VOL. / 2 ATLES DE LES TRANSFORMACIONS TERRITORIALS I URBANES A LA REGIÓ METROPOLITANA DE BARCELONA. PERÍODE 1977-2012 ATLAS DE LAS TRANSFORMACIONES TERRITORIALES Y URBANAS EN LA REGIÓN METROPOLITANA DE BARCELONA. PERIODO 1977-2012
2.0 / Antecedents
2.0 / Antecedentes
Aquesta recerca i, en especial, aquest volum sobre les transformacions urbanitzadores a la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) signifiquen la continuació tant en termes metodològics com de contingut de la trajectòria investigadora que s’emmarca en el Grup de Recerca d’Urbanisme (GRU) de la Universitat Politècnica de Catalunya i, en especial, en la Càtedra
Esta investigación y, en especial, este volumen sobre las transformaciones urbanizadoras en la Región Metropolitana de Barcelona (RMB) significan la continuación tanto en términos metodológicos como de contenido de la trayectoria investigadora que se enmarca en el Grupo de Investigación de Urbanismo (GRU ) de la Universidad Politécnica de Cataluña y, en especial, en la Cá-
La construcció del territori metropolità
1999
LA CONSTRUCCIÓ DEL TERRITORI METROPOLITÀ / LA CONSTRUCCIÓN DEL TERRITORIO METROPOLITANO Investigación sobre las formas y extensión del crecimiento urbano (morfogénesis) desde mediados del siglo XIX al siglo XX de la Región Metropolitana de Barcelona, reconociendo tres etapas que responden a tres modelos de crecimiento contemporáneo: agregación (1956-1972), dispersión (1972-1984) y polarización (1984-1994). FONT, A.; LLOP, C.; VILANOVA, J. M. (1999) La construcció del territori metropolità: morfogènesi de la regió urbana de Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.
L’explosió de la ciutat
2003 - 2006
L’EXPLOSIÓ DE LA CIUTAT / LA EXPLOSIÓN DE LA CIUDAD Proyecto de investigación financiado por el Ministerior de Ciencia y Tecnología. Cod. BIA2003-09097. Reflexiones resultantes: a) comprender que las aportaciones teóricas sobre la realidad del territorio son muy específicas de cada territorio; y b) con el trabajo “Mociones”, que la gestión de las transformaciones es correlativa a las lógicas de proyecto, es decir, para comprender la realidad y proponer gestiones del territorio, es necesario disponer de mecanismos proyectuales.
Transformacions urbanitzadores 1977-2000
FONT, A. (ed.) (2004). L’explosió de la ciutat / The explosion of the city. Barcelona: COAC.
144
TRANSFORMACIONS URBANITZADORES URBANIZADORAS 1977-2000
1977-2000
/
TRANSFORMACIONES
Continuación de los trabajos iniciados con La construcció del territori metropolità (1999), esta vez enfocado más como un atlas gráfico y estadístico sobre la ocupación del suelo en el área metropolitana y la región metropolitana de Barcelona.
FONT, A. (et al.) (2005). Transformacions urbanitzadores 1977-2000: Àrea metropolitana i regió urbana de Barcelona. Barcelona: Àrea Metropolitana de Barcelona.
d’Urbanística ETSAV. Aquest treball sobre les transformacions urbanitzadores, en aquesta recerca i en altres de prèvies, es complementa i contrasta amb la visió projectual de les situacions territorials, responent així a la premissa que la gestió de les transformacions, les quals ens permeten identificar les situacions territorials, és correlativa a les lògiques projectuals. A continuació es presenten els diferents productes generats al llarg d’aquesta trajectòria.
tedra de Urbanística ETSAV. Este trabajo sobre las transformaciones urbanizadoras, en esta investigación y en otras previas, se complementa y contrasta con la visión proyectual de las situaciones territoriales, respondiendo así a la premisa de que la gestión de las transformaciones, las que nos permiten identificar las situaciones territoriales, es correlativa a las lógicas proyectuales. A continuación se presentan los diferentes productos generados a lo largo de esta trayectoria.
Working with the territory Patrons urbanístics de les activitats econòmiques
2009 - 2012
WORKING WITH THE TERRITORY: STRATEGIES FOR THE NEW TERRITORIALITIES Investigación sobre las buenas actuaciones para trabajar sobre el territorio. Se proponen cinco puntos sobre los cuales los diferentes casos de estudio analizados realizan ciertas aproximaciones: 1) poner límite a la ciudad; 2) integrar las infraestructuras; 3) trabajar los ecotonos como espacios de oportunidad; 4) la reutilización (reciclaje o rehabilitación) de tejidos obsoletos o infrautilizados; y 5) la governanza como sistema de gestión eficiente. LLOP, C.; BOSC, S. (ed.) (2012). Working with the territory: strategies for the new territorialities / Travailler avec le territoire: strátegies pour les nouvelles territorialités. Barcelona; Basel; New York: CREPUD-MED: ACTAR, 2012. PATRONS URBANÍSTICS DE LES ACTIVITATS ECONÒMIQUES / PATRONES URBANÍSTICOS DE LAS ACTIVIDADES ECONÓMICAS Estudio de las áreas especializadas industriales en la RMB, en la línea de investigación sobre las transformaciones urbanizadoras y las nuevas geografías de la producción y el consumo. Se proponen intervenciones renovadoras como la reconsideración de los usos admisibles y de la edificabilidad, el cambio de tipologías arquitectónicas, la reurbanización de las calles y espacios libres, etc. FONT, A. (et al.) (2012). Patrons urbanístics de les activitats econòmiques. Barcelona: Institut d’Estudis Territorials; Generalitat de Catalunya.
La experiencia más reciente...
2013 - 2016
CIUDADES, TERRITORIOS METROPOLITANOS Y REGIONES URBANAS EFICIENTES. Estrategias y propuestas de proyecto para la regeneración de la ciudad_mosaico_territorial después de la explosión de la ciudad Proyectos de Investigación Fundamental no orientada. Plan Nacional 2012. Codi BIA201235306. Financiación del Ministerio de Economía y Competitividad Gobierno de España y del Fondo Europeo de Desarrollo Regional Unión Europea. Contribución en la actualización y la continuación de todos estos trabajos previos en referencia a las transformaciones urbanísticas y las lógicas de proyecto.
145
Fragment del plànol de creixements metropolitants. Font: Càtedra d’Urbanística ETSAV, 2015. Fragmento del plano de crecimientos metropolitanos. Fuente: Cátedra de Urbanística ETSAV, 2015.
2.1 / Objectius i aspectes metodològics
2.1 / Objetivos y aspectos metodológicos
Aquest apartat té com a objectiu l’anàlisi dels creixements i les transformacions que s’han produït a la Regió Metropolitana de Barcelona entre 1977 i 2012.
El presente apartado tiene como objetivo el análisis de los crecimientos y las transformaciones que se han producido en la Región Metropolitana de Barcelona entre 1977 y 2012.
Un llarg període dividit en tres etapes de diferent caràcter i durada, que ens permetrà una interpretació més precisa de les transformacions territorials dels darrers trenta-cinc anys com a conseqüència dels canvis ocorreguts en l’estructura econòmica, social i política del país. Una primera etapa, 1977-1984, correspondria als moments posteriors al gran creixement, conseqüència de la moderna industrialització del país des de mitjan anys cinquanta del passat segle i fins a la crisi internacional de les energies de mitjan anys setanta, en què es poden apreciar tant la important disminució de la dinàmica del creixement com els seus efectes territorials. Una segona etapa, 1984-1994, ens permet observar les conseqüències de la recuperació de la dinàmica econòmica, amb l’episodi central per al territori
146
Un largo período dividido en tres etapas de diferente carácter y duración, que nos permitirá una interpretación más precisa de las transformaciones territoriales de los últimos treinta y cinco años como consecuencia de los cambios ocurridos en la estructura económica, social y política del país. Una primera etapa, 1977-1984, correspondería a los momentos posteriores al gran crecimiento, consecuencia de la moderna industrialización del país desde mediados de los años cincuenta del pasado siglo y hasta la crisis internacional de las energías de mediados de los años setenta, en la que pueden apreciarse tanto la importante disminución de la dinámica del crecimiento como sus efectos territoriales. Una segunda etapa, 1984-1994, nos permite observar las consecuencias de la recuperación de la dinámica económica, con
metropolità dels Jocs Olímpics de 1992, i una altra, una crisi, de menor dimensió a la fi d’aquells. Un tercer període, entre 1994 i 2008, torna a mostrar els efectes de la recuperació econòmica, amb taxes de creixement molt importants, fins a la crisi financera internacional del 2008. I finalment el quart període, 2008-2012, fins on arriba l’anàlisi per la disponibilitat de dades, en el qual pot observar-se l’escassa dinàmica del creixement urbà i de les transformacions territorials. A més dels enquadraments cronològics i de les estadístiques corresponents a cada període, les cartografies temàtiques dels mapes “Usos i formes de l’edificació” i “Registre dels creixements”, elaborats per l’Equip d’Investigació de la Càtedra d’Urbanística ETSAV, i que tenen el seu origen en el treball publicat el 1999 “La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la Regió Urbana de Barcelona” (Àrea Metropolitana de Barcelona, ISBN 84-930080-5-2), ens permetran la descripció dels processos ocorreguts i de la seva evolució.
el episodio central para el territorio metropolitano de los Juegos Olímpicos de 1992, y otra vez, una crisis, de menor dimensión a finales de aquellos.
Fragment del plànol d’usos i formes de l’edificiació. Font: Càtedra d’Urbanística ETSAV, 2015.
Un tercer período, entre 1994 y 2008, vuelve a mostrar los efectos de la recuperación económica, con tasas de crecimiento muy importantes, hasta la crisis financiera internacional del 2008.
Fragmento del plano de usos y formas de la edificación. Fuente: Cátedra de Urbanística ETSAV, 2015.
Y finalmente el cuarto período, 2008-2012, hasta donde llega el análisis por la disponibilidad de datos, en el que puede observarse la escasa dinámica del crecimiento urbano y de las transformaciones territoriales. Además de los encuadres cronológicos y estadísticos correspondientes a cada período, las cartografías temáticas de los mapas “Usos y formas de la edificación” y “Registro de los crecimientos”, elaborados por el Equipo de Investigación de la Cátedra de Urbanística ETSAV, y que tienen su origen en el trabajo publicado en 1999 “La construcció del territori metropolità. Morfogènesi de la Regió Urbana de Barcelona” (Área Metropolitana de Barcelona, ISBN 84-930080-5-2), nos permitirán la descripción de los procesos ocurridos y de su evolución.
147
148
La característica principal d’aquesta cartografia és el seu caràcter cronològic i temàtic. Això ens permet determinar quins han estat els creixements i les transformacions en un determinat període de temps. La base cartogràfica es construeix a través de l’acurada mapificació dels creixements urbans (residencials, industrials, terciaris, equipaments, serveis tècnics, etc.) en termes d’edificació i de sòl, els canvis d’ús en els teixits urbans, la construcció de les infraestructures viàries i ferroviàries i l’ocupació de sòl destinat a les edificacions associades al sòl no urbanitzable (agricultura, forestal, fluvial, etc.). La base cartogràfica s’ha realitzat a escala 1 / 50.000. A cada polígon de l’edificació residencial se li assigna l’ús, i a la resta d’usos, se’ls associa un polígon de sòl.
La característica principal de esta cartografía es su carácter cronológico y temático. Ello nos permite determinar cuáles han sido los crecimientos y transformaciones en un determinado período de tiempo. La base cartográfica se construye a través de la cuidadosa mapificación de los crecimientos urbanos (residenciales, industriales, terciarios, equipamientos, servicios técnicos, etc.) en términos de edificación y de suelo, los cambios de uso en los tejidos urbanos, la construcción de las infraestructuras viarias y ferroviarias y la ocupación de suelo destinado a las edificaciones asociadas al suelo no urbanizable (agricultura, forestal, fluvial, etc.). La base cartográfica se ha realizado a escala 1/50.000. A cada polígono de la edificación residencial se le asigna el uso, y al resto de usos, se les asocia un polígono de suelo.
Es detecten, en primer lloc, els creixements ex novo, diferenciant entre les noves extensions en continuïtat dels teixits existents o dispersos i les operacions de completament de les trames consolidades sense obertura de nova vialitat, així com les transformacions internes en els teixits urbans, distingint entre el canvi d’ús, la substitució de l’edificació o els equipaments produïts.
Se detectan, en primer lugar, los crecimientos ex novo, diferenciando entre las nuevas extensiones en continuidad de los tejidos existentes o dispersos y las operaciones de completamiento de las tramas consolidadas sin apertura de nueva vialidad, así como las transformaciones internas en los tejidos urbanos, distinguiendo entre el cambio de uso, la sustitución de la edificación o los equipamientos producidos.
2.2 / Tres models en creixement contemporani a la Regió Metropolitana de Barcelona
2.2 / Tres modelos en crecimiento contemporáneo en la Región Metropolitana de Barcelona
Com a representació d’una determinada realitat, els models que aquí es presenten són segurament una visió esquemàtica en què es destaca, per sobre dels continguts o dels aspectes quantitatius, l’estructura espacial del creixement.
Como representación de una determinada realidad, los modelos que aquí se presentan son seguramente una visión esquemática en la que se destaca, por encima de los contenidos o de los aspectos cuantitativos, la estructura espacial del crecimiento.
La posició relativa dels creixements residencials o industrials, en relació amb els nuclis urbans, els elements geogràfics, la infraestructura... Són, per tant, lectures generals d’una estructura espacial canviant de les quals podem deduir quines són les lògiques de creixement dominants o representatives d’un període determinat. Cal immediatament advertir que, tot i que es presentin com tres models successius en el temps, cada un d’ells no s’esgota en un període determinat, sinó que les lògiques que representen han estat sempre presents, i per tant no són excloents. El seu pes relatiu més gran en el període del qual es consideren representatives ens serveix per caracteritzar la lògica espacial dominant en les diferents etapes del creixement recent.
La posición relativa de los crecimientos residenciales o industriales, en relación con los núcleos urbanos, los elementos geográficos, la infraestructura… Son, por tanto, lecturas generales de una estructura espacial cambiante de las cuales podemos deducir cuáles son las lógicas de crecimiento dominantes o representativas de un período determinado. Hay que inmediatamente advertir que, a pesar de que se presenten como tres modelos sucesivos en el tiempo, cada uno de ellos no se agota en un período determinado, sino que las lógicas que representan han estado siempre presentes, y por lo tanto no son excluyentes. Su peso relativo mayor en el periodo del que se consideran representativas nos sirve para caracterizar la lógica espacial dominante en las diferentes etapas del crecimiento reciente.
a) Un creixement per agregació: la ciutat metropolitana al començament dels anys setanta
a) Un crecimiento por agregación: la ciudad metropolitana al comienzo de los años setenta
El que caracteritza aquest model són les expansions del nucli central i dels nuclis històrics de la regió metropolitana, amb caràcters de continuïtat espacial i promiscuïtat d’usos, resultat de processos d’extensió de les trames existents.
Lo que caracteriza a este modelo son las expansiones del núcleo central y de los núcleos históricos de la región metropolitana, con caracteres de continuidad espacial y promiscuidad de usos, resultado de procesos de extensión de las tramas existentes.
L’extensió urbana consisteix genèricament en la prolongació del sistema viari i de la infraestructura dels serveis urbans, excepte en el cas d’alguns paquets residencials o industrials, per la seva grandària i pel tipus de procés de la
La extensión urbana consiste genéricamente en la prolongación del sistema viario y de la infraestructura de los servicios urbanos, excepto en el caso de algunos paquetes residenciales o industriales, por su tamaño y por el tipo de proceso de su generación 149
150
seva generació i localització geogràfica. Aquests processos comporten també la progressiva ocupació i farciment dels buits intermunicipals existents.
y localización geográfica. Estos procesos comportan también la progresiva ocupación y relleno de los vacíos intermunicipales existentes.
Es tracta per tant d’un model que està en l’origen del procés modern de formació i creixement metropolità, i que caracteritza gairebé de manera exclusiva la formació de ciutat en el context metropolità desenvolupada sota la lògica de les economies d’aglomeració.
Se trata por tanto de un modelo que está en el origen del proceso moderno de formación y crecimiento metropolitano, y que caracteriza casi de manera exclusiva la formación de ciudad en el contexto metropolitano desarrollada bajo la lógica de las economías de aglomeración.
Així el període 1956-1972, es produeix sobretot a la ciutat central i els territoris propers: Delta del Llobregat, la Floresta, Cerdanyola del Vallès, i els creixements pro extensió de les ciutats grans i intermèdies: Terrassa, Sabadell, Rubí, la New Town de Barberà del Vallès (Ciutat Badia), Mataró i en altres polaritats metropolitanes.
Así el período 1956-1972, se produce sobre todo en la ciudad central y los territorios próximos: el Delta del Llobregat, La Floresta, Cerdanyola del Vallès, y los crecimientos pro extensión de las ciudades grandes e intermedias: Terrassa, Sabadell, Rubí, la New Town de Barberà del Vallès (Ciutat Badia), Mataró, y en otras polaridades metropolitanas.
Així mateix, la indústria es col·locarà principalment a la ciutat central, amb els inicis de la Zona Franca i els primers polígons en les vores d’algunes ciutats (Gavà, Viladecans, l’Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Barberà del Vallès, la Llagosta...) principalment.
Asimismo, la industria se colocará principalmente en la ciudad central, con los inicios de la Zona Franca y los primeros polígonos en los bordes de algunas ciudades (Gavà, Viladecans, Hospitalet de Llobregat, Sabadell, Barberà del Vallès, La Llagosta…) principalmente.
És el període en què es produeixen els processos més salvatges de densificació i farcit de les trames construïdes, a través de la substitució puntual d’edificacions i usos existents facilitada per unes ordenances desajustades, alterant el procés territorial de renovació de les trames, de poca mida individual, però amb efectes molt negatius per al manteniment dels sectors urbans centrals.
Es el período en el que se producen los procesos más salvajes de densificación y relleno de las tramas construidas, a través de la sustitución puntual de edificaciones y usos existentes facilitada por unas ordenanzas desajustadas, alterándose el proceso territorial de renovación de las tramas, de poco tamaño individual, pero con efectos muy negativos para el mantenimiento de los sectores urbanos centrales.
La crisi internacional de les energies de mitjan anys setanta, els efectes de la qual incidiran sobre la dinàmica de creixement fins a mitjan anys vuitanta, significarà un cert retraïment en la pressió edificatòria que, combinada amb una progressiva intervenció del sector públic, comportarà la consolidació d’algunes transformacions de les trames urbanes consolidades,
La crisis internacional de las energías de mediados de los años setenta, cuyos efectos incidirán sobre la dinámica de crecimiento hasta mediados de los ochenta, significará un cierto retraimiento en la presión edificatoria que, combinada con una progresiva intervención del sector público, comportará la consolidación de algunas transformaciones de las tramas urbanas consolidadas,
amb efectes importants per al reequilibri intern de les ciutats i el sistema metropolità.
con efectos importantes para el reequilibrio interno de las ciudades y el sistema metropolitano.
S’ha de tenir especialment en compte el fet que a partir del 1979, amb la restauració dels ajuntaments democràtics, l’urbanisme es converteix en la bandera dels programes municipals, i que la “reconstrucció de la ciutat” passa a ser l’eix central de la política municipal, a partir de l’efecte demostració de Barcelona per a la resta dels municipis.
Se ha de tener especialmente en cuenta el hecho de que a partir de 1979, con la restauración de los Ayuntamientos democráticos, el urbanismo se convierte en la bandera de los programas municipales, y que la “reconstrucción de la ciudad” pasa a ser el eje central de la política municipal, a partir del efecto demostración de Barcelona para el resto de los municipios.
La lògica del creixement per contigüitat continua sent important, com demostren els sectors de creixement en moltes ciutats metropolitanes de vegades aprofitant els buits o intersticis entre trames (Barcelona, Barberà del Vallès, Gavà, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Martorell, Sabadell, Mollet del Vallès, Badalona, el Masnou, Mataró, etc.).
La lógica del crecimiento por contigüidad continúa siendo importante, como demuestran los sectores de crecimiento en muchas ciudades metropolitanas a veces aprovechando los vacíos o intersticios entre tramas (Barcelona, Barberà del Vallès, Gavà, Sitges, Vilanova i la Geltrú, Martorell, Sabadell, Mollet del Vallès, Badalona, El Masnou, Mataró, etc.).
Les millores de la xarxa viària bàsica a partir dels creixements urbans resolen en molts casos connectivitats dins de la ciutat, i ajuden a articular la xarxa territorial (Sant Cugat del Vallès, Granollers, Cerdanyola del Vallès, etc.), ampliant les possibilitats de la mobilitat intermunicipal i articulant també els creixements per extensió.
Las mejoras de la red viaria básica a partir de los crecimientos urbanos resuelven en muchos casos conectividades dentro de la ciudad, y ayudan a articular la red territorial (Sant Cugat del Vallès, Granollers, Cerdanyola del Vallès, etc.), ampliando las posibilidades de la movilidad intermunicipal y articulando también los crecimientos por extensión.
Planejament urbà i execució per fragments del creixement, amb aportacions d’infraestructura viària significatives en relació amb el conjunt urbà consolidat i amb la xarxa territorial existent.
Planeamiento urbano y ejecución por fragmentos del crecimiento, con aportaciones de infraestructura viaria significativas en relación con el conjunto urbano consolidado y con la red territorial existente.
D’altra banda, els processos de transformació interna es produeixen a través de projectes de modificació que comprenen la reforma urbana, la rehabilitació o la requalificació i que adquireixen en l’etapa més recent un protagonisme important i la consolidació de les figures de protecció i conservació del patrimoni construït, com els catàlegs o els plans de protecció del patrimoni, i amb una àmplia revisió de les ordenances d’edificació.
Por otra parte, los procesos de transformación interna se producen a través de proyectos de modificación que comprenden la reforma urbana, la rehabilitación o la recualificación y que adquieren en la etapa más reciente un protagonismo importante y la consolidación de las figuras de protección y conservación del patrimonio construido, como los catálogos o los planes de protección del patrimonio, y con una amplia revisión de las ordenanzas de edificación.
151
152
b) Un creixement per dispersió. La ciutat metropolitana a mitjan anys vuitanta
b) Un crecimiento por dispersión. La ciudad metropolitana a mediados de los años ochenta
Un segon model correspon a les formes del creixement dispers, tradicionalment de l’edificació aïllada de la segona residència o de la indústria-taller, que tenen l’origen en les primeres dècades del passat segle i que es reforçaran en períodes posteriors.
Un segundo modelo corresponde a las formas del crecimiento disperso, tradicionalmente de la edificación aislada de la segunda residencia o de la industria-taller, que tienen su origen en las primeras décadas del pasado siglo y que se reforzarán en períodos posteriores.
L’inici d’urbanitzacions aïllades respecte als nuclis existents, fonamentalment de la segona residència, en situacions orogràfiques singulars, que en una primera etapa es localitzen en relació amb els baixadors ferroviaris, garantint un transport estacional eficient, i que posteriorment es desenvoluparan en base a l’expansió del transport individual a partir dels anys seixanta.
El inicio de urbanizaciones aisladas respecto a los núcleos existentes, fundamentalmente de la segunda residencia, en situaciones orográficas singulares, que en una primera etapa se localizan en relación con los apeaderos ferroviarios, garantizando un transporte estacional eficiente, y que posteriormente se desarrollarán sobre la base de la expansión del transporte individual a partir de los años sesenta.
Entre aquestes urbanitzacions, unes consoliden el seu paper com a segones residències en el context metropolità, i algunes poques es convertiran en urbanitzacions marginals o informals en l’etapa de major pressió migratòria de la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta.
Entre estas urbanizaciones, unas consolidan su papel como segundas residencias en el contexto metropolitano, y algunas pocas se convertirán en urbanizaciones marginales o informales en la etapa de mayor presión migratoria de la década de los años sesenta y principios de los setenta.
El que resulta rellevant és que aquest model de creixement és el dominant en el període de la dècada dels setanta fins a mitjan anys vuitanta, a través de l’enorme proliferació d’“urbanitzacions” per a la segona residència, que ocupen bona part del territori metropolità d’orografia més fort, amb unes condicions mínimes d’accessibilitat, i una presència important d’espais forestals, potser conseqüència de l’estalvi generat en l’anterior procés de bonança econòmica.
Lo que resulta relevante es que este modelo de crecimiento es el dominante en el período de la década de los setenta hasta mediados de los ochenta, a través de la enorme proliferación de “urbanizaciones” para la segunda residencia, que ocupan buena parte del territorio metropolitano de orografía más fuerte, con unas condiciones mínimas de accesibilidad, y una presencia importante de espacios forestales, quizás consecuencia del ahorro generado en el anterior proceso de bonanza económica.
Procés profundament relacionat amb la consolidació de les urbanitzacions iniciades anteriorment a través del planejament parcial d’aquella etapa, en general reconegut pel planejament posterior, en termes més legals o administratius que reals per la infraestructura viària i dels
Proceso profundamente relacionado con la consolidación de las urbanizaciones iniciadas anteriormente a través del planeamiento parcial de aquella etapa, en general reconocido por el planeamiento posterior, en términos más legales o administrativos que reales por la infraestructura viaria y de
serveis urbans desenvolupats i amb funcions progressivament reconvertides en primera residència.
los servicios urbanos desarrollados y con funciones progresivamente reconvertidas en primera residencia.
En el període de referència i en el següent es produirà un important salt de la generació de les infraestructures viàries, per la materialització de la xarxa arterial de Barcelona (autopistes i nous accessos) i la proliferació de les concessionàries com a mecanismes de la seva gestió: Autopista a-7 a Girona; A-2, prolongació de Quatre Camins a Martorell i Vilafranca; la B-30 de connexió entre Papiol i Mollet, els túnels de Vallvidrera i l’A-18 a Sabadell i Terrassa.
En el período de referencia y en el siguiente se producirá un importante salto de la generación de las infraestructuras viarias, por la materialización de la red arterial de Barcelona (autopistas y nuevos accesos) y la proliferación de las concesionarias como mecanismos de su gestión: Autopista A-7 a Girona; A-2, prolongación de Quatre Camins a Martorell y Vilafranca; la B-30 de conexión entre Papiol y Mollet, los túneles de Vallvidrera y la A-18 a Sabadell y Terrassa.
Aquestes aparicions que faciliten els accessos a la ciutat central i l’augment de la mobilitat, causa i efecte alhora d’aquest procés d’infraestructuració, són en bona part responsables de la lògica del nou creixement.
Estas apariciones que facilitan los accesos a la ciudad central y el aumento de la movilidad, causa y efecto a la vez de este proceso de infraestructuración, son en buena parte responsables de la lógica del nuevo crecimiento.
En els períodes més recents, el creixement dispers de la residència aïllada continua sent significatiu en les urbanitzacions dels municipis metropolitans, mentre que l’autoconstrucció i la marginalitat han disminuït radicalment amb processos de construcció de ciutat més reglats.
En los períodos más recientes, el crecimiento disperso de la residencia aislada continúa siendo significativo en las urbanizaciones de los municipios metropolitanos, mientras que la autoconstrucción y la marginalidad han disminuido radicalmente con procesos de construcción de ciudad más reglados.
També s’observen en el període anterior implantacions disperses en algun mitjà rural, especialment a l’Alt Penedès, de petites operacions individuals de caràcter agrícola i residencial, i amb menys intensitat, al Vallès Oriental, especialment entre les valls de la riera de Tena i del Congost, i en l’alt Maresme.
También se observan en el período anterior implantaciones dispersas en algún medio rural, especialmente en el Alt Penedès, de pequeñas operaciones individuales de carácter agrícola y residencial, y con menos intensidad, en el Vallès Oriental, especialmente entre los valles de la riera de Tena y del Congost, y en el alto Maresme.
Però el més significatiu de l’etapa recent seria el pas d’una part significativa de les anteriors segones residències a residències permanents, en un procés de desconcentració dels nuclis urbans, i que a mitjan anys noranta es trobaven en dinàmiques d’estancament.
Pero lo más significativo de la etapa reciente sería el paso de una parte significativa de las anteriores segundas residencias a residencias permanentes, en un proceso de desconcentración de los núcleos urbanos, y que a mediados de los años noventa se encontraban en dinámicas de estancamiento.
153
154
c) Un creixement per polarització. Les transformacions recents
c) Un crecimiento por polarización. Las transformaciones recientes
A partir de mitjan anys vuitanta i fins avui destaca una tercera lògica de creixement complementària a les dues anteriors, sense que desapareguin els creixements per agregació o extensió, sobretot a les ciutats tipus mitjà del sistema metropolità, ni els creixements dispersos equivalents als característics del període anterior. Seran bàsicament operacions de farciment d’aquelles urbanitzacions, especialment al massís del Garraf cap al Llobregat, a les valls del Congost i de la riera de Tenes, i a les urbanitzacions de la Serra Litoral al Maresme.
A partir de mediados de los años ochenta y hasta hoy destaca una tercera lógica de crecimiento complementaria a las dos anteriores, sin que desaparezcan los crecimientos por agregación o extensión, sobre todo en las ciudades tipo medio del sistema metropolitano, ni los crecimientos dispersos equivalentes a los característicos del período anterior. Serán básicamente operaciones de relleno de aquellas urbanizaciones, especialmente en el macizo del Garraf hacia el Llobregat, en los valles del Congost y de la riera de Tenes, y en las urbanizaciones de la Sierra Litoral en el Maresme.
Aquesta lògica de creixement té també alguns antecedents en períodes anteriors: les implantacions al llarg de camins territorials i nusos d’intercanvi (nusos viaris, ports, estacions de ferrocarril, etc.), seleccionades bàsicament amb la indústria o amb determinats tipus de serveis i equipaments.
Esta lógica de crecimiento tiene también algunos antecedentes en períodos anteriores: las implantaciones a lo largo de caminos territoriales y nudos de intercambio (nudos viarios, puertos, estaciones de ferrocarril, etc.), seleccionadas básicamente con la industria o con determinados tipos de servicios y equipamientos.
Incloem en aquest model el que podríem anomenar “creixement insular”, sobre àrees d’intervenció unitària, en forma de grans actuacions d’implantació de peces importants de caràcter industrial (Seat a Martorell, Gec-Alsthom a Santa Perpètua, etc.) o grans equipaments o dotacions (centre penitenciari de la Roca del Vallès, Circuit de Montmeló, cementiris i depuradores, etc.).
Incluimos en este modelo lo que podríamos denominar “crecimiento insular”, sobre áreas de intervención unitaria, en forma de grandes actuaciones de implantación de piezas importantes de carácter industrial (Seat en Martorell, Gec-Alsthom en Santa Perpetua, etc.) o grandes equipamientos o dotaciones (centro penitenciario de la Roca del Vallès, Circuito de Montmeló, cementerios y depuradoras, etc.).
El que resulta característic del creixement ex novo que aquest model representa seria la polarització amb relació a la infraestructura viària bàsica metropolitana, en llocs de màxima accessibilitat i exposició visual, i en alguns enclavaments singulars d’activitat per la lògica de les economies locacionals. Resulta així decisiva la configuració i construcció de la xarxa viària territorial pel salt d’escala de l’espai servit i l’articulació de la resta d’element, de la xarxa viària metropolitana.
Lo que resulta característico del crecimiento ex novo que este modelo representa sería la polarización con relación a la infraestructura viaria básica metropolitana, en lugares de máxima accesibilidad y exposición visual, y en algunos enclaves singulares de actividad por la lógica de las economías locacionales. Resulta así decisiva la configuración y construcción de la red viaria territorial por el salto de escala del espacio servido y la articulación del resto de elementos de la red viaria metropolitana.
Una de les conseqüències més directes seria la radical transformació de les relacions de les àrees centrals amb l’entorn metropolità i amb l’àmbit regional. La reducció substancial del temps de desplaçaments a través de la xarxa infraestructural canvia el funcionament i l’àmbit relacional metropolità. La pèrdua de pes específic de les radials de la gran vialitat de Barcelona a causa de l’organització centrífuga derivat dels cinturons de ronda, desplaça la centralitat a aquests o als altres enclavaments propers ben comunicats.
Una de las consecuencias más directas sería la radical transformación de las relaciones de las áreas centrales con el entorno metropolitano y con el ámbito regional. La reducción substancial del tiempo de desplazamientos a través de la red infraestructural cambia el funcionamiento y el ámbito relacional metropolitano. La pérdida de peso específico de las radiales de la gran vialidad de Barcelona a causa de la organización centrífuga derivado de los cinturones de ronda, desplaza la centralidad a estos o a otros enclaves cercanos bien comunicados.
L’obertura del túnel de Vallvidrera, com a superació de la barrera de la serra de Collserola, i les transformacions de Sant Cugat del Vallès permeten pensar que el corredor de la cubeta del Vallès, recolzat a la B-30, comença a configurar-se i a funcionar com a tal, tot i que l’articulació entre els elements urbans estigui encara lluny de funcionar com una ciutat integrada.
La apertura de túnel de Vallvidrera, como superación de la barrera de la sierra de Collserola, y las trasformaciones de Sant Cugat del Vallès permiten pensar que el corredor de la cubeta del Vallès, apoyado en la B-30, empieza a configurarse y a funcionar como tal, aunque la articulación entre los elementos urbanos esté todavía lejos de funcionar como una ciudad integrada.
A més de les transformacions en la xarxa viària bàsica, també es produeix la renovació i ampliació de les dues grans infraestructures de transport (port i aeroport) situades en l’àmbit geogràfic del Delta del Llobregat, amb el rellançament del seu caràcter estratègic i les necessitats de la seva adaptació a les noves condicions del transport marítim i aeri.
Además de las transformaciones en la red viaria básica, también se produce la renovación y ampliación de las dos grandes infraestructuras de transporte (puerto y aeropuerto) situadas en el ámbito geográfico del Delta del Llobregat, con el relanzamiento de su carácter estratégico y las necesidades de su adaptación a las nuevas condiciones del transporte marítimo y aéreo.
Polarització reticular, posa l’èmfasi en el fet que el creixement recent es polaritza sobre les xarxes i els nusos d’intersecció de la infraestructura viària bàsica, i en menor mesura, sobre la del transport públic.
Polarización reticular, pone el énfasis en que el crecimiento reciente se polariza sobre las redes y los nudos de intersección de la infraestructura viaria básica, y en menor medida, sobre la del transporte público.
Nous emplaçaments o llocs de les activitats de la innovació o de la centralitat dispersa, en enclavaments d’alta accessibilitat i exposició visual, al llarg dels principals elements de la infraestructura viària bàsica o del transport públic, amb la implantació d’edificis aïllats o conjunt d’edificis, de grans contenidors d’activitats innovadores i de complexa configuració (els “patrons urbanístics” de les activitats econòmiques metro-
Nuevos emplazamientos o lugares de las actividades de la innovación o de la centralidad dispersa, en enclaves de alta accesibilidad y exposición visual, a lo largo de los principales elementos de la infraestructura viaria básica o del transporte público, con la implantación de edificios aislados o conjunto de edificios, de grandes contenedores de actividades innovadoras y de compleja configuración (los “patrones urbanísticos” de las actividades
155
politanes, estudiats pel nostre equip d’investigació).
económicas metropolitanas, estudiados por nuestro equipo de investigación).
El pas “de l’aglomerat a la xarxa” (Dematteis) resumiria l’evolució de les lògiques dominants del creixement en els últims seixanta anys, passant per l’etapa intermèdia, encara no esgotada, de la dispersió, tot i que també progressivament polaritzada.
El paso “del aglomerado a la red” (Dematteis) resumiría la evolución de las lógicas dominantes del crecimiento en los últimos sesenta años, pasando por la etapa intermedia, todavía no agotada, de la dispersión, aunque también progresivamente polarizada.
Segurament, dels tres models i períodes analitzats, aquest resulta més evident la relació entre creixement i xarxa viària metropolitana, i les economies de localització ajuden a explicar, complementàriament, la consolidació d’alguns dels sectors territorials més dinàmics.
Es seguramente, de los tres modelos y períodos analizados, en el que resulta más evidente la relación entre crecimiento y red viaria metropolitana, y en que las economías de localización ayudan a explicar, complementariamente, la consolidación de algunos de los sectores territoriales más dinámicos.
DATOS ÁREA Y REGIÓN METROPOLITANA
POBLACIÓN
1970
1981
1991
Área Metropolitana
2.728.716 hab.
3.151.527 hab.
3.048.479 hab.
Región Metropolitana
3.565.962 hab.
4.238.876 hab.
4.264.422 hab.
2001
2006
2010
Área Metropolitana
2.936.081 hab.
3.161.081 hab.
3.225.058 hab.
Región Metropolitana
4.390.390 hab.
4.841.365 hab.
5.012.961 hab.
POBLACIÓN
SUPERFÍCIE TOTAL
156
Área Metropolitana
63.296,41 ha
Región Metropolitana
323.738,39 ha
SUELO OCUPADO
1977
1990
2000
2006
ร rea Metropolitana
22.497,19 ha
25.805,81 ha
29.064,53 ha
30.520,16 ha
Regiรณn Metropolitana
60.411,34 ha
68.432,30 ha
77.353,24 ha
81.247,61 ha
AMB. Residencial
10.830,72 ha
11.650,50 ha
12.400,85 ha
12.794,69 ha
RMB. Residencial
27.562,06 ha
33.070,82 ha
35.649,67 ha
37.351,07 ha
AMB. Industrial
3.155,75 ha
3.776,35 ha
4.309,58 ha
4.436,09 ha
RMB. Industrial
6.519,19 ha
8.179,40 ha
10.056,82 ha
11.024,89 ha
AMB. Terciario
82,32 ha
182,97 ha
367,60 ha
447,86 ha
RMB. Terciario
115,33 ha
225,20 ha
491,17 ha
532,22 ha
AMB. Infraestructuras
2.386,85 ha
2.613,65 ha
3.104,72 ha
3.842,81ha
RMB. Infraestructuras
4.821,73 ha
5.157,38 ha
6.389,58 ha
19.736,00 ha
AMB. Parques y Equipamientos
3.274,98 ha
4.265,81 ha
5.583,73 ha
5.721,56 ha
RMB. Parques y Equipamientos
6.907,49 ha
8.899,71 ha
11.208,98 ha
11.910,38 ha
AMB. Casco Antiguo
570,99 ha
587,16 ha
583,63 ha
580,34 ha
RMB. Casco Antiguo
958,91 ha
979,47 ha
972,60 ha
972,99 ha
AMB. Manzana Cerrada
4.101,21ha
4.154,74 ha
4.152,60 ha
4.158,50 ha
RMB. Manzana Cerrada
7.803,19 ha
7.986,01 ha
8.055,38 ha
8.095,17 ha
AMB. Bloques
1.504,26 ha
1.648,72 ha
1.953,26 ha
2.123,11 ha
RMB. Bloques
2.156,83 ha
2.430,86 ha
2.990,29 ha
3.413,59 ha
AMB. Hilera
131,68 ha
245,64 ha
391,55 ha
437,59 ha
RMB. Hilera
379,16 ha
741,61 ha
1.237,34 ha
1.466,20 ha
AMB. Aislada
4.522,58 ha
5.014,24 ha
5.319,82 ha
5.495,16 ha
RMB. Aislada
16.263,98 ha
20.932,87 ha
22.394,07 ha
23.403,13 ha
USOS DEL SUELO
FORMAS RESIDENCIALES
157
2.3 / Modalitats del creixement: territoris morfològics i espais d’articulació
2.3 / Modalidades del crecimiento: territorios morfológicos y espacios de articulación
Una visió de la metròpoli a vista d’ocell ens revela una ciutat dilatada, dispersa, multidireccional, amb plens i buits. Una visió propera a les diverses trames que la integren revela un sentit d’ordres implícits, que expliquen com és aquesta nova ciutat i quins els seus components.
Una visión de la metrópoli a vista de pájaro nos desvela una ciudad dilatada, dispersa, multidireccional, con llenos y vacíos. Una visión próxima a las diversas tramas que la integran desvela un sentido de órdenes implícitos, que explican cómo es esta nueva ciudad y cuáles sus componentes.
Trames que a la fi dels anys seixanta del passat segle van ser tipificades i definides per la disciplina urbanística internacional per explicar les formes del creixement de la ciutat compacta, són presents en el territori actual juntament amb noves modalitats del creixement, suma de les anteriors o de naturalesa diversa.
Tramas que a finales de los años sesenta del pasado siglo fueron tipificadas y definidas por la disciplina urbanística internacional para explicar las formas del crecimiento de la ciudad compacta, están presentes en el territorio actual junto con nuevas modalidades del crecimiento, suma de las anteriores o de naturaleza diversa.
Es tracta d’entrar a la comprensió de les peces i de les trames de la nova realitat metropolitana. Unes i altres són el resultat d’un llarg procés d’antropització que sedimenta sobre un territori específic, i són la materialitat física de la seva estructura funcional. La densitat, el grau de dispersió o de compacitat, la barreja d’usos i activitats, etc., exemplifiquen les relacions entre la ciutat construïda i la realitat social que l’ha generat.
Se trata de entrar en la comprensión de las piezas y de las tramas de la nueva realidad metropolitana. Unas y otras son el resultado de un largo proceso de antropización que sedimenta sobre un territorio específico, y son la materialidad física de su estructura funcional. La densidad, el grado de dispersión o de compacidad, la mezcla de usos y actividades, etc., ejemplifican las relaciones entre la ciudad construida y la realidad social que la ha generado.
Entre els fenòmens nous o canviants respecte a situacions anteriors podem destacar:
Entre los fenómenos novedosos o cambiantes respecto a situaciones anteriores podemos destacar:
•
•
•
•
158
La proliferació de nous artefactes derivats de la producció immobiliària en les àrees d’expansió dels nuclis metropolitans. La implantació dels nous artefactes derivats del sector industrial descentralitzats cap als corredors interns de les comarques del Vallès. Els assentaments d’activitats logístiques en localitzacions d’alta accessibilitat i visibilitat al llarg dels eixos viaris arterials.
•
•
La proliferación de nuevos artefactos derivados de la producción inmobiliaria en las áreas de expansión de los núcleos metropolitanos. La implantación de los nuevos artefactos derivados del sector industrial descentralizados hacia los corredores internos de las comarcas del Vallès. Los asentamientos de actividades logísticas en localizaciones de alta accesibilidad y visibilidad a lo largo de los ejes viarios arteriales.
• •
•
•
L’inici de la transformació dels espais oberts forestals i fluvials per a l’ús públic recreatiu. La progressiva disminució de l’ús agrícola, tant per la seva ocupació per als usos urbans tradicionals com per a activitats de l’oci i esplai de la població. L’increment d’infraestructures viàries, sobretot de primer ordre, i comparativament de més desenvolupament que les infraestructures ferroviàries i del transport públic, per a la mobilitat massiva. Tots aquests fenòmens, segons els models d’agregació, dispersió o polarització reticular anteriorment descrits, estan generant les noves formes territorials que aquí anomenarem “territoris morfològics”, per distingir-los en la seva diversitat i complexitat de les “formes del creixement” del discurs morfotipològic sobre la ciutat compacta.
En conjunt el tret més determinant seria la progressiva pèrdua dels espais oberts, romputs per la presència de les infraestructures i amb un alt grau d’ocupació per l’edificació, on destaquen l’àrea metropolitana central i les àrees urbanes de les ciutats intermèdies del territori.
•
•
•
•
El inicio de la transformación de los espacios abiertos forestales y fluviales para el uso público recreativo. La progresiva disminución del uso agrícola, tanto por su ocupación para los usos urbanos tradicionales como para actividades del ocio y esparcimiento de la población. El incremento de infraestructuras viarias, sobre todo de primer orden, y comparativamente de mayor desarrollo que las infraestructuras ferroviarias y del transporte público, para la movilidad masiva. Todos estos fenómenos, según los modelos de agregación, dispersión o polarización reticular anteriormente descritos, están generando las nuevas formas territoriales que aquí denominaremos “territorios morfológicos”, para distinguirlos en su diversidad y complejidad de las “formas del crecimiento” del discurso morfotipológico sobre la ciudad compacta.
En su conjunto el rasgo más determinante sería la progresiva pérdida de los espacios abiertos, roturados por la presencia de las infraestructuras y con un alto grado de ocupación por la edificación, donde destacan el área metropolitana central y las áreas urbanas de las ciudades intermedias del territorio.
Una manera en què es barregen la condició del que és urbà i del rural determinat per un alt nivell d’antropització. En les condicions presents, la descripció de la forma del territori metropolità es planteja des de la proposta de noves categories, com a necessitat de plantejar noves estratègies de coneixement, per mitjà d’unes taxonomies renovades i que suggereixin continguts més específics de les morfologies que s’intenten sintetitzar.
Una forma en la que se entremezclan la condición de lo urbano y de lo rural determinado por un alto nivel de antropización. En las condiciones presentes, la descripción de la forma del territorio metropolitano se plantea desde la propuesta de nuevas categorías, como necesidad de plantear nuevas estrategias de conocimiento, por medio de unas taxonomías renovadas y que sugieran contenidos más específicos de las morfologías que se intentan sintetizar.
a) Territoris morfològics
a) Territorios morfológicos
El procés d’ocupació de caràcter compacte del territori metropolità ha tingut dos
El proceso de ocupación de carácter compacto del territorio metropolitano ha tenido
159
160
grans exponents: les trames històriques originàries i la seva successiva extensió en processos d’agregació i que materialitzen dos grans morfologies. Les que resulten dels processos d’estratificació tipològica i les que són producte de la modificació urbana.
dos grandes exponentes: Las tramas históricas originarias y su sucesiva extensión en procesos de agregación y que materializan dos grandes morfologías. Las que resultan de los procesos de estratificación tipológica y las que son producto de la modificación urbana.
D’aquesta manera, el resultat formal de ciutat compacta o en continuïtat que podem percebre és el d’un conjunt de trames superposades, contigües, enganxades, inclusives, és a dir, un collage d’arquitectures de tota dimensió.
De esta manera, el resultado formal de ciudad compacta o en continuidad que podemos percibir es el de un conjunto de tramas superpuestas, contiguas, pegadas, inclusivas, es decir, un collage de arquitecturas de toda dimensión.
Caracteritzen parts homogènies de la ciutat metropolitana, interrelacionades en major o menor mesura entre si, sobre la base de la compacitat dels centres històrics i de les trames urbanes fins a la fi del segle XIX; eixamples o extensions; les formes arbòries o filamentoses generades per l’extensió de la infraestructura; els febles teixits de la urbanització dispersa sobre els relleus de les orografies metropolitanes, i la implantació autònoma en forma de polígons o illes en les perifèries urbanes o en les vores i nusos de la xarxa arterial viària de la regió metropolitana.
Caracterizan partes homogéneas de la ciudad metropolitana, interrelacionadas en mayor o menor medida entre sí, sobre la base de la compacidad de los centros históricos y de las tramas urbanas hasta finales del siglo XIX; sus ensanches o extensiones; las formas arbóreas o filamentosas generadas por la extensión de la infraestructura; los débiles tejidos de la urbanización dispersa sobre los relieves de las orografías metropolitanas, y la implantación autónoma en forma de polígonos o islas en las periferias urbanas o en los bordes y nudos de la red arterial viaria de la región metropolitana.
Així, la categoria de “territoris morfològics” inclouria des dels espais tradicionals de la ciutat compacta, fins als nous espais desagregats o peces amb un alt nivell d’autonomia funcional i formal.
Así, la categoría de “territorios morfológicos” incluiría desde los espacios tradicionales de la ciudad compacta, hasta los nuevos espacios desagregados o piezas con un alto nivel de autonomía funcional y formal.
Proposem tipificarlos a: ambients urbans, paisatges de la baixa densitat i escenaris en xarxa.
Proponemos tipificarlos en: ambientes urbanos, paisajes de la baja densidad y escenarios en red.
En els ambients urbans distingim entre els “aglomerats”, les “extensions” i els “filaments”, en funció del seu origen històric, relació amb el nucli originari i la morfologia resultant. Els aglomerats, com a resultat de la formació històrica de les ciutats i dels teixits fruit dels seus primers desenvolupaments suburbans.
En los ambientes urbanos distinguimos entre los “aglomerados”, las “extensiones” y los “filamentos”, en función de su origen histórico, relación con el núcleo originario y la morfología resultante. Los aglomerados, como resultado de la formación histórica de las ciudades y de los tejidos fruto de sus primeros desarrollos suburbanos.
Les extensions, com a resultat d’operacions urbanístiques d’extensió de les
Las extensiones, como resultado de operaciones urbanísticas de extensión
trames dels anteriors períodes històrics, per prolongació de les seves xarxes viàries, generalment modificant l’ordre tipològic, les densitats i els usos dels anteriors.
de las tramas de los anteriores períodos históricos, por prolongación de sus redes viarias, generalmente modificando el orden tipológico, las densidades y los usos de los anteriores.
Els filaments, com a formacions lineals al llarg d’infraestructures històriques o més recents (carreteres, camins) generalment lligats a situacions geogràfiques singulars (fluvials, orografies, etc.).
Los filamentos, como formaciones lineales a lo largo de infraestructuras históricas o más recientes (carreteras, caminos) generalmente ligados a situaciones geográficas singulares (fluviales, orografías, etc.).
L’agregació lineal de parcel·les configura un continu edificat en forma de bandes al llarg de la infraestructura lineal generadora. En la seva evolució temporal, pot produir-se la fusió entre assentaments propers, constituint sistemes conurbats.
La agregación lineal de parcelas configura un continuo edificado en forma de bandas a lo largo de la infraestructura lineal generadora. En su evolución temporal, puede producirse la fusión entre asentamientos próximos, constituyendo sistemas conurbados.
Els paisatges de la baixa densitat correspondrien a les formes de creixement de l’edificació aïllada, tant residencial com d’altres usos, implantades de manera dispersa sobre el territori. Les morfologies territorials resultants d’aquell procés poden identificar-se com “desagregades” i com “assentaments dispersos”.
Los paisajes de la baja densidad corresponderían a las formas de crecimiento de la edificación aislada, tanto residencial como de otros usos, implantadas de forma dispersa sobre el territorio. Las morfologías territoriales resultantes de aquel proceso pueden identificarse como “desagregados” y como “asentamientos dispersos”.
Els primers responen a localitzacions sobre territoris en pendent, allunyats dels nuclis urbans compactes. Es tracta d’un conjunt d’assentaments en forma arbòria, en paquets més o menys tancats, “les urbanitzacions”, de caràcter predominantment residencial. Però també, i cada vegada més freqüents, les implantacions de petites indústries, tallers, magatzems, etc., en la segona i tercera “corones” metropolitanes, sobre infraestructures viàries de segon ordre.
Los primeros responden a localizaciones sobre territorios en pendiente, alejados de los núcleos urbanos compactos. Se trata de un conjunto de asentamientos en forma arbórea, en paquetes más o menos cerrados, “las urbanizaciones”, de carácter predominantemente residencial. Pero también, y cada vez más frecuentes, las implantaciones de pequeñas industrias, talleres, almacenes, etc., en la segunda y tercera “coronas” metropolitanas, sobre infraestructuras viarias de segundo orden.
En canvi, les “ocupacions puntuals” dels assentaments dispersos, com a resultat de l’ocupació individualitzada del territori rústic, de caràcter autoorganitzatiu, encara que sense les característiques de marginalitat o d’autoconstrucció que van estar presents en l’etapa inicial de la moderna industrialització.
En cambio, las “ocupaciones puntuales” de los asentamientos dispersos, como resultado de la ocupación individualizada del territorio rústico, de carácter autoorganizativo, aunque sin las características de marginalidad o de autoconstrucción que estuvieron presentes en la etapa inicial de la moderna industrialización.
161
162
Els escenaris en xarxa serien el conjunt de formes urbanes territorials que resulten de la localització d’activitats singulars (terciàries, dotacions, equipaments...) sobre els eixos de les principals infraestructures viàries i en l’entorn d’estacions del ferrocarril, en enclavaments singulars per la seva accessibilitat i visibilitat, generalment amb una alta densitat d’usos i serveis, donant lloc al paisatge metropolità característic més recent, en la formació d’una territorialitat progressivament reticular.
Los escenarios en red serían el conjunto de formas urbanas territoriales que resultan de la localización de actividades singulares (terciarias, dotaciones, equipamientos…) sobre los ejes de las principales infraestructuras viarias y en el entorno de estaciones del ferrocarril, en enclaves singulares por su accesibilidad y visibilidad, generalmente con una alta densidad de usos y servicios, dando lugar al paisaje metropolitano característico más reciente, en la formación de una territorialidad progresivamente reticular.
Dins d’ells, podem distingir els “elements arterials”, constituïts sobre els esmentats canals de mobilitat i transport públic, de les peces singulars i consolidades, com els espais en transformació per a noves implantacions similars o de reserva per al seu creixement.
Dentro de ellos, podemos distinguir los “elementos arteriales”, constituidos sobre los citados canales de movilidad y transporte público, de las piezas singulares y consolidadas, como los espacios en transformación para nuevas implantaciones similares o de reserva para su crecimiento.
Els “nodes”, com a enclavaments territorials de caràcter supramunicipal, amb lògiques d’implantació, de serveis que aprofiten la “condensació” d’accessibilitat dels nusos (accessos, creus) dels elements arterials.
Los “nodos”, como enclaves territoriales de carácter supramunicipal, con lógicas de implantación, de servicios que aprovechan la “condensación” de accesibilidad de los nudos (accesos, cruces) de los elementos arteriales.
Generalment es tracta d’activitats terciàries i d’equipaments. Les seus d’empreses i companyies de serveis financers, els grans centres comercials, grans equipaments públics o dotacions privades, etc., situats en punts estratègics del territori (enllaços d’autopistes, intercanviadors de transport, etc.) de màxima accessibilitat i significació metropolitana.
Generalmente se trata de actividades terciarias y de equipamientos. Las sedes de empresas y compañías de servicios financieros, los grandes centros comerciales, grandes equipamientos públicos o dotaciones privadas, etc., situados en puntos estratégicos del territorio (enlaces de autopistas, intercambiadores de transporte, etc.) de máxima accesibilidad y significación metropolitana.
b) Espais d’articulació
b) Espacios de articulación
La condició d’espais d’oportunitat metropolitans es percep millor en aquells espais que no pertanyen específicament a un barri o sector urbà concret i que per les seves característiques tenen un caràcter supramunicipal.
La condición de espacios de oportunidad metropolitanos se percibe mejor en aquellos espacios que no pertenecen específicamente a un barrio o sector urbano concreto y que por sus características tienen un carácter supramunicipal.
Es corresponen amb els espais d’articulació entre els anteriors territoris metro-
Se corresponden con los espacios de articulación entre los anteriores territorios
politans, que poden facilitar la relació i sutura.
metropolitanos, que pueden facilitar su relación y sutura.
Aquests nous llocs o situacions resulten escenaris identificables formalment, i adquireixen per repetició valor tipològic, pel seu valor d’oportunitat per a possibles intervencions significatives en la reestructuració metropolitana. Se suggereixen les categories morfològiques següents: Fronts, Ròtules, Corredors i Travessies.
Estos nuevos lugares o situaciones resultan ser escenarios identificables formalmente, y adquieren por repetición valor tipológico, por su valor de oportunidad para posibles intervenciones significativas en la reestructuración metropolitana. Se sugieren las categorías morfológicas siguientes: Frentes, Rótulas, Corredores y Travesías.
Els “fronts” correspondrien als llocs de trobada de les trames urbanes amb l’espai agrícola, la costa, els àmbits fluvials, etc. El seu interès és que adquireixen una condició topològica similar, cosa que els converteix en actius d’interessant oportunitat projectual.
Los “frentes” corresponderían a los lugares de encuentro de las tramas urbanas con el espacio agrícola, la costa, los ámbitos fluviales, etc. El interés de los mismos es que adquieren una condición topológica similar, lo que les convierte en activos de interesante oportunidad proyectual.
Els espais “ròtula” poden jugar al conjunt de la ciutat metropolitana el mateix paper que les places a la ciutat tradicional, i per tant espais d’intensa mobilitat, d’intercanvi social, de transició entre trames urbanes diverses.
Los espacios “rótula” pueden jugar en el conjunto de la ciudad metropolitana el mismo papel que las plazas en la ciudad tradicional, y por tanto espacios de intensa movilidad, de intercambio social, de transición entre tramas urbanas diversas.
Els “corredors” serien aquells espais oberts de caràcter lineal sense solució de continuïtat entre l’espai territorial i l’espai urbà, que haurien de configurar eixos articuladors del territori metropolità, connectant els grans espais oberts metropolitans amb els espais lliures de les trames urbanes.
Los “corredores” serían aquellos espacios abiertos de carácter lineal sin solución de continuidad entre el espacio territorial y el espacio urbano, que debieran configurar ejes articuladores del territorio metropolitano, conectando los grandes espacios abiertos metropolitanos con los espacios libres de las tramas urbanas.
Finalment, les “travessies”, com situacions urbanes singulars, que visualitzen els efectes espacials i funcionals que es generen quan els assentaments urbans són travessats per una infraestructura principal, viària o ferroviària, que es converteix en un eix polaritzador de localització d’activitats (petit comerç, serveis, etc.), i intensitat de fluxos, i que, amb el temps, per un possible canvi en el seu paper en l’estructura urbana per la seva desaparició es converteix en un important actiu per a l’articulació entre les trames urbanes pròximes.
Finalmente, las “travesías”, como situaciones urbanas singulares, que visualizan los efectos espaciales y funcionales que se generan cuando los asentamientos urbanos son atravesados por una infraestructura principal, viaria o ferroviaria, que se convierte en un eje polarizador de localización de actividades (pequeño comercio, servicios, etc.), e intensidad de flujos, y que, con el tiempo, por un posible cambio en su papel en la estructura urbana por su desaparición se convierte en un importante activo para la articulación entre las tramas urbanas próximas.
163
164
c) Espais incerts
c) Espacios inciertos
Un intent d’interpretació de les formes metropolitanes no ha de ser un conjunt tancat de categories, ja que ha de considerar situacions específiques difícilment classificables, que intencionadament podem denominar com a “espais incerts”.
Un intento de interpretación de las formas metropolitanas no debe ser un conjunto cerrado de categorías, ya que ha de considerar situaciones específicas difícilmente clasificables, que intencionadamente podemos denominar como “espacios inciertos”.
En els intersticis de la urbanització metropolitana, en els espais obsolets de les transformacions urbanes, als territoris degradats o en sòls abandonats, apareixen espais expectants, difícils d’adscriure segons categories d’ús o d’assignació d’un paper urbà.
En los intersticios de la urbanización metropolitana, en los espacios obsoletos de las transformaciones urbanas, en los territorios degradados o en suelos abandonados, aparecen espacios expectantes, difíciles de adscribir según categorías de uso o de asignación de un papel urbano.
Els espais incerts són també espais d’oportunitat, que poden aportar nous escenaris d’interès per a la intervenció projectual, que podrien significar noves bretxes d’urbanitat, facilitant l’articulació i la confluència de teixits urbans o el restabliment de la continuïtat entre els espais oberts urbans i territorials.
Los espacios inciertos son también espacios de oportunidad, que pueden aportar nuevos escenarios de interés para la intervención proyectual, que podrían significar nuevas brechas de urbanidad, facilitando la articulación y la confluencia de tejidos urbanos o el restablecimiento de la continuidad entre los espacios abiertos urbanos y territoriales.
2.4 / Les transformacions territorials recents 1977-2012
2.4 Las transformaciones territoriales recientes 1977-2012
Transformacions territorials recents a la RMB. Període 1977-1994
Transformaciones territoriales recientes en la RMB. Período 19771994
Breu cronologia Breve cronología
•
1973 Crisi internacional de les energies.
•
1975 Defunció del General Francisco Franco.
•
1978 Constitució Espanyola.
•
•
1973 Crisis internacional de las energías.
•
1975 Fallecimiento del General Francisco Franco.
•
1978 Constitución Española.
1979 Primeres eleccions Ajuntaments Democràtics.
•
1979 Primeras elecciones Ayuntamientos Democráticos.
•
1980-1984 Crisi econòmica. Inici de la reconversió industrial.
•
1980-1984 Crisis económica. Inicios de la reconversión industrial.
•
1986, gener Entrada d’Espanya a la CEE. Referèndum sobre l’OTAN.
•
1986, enero Entrada de España en la CEE. Referéndum sobre la OTAN.
•
1992, juliol Jocs Olímpics de Barcelona i altres seus territorials.
•
1992, julio Juegos Olímpicos de Barcelona y otras sedes territoriales.
•
1992, novembre Devaluació de la pesseta. Inauguració del primer tren AVE Madrid-Sevilla.
•
1992, noviembre Devaluación de la peseta. Inauguración del primer tren AVE Madrid-Sevilla.
•
1993-1994 Recessió econòmica. Disminució de la dinàmica en el sector de la construcció.
•
1993-1994 Recesión económica. Disminución de la dinámica en el sector de la construcción.
165
166
Dades referencials
Datos referenciales
En l’àmbit de la Regió Metropolitana, es produeix un increment demogràfic de 25.546 habitants, i a l’Àrea Metropolitana, una disminució de 103.048 habitants.
A nivel de la Región Metropolitana, se produce un incremento demográfico de 25.546 habitantes, y en el Área Metropolitana, una disminución de 103.048 habitantes.
L’augment de sòl ocupat a la Regió Metropolitana és de 8.020 ha i a l’Àrea Metropolitana de 8.308 ha.
El aumento de suelo ocupado en la Región Metropolitana es de 8.020 ha y en el Área Metropolitana de 8.308 ha.
Quant als usos del sòl, a nivell de la Regió Metropolitana, l’ús residencial s’incrementa en 5.508 ha; l’industrial en 1.660 ha; el terciari en 109,8 ha, gairebé doblant l’existent amb anterioritat, en infraestructures 335 ha i en Parcs i Equipaments 1.992 ha, fruit de la intensa tasca realitzada pels Ajuntaments democràtics en les seves dues primeres legislatures.
En cuanto a los usos del suelo, a nivel de la Región Metropolitana, el uso residencial se incrementa en 5.508 ha; el industrial en 1.660 ha; el terciario en 109,8 ha, casi doblando el existente con anterioridad, en infraestructuras 335 ha y en Parques y Equipamientos 1.992 ha, fruto de la intensa labor realizada por los Ayuntamientos democráticos en sus dos primeras legislaturas.
Pel que fa a les tipologies residencials, es constata un fort increment de 4.668 ha en la modalitat de l’habitatge aïllat, i de 362 ha. en la d’habitatges en filera, pràcticament doblant l’existent amb anterioritat; enfront d’un menor creixement de 274 ha en el tipus bloc d’habitatges plurifamiliar.
Respecto a las tipologías residenciales, se constata un fuerte incremento de 4.668 ha en la modalidad de la vivienda aislada, y de 362 ha en la de viviendas en hilera, prácticamente doblando la existente con anterioridad; frente a un menor crecimiento de 274 ha en el tipo bloque de viviendas plurifamiliar.
Processos i transformacions principals ocorreguts en el període de referència
Procesos y transformaciones principales ocurridos en el período de referencia
Com ja hem enunciat prèviament, resulta convenient distingir, dins dels disset anys de durada del període considerat, dos subperíodes o etapes diferents. El primer, entre els anys 1977 a 1984, que correspon a moments de rescissió econòmica, com a conseqüència de la crisi internacional de les energies de mitjan anys setanta, i a la restauració democràtica del país, després de quaranta anys de dictadura.
Como ya se enunció previamente, resulta conveniente distinguir, dentro de los diecisiete años de duración del período considerado, dos subperíodos o etapas diferentes. El primero, entre los años 1977 a 1984, que corresponde a momentos de recisión económica, como consecuencia de la crisis internacional de las energías de mediados de los años setenta, y a la restauración democrática del país, después de cuarenta años de dictadura.
El segon subperíode 1984-1994, en canvi, es correspon amb moments de recuperació econòmica del país, especialment a Catalunya on tindran lloc els Jocs Olímpics de 1992, amb importants inversions infraestructurals i efectes positius sobre el desenvolupament territorial de la regió metropolitana.
El segundo subperíodo 1984-1994, en cambio, se corresponde con momentos de recuperación económica del país, especialmente en Catalunya donde tendrán lugar los Juegos Olímpicos de 1992, con importantes inversiones infraestructurales y efectos positivos sobre el desarrollo territorial de la región metropolitana.
1977-1984. Recessió econòmica i restauració democràtica
1977-1984. Recesión económica y restauración democrática
La crisi econòmica es notarà amb força a partir de 1975, amb l’obsolescència dels espais industrials interiors en els principals nuclis urbans i la descentralització de les activitats cap als assentaments industrials territorials.
La crisis económica se notará con fuerza a partir de 1975, con la obsolescencia de los espacios industriales interiores en los principales núcleos urbanos y la descentralización de las actividades hacia los asentamientos industriales territoriales.
La restauració dels ajuntaments democràtics tindrà importants efectes en la recuperació dels forts dèficits d’urbanització i dels serveis urbans de l’etapa del boom immobiliari anterior, amb operacions de requalificació interna per creació d’espais lliures, equipaments i serveis municipals.
La restauración de los Ayuntamientos democráticos tendrá importantes efectos en la recuperación de los fuertes déficits de urbanización y de los servicios urbanos de la etapa del boom inmobiliario anterior, con operaciones de recualificación interna por creación de espacios libres, equipamientos y servicios municipales.
La descentralització de les activitats industrials suposarà la progressiva disponibilitat d’espais interiors en els mateixos nuclis urbans per a la seva renovació.
La descentralización de las actividades industriales supondrá la progresiva disponibilidad de espacios interiores en los mismos núcleos urbanos para su renovación.
També, els primers casos de noves formes d’implantació de les activitats terciàries, especialment els grans centres comercials, amb localitzacions relacionades amb els nusos de la xarxa arterial viària.
También, los primeros casos de nuevas formas de implantación de las actividades terciarias, en especial los grandes centros comerciales, con localizaciones relacionadas con los nudos de la red arterial viaria.
Així mateix es produeix una progressiva dispersió dels creixements residencials i la consolidació de les anteriors urbanitzacions de la segona residència, a través de la seva transformació en llocs de residència permanent.
Asimismo se produce una progresiva dispersión de los crecimientos residenciales y la consolidación de las anteriores urbanizaciones de la segunda residencia, a través de su transformación en lugares de residencia permanente.
Els processos de canvi que es produeixen en el territori de la regió metropolitana durant aquest temps podrien resumir-se de la següent manera:
Los procesos de cambio que se producen en el territorio de la región metropolitana durante este tiempo podrían resumirse de la siguiente forma:
•
•
•
•
Substitució, remodelació o reutilització dels buits urbans existents. Creixements en l’entorn més immediat de Barcelona (Sant Just, Esplugues, Badalona, Santa Coloma) per extensió dels nuclis urbans existents. Explosió del creixement dispers, recolzat en la urbanització existent o posada en valor de peces de sòl rústic,
•
•
Sustitución, remodelación o reutilización de los vacíos urbanos existentes. Crecimientos en el entorno más inmediato de Barcelona (Sant Just, Esplugues, Badalona, Santa Coloma) por extensión de los núcleos urbanos existentes. Explosión del crecimiento disperso, apoyado en la urbanización existente o puesta en valor de piezas de suelo
167
• •
168
en un procés ja iniciat en el període anterior (a partir del transport individual i de la segona residència en entorns paisatgístics favorables). L’inici d’un procés de descentralització de les activitats industrials. Les primeres implantacions d’activitats de la innovació o de la centralitat dispersa, en llocs de màxima accessibilitat i exposició visual, al llarg de les vies arterials i en els corredors del Llobregat, el Besòs, el Ripoll, a la B-30 i el l’AP-7 (superfícies comercials, equipaments metropolitans, seus empresarials...).
• •
rústico, en un proceso ya iniciado en el período anterior (a partir del transporte individual y de la segunda residencia en entornos paisajísticos favorables). El inicio de un proceso de descentralización de las actividades industriales. Las primeras implantaciones de actividades de la innovación o de la centralidad dispersa, en lugares de máxima accesibilidad y exposición visual, a lo largo de las vías arteriales y en los corredores del Llobregat, el Besós, el Ripoll, en la B-30 y el la AP-7 (superficies comerciales, equipamientos metropolitanos, sedes empresariales…).
Es produeix certa inflexió en l’estructura i en la forma metropolitana. D’una perifèria precària, inarticulada, sense accessos adequats, a un sistema de ciutats metropolitanes, que fa front a la seva renovació. S’implementarà una gestió urbanística per a la recuperació dels dèficits d’equipament, espais lliures, infraestructures, etc., especialment de la mà del Pla General Metropolità (PGM-76).
Se produce cierta inflexión en la estructura y en la forma metropolitana. De una periferia precaria, inarticulada, sin accesos adecuados, a un sistema de ciudades metropolitanas, que hace frente a su renovación. Se implementará una gestión urbanística para la recuperación de los déficits de equipamiento, espacios libres, infraestructuras, etc., especialmente de la mano del Plan General Metropolitano (PGM-76).
Una ciutat metropolitana fragmentària i discontínua, amb una important diversitat morfològica i una proliferació de buits i intersticis urbans i territorials, espais rellevants per a les intervencions urbanístiques posteriors.
Una ciudad metropolitana fragmentaria y discontinua, con una importante diversidad morfológica y una proliferación de vacíos e intersticios urbanos y territoriales, espacios relevantes para las intervenciones urbanísticas posteriores.
1984-1994. Recuperació econòmica i reinfraestructuració territorial
1984-1994. Recuperación económica y reinfraestructuración territorial
A partir dels canvis en la infraestructura viària principal es constata que l’ocupació de nous sòls correspon majoritàriament a operacions unitàries a l’àrea central metropolitana i en els subsistemes urbans, sobretot en els de les dues comarques del Vallès.
A partir de los cambios en la infraestructura viaria principal se constata que la ocupación de nuevos suelos corresponde mayoritariamente a operaciones unitarias en el área central metropolitana y en los subsistemas urbanos, sobre todo en los de las dos comarcas del Vallès.
En l’activitat industrial, amb creixent presència dels serveis a les empreses, segueixen presents els processos de descentralització de l’existent en els nuclis urbans, i la seva periferització en el territori metropolità.
En la actividad industrial, con creciente presencia de los servicios a las empresas, siguen presentes los procesos de descentralización de la existente en los núcleos urbanos, y su periferización en el territorio metropolitano.
Els tres elements fonamentals del canvi serien llavors:
Los tres elementos fundamentales del cambio serían entonces:
•
•
•
•
Les grans operacions diverses, com les Rondes (de Dalt i Litoral) de la ciutat de Barcelona i els túnels de Vallvidrera d’enllaç amb les autopistes AP-7 i AP-18 a Terrassa i Manresa, així com la prolongació de l’A-19 fins al Tordera. Les operacions dels Jocs Olímpics a Barcelona ciutat i en els municipis subseus (Badalona, Terrassa, Viladecans, Gavà, Sant Sadurní d’Anoia, etc.) vinculades a operacions urbanístiques de renovació i reestructuració. Creixement de les activitats industrials i terciàries i de la nova residència.
•
•
Las grandes operaciones varias, como las Rondas (de Dalt y Litoral) de la ciudad de Barcelona y los túneles de Valvidrera de enlace con las autopistas AP-7 y AP-18 a Terrassa y Manresa, así como la prolongación de la A-19 hasta el Tordera. Las operaciones de los Juegos Olímpicos en Barcelona ciudad y en los municipios sub-sedes (Badalona, Terrassa, Viladecans, Gavà, Sant Sadurní d’Anoia, etc.) vinculadas a operaciones urbanísticas de renovación y reestructuración. Crecimiento de las actividades industriales y terciarias y de la nueva residencia.
Una lectura dels canvis físics per agrupació dels usos principals, podria ser aquesta:
Una lectura de los cambios físicos por agrupación de los usos principales, podría ser esta:
a) Creixement residencial
a) Crecimiento residencial
El creixement dispers i el seu pes quantitatiu respecte a l’agregat per extensió, sobretot a les comarques del Vallès (Occidental i Oriental) i del Maresme, a la Serra de Collserola (les Planes, Valldoreix, Mirasol...), el vessant del massís del Garraf (Corbera, Pallejà, Vallirana...), la carretera de la costa a Vilafranca del Penedès (Canyelles, Olivella...) i les proximitats del sistema urbà Vilanova i la Geltrú-Sitges.
El crecimiento disperso y su peso cuantitativo respecto al agregado por extensión, sobre todo en las comarcas del Vallès (Occidental y Oriental) y del Maresme, en la Sierra de Collserola (Las Planas, Valldoreix, Mirasol…), la ladera del macizo del Garraf (Corbera, Pallejà, Vallirana…), la carretera de la costa a Vilafranca del Penedès (Canyelles, Olivella…) y las proximidades del sistema urbano Vilanova i la Geltrú-Sitges.
El creixement concentrat o per paquets, en ciutats de mida mitjana i gran, al Vallès Occidental (Castellar del Vallès, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Polinyà, Caldes de Montbui...); al Vallès Oriental (Mollet del Vallès, Granollers, Montornès...); al Maresme (Mataró, Vilassar...); a Badalona i Barcelona; al Baix Llobregat (el Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Cornellà de Llobregat, Sant Joan d’Espí, Esplugues de Llobregat); a Martorell i a Abrera, a Terrassa i Sant Cugat del Vallès.
El crecimiento concentrado o por paquetes, en ciudades de tamaño medio y grande, en el Vallès Occidental (Castellar del Vallès, Sabadell, Sant Quirze del Vallès, Barberà del Vallès, Ripollet, Cerdanyola del Vallès, Polinyà, Caldes de Montbui..); en el Vallès Oriental (Mollet del Vallès, Granollers, Montornés…); en el Maresme (Mataró, Vilasar…); en Badalona y Barcelona; en el Baix Llobregat (el Prat de Llobregat, Castelldefels, Gavà, Viladecans, Cornellà de Llobregat, Sant Joan d’Espí, Esplugues de Llobregat); en Martorell y en Abrera, en Terrassa y Sant Cugat del Vallès.
169
170
Operacions unitàries de sòl i construcció d’habitatges que com hem dit corresponen al desenvolupament del Projecte Olímpic i a l’eufòria econòmica entre 1986 (nominació olímpica i recuperació econòmica) i 1992 (celebració dels Jocs Olímpics).
Operaciones unitarias de suelo y construcción de viviendas que como hemos dicho corresponden al desarrollo del Proyecto Olímpico y a la euforia económica entre 1986 (nominación Olímpica y recuperación económica) y 1992 (celebración de los Juegos Olímpicos).
Esgotament del sòl urbà a Barcelona, terme municipal i processos de reforma urbana a través dels plans especials de reforma interior (PERIS), de llarga execució.
Agotamiento del suelo urbano en Barcelona, término municipal y procesos de reforma urbana a través de los Planes Especiales de Reforma Interior (PERIS), de larga ejecución.
b) Creixement industrial
b) Crecimiento industrial
El procés de descentralització de l’activitat i de la modernització productiva es produirà fonamentalment en les comarques del Baix Llobregat i dels dos Vallès, i de maneres diverses:
El proceso de descentralización de la actividad y de la modernización productiva se va a producir fundamentalmente en las comarcas del Baix Llobregat y de los dos Vallès, y de formas diversas:
•
Per generació ex novo de polígons industrials a Palau de Plegamans, Castellar del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Caldes de Montbui, Barberà del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, l’Hospitalet de Llobregat.
•
Por generación ex novo de polígonos industriales en Palau de Plegamans, Castellar del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Sentmenat, Caldes de Montbui, Barberà del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Hospitalet de Llobregat.
•
Per farcit de polígons industrials existents en posició central metropolitana (Sabadell, Barberà del Vallès, Polinyà del Vallès, Palau de Plegamans, Granollers, Sant Celoni...) i de manera dispersa sobre la riera de les Arenes, el Llobregat i les comarques del Penedès i Garraf.
•
Por relleno de polígonos industriales existentes en posición central metropolitana (Sabadell, Barberà del Vallès, Polinyà del Vallès, Palau de Plegamans, Granollers, Sant Celoni…) y de manera dispersa sobre la riera de Les Arenes, el Llobregat y las comarcas del Penedès y Garraf.
Les modalitats de la seva configuració són diverses: grans factories, creixement puntual al llarg de les carreteres, transformació d’antics polígons, nous espais productius (parcs empresarials, logístics, tecnològics...).
Las modalidades de su configuración son diversas: grandes factorías, crecimiento puntual a lo largo de las carreteras, transformación de antiguos polígonos, nuevos espacios productivos (parques empresariales, logísticos, tecnológicos…).
c) Creació d’equipaments públics i dotacions privades
c) Creación de equipamientos públicos y dotaciones privadas
En el primer cas ja s’ha assenyalat la importància quantitativa i qualitativa de les operacions de “reconstrucció de la ciutat” que han dut a terme els Ajuntaments Democràtics i els governs autònoms.
En el primer caso ya se ha señalado la importancia cuantitativa y cualitativa de las operaciones de “reconstrucción de la ciudad” acometidas por los Ayuntamientos Democráticos y los Gobiernos autónomos.
d) Desenvolupament de la xarxa d’infraestructura viària principal
d) Desarrollo de la red de infraestructura viaria principal
Segurament és l’aspecte més destacat del període, amb la construcció de les Rondes de la Ciutat de Barcelona, els túnels de Vallvidrera, la prolongació de l’A-19 des de Mataró, la millora dels accessos a l’Aeroport, de l’A-2 i de la nacional 152 a Vic i les variants de Mollet del Vallès, la Llagosta i Granollers al Vallès Oriental. També, l’Autopista de peatge des de Barcelona a Sitges-Vilanova i la Geltrú, com a desdoblament de la carretera de la costa a la comarca del Garraf.
Seguramente el aspecto más destacado del período, con la construcción de las Rondas de la Ciudad de Barcelona, los túneles de Vallvidrera, la prolongación de la A-19 desde Mataró, la mejora de los accesos al Aeropuerto, de la A-2 y de la nacional 152 a Vic y las variantes de Mollet del Vallès, La Llagosta y Granollers en el Vallès Oriental. También, la Autopista de peaje desde Barcelona a Sitges-Vilanova i la Geltrú, como desdoblamiento de la carretera de la costa en la comarca del Garraf.
TRANSFORMACIONES 1977-1994 1977
1994
Período 1977-1994
Área Metropolitana
3.151.527 hab. (1981)
3.048.479 hab. (1991)
-103.048 hab.
Región Metropolitana
4.238.876 hab. (1981)
4.264.422 hab. (1991)
25.546 hab.
Área Metropolitana
22.497,19 ha
25.805,81 ha (1990)
3.308,62 ha
Región Metropolitana
60.411,34 ha
68.432,30 ha (1990)
8.020,96 ha
AMB. Residencial
10.830,72 ha
11.650,50 ha (1990)
819,78 ha
RMB. Residencial
27.562,06 ha
33.070,82 ha (1990)
5.508,76 ha
AMB. Industrial
3.155,75 ha
3.776,35 ha (1990)
620,60 ha
RMB. Industrial
6.519,19 ha
8.179,40 ha
1.660,21 ha
AMB. Terciario
82,32 ha
182,97 ha
100,65 ha
RMB. Terciario
115,33 ha
225,20 ha
109,87 ha
AMB. Infraestructuras
2.386,85 ha
2.613,35 ha
226,50 ha
RMB. Infraestructuras
4.821,73 ha
5.157,38 ha
335,65 ha
AMB. Parques y Equipamientos
3.274,98 ha
4.265,81 ha
990,83 ha
RMB. Parques y Equipamientos
6.907,41 ha
8.899,71 ha
1.992,30 ha
AMB. Bloques
1.504,26 ha
1.648,72 ha
144,46 ha
RMB. Bloques
2.156,83 ha
2.430,86 ha
274,03 ha
AMB. Aislada
4.522,58 ha
5.014,24 ha
491,66 ha
RMB. Aislada
16.263,98 ha
20.932,87 ha
4.668,89 ha
AMB. Hilera
131,68 ha
245,64 ha
113,96 ha
RMB. Hilera
379,16 ha
741,61 ha
362,45 ha
POBLACIÓN
SUELO OCUPADO
USOS DEL SUELO
FORMAS RESIDENCIALES*
*De extensión, excluye casco antiguo y manzana cerrada por mantenimiento. 171
Usos i formes de l’edificació, 1977 Usos y formas de la edificación, 1977
Creixements metropolitans, 1977-1994 Crecimientos metropolitanos, 1977-1994
176
Transformacions territorials recents a la RMB. període 19942008
Transformaciones territoriales recientes en la RMB. Período 19942008
Breu cronologia
Breve cronología
•
1997 Espanya forma part de la Unió Monetària Europea
•
1997 España forma parte de la Unión Monetaria Europea
•
1997, juliol Crisi financera asiàtica
•
1997, julio Crisis financiera asiática
•
2001, setembre Atemptat contra les Torres Bessones a Nova York
•
2001, septiembre Atentado contra las Torres Gemelas en Nueva York
•
2002, gener Entra en circulació la moneda Euro
•
2002, enero Entra en circulación la moneda Euro
•
2003 Pasqual Maragall després d’Alcalde de Barcelona, President de la Generalitat de Catalunya
•
2003 Pasqual Maragall después de Alcalde de Barcelona, President de la Generalitat de Catalunya
•
2006 Nou Estatut de Catalunya
•
2006 Nuevo Estatut de Catalunya
Dades referencials
Datos referenciales
A la Regió Metropolitana es produeix un increment de 576.143 habitants, dels quals corresponen 112.602 a l’Àrea Metropolitana.
A nivel de la Región Metropolitana, se produce un incremento de 576.143 habitantes, de los que corresponden 112.602 al Área Metropolitana.
L’augment de sòl ocupat pels usos urbans serà de 12.815 ha i de 4.714 ha respectivament.
El aumento de suelo ocupado por los usos urbanos será de 12.815 ha y de 4.714 ha respectivamente.
Quant als usos del sòl a la Regió Metropolitana, es produeix un increment de 4.280 ha residencials, 2.845 ha industrials, 30 ha terciàries (una altra vegada doblant les del període anterior), i sobretot, 14.578 ha per a les noves infraestructures i 3.010 ha per a parcs i equipaments.
En cuanto a los usos del suelo en la Región Metropolitana, se produce un incremento de 4.280 ha residenciales, 2.845 ha industriales, 30 ha terciarias (otra vez doblando las del período anterior), y sobre todo, 14.578 ha para las nuevas infraestructuras y 3.010 ha para parques y equipamientos.
Pel que fa a les tipologies residencials, destaquen les 2.470 ha destinades a l’habitatge aïllat, 725 ha als habitatges en filera (que tornen a doblegar les existents en el període anterior) i les 983 ha de blocs residencials, que multipliquen gairebé per tres les produïdes en el període anterior.
Respecto a las tipologías residenciales, destacan las 2.470 ha destinadas a la vivienda aislada, 725 ha a las viviendas en hilera (que vuelven a doblar las existentes en el período anterior) y las 983 ha de bloques residenciales, que multiplican casi por tres las producidas en el período anterior.
Processos i transformacions principals ocorreguts en el període de referència
Procesos y transformaciones principales ocurridos en el período de referencia
Després de la crisi posterior a la celebració dels Jocs Olímpics, es produeix una clara recuperació econòmica que es veurà interrompuda per la crisi financera internacional de l’estiu del 2007 i la seva consolidació en el 2008.
Tras la crisis posterior a la celebración de los Juegos Olímpicos, se produce una clara recuperación económica que se verá interrumpida por la crisis financiera internacional del verano del 2007 y su consolidación en el 2008.
Una recuperació econòmica que es tradueix en una important dinàmica de creixement sobretot en les grans i mitjanes ciutats metropolitanes, en especial incidència territorial de la construcció d’importants infraestructures viàries i ferroviàries (desdoblament de l’A-2, dels accessos a l’Aeroport, l’ inici de la B-40, de la variant de Riera de Caldes, dels traçats ferroviaris de l’AVE, etc.).
Una recuperación económica que se traduce en una importante dinámica de crecimiento sobre todo en las grandes y medianas ciudades metropolitanas, en especial incidencia territorial de la construcción de importantes infraestructuras viarias y ferroviarias (desdoblamiento de la A-2, de los accesos al Aeropuerto, del inicio de la B-40, de la variante de Riera de Caldes, de los trazados ferroviarios del AVE, etc.).
Una lectura dels canvis físics ocorreguts, per agrupació en els usos principals podria ser així:
Una lectura de los cambios físicos ocurridos, por agrupación en los usos principales podría ser así:
a) Creixement residencial
a) Crecimiento residencial
El creixement residencial dispers ex novo es redueix pràcticament a la meitat de l’etapa anterior, si bé les urbanitzacions tradicionals de la segona residència segueixen el procés de farciment i consolidació com a residència permanent seguint els processos de descentralització industrial i terciària ocorreguts cap a la segona i tercera corones metropolitanes (Garraf i Vallès Occidental principalment).
El crecimiento residencial disperso ex novo se reduce prácticamente a la mitad de la etapa anterior, si bien las urbanizaciones tradicionales de la segunda residencia siguen el proceso de su relleno y consolidación como residencia permanente siguiendo los procesos de descentralización industrial y terciaria ocurridos hacia la segunda y tercera coronas metropolitanas (Garraf, Vallès Occidental principalmente).
El creixement concentrat o per paquets, es produirà en gairebé totes les ciutats mitjanes i grans de la regió metropolitana: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Abrera i Esplugues de Llobregat, Gavà i Viladecans, Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès, Terrassa i Sabadell (amb operacions de reforma interior), Granollers, Mataró i a Barcelona i el seu entorn immediat (Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat i Badalona).
El crecimiento concentrado o por paquetes, se producirá en casi todas las ciudades medianas y grandes de la región metropolitana: Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès, Martorell, Abrera y Esplugues de Llobregat, Gavà i Viladecans, Sant Cugat del Vallès, Rubí i Cerdanyola del Vallès, Terrassa y Sabadell (con operaciones de reforma interior), Granollers, Mataró y en Barcelona y su entorno inmediato (Hospitalet de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat y Badalona).
177
178
b) Creixement industrial i terciari
b) Crecimiento industrial y terciario
Per farcit d’antics polígons industrials en gairebé totes les ciutats anteriorment assenyalades, a més de la trama industrial de Sant Andreu de la Barca, Castellar del Vallès, Polinyà i Barberà del Vallès, Riera de Caldes, Montmeló.
Por relleno de antiguos polígonos industriales en casi todas las ciudades anteriormente señaladas, además de la trama industrial de Sant Andreu de la Barca, Castellar del Vallès, Polinyà y Barberà del Vallès, Riera de Caldes, Montmeló.
Per creació ex novo de sòl industrial, l’ampliació de la Zona Franca, amb el desviament de la desembocadura del Llobregat i incorporació del Polígon Pratenc.
Por creación ex novo de suelo industrial, la ampliación de la Zona Franca, con el desvío de la desembocadura del Llobregat e incorporación del Polígono Pratense.
Els Parcs Empresarials com el Camí Ral (Castelldefels-Gavà), Sant Joan (Rubí), Mas Blau (el Prat de Llobregat), Pla d’en Boet (Mataró).
Los Parques Empresariales como el Camí Ral (Castelldefels-Gavà), Sant Joan (Rubí), Mas Blau (El Prat de Llobregat), Pla d’en Boet (Mataró).
Les Àrees Logístiques, com Prologis Park (Sant Boi de Llobregat), CIM Vallès (Santa Perpètua de Mogoda), ZAL del Port de Barcelona.
Las Áreas Logísticas, como Prologis Park (Sant Boi de Llobregat), CIM Vallès (Santa Perpetua de Mogoda), ZAL del Puerto de Barcelona.
Els Parcs Científics o Tecnològics, com el de la UPC (Castelldefels) i Tecnològic del Vallès (Cerdanyola del Vallès).
Los Parques Científicos o Tecnológicos, como el de la UPC (Castelldefels) y Tecnológico del Vallès (Cerdanyola del Vallès).
c) Equipaments i espais mixtos
c) Equipamientos y espacios mixtos
Desenvolupament del Circuit d’Alta Velocitat de Montmeló, Fira de Mostres (polígon Pedrosa, a l’Hospitalet de Llobregat), Mataró Park, equipaments penitenciaris, etc., i les instal·lacions del Fòrum Internacional de les Cultures 2004.
Desarrollo del Circuito de Alta Velocidad de Montmeló, Feria de Muestras (polígono Pedrosa, en Hospitalet de Llobregat), Mataró Park, equipamientos penitenciarios, etc., y las instalaciones del Fórum Internacional de las Culturas 2004.
Finalment, es destaca l’operació del 22@ en el sector de la Ribera Oriental, com a recuperació d’una zona industrial i d’habitatge popular històrica, entorn del nucli urbà del Poble Nou, per a noves empreses lligades a l’economia del coneixement, tecnologies de la comunicació, del disseny, etc., i a indústries resultants dels nous processos productius de la tercera revolució industrial. Tipus d’operacions que, a una altra escala, s’inicien també a les grans ciutats (Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró...).
Finalmente, se destaca la operación del 22@ en el sector de la Ribera Oriental, como recuperación de una zona industrial y de vivienda popular histórica, en torno al núcleo urbano de Poble Nou, para nuevas empresas ligadas a la economía del conocimiento, tecnologías de la comunicación, del diseño, etc., y a industrias resultantes de los nuevos procesos productivos de la tercera revolución industrial. Tipo de operaciones que, a otra escala, se incian también en las grandes ciudades (Terrassa, Sabadell, Granollers, Mataró...).
d) Infraestructures viàries i ferroviàries
d) Infraestructuras viarias y ferroviarias
Prolongació de l’autopista fins al Vendrell; nous accessos a l’Aeroport; variant de Vilafranca del Penedès i Santa Margarida; desdoblament de l’A-2 al Llobregat, la iniciació de les variants de ponent a Terrassa i Sabadell, de la carretera de Santa Perpètua a Caldes, de l’inici del 4t Cinturó des de Mataró a Granollers, i els traçats de l’AVE al Penedès, Baix Llobregat i Vallès Oriental.
Prolongación de la autopista hasta el Vendrell; nuevos accesos al Aeropuerto; variante de Vilafranca del Penedès y Santa Margarita; desdoblamiento de la A-2 en el Llobregat, la iniciación de las variantes de poniente en Terrassa y Sabadell, de la carretera de Santa Perpetua a Caldes, del inicio del 4º Cinturón desde Mataró a Granollers, y los trazados del AVE en el Penedès, Baix Llobregat y Vallès Oriental.
TRANSFORMACIONES 1994-2008 1994
2008
Período 1994-2008
Área Metropolitana
3.048.479 hab. (1991)
3.161.081 hab. (2006)
112.602 hab.
Región Metropolitana
4.264.422 hab. (1991)
4.841.365 hab. (2006)
576.943 hab.
Área Metropolitana
25.805,81 ha (1990)
30.520,16 ha (2006)
4.714,35 ha
Región Metropolitana
68.432,30 ha
81.247,61 ha
12.815,31 ha
AMB. Residencial
11.650,50 ha (1990)
12.794,69 ha
1.144,19 ha
RMB. Residencial
33.070,82 ha
37.351,07 ha
4.280,25 ha
AMB. Industrial
3.776,35 ha
4.436,09 ha
659,74 ha
RMB. Industrial
8.179,40 ha
11.024,89 ha
2.845,49 ha
AMB. Terciario
182,97 ha
447,86 ha
264,89 ha
RMB. Terciario
225,28 ha
532,22 ha
306,94 ha
AMB. Infraestructuras
2.613,35 ha
3.842,81 ha
1.229,46 ha
RMB. Infraestructuras
5.157,38 ha
19.736,00 ha
14.578,62 ha
AMB. Parques y Equipamientos
4.265,81 ha
5.721,56 ha
1.455,75 ha
RMB. Parques y Equipamientos
8.899,71 ha
11.910,38 ha
3.010,67 ha
AMB. Bloques
1.648,72 ha
2.123,11 ha
474,39 ha
RMB. Bloques
2.430,86 ha
3.413,59 ha
982,73 ha
AMB. Aislada
5.014,24 ha
5.495,16 ha
480,92 ha
RMB. Aislada
20.932,87 ha
23.403,13 ha
2.470,26 ha
AMB. Hilera
245,64 ha
391,55 ha
145,91 ha
RMB. Hilera
741,61 ha
1.466,20 ha
724,59 ha
POBLACIÓN
SUELO OCUPADO
USOS DEL SUELO
FORMAS RESIDENCIALES
179
Usos i formes de l’edificació, 1994 Usos y formas de la edificación, 1994
Creixements metropolitans, 1994-2008 Crecimientos metropolitanos, 1994-2008
184
De l’inici de la crisi als nous paradigmes. 2008-2012
Del inicio de la crisis a los nuevos paradigmas 2008-2012
Breu cronologia
Breve cronología
•
2008, setembre Lehman Brothers es declara en fallida. greu crisi
•
2008, septiembre Lehman Brothers se declara en bancarota. Grave crisis
•
2010 Aprovació del Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB-2010)
•
2010 Aprobación del Plan Territorial Metropolitano de Barcelona (PTMB-2010)
•
2010 Llei de l’Àrea Metropolitana de Barcelona
•
2010 Ley del Área Metropolitana de Barcelona
•
2012 Espanya demana un rescat per al sector financer
•
2012 España pide un rescate para el sector financiero
•
2013 Espanya surt oficialment de la recessió
•
2013 España sale oficialmente de la recesión
•
2015, juliol Crisi borsària a la Xina
•
2015, julio Crisis bursátil en China
•
2015, novembre Atemptats a París, i segueix la guerra a Síria, Iran, Iraq, Gaza
•
2015, noviembre Atentados en París, y sigue la guerra en Siria, Irán, Irak, Gaza
•
2015, novembre Aprovació pel Parlament de Catalunya d’una moció d’inici de “desconnexió” d’Espanya
•
2015, noviembre Aprobación por el Parlament de Catalunya de una moción de inicio de “desconexión” de España
Dades referencials
Datos referenciales
La població de la Regió Metropolitana des de 2008 a 2012 va patir un increment de 171.596 habitants, i l’Àrea Metropolitana de 67.5000. S’ha de tenir en compte que es refereix a un període de només quatre anys i que no es disposa encara de la població actual.
La población de la Región Metropolitana desde 2008 a 2012 sufrió un incremento de 171.596 habitantes, y el Área Metropolitana de 67.5000. Se ha de tener en cuenta que se refiere a un período de solo cuatro años, no disponiéndose todavía de la población actual.
El sòl ocupat a la Regió Metropolitana era el 2006 de 81.247 ha, I l’Àrea Metropolitana (2012) de 30.528 ha, amb un petit increment al llarg del període (7,8 ha).
El suelo ocupado en la Región Metropolitana era en 2006 de 81.247 ha, y el Área Metropolitana (2012) de 30.528 ha, con un pequeño incremento a lo largo del período (7,8 ha).
Amb relació als usos de sòl a l’Àrea Metropolitana (2012), l’ús residencial ocupa
Con relación a los usos de suelo en el Área Metropolitana (2012), el uso residencial
12.790 ha; l’industrial 4.452 ha; el terciari 636 ha; les infraestructures 3.816 ha i els parcs i equipaments 5.724 ha.
ocupa 12.790 ha; el industrial 4.452 ha; el terciario 636 ha; las infraestructuras 3.816 ha y los parques y equipamientos 5.724 ha.
Descripció de la situació socioeconòmica
Descripción de la situación socioeconómica
La construcció, que després de la crisi de les energies va anar guanyant pes entre 1977 i 2008, excepte en el període 19931994, fins a arribar al 10,5 del PIB el 2005, va reduir-se des de 2008 a menys de la meitat i lleugerament per sota (els habitatges acabats a l’Estat el 2005 van ser 528.754, enfront dels 35.226 del 2014).
La construcción, que tras la crisis de las energías fue ganando peso entre 1977 y 2008, excepto en el período 1993-1994, hasta alcanzar el 10,5 del PIB en 2005, se redujo desde 2008 a menos de la mitad y ligeramente por debajo (las viviendas terminadas a nivel del Estado en 2005 fueron 528.754, frente a las 35.226 del 2014).
Entre el 2008 i el 2013 el PIB va retrocedir 8,5 punts percentuals. Això ha rebaixat el creixement mitjà anual des de 1985 al 2,3%.
Entre el 2008 y el 2013 el PIB retrocedió 8,5 puntos porcentuales. Ello ha rebajado el crecimiento medio anual desde 1985 al 2,3%.
La recessió ha estat més intensa que a la resta de la Unió Europea dels 15. S’han perdut 6 punts percentuals de renda per capita relativa.
La recesión ha sido más intensa que en el resto de la Unión Europea de los 15, perdiendo 6 puntos porcentuales de renta per cápita relativa.
La pèrdua d’activitat del sector de la construcció l’ha absorbit el sector serveis, canvi similar al produït en la resta d’Europa, si bé els cicles de la construcció al nostre país marquen la diferència més important.
La pérdida de actividad del sector de la construcción la ha absorbido el sector servicios, cambio similar al producido en el resto de Europa, si bien los ciclos de la construcción en nuestro país marcan la diferencia más importante.
L’atur estructural, o de llarg termini, és molt més elevat que a la resta dels països europeus (16% a Espanya entre 19852015, enfront del 9% de la UE dels 15 i el 6,1% dels EUA).
El paro estructural, o de largo plazo, es mucho más elevado que en el resto de los países europeos (16% en España entre 1985-2015, frente al 9% de la UE de los 15 y el 6,1% de los EE.UU.).
Processos i transformacions principals ocorreguts en el període de referència
Procesos y transformaciones principales ocurridos en el período de referencia
S’ha de tenir en compte dues dades importants per enquadrar adequadament l’anàlisi del període en la seqüència històrica assenyalada. El primer és que té un fort caràcter recessiu, que ha significat un període de manca d’inversió en les transformacions territorials, almenys en la Regió Metropolitana de Barcelona, i de fortes retallades en els aspectes socials derivats de les polítiques d’austeritat imposades per la Unió Europea, per la prioritat davant
Se ha de tener en cuenta dos datos importantes para encuadrar adecuadamente el análisis del período en la secuencia histórica señalada. El primero es que tiene un fuerte carácter recesivo, lo que ha significado un período de escasas inversiones en las transformaciones territoriales, al menos en la Región Metropolitana de Barcelona, y de fuertes recortes en los aspectos sociales derivados de las políticas de austeridad impuestas por la Unión Euro-
185
d’aquells del sanejament del sector bancari europeu (polítiques d’austeritat).
186
pea, por la prioridad frente a aquellos del saneamiento del sector bancario europeo (políticas de austeridad).
Només molt recentment (2015) ha començat a recuperar-se l’economia en l’àmbit macroeconòmic, encara que els seus eventuals avenços no repercuteixen a nivell micro.
Solo muy recientemente (2015) ha empezado a recuperarse la economía a nivel macroeconómico, aunque sus eventuales avances no repercuten a nivel micro.
L’altra dada important és que estem considerant un període molt curt, de quatre anys, en comparació amb els anteriors de disset i catorze anys respectivament.
El otro dato importante es que estamos considerando un período muy corto, de cuatro años, en comparación con los anteriores de diecisiete y catorce años respectivamente.
Realitzades aquestes observacions, en els mapes que il·lustren les transformacions territorials produïdes podem observar que són gairebé absents en el present període.
Realizadas estas observaciones, en los mapas que ilustran las transformaciones territoriales producidas podemos observar la casi ausencia de las mismas en el presente período.
Molt tímidament apareixen alguns creixements residencials puntuals, a Sant Cugat del Vallès, Terrassa i Sabadell; i preparació de sòl i infraestructura a Esplugues i Sant Feliu de Llobregat.
Muy tímidamente aparecen algunos crecimientos residenciales puntuales, en Sant Cugat del Vallès, Terrassa y Sabadell; y preparación de suelo e infraestructura en Esplugues y Sant Feliu de Llobregat.
Des del punt de vista terciari i de les dotacions apareix la compleció de la Fira de l’Hospitalet de Llobregat, la ciutat esportiva del Club de Futbol de Barcelona a Sant Feliu de Llobregat, així com el sector d’activitat econòmica al sud de Sabadell, enfront del seu aeroport, i l’ampliació del Parc Tecnològic del Vallès.
Desde el punto de vista terciario y de las dotaciones aparece la compleción de la Fira de Hospitalet de Llobregat, la ciudad deportiva del Club de Fútbol de Barcelona en Sant Feliu de Llobregat, así como el sector de actividad económica al sur de Sabadell, frente a su aeropuerto, y la ampliación del Parque Tecnológico del Vallès.
També, els desenvolupaments del 22@, amb el hub de les Glòries i nous edificis a la Diagonal.
También, los desarrollos del 22@, con el hub de Las Glorias y nuevos edificios en la Diagonal.
Pel que fa a les infraestructures i des de ponent a Llevant, apareix la millora de la carretera Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès (inici de l’anomenada via orbital), des de l’autopista que voreja la primera població; els traços del quart cinturó o B-40, de l’anomenada Ronda del Vallès, entre Martorell i el nord de Terrassa; la via de ponent de Sabadell, i des del punt de vista ferroviari, els nous traços de l’AVE al Vallès Oriental.
En referencia a las infraestructuras y desde poniente a levante, aparece la mejora de la carretera Vilanova i la Geltrú-Vilafranca del Penedès (inicio de la denominada vía orbital), desde la autopista que bordea la primera población; los trazos del cuarto cinturón o B-40, de la llamada Ronda del Vallès, entre Martorell y el norte de Terrassa; la vía de poniente de Sabadell, y desde el punto de vista ferroviario, los nuevos trazos del AVE en el Vallès Oriental.
Altres infraestructures bàsiques metropolitanes com l’Aeroport i el Port emprenen importants transformacions en el període. A la primera, amb la construcció de la nova terminal T-1 i els seus accessos, i les primeres passes de la infraestructura suport de la futura ciutat aeroportuària davant de la T-2.
Otras infraestructuras básicas metropolitanas como el Aeropuerto y el Puerto acometen importantes transformaciones en el período. En la primera, con la construcción de la nueva terminal T-1 y sus accesos, y los primeros pasos de la infraestructura soporte de la futura ciudad aeroportuaria frente a la T-2.
Al Port, les operacions de creixement per a l’extensió de les anteriors instal·lacions fins al mar i la nova llera del Llobregat.
En el Puerto, las operaciones de crecimiento para la extensión de las anteriores instalaciones hasta el mar y el nuevo cauce del Llobregat.
Apareixen també diversos moviments de terres d’importància a Martorell, Terrassa, Granollers, etc., així com algunes operacions de reforma interior (barri de la Mina) o al front marítim del final de l’avinguda Diagonal.
Aparecen también diversos movimientos de tierras de importancia en Martorell, Terrassa, Granollers, etc., así como algunas operaciones de Reforma Interior (Barrio de la Mina) o en el frente marítimo del final de la Avenida Diagonal.
TRANSFORMACIONES 2008-2012
2008
2012
Período 2008-2012
Área Metropolitana
3.161.081 hab. (2006)
3.228.569 hab.
67.488 hab.
Región Metropolitana
4.841.365 hab. (2006)
5.012.961 hab. (2010)
171.596 hab.
Área Metropolitana
30.520,16 ha (2006)
30.528,00 ha
7,84 ha
Región Metropolitana
81.247,61 ha (2006)
--
Residencial
12.794,69 ha (2006)
12.790,00 ha
Industrial
4.436,09 ha (2006)
4.452,00 ha
Terciario
447,86 ha (2006)
636,00 ha
Infraestructuras
3.842,81 ha (2006)
3.816,00 ha
Parques y equipamientos
5.721,56 ha (2006)
5.724,00 ha
POBLACIÓN
SUELO OCUPADO
--
USOS DEL SUELO AMB
187
Usos i formes de l’edificació, 2008 Usos y formas de la edificación, 2008
Usos i formes de l’edificació, 2012 Usos y formas de la edificación, 2012
Creixements metropolitans, 2008-2012 Crecimientos metropolitanos, 2008-2012
194
2.5 / Cartografies de les situacions territorials i de les transformacions urbanístiques
2.5 / Cartografías de las situaciones territoriales y de las transformaciones urbanísticas
•
Usos i formes de l’edificació, 1977
•
Usos y formas de la edificación, 1977
•
Registre de creixements metropolitans, 1977-1994
•
Registro de crecimientos metropolitanos, 1977-1994
•
Usos i formes de l’edificació, 1994
•
Usos y formas de la edificación, 1994
•
Registre de creixements metropolitans, 1994-2008
•
Registro de crecimientos metropolitanos, 1994-2008
•
Usos i formes de l’edificació, 2008
•
Usos y formas de la edificación, 2008
•
Registre de creixements metropolitans, 2008-2012
•
Registro de crecimientos metropolitanos, 2008-2012
•
Usos i formes de l’edificació, 2012
•
Usos y formas de la edificación, 2012
Llegenda / Leyenda Creixements metropolitans / Crecimientos metropolitanos
195
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1977 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1977
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1977-1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1977-1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 1994 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 1994
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 1994-2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 1994-2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2008 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2008
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la RegiĂł Metropolitana de Barcelona. PerĂode 2008-2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la RegiĂłn Metropolitana de Barcelona. Periodo 2008-2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012
Atles dels creixements i transformacions territorials i urbanes a la Regió Metropolitana de Barcelona. Usos de l’edificació 2012 Atlas de los crecimientos y transformaciones territoriales y urbanas en la Región Metropolitana de Barcelona. Usos de la edificación 2012