SERVEI DE CONSERVACIÓ I RESTAURACIÓ DE BÉNS CULTURALS
La Diputació de Castelló els dóna la benvinguda a la quarta edició de la La Llum de la Memòria, l’ambiciosa iniciativa per a acostar el millor del nostre patrimoni artístic, a través d’un cicle d’exposicions que recorren les diferents comarques, recuperant el seu propi llegat per a gaudi públic. Els convidem a conèixer i descobrir un ampli grup d’obres d’elevada qualitat, amb la característica comuna d’haver estat intervingudes i recuperades pel Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals de la pròpia Diputació. Unes ho han sigut al llarg de la seua història, des de la seua creació fa més de mig segle. Les altres s’han restaurat per a l’ocasió. En totes es fa patent la professionalitat i la delicadesa del personal que presta el seu servei en aquest departament. Com a seus s’han triat, com és habitual en La Llum de la Memòria, dos edificis significatius i d’importància monumental. Per un costat l’antiga església de San Miguel de finals del segle XVII, avui sala d’exposicions de la Fundació Caixa Castelló, entitat tan arrelada en la nostra societat que mereix el nostre reconeixement i gratitud. Per un altre l’església de Sant Vicent Ferrer, preciós temple de la primera meitat del segle XVII. Ambdós aportaran un marc perfecte al selecte contingut i permetran que coneguem una part del nostre patrimoni arquitectònic. La Llum de la Memòria és molt més que una experiència turística i artística, és un nou motiu d’orgull per als castellonencs i un pretext magnífic per a descobrir una miqueta millor el llegat dels nostres avantpassats que ens defineix com a poble. Javier Moliner President de la Diputació de Castelló
SEUS EXPOSICIONS Sala Sant Miquel Carrer d’ Enmig , núm 17. Castelló
Església de Sant Vicent Ferrer * de dilluns a dissabte. Matins de 11:30 a 13:30 h Vesprades de 17:30 a 20:30 h *S’ha de respectar l’horari de misses i actes religiosos.
DL CS 421-2019
Carrer de Sant Domenech, núm 2. Castelló
Una de les prioritats de la Diputació de Castelló en matèria cultural és la conservació i restauració de l’ampli patrimoni artístic castellonenc. Per a això es va crear el Servei de Conservació i Restauració de Béns Culturals fa més de mig segle. Un servei capaç de garantir la perdurabilitat d’aquests béns per a les generacions futures. Aqueix temps transcorregut ha portat el nostre Servei de Restauració a convertir-se en un referent en matèria de patrimoni, per la professionalitat i el rigor amb què es cuida, estudia, investiga i restaura el patrimoni castellonenc. Amb aquest cicle d’exposicions La LLum de la Memòria es pretén mostrar al públic visitant la labor desenvolupada durant aquests anys, i busca també potenciar la promoció dels municipis castellonencs, les seves tradicions, la seva artesania, la seva cultura en definitiva. Una mostra que posa en relleu, no només el prolix treball que desenvolupa el personal del Servei, sinó també la gran riquesa patrimonial que posseeix la nostra província.
CASTELLÓ d’abril a juliol 2019
ESGLÉSIA DE SAN VICENTE FERRER Es tracta d’un temple d’una sola nau amb coberta de teules àrabs a doble vessant. L’interior s’articula amb un auster ordre toscà i presenta deu capelles laterals entre contraforts, que s’obrin a la nau central a través d’arcs de mig punt i es troben separades per pilastres adossades. La volta de creueria és de tradició gòtica amb nervis de complicada traça, que són més decoratius que estructurals. Dues d’aquestes capelles exhibeixen airoses cúpules: La de sant Vicent Ferrer (ara sagristia), amb bella cúpula oval sobre mènsules rococó, que en l’exterior es transforma en estructura ondulada de teules àrabs amb quatre faldons separats per ràdios que convergeixen en el cim i la del Roser, que exhibeix decoració d’algepseries barroques, atribuïble a Josep Sebastià i pintures murals dels Guilló i en l’exterior cúpula piramidal amb teules blanques i blaves. L’absis de l’església es troba separat per un semicercle de cassetons i presidit per una gran venera, que corona la seua estructura poligonal. Va ser construïda en la primera meitat del segle XVII, estant ja conclosa en 1648. Recorda, en especial per la volta del seu absis, el temple de Sant Martí de Segorbe. La façana original es va perdre i a finals del segle XIX la Diputació Provincial de Castelló, propietària de l’edifici, va encarregar a l’arquitecte Manuel Montesinos el disseny de l’actual, feta en estil neoromànic.
Les obres Conté una exposició monogràfica de 23 obres d’elevada qualitat sobre la figura de sant Vicent Ferrer, realitzada en col·laboració amb el Bisbat de Segorbe-Castelló, amb motiu de l’Any Sant Jubilar a ell dedicat. Entre les peces exposades destaquen les dues taules que representen escenes de la vida del sant d’escola flamenca del segle XV, procedents d’un convent dominic de Besaya (Cantàbria), així com altres dues amb el mateix tema, obra de Francesc Ribalta; el retaule del sant de Vicent Macip, del Museu Diocesà de Segorbe, la magnífica representació del sant en penitència de Francisco Pacheco, del convent dominic de Jerez de la Frontera i la famosa escultura que l’efigia de xiquet, obra de Joseph Esteve.
ESGLÉSIA DE SANT MIQUEL L’església de Sant Miquel se situa en una de les artèries principals de la ciutat de Castelló, el carrer Enmig, via comercial i de passeig per antonomàsia de la capital provincial. Es tracta d’un temple d’una sola nau i capelles entre contraforts, amb cor alçat als peus i absis pla que, no obstant això, cobreix amb volta radial sobre petxines angulars, sistema consolidat en el nostre àmbit geogràfic en el transcurs de la primera meitat del segle XVII, gràcies a l’activitat de l’arquitecte Joan Ibañez. A ell o als seus col·laboradors més pròxims caldria atribuir les traces del primer projecte. Els murs s’articulen basant-se en l’ordre corinti i en ells i en la volta de canó s’instal·la una bella decoració barroca, basada en aplics de formes geomètriques i florons en els fustos de les pilastres i intradós dels arcs i exhuberantes esgrafiats, que, amb tot, resulten més continguts que en altres exemples del nostre entorn, tal vegada per la data tan avançada de la seua realització, quan estaven a punt de desaparéixer com a recurs decoratiu. Molt bella i representativa del moment és l’ornamentació en algeps sobre les portes de l’absis i en els emmarcaments de les finestres. La façana és un immafront llis d’acabament mixtilini, amb porta dovellada d’arc de mig punt, que pareix anterior i podria ser reaprofitada i pedres ben llaurades en els cantons. S’accepta comunament l’any 1670 com el d’inici de les obres de construcció del temple. En tot cas aquestes obres només arribarien a assentar els fonaments i a alçar parets fins una certa altura. En 1695, quan es fa càrrec de les obres el mestre Miquel Queralt ho fa per a ”... lo acabar i perficionar la yglesia del Glorios Sant Miquel...”, és a dir per
Les obres Es mostren un grup de 30 obres de factura excel·lent, entre les què es troben el retaule de l’església de la Sang de Vilafamés, atribuïble a l’escultor de Vila-real Josep Sebastià, de 1696, el frontal de l’església del convent de dominiques de Vila-real, de la mateixa època, la taula del Salvador, de Vicent Castelló, tres plaques del segle XVIII de la Reial Fàbrica de l’Alcora, el Crist de marfil del convent de Sant Pasqual, del taller de Guglielmo della Porta; alguns llenços de Vicent Gosalbo, el millor pintor barroc de Castelló i quatre de les set escultures d’Ignacio Vergara que conserva el convent de carmelites de Caudiel.
San Vicente ferrer. Joan Porta
Predicación de S. Vicente. Anónimo flamenco