ISTANBUL, TERRITORI D’AIGUA L’interès de la lectura del territori d’Istanbul a través del aigua és perquè des de la seva fundació, l’aigua ha estat un element clau i estratègic. Des d’un inici, la posició d’Istanbul, com gran part de les ciutats europees, tenia un raonament d’estratègia territorial. El cas concret que s’ocupa aquí, destaca perquè era un punt clau en l’estratègia de les rutes marítimes i terrestres, ja que es situava en l’ intersecció del contacte entre el continent asiàtic i europeu, i el contacte entre el mar Mediterrani i el mar Negre. És així que la fundació d’Istanbul es justificava com la reafirmació d’unt punt estratègic, sobre una geografia fàcilment defensable, però clarament exposada als conflictes entre les civilitzacions ( pag1 ). Tot i la importància d’aquesta posició, la ciutat s’ubicava sobre un lloc amb poques reserves d’aigua, i ja desde un inici es va començar a establir un vincle de dependència amb les fonts externes d’on es proveiria. En unes primeres etapes ( pag2 ), es van construir diversos aqüeductes per proveir a la ciutat, però va destacar per sobre dels altres sistemes, un aqüeducte d’uns 242 km per portar aigua a la ciutat. La situació era delicada en un territori amb un certa inestabilitat i feia que els 242 km de trajecte del aigua fossin dèbils enfront dels diversos atacs de les civilitzacions contraries en aquell moment. Aquesta inestabilitat va conduir a una successió de construccions de cisternes al interior de la ciutat, sobretot en les parts altes, i per tant pròximes als edificis representatius i de poder la ciutat. En aquell moment doncs, l’aigua ofereix una idea de fragilitat territorial i alhora creava aquesta centralització en els punts representatius de la ciutat. Més endavant, cap al 1554, el territori al voltant de la ciutat oferia una major estabilitat, ja que era la capital d’un gran imperi, com va ser l’imperi Otomà. Des de aquest punt de vista, el territori oferia una lectura més optimista, i permetia afrontar la idea d’un sistema d’aigua més extens i complet. Junt amb aquest fet, la població va experimentar un fort augment i es va arribar a una situació de forta necessitat d’aigua. La resposta a aquest moment va ser la creació d’un nou sistema d’aigües, ja no només de captació, sinó a més de distribució pública per tota la ciutat ( pag3 i 4 ). En aquest cas, les fonts es situaven més properes, però dins d’un entorn protegit, sense la gran necessitat de crear sistemes d’acumulació interns. Degut a raons de diferència de cota entre la captació i la distribució, l’aigua arribava a la ciutat a les parts baixes en forma de fonts, hammans, hospitals i altres serveis públics que depenien del subministrament del aigua. Aquesta ja no es centralitzava a les parts més altes com si que podia succeir en un inici, sinó que era a la part baixa on es feia de l’aigua un fet de centralitat. Donada aquesta situació, s’oferia la idea que l’aigua no era tan sols un fet de provisionalment, sinó que l’aigua era un fet de centralitat pública, creant en territori polinuclear d’activitats. Sumat a aquest fet, l’arribada extensiva de l’aigua va generar la necessitat de crear òrgans de gestió sectorials, creant unes zones concretes dins del entorn de la ciutat. Més endavant, i ja situant-se en l’època actual, les fonts que proveeixen Istanbul, prenen una altre tamany i suposen un sistema d’interconnexió territorial ( pag5 ). Ja no només es tracta d’unes grans reserves, sinó que tal i com es pot veure, l’aigua funciona a mode d’interconnexió de bosses, definint dependències i servituds d’unes parts del territori envers d’altres. L’acumulació es realitza en punts concrets del territori, i més endavant es canalitza a les plantes de tractament i distribució. Aquest fet, crea que entorn d’aquestes reserves d’aigua es dibuixin una mena de perímetres de protecció per tal que aquestes no puguin ser contaminades per l’efecte dels creixements urbans. Aquest és un fet que cal remarcar, ja que a diferència de quan mitjans del segle XVI les fonts es situaven a una gran distància, en l’actualitat el creixement urbà es situa ben bé al límit i inclús en contacte a aquestes reserves d’aigua, com son els exemples de les reserves de “El Mali” ,”Omerli””Alibeykoy” o “Kucukcemeçe”. Més enllà de la zona ocupada per l’aigua, aquestes reserves son la conseqüència d’unes zones de recaptació d’aigua, per tant cal prestar atenció a l’afectació en les circulacions de les aigües en els diferents “vasos de captació” així com de l’afectació en l’ impermeabilització d’aquests. En resum, aquestes “bosses” defineixen una lectura d’interconnexió de fluxos i acumulacions, de perímetres de protecció i de perímetres de captació. Les reserves d’aigua es situen tan al llarg, com al inici, com al final d’una estructura vertical d’eixos de rius i torrents, que arriben perpendicularment a la línea de costa. Com es pot veure a la pàgina 6, el territori s’estructura amb una lògica de ventall, on la topografia allibera una gran plana paral•lela a la costa, que és per on la ciutat s’expandeix i per on els eixos d’aigua travessen. Un fet interessant és la distribució homogènia en que aquests eixos travessen la plana, marcant una successió característica entre els eixos. Tot i això cal remarcar que cada un d’aquests presenta però diferents característiques ( pàg.7 ). Gràcies aquest dos factors (ritmes homogenis i diferents escales) es pot pensar en una estructura d’eixos perpendiculars a la costa en que cada un d’ells és capaç d’abordar potencials diferents. Per exemple es pot explicar el que es mostra a la pàgina 7; la presència de l’aigua és un fet activador en el territori, ja que degut a la necessitat que tenen les activitats industrials de tenir al abast grans recursos hídrics és allà on preferentment s’hi col•loquen. És per aquesta raó que la presència o no d’aquesta acaba configurant eixos d’activitat industrial, com son els casos dels exemples 2 i 3 de la pàgina 7. De manera inversa, entre aquest eixos productius s’inserta un ús residencial i terciari del territori, creant altrament certes bandes o certs fragments mes o menys consolidats. Aquesta és la idea que s’intenta recollir en l’esquema inferior de la pàgina 6, una successió horitzontal d’eixos d’aigua,eixos industrials i eixos residencials-terciaris. És doncs, que l’aigua no és tan sols un fet que configuri espais de reserva o de protecció, sinó que a més és clau per la determinació dels fluxos de mobilitat, ja que configura zones concretes d’activitat. Aquest és un fet que permet establir un paral•lelisme amb l’estructura de microcentralitats que va crear l’arribada de l’aigua pública en la manera en que es va fer a mitjans del segle XVI i que mostra que avui dia, l’aigua pot ser un potenciador de l’activitat i un dinamitzador dels fluxos territorials. Per altra banda, si s’observen els eixos de mobilitat ( pàg.8 ), s’aprecia l’efecte contrari; mentre que l’estructura de l’aigua és perpendicular a la costa, la mobilitat es regeix per eixos paral•lels. Tal i com succeïa en les etapes inicials de la fundació del cardos i el decumanus (pàg.2) l’eix que acaba dominant el territori és l’horitzontal, i serà a partir d’estirar aquest eix que la ciutat invaria la plana cap al oest. La mobilitat per tant, és un flux que travessa la successió que es comentava anteriorment i permet presentar la pregunta de com es configura el contacte i la relació entre aquestes diferents estructures; la intersecció entre la perpendicularitat i l’horitzontalitat. Arribats a aquest punt, cal remarcar les lògiques que s’han anat explicant per donar una idea de com la superposició d’aquests genera un territori concret, com és el cas d’Istanbul. Per un costat hi ha el funcionament vertical dels eixos d’aigua, per altra costat hi ha el sistema de bosses d’aigua i de vasos de captació, per altra banda hi ha el sistema de mobilitat horitzontal, i finalment existeix el concepte cultural vinculat amb l’aigua com a factor de centralitat. Com a resum d’aquest superposició de sistemes i de fluxos, entre les pàgines 9 i 21, es mostren uns exemples de detall per posar de manifest les característiques concretes i els diferents elements que acaben configurant les successives situacions. Es vol mostrar a través d’aquests exemples una síntesi de les complexitats que intervenen en l’estructuració del territori. Tal i com es pot veure, l’estudi de detall es presenta com la definició i la de construcció dels elements definidors del territori; la geografia (part inferior), les infraestructures (vermell), les zones productives (blau), les zones residencials-terciaries (verd) i els grans equipaments (taronja). S’ha utilitzat la deconstrucció en axonometria per posar en rellevància en un sol documents com s’ubiquen cada un dels factors, i sobretot quines interactuacions hi han entre totes elles. La lectura no es centra en l’interès del coneixement profund de les parts sinó més aviat en la interactuació i la superposició de totes elles. Per altra banda, els estudis de detalls mostren la influència i la dependència que té tot el territori amb el put inicial de fundació. Permet visualitzar la manera com els diferents factors es modifiquen en funció de la proximitat a aquest, creant un fenomen de compactació dels elements a mesura que s’aproximen al centre d’Istanbul. Gràcies a la lectura del cicle de l’aigua a mitjans del S XVI es pot despertar l’interès per trobar en l’aigua un fet de projectualitat territorial. De la mateixa manera que la construcció d’un sistema de captació i distribució va ser el factor per definir zones de centralitat en la mateixa ciutat, avui dia la lectura del cicle de l’aigua permet establir una estratègia global territorial. En front d’un situació territorial fragmentada o de mosaic, l’aigua permet establir certes estratègies comuns a partir de l’estudi de les particularitats de les situacions. Així com poden ajudar a definir zones de protecció o d’ecotons entre les diferents parts, permet també abordar la idea dels fluxos de la mobilitat entre les zones de residència, activitat, grans esdeveniments i grans equipaments. Si que és clara la idea de fragmentació en quant a una mirada tipològica dels creixements que es produeixen avui dia al territori d’Istanbul, però la mirada de les lògiques internes de la geografia, com es el cas de l’aigua, permet establir el factor comú que tenen la convivència entre les parts. L’aigua en aquest territori és un dels factor estratègics que poden ajudar a definir les relacions entre els fragments que avui dia actuen sobre el territori d’Istanbul, fent d’aquest un factor estructurant.
00 - Istambul,territori d’aigua _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
Font_Cartoteca Digital -Institut Cartogràfic de Catalunya
Font_GoogleMaps
Font_GoogleMaps 01 - Introducció _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
02 - Primeres etapes - Fundaci贸 - Suministrament _ D铆dac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
SISTEMES D’AIGUA ROMANS- 1) 117-138; emperador Hadrian / 2) 324-337; emperador Constatine / 3) 373; emperador Valens / 4) 379-395; emperador Theodosius I SISTEMES D’AIGUA OTOMANS - 1) 1554-1564; sistema Kirkçesme, realitzat per Sinan sota el reinat de Sultan Suleiman. Sistema complementat a les parts altes pel sistema HALKALI / 2) 1731-1839 - Sistema Taksim
03 - Sistema Kirkçesme 1554-1564 _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
04 - Sistema Kirkçesme 1554-1564 _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
05 - Sistema actual de suministrament-Reserves _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
06 - Eixos verticals d’aigua _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
07 - Eixos vertical d’aigua _ Dídac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
08 - Eixos paral路lels de mobilitat-Interseccions _ D铆dac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
09 - Estudi de detall(1) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
10 - Estudi de detall(2) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
11 - Estudi de detall(3) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
12 - Estudi de detall(4) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
13 - Estudi de detall(5) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
14 - Estudi de detall(6) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
15 - Estudi de detall(7) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
16 - Estudi de detall(8) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
17 - Estudi de detall(9) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
18 - Estudi de detall(10) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
19 - Estudi de detall(11) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
20 - Estudi de detall(12) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL
21 - Estudi de detall(13) _ DĂdac Osorio Calvo
DUOT - La Ciutat Mosaic Territorial (Carles Llop)_ISTAMBUL