreas urbanas de atención especial”, elaborado por la AMB para detectar las zonas que pueden ser susceptibles de recibir una atención especial y ser destinatarias de actuaciones específicas de mejora. Fuente: AMB, 2015.

Per als processos de regressió urbanística i dèficits d’equipaments i serveis: • Valor cadastral.

• Deficient estat de conservació de les edificacions.

• Edificis sense aigua corrent o sense evacuació d’aigües residuals.

• Edificis de quatre plantes o més, destinats principalment a habitatges, sense ascensor.

Per als problemes demogràfics: • Densitat de població.

• Descens de població o creixement massa accelerat de la població.

• Població dependent.

• Alt percentatge d’immigració.

Per als problemes econòmics, socials o ambientals: • Nombre de persones que perceben pensions assistencials i pensions no contributives.

• Elevada taxa d’atur.

• Dèficit de zones verdes.

Para los procesos de regresión urbanística y déficits de equipamientos y servicios: • Valor catastral.

• Deficiente estado de conservación de las edificaciones.

• Edificios sin agua corriente o sin evacuación de aguas residuales.

• Edificios de cuatro plantas o más, destinados principalmente a viviendas, sin ascensor.

Para los problemas demográficos: • Densidad de población.

• Descenso de población o crecimiento demasiado acelerado de la población.

• Población dependiente.

• Alto porcentaje de inmigración.

Para los problemas económicos, sociales o ambientales: • Número de personas que perciben pensiones asistenciales y pensiones no contributivas.

• Elevada tasa de paro.

• Déficit de zonas verdes.

1

Mitjana de puntuació de les AC a l’AMB: 15 / Media de puntuación de las AC en el AMB: 15 < 10 de 10 a 15 de 15 a 20 de 20 a 25 de 25 a 30 > 30 Resum dels indicadors i classificació segons les agrupacions censals (AC) (dades 2011).

Resúmen de los indicadores y clasificación según las agrupaciones censales (AC) (datos 2011).

504

•

Baix nivell educatiu.

Dèficits socials i urbans i problemàtiques de desenvolupament local: • Dèficit de transport públic.

• Dèficit de places d’aparcament.

• Baixa activitat econòmica.

• Percentatge de població en risc d’exclusió social.

• Bajo nivel educativo.

Déficits sociales y urbanos y problemáticas de desarrollo local: • Déficit de transporte público.

• Déficit de plazas de aparcamiento.

• Baja actividad económica.

• Porcentaje de población en riesgo de exclusión social.

2

3

de 0 a 5

de 6 a 10

d’11 a 15

de 0 a 5

de16 a 20

de 6 a 10

d’11 a 15

de16 a 20

Processos de regressió urbanística i dèficits d’equipaments i Problemes demogràfics. Resum d’indicadors (dades 2011). serveis. Resum d’indicadors (dades 2011).

Problemas demográficos. Resumen de indicadores (datos Procesos de regresión urbanística y déficit de equipamientos 2011). y servicios. Resumen de indicadores (datos 2011).

4

5

de 0 a 2 de 3 a 4

de 0 a 9 de 5 a 6

de 7 a 8

de 9 a 10

Problemes econòmics, socials o ambientals.

Resum d’indicadors (dades 2011).

Problemas económicos, sociales o ambientales.

Resumen de indicadores (datos 2011).

de 10 a 19

de 20 a 29

de 30 a 39

> 40

Resultat de la suma d’indicadors (dades 2011).

Resultado de la suma de indicadores (datos 2011).

505

506

Les àrees d’atenció especial

Las áreas de atención especial

Si comparem les imatges anteriors veiem que, segons l’informe de l’AMB, les àrees on es concentra la puntuació més baixa, coincideixen en gran part amb la localització dels polígons residencials de l’AMB.

Si comparamos las imágenes anteriores vemos que, según el informe de la AMB, las áreas donde se concentra la puntuación más baja, coinciden en gran parte con la localización de los polígonos residenciales de la AMB.

Un dels principals esforços amb l’objectiu de regenerar aquestes àrees o barris que requereixen una atenció especial per la seva condició urbana i social, ha estat l’aprovació i aplicació de la Llei de barris, desenvolupada per la Generalitat de Catalunya.

Uno de los principales esfuerzos con el objetivo de regenerar estas áreas o barrios que requieren una atención especial por su condición urbana y social, ha sido la aprobación y aplicación de la Ley de Barrios, desarrollada por la Generalitat de Catalunya.

Es tracta d’un programa de polítiques socials que s’aplica en diferents municipis de tot Catalunya. En l’àmbit que ens ocupa de la Regió Metropolitana de Barcelona, veiem però que és on es concentren la major part d’intervencions.

Se trata de un programa de políticas sociales que se aplica en diferentes municipios de toda Cataluña. No obstante, en el ámbito que nos ocupa de la Región Metropolitana de Barcelona, vemos que es donde se concentran la mayor parte de intervenciones.

Segons el Decret 369/2004,3 els indicadors que permeten identificar una àrea urbana d’atenció especial són:

Según el Decreto 369/2004,3 los indicadores que permiten identificar un área urbana de atención especial son:

a) Que pateixi un procés de regressió urbanística, com ara la degradació progressiva de l’edificació o la persistència de dèficits d’equipaments, o bé la insuficiència o la manca de qualitat de la urbanització, de les xarxes viàries, de sanejament i de l’espai públic.

a) Que sufra un proceso de regresión urbanística, como la degradación progresiva de la edificación o la persistencia de déficits de equipamientos, o bien la insuficiencia o la falta de calidad de la urbanización, de las redes viarias, de saneamiento y del espacio público.

b) Que pateixi una problemàtica demogràfica causada per la pèrdua o l’envelliment de la població, o bé per un creixement massa accelerat perquè pugui ser assumit des del punt de vista urbanístic o de serveis.

b) Que sufra una problemática demográfica causada por la pérdida o el envejecimiento de la población, o bien por un crecimiento demasiado acelerado para que pueda ser asumido desde el punto de vista urbanístico o de servicios.

c) Que pateixi una presència característica de problemes econòmics, socials o ambientals especialment greus.

c) Que sufra una presencia característica de problemas económicos, sociales o ambientales especialmente graves.

d) Que pateixi una persistència de dèficits socials i urbans importants, i una problemàtica de desenvolupament local.

d) Que sufra una persistencia de déficits sociales y urbanos importantes, y una problemática de desarrollo local.

La complexitat dels teixits sol·licita múltiples respostes

La complejidad de los tejidos solicita múltiples respuestas

“Each urban challenge is likely to require the construction and implementation of a specific response” (Robert i Sykes, 2000, 9).

Quan parlem de regeneració urbana, tot i l’afirmació anterior que implica una resposta específica per un lloc concret, Roberts i Sykes (2000) ens proposen una sèrie de principis que els diferents projectes de regeneració urbana haurien de considerar.

Cuando hablamos de regeneración urbana, a pesar de la afirmación anterior que implica una respuesta específica para un lugar concreto, Roberts y Sykes (2000) nos proponen una serie de principios que los diferentes proyectos de regeneración urbana deberían considerar.

Així, segons aquests autors, davant dels diferents reptes, la regeneració urbana hauria de: • basar-se en una anàlisi detallada de la condició de l’àrea urbana en qüestió; • dirigir-se a l’adaptació simultània del teixit físic, les estructures socials, la base econòmica i la condició ambiental; • generar i implementar una estratègia comprensiva i integrada que tracti els problemes en equilibri i de forma ordenada i positiva; • garantir que l’estratègia i els programes resultants d’implementació estiguin desenvolupats d’acord amb els objectius del desenvolupament sostenible; • establir objectius operatius clars que en la mesura possible, puguin ser quantificats; • aprofitar al màxim els recursos naturals, econòmics i humans, entre altres; • cercar el consens a partir de la màxima participació i cooperació de tots els agents; • reconèixer la importància de mesurar el progrés de l’estratègia cap al compliment d’objectius específics; • acceptar la probabilitat que els programes inicials d’implementació necessitaran ser revisats en línia i poden necessitar canvis; • reconèixer que la realitat comporta que varis elements de l’estratègia progressaran probablement a diferents velocitats.

Así, según estos autores, ante los diferentes retos, la regeneración urbana debería: • basarse en un análisis detallado de la condición del área urbana en cuestión; • dirigirse a la adaptación simultánea del tejido físico, las estructuras sociales, la base económica y la condición ambiental; • generar e implementar una estrategia comprensiva e integrada que trate los problemas en equilibrio y de forma ordenada y positiva; • garantizar que la estrategia y los programas resultantes de implementación estén desarrollados de acuerdo con los objetivos del desarrollo sostenible; • establecer objetivos operativos claros que en la medida de lo posible, puedan ser cuantificados; • aprovechar al máximo los recursos naturales, económicos y humanos, entre otros; • buscar el consenso a partir de la máxima participación y cooperación de todos los agentes; • reconocer la importancia de medir el progreso de la estrategia hacia el cumplimiento de objetivos específicos; • aceptar la probabilidad de que los programas iniciales de implementación necesitarán ser revisados en línea y pueden necesitar cambios; • reconocer que la realidad conlleva que varios elementos de la estrategia progresarán probablemente a diferentes velocidades.

507

508

Què entenem per regeneració urbana

Qué entendemos por regeneración urbana

Roberts (2000) defineix la regeneració urbana com una visió i acció comprensiva i integral que pretén ocasionar una millora durable de les condicions econòmiques, físiques, socials i ambientals d’una àrea que ha estat subjecte de canvi.

Roberts (2000) define la regeneración urbana como una visión y acción comprensiva e integral que pretende ocasionar una mejora duradera de las condiciones económicas, físicas, sociales y ambientales de un área que ha sido sujeto de cambio.

La regeneració urbana pretén anar més enllà de la millora o renovació urbana, un procés que, essencialment, és de transformació física (Couch, 1990 citat a Roberts, 2000, 18).

La regeneración urbana pretende ir más allá de la mejora o renovación urbana, un proceso que, esencialmente, es de transformación física (Couch, 1990 citado en Roberts, 2000, 18).

Així, les polítiques de regeneració urbana han tendit4 a voler aportar un enfocament més transversal que permeti abordar totes aquestes problemàtiques d’una forma integral tant des del punt de vista físic (urbà) i ambiental com des del punt de vista econòmic o social (Parés i Martí-Costa, 2009, 13).

Así, las políticas de regeneración urbana han tendido4 a querer aportar un enfoque más transversal que permita abordar todas estas problemáticas de una forma integral tanto desde el punto de vista físico (urbano) y ambiental como desde el punto de vista económico o social (Parés y Martí-Costa, 2009, 13).

En base a tot això, la Llei de barris pretén promoure un tipus d’intervencions integrals que incloguin els diferents punts de vista, però alhora permetent la participació ciutadana en l’elaboració d’aquests plans de barri.

En base a todo ello, la Ley de Barrios pretende promover un tipo de intervenciones integrales que contemplen los diferentes puntos de vista, pero a la vez permitiendo la participación ciudadana en la elaboración de estos planes de barrio.

Però, per què el barri com a espai d’intervenció? L’emergència d’un estil de vida molt més fluid, l’augment de la individualització i la desterritorialització de les relacions socials han anat, progressivament, erosionant la significació social del barri.

Per aquest motiu, recuperar el barri com a espai de quotidianitat pot ser un factor clau per fer front a les dinàmiques socioeconòmiques actuals (Martí-Costa et al., 2009, 38). Dinàmiques socioeconòmiques que, de fet, són les que han portat a la condició de degradació d’aquests espais.

Cal tenir en compte, però, que les problemàtiques que apareixen en els diferents barris no es deuen només a causes que succeeixen en aquest espai local, sinó que són conseqüència de processos globals i amb incidència a una escala territorial molt

¿Pero, por qué el barrio como espacio de intervención? La emergencia de un estilo de vida mucho más fluido, el aumento de la individualización y la desterritorialización de las relaciones sociales han ido, progresivamente, erosionando la significación social del barrio. Por este motivo, recuperar el barrio como espacio de cotidianidad puede ser un factor clave para hacer frente a las dinámicas socioeconómicas actuales (Martí-Costa et al., 2009, 38). Dinámicas socioeconómicas que, de hecho, son las que han llevado a la condición de degradación de estos espacios.

Hay que tener en cuenta que las problemáticas que aparecen en los diferentes barrios no se deben solo a causas que se suceden en este espacio local, sino que son consecuencia de procesos globales y con incidencia a una escala territorial mucho mayor.

més gran. Tot i això, és evident que s’acaben traduint en efectes locals i, per tant, és necessari abordar-los des d’aquesta escala de barri més local que, de fet, és des d’on es poden començar a revertir alguns dels efectes que comporten aquestes dinàmiques globals.

Sin embargo, es evidente que se acaban traduciendo en efectos locales y, por tanto, es necesario abordarlos desde esta escala de barrio más local que, de hecho, es desde donde se pueden empezar a revertir algunos de los efectos que conllevan estas dinámicas globales.

Per tant, en aquest sentit, la regeneració urbana com a lògica projectual demostra la necessitat de l’aplicació de diferents estratègies de forma transversal. És a dir, a partir de la comprensió multiescalar de la realitat i els seus efectes, cal abordar els problemes en les diferents escales.

Por tanto, en este sentido, la regeneración urbana como lógica proyectual demuestra la necesidad de la aplicación de diferentes estrategias de forma transversal. Es decir, a partir de la comprensión multiescalar de la realidad y sus efectos, es necesario abordar los problemas en las diferentes escalas.

En aquest apartat s’han recollit aquelles intervencions que, dins el programa de la Llei de barris, es troben a la Regió Metropolitana de Barcelona. Com a projectes de referència, més enllà de cadascuna de les intervencions des del punt de vista individual, és el conjunt d’intervencions com a estratègia en si mateixa que exemplifica el valor d’aquesta aposta. És a dir, el barri com a espai local de referència, però també la xarxa de barris com a espai territorial. Malgrat això, també cal destacar altres projectes que, tot i no acollir-se al programa de la Llei de barris, aposten per aquesta regeneració basada en una transformació integral del teixit en tots els seus aspectes. Alguns d’aquests exemples els anem revelant a continuació, a partir de les diferents estratègies proposades.

En este apartado se han recogido aquellas intervenciones que, dentro del programa de la Ley de Barrios, se encuentran en la Región Metropolitana de Barcelona. Como proyectos de referencia, más allá de cada una de las intervenciones desde el punto de vista individual, es el conjunto de intervenciones como estrategia en sí misma que ejemplifica el valor de esta apuesta. Es decir, el barrio como espacio local de referencia, pero también la red de barrios como espacio territorial. No obstante, también hay que destacar otros proyectos que, a pesar de no acogerse al programa de la Ley de Barrios, apuestan por esta regeneración basada en una transformación integral del tejido en todos sus aspectos. Algunos de estos ejemplos los vamos desvelando a continuación, a partir de las diferentes estrategias propuestas.

Convé destacar, però, que cal fer aquesta lectura, per una banda, amb una referència

Hackney és un dels barris anglesos on es va aplicar el programa de regeneració urbana anomenat New Deal For Communities, impulsat el 1998 pel partit dels laboralistes amb l’objectiu de transformar les àrees urbanes i els barris més degradats.

L’experiència anglesa ha significat, amb els seus pros i contres, un precedent per a altres països europeus a l’hora d’abordar aquestes problemàtiques. També ho ha estat pel cas de Catalunya.

Font: Hackney Independent.org.

Hackney es uno de los barrios ingleses donde se aplicó el programa de regeneración urbana llamado New Deal For Communities, impulsado en 1998 por el partido de los laboralistas con el objetivo de transformar aquellas áreas urbanas y barrios más degradados. La experiencia inglesa ha significado, con sus pros y contras, un precedente para otros países europeos a la hora de abordar estas problemáticas. También lo ha sido para el caso de Cataluña.

Fuente: Hackney Independent.org.

Cabe destacar, sin embargo, que es necesario hacer la lectura, por un lado, con una referencia permanente a algunas de las

509

510

permanent a algunes de les altres lògiques que, en una escala territorial més gran, ens permetrien abordar algunes de les problemàtiques que són condicionants des d’una escala territorial. I per altra banda que, tot i que les estratègies següents es presenten en funció de distints apartats, els diferents projectes les aborden de forma integral, amb més o menys intensitat, però no de manera individual. Així, cada exemple de projecte pretén destacar cadascuna d’aquestes estratègies en cada cas però sense excloure la resta dels seus objectius i plantejaments.

otras lógicas que, en una escala territorial mayor, nos permitirían abordar algunas de las problemáticas que son condicionantes desde una escala territorial. Y por otra parte que, aunque las estrategias siguientes se presentan en función de diferentes apartados, los diferentes proyectos las abordan de forma integral, con más o menos intensidad, pero no de forma individual. Así, cada ejemplo de proyecto pretende destacar cada una de estas estrategias en cada caso pero sin excluir el resto de sus objetivos y planteamientos.

Estratègies: plans i projectes que promouen regeneració urbana a la RMB

Estrategias: planes y proyectos que promueven la regeneración urbana en la RMB

Els diferents projectes de refèrencia que es mostren a continuació, aborden la qüestió de la regeneració urbana de forma integral i tranversal. D’aquesta manera es fa difícil diferenciar-los en funció de les diferents estratègies que apliquen i que anunciem a continuació.

Així, cal entendre les diferents propostes no des de l’aplicació exclusiva de les estratègies sinó des de la complementarietat de cadascuna d’elles. Totes aquestes estratègies, de forma integrada, aborden la qüestió de la regeneració urbana des de la integralitat i transversalitat tant d’accions com d’eines a aplicar.

Los diferentes proyectos de refèrencia que se muestran a continuación, abordan la cuestión de la regeneración urbana de forma integral y transversal. De esta manera se hace difícil diferenciarlos en función de las diferentes estrategias que aplican y que anunciamos a continuación. Así, hay que entender las diferentes propuestas no desde la aplicación exclusiva de las estrategias sino desde la complementariedad de cada una de ellas. Todas estas estrategias, de forma integrada, abordan la cuestión de la regeneración urbana desde la integralidad y transversalidad tanto de acciones como de herramientas a aplicar.

Rehabilitar teixits existents degradats per dotar-los de més qualitat

Rehabilitar tejidos existentes degradados para dotarlos de más calidad

L’obsolescència o deteriorament del teixit urbà es pot produir per diversos motius. Per una banda, per la pròpia configuració urbana basada en una morfotipologia sovint de polígon residencial, amb alts blocs d’habitatge i amb un excessiu espai entre blocs.

El que en un moment històric determinat (davant la situació del barraquisme) aquesta morfotipologia significava un avantatge en la millora de l’habitabilitat, l’evolució del

La obsolescencia o deterioro del tejido urbano se puede producir por varios motivos. Por un lado, por la propia configuración urbana basada en una morfo-tipología a menudo de polígono residencial, con altos bloques de vivienda y con un excesivo espacio entre bloques. Lo que en un momento histórico determinado (ante la situación del chabolismo) esta morfo-tipología significaba una ventaja en la mejora de la habitabilidad, la evolu-

Millora de l’accessibilitat als habitatges mitjançant la incorporació d’ascensors exteriors.

Projecte: Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Mejora de la accesibilidad a las viviendas mediante la incorporación de ascensores exteriores. Proyecto: Plan Especial de Reordenación y Mejora del barrio de la Mina. Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

teixit social, sovint amb manca de recursos per invertir en la millora dels habitatges i de l’espai públic, ha portat a una degradació del barri que ha intensificat, al seu torn, les problemàtiques socials. I per altra banda, com ja s’introdueix, els mateixos habitatges, en grans blocs i una important concentració de residents que sovint fa difícil gestionar la convivència i evitar les problemàtiques que en deriven.

ción del tejido social, a menudo con falta de recursos para invertir en la mejora de las viviendas y del espacio público, ha llevado a una degradación del barrio que ha intensificado, a su vez, las problemáticas sociales.

Y por otra parte, como ya se introduce, las mismas viviendas, en grandes bloques y una importante concentración de residentes que a menudo hace difícil gestionar la convivencia y evitar las problemáticas que se derivan.

En moltes de les implementacions del programa de llei de barris, com en el cas dels barris de Can Sant Joan i la Ribera, de Montcada i Reixac, o a la Barriada nova de Canovelles, s’inclouen actuacions de rehabilitació de façanes dels edificis i dels elements comuns però també la instal·lació d’ascensors en els blocs més alts. En el cas de la transformació urbana del barri de la Mina, a Barcelona, un dels problemes més importants es donava en l’interior de les escales d’alguns dels blocs. Així, amb un estudi de base social i antropològic es van detectar quins eren els espais més conflictius on calia intervenir. A part d’això, també es va implementar la instal·lació d’ascensors a

En muchas de las implementaciones del programa de ley de barrios, como en el caso de los barrios de Can Sant Joan y la Ribera, de Montcada i Reixac, o en la Barriada nueva de Canovelles, se incluyen actuaciones de rehabilitación de fachadas de los edificios y los elementos comunes pero también la instalación de ascensores en los bloques más altos. En el caso de la transformación urbana del barrio de la Mina, en Barcelona, uno de los problemas más importantes se daba en el interior de las escaleras de algunos de los bloques. Así, con un estudio de base social y antropológico se detectaron cuáles eran los espacios más conflictivos donde intervenir. Aparte de esto, también se implementó la instalación

511

Estat inicial d’alguns dels accessos comuns als blocs d’habitatges i que el Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina incorpora per transformar-los i rehabilitar-los.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Estado inicial de algunos de los accesos comunes a los bloques de viviendas y que el Plan Especial de Reordenación y Mejora del barrio de la Mina incorpora para su transformación y rehabilitación.

Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

512

l’àrea de la Mina Vella, i es van rehabilitar els accessos i vestíbuls en alguns edificis de la Mina Nova. És a dir, aquests casos exemplifiquen com una primera transformació del barri comença des dels habitatges, sobretot amb relació als elements comuns, però també des de les plantes baixes i els accessos.

de ascensores en el área de la Mina Vieja, y se rehabilitaron los accesos y vestíbulos en algunos edificios de la Mina Nueva. Es decir, estos casos ejemplifican como una primera transformación del barrio comienza desde las viviendas, sobre todo en relación con los elementos comunes, pero también desde las plantas bajas y los accesos.

Incorporar noves morfotipologies urbanes per a una major diversitat social

Incorporar nuevas morfotipologías urbanas para una mayor diversidad social

La “mixticitat social” ha estat un dels objectius recurrents d’aquest tipus de polítiques urbanes per tal d’evitar que en un mateix espai (barri) es concentri un mateix perfil poblacional d’igual estatus socioeconòmic baix. Suposadament, la mixticitat hauria d’atenuar l’estigmatització del territori i atraure nous recursos que incideixin en una millora de la qualitat global de vida del barri (Martí-Costa et al., 2009, 41). Però en aquest sentit es corre el risc que, aplicant polítiques que persegueixin aquest objectiu, s’estiguin emmascarant dinàmiques d’ennobliment (Lees, 2008 citat a Martí-Costa et al., 2009, 41), o recorrent al terme anglosaxó

La “mixticidad social” ha sido uno de los objetivos recurrentes de este tipo de políticas urbanas para evitar que en un mismo espacio (barrio) se concentre un mismo perfil poblacional de igual estatus socioeconómico bajo. Supuestamente, la mixticidad debería atenuar la estigmatización del territorio y atraer nuevos recursos que incidan en una mejora de la calidad global de vida del barrio (Martín-Costa et al., 2009, 41). Pero en este sentido se corre el riesgo de que, aplicando políticas que persigan este objetivo, se estén enmascarando dinámicas de ennoblecimiento (Lees, 2008 citado en Martín-Costa et al., 2009, 41), o recu-

Exemples de nous habitatges socials que incorporen noves tipologies edificatòries. Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Ejemplos de nuevas viviendas sociales, que incorporan nuevas tipologías edificatorias. Plan Especial de Reordenación y Mejora del barrio de la Mina.

Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

més conegut, dinàmiques de gentrificació.5 A més, a vegades es confon l’heterogeneïtat social amb l’heterogeneïtat del règim de tinença de l’habitatge. Promoure habitatge privat, social, de propietat i de lloguer no és condició suficient per garantir l’heterogeneïtat social (Musterd i Anderson, 2005; Graham et al., 2009, citats a Sarasa, 2014).

La complexa transformació del barri de la Mina també es va abordar des d’aquesta qüestió. Segons Jornet Llop Pastor arquitectes, “el principi de diversitat present en l’elaboració de la proposta respecte la renovació del barri de la Mina passa per la construcció d’una quantitat suficient d’habitatges que pugui garantir la barre-

rriendo al término anglosajón más conocido, dinámicas de gentrificació.5 Además, a veces se confunde la heterogeneidad social con la heterogeneidad del régimen de tenencia de la vivienda. Promover vivienda privada, social, de propiedad y de alquiler no es condición suficiente para garantizar la heterogeneidad social (Musterd y Anderson, 2005; Graham et al., 2009, citados en Sarasa, 2014).

La compleja transformación del barrio de la Mina también se abordó desde esta cuestión. Según Jornet Llop Pastor arquitectos, “el principio de diversidad presente en la elaboración de la propuesta respecto a la renovación del barrio de la Mina pasa por la construcción de una cantidad suficiente

513

Instal·lació d’escales mecàniques i ascensor per millorar l’accessibilitat al barri i la condició d’urbanitat del teixit.

Projecte d’Intervenció Integral al barri de Can Sant Joan de Montcada i Reixac. Font: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

Instalación de escaleras mecánicas y ascensor para mejorar la accesibilidad en el barrio y la condición de urbanidad del tejido. Proyecto de Intervención Integral en el barrio de Can Sant Joan de Montcada i Reixac. Fuente: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

514

ja de població, habitatges i arquitectures necessàries al barri de la Mina. Sobre el nou eix urbà i en la part ocupada per la Mina Industrial, es proposa la construcció d’un conjunt de nous habitatges que serveixin per cobrir les necessitats de relocalització dels habitatges afectats per la substitució del bloc Venus, uns 240 habitatges, i la realització dels talls verticals en els blocs de major longitud, uns 110 habitatges.” Per a la incorporació d’habitatge social es va obrir un concurs convocat pel Consorci del Barri de la Mina i l’Institut Català del Sòl (INCASOL) sobre unes illes concretes. El 2007 es van començar a construir aquests nous blocs d’habitatge. Després de vuit anys, la majoria d’illes d’habitatge social o privat previstes pràcticament s’han construït totes. Tot i això, es fa difícil avaluar si l’increment d’heterogeneïtat social que perseguia el pla realment té una implicació directa en el funcionament intern del barri.

de viviendas que pueda garantizar la mezcla de población, viviendas y arquitecturas necesarias en el barrio de la Mina. Sobre el nuevo eje urbano y en la parte ocupada por la Mina Industrial, se propone la construcción de un conjunto de nuevas viviendas que sirvan para cubrir las necesidades de relocalización de las viviendas afectadas por la sustitución del bloque Venus, unas 240 viviendas, y la realización de los cortes verticales en los bloques de mayor longitud, unas 110 viviendas”. Para la incorporación de vivienda social se abrió un concurso convocado por el Consorci del Barri de la Mina y el Institut Català del Sòl (INCASOL) sobre unas manzanas concretas. En 2007 se empezaron a construir estos nuevos bloques de vivienda.

Después de ocho años, la mayoría de manzanas de vivienda social o privada previstas prácticamente se han construido todas. Sin embargo, es difícil evaluar si el incremento de heterogeneidad social que perseguía el plan realmente tiene una implicación directa en el funcionamiento interno del barrio.

Vertebrar els barris millorant l’accés als fluxos de mobilitat Sovint aquests barris estigmatitzats pateixen una condició d’aïllament o de manca de connexió respecte de la resta de la ciutat. La xarxa viària interna com a espai públic (els carrers) però també com a element articulador de l’espai urbà circumdant és clau per a garantir la mobilitat dels habitants del barri.

Però una de les qüestions més importants és la connexió d’aquests espais a la xarxa de transport públic. Com que molts d’aquests barris es van construir com a unitats a la perifèria de la ciutat i en zones on la topografia no facilita que hi arribi la xarxa de transport públic, encara avui molts d’ells resten desconnectats de la resta de la ciutat. En aquest sentit, hi ha una traducció en l’ús intensiu del vehi-

Vertebrar los barrios mejorando el acceso a los flujos de movilidad A menudo estos barrios estigmatizados sufren una condición de aislamiento o de falta de conexión respecto al resto de la ciudad.

La red viaria interna como espacio público (las calles) pero también como elemento articulador del espacio urbano circundante es clave para garantizar la movilidad de los habitantes del barrio.

Estat inicial de la configuració urbana del barri de la Mina. Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Estado inicial de la configuración urbana del barrio de la Mina.

Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

Pero una de las cuestiones más importantes es la conexión de estos espacios en la red de transporte público. Debido a que muchos de estos barrios se construyeron como unidades en la periferia de la ciudad y en zonas donde la topografía no facilita que llegue la red de transporte público, aún hoy muchos de ellos quedan desconectados del resto de la ciudad. En este sentido, hay una traducción en el uso intensivo del vehículo privado que termina ocupando de forma

515

cle privat que acaba ocupant de manera extensa l’espai del carrer; i a més a més, no es garanteix el dret de la mobilitat a aquests habitants de la ciutat que normalment tenen més dificultats a l’hora d’accedir al vehicle privat.

Un dels projectes de referència que amb més contundència transforma la manca d’accés als fluxos i la manca d’articulació amb la resta de la ciutat és la transformació urbana del barri de la Mina, a Barcelona. Tot i que és una proposta que aborda de forma integral les diferents estratègies, en destaquem el fet que converteix un espai impermeable central (on es concentraven els equipaments del barri) en una nova rambla urbana per la qual es fa passar una de les línies del Tram Besòs. En aquest sentit, es construeix una nova estructura urbana a partir de la nova rambla que, a més de constituir un nou espai central, situa el barri a una escala metropolitana.

El projecte d’intervenció integral al barri de la Ribera de Montcada i Reixac també aborda la situació d’aïllament del barri mitjançant la millora de la permeabilitat i l’adequació dels intineraris que connecten amb la resta del municipi per enfortir-ne la centralitat. Els barris de Sant Roc, Artigues i el Remei de Badalona també exemplifiquen aquesta qüestió.

Gràcies a la prolongació del Tram Besòs fins a Badalona i a la parada de metro de Sant Roc, aquests barris es comuniquen directament a la xarxa de transport públic metropolitana, garantint l’accessibilitat als principals fluxos de mobilitat dels residents d’aquests barris.

Requalificar i recuperar els teixits urbans obsolets o deteriorats Com hem vist, en el cas del barri de la Mina, la seva disposició incial concentrava els equipaments en la part central, en grans peces que ahora conformaven grans illes infranquejables. D’aques-

516

extensa el espacio de la calle; además, no se garantiza el derecho de la movilidad a estos habitantes de la ciudad que normalmente tienen más dificultades a la hora de acceder al vehículo privado.

Uno de los proyectos de referencia que con más contundencia transforma la falta de acceso a los flujos y la falta de articulación con el resto de la ciudad es la transformación urbana del barrio de la Mina, en Barcelona. Aunque es una propuesta que aborda de forma integral las diferentes estrategias, destacamos el hecho de que convierte un espacio impermeable central (donde se concentraban los equipamientos del barrio) en una nueva rambla urbana por la que se hace pasar una de las líneas del Tram Besòs. En este sentido, se construye una nueva estructura urbana a partir de la nueva rambla que, además de constituir un nuevo espacio central, sitúa el barrio a una escala metropolitana.

El proyecto de intervención integral en el barrio de la Ribera de Montcada i Reixac también aborda la situación de aislamiento del barrio mediante la mejora de la permeabilidad y la adecuación de los intinerarios que conectan con el resto del municipio para fortalecer su centralidad. Los barrios de Sant Roc, Artigues y el Remei de Badalona también ejemplifican esta cuestión.

Gracias a la prolongación del Tram Besòs hasta Badalona y en la parada de metro de Sant Roc, estos barrios se comunican directamente a la red de transporte público metropolitana, garantizando la accesibilidad a los principales flujos de movilidad de los residentes de estos barrios.

Recalificar y recuperar los tejidos urbanos obsoletos o deteriorados Como hemos visto, en el caso del barrio de la Mina, su disposición inicial concentraba los equipamientos en la parte central, en grandes piezas que ahora conformaban grandes islas infranqueables. De esta manera, se limitaba la comunicación transversal interna

1

5

2

(Superior) Diagrama general del Pla Especial de Reordenació i Millora del barri de la Mina, on s’explica aquest efecte cremallera articulador que configurarà la nova rambla urbana-territorial.

(Inferior) Vistes de la rambla amb el pas del tramvia.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

(Superior) Diagrama general del Plan Especial de Reordenación y Mejora del barrio de la Mina, donde se explica este efecto cremallera articulador que configurará la nueva rambla urbana-territorial.

(Inferior) Vista de la rambla con el paso del tranvía.. Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

517

518

(Esquerra) Avanç de pla especial de remodelació i millora del barri de la Mina.

Vistes de la rambla amb el pas del tramvia.

Font: Jornet Llop Pastor arquitectes.

(Izquierda) Avance del plan especial de remodelación y mejora del barrio de La Mina.

Vista de la rambla con el paso del tranvía.

Fuente: Jornet Llop Pastor arquitectes.

519

ta manera, es limitava la comunicació transversal interna dins el barri per un sol carrer. El pla especial intenta la requalificació d’aquest teixit sobretot actuant en aquesta part central per retornar-lo als habitants del barri mitjançant un nou espai públic en forma de rambla.6 Com hem vist, a més, aquesta rambla pren una entitat superior a escala metropolitana quan incorpora la línia T6 del Tram Besòs. Així, a partir d’aquesta operació es converteix aquest espai central en una cremallera que articula els diferents espais i equipaments del barri.

Aquesta requalificació passa, també, per incorporar nous equipaments i serveis al barri. Tant el projecte de transformació urbana del barri de la Mina com els diferents casos d’aplicació de la Llei de barris, incorporen un ampli programa en aquest sentit. Equipaments de proximitat i lligats a les necessitats i demandes del barri que fomenten la xarxa de proximitat i, alhora, permeten obrir el barri a altres usuaris que poden trobar, en aquests equipaments, una solució a les seves demandes.

Incrementar i articular les xarxes de governança local Un dels aspectes principals a considerar en els processos de regeneració urbana és la participació ciutadana. Normalment en aquests casos es tracta de barris amb un teixit social molt arrelat, acostumat a haver hagut de lluitar i reivindicar de manera continuada per la millora de les condicions del seu barri. És necessari, per tant, no només contribuir amb processos de participació ciutadana convencionals en què se sol·licita l’opinió dels veïns sobre determinats temes, sinó que cal reforçar la xarxa de governança local. El teixit associatiu normalment és un moviment amb una important incidència en la proposta d’activitats i compromès amb el barri o l’àrea que habiten. És per això que aquests programes de regeneració haurien d’anar més enllà i no només garantir

520

dentro del barrio para una sola calle. El plan especial intenta la recalificación de este tejido sobre todo actuando en esta parte central para devolverlo a los habitantes del barrio mediante un nuevos espacio público en forma de rambla.6 Como hemos visto, además, esta rambla toma una entidad superior a escala metropolitana cuando incorpora la línea T6 del Tram Besòs. Así, a partir de esta operación se convierte este espacio central en una cremallera que articula los diferentes espacios y equipamientos del barrio.

Esta recalificación pasa, también, por incorporar nuevos equipamientos y servicios en el barrio. Tanto el proyecto de Transformación urbana del barrio de la Mina como los diferentes casos de aplicación de la Ley de Barrios, incorporan un amplio programa en este sentido. Equipamientos de proximidad y ligados a las necesidades y demandas del barrio que fomentan la red de proximidad y, al mismo tiempo, permiten abrir el barrio a otros usuarios que pueden encontrar, en estos equipamientos, una solución a sus demandas.

Incrementar y articular las redes de gobernanza local Uno de los aspectos principales a considerar en los procesos de regeneración urbana es la participación ciudadana. Normalmente en estos casos se trata de barrios con un tejido social muy arraigado, acostumbrado a haber tenido que luchar y reivindicar de forma continuada para la mejora de las condiciones de su barrio. Es necesario, por tanto, no solo contribuir con procesos de participación ciudadana convencionales en que se solicita la opinión de los vecinos sobre determinados temas, sino que hay que reforzar la red de gobernanza local. El tejido asociativo normalmente es un movimiento con una importante incidencia en la propuesta de actividades y comprometido con el barrio o el área que habitan. Es por ello que estos programas de regeneración deberían ir más allá y no solo garantizar esta participación, sino que deberían proporcionar

Programa de dinamització comercial del centre.

Rehabilitació del mercat de Segarra. Actuacions dins el projecte d’Intervenció Integral al nucli antic de Santa Coloma de Gramenet.

Durant un dels processos participatius.

Remodelació de la plaça d’Orcasitas. Actuacions dins el projecte d’Intervenció Integral al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

Font: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

aquesta participació, sinó que haurien de proporcionar les eines per l’empoderament d’aquells ciutadans i ciutadanes disposats a no deixar la “qüestió de la transformació urbana” només en mans de l’administració.

Desenvolupar programes de millora social, urbanística i econòmica La Llei de barris és un exemple d’aplicació d’aquesta estratègia. En molts dels barris on s’ha aplicat, com que se cercava aquesta integralitat en la proposta, s’han implementat programes socials que van des de la participació ciutadana fins a programes d’inclusió social, tant per a

las herramientas para el empoderamiento de aquellos ciudadanos dispuestos a no dejar la “cuestión de la transformación urbana” solo en manos de la administración.

Programa de dinamización comercial del centro.

Rehabilitación del mercado de Segarra.

Actuaciones dentro del proyecto de Intervención Integral en el casco antiguo de Santa Coloma de Gramenet.

Durante uno de los procesos participativos.

Remodelación de la plaza de Orcasitas.

Actuaciones dentro del proyecto de Intervención Integral en el barrio de Sant Cosme de El Prat de Llobregat.

Fuente: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

Desarrollar programas de mejora social, urbanística y económica La Ley de Barrios es un ejemplo de aplicación de esta estrategia. En muchos de los barrios donde se ha aplicado, como se buscaba esta integralidad en la propuesta, se han implementado programas sociales que van desde la participación ciudadana a programas de inclusión social, tanto para niños como para personas de la tercera

521

Urbanització de la plaça de l’Amistat al barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat.

Font: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

Urbanización de la plaza de la Amistad en el barrio de Sant Cosme de El Prat de Llobregat.

Fuente: La Llei de Barris, una aposta col·lectiva per la cohesió social, 2009.

infants com per a persones de la tercera edat o focalitzats a fomentar la interculturalitat. Sovint, però, també s’implementen programes de suport a la dinamització comercial, ja que ens trobem davant de barris estigmatitzats i amb un teixit social que no disposa de gaires recursos econòmics. Així, més enllà del comerç de barri tradicional, és difícil que s’hi vulguin implantar altres negocis locals que podrien ajudar a la dinamització del barri i a generar l’interès extern cap a aquestes àrees.

Però de nou ens trobem davant del risc dels processos de gentrificació. Una implementació ràpida i excessiva de comerços o locals que “posin de moda” el barri comporta el risc de convertir-lo en un nou Harlem, o sense anar tan lluny, en un nou Born.

Promoure el projecte de proximitat i les intervencions de petita escala L’última estratègia principal que des d’aquesta recerca proposem és la d’implementar intervencions de petita escala,

522

edad o focalizados a fomentar la interculturalidad. No obstante, a menudo también se implementan programas de apoyo a la dinamización comercial, ya que nos encontramos ante barrios estigmatizados y con un tejido social que no dispone de demasiados recursos económicos. Así, más allá del comercio de barrio tradicional, es difícil que se quieran implantar otros negocios locales que podrían ayudar a la dinamización del barrio y generar el interés externo hacia estas áreas.

Pero de nuevo nos encontramos ante el riesgo de los procesos de gentrificación.

Una implementación rápida y excesiva de comercios o locales que “pongan de moda” el barrio conlleva el riesgo de convertirse en un nuevo Harlem, o sin ir tan lejos, en un nuevo Born.

Promover el proyecto de proximidad y las intervenciones de pequeña escala La última estrategia principal que desde esta investigación proponemos es la de implementar intervenciones de pequeña escala, microintervenciones que fomenten

microintervencions que fomentin el projecte de proximitat. Els barris amb essència, amb caràcter, no es construeixen d’un dia per l’altre. És a partir de la transformació progressiva del teixit urbà i social que es va conformant el caràcter i la identitat d’un lloc. Els projectes d’intervenció integral de la llei de barris suposen, de nou, un exemple d’aquesta estratègia.

Molts dels projectes incorporen petites intervencions en l’espai urbà que pretenen millorar la condició de l’espai públic, adequant itineraris escolars o de lleure, millorant la urbanització de carrers o places mitjançant el canvi de mobiliari, i nova pavimentació, per exemple.

Però hi ha altres intervencions que no tenen tant a veure amb la transformació i adequació de l’espai físic com amb el fet de fomentar la identitat del barri. En aquest sentit, trobem el projecte I Love La Mina, amb el qual “es vol compartir i constatar

el proyecto de proximidad. Los barrios con esencia, con carácter, no se construyen de un día para otro. Es a partir de la transformación progresiva del tejido urbano y social que se va conformando el carácter y la identidad de un lugar. Los proyectos de intervención integral de la ley de barrios suponen, de nuevo, un ejemplo de esta estrategia.

Imatges del projecte I Love La Mina. Imatges: Jordi Lafon. Font: <www.jordilafon.net>.

Imágenes del proyecto I Love La Mina.

Imágenes: Jordi Lafon.

Fuente: <www.jordilafon. net>.

Muchos de los proyectos incorporan pequeñas intervenciones en el espacio urbano que pretenden mejorar la condición del espacio público, adecuando itinerarios escolares o de ocio, mejorando la urbanización de calles o plazas mediante el cambio de mobiliario, y nueva pavimentación, por ejemplo.

Pero hay otras intervenciones que no tienen tanto que ver con la transformación y adecuación del espacio físico como con el hecho de fomentar la identidad del barrio.

En este sentido, encontramos el proyecto I Love La Mina, con el que “se quiere compartir y constatar públicamente aspectos y

523

públicament aspectes i sentiments positius sobre un barri ple de diferents capes, vivències i estigmes. L’adhesiu I Love La Mina, que també és una capa, un mecanisme urbà de comunicació, expressa afecte, i respecte. Uns principis indispensables, a partir dels quals, iniciar qualsevol camí” (Lafon, 2015).7

524

sentimientos positivos sobre un barrio lleno de diferentes capas, vivencias y estigmas.

El adhesivo I Love La Mina, que también es una capa, un mecanismo urbano de comunicación, expresa afecto, y respeto. Unos principios indispensables, a partir de los cuales, iniciar cualquier camino” (Lafon, 2015).7

Així, veiem com una intervenció efímera també serveix per fomentar l’esperit de comunitat, d’identitat i de pertinença a un barri. Qualitats que els processos de regeneració urbana haurien de fomentar per evitar caure en la tematització i

Así, vemos como una intervención efímera también sirve para fomentar el espíritu de comunidad, de identidad y de pertenencia a un barrio. Cualidades que los procesos de regeneración urbana deberían fomentar para evitar caer en la tematización y homogeneización de la ciudad.

NOTES

NOTAS

[1] A l’àrea metropolitana de París, tot i que els immigrants es troben en minories dins els barris mixtos, la segregació ètnica ha augmentat amb més intensitat que la segregació socioeconòmica.

[1] En el área metropolitana de París, aunque los inmigrantes se encuentran en minorías dentro de los barrios mixtos, la segregación étnica ha aumentado con más intensidad que la segregación socioeconómica.

[2] Indicadors per a la determinació d’àrees urbanes d’atenció especial, informe desenvolupat per l’AMB i publicat el juliol de 2015 sobre dades de l’any 2011. Aquests informes analitzen la situació dels municipis de l’AMB segons els criteris que estableix la Llei 2/2004, del 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial, i el decret 369/2004, del 7 de setembre, que desenvolupa l’esmentada llei. Font: <http://www.amb.cat/>.

[2] Indicadores para la determinación de áreas urbanas de atención especial, informe desarrollado por el AMB y publicado en julio de 2015 sobre datos del año 2011. Estos informes analizan la situación de los municipios del AMB según los criterios que establece la Ley 2/2004, de 4 de junio, de mejora de barrios, áreas urbanas y villas que requieren atención especial, y el decreto 369/2004, del 7 de septiembre, que desarrolla dicha ley. Fuente: <http://www.amb.cat>.

[3] Decret 369/2004, de 7 de setembre, pel qual es desenvolupa la Llei 2/2004, de 4 de juny, de millora de barris, àrees urbanes i viles que requereixen atenció especial (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004, pàg. 16.503).

[3] Decreto 369/2004, de 7 de septiembre, por el cual se desarrolla la Ley 2/2004, de 4 de junio, de mejora de barrios, áreas urbanas y villas que requieren atención especial (DOGC núm. 4215, de 9.9.2004, pág. 16.503).

[4] No és fins a finals dels anys vuitanta i principis dels noranta que les polítiques d’intervenció urbana es plantegen com a polítiques de regeneració (Lichfield, 1992). A diferència de les polítiques d’intervenció urbana anteriors (segons Roberts i Skyes (2006), reconstrucció, revitalització, renovació i redesenvolupament) les polítiques de regeneració urbana principalment es caracteritzen per voler implicar les comunitats residents al barri i per abordar-ne les problemàtiques des d’un punt de vista integral (des del punt de vista social, ambiental i econòmic) (Parés i Martí-Costa, 2009, 13).

[4] No es hasta finales de los años ochenta y principios de los noventa que las políticas de intervención urbana se plantean como políticas de regeneración (Lichfield, 1992). A diferencia de las políticas de intervención urbana anteriores (según Roberts y Skyes (2006), reconstrucción, revitalización, renovación y redesarrollo) las políticas de regeneración urbana principalmente se caracterizan por querer implicar a las comunidades residentes en el barrio y para abordar las problemáticas del mismo desde un punto de vista integral (desde el punto de vista social, ambiental y económico) (Parés y Martí-Costa, 2009, 13).

[5] Lees (2008) afirma que la “mixticitat social” es promou des dels processos de gentrificació ja que aquests últims porten cap a

[5] Lees (2008) afirma que la “mixticidad social” se promueve desde los procesos de gentrificación ya que estos últimos llevan hacia una

una segregació social, una polarització social i un desplaçament de les comunitats locals.

Així, i tal com afirma Smith (1996), lluny de ser tolerant, la gentrificació és part d’una ideologia revengista i agressiva per retornar els barris de classe obrera i marginals a la classe mitjana.

segregación social, una polarización social y un desplazamiento de las comunidades locales.

Así, y tal y como afirma Smith (1996), lejos de ser tolerante, la gentrificación es parte de una ideología revanchista y agresiva para devolver los barrios de clase obrera y marginales a la clase media.

[6] Vegeu capítol 3.6, pàg. 554.

[6] Ver capítulo 3.6, pág. 554.

[7] I Love la Mina és un projecte artístic de Jordi Garet, Chiara De Marco, Gaspar Maza, Daniel Alejandro, Toni Sangrà i Jordi Lafon per treballar sobre el barri de la Mina dins del taller Espais Zombi organitzat per IDENSITAT i dirigit per Domènec, Gaspar Maza i Ramon Parramon. Es proposa reflexionar sobre una morfologia de conceptes zombi aplicables a l’espai, i contrastar-los amb els processos de transformació que ha patit el territori entre el Besòs i el Fòrum de Barcelona.

[7] I Love La Mina es un proyecto artístico de Jordi Garet, Chiara De Marco, Gaspar Maza, Daniel Alejandro, Toni Sangrà y Jordi Lafon para trabajar sobre el barrio de la Mina dentro del taller Espacios Zombi organizado por IDENSITAT y dirigido por Domènec, Gaspar Maza y Ramon Parramon. En él se propone reflexionar sobre una morfología de conceptos zombi aplicables al espacio, y contrastarlos con los procesos de transformación que ha sufrido el territorio entre el Besòs y el Fórum de Barcelona.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (2015).

Informe “Indicadors per a la determinació d’àrees urbanes d’atenció especial”.

COUCH, C. (1990). Urban Renewal: Theory and Practice. Basingstoke & London: Macmillan Educational.

GRAHAM, E., MANLEY, D., HISCOCK, R., BOYLE, P., & DOHERTY, J. (2009). “Mixing housing tenures: Is it good for social well-being?” Urban Studies, 46(1), 139-165.

JORNET, S. i LLOP, C. (2014). “Reciclatge urbà, desigualtats socials i problemàtiques urbanes”.

Quaderns PDU Metropolità 04, 75-109.

LEES, Loretta. (2008). “Gentrification and social mixting: towards an inclusive urban renaissance?”, Urban Studies, 45(12), 2449-2470.

Lichfield, 1992.

LICHFIELD, D. (1992). Urban Regeneration for the 1990s. London: London Planning Advisory Committee.

“Llei 2/2004 i Reglament de millora de barris, àrees urbanes i viles”. Quaderns de legislació, 56. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2006.

MARTÍ-COSTA, Marc; BLANCO, Ismael; PARÉS, Marc.

(2009). “Barris, exclusió social i polítiques de regeneració”. Dins: Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Barcelona: Generalitat de Catalunya, pàgs. 22-49.

MARTÍ-COSTA, Marc; PARÉS, Marc (coord.). (2009).

Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral? Barcelona: Generalitat de Catalunya.

MUSTERD, S. i ANDERSON, R. (2005). “Housing mix, social mix and social opportunities”. Urban Affairs Review, 40(6), 761-790.

NEL·LO, O. (dir.) (2009). La Llei de barris. Una aposta col·lectiva per la cohesió social. Barcelona: Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

PARÉS, Marc; MARTÍ-COSTA, Marc. (2009). “Participació i integralitat en la regeneració urbana”.

Dins: Llei de barris: cap a una política de regeneració urbana participada i integral?. Barcelona: Generalitat de Catalunya, 11-22.

ROBERTS, P. (2000). “The Evolution, Definition and Purpose of Urban Regeneration”. Dins: Urban Regeneration. A handbook. London: Sage Publishing, 9-36.

ROBERTS, P. i SKYES, H. (2000). Urban Regeneration. A handbook. London: Sage Publishing.

SARASA, S. (2014). “Desigualtats socials, problemàtiques urbanes”. Quaderns PDU Metropolità 04, 75-109.

SMITH, N. (1996). The New Urban Frontier: Gentrification and the Revanchist City. Nova York: Routledge.

525

3.6 / RECONFIGURAR ELS CARRERS METROPOLITANS COM A EIXOS VERTEBRADORS TERRITORIALS Situació territorial

•

Una xarxa viària que es projecta des del traçat i la monofuncionalitat, obsoleta en alguns punts i que no respon a les noves demandes urbanes-metropolitanes en termes d’habitabilitat, mobilitat i activitat.

Estratègies

•

Tranformar carreteres en avingudes metropolitanes

•

Convertir rambles urbanes en rambles territorials

•

Convertir eixos carrer a l’escala territorial

•

Potenciar els circuits metropolitans

•

Promoure rondes urbanes - metropolitanes com a espais d’interfase

•

Transformar les carreteres mercat en bulevards territorials

•

Cobrir el ferrocarril per fer carrer

3.6 / RECONFIGURAR LAS CALLES METROPOLITANAS COMO EJES VERTEBRADORES TERRITORIALES Situación territorial •

Una red viaria que se proyecta desde el trazado y la monofuncionalidad, quedando obsoleta en algunos puntos y no respondiendo a las nuevas demandas urbanas-metropolitanas en términos de habitabilidad, movilidad y actividad.

Estrategias •

Transformar carreteras en avenidas metropolitanas

•

Convertir ramblas urbanas en ramblas territoriales

•

Convertir ejes calle a la escala territorial

•

Potenciar los circuitos metropolitanos

•

Promover rondas urbanas - metropolitanas como espacios de interfase

•

Transformar las carreteras mercado en bulevares territoriales

•

Cubrir el ferrocarril para hacer la calle

Projectes de referència Proyectos de referencia 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47

Arranjament de la rambla de Joan Puigfred, Badalona B-40 autovia orbital de Barcelona (el quart cinturó). Abrera i Terrassa Corbetura de la ronda del mig al carrer Brasil, Barcelona Cobertura i urbanització de l’accés ferroviari a Sants, Barcelona Millora paisatgística de l’accés a Granollers per la carretera BP-5002 Millora urbana de la ronda del Guinardó, Barcelona Ordenació de la nova centralitat de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat Ordenació de la riera Canyadó, Badalona Parc de les dunes, Castelldefels Parc del riu Llobregat, varis municipis Passeig de vianants entre la urbanització de Can Güell i el nucli urbà, Torrelles de Llobregat Passeig del marge esquerre del riu Besòs, varis municipis Passeig marítim, Castelldefels Passeig marítim, Montgat Passeig marítim, Viladecans Passeig marítim connexió Gavà - Castelldefels Passeig marítim de les botigues, Sitges Perllongament de la rambla, Badalona Pla especial de reordenació i millora del barri de la Mina, Barcelona Pla per la millora i revitalització del Paral·lel, Barcelona Reconversió de l’antiga carretera N-II (Fases 1, 2, 3 i 4), Martorell Reconversió del tram urbà de l’antiga N-II (fase 3), Pallejà Reconversió en passeig integrador del tram urbà de l’antiga N-II, Sant Andreu de la Barca Reforma de la Gran Via, Sabadell Remodelació de l’antiga carretera Laureà Miró, Sant Feliu de Llobregat Remodelació de l’antiga carretera N-II, Montgat Remodelació de l’Avinguda de Barcelona, Terrassa Remodelació de l’Avinguda de Catalunya, Sant Adrià de Besòs Remodelació de l’Avinguda de la Catedral, Barcelona Remodelació de l’Avinguda Meridiana, Barcelona Remodelació del front litoral per a la finalització del passeig marítim de la Barceloneta, Barcelona Remodelació del passeig de Sant Joan (fases 1 i 2), Barcelona Reordenació de la rambla de Gavà (fase 1) Reordenació de la rambla entre el passeig de mar i el carrer de Prim, Badalona Reurbanització de l’avinguda Prat de la Riba i la plaça Enric Morera, Badalona Reurbanització de la rambla, Vilanova i la Geltrú Reurbanització de la rambla Ègara, Terrassa Rondes nord i sud, Granollers Soterrament de la C-17 a Montcada i Reixac Soterrament de les vies del ferrocarril i Parc del Nord, Terrassa Tractament ambiental del front marítim de Castelldefels (tram 2) Transformació urbana de la Gran Via (fase 1), Barcelona Transformació urbana de la Gran Via (fase 2), Barcelona Urbanització de l’eix comercial Anselm Calvé i connexió amb la xarxa d’espais públics de la ciutat, Sabadell Urbanització de la cobertura dels FGC al seu pas per Rubí Urbanització del passeig de Gracia Fària, Barcelona Urbanització del passeig marítim entre el carrer del mar i el port, Badalona

528

LLEGENDA / LEYENDA Projectes: circuits metropolitans / Proyectos: circuitos metropolitanos Projectes: connectors metropolitans / Proyectos: connectores metropolitanos Projectes: carreteres mercat / Proyectos: carreteras mercados Projectes: cobertura vies de barrera a carrer / Proyectos: cobertura vias de barreras en calle Projectes: eixos carrers territorials / Proyectos: ejes calles territoriales Projectes: rondes urbanes metropolitanes / Proyectos: rondas urbanas metropolitanas Projectes: de rambles urbanes a rambles territorials / Proyectos: de ramblas urbanas a ramblas territoriales Projectes: transformació de carreteres metropolitanes / Proyectos: transformacón de carreteras metropolitanas Autopistes i autovies / Autopistas y autovías Infraestructures vials estructurants / Infraestructuras viales estructurantes Infraestructures vials integrades / Infraestructuras viales integradas Metro + tramvia + cable / Metro + tranvía + cable RENFE + FGC / RENFE + FGC AVE / AVE Estacions de ferrocarril / Estaciones de ferocarril Espais Oberts PTMB (2010) / Espacios Abiertos PTMB (2010)

PTMB - Protecció especial de la vinya / PTMB - Protección especial de la viña PTMB - Protecció especial / PTMB - Protección especial

Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

529

530

L’evolució i transformació de la xarxa viària. Carrers que són carreteres

La evolución y transformación de la red viaria. Calles que son carreteras

La Regió Metropolitana de Barcelona es caracteritza per tenir una important xarxa d’infraestructures. En situacions territorials explicades en els punts anteriors hem vist com en molts casos, tot i el valor de connectivitat entre territori i les possibilitats de mobilitat i de transport que ofereixen, sovint aquestes grans infraestructures provoquen desconnexió tant entre espais urbans com entre espais ambientals, impacte paisatgístic i fragmentació territorial entre els diferents espais de la matriu biofísica. En molts dels casos es deu al fet que responen a l’escala regional, tant pel que fa al traçat com a la funcionalitat i a la mateixa evolució del territori.

La Región Metropolitana de Barcelona se caracteriza por tener una importante red de infraestructuras. En situaciones territoriales explicadas en los puntos anteriores hemos visto como en muchos casos, a pesar del valor de conectividad entre territorio y las posibilidades de movilidad y de transporte que ofrecen, a menudo estas grandes infraestructuras provocan desconexión tanto entre espacios urbanos como entre espacios ambientales, impacto paisajístico y fragmentación territorial entre los diferentes espacios de la matriz biofísica. En muchos de los casos se debe a que responden a la escala regional, tanto en cuanto al trazado como la funcionalidad y a la propia evolución del territorio.

Un exemple és el cas de les carreteres estatals construïdes arran del Pla de Carreteres Estatals de 1860, més concretament, la N-II i la N-340. Durant segles, aquestes dues infraestructures van significar els eixos connectors i vertebradors de tots aquells municipis que travessaven i, per tant, enllaçaven. Municipis encara de creixement incipient en una Catalunya i una Regió Metropolitana eminentment rurals.

Però amb el pas de les dècades i arran del desenvolupament econòmic, la industrialització i l’aparició i auge del vehicle privat, sobre aquestes carreteres s’hi van anar recolzant les noves indústries i els nous creixements residencials.

Un ejemplo es el caso de las carreteras estatales construidas a raíz del Plan de Carreteras Estatales de 1860, más concretamente, la N-II y la N-340. Durante siglos, estas dos infraestructuras significaron los ejes conectores y vertebradores de todos aquellos municipios que atravesaban y, por tanto, enlazaban. Municipios aún de crecimiento incipiente en una Cataluña y una Región Metropolitana eminentemente rural.

Pero con el paso de las décadas y a raíz del desarrollo económico, la industrialización y la aparición y auge del vehículo privado, sobre estas carreteras se fueron apoyando las nuevas industrias y los nuevos crecimientos residenciales.

Així, avui ens trobem casos com el de la N-II al seu pas pels pobles del Baix Llobregat i el Maresme, en què no només constitueix una barrera urbana, sinó que la seva estructura no respon a les necessitats contemporànies dels municipis. Ens trobem, doncs, carreteres que per situació haurien de ser carrers però que no ho són per la pròpia funcionalitat i configuració estructural.

Así, hoy nos encontramos casos como el de la N-II a su paso por los pueblos del Baix Llobregat y el Maresme, en que no solo constituye una barrera urbana, sino que su estructura no responde a las necesidades contemporáneas de los municipios. Nos encontramos pues carreteras que por situación deberían ser calles pero que no lo son por la propia funcionalidad y configuración estructural.

Mapa de carreteras provinciales y caminos vecinales, Diputació de Barcelona, 1948.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Mapa de carreteras provinciales y caminos vecinales, Diputació de Barcelona, 1948.

Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Però l’aparició del cotxe no només té efectes en la necessitat d’incrementar les grans infraestructures, sinó que durant dècades, les ciutats han estructurat i dissenyat els seus carrers a favor del cotxe, intentant respondre a les seves necessitats més que a les dels vianants. És per això que passejant per molts dels municipis de la regió metropolitana, sobretot de nit, ens adonem d’aquestes mancances. Carrers amb voreres estretes i no gaire accessibles, amb la il·luminació sobre la calçada i no sobre la vorera, amb poc mobiliari urbà que permeti fer d’aquests espais uns espais més amables. En definitiva, carrers per transitar i no per estar, viure o gaudir.

Pero la aparición del coche no solo tiene efectos en la necesidad de incrementar las grandes infraestructuras, sino que durante décadas, las ciudades han estructurado y diseñado sus calles a favor del coche, intentando responder a sus necesidades más que a las de los peatones. Es por ello que paseando por muchos de los municipios de la región metropolitana, sobre todo de noche, nos damos cuenta de estas carencias. Calles con aceras estrechas y no demasiado accesibles, con la iluminación sobre la calzada y no sobre la acera, con poco mobiliario urbano que permita hacer de estos espacios unos espacios más amables. En definitiva, calles para transitar y no

531

Evolució de les infraestructures i el riu Llobregat. Font: Visor dels canvis urbanístics, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

Evolución de las infraestructuras y el río Llobregat. Fuente: Visor de los cambios urbanísticos, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

532

Alhora, aquesta priorització del vehicle i, per tant, de la infraestructura que porta associada (sigui a escala local o regional), ha prevalgut també per sobre dels elements naturals de la matriu biofísica. Les ciutats no s’han desenvolupat integrant aquests elements en la seva configuració espacial, sinó que al contrari, durant dècades hem vist com torrents, rius, fins i tot els fronts marítims, o bé es tractaven com espais residuals o se’ls donava l’esquena des de la ciutat. No es facilitava l’accés a aquests espais de manera que en no estar integrats en el conjunt d’espais funcionals de la ciutat, ni significaven espais de referència per als seus habitants ni constituïen part de la identitat urbana.

para estar, vivir o disfrutar. Asimismo, esta priorización del vehículo y, por tanto, de la infraestructura que lleva asociada (sea a nivel local o regional), ha prevalecido también por encima de los elementos naturales de la matriz biofísica. Las ciudades no se han desarrollado integrando estos elementos en su configuración espacial, sino que al contrario, durante décadas hemos visto como torrentes, ríos, incluso los frentes marítimos, o bien se trataban como espacios residuales o se les daba la espalda desde la ciudad. No se facilitaba el acceso a estos espacios de manera que al no estar integrados en el conjunto de espacios funcionales de la ciudad, ni significaban espacios de referencia para sus habitantes ni constituían parte de la identidad urbana.

El mateix passa amb els grans corredors verds metropolitans, com el riu Llobregat i el riu Besòs (en la seva extensió fins al riu Ripoll i el Congost), i el front litoral. En el cas dels eixos fluvials, a part de corredors ecològics també constitueixen connectors espacials i contenidors d’infraestructures.

D’aquí el seu paper rellevant a escala metropolitana i també regional per al conjunt de Catalunya. Tot i això, els processos de desenvolupament urbà recents han causat importants disrupcions en el funciona-

Lo mismo ocurre con los grandes corredores verdes metropolitanos, como el río Llobregat y el río Besòs (en su extensión hasta el río Ripoll y el Congost), y el frente litoral.

En el caso de los ejes fluviales, además de corredores ecológicos también constituyen conectores espaciales y contenedores de infraestructuras. De ahí su papel relevante a escala metropolitana y también regional para el conjunto de Cataluña. Sin embargo, los procesos de desarrollo urbano recientes han causado importantes disrupciones en

ment d’aquests elements. De fet, aquests mateixos elements per si mateixos constitueixen alhora l’element fràgil sotmès a la pressió urbanística que, al seu torn, l’ha configurat com un element infraestructuritzat de manera que ha perdut la seva condició natural. Això fa que el riu Llobregat en el seu tram baix, més que funcionar com un element eminentment fluvial, constitueixi un canal infraestructural.

Ha vist reduït el seu espai fluvial i durant dècades ha patit importants problemes d’inaccessibilitat vers els municipis adjacents al riu. En el cas del Besòs, ens trobem davant un cas semblant, on la conurbació entre Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Santa Coloma de Gramenet ha anat consumint espai del delta i del mateix riu.

el funcionamiento de estos elementos.

De hecho, estos mismos elementos por sí mismos constituyen al mismo tiempo el elemento frágil sometido a la presión urbanística que, a su vez, lo ha configurado como un elemento infraestructurizado por lo que ha perdido su condición natural.

Esto hace que el río Llobregat en su tramo bajo, más que funcionar como un elemento eminentemente fluvial, constituya un canal infraestructural. Ha visto reducido su espacio fluvial y durante décadas ha sufrido importantes problemas de inaccesibilidad hacia los municipios adyacentes al río. En el caso del Besòs, nos encontramos ante un caso similar, donde la conurbación entre Barcelona, Sant Adrià de Besòs y Santa Coloma ha ido consumiendo espacio del delta y del propio río.

Així, tal com hem vist en apartats anteriors, cal considerar la recuperació de les propietats naturals i de les funcionalitats i dinàmiques ecològiques d’aquests elements però des d’una visió regional, considerant la totalitat de la seva conca, alhora que posem la lupa sobre determinats espais on cal resoldre problemàtiques relacionades amb l’accessibilitat a una escala local, per exemple.

Así, tal como hemos visto en apartados anteriores, hay que considerar la recuperación de las propiedades naturales y de las funcionalidades y dinámicas ecológicas de estos elementos pero desde una visión regional, considerando la totalidad de su cuenca, a la vez que ponemos la lupa sobre determinados espacios donde hay que resolver problemáticas relacionadas con la accesibilidad a una escala local, por ejemplo.

El riu Ripoll i la N-150 al seu pas per Sabadell, Barberà del Vallès i Cerdanyola del Vallès.

Font: Visor dels canvis urbanístics, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

El río Ripoll y la N-150 a su paso por Sabadell, Barberà del Vallès y Cerdanyola del Vallès.

Fuente: Visor de los cambios urbanísticos, Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya.

533

El mateix succeeix en el cas del front marítim i el litoral de la Regió Metropolitana de Barcelona. Es tracta d’un espai que per condició natural pràcticament hauria de ser accessible en continuïtat des de Vilanova i la Geltrú fins a Mataró. Però com bé sabem, aquesta no és la situació actual. En molts dels municipis costaners de la Regió Metropolitana de Barcelona trobem diverses situacions que ens fan replantejar aquesta qüestió. Des de la línia ferroviària del Maresme que constitueix una barrera molt important que impedeix l’accessibilitat directa i fàcil dels diferents municipis fins a la línia de mar; a urbanitzacions o construccions que privatitzen, s’apropien o colonitzen part de l’espai de costa.

Lo mismo sucede en el caso del frente marítimo y el litoral de la Región Metropolitana de Barcelona. Se trata de un espacio que por condición natural prácticamente debería ser accesible en continuidad desde Vilanova i la Geltrú hasta Mataró. Pero como bien sabemos, esta no es la situación actual. En muchos de los municipios costeros de la Región Metropolitana de Barcelona encontramos diversas situaciones que nos hacen replantear esta cuestión.

Desde la línea ferroviaria del Maresme que constituye una barrera muy importante que impide la accesibilidad directa y fácil de los diferentes municipios hasta la línea de mar; urbanizaciones o construcciones que privatizan, se apropian o colonizan parte del espacio de costa.

El carrer més enllà de la infraestructura

La calle más allá de la infraestructura

Què passa quan ens trobem amb una infraestructura dins la ciutat? En aquest cas, principalment tenim dues opcions. O bé la podem assumir com a infraestructura i integrar-la de manera que minimitzi el seu impacte (vegeu lògica 3.8 pàg. 608), o bé

¿Qué pasa cuando nos encontramos con una infraestructura dentro de la ciudad? En este caso, principalmente tenemos dos opciones.

O bien la podemos asumir como infraestructura e integrarla de forma que minimice su impacto (ver lógica 3.8 pág. 608), o bien

Streets serve more functions than simply moving people and goods (...). Streets and sidewalks are places to congregate, relax, and enjoy being out in public (NYC DOT, 2012).

534

la podem transformar en quelcom que no sigui només una infraestructura, és a dir, en un carrer, en un lloc.

la podemos transformar en algo que no sea solo una infraestructura, es decir, en una calle, en un lugar.

Aixi, quan ens referim al carrer ho fem en la seva condició de lloc públic. Mitjançant elements i activitats, acceptant tota la complexitat que això suposa i sense reduir-ho a simples fórmules per a vianants (Monteys et al. 2010), podem transformar el carrer com a infraestructura en el carrer com a espai públic, on tinguin lloc diferents formes de sociabilitat entre usuaris i entre els usuaris i l’espai. Aquest és, doncs, el repte de les ciutats contem-

Así, cuando nos referimos a la calle lo hacemos en su condición de lugar público.

Mediante elementos y actividades, aceptando toda la complejidad que ello supone y sin reducirlo a simples fórmulas de peatonalización (Monteys et al., 2010), podemos transformar la calle de infraestructura en la calle como espacio público, donde tengan lugar diferentes formas de sociabilidad entre usuarios y entre los usuarios y el espacio.

Este es pues, el reto de las ciudades contem-

porànies. Cal dotar els nostres carrers de més complexitat de manera que sigui possible una major compatibilitat d’usos, d’usuaris i amb la suficient flexibilitat en la seva condició perquè les activitats que aculli responguin a les necessitats dels habitants de la ciutat en qüestió. Ja no es tracta de concebre el carrer com un lloc de pas o de trànsit, sinó que cal dotar-lo d’identitat de manera que els habitants se’l reapropiïn i, en conseqüència, sigui possible un ús més col·lectiu de l’espai urbà, amb menys necessitat de normatives segregadores de l’espai.

poráneas. Hay que dotar nuestras calles de mayor complejidad de manera que sea posible una mayor compatibilidad de usos, de usuarios y con la suficiente flexibilidad en su condición para que las actividades que acoja respondan a las necesidades de los habitantes de la ciudad en cuestión. Ya no se trata de concebir la calle como un lugar de paso o de tránsito, sino que hay que dotarlo de identidad de manera que los habitantes se lo reapropien y, en consecuencia, sea posible un uso más colectivo del espacio urbano, con menos necesidad de normativas segregadoras del espacio.

En el cas dels carrers metropolitans,1 partim de dues consideracions principals a l’hora de plantejar aquests espais de forma conceptual. El primer és la qüestió de l’escala. L’adjectiu “metropolitans” ens indica que no parlem només d’una escala local, sinó que els fluxos que integren aquests carrers són tant metropolitans (enllaçant i servint diferents municipis metropolitans) com locals (constituint espais públics de proximitat). Aquesta qüestió comporta que un mateix espai haurà de respondre a diferents escales de la mobilitat, des de vianants o bicicletes que es desplacen a peu dins el municipi, fins a vehicles o transport públic que es desplacen en l’àmbit metropolità. És, doncs, una prioritat que els carrers metropolitans siguin capaços d’afavorir la coexistència de mobilitats en un mateix espai i, per tant, han de possibilitar l’intercanvi modal de mobilitat, permetent el canvi entre modes de transport i l’aparcament dels diferents tipus de vehicles (bicicletes, moticicletes o cotxes). Això també permet canviar la condició de barrera a què sovint aquests carrers-carreteres s’assimilen. Els nous carrers metropolitans han de ser capaços d’articular els diferents barris entre ells i amb la resta de ciutats metropolitanes, però també s’han d’articular amb la xarxa d’espais oberts, integrant en el seu traçat els diferents components geogràfics i geomorfològics del territori, adaptant-se a la matriu biofísica territorial (Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2010). És per això

En el caso de las calles metropolitanas,1 partimos de dos consideraciones principales a la hora de plantear estos espacios de forma conceptual. El primero es la cuestión de la escala. El adjetivo “metropolitanos” nos indica que no hablamos solo de una escala local, sino que los flujos que integran estas calles son tanto metropolitanos (enlazando y sirviendo diferentes municipios metropolitanos) como locales (constituyendo espacios públicos de proximidad).

Esta cuestión supone que un mismo espacio deberá responder a diferentes escalas de la movilidad, desde peatones o bicicletas que se desplazan a pie dentro del municipio, hasta vehículos o transporte público que se desplazan a nivel metropolitano. Es, pues, una prioridad que las calles metropolitanas sean capaces de favorecer la coexistencia de movilidades en un mismo espacio y, por tanto, deben posibilitar el intercambio modal de movilidad, permitiendo el cambio entre modos de transporte y el aparcamiento de los diferentes tipos de vehículos (bicicletas, motocicletas o coches). Esto también permite cambiar la condición de barrera a la que a menudo estas calles-carreteras se asimilan.

Las nuevas calles metropolitanas deben ser capaces de articular los diferentes barrios entre ellos y con el resto de ciudades metropolitanas, pero también se han de articular con la red de espacios abiertos, integrando en su trazado los diferentes componentes geográficos y geomorfológicos del territorio, adaptándose a la matriz biofísica territorial (Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2010). Es

535

536

que la vertebració en xarxa dels diferents projectes és clau per afavorir aquesta articulació i evitar situacions de fragmentació territorial, ja sigui entre teixits urbans o entre la matriu d’espais oberts. Tot això permet identificar aquests espais com a centres d’activitat i com a llocs de referència en relació amb la identitat tant local com metropolitana.

por ello que la vertebración en red de los diferentes proyectos es clave para favorecer esta articulación y evitar situaciones de fragmentación territorial, ya sea entre tejidos urbanos o entre la matriz de espacios abiertos.

Todo ello permite identificar estos espacios como centros de actividad y como lugares de referencia en relación con la identidad tanto local como metropolitana.

La segona condició a la qual responen és en relació amb l’especialització del propi carrer. En general els nostres carrers es caracteritzen per una abundància d’elements poc domèstics i que, en superfície, responen a un llenguatge propi d’una infraestructura, com l’asfalt, els cotxes, els fanals o els senyals de trànsit (Monteys et al., 2010). Sigui per motius de seguretat o d’eficiència (amb relació al trànsit rodat), els carrers s’han dissenyat a partir de la regulació, la compartimentació i l’especialització del seu ús. És per això que, sovint, com a alternatives trobem, o bé el carrer de secció més convencional, amb voreres per a vianants i calçada per a vehicles, o bé el carrer per a vianants.

Tot això fa que la complexitat de l’espai sigui molt més menor i que es tendeixi a condicionar l’ús i, per tant, les activitats associades que hi poden tenir lloc. Què és allò realment necessari en un carrer que deixa espai per a la màxima complexitat?

Quan Jan Gehl ens parla d’espai urbà ho fa referint-se a “la vida social entre edificis”, és a dir, en tot allò relacional que succeeix entre els edificis que conformen l’espai de carrer. Les activitats socials es produeixen doncs quan les persones estan dempeus, assegudes, estirades o caminant; és a dir, la vida es produeix a peu, que és quan té lloc el contacte (Gehl, 2006). Així, des del projecte urbà Gehl proposa cinc mitjans a partir dels quals aconseguir el contacte a l’espai urbà: evitar els murs, fomentar les distàncies curtes, les velocitats baixes, la plataforma única i l’orientació cap a la resta. Aquesta possibilitat de contacte promou la transformació d’un espai de trànsit a un espai de trobada i, per tant, és molt més fàcil que es converteixi en un

La segunda condición a la que responden es en relación con la especialización de la propia calle. En general nuestras calles se caracterizan por una abundancia de elementos poco domésticos y que, en superficie, responden a un lenguaje propio de una infraestructura, como el asfalto, los coches, las farolas o las señales de tráfico (Monteys et al., 2010). Sea por motivos de seguridad o de eficiencia (en relación con el tráfico rodado), las calles se han diseñado a partir de la regulación, la compartimentación y la especialización de su uso. Es por ello que, a menudo, como alternativas, encontramos o la calle de sección más convencional, con aceras para peatones y calzada para vehículos; o bien la calle peatonal. Todo esto hace que la complejidad del espacio sea mucho menor y que se tienda a condicionar el uso y, por tanto, las actividades asociadas que pueden tener lugar. ¿Qué es lo realmente necesario en una calle que deja espacio para la máxima complejidad? Cuando Jan Gehl nos habla de espacio urbano lo hace refiriéndose a “la vida social entre edificios”, es decir, en lo relacional que sucede entre los edificios que conforman el espacio de la calle.

Las actividades sociales se producen pues cuando las personas están de pie, sentadas, tumbadas o caminando; es decir, la vida se produce a pie, que es cuando tiene lugar el contacto (Gehl, 2006). Así, desde el proyecto urbano Gehl propone cinco medios a partir de los cuales conseguir el contacto en el espacio urbano: evitar los muros, fomentar las distancias cortas, las velocidades bajas, la plataforma única y la orientación hacia el resto. Esta posibilidad de contacto promueve la transformación de un espacio de tráfico en un espacio de encuentro y, por tanto, es mucho más fácil que se convierta

East 17th Street i Broadway, Nova York, EUA. Font: NYCDOT, 2012 East 17th Street y Broadway, Nueva York, EE. UU. Fuente: NYCDOT, 2012

espai de referència i de centralitat per a la ciutat en si, però també a escala metropolitana. Tot i això, és necessari que aquests espais estiguin dotats dels elements de qualitat necessaris (mobiliari urbà, paviments, punts emissors d’informació, etc.) que permetin i fomentin la relació entre els usuaris i l’espai.

en un espacio de referencia y de centralidad para la ciudad en sí, pero también a escala metropolitana. Sin embargo, es necesario que estos espacios estén dotados de los elementos de calidad necesarios (mobiliario urbano, pavimentos, puntos emisores de información, etc.) que permitan y fomenten la relación entre los usuarios y el espacio.

Aixó també implica que la secció del carrer, des del projecte, no s’ha de pensar només des del pla de la ciutat sinó de manera tridimensional, considerant les diferents alçades i tot allò que hi succeeix o que hi pot succeir, és a dir, cal apostar per l’estratificació vertical de l’espai públic. D’aquesta manera la intensitat, la intermodalitat o l’habitabilitat del carrer es produeix en els diferents plans i s’intensifica, aconseguint una major complexitat i, per tant, esdevé un lloc de centralitat de referència per la ciutat.

Esto también implica que la sección de la calle, desde el proyecto, no se debe pensar solo desde el plano de la ciudad sino de forma tridimensional, considerando las diferentes alturas y todo lo que sucede o que puede suceder, es decir, hay que apostar por la estratificación vertical del espacio público. De esta manera la intensidad, la intermodalidad o la habitabilidad de la calle se produce en los diferentes planes y se intensifica, consiguiendo una mayor complejidad y, por tanto, convirtiéndose en un lugar de centralidad de referencia para la ciudad.

537

538

A escala internacional trobem diversos exemples de projectes amb una concepció del carrer més contemporània que van des del shared space (espai compartit, referint-se a la plataforma única) fins al carrer com a espai promotor d’una major sostenibilitat ambiental. Aquest és el cas de Nova York, on el Department of Transportation de la ciutat ha elaborat, en diverses ocasions al llarg de Manhattan i el conjunt de la ciutat de Nova York, propostes com les de l’East 17th Street, on s’incrementa l’espai per al vianant i la bicicleta alhora que es redueix el del vehicle privat, s’introdueix el verd urbà com un element de referència lineal per al projecte, es pacifica el trànsit i els espais de circulació per a vianants no es condicionen tant per la morfologia urbana com per les dinàmiques de moviment dels vianants (NTCDOT, 2012).

A nivel internacional encontramos varios ejemplos de proyectos con una concepción de la calle más contemporánea que van desde el shared space (espacio compartido, en referencia a la plataforma única) hasta la calle como espacio promotor de una mayor sostenibilidad ambiental. Este es el caso de Nueva York, donde el Department of Transportation de la ciudad ha elaborado, en varias ocasiones a lo largo de Manhattan y el conjunto de la ciudad de Nueva York, propuestas como las de la East 17th Street, donde se incrementa el espacio para el peatón y la bicicleta a la vez que se reduce el del vehículo privado, se introduce el verde urbano como un elemento de referencia lineal para el proyecto, se pacifica el tráfico y los espacios de circulación peatonales no se condicionan tanto por la morfología urbana como por las dinámicas de movimiento de los peatones (NTCDOT, 2012).

Un altre exemple és el Belle Street Park a Seattle. Un carrer en plataforma única on és necessari el respecte i la capacitat de cessió en determinants moments dels diferents usuaris, una major consciència de l’espai i de tot allò que hi succeeix com a lloc de contacte social. A la primera imatge veiem un espai més aviat neutre, no sobrecarregat d’elements però prou equipat com perquè constitueixi un espai amable i accessible. És per tant en aquests casos que es poden donar situacions com la imatge de la pàgina següent, en què s’evidencia aquest ús menys reglat de l’espai de manera que hi poden succeir coses diferents, vivències i experiències que tenen a veure amb la vida urbana i amb les diferents temporalitats i espontaneïtats a les quals respon. És a dir, s’afavoreix la intensitat, permetent activitats diverses, esdeveniments i el comerç de proximitat.

Otro ejemplo es el Belle Street Park en Seattle. Una calle en plataforma única donde es necesario el respeto y la capacidad de cesión en determinados momentos de los diferentes usuarios, una mayor conciencia del espacio y de todo lo que sucede como lugar de contacto social. En la primera imagen vemos un espacio más bien neutro, no sobrecargado de elementos pero suficientemente equipado como para que constituya un espacio amable y accesible. Es por tanto en estos casos que se pueden dar situaciones como la imagen de la página siguiente, en la que se evidencia este uso menos reglado del espacio de manera que pueden suceder cosas diferentes, vivencias y experiencias que tienen que ver con la vida urbana y con las diferentes temporalidades y espontaneidades a las que responde. Es decir, se favorece la intensidad, permitiendo actividades diversas, eventos y el comercio de proximidad.

Reconfigurar els carrers metropolitans com a eixos vertebradors territorials

Reconfigurar las calles metropolitanas como ejes vertebradores territoriales

Al llarg de la Regió Metropolitana de Barcelona trobem multiples situacions semblants que són abordables des de la

A lo largo de la Región Metropolitana de Barcelona encontramos múltiples situaciones parecidas que son abordables desde la

Bell Street Park, Seattle, EUA. Font: SvR Design Company.

Bell Street Park, Seattle, EE. UU. Fuente: SvR Design Company.

mateixa lògica. Tot i les especifitats de cada lloc, doncs, podem pensar en una estructura en xarxa de carrers metropolitans que evidencia la possibilitat i el repte que comporta aquesta sèrie d’actuacions compartides intermunicipals. En aquest cas, tornem a la qüestió de l’escala. Al mapa de la pàgina 528 veiem els projectes metropolitans que, basant-se en aquesta lògica, acaben configurant una altra xarxa d’eixos connectors, una altra estructura de mobilitat. Ja no es tracta

misma lógica. A pesar de las especificidades de cada lugar, pues, podemos pensar en una estructura en red de calles metropolitanas que evidencia la posibilidad y el reto que supone esta serie de actuaciones compartidas intermunicipales.

En este caso, volvemos a la cuestión de la escala. En el mapa de la página 528 vemos los proyectos metropolitanos que, basándose en esta lógica, acaban configurando otra red de ejes conectores, otra estructura de movilidad. Ya no se trata solo de remo-

539

540

només de remodelacions de carrers de municipis que en canvien la secció, ni de reurbanitzacions que en permeten millorar la qualitat dels elements. En conjunt, els carrers metropolitans acaben configurant una xarxa que en l’àmbit funcional i a escala metropolitana funcionen com a infraestructures de connexió, però que a escala local supramunicipal es transformen per vertebrar-se i reincorporar-se a la pròpia estructura morfològica i funcional de la ciutat. Els fluxos de mobilitat i d’ús es transformen i canvien en funció del tram, per tant, és necessari que el projecte de l’espai físic urbà s’adapti a les necessitats de cada cas però que, alhora i des d’un punt de vista estructural, respongui a les necessitats de mobilitat i servitud metropolitanes.

delaciones de calles de municipios que cambian la sección, ni reurbanizaciones que permiten mejorar la calidad de sus elementos. En conjunto, las calles metropolitanas acaban configurando una red que a nivel funcional y a escala metropolitana funcionan como infraestructuras de conexión, pero que a nivel local supramunicipal se transforman para vertebrar y reincorporarse a la propia estructura morfológica y funcional de la ciudad. Los flujos de movilidad y de uso se transforman y cambian en función del tramo, por tanto, es necesario que el proyecto del espacio físico urbano se adapte a las necesidades de cada caso pero que, al mismo tiempo y desde un punto de vista estructural, responda a las necesidades de movilidad y servidumbre metropolitanas.

En aquest sentit és necessari que totes aquestes qüestions s’abordin des de la governança compartida i des de la gestió supramunicipal, entenent aquest tipus d’estratègies i projectes de manera contínua i articulada i no com a projectes localitzats.

En este sentido es necesario que todas estas cuestiones se aborden desde la gobernanza compartida y desde la gestión supramunicipal, entendiendo este tipo de estrategias y proyectos de forma continua y articulada y no como proyectos localizados.

Les diferents intervencions, tal com mostren els projectes seleccionats que veurem a continuació, cal doncs que combinin adequadament el projecte de l’espai físic amb la gestió eficient i sostenible de la mobilitat. La bona mobilitat està proporcionalment relacionada amb el bon disseny dels carrers i com aquests resolen les relacions entre els diferents usos, funcions i activitats urbans.

Las diferentes intervenciones, tal como muestran los proyectos seleccionados que vamos a ver a continuación, es necesario pues que combinen adecuadamente el proyecto del espacio físico con la gestión eficiente y sostenible de la movilidad. La buena movilidad está proporcionalmente relacionada con el buen diseño de las calles y cómo estas resuelven las relaciones entre las diferentes funciones, usos y actividades urbanos.

En termes generals, i segons Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010), podem dir que perquè es construeixin una xarxa i una estructura adequades són necessaris els següents atributs:

En términos generales, segun Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010), podemos decir que para que se construyan una red y una estructura adecuadas son necesarios los siguientes atributos:

• Assegurar una bona i fluida mobilitat no només motoritzada, sinó prioritzant el vianant, especialment els col·lectius més sensibles com els infants o les persones

• Asegurar una buena y fluida movilidad no solo motorizada, sino priorizando el peatón, especialmente los colectivos más sensibles como los niños o las personas de la tercera

de la tercera edat, persones amb problemes d’accessibilitat, etc.

edad, personas con problemas de accesibilidad, etc.

• Assegurar les òptimes condicions de seguretat personal i vial, garantint les continuïtats espacials en els trajectes.

• Asegurar las óptimas condiciones de seguridad personal y vial, garantizando las continuidades espaciales en los trayectos.

• Aconseguir nivells òptims de qualitat de vida i benestar personal, a més d’un ajustat i raonable cost econòmic.

• Conseguir niveles óptimos de calidad de vida y bienestar personal, además de un ajustado y razonable coste económico.

• Incrementar l’eficiència dels sistemes de transport, la seva intermodalitat i internodalitat.

• Incrementar la eficiencia de los sistemas de transporte, su intermodalidad e internodalitat.

• Proposar un sistema equitatiu, d’igualtat, i just en l’accés als serveis de mobilitat i transport.

• Proponer un sistema equitativo, de igualdad, y justo en el acceso a los servicios de movilidad y transporte.

• Desenvolupar-lo en base a criteris de màxima sostenibilitat ambiental que van des de la minoració del so, a la reducció de la contaminació, pacificació de trànsits, etc.

• Desarrollarlo en base a criterios de máxima sostenibilidad ambiental que van desde la minoración del sonido, a la reducción de la contaminación, pacificación de tráficos, etc.

• Afavorir les sinergies per a un projecte renovat de la qualitat del carrer i les seves prestacions al sistema d’espais lliures.

• Favorecer las sinergias para un proyecto renovado de la calidad de la calle y sus prestaciones al sistema de espacios libres.

• Pensar en les innovacions tecnològiques d’ordenació, gestió i comunicació a temps real de la capacitat de mobilitat, per un carrer modern en el context de les societats avançades.

• Pensar en las innovaciones tecnológicas de ordenación, gestión y comunicación en tiempo real de la capacidad de movilidad, por una calle moderna en el contexto de las sociedades avanzadas.

• Fomentar polítiques que reverteixin en la productivitat econòmica aconseguida amb la millor mobilitat, en actuacions públiques de millora de la xarxa de transport públic, i el foment de l’equitat amb les anomenades tarifes socials.

• Fomentar políticas que reviertan en la productividad económica conseguida con la mejor movilidad, en actuaciones públicas de mejora de la red de transporte público, y el fomento de la equidad con las llamadas tarifas sociales.

A continuació es mostren alguns dels projectes de referència que ens serveixen per explicar cadascuna de les estratègies i els seus principals atributs.

A continuación se muestran algunos de los proyectos de referencia que nos sirven para explicar cada una de las estrategias y sus principales atributos.

541

Reconversió en passeig integrador del tram urbà de l’antiga N-II a Sant Andreu de la Barca.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Reconversión en paseo integrador del tramo urbano de la antigua N-II en Sant Andreu de la Barca. Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

542

Transformacions de carreteres en avingudes urbanes metropolitanes

Transformaciones de carreteras en avenidas urbanas metropolitanas

Intervencions en carreteres nacionals per dotar-les de qualitats de manera que esdevinguin carrers. Espais de connexió metropolitana i de referència a escala local. Els principals exemples corresponen a la transformació de la carretera N-II al seu pas per diferents municipis a partir de les propostes: reconversió en passeig integrador del tram urbà de l’antiga N-II a Sant Andreu de la Barca; la remodelació de l’antiga carretera N-II a Montgat; la reconversió de l’antiga carretera N-II a Martorell i a Pallejà. També en destaca la remodelació de l’antiga carretera N-340 al carrer Laureà Miró a Sant Feliu de Llobregat.

Intervenciones en carreteras nacionales para darles las cualidades de modo que se conviertan en calles. Espacios de conexión metropolitana y de referencia a escala local.

Los principales ejemplos corresponden a la transformación de la carretera N-II a su paso por diferentes municipios a partir de las propuestas: reconversión en paseo integrador del tramo urbano de la antigua N-II en Sant Andreu de la Barca; la remodelación de la antigua carretera N-II en Montgat; la reconversión de la antigua carretera N-II en Martorell y en Pallejà. También destaca la remodelación de la antigua carretera N-340 en la calle Laureà Miró en Sant Feliu de Llobregat.

En aquest cas, la transformació d’aquests eixos en “carrers majors” o en un nou passeig integrador de la població ha de ser capaç d’articular els diferents espais d’oportunitat així com el sistema d’espais oberts per tal de resignificar-se com un espai central per a la ciutat, generant al mateix temps un nou esquema urbà equilibrat per tal que ja no esdevingui un espai segregador.

En este caso, la transformación de estos ejes en “calles mayores” o en un nuevo paseo integrador de la población debe ser capaz de articular los diferentes espacios de oportunidad así como el sistema de espacios abiertos para resignificarse como un espacio central para la ciudad, generando al mismo tiempo un nuevo esquema urbano equilibrado para que ya no sea un espacio segregador.

(Superior) Reconversió en passeig integrador del tram urbà de l’antiga N-II a Sant Andreu de la Barca.

(Inferior) Remodelació de l’antiga carretera N-II a Montgat.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

(Superior) Reconversión en paseo integrador del tramo urbano de la antigua N-II en Sant Andreu de la Barca.

(Inferior) Remodelación de la antigua carretera N-II en Montgat.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectos, 2008.

543

Reconversió en passeig integrador del tram urbà de l’antiga N-II Sant Andreu de la Barca Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

544

05

545

RemodelaciĂł de lâ&#x20AC;&#x2122;antiga carretera N-II Montgat Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

546

05

547

Reconversió de l’antiga carretera N-II a Martorell i a Pallejà.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Reconversión de la antigua carretera en Martorell y Pallejà.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

548

Remodelació de l’antiga carretera N-340 al carrer Laureà Miró a Sant Feliu de Llobregat.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Reconversión de la antigua carretera N-340 en la calle Laurà Miró en Sant Feliu de Llobregat.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

549

Reconversió de l’antiga carretera N-II Martorell i Pallejà Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

550

05

551

Remodelació de l’antiga carretera N-340 a carrer Laureà Miró Sant Feliu de Llobregat Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

552

05

553

Transformació urbana del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Transformación urbana del barrio de la Mina, en Sant Adrià de Besòs.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

554

Convertir rambles urbanes en rambles territorials

Convertir ramblas urbanas en ramblas territoriales

Dos projectes que exemplifiquen com una rambla urbana pot reprojectar-se a escala territorial i metropolitana són, per una banda, la transformació urbana del barri de la Mina, a Sant Adrià de Besòs, on es projecta un nou espai urbà de referència que en base a la idea de cremallera urbana, es construeix sobre els principis de centralitat, diversitat i intercanvi; i per l’altra banda, la reconversió de la rambla de Gavà en una zona íntegrament per a vianants per potenciar-ne les qualitats urbanes i paisatgístiques alhora que integra fluxos tant locals com metropolitans.

Dos proyectos que ejemplifican como una rambla urbana puede proyectarse a escala territorial y metropolitana son, por un lado, la transformación urbana del barrio de la Mina, en Sant Adrià de Besòs, donde se proyecta un nuevo espacio urbano de referencia que en base a la idea de cremallera urbana, se construye sobre los principios de centralidad, diversidad e intercambio; y por otro lado, la reconversión de la rambla de Gavà en una zona íntegramente peatonal para potenciar las cualidades urbanas y paisajísticas a la vez que integra flujos tanto locales como metropolitanos.

Reconversió de la Rambla de Gavà.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Reconversión de la Ramba de Gavà.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

555

Transformació urbana del barri de la Mina Sant Adrià del Besós Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

556

05

557

Reconversió de la Rambla Gavà Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

558

05

559

Millora urbana del passeig de Sant Joan.

Font: Lola Domènech.

Mejora urbana del paseo de Sant Joan.

Fuente: Lola Domènech.

560

Convertir eixos carrer a escala territorial

Convertir ejes calle a escala territorial

En aquest cas ens referim a carrers que per la seva qualitat i atributs esdevenen espais de referència i centrals a escala urbana però que, alhora, com a eix urbà permeten una connexió a escala supramunicipal. Un exemple n’és la millora urbana del passeig de Sant Joan. Es tracta d’una intervenció que dota de qualitat urbana el tram del passeig de Sant Joan a Barcelona, entre l’Arc de Triomf i la plaça de Tetuan, un eix urbà que Cerdà ja va projectar com una de les vies principals de l’eixample. Es tracta doncs d’un eix urbà que com a corredor verd territorial, articula diferents espais oberts urbans des del mar fins a la muntanya de Collserola.

Un cas molt diferent és la urbanització de l’eix comercial Anselm Clavé a Granollers, una intervenció principalment per convertir aquest espai en zona de vianants que, recolzada sobre la xarxa de carrers principals de la ciutat els quals s’articulen amb altres eixos a escala territorial, esdevé un nou espai de referència també a escala metropolitana.

En este caso nos referimos a las calles que por su calidad y atributos se convierten en espacios de referencia y centrales a escala urbana pero que, al mismo tiempo, como eje urbano permiten una conexión a escala supramunicipal. Un ejemplo es la mejora urbana del paseo de Sant Joan. Se trata de una intervención que dota de calidad urbana al tramo del paseo de Sant Joan en Barcelona, entre el Arco de Triunfo y la plaza de Tetuan, un eje urbano que Cerdà ya proyectó como una de las vías principales del ensanche. Se trata pues de un eje urbano que como corredor verde territorial, articula diferentes espacios abiertos urbanos desde el mar hasta la montaña de Collserola. Un caso muy diferente es la urbanización del eje comercial Anselm Clavé en Granollers, una intervención principalmente de peatonalización de este espacio que, apoyada sobre la red de calles principales de la ciudad que se articulan con otros ejes a escala territorial, se convierte en un nuevo espacio de referencia también a escala metropolitana.

Millora urbana del passeig de Sant Joan.

Font: Lola Domènech, Mejora urbana del paseo de Sant Joan.

Fuente: Lola Domènech,

Urbanització de l’eix comercial Anselm Clavé a Granollers.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Urbanización del eje comercial Anselm Clavé en Granollers.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

561

Urbanització de l’eix comercial Anselm Clavé Granollers Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

562

05

563

Passeig / Front marítim.

El gran circuit costaner, la remodelació d’un front i la recuperació i protecció dels valors ambientals i paisatgístics de la franja marítima del territori metropolità.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Paseo / Frente marítimo.

El gran circuito costero, la remodelación de un frente y la recuperación y protección de los valores ambientales y paisagísticos de la franja marítima del territorio metropolitano. Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

564

Potenciar els circuits metropolitans

Potenciar los circuitos metropolitanos

Com a exemples de grans circuits metropolitans es proposa, per una banda, el gran circuit costaner. Es tracta de la recuperació del conjunt del front marítim a partir d’intervencions en diferents trams per protegir aquests espais des del punt de vista paisatgístic i mediambiental, i permetre’n l’accessibilitat des dels teixits urbans, articulant-los a escala urbana i metropolitana. El tractament ambiental del front marítim de Castelldefels, amb el parc de Mar i el parc de les Dunes, així com el passeig marítim de Viladecans, suposen un conjunt d’intervencions que permeten aquesta millora i recuperació d’aquest espai costaner a escala metropolitana. En el cas dels grans rius metropolitans succeeix el mateix. Els projectes del parc del riu Llobregat (vegeu capítol 3.1), el parc fluvial del riu Besòs (vegeu capítol 3.2) o el parc del riu Ripoll a Sabadell signifiquen la reapropiació per a la ciutadania d’aquests espais com a parcs metropolitans.

Como ejemplos de grandes circuitos metropolitanos se propone, por un lado, el gran circuito costero. Se trata de la recuperación del conjunto del frente marítimo a partir de intervenciones en diferentes tramos para proteger estos espacios desde el punto de vista paisajístico y medioambiental, y permitir la accesibilidad desde los tejidos urbanos, articulando a escala urbana y metropolitana.

El tratamiento ambiental del frente marítimo de Castelldefels, con el parque de Mar y el parque de las Dunas, así como el paseo marítimo de Viladecans, suponen un conjunto de intervenciones que permiten esta mejora y recuperación de este espacio costero a escala metropolitana. En el caso de los grandes ríos metropolitanos sucede lo mismo. Los proyectos del parque del río Llobregat (ver capítulo 3.1), el parque fluvial del río Besòs (ver capítulo 3.2) o el parque del río Ripoll en Sabadell significan la reapropiación por la ciudadanía de estos espacios como parques metropolitanos.

Tractament ambiental del front marĂ­tim de Castelldefels.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Tratamiento ambiental del frente marĂ­timo de Castelldefels.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

565

Passeig marĂ­tim Parc de les Dunes Parc de Mar Castelldefels Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

566

05

567

Corredor verd del Ripoll, Sabadell Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

568

05

569

La carretera BP-5002 a vista d’ocell.

Font: Bing Maps.

La carretera BP-5002 a vista de pájaro.

Fuente: Bing Maps.

570

Reconfigurar els connectors metropolitans

Reconfigurar los conectores metropolitanos

Un cas que exemplifica aquesta estratègia és la millora paisatgística de l’accés a Granollers per la carretera BP-5002.

Es tracta d’un antic camí ral que comunica els municipis de Granollers i Palou travessant un àmbit eminentment rural. Sobre l’eix s’hi ha anat recolzant diferents activitats del sector terciari, vinculades sobretot a l’explotació agrària però també al polígon industrial del sud de Granollers, adjacent a aquest eix. El projecte, amb una voluntat de millorar i preservar paisatgísticament el conjunt de la zona, actua en una primera fase sobre aquest eix aportant-li unes qualitats més urbanes, amb la introducció de voreres i elements d’enllumenat, de manera que el que era una carretera només per a trànsit viari, es converteix en un connector metropolità amb qualitats paisatgístiques, apte per a la circulació també de vianants.

Un caso que ejemplifica esta estrategia es la mejora paisajística del acceso a Granollers por la carretera BP-5002. Se trata de un antiguo camino real que comunica los municipios de Granollers y Palou atravesando un ámbito eminentemente rural.

Sobre el eje se ha ido apoyando diferentes actividades del sector terciario, vinculadas sobre todo a la explotación agraria pero también al polígono industrial del sur de Granollers, adyacente a dicho eje. El proyecto, con una voluntad de mejorar y preservar paisajísticamente el conjunto de la zona, actúa en una primera fase sobre este eje aportándole unas cualidades más urbanas, con la introducción de aceras y elementos de alumbrado, de modo que lo que era una carretera solo para tráfico viario, se convierte en un conector metropolitano con cualidades paisajísticas, apto para la circulación también de peatones.

Millora paisatgística de l’accés a Granollers per la carretera BP-5002.

Font: Busquets, 2008.

Mejora paisajística del acceso a Granollers por la carretera BP-5002.

Fuente: Busquets, 2008.

571

Remodelació de la rambla del Ferrocarril a Rubí.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Remodelación de la rambla del Ferrocarril en Rubí.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

572

Cobrir el ferrocarril per fer carrer

Cubrir el ferrocarril para hacer una calle

La remodelació de la rambla del Ferrocarril a Rubí permet restablir les continuïtats entre barris, i esdevé alhora un nou eix de centralitat. La cobertura de les vies de ferrocarril permet potenciar una nova relació d’aquest espai i el conjunt de la ciutat, així com en relació amb la riera de Rubí. En el cas de l’ordenació de la nova centralitat de Sant Feliu de Llobregat, proposa el cobriment de les vies de ferrocarril que actualment suposen una important barrera infraestructural per a la ciutat, per redefinir morfològicament i funcionalment aquest espai convertint-lo en un nou eix cívic central que sigui capaç d’estructurar la vialitat, la xarxa d’espais lliures i el sistema d’equipaments; introduir nous usos i activitats que permetin transformar aquest àmbit en la nova àrea central de referència de la ciutat; millorar les infraestructures de mobilitat privada i pública mitjançant la prolongació del tramvia, i garantir la viabilitat i sostenibilitat econòmica de l’execució del projecte de cobriment de les vies. Finalment, la cobertura i urbanització del corredor ferroviari de Sants i el seu entorn a Barcelona permet superar la degradació històrica que pateixen molts espais urbans adjacents a corredors ferroviaris. De nou, es permet una articulació entre barris i la recuperació d’un espai urbà que pot ser reapropiat pels habitants d’aquests barris.

La remodelación de la rambla del Ferrocarril en Rubí permite restablecer las continuidades entre barrios, convirtiéndose al mismo tiempo un nuevo eje de centralidad.

La cobertura de las vías de ferrocarril permite potenciar una nueva relación de este espacio y el conjunto de la ciudad, así como en relación con la riera de Rubí. En el caso de la ordenación de la nueva centralidad de Sant Feliu de Llobregat, propone el cubrimiento de las vías de ferrocarril que actualmente suponen una importante barrera infraestructural para la ciudad, para redefinir morfológica y funcionalmente este espacio convirtiéndolo en un nuevo eje cívico central que sea capaz de estructurar la vialidad, la red de espacios libres y el sistema de equipamientos; introducir nuevos usos y actividades que permitan transformar este ámbito en la nueva área central de referencia de la ciudad; mejorar las infraestructuras de movilidad privada y pública mediante la prolongación del tranvía, y garantizar la viabilidad y sostenibilidad económica de la ejecución del proyecto de cubrimiento de las vías. Por último, la cobertura y urbanización del corredor ferroviario de Sants y su entorno en Barcelona permite superar la degradación histórica que sufren muchos espacios urbanos adyacentes a corredores ferroviarios. De nuevo, se permite una articulación entre barrios y la recuperación de un espacio urbano que puede ser reapropiado por los habitantes de estos barrios.

Remodelació de la rambla del Ferrocarril a Rubí.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Remodelación de la rambla del Ferrocarril en Rubí.

Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

573

La Rambla del Ferrocarril i la riera de Rubí Rubí Font / Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010)

574

05

575

Ordenació de la nova centralitat a Sant Feliu de Llobregat. Imatges 01 i 02, estat actual.

Font: Societat Catalana d’Ordenació del Territori.

Imatge 03, proposta, font: AMB. Ordenación de la nueva centralidad en Sant Feliu de Llobregat. Imágenes 01 y 02, estado actual. Fuente: Societat Catalana d’Ordenació del Territori. Imagen 03, propuesta. Fuente: AMB.

576

NOTES

NOTAS

[1] La conceptualització d’aquesta lògica projectual es basa en el treball desenvolupat per l’equip de Jornet Llop Pastor Arquitectes en el marc de l’exposició “La rue est à nous ... tous!” que es va presentar al Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, a Barcelona, l’any 2009, com a exposició itinerant concebuda i realitzada per l’Institut de la Ville en Mouvement (IVM) a París l’any 2007. L’estudi d’anàlisi i prospectiva “Els carrers metropolitans. Una estratègia per al projecte territorial metropolità”, com a estratègia es va desenvolupar de manera més concreta en el seminari del CUIMP de Barcelona, el mes de maig de 2010, sota el programa “Els nous carrers metropolitans i fer ciutat amb els carrers metropolitans i les places centrals”. Els plecs dels diferents projectes compostos per una ortofoto i una interpretació gràfica del projecte amb petits diagrames s’han extret directament d’aquest estudi.

[1] La conceptualización de esta lógica proyectual se basa en el trabajo desarrollado por el equipo de Jornet Llop Pastor Arquitectos en el marco de la exposición “La rue est à nous ... tous!” que se presentó en el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya, en Barcelona, en 2009, como exposición itinerante concebida y realizada por el Instituto de la Ville en Mouvement (IVM) en París en 2007. El estudio de análisis y prospectiva “Las calles metropolitanas. Una estrategia para el proyecto territorial metropolitano”, como estrategia se desarrolló de manera más concreta en el seminario del CUIMP de Barcelona, en mayo de 2010, bajo el programa” Las nuevas calles metropolitanas y hacer ciudad con calles metropolitanas y las plazas centrales”. Los pliegos de los diferentes proyectos compuestos por una ortofoto y una interpretación gráfica del proyecto con pequeños diagramas se han extraído directamente de este estudio.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) (2010). Modificació Puntual del PGM a l’àmbit d’Ordenació de la Nova Centralitat de la ciutat de Sant Feliu de Llobregat. Aprovació Inicial.

Memòria.

BUSQUETS, J. (2008). “La valorització de les perifèries urbanes. El projecte de millora paisatgística de l’accés a Granollers per la carretera BP-5002”. Papers, 47, 55-61.

GEHL, J. (2006). La humanización del espacio urbano. La vida social entre los edificios. Barcelona: Reverté.

Jornet Llop Pastor Arquitectes (2010). Els carrers metropolitans. Una estratègia per al projecte territorial metropolità (inèdit).

MONTEYS, X.; MÀRIA, M.; FUERTES, P.; PUIGJANER, A.; SAUQUET, R.; MARCOS, C.; CALLÍS, E.; FERNÁNDEZ, C. (2010). Rehabitar [4]: domesticar la calle.

Madrid: Ministerio de Vivienda.

NYCDOT (2012). Measuring the street: new metrics for the 21st century streets. Nova York.

577

3.7 / INCREMENTAR LA INTERMODALITAT I LA INTERNODALITAT EN LES XARXES DE MOBILITAT Situació territorial •

Les xarxes dels diferents sistemes de transport privat i col·lectiu projectades de manera segregada, amb escasses connexions i possibilitats de canvi de mode de transport, la qual cosa suposa una ineficiència per al conjunt del sistema de mobilitat metropolità

Estratègies

•

Interconnectar els diferents modes de transport

•

Connectar els fluxos interescalars

•

Integrar la bicicleta com a mitjà de transport a escala metropolitana

•

Integrar el vehicle privat al sistema de mobilitat intermodal

•

Implementar les noves tecnologies d’informació per facilitar i optimitzar l’ús combinat de les diferents xarxes i modes de transport

3.7 / INCREMENTAR LA INTERMODALIDAD Y LA INTERNODALIDAD EN LAS REDES DE MOVILIDAD Situación territorial •

Las redes de los diferentes sistemas de transporte privado y colectivo proyectadas de forma segregada, con escasas conexiones y posibilidades de cambio de modo de transporte, suponiendo una ineficiencia para el conjunto del sistema de movilidad metropolitano

Estrategias •

Interconectar los diferentes modos de transporte

•

Conectar los flujos interescalares

•

Integrar la bicicleta como medio de transporte a escala metropolitana

•

Integrar el vehículo privado al sistema de movilidad intermodal

•

Implementar las nuevas tecnologías de información para facilitar y optimizar el uso combinado de las diferentes redes y modos de transporte

Projectes de referència Proyectos de referencia 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

Accés ferroviari al port de Barcelona Accés de rodalies a la nova terminal de l’aeroport de Barcelona Ampliació de l’aeroport de Barcelona: edifici T1, tercera pista, torre de control i hangar d’Iberia Ampliació de la zona d’activitats logístiques (ZAL), Prat de Llobregat Aparcaments d’intercanvi modal en les xarxes ferroviàries interurbanes, Regió Metropolitana de Barcelona.

Autopista C-58. Carril bus-VAO Ripollet-Barcelona Bicibox, Àrea Metropolitana de Barcelona Bicing, Barcelona Central integrada de mercaderies del Vallès - cim Vallès Concurs Passatges Metropolitans: Passatge Besòs Estació intermodal de la Sagrera, Barcelona Estació intermodal del Baix Llobregat, Prat de Llobregat Estació Mundet, línia 3 del metro de Barcelona Implantació d’accessos mecànics i urbanització de l’entorn, Santa Coloma de Gramenet Infraestructura de l’intercanviador de la Torrassa de l’L9 del Metro Intercanviador Martorell central Línia d’alta velocitat Madrid - Barcelona - frontera francesa Metro línia 9, Barcelona Nova estació d’autobusos a la zona universitària de Barcelona Plaça Europa Granvia, Barcelona Tramvia del Besòs Tramvia i reforma de l’avinguda Diagonal Xarxa Ortogonal d’Autobusos de Barcelona

580

LLEGENDA / LEYENDA Projectes / Proyectos Infraestructures vials estructurants / Infraestructuras viales estructurantes Infraestructures vials integrades / Infraestructuras viales integradas Metro + Renfe + FGC / Metro + RENFE + FGC AVE / AVE Tramvia / Tranvía Carril BUS-VAO / Carril BUS-VAO Xarxa de Bus Ortogonal / Red de Bus Ortogonal Aparcament dissuasori / Aparcamiento disuasorio BiciBox / BiciBox Estacions Bicing / Estaciones Bicing Urbanització / Urbanización Escala 1:350.000 0 2

4

8 Km

581

582

De la multimodalitat a la intermodalitat dels sistemes de mobilitat metropolitans

De la multimodalidad a la intermodalidad de los sistemas de movilidad metropolitanos

La multimodalitat es refereix a la coexistència de diferents tipus de xarxes que condueixen fluxos de persones, béns o informació, d’un lloc a un altre. Mentre que la intermodalitat es refereix a les connexions entre aquestes diferents xarxes.

La multimodalidad se refiere a la coexistencia de diferentes tipos de redes que conducen flujos de personas, bienes o información, de un lugar a otro. Mientras que la intermodalidad se refiere a las conexiones entre esas diferentes redes.

En general, en les regions urbanes contemporànies (especialment en les dels anomenats països desenvolupats), l’acció de desplaçar-se d’un lloc a un altre ha estat sistematitzada i especialitzada en diferents tipus de xarxes, amb la finalitat d’aconseguir el seu òptim rendiment. Cadascun dels diferents tipus de fluxos han estat conduïts de manera aïllada a través de diferents conductes, per evitar al màxim les possibles interferències. D’aquesta manera, hi ha xarxes exclusives per a cotxes, autobusos, trens, metros, tramvies, bicicletes i fins i tot vianants.

Por lo general, en las regiones urbanas contemporáneas (especialmente en las de los llamados países desarrollados), la acción de desplazarse de un lugar a otro ha sido sistematizada y especializada en diferentes tipos de redes, con la finalidad de lograr su óptimo rendimiento. Cada uno de los diferentes tipos de flujos han sido conducidos de forma aislada a través de diferentes conductos, para evitar al máximo las posibles interferencias. De ese modo, existen redes exclusivas para coches, autobuses, trenes, metros, tranvías, bicicletas e incluso peatones.

No obstant això, un sistema de mobilitat basat en l’especialització dels fluxos en xarxes diferenciades, només aconsegueix el seu òptim funcionament amb l’existència de nodes capaços d’interconnectar els diferents tipus de xarxes. Xarxes que no només obeeixen a diferents maneres o formes de mobilitat, sinó també a diferents velocitats i escales espacials. Es tracta de punts d’intercanvi que aconsegueixen transvasar els fluxos d’un conducte a un altre, d’un mode a un altre, d’una velocitat a una altra i d’una escala espacial a una altra.

En aquest sentit, el projecte urbanístic que té com a objecte la intermodalitat, busca el pas d’un sistema de mobilitat especialitzat (multimodal) a un sistema de mobilitat complex o, almenys, a un de major complexitat (intermodal).

Sin embargo, un sistema de movilidad basado en la especialización de los flujos en redes diferenciadas, solo logra su óptimo funcionamiento con la existencia de nodos capaces de interconectar los distintos tipos de redes. Redes que no solo obedecen a diferentes modos o formas de movilidad, sino también a diferentes velocidades y escalas espaciales. Se trata de puntos de intercambio que logran trasvasar los flujos de un conducto a otro, de un modo a otro, de una velocidad a otra y de una escala espacial a otra. En ese sentido, el proyecto urbanístico que tiene como objeto la intermodalidad, busca el paso de un sistema de movilidad especializado (multimodal) a un sistema de movilidad complejo, o al menos, a uno de mayor complejidad (intermodal).

L’augment de la intermodalitat, és a dir, de la complexitat del sistema, possibilita que els habitants de les regions urbanes

El aumento de la intermodalidad, es decir, de la complejidad del sistema, posibilita que los habitantes de las regiones urbanas o de

o dels grans territoris metropolitans, puguin triar i combinar al màxim possible els diferents sistemes de mobilitat per anar d’un lloc a un altre. Aquest increment de les possibilitats de connexió, a més de reduir els temps de desplaçament i incrementar l’accessibilitat, augmenta la resiliència del sistema de mobilitat en la mesura que redueix la dependència d’un únic mitjà de transport. Com és el cas, per exemple, de certes regions urbanes que estan vertebrades únicament mitjançant grans infraestructures destinades a l’ús exclusiu del cotxe. D’aquesta manera, es prioritza el transport privat i individualitzat sobre el públic i col·lectiu.

los grandes territorios metropolitanos, puedan elegir y combinar al máximo posible los diferentes sistemas de movilidad para desplazarse de un lugar a otro. Este incremento de las posibilidades de conexión, además de reducir los tiempos de desplazamiento e incrementar la accesibilidad, aumenta la resiliencia del sistema de movilidad en cuanto reduce la dependencia de un único medio de transporte. Como es el caso, por ejemplo, de ciertas regiones urbanas que están vertebradas únicamente mediante grandes infraestructuras destinadas al uso exclusivo del coche. Se prioriza de esta manera el trasporte privado e individualizado sobre el público y colectivo.

Les regions metropolitanes contemporànies i la intermodalitat com a model de mobilitat

Las regiones metropolitanas contemporáneas y la intermodalidad como modelo de movilidad

Davant la creixent preocupació pel canvi climàtic, els models de mobilitat urbana tendeixen a prioritzar els desplaçaments quotidians a peu i en bicicleta, sobre els desplaçaments en cotxe o altres mitjans de transport mecanitzats, mitjans de transport que consumeixen grans quantitats d’energia i alliberen altes dosis de gasos contaminants a l’atmosfera que acceleren el canvi del clima global. Si bé és veritat que el cotxe és un dels mitjans de transport més versàtils, és el mitjà de transport que més espai ocupa, més infraestructures exigeix i més costos econòmics, socials i ambientals genera. En altres paraules, és el menys eficient.

Ante la creciente preocupación por el cambio climático, los modelos de movilidad urbana tienden a priorizar los desplazamientos cotidianos a pie y en bicicleta, sobre los desplazamientos en coche u otros medios de transporte mecanizados, medios de transporte que consumen grandes cantidades de energía y liberan altas dosis de gases contaminantes a la atmósfera que aceleran el cambio del clima global. Si bien es verdad que el coche es uno de los medios de transporte más versátiles, es el medio de transporte que más espacio ocupa, más infraestructuras exige y más costes económicos, sociales y ambientales genera. En otras palabras, es el menos eficiente.

No obstant això, per aconseguir que el major nombre dels desplaçaments quotidians es realitzin a peu o en bicicleta, cal que l’estructura i la forma urbana compleixi uns certs atributs propis de l’anomenada “ciutat compacta”. Com ara: la proximitat a comerços i infraestructures socials (escoles, mercats, centres de salut, parcs, etc.); la mixticitat de diferents usos i activitats; la diversitat socioeconòmica i sociocultural; l’accessibilitat, que està directament relacionada amb la qualitat

No obstante, para lograr que el mayor número de los desplazamientos cotidianos se realicen a pie o en bicicleta, es necesario que la estructura y la forma urbana cumpla con ciertos atributos propios de la llamada “ciudad compacta”. Tales como: la proximidad a comercios e infraestructuras sociales (escuelas, mercados, centros de salud, parques, etc.); la mixticidad de diferentes usos y actividades; la diversidad socioeconómica y sociocultural; la accesibilidad, que está directamente relacionada con la calidad de

583

584

dels espais públics, i l’existència d’un nivell elevat de densitat tant edificatoria com poblacional, compensat amb l’oferta d’espais verds.

los espacios públicos, y la existencia de un nivel elevado de densidad tanto edificatoria como poblacional, compensado con la oferta de espacios verdes.

Si abandonem l’escala de les ciutats compactes i abordem l’escala de les regions metropolitanes, com és el cas específic de la RMB, els atributs anteriorment descrits tendeixen a desaparèixer. La majoria de les regions metropolitanes contemporànies exhibeixen un mosaic de peces urbanes heterogènies fragmentades i dilatades per espais oberts també heterogenis.

On les distàncies dels desplaçaments quotidians es magnifiquen, les activitats s’especialitzen, la diferenciació socioespacial s’incrementa, les continuïtats espacials s’interrompen i les densitats fluctuen d’acord amb cada peça. Aquestes circumstàncies dificulten la implementació d’un model de mobilitat en el qual la major part dels desplaçaments es realitzen bé sigui a peu o en bicicleta.

Si abandonamos la escala de las ciudades compactas y abordamos la escala de las regiones metropolitanas, como es el caso específico de la RMB, los atributos anteriormente descritos tienden a desaparecer.

La mayoría de las regiones metropolitanas contemporáneas exhiben un mosaico de piezas urbanas heterogéneas fragmentadas y dilatadas por espacios abiertos también heterogéneos. Donde las distancias de los desplazamientos cotidianos se magnifican, las actividades se especializan, la diferenciación socio-espacial se incrementa, las continuidades espaciales se interrumpen y las densidades fluctúan de acuerdo a cada pieza. Estas circunstancias dificultan la implementación de un modelo de movilidad en el que la mayor parte de los desplazamientos se realicen bien sea a pie o en bicicleta.

La forma i l’estructura del territori urbà contemporani exigeix un model de mobilitat complex que integri i interrelacioni la major quantitat possible de mitjans de transport, però que al seu torn, prioritzi i incentivi l’ús d’aquells que produeixen menys externalitats negatives; es tracta de la implementació d’un sistema metropolità de mobilitat intermodal, estructurat a partir de mitjans de transport públic-col·lectius.

La forma y la estructura del territorio urbano contemporáneo exige un modelo de movilidad complejo que integre e interrelacione la mayor cantidad posible de medios de transporte, pero que a su vez, priorice e incentive el uso de aquellos que producen menos externalidades negativas; se trata de la implementación de un sistema metropolitano de movilidad intermodal, estructurado a partir de medios de transporte público-colectivos.

En termes de mobilitat, a la Regió Metropolitana de Barcelona el tren juga un paper central i està cridat a ser cada vegada més l’eix estructurant d’un gran sistema intermodal. En aquesta direcció, les estacions són una peça clau atès que en cadascuna d’elles, hi haurà de confluir el major nombre possible de diferents mitjans de transport, fluxos, velocitats i escales espacials.

En términos de movilidad, en la Región Metropolitana de Barcelona el tren juega un papel central y está llamado a ser cada vez más el eje estructurante de un gran sistema intermodal. En esa dirección, las estaciones son pieza clave en cuanto en cada una de ellas, habrá de confluir el mayor número posible de diferentes medios de transporte, flujos, velocidades y escalas espaciales.

En els plànols de les pàgines següents, l’anàlisi espacial elaborada en el marc d’aquesta investigació ha permès deter-

En los planos de las páginas siguientes, el análisis espacial elaborado en el marco de esta investigación ha permitido determinar

Mobilitat i teixits Movilidad y tejidos Font / Fuente: elaboració pròpia, 2014.

Urbanizaciones residenciales de baja densidad Áreas de actividad económica Equipamientos de logística

Cercanías RENFE Metro FGC

minar els teixits que, d’una banda, estan en un perímetre de proximitat de deu minuts caminant o amb bicicleta de les estacions de ferrocarril. Són els teixits urbans que componen la que anomenem “ciutat del tren”. Veiem com els teixits que es troben a la ciutat compacta consolidada són aquells que disposen d’una major accessibilitat al transport col·lectiu ferroviari. De l’altra banda, s’han analitzat aquells teixits urbans que estan més allunyats d’aquestes estacions i on, per tant, el vehicle rodat (principalment privat) és imprescindible per garantir la mobilitat dels seus habitants o usuaris.

En aquest cas, ens referim a “la ciutat del cotxe”, i es diferencien els teixits i veiem que principalment corresponen a les àrees residencials de baixa densitat o a àrees especialitzades com a zones logístiques, industrials o d’activitat econòmica. A continuació, es comparen amb algunes dades de mobilitat de diferents municipis de la segona corona metropolitana.

aquellos tejidos que, por un lado, están en un perímetro de cercanía de diez minutos andando o en bicicleta de las estaciones de ferrocarril. Son los tejidos urbanos que componen la que llamamos “ciudad del tren”.

Vemos como son los tejidos que se encuentran en la ciudad compacta consolidada aquellos que disponen de una mayor accesibilidad al transporte colectivo ferroviario.

Por otro lado, se han analizado aquellos tejidos urbanos que estan más alejados de estas estaciones y donde, por tanto, el vehículo rodado (principalmente privado) es imprescindible para garantizar la mobilidad de sus habitantes o usuarios. En este caso, nos referimos a “la ciudad del coche”, se diferencian los tejidos y vemos que principalmente corresponden a las áreas residenciales de baja densidad o a áreas especializadas como zonas logísticas, industriales o de actividad económica. A continuación, se comparan con algunos datos de mobilidad de diferentes municipios de la segunda corona metropolitana.

Superposició de “la ciutat del cotxe” i “la ciutat del ferrocarril”.

Font: elaboració pròpia equip CMT, 2014.

Superposición de “la ciudad del coche” y “la ciudad del ferrocarril”.

Fuente: elaboración propia equipo CMT, 2014.

585

La ciutat del cotxe La ciudad del coche Font / Fuente: elaboració pròpia, 2014.

Castellbisbal

Badia del Vallès Sant Cugat del Vallès

Santa Coloma de Cervelló

Mitjana de desplaçaments per persona Mediana de desplazamientos por persona.

Font / Fuente: IERMB, 2014.

586

Urbanizaciones residenciales de baja densidad Áreas de actividad económica Equipamientos de logística

Repartiment modal (tipus de transport) Rapartimiento modal (tipos de transporte).

Font / Fuente: IERMB, 2014.

La ciutat del ferrocarril La ciudad del ferrocarril Font / Fuente: elaboració pròpia, 2014.

Castellbisbal

Badia del Vallès Sant Cugat del Vallès

Santa Coloma de Cervelló

Motiu del desplaçament (relació entre mobilitat ocupacional i personal) / Motivo del desplazamiento (relación entre movilidad ocupacional y personal) Font / Fuente: IERMB, 2014.

Cercanías RENFE Metro FGC

Ràtio públic / privat (nivell de competència entre modes motoritzats). / Ratio pública / privada (nivel de competencia entre modos motorizados).

Font / Fuente: IERMB, 2014.

587

La Diagonal de Barcelona. Font: Bart Omeu (Flickr), 2012.

La Diagonal de Barcelona. Fuente: Bart Omeu (Flickr), 2012.

588

Estratègies per incrementar la intermodalitat i la internodalitat

Estrategias para incrementar la intermodalidad y la internodalidad

En base a tot el que s’ha mencionat anteriorment, proposem les següents estratègies que ens permeten incrementar la intermodalitat i internodalitat en els sistemes de transport metropolitans de manera que s’aconsegueix una major eficiència de la xarxa així com contribuir a la sostenibilitat ambiental i a incrementar l’equitat pel que fa a les possibilitats de mobilitat.

En base a todo lo que se ha mencionado anteriormente, proponemos las siguientes estrategias que nos permiten incrementar la intermodalidad e internodalitat en los sistemas de transporte metropolitanos de manera que se consigue una mayor eficiencia de la red así como contribuir a la sostenibilidad ambiental y a incrementar la equidad en cuanto a las posibilidades de movilidad.

Assegurar l’accessibilitat als fluxos

Asegurar la accesibilidad a los flujos

El funcionament eficient d’un sistema de mobilitat intermodal no només depèn de factors relacionats amb la velocitat, la freqüència o les interconnexions que hi pugui haver entre els diferents mitjans de

El funcionamiento eficiente de un sistema de movilidad intermodal no solo depende de factores relacionados con la velocidad, la frecuencia o las interconexiones que puedan existir entre los diferentes medios de

transport, sinó també amb el grau d’accessibilitat als fluxos que puguin tenir els habitants de ciutats i regions metropolitanes. La dificultat d’accedir als diferents modes de transport públic i infraestructures socials (hospitals, escoles, mercats, etc.) per causes com la distància, els diferents tipus de barreres espacials o fins i tot els costos econòmics, són símptomes de marginalitat, segregació i diferenciació socioespacial que no poden ser permesos en les ciutats i regions metropolitanes contemporànies.

transporte, sino también con el grado de accesibilidad a los flujos que puedan tener los habitantes de ciudades y regiones metropolitanas. La dificultad de acceder a los diferentes modos de transporte público e infraestructuras sociales (hospitales, escuelas, mercados, etc.) por causas como la distancia, los diferentes tipos de barreras espaciales o incluso los costes económicos, son síntomas de marginalidad, segregación y diferenciación socio-espacial que no pueden ser permitidos en las ciudades y regiones metropolitanas contemporáneas.

El projecte d’implantació d’accessos mecànics a Santa Coloma de Gramenet és part d’un pla que busca millorar l’accessibilitat dels habitants dels barris localitzats a la part alta del municipi, on existien dificultats per accedir tant a les infraestructures socials com als diferents mitjans de transport públic. L’ús combinat de diferents mitjans mecànics

El proyecto de implantación de accesos mecánicos en Santa Coloma de Gramenet es parte de un plan que busca mejorar la accesibilidad de los habitantes de los barrios localizados en la parte alta del municipio, donde existían dificultades para acceder tanto a las infraestructuras sociales como a los diferentes medios de transporte público. El uso combinado de diferentes medios mecánicos

Implantació d’accessos mecànics i urbanització de l’entorn, Santa Coloma de Gramenet. Plànol general de les diferents intervencions.

Font: Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet.

Implantación de accesos mecánicos y urbanización del entorno, Santa Coloma de Gramenet. Plano general de las diferentes intervenciones.

Fuente: Ayuntamiento de Santa Coloma de Gramenet.

589

Accessos mecànics a Santa Coloma de Gramenet.

Imatges: Cristian Fdz Sedas.

Accesos mecánicos en Santa Coloma de Gramenet.

Imágenes: Cristian Fdz Sedas.

590

com escales, cintes transportadores o ascensors, juntament amb la requalificació de l’espai públic, forma part d’una estratègia conjunta que pretén superar les dificultats causades per l’emplaçament d’aquests barris sobre una topografia irregular i de pendents pronunciats.

como escaleras, cintas transportadoras o ascensores, junto con la recualificación del espacio público, conforman una estrategia conjunta que pretende superar las dificultades causadas por el emplazamiento de estos barrios sobre una topografía irregular y de pendientes pronunciadas.

Interconnectar els diferents modes de transport

Interconectar los diferentes modos de transporte

Cal que els diferents modes de transport funcionin de manera conjunta, com un únic sistema, en el qual els diferents tipus de fluxos passen d’un conducte a un altre augmentant al màxim les possibilitats per desplaçar-se per les xarxes territorials.

En conseqüència, els habitants de les ciutats i les regions metropolitanes podran triar la manera que considerin més adient per efectuar els seus desplaçaments quotidians i d’aquesta manera, s’evitarà que estiguin obligats a utilitzar un únic mitjà de transport. En aquest tipus de sistema, els nodes d’interconnexió entre els diferents mitjans són la peça clau per aconseguir el seu correcte funcionament.

Es necesario que los diferentes modos de transporte funcionen de manera conjunta, como un único sistema, en el que los diferentes tipos de flujos pasan de un conducto a otro aumentando al máximo las posibilidades para desplazarse por las redes territoriales. En consecuencia, los habitantes de las ciudades y las regiones metropolitanas podrán elegir la manera que consideren más adecuada para efectuar sus desplazamientos cotidianos y de este modo, se evitará que estén obligados a usar un único medio de transporte. En este tipo de sistema, los nodos de interconexión entre los diferentes medios son la pieza clave para lograr su correcto funcionamiento.

Accessos mecànics a Santa Coloma de Gramenet.

Imatges: Cristian Fdz Sedas.

Accesos mecánicos en Santa Coloma de Gramenet.

Imágenes: Cristian Fdz Sedas.

591

Superior. Esquema de la xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona i model de superilla.

Dreta. Seccions esquemàtiques del funcionament de la Superilla de l’Eixample. Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, 2014.

Superior. Esquema de la red ortogonal de autobuses de Barcelona y modelo de supermanzana. Derecha. Secciones esquemáticas del funcionamiento de la Supermanzana del Eixample. Fuente: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona, 2014.

592

La nova xarxa ortogonal d’autobusos de Barcelona és un sistema de mobilitat que busca incrementar al màxim les interconnexions no només entre les diferents línies del sistema d’autobusos sinó també, amb els altres mitjans de transport de la ciutat. El nou sistema parteix de la jerarquització de la malla viària de la ciutat, i configura una retícula ortogonal composta d’eixos horitzontals i verticals, per on es reconduirà el gruix dels fluxos motoritzats. En els encreuaments de la retícula s’originen els nodes d’intercanvi entre les diferents línies d’autobusos i també amb les línies de tren, metro, tramvia o estacions de Bicing. L’objectiu del sistema és garantir l’accessibilitat dels ciutadans des de qualsevol punt de la ciutat als fluxos de mobilitat i alliberar grans zones de la ciutat del trànsit motoritzat, per tornar-les al vianant i a activitats pròpies de la vida de barri.

La nueva red ortogonal de autobuses de Barcelona es un sistema de movilidad que busca incrementar al máximo las interconexiones no solo entre las diferentes líneas del sistema de autobuses sino también, con los demás medios de transporte de la ciudad. El nuevo sistema parte de la jerarquización de malla viaria de la ciudad, configurando una retícula ortogonal compuesta de ejes horizontales y verticales, por donde se reconducirá el grueso de los flujos motorizados. En los cruces de la retícula se originan los nodos de intercambio entre las diferentes líneas de autobuses y también con las líneas de tren, metro, tranvía o estaciones de Bicing. El objetivo del sistema es garantizar la accesibilidad de los ciudadanos desde cualquier punto de la ciudad a los flujos de movilidad y liberar grandes zonas de la ciudad del tráfico motorizado, para devolverlas al peatón y a actividades propias de la vida de barrio.

Secció esquemàtica de la mobilitat i l’espai públic a la Superilla Sección esquemática de la movilidad y el espacio público en la Supermanzana

Secció esquemàtica del funcionament dels serveis en la Superilla Sección esquemática del funcionamiento de los servicios en la Supermanzana.

Secció esquemàtica Superilla i la diversitat urbana Sección esquemática Supermanzana y la diversidad urbana

593

Superior. Pla pilot de les superilles, Barcelona.

Inferior. L’urbanisme dels tres nivells. Font: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

Superior. Plan piloto de las Supermanzanas, Barcelona. Inferior. El urbanismo de los tres niveles. Fuente: Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona.

594

BAIX LLOBREGAT

SANTS

Xarxa del tren d’alta velocitat en relació amb les estacions intermodals proposades: Sagrera i Baix Llobregat.

Font: Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

Red del tren de alta velocidad en relación con las estaciones intermodales propuestas: Sagrera y Baix Llobregat.

Fuente: Barcelona Sagrera Alta Velocidad.

SAGRERA

Connectar els fluxos interescalars

Conectar los flujos interescalares

A través del territori contemporani circula una gran quantitat de fluxos que no només obeeixen a diferents tipus o velocitats sinó també a diferents escales espacials.

Les formes de vida modernes han comportat l’augment de la interrelació entre les diferents escales espacials; les persones llisquen cada vegada més entre una escala i una altra, transformant la manera com vivim, entenem i construïm l’espai. No s’ha d’interpretar com la imposició de les lògiques i les dinàmiques d’una escala sobre les altres (del global sobre el local, per exemple), sinó com la fusió de totes elles configurant una realitat espacial cada vegada més complexa. Realitat en la qual les diferents escales espacials no s’han de presentar de manera contradictòria sinó complementària. En aquest sentit, el projecte urbà està cridat a explorar alternatives i plantejar solucions, per resoldre la manera com s’han d’interconnectar aquests diferents fluxos interescalars.

A través del territorio contemporáneo circula una gran cantidad de flujos que no solo obedecen a diferentes tipos o velocidades sino también a diferentes escalas espaciales. Las formas de vida modernas han traído consigo el aumento de la interrelación entre las diferentes escalas espaciales; las personas se deslizan cada vez más entre una escala y otra, transformando la manera como vivimos, entendemos y construimos el espacio. No se debe interpretar como la imposición de las lógicas y las dinámicas de una escala sobre la otras (de lo global sobre lo local, por ejemplo), sino de la fusión de todas ellas configurando una realidad espacial cada vez más compleja. Realidad en la que las diferentes escalas espaciales no se deben presentar de manera contradictoria sino complementaria. En ese sentido, el proyecto urbano está llamado a explorar alternativas y plantear soluciones, para resolver la manera como se han de interconectar esos diferentes flujos interescalares.

Pel que fa a la connexió de fluxos interescalars, la Regió Metropolitana de Barcelona encara té assignatures pendents.

En lo que respecta a la conexión de flujos interescalares, la región metropolitana de Barcelona aun tiene asignaturas pendien-

595

L’ordenació de la mobilitat

Xarxa viària Jerarquia viària 1 Jerarquia viària 2 Jerarquia viària 3 Jerarquia viària 4 Aparcament lineal

Xarxa peatonal i bicicletes Camins parc Xarxa bicicletes Vials peatonals

En certa mesura, perquè es va donar més importància a la infraestructura mateixa, com a objecte, que a la seva funció de conduir i gestionar fluxos. El nou aeroport de Barcelona, per exemple, que en principi hauria d’esdevenir el principal node de connexió de fluxos interescalars de la regió, de moment està lluny de ser-ho. Entre altres coses, perquè no va ser dissenyat en conjunt amb els mitjans de transport públic d’escala regional i nacional, mentre que els locals, de moment segueixen sense arribar a l’aeroport.

596

Transport col·lectiu i equipaments AVE Rodalies RENFE Xarxa Metro Xarxa Autobús People Mover

tes. En cierta medida, porque se dio más importancia a la infraestructura misma, como objeto, que a su función de conducir y gestionar flujos. El nuevo aeropuerto de Barcelona, por ejemplo, que en principio habría de convertirse en el principal nodo de conexión de flujos interescalares de la región, de momento está lejos de serlo. Entre otras cosas, porque no fue diseñado en conjunto con los medios de transporte público de escala regional y nacional, mientras que los locales, de momento siguen sin llegar al aeropuerto.

Esquerra: esquema d’ordenació de la mobilitat.

Ecodistricte Prat Nord.

Dreta: esquema de l’àmbit de l’Ecodistricte Prat Nord, proposta pel Concurs d’Idees per l’Ordenació del Centre Direccional el Prat Nord, on la futura estació intermodal del Baix Llobregat es presenta en relació amb la ciutat del Prat i l’àmbit del nou districte.

Destaca la relació amb la xarxa d’espais oberts urbans i metropolitans.

Font: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Izquierda: esquema de ordenación de la movilidad. Ecodistricte Prat Nord. Derecha: esquema del ámbito del Ecodistricte Prat Nord, propuesto para el Concurs d’Idees per a l’Ordenació del Centre Direccional el Prat Nord, donde la futura estación intermodal del Baix Llobregat se presenta en relación a la ciudad de El Prat y el ámbito del nuevo distrito, destacando la relación con la red de espacios abiertos urbanos y metropolitanos. Fuente: Jornet Llop Pastor Arquitectes, 2008.

Per resoldre d’alguna manera les mancances de l’aeroport en termes de connectivitat intermodal i interescalar, ha estat plantejada la construcció de l’estació intermodal del Baix Llobregat, que tindrà una connexió directa amb l’aeroport. La futura estació pretén convertir-se en un node de connexió entre els diferents modes de transport i escales espacials.

Hi confluiran autobusos i trens tant locals com regionals i també el tren d’alta velocitat (AVE) a l’itinerari del qual no s’havia inclòs l’aeroport.

Para resolver de alguna manera las carencias del aeropuerto en términos de conectividad intermodal e interescalar, ha sido planteada la construcción de la estación intermodal del Baix Llobregat, que contará con una conexión directa con el aeropuerto.

La futura estación pretende convertirse en un nodo de conexión entre los diferentes modos de transporte y escalas espaciales.

En ella, confluirán autobuses y trenes tanto locales como regionales y también, el tren de alta velocidad (AVE) en cuyo itinerario no se había incluido el aeropuerto.

597

La Sagrera, durant els treballs de construcció del ferrocarril d’alta velocitat.

Imatge: Aleix Cortés, 2010.

La Sagrera, durante los trabajos de construcción del ferrocarril de alta velocidad.

Imagen: Aleix Cortés, 2010.

598

El Centre Direccional del Prat Nord, com a nou sector a desenvolupar i nova centralitat metropolitana, incorpora l’estació intermodal com un node territorial de referència per a l’àmbit.

El Centre Direccional del Prat Nord, como nuevo sector a desarrollar y nueva centralidad metropolitana, incorpora la estación intermodal como un nodo territorial de referencia para el ámbito.

La nova estació intermodal de la Sagrera és un altre dels projectes que pretenen incrementar la interacció entre els diferents modes de transport i escales espacials.

L’estació, que es troba en procés de construcció, és part d’un projecte ambiciós que pretén transformar una gran zona de la ciutat a partir del soterrament de les vies del tren i la construcció mateixa de l’estació.

En aquesta estació, cridada a convertir-se en el principal node intermodal de Barcelona i la regió, convergiran la gran majoria dels sistemes de transport públic locals com el metro, els autobusos o el Bicing i també, el tren d’alta velocitat a Madrid i a Europa.

La nueva estación intermodal de la Sagrera es otro de los proyectos que pretenden incrementar la interacción entre los diferentes modos de transporte y escalas espaciales. La estación, que se encuentra en proceso de construcción, forma parte de un proyecto ambicioso que pretende transformar una gran zona de la ciudad a partir del soterramiento de las vías del tren y la construcción misma de la estación. En esta estación, que está llamada a convertirse en el principal nodo intermodal de Barcelona y la región, convergerán la gran mayoría de los sistemas de transporte público locales como el metro, los autobuses o el Bicing y también, el tren de alta velocidad a Madrid y a Europa.

Amb el Parc Lineal de la Sagrera o parc del Camí Comtal es volen articular diferents espais oberts metropolitans com el parc de la Ciutadella o el parc del Nus de la Trinitat, així com articular els diferents barris. Més enllà de la desproporcionada envergadura

Con el Parc Lineal de la Sagrera o parque del Camí Comtal se pretenden articular diferentes espacios abiertos metropolitanos como el parque de la Ciutadella o el parque del Nus de la Trinitat. Más allá de la desproporcionada envergadura del parque, hecho

Superior: la Sagrera, durant els treballs de construcció del ferrocarril d’alta velocitat.

Imatge: Aleix Cortés, 2010. Inferior esquerra: secció transversal que mostra la forma com se superposen i combinen els diferents mitjans de transport a l’interior de la futura estació intermodal de la Sagrera. Inferior dreta: forma d’interconnexió de les diferents xarxes de transport i escales espacials en la futura estació intermodal de la Sagrera.

Font: Barcelona Sagrera Alta Velocitat.

Superior: la Sagrera, durante los trabajos de construcción del ferrocarril de alta velocidad.

Imagen: Aleix Cortés, 2010. Inferior izquierda: sección transversal que muestra la forma como se superponen y combinan los diferentes medios de transporte en el interior de la futura estación intermodal de la Sagrera. Inferior derecha: forma de interconexión de las diferentes redes de transporte y escalas espaciales en la futura estación intermodal de la Sagrera.

Fuente: Barcelona Sagrera Alta Velocidad.

A B C D

Coberta de l’estació Vestíbul Alta Velocitat Andanes Alta Velocitat Vestíbul Rodalies

E F G H

Andanes Rodalies Pati Intermodal Sant Martí Pati Intermodal Sagrera Accés Vehicles

I Metro

del parc, fet que no en garanteix la viabilitat econòmica i, per tant, posterior execució, cal destacar el projecte de la Sagrera com a node intermodal de centralitat metropolitana des d’aquesta voluntat articuladora també dels espais oberts.

Alta Velocitat Rodalies Metro Aparcaments

Intercanviador Autobusos interurbans

que no garantiza su viabilidad económica y, por tanto, posterior ejecución, cabe destacar el proyecto de la Sagrera como nodo intermodal de centralidad metropolitana desde esta voluntad articuladora también de los espacios abiertos.

599

Esquemes del Parc Lineal de la Sagrera.

1 i 2. Es potencia la transversalitat a partir d’eixos que vinculen els equipaments de dins i fora de l’àmbit.

3. Planta general del parc i els cinc camins identitaris. Font: Alday i Jover, RCR arquitectes i West 8, 2011.

Esquemas del Parc Lineal de la Sagrera.

1 y 2. Se potencia la transversalidad a partir de ejes que vinculan los equipamientos de dentro y fuera del ámbito.

3. Planta general del parque y los cinco caminos identitarios.

Fuente: Alday y Jover, RCR arquitectes y West 8, 2011.

600

1

2

3

Integrar la bicicleta com a mitjà de transport a escala metropolitana

Integrar la bicicleta como medio de transporte a escala metropolitana

Si bé s’han fet notables esforços per integrar la bicicleta com a mitjà de transport a escala local, amb la xarxa Bicing de Barcelona, per exemple, i l’inici de la construcció d’una xarxa de carrils exclusius per a bicicletes, encara és incipient per la seva falta de continuïtat. A escala metropolitana aquest tipus d’iniciatives són escasses i estan relegades només a alguns projectes puntuals com el Bicibox, o l’habilitació d’algunes rutes per a la bicicleta.

Si bien se han hecho notables esfuerzos por integrar a la bicicleta como medio de transporte a escala local, con la red Bicing de Barcelona, por ejemplo, y el inicio de la construcción de una red de carriles exclusivos para bicicletas, aún es incipiente por su falta de continuidad. A escala metropolitana este tipo de iniciativas son escasas y están relegadas solo a algunos proyectos puntuales como el Bicibox, o la habilitación de algunas rutas para la bicicleta.

No obstant això, avui dia, no hi ha a la RMB una xarxa ciclable consolidada i integrada als sistemes de transport públics i col·lectius, i tampoc una estratègia conjunta que busqui la configuració d’una xarxa metropolitana que ofereixi la bicicleta com a alternativa per anar d’un lloc a un altre. Com sí que passa en altres realitats urbanes com el Randstad a Holanda o l’àrea metropolitana de Copenhaguen a Dinamarca, on no només hi ha infraestructures sinó també polítiques encaminades a incentivar l’ús de la bicicleta, que en aquest tipus de realitats urbanes, s’ha constituït com un dels principals mitjans de transport.

No obstant això, no només la manca d’infraestructures, estratègies i polítiques adequades, sinó també certes condicionants geogràfiques com ara la topografia i les llargues distàncies de recorregut, són un inconvenient perquè la bicicleta sigui tinguda en compte pels habitants de l’RMB com un mitjà de transport habitual.

De manera que una possible ciclo-xarxa per a la RMB ha de ser projectada de forma integrada a les xarxes de transport públiques i col·lectives, mitjançant nodes intermodals que connectin la ciclo-xarxa al sistema. Si existís una xarxa ciclable integrada a les estacions de tren, per exemple, permetria la fàcil combinació dels dos mitjans de transport, reduint l’ús obligat del cotxe. Això afavoriria es-

Sin embargo, a día de hoy, no hay en la RMB una ciclo-red consolidada e integrada a los sistemas de transporte públicos y colectivos, y tampoco una estrategia conjunta que busque la configuración de una red metropolitana que ofrezca a la bicicleta como alternativa para desplazarse de un lugar a otro. Como sí sucede en otras realidades urbanas como el Randstad en Holanda o el área metropolitana de Copenhague en Dinamarca, donde no solo existen infraestructuras sino también políticas encaminadas a incentivar el uso de la bicicleta, que en este tipo de realidades urbanas, se ha constituido como uno de los principales medios de transporte.

No obstante, no solo la falta de infraestructuras, estrategias y políticas adecuadas, sino también ciertas condicionantes geográficas tales como la topografía y las largas distancias de recorrido, son un inconveniente para que la bicicleta sea tenida en cuenta por los habitantes de la RMB como un medio de transporte habitual. De manera que una posible ciclo-red para la RMB debe ser proyectada de forma integrada a las redes de transporte públicas y colectivas, mediante nodos intermodales que conecten la ciclo-red al sistema. De existir una ciclo-red integrada a las estaciones de tren, por ejemplo, permitiría la fácil combinación de los dos medios de transporte, reduciendo el uso obligado del coche. Lo que especialmente favorecería a personas que viven en

601

Hovenring. Pont per bicicletes construït als afores d’Eindhoven, Països Baixos.

Font: IPV Delft.

Hovenring. Puente para bicicletas construido a las afueras de Eindhoven, Paises Bajos.

Fuente: IPV Delft.

602

pecialment persones que viuen en urbanitzacions de baixa densitat on l’oferta i la freqüència de transport públic és baixa, quan no inexistent; o als qui treballen en les noves àrees d’activitat econòmica de la RMB, on de moment només es pot accedir per les autopistes.

urbanizaciones de baja densidad donde la oferta y la frecuencia de transporte público es baja, cuando no inexistente; o a quienes trabajan en las nuevas áreas de actividad económica de la RMB, en donde de momento solo se puede acceder por las autopistas.

La xarxa Bicibox es pot veure com una de les primeres estratègies a l’àrea metropolitana de Barcelona, encaminades a incentivar l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport quotidià de manera integrada i complementària als sistemes públics de mobilitat.

La red Bicibox puede verse como una de las primeras estrategias en el área metropolitana de Barcelona, encaminadas a incentivar el uso de la bicicleta como medio de transporte cotidiano de manera integrada y complementaria a los sistemas públicos de movilidad.

El Bicibox és una xarxa pública i gratuïta de mòduls aparcaments per a bicicletes privades, promoguda per l’AMB. Els mòduls han estat emplaçats de manera associada a algunes estacions de tren i tramvia, a més de certs equipaments públics com escoles, biblioteques, gimnasos o grans superfícies comercials. Existeixen dues tipologies de mòduls de Bicibox; un amb capacitat per a 7 i l’altre amb capacitat per a 14 bicicletes. Cadascun dels mòduls és autònom energèticament

El Bicibox es una red pública y gratuita de módulos aparcamientos para bicicletas privadas, promovida por el AMB. Los módulos han sido emplazados de forma asociada a algunas estaciones de tren y tranvía, además de ciertos equipamientos públicos como escuelas, bibliotecas, gimnasios o grandes superficies comerciales. Existen dos tipologías de módulos de Bicibox; uno con capacidad para 7 y el otro con capacidad para 14 bicicletas. Cada uno de los módulos es autónomo energética-

Mòdul Bicibox associat a una estació de tren i un carril bici al Baix Llobregat.

Font: diari El Far. 8 de maig de 2013.

Modulo Bicibox asociado a una estación de tren y a un carril bici en el Baix Llobregat.

Fuente: diario El Far. 8 de mayo de 2013.

ja que s’alimenten a través de plaques solars, a més els mòduls estan interconnectats telemàticament amb els usuaris a través d’una central.

mente en cuanto se alimentan a través de placas solares, además los módulos están interconectados telemáticamente con los usuarios a través de una central.

No obstant això, l’èxit de la xarxa Bicibox no solament dependrà de l’emplaçament estratègic dels mòduls en les estacions de tren, tramvia o autobusos, sinó també d’augmentar el nombre de places d’aparcament de bicicletes en cadascuna de les estacions de cara a un possible increment de la demanda. El sistema Bicibox mostra certes mancances en termes quantitatius, si el que es persegueix és incrementar l’ús de la bicicleta de manera associada a les grans xarxes de transport públic-col·lectiu. A Holanda, per exemple, segons xifres de ProRail, el 40% dels 1,2 milions de viatgers diaris arriben a les estacions de tren amb bicicleta. Estacions com les de Delft o Rotterdam, compten amb capacitat per aparcar 5.000 i 7.000 bicicletes respectivament, 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i de forma gratuïta. Mentre que a l’estació central de l’Haia, es projecta que per al 2016 hi haurà capacitat per aparcar 10.000 bicicletes. Es tracta d’una

No obstante, el éxito de la red Bicibox no solo dependerá del emplazamiento estratégico de los módulos en las estaciones de tren, tranvía o autobuses, sino también, de aumentar el número de plazas de aparcamiento de bicicletas en cada una de las estaciones de cara a un posible incremento de la demanda. El sistema Bicibox muestra ciertas carencias en términos cuantitativos, si lo que se persigue es incrementar el uso de la bicicleta de forma asociada a las grandes redes de transporte público-colectivo. En Holanda, por ejemplo, según cifras de Prorail, el 40% de los 1,2 millones de viajeros diarios llegan a las estaciones de tren en bicicleta. Estaciones como las de Delft o Rotterdam, cuentan con capacidad para aparcar 5.000 y 7.000 bicicletas respectivamente, 24 horas al día, 7 días a la semana y de forma gratuita. Mientras que en la estación central de La Haya, se proyecta que para 2016 habrá capacidad para aparcar 10.000 bicicletas. Se trata de

603

Cicloxarxa / Ciclored Estacions de tren / Estaciones de tren Bicibox / Bicibox

604

Esquerra. Plànol de la interrelació del cicle xarxes i estacions de tren a l’RMB. Font: elaboració pròpia, 2015.

Dreta. Mòdul Bicibox associat a l’estació de tren de Cornellà de Llobregat.

Font: diari El Far. 8 de maig de 2013.

Izquierda. Plano de la interrelación de cicloredes y estaciones de tren en la RMB. Fuente: elaboración propia, 2015.

Derecha. Módulo Bicibox asociado a una estación de tren y a un carril bici en el Baix Llobregat. Fuente: diario El Far. 8 de mayo de 2013.

veritable aposta no només per suplir la demanda del servei, sinó per incentivar l’ús associat de la bicicleta i els mitjans de transport públic-col·lectius, per evitar els desplaçaments quotidians obligats amb cotxe.

una verdadera apuesta no solo por suplir la demanda del servicio, sino por incentivar el uso asociado de la bicicleta y los medios de transporte público-colectivos, para evitar los desplazamientos cotidianos obligados en coche.

D’altra banda, integrar la bicicleta com a mitjà de transport a escala metropolitana de forma associada als mitjans de transport públic col·lectiu, implica l’existència de les infraestructures adequades. Això no només implica la construcció d’aparcaments a les estacions de tren sinó també, d’una xarxa metropolitana de carrils o camins bici estructurada en relació amb les diferents estacions de transport públic-col·lectiu. Especialment, en aquelles zones de baixa densitat de la RMB, on la confluència del transport públic és baixa.

Por otro lado, integrar la bicicleta como medio de transporte a escala metropolitana de forma asociada a los medios de trasporte público colectivo, implica la existencia de las infraestructuras adecuadas. Lo que no solo pasa por la construcción de aparcamientos en las estaciones de tren sino también, de una red metropolitana de carriles o caminos bici estructurada en relación con las diferentes estaciones de transporte público-colectivo. Especialmente, en aquellas zonas de baja densidad de la RMB, donde la confluencia del transporte público es baja.

Integrar el vehicle privat al sistema de mobilitat intermodal

Integrar el vehículo privado al sistema de movilidad intermodal

Com ja s’ha dit, el vehicle privat és el mitjà de transport que causa majors externalitats, com ara costos socials i ambientals.

Como ya se ha dicho, el vehículo privado es el medio de transporte que causa mayores externalidades, como costes sociales y

605

Xarxa d’aparcaments dissuasius associada a les estacions de tren de la Regió Metropolitana de Barcelona.

Font: ATM. Red de aparcamientos disuasorios asociada a las estaciones de tren de la Región Metropolitana de Barcelona.

Fuente: ATM.

606

No obstant això, el canvi dels hàbits negatius dels usuaris, juntament amb la progressiva introducció del vehicle elèctric, no només pot portar a revertir-ne els efectes nocius sinó que a més, podria arribar a convertir el vehicle privat en una alternativa de transport. No es tracta d’excloure el cotxe sinó d’integrar-lo a un sistema intermodal de mobilitat.

ambientales. Sin embargo, el cambio de los hábitos negativos de sus usuarios, junto con la progresiva introducción del vehículo eléctrico, no solo puede llevar a revertir sus efectos nocivos sino que además, podría llegar a convertir al vehículo privado en una alternativa de transporte. No se trata de excluir al coche sino de integrarlo a un sistema intermodal de movilidad.

En aquest sentit, la xarxa d’aparcaments dissuasius de la RMB és una de les principals apostes per integrar el vehicle privat a les xarxes de transport públic en l’àmbit metropolità. Els aparcaments dissuasius s’emplacen de manera associada a les estacions de tren, i el seu principal objectiu és el de disminuir l’ingrés de cotxes privats als centres urbans. D’aquesta manera disminuiran les emissions de gasos contaminants i s’evitaran congestions als centres de les ciutats.

En ese sentido, la red de aparcamientos disuasorios de la RMB es una de las principales apuestas por integrar al vehículo privado a las redes de transporte público a nivel metropolitano. Los aparcamientos disuasorios se emplazan de manera asociada a las estaciones de tren, siendo su principal objetivo el de disminuir el ingreso de coches privados a los centros urbanos. Disminuyendo de este modo las emisiones de gases contaminantes y evitando congestiones en los centros de las ciudades.

Aparcaments associats a les estacions de Rodalies del Papiol, Martorell i dels Ferrocarrils de la Generalitat a Valldoreix, Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2015.

Aparcamientos asociados a las estaciones de Cercanías de El Papiol, Martorell y de Ferrocarrils de la Generalitat en Valldoreix, Fuente: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya, 2015.

607

Aplicacions de TMB, Bicing, Bicibox i Trànsit.

Font: TMB, Bicing i el Bicibox de l’AMB. Aplicaciones de TMB, Bicing, Bicibox y Trànsit.

Fuente: TMB, Bicing y el Bicibox de la AMB.

608

D’acord amb el Pla Director d’Infraestructures de Transport Públic Col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona 20112020, publicat el 2013 per l’ATM, llavors ja existien 98 pàrquings dissuasius associats a estacions de tren a la RMB, amb una capacitat total de 14.100 places d’aparcament. Prop del 60% d’aquests aparcaments presentaven un grau de saturació mitjana del 90%.

De acuerdo con el Pla Director d’Infraestructures de Transport Públic Col·lectiu de la Regió Metropolitana de Barcelona 20112020, publicado en el 2013 por la ATM, para entonces ya existían 98 parkings disuasorios asociados a estaciones de tren en la RMB, con una capacidad total de 14.100 plazas de aparcamiento. Cerca del 60% de estos aparcamientos, presentaban un grado de saturación media del 90%.

Un dels principals reptes de la xarxa d’aparcaments dissuasius, és convertir-se en una alternativa real per als que viuen o treballen en zones de baixa densitat de la RMB, on l’accés als transports públics és baix i difícilment es podrà millorar aquesta condició davant l’absència de la massa crítica necessària.

Uno de los principales retos de la red de aparcamientos disuasorios es convertirse en una alternativa real para quienes viven o trabajan en zonas de baja densidad de la RMB, donde el acceso a los transportes públicos es bajo y difícilmente se podrá mejorar esta condición ante la ausencia de la masa crítica necesaria.

Implementar les noves tecnologies d’informació per optimitzar l’ús combinat de les diferents xarxes i modes de mobilitat

Implementar las nuevas tecnologías de información para optimizar el uso combinado de las diferentes redes y modos de movilidad

Els avenços en telemàtica que combinen les noves tecnologies de comunicació i informàtica juntament amb els sistemes de posicionament global, han canviat la manera de moure’s per la ciutat i han redibuixat la geografia urbana. Aquestes noves tecnologies fan més eficients els

Los avances en telemática que combinan las nuevas tecnologías de comunicación e informática junto con los sistemas de posicionamiento global, han cambiado la manera de moverse por la ciudad, redibujando la geografía urbana. Estas nuevas tecnologías hacen más eficientes los

sistemes de transport atès que ajuden a optimitzar els desplaçaments i els temps, alhora que mostren totes les opcions possibles per anar d’un lloc a un altre, entre les quals podem triar la que més convingui. Les noves tecnologies no només permeten que la informació flueixi cap als usuaris, sinó que també fan que els usuaris retroalimentin el sistema de mobilitat, aportant dades útils per millorar-lo. Per exemple, coneixent les dades corresponents a les rutines dels usuaris, és possible augmentar o disminuir a certes hores les freqüències del transport públic. Això no només implica importants estalvis econòmics sinó també energètics. Avui dia i cada vegada més, la intermodalitat no només es refereix a la combinació dels diferents fluxos de persones o béns (fluxos materials) sinó també a la integració d’aquests amb els fluxos d’informació (fluxos immaterials) i es configura un únic sistema cada vegada més complex.

sistemas de transporte en cuanto ayudan a optimizar los desplazamientos y los tiempos, a la par que muestran todas las opciones posibles para ir de un lugar a otro, sobre las que podemos elegir la que más convenga. Las nuevas tecnologías no solo permiten que la información fluya hacia los usuarios, sino que también hacen que los usuarios retroalimenten al sistema de movilidad, aportando datos útiles para mejorarlo. Por ejemplo, conociendo los datos correspondientes a las rutinas de los usuarios, es posible aumentar o disminuir a ciertas horas las frecuencias del transporte público. Lo que no solo implica importantes ahorros económicos sino también energéticos. A día de hoy y cada vez más, la intermodalidad no solo refiere a la combinación de los diferentes flujos de personas o bienes (flujos materiales) sino también, a la integración de estos con los flujos de información (flujos inmateriales) configurando un único sistema cada vez más complejo.

BIBLIOGRAFIA I REFERÈNCIES / BIBLIOGRAFÍA Y REFERENCIAS Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona (2014). Àmbit Pilot de Superilles Districte de l’Eixample Barri de la Nova Esquerra de l’Eixample. Informe Diagnòstic. Barcelona: Ajuntament de Barcelona.

IERMB (2014). Quaderns de la Mobilitat. La mobilitat als municipis de la segona corona metropolitana. Enquesta de mobilitat 2013.

609

3.8 / INTEGRAR LES INFRAESTRUCTURES Situació territorial

•

Infraestructures d’escala metropolitana o regional que s’han projectat des de l’eficiència del seu traçat des del punt de vista del vehicle i que, amb l’evolució de les ciutats, han acabat constituint importants barreres que condicionen o impedeixen els fluxos ecològics o socials i han fragmentat els espais oberts deixant múltiples espais residuals. Les seccions simples en alguns trams urbans han generat espais de poca complexitat i fins i tot degradats.

Estratègies

•

Restituir les continuïtats espacials

•

Projectar els espais residuals

•

Seccions Multiplex

•

Infraestructures híbrides

•

Integrar els grans traçats territorials a l’estructura urbana

3.8 / INTEGRAR LAS INFRAESTRUCTURAS Situación territorial •

Infraestructuras de escala metropolitana o regional que se han proyectado desde la eficiencia de su trazado desde el punto de vista del vehículo y que, con la evolución de las ciudades, han acabado constituyendo importantes barreras que condicionan o impiden los flujos ecológicos o sociales y han fragmentado los espacios abiertos dejando múltiples espacios residuales. Las secciones simples en algunos tramos urbanos han generado espacios de poca complejidad e incluso degradados.

Estrategias •

Restituir las continuidades espaciales

•

Proyectar los espacios residuales

•

Secciones Multiplex

•

Infraestructuras híbridas

•

Integrar los grandes trazados territoriales a la estructura urbana

Projectes de referència Proyectos de referencia 1 2 3 4 5 6 7 8 8.1 8.2 8.3 8.4 8.5 8.6 8.7 8.8 8.9 8.10 8.11 8.12 8.13 8.14 8.15 8.16 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39

Aparcament Can Cabanyes, Badalona Àrea residencial estratègica B-23 Camí del sorral. Recuperació de dos trams del marge del riu Llobregat Cobertura de la ronda del Mig al carrer Brasil, Barcelona Connexió de vianants al barri del Besòs sobre la Gran Via, Barcelona Construcció del nou parc lúdic fluvial del riu Llobregat Eixample Nord, Concurs d’idees. Proposta: Manuel de Solà-Morales (integració de l’autopista C-31), Prat de Llobregat Esquema director de les Portes de Collserola, Barcelona Porta de la Diagonal Porta de Pedralbes Porta de Sarrià Porta de Vallvidrera Porta de les Planes Porta de Bellesguard Porta de Tibidabo Porta dels Penitents Porta de Sant Genís Porta de Montbau Porta d’Horta Porta de Canyelles Porta de la Guineueta Porta de la Trinitat Porta de Torre Baró Porta de Ciutat Meridiana Gran via de les Corts Catalanes, l’Hospitalet de Llobregat, Barcerlona Gran via de les Corts Catalanes, Sant Martí, Barcelona Integració de l’autopista B-40, Terrassa Millora urbana de la plaça Lesseps, Barcelona Millora urbana de la ronda de Guinardó, Barcelona Millora urbana dels entorns del ferrocarril, Montcada i Reixac Cobertura i urbanització de l’accés Ferroviari a Sants, Barcelona Millora urbana dels entorns del ferrocarril de Sant Feliu de Llobregat Parc del Nus de la Trinitat, Barcelona Parc de Carles I, Barcelona Parc de la Solana, Sant Andreu de la Barca Parc de la Solidaritat, Esplugues de Llobregat Parc del Litoral, Barcelona Parc del Poblenou, Barcelona Parc del Tramvia, Barcelona Parc Europa, Santa Coloma de Gramenet Parc TMB, Barcelona Pas elevat del carrer de Pont sobre la Ronda de Dalt, Granollers Pas sota el tren i l’autopista a l’avinguda Ciutat de Màlaga, Castelldefels Pas soterrat al carrer de Sant Raimon de Penyafort, Barcelona Pas soterrat del carrer del Mar, Badalona Pas soterrat del carrer Pau Casals, Castelldefels Passarel·la del Pavelló, Molins de Rei Passarel·la sobre el Ripoll i pont dels Germans, Montcada i Reixac Passera per a vianants campus UPC, Castelldefels Passera sobre el riu Sec, Cerdanyola del Vallès Pla integral de millora del riu Sec Plaça del Riu Sec i passarel·la de la Farigola, Cerdanyola del Vallès Plaça d’Europa Gran Via l’Hospitalet Pont sobre el riu Ripoll, Ripollet Recuperació del marge del Llobregat, Cornellà de Llobregat

40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50 51 52 53 54 55 56 57 58 59 60

Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat. T. 1 Recuperació social i ambiental de l’espai fluvial del riu Llobregat. T. 2 Reordenació de la rambla entre el carrer del Mar i el passeig de Prim, Badalona Ordenació de la riera Canyadó, Badalona Ronda de Dalt, Barcelona Ronda de Dalt, Granollers Ronda Llitoral, Barcelona Soterrament C-17, Mollet del Vallès Soterrament de la C-17 a Montcada i Reixac Soterrament de les vies del ferrocarril a la Gran via, Sabadell Soterrament de les vies del ferrocarril, Montmeló Soterrament de les vies del ferrocarril i parc del Nord, Terrassa Soterrament de les vies del tren, parc Can Mercader Talussos de Can Mercader, Cornellà de Llobregat Tramvia, Àrea Metropolitana de Barcelona Transformació urbana de Diagonal Mar, Zona Fòrum i Llevant Transformació urbana de la Gran via, Hospitalet de Llobregat Transformació urbana de la plaça de les Glòries i entorns Transformació urbana de Sant Andreu-Sagrera, Barcelona Urbanització de la cobertura dels FGC al seu pas per Rubí, Rubí Viaducte del tren i espai públic, Cornellà de Llobregat

612

Projectes infraestructures / Proyectos infraestructuras Actuacions sobre infraestructures / Actuaciones sobre infraestructuras Infraestructures vials estructurants / Infraestructuras viales estructurantes Infraestructures vials integrades / Infraestructuras viales integradas Metro + Renfe + FGC + AVE / Metro + RENFE + FGC + AVE Estacions / Estaciones BiciBox / BiciBox Estacions Bicing / Estaciones Bicing Urbanitzaciรณ / Urbanizaciรณn Escala 1:350.000

0 2

4

8 Km

613

614

Quan el cotxe és el motiu del projecte

Cuando el coche es el motivo del proyecto

Les infraestructures com a problema de disseny urbanístic

Las infraestructuras como problema de diseño urbanístico

L’eclosió de l’automòbil al principi del segle XX va canviar radicalment la manera de viure, entendre i construir la ciutat. El futur de les ciutats va ser albirat al voltant de l’automòbil i com a conseqüència, va sorgir la necessitat de construir grans infraestructures ideades per conduir els creixents fluxos vehiculars. A partir de llavors, l’autovia va ser instrumentalitzada per tecnòcrates i planificadors urbans del món occidental, com un dels principals elements emprats per estructurar el territori i reordenar la ciutat.

La eclosión del automóvil a principios del siglo XX, cambió radicalmente la manera de vivir, entender y construir la ciudad. El futuro de las ciudades fue vislumbrado en torno al automóvil y en consecuencia, surgió la necesidad de construir grandes infraestructuras ideadas para conducir los crecientes flujos vehiculares. A partir de entonces, la autovía fue instrumentalizada por tecnócratas y planificadores urbanos del mundo occidental, como uno de los principales elementos empleados para estructurar el territorio y reordenar la ciudad.

Durant la primera meitat del segle passat, ciutats com Los Angeles o Nova York van ser planificades tenint en compte l’automòbil i, en conseqüència, les seves infraestructures. En aquestes ciutats, l’automòbil es va convertir en el principal mitjà de transport dels habitants i les seves infraestructures en un element habitual tant en el paisatge urbà com en el rural.

La idea d’estructurar els territoris urbans al voltant de l’automòbil viatjà per tot el món i va ser una de les principals banderes del moviment modern de la primera part del segle XX.

Durante la primera mitad del siglo pasado, ciudades como Los Ángeles o Nueva York fueron planificadas a razón del automóvil y en consecuencia de sus infraestructuras.

En estas ciudades, el automóvil se convirtió en el principal medio de transporte de sus habitantes y sus infraestructuras en un elemento habitual tanto en el paisaje urbano como en el rural. La idea de estructurar los territorios urbanos en torno al automóvil viajó por todo el mundo y fue tomada como una de las principales banderas del movimiento moderno de la primera parte del siglo XX.

No obstant això, aviat van començar a ser notoris els problemes derivats de l’automòbil i les seves infraestructures, com ara la desconnexió de les continuïtats dels teixits urbans, ambientals i socials o la contaminació ocasionada per les emissions de soroll o gasos nocius. A la dècada dels anys seixanta van prendre força veus crítiques que advertien de les conseqüències negatives ocasionades per la introducció de les grans infraestructures viàries a les ciutats. A Nova York,

Sin embargo, pronto empezaron a ser notorios los problemas derivados del automóvil y sus infraestructuras, como la desconexión de las continuidades de los tejidos urbanos, ambientales y sociales, o la contaminación ocasionada por las emisiones de ruido o gases nocivos. En la década de los sesenta tomaron fuerza voces críticas que advertían de las consecuencias negativas ocasionadas por la introducción de las grandes infraestructuras viarias en las ciudades. En Nueva York, por

per exemple, es recorda l’activisme de Jane Jacobs en contra dels plans orientats per Robert Moses per a la construcció de grans autovies que tallaven, quan no destruïen, barris sencers en pro de la idea de modernitat que en aquell moment representava l’automòbil.

ejemplo, se recuerda el activismo de Jane Jacobs en contra de los planes orientados por Robert Moses para la construcción de grandes autovías que cercenaban, cuando no destruían, barrios enteros en pro de la idea de modernidad que en ese momento representaba el automóvil.

També durant la dècada dels anys seixanta, van aparèixer alguns treballs orientats a repensar el disseny de les infraestructures viàries, de manera més integrada al territori. Dins d’ella ressalten; Traffic in Towns de Colin Buchanan, The view from the road de Kevin Lynch juntament amb Donald Appleyard i John Myer, i Design

También durante la década de los sesenta, aparecieron algunos trabajos orientados a repensar el diseño de las infraestructuras viarias, de manera más integrada al territorio. Dentro de ellos resaltan; Traffic in Towns de Colin Buchanan, The view from the road de Kevin Lynch junto con Donald Appleyard y John Myer, y Design

Highway No. 5, Los Angeles. Imatge: Edward Burtynsky.

Highway No. 5, Los Ángeles. Imagen: Edward Burtynsky.

615

616

with nature d’Ian McHarg, publicats per primera vegada en 1963, 1964 i 1968 respectivament.

with nature de Ian McHarg, publicados por primera vez en 1963, 1964 y 1968 respectivamente.

Traffic in Towns va ser un report encarregat pel govern britànic al professor Sir Colin Buchanan, encaminat a la recerca d’alternatives per mitigar els impactes negatius causats pel trànsit d’automòbils a l’interior de les ciutats. En aquest sentit, Buchanan va plantejar una sèrie de possibles solucions tècniques quant al traçat, que mantindrien el gruix del trànsit vehicular fora dels centres de les ciutats.

Kevin Lynch i companyia van plantejar redissenyar el traçat de les autovies a partir del gaudi dels que condueixen a través d’elles. Per a Lynch, les autovies poden oferir una rica experiència paisatgística als seus usuaris, a partir d’un disseny basat en una acurada anàlisi de les visuals generades a partir del traçat.

Traffic in Towns fue un reporte encargado por el gobierno británico al profesor Sir Colin Buchanan, encaminado a la búsqueda de alternativas para mitigar los impactos negativos causados por el tráfico de automóviles en el interior de las ciudades. En ese sentido, Buchanan planteó una serie de posibles soluciones técnicas a nivel de trazado, que mantendrían el grueso del tráfico vehicular fuera de los centros de las ciudades. Kevin Lynch y compañía plantearon rediseñar el trazado de las autovías a partir del goce de quienes conducen a través de ellas. Para Lynch, las autovías pueden ofrecer una rica experiencia paisajística a sus usuarios, a partir de un diseño basado en un cuidadoso análisis de las visuales generadas a partir del trazado.

Per la seva banda, McHarg proposa reemplaçar els mètodes emprats fins llavors pel traçat d’autovies, basats únicament en la relació cost-benefici, o en factors tècnics relacionats amb la capacitat, la velocitat o aspectes constructius. El mètode de McHarg, encaminat a disminuir els impactes produïts per aquest tipus d’infraestructures, es basava en la deconstrucció (gràfica) del territori en diferents capes relacionades amb aspectes ambientals i socials, a les quals els assigna una escala de valors. La superposició de totes aquestes capes, amb els seus respectius valors, havia d’assenyalar el traçat òptim; aquell que al seu pas causava menys externalitats negatives.

Por su parte, McHarg propone reemplazar los métodos empleados hasta entonces para el trazado de autovías, basados únicamente en la relación coste-beneficio, o en factores técnicos relacionados con la capacidad, la velocidad o aspectos constructivos. El método de McHarg, encaminado a disminuir los impactos producidos por este tipo de infraestructuras, se basaba en la deconstrucción (gráfica) del territorio en diferentes capas relacionadas con aspectos ambientales y sociales, a las que les asigna una escala de valores. La superposición de todas estas capas, con sus respectivos valores, debía señalar el trazado óptimo; aquel que a su paso causaba menos externalidades negativas.

Sobre les infraestructures a la RMB i els seus efectes espacials

Sobre las infraestructuras en la RMB y sus efectos espaciales

A partir de la dècada dels seixanta, es va iniciar la construcció de grans autovies a la Regió Metropolitana de Barcelona. La

A partir de la década de los sesenta, se inició la construcción de grandes autovías en la Región Metropolitana de Barcelona.

primera que es va posar en servei (1969) va ser l’autopista del Maresme, traçada entre Barcelona i Mataró. Des de llavors, s’ha anat confeccionant una complexa xarxa d’infraestructures viàries que, juntament amb les ferroviàries, han acabat per configurar l’estructura reticular del territori barceloní contemporani.

La primera que se puso en servicio (1969) fue la autopista del Maresme, trazada entre Barcelona y Mataró. Desde entonces, se ha ido confeccionando una compleja red de infraestructuras viarias que, junto con las ferroviarias, han terminado por configurar la estructura reticular del territorio barcelonés contemporáneo.

Si bé aquestes infraestructures han estat vitals en termes funcionals per a la RMB, en termes ambientals i espacials han ocasionat forts impactes negatius. Des del punt de vista ambiental, són coneguts els impactes generats a causa de la contaminació per emissió de gasos nocius o l’augment dels nivells de soroll, entre d’altres. Mentre que des del punt de vista espacial, en termes generals, és possible identificar tres tipus de fenòmens diferenciats a conseqüència de la progressiva infraestructuració del territori: la desconnexió, la inconnexió i els espais residuals o buits infraestructurals.

Si bien estas infraestructuras han sido vitales en términos funcionales para la RMB, en términos ambientales y espaciales han ocasionado fuertes impactos negativos. Desde el punto de vista ambiental, son conocidos los impactos generados a causa de la contaminación por emisión de gases nocivos o el aumento de los niveles de ruido, entre otros. Mientras que desde el punto de vista espacial, en términos generales, es posible identificar tres tipos de fenómenos diferenciados a consecuencia de la progresiva infraestructuración del territorio: la desconexión, la inconexión y los espacios residuales o vacíos infraestructurales.

Desconnexió. Fins a mitjan segle XX, el territori es presentava com un sistema de llocs contigus i continus, però amb la progressiva construcció de grans infraestructures que van travessar boscos, ciutats i camps, el territori va passar a ser un sistema de llocs fragmentats, en què la contigüitat deixa de ser sinònim de continuïtat. Al seu pas, les infraestructures van desconnexionar tant els teixits urbans com els ambientals. Les infraestructures formaven part d’un sistema de relacions espacials d’escala superior, que en superposar-se a l’escala dels llocs, van ocasionar fortes interferències i desacoblaments espacials.

Desconexión. Hasta mediados del siglo XX, el territorio se presentaba como un sistema de lugares contiguos y continuos, pero con la progresiva construcción de grandes infraestructuras que atravesaron bosques, ciudades y campos, el territorio pasó a ser un sistema de lugares fragmentados, en el que la contigüidad dejó de ser sinónimo de continuidad. Pues a su paso, las infraestructuras desconexionaron tanto los tejidos urbanos como los ambientales. Las infraestructuras formaban parte de un sistema de relaciones espaciales de escala superior, que al superponerse a la escala de los lugares, ocasionaron fuertes interferencias y desacoples espaciales.

Inconnexió. Mentre que la desconnexió es refereix a la fragmentació del sistema de llocs d’un territori a conseqüència del pas de les infraestructures, la inconnexió és conseqüència de la polarització de certes peces o artefactes urbans al llarg de les

Inconexión. Mientras que la desconexión se refiere a la fragmentación del sistema de lugares de un territorio a consecuencia del paso de las infraestructuras, la inconexión es consecuencia de la polarización de ciertas piezas o artefactos urbanos a lo largo

617

Evolució de la indústria i les infraestructures / Evolución de la industria y las infraestructuras.

Font / Fuente: Càtedra Urbanística ETSAV, Universitat Politècnica de Catalunya, 2012.

618

619

Esquemes conceptuals sobre les situacions de desconnexió i inconnexió que es generen amb la construcció de les infraestructures contemporànies. Font: elaboració pròpia, 2015.

Esquemas conceptuales sobre las situaciones de desconexión e inconexión que se generan con la construcción de las infraestructuras contemporáneas. Fuente: elaboración propia,

620

infraestructures. Peces i artefactes urbans que es juxtaposen els uns als altres sense cap relació entre si, ni tampoc amb el lloc on han estat emplaçats. Per això es diu que s’emplacen de manera inconnexa al seu context espacial. Mentre que la desconnexió afecta els teixits urbans i ambientals igualment, la inconnexió només implica l’urbà. La desconnexió actua sobre els teixits existents, abans connexos, mentre que l’inconnex es refereix a nous teixits o elements de caràcter urbà que sorgeixen a posteriori de l’aparició de les infraestructures. Allò inconnex s’integra al territori únicament a partir de les grans infraestructures viàries; són peces i artefactes urbans altament especialitzats que responen a una escala espacial superior a l’escala dels llocs.

de las infraestructuras. Piezas y artefactos urbanos que se yuxtaponen unos a otros sin relación alguna entre sí, ni tampoco con el lugar donde han sido emplazados. Por ello se dice que se emplazan de manera inconexa a su contexto espacial. Mientras que la desconexión afecta a los tejidos urbanos y ambientales por igual, la inconexión solo implica a lo urbano. La desconexión actúa sobre los tejidos existentes, antes conexos, mientras que lo inconexo se refiere a nuevos tejidos o elementos de carácter urbano que surgen a posteriori de la aparición de las infraestructuras. Lo inconexo se integra al territorio únicamente a partir de las grandes infraestructuras viarias; son piezas y artefactos urbanos altamente especializados que responden a una escala espacial superior a la escala de los lugares.

Espais residuals o buits infraestructurals. A més de la desconnexió i la inconnexió, encara que d’una altra índole, els espais residuals o buits infraestructurals són també un fenomen causat pel pas de les infraestructures en el territori. Aquest tipus de fenomen afecta els espais lliures que queden entre les infraestructures mateixes o entre les infraestructures i els espais urbans, agrícoles o forestals.

Espacios residuales o vacíos infraestructurales. Además de la desconexión y la inconexión, aunque de otra índole, los espacios residuales o vacíos infraestructurales son también un fenómeno causado por el paso de las infraestructuras en el territorio. Este tipo de fenómeno afecta a los espacios libres que quedan entre las infraestructuras mismas o entre las infraestructuras y los espacios urbanos, agrícolas o forestales.

Es tracta d’un tipus d’espai intersticial producte dels residus espacials resultants de l’arquitectura funcional dels traçats de les infraestructures, com els espais intersticials resultants del desenvolupament del traçat dels nusos viaris, per exemple. O espais intersticials resultants d’aspectes més tecnicofuncionals, com ara les seccions de seguretat obligatòries que han de tenir els traçats infraestructurals.

Se trata de un tipo de espacio intersticial producto de los residuos espaciales resultantes de la arquitectura funcional de los trazados de las infraestructuras, como los espacios intersticiales resultantes del desarrollo del trazado de los nudos viarios, por ejemplo. O espacios intersticiales resultantes de aspectos más técnico-funcionales como por ejemplo, las secciones de seguridad obligatorias que deben tener los trazados infraestructurales.

Ortofotos de 1986 i 2015 del centre comercial Baricentro, construït sobre la lògica infraestructural.

Font: Institut Catogràfic i Geològic de Catalunya.

Ortofotos de 1986 a 2015 del centro comercial Baricentro, construido sobre la lógica infraestructural. Fuente: Institut Catogràfic i Geològic de Catalunya.

621

Vista del parc de la Solidaritat a Esplugues de Llobregat, que connecta els barris de Can Clota i Can Vidalet.

Font: AMB, 1999.

Vista del parque de la Solidaritat en Esplugues de Llobregat, que conecta los barrios de Can Clota y Can Vidalet.

Fuente: AMB, 1999.

622

Algunes estratègies per a la integració de les infraestructures metropolitanes

Algunas estrategias para la integración de las infraestructuras metropolitanas

A continuació es farà un repàs per a algunes de les estratègies que han estat implementades a la Regió Metropolitana de Barcelona per tal d’integrar les infraestructures.

A continuación se hará un repaso por algunas de las estrategias que han sido implementadas en la Región Metropolitana de Barcelona con el fin de integrar las infraestructuras.

Superar la barrera infraestructural per generar nous espais de connexió complexos

Superar la barrera infraestructural para generar nuevos espacios de conexión complejos

Com hem vist al capítol 2.2 sobre la restitució de les continuïtats espacials, quan ens referim a la integració infraestructural és inevitable considerar aquelles propostes que generen noves continuïtats a partir d’espais complexos, amb atributs i programa, com és el cas del parc de la Solidaritat, a Esplugues de Llobregat, que a més dels recorreguts entre els barris de Can Clota i Can Vidalet, estableix unes zones esportives, de lleure i d’estada que doten de programa aquesta nova esplanada.

Como hemos visto en el capítulo 2.2 sobre la restitución de las continuidades espaciales, cuando nos referimos a la integración infraestructural es inevitable considerar aquellas propuestas que generan nuevas continuidades a partir de espacios complejos, con atributos y programa, como es el caso del parque de la Solidaritat, en Esplugues de Llobregat, que además de los recorridos entre los barrios de Can Clota y Can Vidalet, establece unas zonas deportivas, de ocio y de estancia que dotan de programa a esta nueva explanada.

Una altra de les propostes que creiem interessant destacar, si més no, perquè la

Otra de las propuestas que creemos interesante destacar, por lo menos, porque la

La transformaci贸 progressiva de la B20 a Esplugues de Llobregat, fins la construcci贸 del parc de la Solidaritat.

Font: ICGC. La transformaci贸n progresiva de la B20 en Esplugues de Llobregat, hasta la construcci贸n del parque de la Solidaritat.

Fuente: ICGC. 1946

1986

1992

2014

623

Situació provisional de la plaça de les Glòries Catalanes mentre es construeix el túnel definitiu. Font: Ajuntament de Barcelona.

Situación provisional de la plaza de les Glòries Catalanes mientras se construye el túnel definitivo. Fuente: Ayuntamiento de Barcelona.

624

mateixa situació de partida i posterior proposta permeten una reflexió crítica sobre la qüestió infraestructural lligada a la mobilitat i als espais de nova centralitat, és el cas del projecte de la transformació urbana de la plaça de les Glòries i entorns a Barcelona.

Per aquest nus viari al mig de la ciutat de Barcelona, moltes de les propostes presentades al concurs d’idees van apostar per enderrocar el tambor, soterrar la Gran Via i convertir Glòries en un gran parc, o com va expressar Solà-Morales (2012), en “un gran buit que la ciutat de Barcelona no es pot permetre”.

propia situación de partida y posterior propuesta, permiten una reflexión crítica sobre la cuestión infraestructural ligada a la movilidad y los espacios de nueva centralidad, es el caso del proyecto de la transformación urbana de la plaza de les Glòries y entornos en Barcelona. Para este nudo viario en medio de la ciudad de Barcelona, muchas de las propuestas presentadas al concurso de ideas apostaron por derribar el tambor, soterrar la Gran Via y convertir Glòries en un gran parque, o como expresó Solà-Morales ( 2012), en “un gran vacío que la ciudad de Barcelona no se puede permitir”.

Així, la ciutat de Barcelona segueix sense abordar amb fermesa la qüestió de la mobilitat rodada a la ciutat, ara mateix en conflicte per l’excés de vehicles a la ciutat que comporta una pol·lució important de l’aire, contaminació acústica i el predomini de l’espai del vehicle per sobre del vianant.

Así, la ciudad de Barcelona sigue sin abordar con firmeza la cuestión de la movilidad rodada en la ciudad, ahora mismo en conflicto por el exceso de vehículos en la ciudad que conlleva una polución importante del aire, contaminación acústica y que siga predominando el espacio del vehículo por encima del peatón.

Canòpia urbana, proposta guanyadora del concurs per la reforma de la plaça de les Glòries.

Font: Agence Ter i Ana Coello, 2014.

Canopia urbana, propuesta ganadora del concurso para la reforma de la plaza de les Glòries. Fuente: Agence Ter y Ana Coello, 2014.

Amb relació al parc de la Solidaritat, la proposta de les noves Glòries com un nou parc metropolità, evita la complexitat d’aquest espai de centralitat i actua com una catifa verda, d’alguna manera, amagant el problema. De totes maneres, també cal destacar que l’estratègia, des del punt de vista dels espais oberts, incorpora alguns elements fins ara invisibles, com la traça del Rec Comtal, per exemple.

Con relación al parque de la Solidaritat, la propuesta de las nuevas Glòries como un nuevo parque metropolitano, evita la complejidad de este espacio de centralidad y actúa como una alfombra verde, de alguna manera, escondiendo el problema. De todos modos, también hay que destacar que la estrategia, desde el punto de vista de los espacios abiertos, incorpora algunos elementos hasta ahora invisibles, como la traza del Rec Comtal, por ejemplo.

625

626

Pàgina esquerra. Canòpia urbana, proposta guanyadora del concurs per la reforma de la plaça de les Glòries. Esquemes de la proposta.

Font: Agence Ter i Ana Coello, 2014.

Pàgina dreta. Superior: Vista aèria de Glòries abans de l’enderrocament del tambor. Font: El País, 2013. Inferior: infraestructures que compondran el túnel sota la nova plaça de les Glòries. Font: Ajuntament de Barcelona i Esteyco.

Página izquierda. Canopia urbana, propuesta ganadora del concurso para la reforma de la plaza de les Glòries. Esquemas de la propuesta. Fuente: Agence Ter y Ana Coello, 2014.

Página derecha.

Superior: Vista aérea de Glòries antes del derribo del tambor.

Fuente: El País, 2013.

Inferior: infraestructuras que compondrán el túnel bajo la nueva plaza de les Glòries. Fuente: Ayuntamiento de Barcelona y Esteyco.

Projectar els espais residuals generats per les infraestructures

Proyectar los espacios residuales generados por las infraestructuras

La construcció de grans infraestructures comporta que hi hagi uns espais de dotació que s’hi associen. Aquests espais fragmentats sovint poden romandre en condició residual. És el que succeeix sobretot amb els nusos infraestructurals, principalment els d’autopistes i autovies que requereixen uns radis de gir més importants, fet que comporta un major consum de sòl.

La construcción de grandes infraestructuras conlleva que haya unos espacios de dotación asociados a las mismas. Estos espacios fragmentados a menudo pueden permanecer en condición residual. Es lo que sucede sobre todo con los nudos infraestructurales, principalmente los de autopistas y autovías que requieren unos radios de giro más importantes, lo que conlleva un mayor consumo de suelo.

El projecte metropolità pot abordar aquesta qüestió considerant aquests

El proyecto metropolitano puede abordar esta cuestión considerando estos espacios

627

Parc del Nus de la Trinitat.

Font: Batlle & Roig.

Parque del Nus de la Trinitat. Fuente: Batlle & Roig.

628

Parc del Nus de la Trinitat. Superior: Font: Javier Ortega Figueiral.

Inferior: Font: Batlle i Roig.

Parque del Nus de la Trinitat. Superior: Fuente: Javier Ortega Figueiral. Inferior: Fuente: Batlle i Roig.

629

630

espais com espais d’oportunitat que, articulats amb la xarxa d’espais oberts, poden generar nous espais de referència, ja que la seva pròpia condició els fa nodes territorials.

como espacios de oportunidad que, articulados con la red de espacios abiertos, pueden generar nuevos espacios de referencia, ya que su propia condición los hace nodos territoriales.

Un exemple que destaquem en aquesta recerca és el parc del Nus de la Trinitat.

En aquest cas, el projecte posa en relació els espais fragmentats que van aparèixer a conseqüència de la construcció d’aquest nus viari. De totes maneres, i ja fet aquest primer pas, creiem important destacar la necessitat d’articular aquest espai de manera fàcil i accessible amb el Parc Fluvial del riu Besòs. Actualment no és possible accedir des del parc del Nus de la Trinitat al riu.

Un ejemplo que destacamos en esta investigación es el parque del Nus de la Trinitat.

En este caso, el proyecto pone en relación los espacios fragmentados que aparecieron a consecuencia de la construcción de este nudo viario. De todos modos, y ya hecho este primer paso, creemos importante destacar la necesidad de articular este espacio de manera fácil y accesible con el Parc Fluvial del río Besòs. Actualmente no es posible acceder desde el parque del Nus de la Trinitat al río.

Seccions multiplex

Secciones multiplex

Els projectes de la ronda de Dalt i de la ronda Litoral es poden entendre com un pas endavant en el disseny d’infraestructures viàries més integrades als teixits urbans amb relació als seus presents. Poden ser vistos com una lliçó apresa.

Los proyectos de la ronda de Dalt y de la ronda Litoral pueden ser entendidos como un paso adelante en el diseño de infraestructuras viarias más integradas a los tejidos urbanos en relación con sus presentes. Pueden ser vistos como una lección aprendida.

La ronda del Mig (primer cinturó), per exemple, construïda entre 1969 i 1979, va irrompre en la continuïtat dels teixits urbans existents i va convertir-se en una barrera. Els efectes han hagut de ser pal·liats amb intervencions urbanístiques posteriors encaminades a la restitució de les continuïtats perdudes dels teixits urbans.

La ronda del Mig (primer cinturón), por ejemplo, construida entre 1969 y 1979, irrumpió en la continuidad de los tejidos urbanos existentes, convirtiéndose en una barrera, cuyos efectos han tenido que ser paliados con intervenciones urbanísticas posteriores encaminadas a la restitución de las continuidades perdidas de los tejidos urbanos.

La ronda de Dalt i la ronda Litoral, construïdes en el marc de la Barcelona dels Jocs Olímpics, van ser un pas endavant en la construcció d’aquest tipus d’infraestructures. Tant el disseny del traçat com de la secció d’aquestes infraestructures, buscaven interferir el menys possible en la continuïtat dels teixits urbans sense que això impliqués la disminució de les seves qualitats.

La ronda de Dalt y la ronda Litoral, construidas en el marco de la Barcelona de los Juegos Olímpicos, fueron un paso adelante en la construcción de este tipo de infraestructuras. Tanto el diseño del trazado como de la sección de estas infraestructuras, buscaban interferir lo menos posible en la continuidad de los tejidos urbanos sin que ello implicara la disminución de sus cualidades.

La construcció de la ronda Litoral i la ronda de Dalt es va iniciar en els anys setanta però les obres es van paralitzar fins a la fi dels anys vuitanta quan, a propòsit dels Jocs Olímpics, es van reprendre els treballs.

La construcción de la ronda Litoral y la ronda de Dalt se inició en los años setenta pero sus obras se paralizaron hasta finales de los años ochenta cuando, a propósito de los Juegos Olímpicos, se retomaron los trabajos.

La cobertura de la ronda del Mig al carrer Brasil, a Barcelona, ha permès integrar aquesta infraestructura al seu pas per la ciutat, i generar un nou espai lineal de referència per als veïns dels barris de les Corts, Pedralbes i Sants.

La cobertura de la ronda del Mig en la calle Brasil, en Barcelona, ha permitido integrar esta infraestructura a su paso por la ciudad, generando un nuevo espacio lineal de referencia para los vecinos de los barrios de Les Corts, Pedralbes y Sants.

En el cas de la ronda de Dalt, principalment, trobem diversos projectes que cobreixen la via per trams, ja sigui amb plaques-plaça o bé amb equipaments volats.

En el caso de la ronda de Dalt, principalmente, encontramos varios proyectos que cubren la vía por tramos, ya sea con placasplaza o bien con equipamientos volados.

Infraestructures híbrides

Infraestructuras híbridas

El projecte del parc TMB ens mostra com construir una infraestructura directament

El proyecto del parque TMB nos muestra cómo construir una infraestructura direc-

Vista del carrer Brasil, posterior a la cobertura de la ronda del Mig. Font: Jordi Henrich i Olga Tarrasó.

Vista de la calle Brasil, posterior a la cobertura de la ronda del Mig. Font: Jordi Henrich i Olga Tarrasó.

631

Imatges del parc TMB, a Barcelona. Font: revista a+t.

Imรกgenes del parque TMB, en Barcelona.

Fuente: revista a+t.

632

633

Superior. Integració de la autopista B-40, Terrassa.

Proposta desenvolupada en el marc del POUM del mateix municipi.

Font: Manuel de Solà Morales Arquitectes.

Dreta. Proposta general del POUM de Terrassa. Font: Manuel de Solà-Morales, Jornet Llop Pastor Arquitectes i Ajuntament de Terrassa.

Integración de la autopista B-40, Terrassa.

Propuesta desarrollada en el marco del POUM del mismo municipio.

Fuente: Manuel de Solà Morales Arquitectos.

Derecha. Propuesta general del POUM de Terrassa. Fuente: Manuel de Solà-Morales, Jornet Llop Pastor Arquitectos y Ayuntamiento de Terrassa.

634

de manera integrada amb l’entorn i amb el paisatge. En aquest es tracta de les cotxeres de Transports Metropolitans de Barcelona que, com a infraestructura metropolitana, s’acaben convertint en un parc metropolità.

tamente de forma integrada con el entorno y con el paisaje. En este se trata de las cocheras de Transportes Metropolitanos de Barcelona que, como infraestructura metropolitana, se acaban convirtiendo en un parque metropolitano.

Integrar els grans traçats territorials a l’estructura urbana

Integrar los grandes trazados territoriales a la estructura urbana

Acabem amb el projecte d’integració del Quart Cinturó a Terrassa. La primera proposta de traçat de la quarta orbital metropolitana passava separada del municipi, ja que es va pensar des de la lògica territorial i no urbana. Com hem vist, una proposta d’aquest tipus contibuiria a la fragmentació dels espais oberts i esdevindria una barrera tant per als fluxos naturals com socials d’aquest entorn.

Acabamos con el proyecto de integración del Quart Cinturó en Terrassa. La primera propuesta de trazado de la cuarta orbital metropolitana pasaba separada del municipio, ya que se pensó desde la lógica territorial y no urbana. Como hemos visto, una propuesta de este tipo contibuiría a la fragmentación de los espacios abiertos, convirtiéndose en una barrera tanto para los flujos naturales como sociales de este entorno.

La proposta que incorpora el POUM respecte a aquesta qüestió es fonamenta a transformar aquesta via en una ronda urbana en el tram que passa adjacent a la ciutat.

El fet que passi a un nivell inferior permet que les continuïtats urbanes connectin amb els camins rurals superant la infraestructura. És un bon exemple, doncs, de com construir des de l’inici una infraestructura integrada tant en la ciutat com en l’entorn rural.

La propuesta que incorpora el POUM respecto a esta cuestión se basa en transformar esta vía en una ronda urbana en el tramo que pasa adyacente a la ciudad. El hecho de que pase a un nivel inferior permite que las continuidades urbanas conecten con los caminos rurales superando la infraestructura. Es un buen ejemplo pues de cómo construir desde el inicio una infraestructura integrada tanto en la ciudad como en el entorno rural.

635