Memòria d'activitats 2011 - català by Daktari Andorra

Dr. Jesús Muro Figueres i Victòria Ticó Rivera gm

Principat d’Andorra, 2011. 1

Índex de continguts 1. Entitat.................................................................................................pàg.4 2. Projecte..............................................................................................pàg.5 2.1. Nom del projecte.........................................................................pàg.5 2.2. Durada i calendari d’execució.....................................................pàg.5 2.3. Zona d’actuació...........................................................................pàg.5 2.4. Equip humà.................................................................................pàg.6 2.5. Planificació de les activitats........................................................pàg.8 2.6. Realització de les diferents activitats..........................................pàg.9 2.6.1. Bestiar............................................................................pàg.9 2.6.2. Gossos.........................................................................pàg.15 2.6.3. Animals salvatges........................................................pàg.20 2.6.4. Formació......................................................................pàg.22 2.6.5. Conscienciació.............................................................pàg.23 3. Finançament....................................................................................pàg.24 3.1. Despeses..................................................................................pàg.24 3.2. Donacions.................................................................................pàg.25 4. Difusió del projecte...........................................................................pàg.26 4.1. Internet......................................................................................pàg.26 4.2. Revistes i publicacions..............................................................pàg.26 4.3. Xerrades i conferències............................................................pàg.27 4.4. Resultats del projecte................................................................pàg.27 5. Projectes annexes............................................................................pàg.29 6. Abreviatures.....................................................................................pàg.30 7. Fotografies.......................................................................................pàg.31

1. ENTITAT Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra Cr/ Dr. Vilanova núm. 9, Edf. Thaïs 4t D. AD500 Andorra la Vella nº de registre: 58/2002. Els membres de la junta són: President: Miquel Font Puigcernal Vicepresident: Xavier Coma Gasia Vicepresident: Pere Ache Gulies Tresorer: Ramón Rich Malé Secretari: Jaume Sansa Reñé Vocals :

Jordi Alcobé Font Eduard Betriu Lizarte Josep Brillas Palau Jean Claude Caminal Gaset Joan Casado Rebolledo Josep Casal Mandicó Guillem Cava Adellach Daniel Coll Chiroy Samuel Duró Backes Jordi Fité Baró Àlex Gaspà Bringueret Jesús Maestre Pal Àlex Molné Rollan Martí Pubill Travesset Esteve Tor Armengol Daniel Torres Baró

2. PROJECTE 2.1 Nom del projecte: Assistència veterinària a Uganda. 2.2 Durada i calendari d'execució: El projecte ha tingut una durada de cinc setmanes, des del 15 de gener de 2011 al 18 de febrer de 2011. Distribució del treball: 

2 dies de treball a Queen Elizabeth National Park (Uganda): Kamukungu i Katwe. Gossos.



5 dies de treball de camp a Bwindi (Uganda): Nkweinda, Buhoma, Mukono, Kanyashande, Bwasswa, Kyumbugushu, Byumba, Kabirizi, Kacerere, Nyamishamba, Mushorero, Kazaki, Kishegyere. Bestiar i gossos.



9 dies de treball de camp a Kisoro (Uganda): Gishondori, Chana, Kagandy, Nyayakenke, Mugwata, Matarama, Soko, Nkisezi, Rukeri, Ndego, Kabonero, Musasa, Kanyenka, Burungo, Bukala . Bestiar i gossos.



7 dies de treball de camp i formació a Butembo (RDC): Kyondo. Bestiar i gossos.



5 dies de treball de camp a Queen Elizabeth National Park (Uganda): Kafuro. Fauna salvatge (búfals), bestiar i gossos.

2.3 Zones d'actuació: Les zones d’actuació han estat: el Parc Nacional de Queen Elizabeth (1); el Districte de Kanungu, colindant amb el Parc Nacional de la Selva Impenetrable de Bwindi (2); el Districte de Kisoro (3), concretament a la zona colindant amb el Mgahina National Park, des de la frontera amb la RDC a la de Rwanda; i la zona del Mont T’shiaberimu/Virunga (4) a la República Democràtica del Congo.

2.4 Equip humà: 

Andorra: Dr. Jesús Muro d’Agricultura.

Figueres,

Veterinari

Oficial

del

Departament

Victòria Ticó Rivera, estudiant de 5è curs a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Espanya: Dr. Ignasi Marco Sánchez, Professor Titular al Dpt. De Medicina i Cirurgia Animals de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona. Membre del SEFaS. Dr. Javier Millán Gasca, Investigador associat al SEFaS amb beca Ramón y Cajal.



Argentina: Dra. Andrea Chirife, Veterinària especialista en fauna salvatge. Wildlife Conservation Society. Membre del SEFaS.



Uganda: Dra. Gladys Kalema-Zikusoka, veterinària, Directora i Fundadora de la CTPH. Dr. Stephen Rubanga, Director tècnic veterinari de la CTPH. Dr. Abdul Katerenga, veterinari especialista en fauna salvatge, membre de la CTPH. Dr. Lawrence Mugisha, veterinari especialista en fauna salvatge i malalties infeccioses, President de l’Associació ugandesa de Veterinaris d’Animals Salvatges, Professor de la Facultat de Veterinària de la Universitat de Makerere (Kampala, Uganda). Tècnics de laboratori: Mr. Martin Eisu (MAAIF), Mr. Arinatwe i Mr. Candia Rowel (Vector Control Department, Ministry of Health). Auxiliars veterinaris (Kisoro District): Papius Manirakiza i Dr. Thadeus Habiyareme , AHO de Kisoro District.



República Democràtica del Congo: Dr. Joseph Mavisi, veterinari de la CTPH al Congo. 6

2.5 PLANIFICACIÓ DE LES ACTIVITATS Les activitats i el seu plantejament diari es discutien amb una setmana d’antel·lació: es determinava la zona diària d’actuació i es calculava el nombre aproximat d’animals a tractar. Posteriorment, s’enviava aquesta informació a la ràdio local (empresa privada), la qual feia públic el programa. L’objectiu era que el ramader conegués el dia, l’hora i el lloc on es portaria a terme l’activitat. A més, al finalitzar les jornades de feina, l’equip es reunia i es discutia com havia anat, els problemes que haviem trobat i es buscava una solució. Cada matí, el xofer recollia el personal de la mateixa, els cooperants i el material per a desplaçar-se fins a la zona adjudicada aquell dia. De mitjana, el trajecte en cotxe suposava 45 minuts. En alguns casos, degut a la manca de carreteres o camins adients, es prosseguia el trajecte a peu. Una vegada al lloc (habitualment una planúria), el director de la MCDO feia una petita xerrada a les autoritats locals i als ramaders de la zona, per introduir al personal i per explicar la finalitat del projecte. En les zones en les que la CTPH hi tenia voluntaris treballant, aquesta tasca s’havia fet prèviament i molts dels ramaders ja estaven ben informats. Posteriorment, el grup es dividia en tres equips veterinaris: uns s’encarregaven del bestiar boví, uns altres dels petits remugants i la resta dels gossos. Les tasques de desparasitar les portaven a terme voluntaris de la CTPH o de la MCDO. Sovint, gent de les comunitats ajudaven en la contenció dels animals i en la recollida de dades (nom dels ramaders, espècies, tractaments, nombre i sexe dels animals). Com a norma general, per facilitar la feina i per motius de seguretat, els que treballaven amb gossos estaven a distància del bestiar. En casos concrets es desenvolupaven tasques de diagnòstic-tractament. A banda dels tractaments, es va realitzar un mostreig aleatori (sang, excrements i ectoparàsits) com a part de la vigilància epidemiològica.

2.6 REALITZACIÓ DE LES DIFERENTS ACTIVIVTATS

El Projecte Veterinari del 2011 ha constat de diferents vessants que es detallen a continuació. 2.6.1. Bestiar Les intervencions en el bestiar domèstic han estat diferents depenent de la espècie i de la zona geogràfica. L’elecció dels productes emprats per als tractaments es va basa en diferents factors: -

Disponibilitat in situ. Cost per animal. (Taula 6) Facilitat i forma d’aplicació (injectable, oral líquid, bolus, pour-on). Bioseguretat. Eficàcia en front als paràsits presents a la zona.

Degut a la presència al Districte de Kisoro de zones permanentment humides, trobem una alta prevalença de fasciolosi, la qual cosa fa que els animals tinguin uns índexs de creixement baixos i que molts fetges siguin decomissats a l’escorxador, amb la conseqüent pèrdua econòmica per al ramader (al voltant de 30 dòlars americans per animal). Per això hem decidit tractar a tots els bovins del Districte de Kisoro amb Closamectin® injectable de Norbrook, producte amb ivermectina i closantel que actua tant contra els paràsits gastrointestinals, pulmonars i hepàtics com els ectoparàsits. Aquest any no hem aplicat ectoparasiticides (deltamedrina) ja que són molt tòxics per a les abelles i la zona de Kisoro es caracteritza per la seva alta producció de mel. A més, un tractament anual es fa pràcticament irrellevant: els animals es reinfesten ràpidament. Tractaments continuats (cada 15 dies) serien útils, però son inviables econòmica i ecològicament. A més, disminuirien la immunitat adquirida dels bovins i en cas d’una epidèmia serien molt més sensibles. Producte

Cost per ml

Cost per un boví adult

Cost per un oví/caprí adult

Albendazol 10% (Albafas®)

0,004 €

0,12 €

0,004 €

Ivermectina + closantel (Closamectin®)

0,068 €

0,41 €

Taula 1: Cost per ml i animal dels antiparasitaris utilitzats. Disposàvem de material per ® desparasitar 10.000 vaques adultes amb Closamectin i 250.000 petits remugants o 8.333 ® vaques adultes amb Albafas .

A les altres zones d’intervenció s’ha optat per l’Albendazol 10%. Cobreix en menor mesura les parasitosis hepàtiques, però és més econòmic i més efectiu en el control de les parasitosis gastrointestinals. Al bestiar oví i caprí de totes les zones també se li aplica Albendazol 10%. El nombre d’animals i ramaders que es van poder beneficiar d’aquests tractaments es detallen en la següent taula: Zona

Bwindi

Kisoro

RDC

TOTAL

Pobles

Espècie

Nº animals

Ramaders beneficiats

Boví

844

113

Petits remugants

3282

117

Porcí

>12

Boví

1091

218

Petits remugants

1162

Boví

117

Petits remugants

224

Porcí

6768

547

Taula 2: Nombre d’animals tractats i ramaders beneficiats en les tres zones d’actuació. Cal afegir els animals tractats durant la resta de l’any pels auxiliars veterinaris de Kisoro i pel personal de la CTPH a Bwindi i a la RDC.

Davant la manca d’estudis previs no podem conèixer l’eficàcia dels tractaments del 2010, però sí que podem esmentar que tots els ramaders que hi havien participat mostraven la seva satisfacció i van acudir de nou al 2011. La seva manifestació era que els animals tractats estaven més grassos que en ocasions anteriors. Amb el mostreig començat el 2011 podrem valorar objectivament els resultats i la idoneïtat del tractament. La recollida de mostres es va organitzar de la següent manera: a cada zona d’actuació s’agafaven mostres de 10 animals adults de cada espècie (boví, caprí, oví i porcí). Les mostres extretes a cada animal van ser les següents: -

Mostres sanguínies: - Sang amb EDTA. - Sang amb heparina de liti. - Sèrum. 10

Mostres fecals. Mostres d’exudat orofaringi (en el cas dels remugants).

A les taules 3, 4, 5 i 6 es detallen les malalties estudiades, els agents etiològics i el diagnòstic d’elecció per a cada una d’elles. Les que tenen una importància sanitària més important són les zoonosis, ja que a més de provocar disminucions en les produccions animals, també afecten a persones. Cal dir que la zona de Kisoro no és especialment conflictiva en quant a la East Coast Fever i la tripanosomiasi (la seva altitud i pluviositat així ho determinen). Malaltia

Agent

Diagnòstic

Brucel·losi*

Brucella abortus Brucella mellitensis

Serologia

Tuberculosi*

Mycobacterium bovis

Tuberculina Intradèrmica Gamma-interferó

Fasciolosi

Fasciola hepatica

Serologia

Nematodosis

Varis

Coprologia

Teniasi

Taenia spp.

Coprologia

Anaplasmosi

Anaplasma spp.

Frotis sanguini

Babesiosi (Redwater)

Babesia spp.

Frotis sanguini

Cowdriosi (Heartwater)

Ehrlichia ruminantium

Frotis sanguini

Ricketsiosi

Rickettsia

Frotis sanguini

Theileriosi (East Coast Fever)

Theileria parva

Frotis sanguini

Trypanosomiasi*

Trypanosoma brucei rhodesiense

Serologia Frotis sanguini

Febre aftosa (Foot and mouth disease)

Aphthovirus

Serologia PCR

Febre de la Vall del Rift* (Rift Valley Fever)

Phlebovirus

Serologia

Llengua blava (Blue tongue)

Orbivirus

Serologia

Bacterianes

Parasitàries

Protozooàries

Víriques

Taula 3: Malalties investigades en bestiar boví. (*Zoonosis)

Pel que fa a la tuberculosis bovina, només es van realitzar estudis en una zona concreta de Bwindi: Mukono. La prova de la tuberculina intradérmica requereix una lectura a les 72 h per tal de comprovar si hi ha hagut reaccions. Aquest fet, afegit a que la majoria de ramaders han de caminar durant hores per arribar als llocs de concentració, va suposar un problema i és aquest el motiu de que només es fes en aquesta zona. Cal dir que les 28 vaques (totes) van ser negatives a aquesta prova. En un futur proper seria interessant instaurar la prova de l'interferó gamma. Té una major sensibilitat i especificitat, a més, només cal agafar els animals una vegada. L’inconvenient és el seu cost prohibitiu.

Capítol apart són els petits remugants. Els petits remugants tenen un gran impacte econòmic a la zona. Ocupen poc espai, mengen poc i es reprodueixen amb facilitat, per la qual cosa són una bona font de proteïnes. Hem vist una diferència de cens entre les espècies (oví/caprí) en funció de la zona. Així com a Queen Elizabeth i a Kisoro predominen els ovins a Bwindi hi predomina el cabrum. Per contra, a RDC la pobresa extrema de la gent fa que el nombre d'ovins i caprins sigui molt baix. D’acord amb els veterinaris locals, hi ha un gran nombre d’animals afectats de Brucella mellitensis, amb una elevada prevalença d’avortaments en animals i de brucel·losi en persones afectades per les Febres de Malta, fet que ens confirmen els metges locals. Seria molt interessant confirmar que la sospita de Brucella mellitensis com a causant dels avortaments és certa i que no estem en front d'altres processos infecciosos, com podrien ser la Febre de la Vall del Rift, la Febre Q o la Toxoplasmosi. En cas de que es confirmés una alta prevalença de Brucella sp. el més aconsellable seria vacunar i identificar les borregues i cabrides vacunades. De la mateixa manera que s’intenta esbrinar la prevalença de la tuberculosi bovina, seria convenient portar a terme el mateix estudi en les cabres, ja que el seu gran nombre, en proporció al de les vaques, les podria convertir en un gran reservori d’aquest agent i per tant estaríem subestimant el seu paper en la transmissió de la malaltia.

Malaltia

Agent

Diagnòstic

Bacterianes

Brucel·losi*

Brucella mellitensis

Serologia

Parasitàries

Parasitosis gastrointestinals

Varis

Coprologia

Febre aftosa (Foot and mouth disease)

Aphthovirus

Serologia PCR

Llengua blava (Blue tongue)

Orbivirus

Serologia

Pesta dels petits remugants

Morbillivirus

Serologia

Víriques

Taula 4: Malalties investigades en bestiar caprí. (*Zoonosis)

Malaltia

Agent

Diagnòstic

Bacterianes

Brucel·losi*

Brucella mellitensis

Serologia

Parasitàries

Parasitosis gastrointestinals

Varis

Coprologia

Protozooàries

Febre Q*

Coxiella burnetii

Serologia PCR

Febre aftosa (Foot and mouth disease)

Aphthovirus

Serologia PCR

Llengua blava (Blue tongue)

Orbivirus

Serologia

Víriques

Taula 5: Malalties investigades en bestiar oví. (*Zoonosis)

Malaltia

Víriques

Agent

Diagnòstic

Febre aftosa

Aphthovirus

Serologia

Pesta porcina africana (African swine fever)

Asfivirus

PCR

Taula 6: Malalties investigades en bestiar porcí. (*Zoonosis)

A part dels beneficis sanitaris i econòmics (guany de pes, disminució de la mortalitat, disminució de malalties concomitants) que els tractaments antiparasitaris poden reportar als ramaders, l’administració gratuïta del producte fa que puguem accedir a un cens real del bestiar, a unes mostres que d’altra manera ens estarien vetades i a unes xerrades informatives/formatives massivament seguides. Les autoritats veterinàries locals no disposen d’aquestes dades, ja que els ramaders refusen de concentrar els animals per al seu comptatge ja que ho perceben com un desig de fiscalització de l’Estat de cara a implementar mesures impositives. Seria del tot desitjable que entre els objectius de la OIE d’identificació de tots els animals, poguéssim obtenir cròtals identificatius suficients per a tots els animals sota el control de la MCDO i la CTPH. Això ens permetria optimitzar tractaments, conèixer la prevalença de certes malalties i donaria un prestigi als ramaders participants en el projecte. L’alt preu de cada cròtal (1,5€) fa ara per ara inviable aquesta idea.

2.6.2. Gossos Els gossos de les zones d’intervenció, al contrari del que molta gent pensa, tenen amo. Són emprats com a simples animals de companyia, com a animals de defensa dels ramats enfront als depredadors (hienes, xacals, lleons, lleopards) o com animals de vigilància de les llars. Viuen en estret contacte amb els membres de la família, la qual cosa fa que es transmetin moltes malalties als que hi passen més estona: els nens. La seva alimentació es basa amb les deixalles de la pròpia llar i amb els cadàvers i escombraries que puguin trobar. A Uganda no hi ha servei de recollida d’escombraries, simplement s’amunteguen en certs indrets i es cremen amb certa regularitat. En àrees periurbanes o densament poblades es poden trobar gossos a primera hora del matí o a finals de la tarda en els abocadors, compartint deixalles amb porcs, vaques, cabres, marabús, corbs i milans. Molts animals es desplacen al voltant dels mercats per a ingerir restes d'animals i vísceres. La nostra actuació en els gossos ens permet resoldre diferents aspectes: -

Censar i identificar la totalitat dels animals de la zona.

Vacunar en front a la ràbia (es calcula que amb un percentatge de vacunació del 70% de la població, s’erradica la ràbia en una regió).

Desparasitar internament (praziquantel) i externament (ivermectina).

Esterilitzar tots els mascles i femelles possibles. D’aquesta manera s’aconsegueixen reduir les agressions intraespecífiques, la presència d’animals divagants en època de zel, les gestacions indesitjades i les malalties venèries transmissibles.

Recollir mostres i determinar la prevalença d’algunes malalties.

Gairebé cap animal està desparasitat. La seva totalitat són portadors de gran nombre de paparres (vehiculadors de la Malaltia de Lyme), de puces (vehiculadores dels verms intestinals) i de sarna sarcòptica (que és una important zoonosis). Tots ells expulsen gran nombre de paràsits intestinals que contaminaran les pastures i/o les aigües que ingeriran altres animals i persones. Una única desparasitació anual s’ha mostrat del tot insuficient. Caldria implementar una desparasitació trimestral, per part dels voluntaris de sanitat animal. Això permetria reduir de forma significativa la prevalença d’ascaridiosi i d’hydatidosi.

Pocs animals estan registrats (la qual cosa significa que no estan vacunats en front de la ràbia) i per tant es desconeix el cens real d’animals, però es veuen molts cadells i femelles gestants. La vacunació és gratuïta a Uganda (a RDC costa 5 dòlars americans) però no es fa pels següents motius: manca de refrigeració que la fa malbé, manca d’estocs o, el més freqüent, perquè la gent no pot fer front a les despeses que suposa el desplaçament del veterinari o auxiliar veterinari fins al seu lloc de residència. Degut a la mala manipulació i escassa socialització, els animals són molt agressius, sent la seva manipulació molt dificultosa, fins i tot perillosa per als propietaris i els veterinaris. La ràbia és més present al nord d’Uganda, a Kampala i a la RDC. Cal esmentar que no hi ha, ni a Uganda ni a RDC, disponibilitat de tractament post exposició. Només es pot adquirir a les veïnes Repúbliques de Rwanda i de Kenya, a preus prohibitius per a la majoria de la gent: la vacuna costa 120 dòlars americans (per a fer-se una idea del que això suposa cal saber que, per exemple, el salari d’un mestre és de 70 dòlars), el desplaçament i l’estada, a part. També s’ha de tenir en compte que a l’Àfrica de l’Est, l’estada a l’hospital no inclou el servei d’infermeria, ni els medicaments, ni l’alimentació. Cal pensar que una bona part de la família s’ha de desplaçar amb el malalt per a tenir-ne cura durant la seva estada hospitalària. Menció a part és la mort de l’animal que ha mossegat. Habitualment es sacrifica immediatament amb llances o pedrades. Al no recollir el cos per analitzar-lo es desconeix la incidència real de la ràbia en aquesta zona d’Àfrica. Només en el cas d’una epidèmia de ràbia en xacals al Parc Nacional de Kidepo (Nord-Est d’Uganda, febrer de 2011) es va identificar els virus de la ràbia mitjançant tècniques d’immunofluorescència. La nostra experiència ens ha evidenciat que la col·locació del collar de vinyl ens facilita la ràpida identificació dels animals vacunats, i ens permet fer comptatges de les proporcions entre vacunats i no vacunats. Fa que puguem reduir el nombre de vacunes emprades: després de la primera vacunació una segona a l’any ens dóna immunitat per a 3 anys més. Tenint en compte que la mitjana d’edat és de 5 anys, podem assegurar que queda cobert durant tota la vida. Els propietaris dels gossos proveïts de collars tenen una gran satisfacció al veure el seu animal identificat, i es mostren orgullosos davant els seus veïns de participar en el projecte.

Les intervencions per esterilitzar els gossos han estat molt ben rebudes. L’esterilització química del material quirúrgic provoca irritació dels teixits i una forta inflamació. Per aquest motiu, cal millorar el sistema d’esterilització del material: per al proper any cal disposar d’un autoclau. També cal millorar els sistema de taules quirúrgiques i construir una carpa portàtil, que ens eviti les fortes insolacions, la pluja i l’aglomeració de gent al voltant de la cirurgia (contaminació). El cost de cada intervenció es detalla en les següents taules: 1ml xylazina (Xylagesic®)

1,07 €

1ml ketamina (Imalgene®)

1,61 €

1ml Valium®

0,61 €

0,8 ml meloxicam (Metacam®)

6,78 €

0,4 ml atropina (AtropinaBraun®)

0,32 €

2ml shotapen (Virbac®)

0,364 €

1 fulla bisturí (nº21)

0,15 €

2 parells de guants estèrils

0,8 €

1 fil de sutura monosyn Braun® (nº1)

4,12 €

Gasses, agulles i xeringues

0,72 €

TOTAL

16,55 €

Taula 7: Preu mitjà del cost d’una esterilització d’un gos mascle de 20kg.

1ml xylazina (Xylagesic®)

1,07 €

1ml ketamina (Imalgene®)

1,61 €

1ml Valium®

0,61 €

0,8 ml meloxicam (Metacam®)

6,78 €

0,4 ml atropina (AtropinaBraun®)

0,32 €

2ml shotapen (Virbac®)

0,364 €

1 fulla bisturí (nº21)

0,15 €

2 parells de guants estèrils

0,8 €

2 fils de sutura monosyn Braun® (nº1)

8,24 €

Gasses, agulles i xeringues

0,72 €

TOTAL

20,66 €

Taula 8: Preu mitjà del cost d’una esterilització d’una gossa femella de 20kg.

En gossos es van extreure les següents mostres per a l’estudi de diverses malalties especificades a la taula 9. -

Extracció de sang (v. cefàlica, v. safena o v. jugular) - Sang total en targetes FTA. - Serologia. - Sang amb EDTA. Mostres fecals per a dur a terme coprologies de tipus qualitatiu i quantitatiu (tècnica de Mc Master). Recollida d'ectoparàsits: puces i paparres.

Malaltia

Parasitàries

Agent

Diagnòstic

Ascaridiasi*

Toxacara canis Toxascaris leonina

Coprologia

Hydatidosi*

Taenia hydatigena

Coprologia

Infestació per puces i paparres

Presa d’alguns exemplars i conservació en alcohol

Sarna sarcòptica*

Sarcoptes spp.

Raspat

Babesiosi

Babesia canis

Frotis sanguini PCR

Ehrlichiosi*

Ehrlichia canis

Frotis sanguini PCR

Leishmaniosi*

Leishmania infantum

Serologia

Neosporosi

Neospora caninum

Serologia

Toxoplasmosi*

Toxoplasma spp.

Serologia

Brom

Morbillivirus

PCR

Coronavirosi

Coronavirus

Serologia

Hepatitis canina

Adenovirus

Serologia

Parvovirosi

Parvovirus

Serologia

Ràbia*

Lyssavirus

Serologia PCR

Protozooàries

Víriques

Taula 9: Malalties investigades en gossos. (*Zoonosis)

Àrea

Sexe

Vacuna Ràbia

Desparasitació

Castració

Queen Elizabeth

Femella

Mascle

Total

Femella

Mascle

No registrat

Total

157

158

Femella

Mascle

No registrat

Total

214

244

Bwindi

Kisoro

TOTAL

Taula 10: Malalties investigades en gossos. (*Zoonosis)

2.6.3. Fauna salvatge

Amb una alta taxa de creixement demogràfic (per sobre del 3%), les zones protegides de l'Àfrica de l’Est estan cada vegada més envoltades d’assentaments humans. Els guardes dels Virunga (RDC), a diari, han de destruir cabanes construïdes durant la nit a l’interior de la zona protegida, arts il·legals de pesca, canoes i llaços col·locats pels furtius. A Uganda el problema és similar. M’Gahinga està completament envoltat de pobles. Al 2005 es va haver de construir el Buffalo Wall per evitar la sortida dels búfals i elefants i les conseqüents destrosses que ocasionaven en els conreus de blat de moro i patates de les contrades. A Queen Elizabeth, un sistema obert de sabana, els problemes són més greus ja que cal afegir-hi l’atac dels grans depredadors (lleons, lleopards...) al bestiar. La gent porta les vaques, les cabres i les ovelles a pasturar a l’interior dels parcs. I en època de sequera solen estar-hi les úniques fons d’aigua de la zona. Allí comparteixen abeuradors i pastures amb els remugants salvatges (búfals, antílops...). La fauna salvatge de les zones protegides, actua com a reservori de determinades malalties infeccioses o parasitàries per als animals domèstics i /o per als humans. Aquesta transmissió també es pot donar a la inversa: dels animals domèstics i persones cap als animals salvatges. Malalties com la tuberculosi poden fer estralls entre els bovins, i de retruc en els lleons. La brucel·losi també pot afectar per igual ambdues espècies, així com la febre aftosa. Per primer cop, al 2011 hem participat amb la CTPH en la captura i obtenció de mostres de 8 búfals del Parc Nacional de Queen Elizabeth. La captura es va realitzar mitjançant dards tranquil·litzants. Cada animal va ser identificat amb un cròtal, es va extreure sang, es van recollir ectoparàsits, femtes i es va realitzar un raspat orofaringi. Estem pendents dels resultats analítics. Per al 2012 està previst ampliar l’estudi als Cobs d’Uganda (antílops) i als facoquers (porcs fers). També està previst obtenir mostres dels ratpenats de les coves de la zona. Solen ser reservoris del virus de la ràbia i de les Febres de Marburg. Actualment, hi ha un episodi d’Èbola, per la qual cosa s’estan estudiant els primats i els facoquers de la zona.

Els animals salvatges representen una gran riquesa ecològica i econòmica a la zona. La simple desaparició dels lleons per una episodi de ràbia, de brom o de tuberculosi, podria suposar una catàstrofe econòmica a la zona, ja que són els 5 grans (búfals, elefants, lleons, lleopards i rinoceronts) els que atrauen més turistes a les zones protegides. La no desparasitació del bestiar dels ramaders vivint al voltant (o bé de forma il·legal a dins) dels Parcs Nacionals pot afectar dramàticament les poblacions d’ungulats salvatges, algunes d’elles en perill d’extinció.

2.6.4. Formació

La formació dels estudiants de veterinària de la Universitat Catòlica de Graben (Butembo, RDC) ha entrat dins del programa de la CTPH a RDC. Va consistir en una sessió teòrica sobre la feina de la CTPH i les principals malalties que investiguem a la zona. També es varen impartir dues sessions teòriques sobre cirurgia i exploració en petits remugants i en gossos, i dues sessions pràctiques de tècniques anestèsiques en les mateixes espècies. Cal esmentar que hi ha una carència total de material, des de fulles de bisturí a termòmetres, per la qual cosa, malgrat haver acabat els estudis acadèmics no poden exercir. Les sessions varen tenir lloc en el local de la CTPH a Butembo, a la Facultat de Veterinària i a la Clínica d’Animals. En un principi es va programar el desplaçament d’una vintena d’alumnes a la zona de Kyondo per a participar en el programa de camp de la CTPH (vacunacions, extraccions de sang, cirurgies). Malauradament, i malgrat l’esforç econòmic de la CTPH i dels mateixos estudiants per a desplaçar-se, el mateix dia de la seva arribada havia tingut l’atac dels Mai Ma, els rebels, per la qual cosa es va decidir fer una evacuació de tot el personal i la represa de les classes a Butembo. De cara al 2012 està prevista una setmana de classes teòriques i pràctiques al mes de febrer i una altra al mes d’agost. Dins del programa formatiu s’hi inclouen aspectes relacionats amb les zoonosis i amb la conservació de la fauna i els hàbitats. Estant en una zona d’alt valor ecològic i com a elit que són, han de garantir la preservació del medi. S’intentarà obtenir fons per al desplaçament dels alumnes, així com animals d’escorxador per a les pràctiques de cirurgia. Estem en contacte amb les autoritats de la UICN per a poder fer una visita al Parc Nacional dels Virunga per conscienciar-los sobre el valor de la fauna i dels paisatges que els envolten. També estem intentat obtenir un kit de cirurgia i diagnòstic bàsic per a cada nou llicenciat (una mitjana de 10 per any).

2.6.5. Conscienciació

Totes les mesures anteriorment esmentades no tindrien cap efectivitat si no es complementen amb tasques formatives. La conscienciació de la població local en temes de preservació del bosc, dels recursos hídrics, de la fauna, de la gestió dels escassos residus que generen, de valorització dels paisatges i costums forma part intrínseca del nostre programa. S’intenta, abans de cada activitat, una reunió amb els líders locals, autoritats, guardes, personal sanitari i ramaders per a identificar els principals problemes que afecten el bestiar de la zona. S’explica quines activitats es portaran a terme i la raó. Les dones solen ser les que tenen cura del bestiar, particularment dels petits remugants, i malgrat que no el poden vendre ni portar a l’escorxador sense el permís del marit, són més receptives als tractaments veterinaris i a les innovacions. La CTPH, a més a més, forma voluntaris com a auxiliars en salut animal. Poden recollir informació, administrar alguns tractaments, identificar de forma ràpida epizoòties, donar l’alarma, i fer seguiments. .

3. FINANÇAMENT 3.1 Despeses En la següent taula es detallen les despeses del projecte, indicant el producte o servei, així com les empreses distribuïdores:

Norbrook Uganda Ltd. Antiparasitaris

13.621.500 UgSh

4.540,05 €

Quality Chemicals

3.862.500 UgSh

1.287,50 €

Kisoro Radio Anuncis

35.200 UgSh

11,73 €

Auxiliars veterinaris

12.235.000 UgSh

745,00 €

Solà Domingo Vacuna Newcastle

565,00 €

Sulfat de Zinc

15,75 €

Farmàcia a Kisoro Material de cirurgia

393.000 UgSh

131,00 €

Vetlife Material de sutura

296,82 €

Sallavet ® Imalgene

80,75 €

Henry Schein Material cirurgia

110,69 €

Distrivet

241,00 €

TOTAL

8.021,00 €

Taula 11: Despeses vàries.

Tant el vol, els transports (vehicles, gasoil) com l’acomodació a Uganda i RDC van anar a compte del cooperant andorrà. L’aportació personal del Dr. Jesús Muro Figueres és la que es detalla en la següent taula: Vehicle (20 dies)

150 US$/dia

2.097 €

Gasoil

2.520.500 UgSh

840,00 €

Enviament de vacuna Newcastle des de Lleida

63,68 €

Enviament de collars des de Barcelona

120,00 €

Sobrepés avió

950,00 €

Ingenasa (400 kits FMD)

852,40 €

TOTAL

4923,08 €

Taula 12: Despeses assumides pel Dr. Jesús Muro.

3.2. Donacions Sense les donacions de les següents empreses, organitzacions i persones, el projecta no hauria pogut ser possible: Andorra Cooperació, M.I. Govern d’Andorra

7.500 €

APRA

FecPak (1.064,64 €)

BOMOSA, Andorra

500 collars de vinyl

Clínica Veterinària Prat de la Creu, Andorra

Pulsioxímetre

Intervet Shering Plough, España

2 neveres elèctriques portàtils 5 neveres portàtils 100 dosis de vacuna antiràbica 150.000 dosis de vacuna Newcastle per a la RDC

Laboratorios Ovejero, España

1.000 dosis de vacuna antiràbica 500 tabletes de Praziquantel

Particular

1.500 €

Prosan Sanitat Animal, Lleida, España

1.000 dosis de vacuna antiràbica

Taula 13: Donacions d’empreses, organitzacions i particulars.

4. DIFUSIÓ DEL PROJECTE 4.1 Internet 

Pàgina web de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra: www.apra.ad



Pàgina web de BOMOSA: www.bomosa.ad



Bloc personal dels cooperants andorrans: www.jesusmuro.wordpress.com i http://vickytico.blogspot.com Durant tota la durada del projecte els cooperants andorrans van mirar de mantenir actiu el seus blocs personals on inserien totes les activitats desenvolupades.



Pàgina web del Departament d’Agricultura del Govern d’Andorra: www.agricultura.ad



Pàgina web de la Global Alliance for Rabies: www.rabiescontrol.net



Així mateix, les organitzacions no governamentals amb les que s’ha treballat, s’han fet ressò del projecte a través les seves pàgines web: ◦ Pàgina web de la CTPH: www.ctph.org ◦ Pàgina web de la MCDO: www.mcdoa.org ◦ Pàgina web de Wildlife Direct: www.wildlifedirect.com



Pàgina web del Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge: www.sefas.uab.cat

4.2 Revistes i publicacions 

Albéitar (Espanya)



Argos (Espanya)



Publicació d’un article tècnic a la memòria d’activitats de l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra. En premsa. (Andorra)



Información Veterinaria, revista oficial dels Col·legis Veterinaris d'Espanya (Espanya)



Mundo Universitario (Espanya) 26



Publicació d’un article de divulgació a la revista Nautilus del Proyecto Gran Simio (Espanya). En premsa.



World Rabies Alliance Newsletter. Juliol 2011.



Publicació conjuntament amb el SEFaS i la CTPH d’articles tècnics en revistes científiques d’abast internacional.



Realització d’un pòster explicatiu per a la seva exhibició en el marc de la Fira de bestiar del 27 d’octubre de 2011. Finançat per l’Associació de Pagesos i Ramaders del Principat d’Andorra.

4.3 Xerrades i conferències 

Xerrada prevista, però sense data fixada, dins del programa d’activitats de la Societat Andorrana de Ciències per al 2011.



Xerrada prevista a la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona.



Xerrada prevista al Rottary Club d’Andorra.

4.4 Resultats del projecte Enviament de còpies (degudament traduïdes a l'anglès i al francès) dels resultats del projecte a: 

Dr. Patrick Atitmendi. Director dels serveis veterinaris de la UWA, Kampala. Uganda.



Dr. Michael Baganizi. Coordinador de voluntaris a l’Hospital de Kisoro. Uganda.



M. Emmanuel de Méraude. Director de l’ICCN a Virunga. RDC.



Dr. Margaret Driciru. Veterinària de la UWA a Queen Elizabeth. Uganda.



Dra. Sandra Gray. Directora Científica de la MCDA, Kisoro. Uganda.



Dra. Gladys Kalema. Directora de la CTPH, Kampala. Uganda.



Dr. Robert Kawa Ndagala. Inspector d’Agricultura, Butembo. RDC.



Mr. Edison Ndayambaje. Director de la MCDO, Kisoro. Uganda. 27



Dra. Pilar Mayordomo. Veterinarios Sin Fronteras Kivu Nord. RDC.



Dr. Ignacio Moriyón, Universidad de Navarra. Espanya.



Dr. Lawrence Mugisha. Director de la Uganda Wildlife Network. Uganda.



Dr. Isaiah Munyambonera. District Veterinary Officer. Kisoro. Uganda.



Dr. Aloysious Tumwesigye. District Veterinary Officer. Kanungu District. Uganda.



Dra. Carmen Vidal. Coopera. Goma Kivu Sud. RDC



Director general de la UWA, Kampala. Uganda.



Director de la UWA a M’Gahinga National Park. Uganda.



Ministeri d’Afers exteriors d’Uganda, a Kampala. Uganda.



Hospital de Referència de Kyondo. RDC.



Facultat de veterinària, Université Catholique de Graben. Butembo, RDC.



Laboratorios Ovejero. Espanya.



Laboratorios Intervet Shering-Plough. Espanya.

5. PROJECTES ANNEXES 1. Desenvolupament del Projecte Veterinari al Districte de Kanungu, juntament amb la CTPH. 2. Formació en cirurgia i medicina veterinària dels estudiants de la Facultat de Veterinària de Butembo, RDC. 3. Programa de vacunació antirràbica i esterilitzacions de gossos (mascles i femelles) de l’ àrea perifèrica al Mont T’shiaberimu, RDC, conjuntament amb el Dr. Joseph Mavisi, de la Butembo CTPH Veterinary Office.

6. ABREVIATURES AH0. Tècnic veterinari. BNP. Bwindi National Park. CTPH. Conservation Through Public Health. MCDO. Mgahinga Community Development Organisation. MGVP. Mountain Gorilla Veterinary Project. MNP. Mgahinga National Park. OIE. Oficina Internacional d’Epizooties. RDC. República Democràtica del Congo. SEFaS. Servei d’Ecopatologia en Fauna Salvatge. UWA. Uganda Wildlife Authority.

6. FOTOGRAFIES

Fotografia 1: Vaques, cabres, porcs i marabús comparteixen escombraries i també malalties. Gener del 2011, Kampala.

Fotografia 2: Dr. Jesús Muro extraient sang a un grup de bovins en una mànega de contenció. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 3: Dr. JesĂşs Muro treient sag a una vaca, mentre alguns pagesos l'aguanten. Gener del 2011, Kisoro.

Fotografia 3: Dr. JesĂşs Muro desparasitant externament una vaca. Gener del 2011, Kisoro.

Fotografia 4: Els ramaders porten les seves cabres i un voluntari local enregistra les dades. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 5: Els ramaders esperen el seu torn. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 6: Dr. Stephen Rubanga extreu sang a una cabra. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 7: Dr. Lawrence Mugisha desparasitant oralment una cabra. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 8: Extracci贸 de sang d'una cabra pel Dr. Ignasi Marco. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 9: Un noi espera pacientment amb el seu gos. Gener del 2011, Queen Elizabeth.

Fotografia 10: Dra. Andrea Chirife, Dr. Javier Mill谩n i Dr. Abdelhamid Katerega, obrint la boca a un gos per poder-lo desparasitar. Gener 2011, Bwindi.

Fotografia 11: Preservaci贸 de gotes de sang de gos en targetes FTA.

Fotografia 12: Al davant, la Dr. Andrea Chirife i el Dr. Javier Millán desparasiten, vacunen i treuen sang als gossos. Al fons, a l'esquerra, el Dr. Jesús Muro i la Victòria Ticó esterilitzen a un gos. Gener 2011, Bwindi.

Fotografia 13: Esterilització química del material de cirurgia.

Fotografia 14: El Dr. Jesús Muro desinfecta el camp quirúrgic mentre la Victòria Ticó carrega els fàrmacs en una agulla. Gener del 2011, Kisoro.

Fotografia 15: El Dr. Jesús Muro i la Victòria Ticó a punt d'esterilitzar un gos. La gent observa molt atentament tota la intervenció. Gener del 2011, Kisoro.

Fotografia 16: Ovariohisterectomia en una gossa. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 17: Victòria Ticó i Dr. Jesús Muro vacunant a un gos contra la ràbia. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 18: Foto de tot l'equip del projecte amb els membres de la CTPH. Gener del 2011, Bwindi.

Fotografia 19: El Dr. Jesús Muro extreu sang de la vena coccígea d'un búfal. Febrer 2011, Queen Elizabeth National Park.

Fotografia 20: El Dr. Jesús Muro ensenya com treure sang a un búfal, mentre un voluntari de la CTPH i un ranger del QENP el sostenen. Febrer 2011, Queen Elizabeth.

Fotografia 21: Búfal sota els efectes del dard anestèsic. Febrer 2011, Queen Elizabeth.

Fotografia 22: Búfal sota els efectes del dard anestèsic que es pot veure en la part inferior dreta de la fotografia. Febrer del 2011, Queen Elizabeth.

Fotografia 23: Tot l'equip que va participar en la captura dels búfals. D'esquerra a dreta: Ranger del QENP, Dr. Joseph Mavisi, Voluntari de la CTPH, Dr. Stephen Rubanga, Dr. Lawrence Mugisha, Dra. Gladys Kalema, Dr. Jesús Muro, Dr. Abdulhamid Katerega, Cap dels rangers del QENP i Victòria Ticó. Febrer del 2011, Telecentre del Parc Nacional de Queen Elizabeth.

Fotografia 24. Dr. Jesús Muro fent una classe pràctica als estudiants de veterinària de Butembo. Febrer del 2011, RDC.

Fotografia 25: Dr. Jesús Muro fent una classe pràctica als estudiants de veterinària de Butembo. Febrer dels 2011, RDC.

Fotografia 26: El Dr. Stephen Rubanga i el Dr. Jesús Muro expliquen als estudiants de veterinària de Butembo, la feina feta durant els darrers dies amb l'ajuda d'algunes fotografies. Febrer del 2011, RDC.

Fotografia 27: El Dr. Jesús Muro fent una conferència sobre el projecte veterinari als estudiants de veterinària de Butembo. Febrer 2011, RDC.

Jesús Muro Figueres i Victòria Ticó Rivera jmurofigueres@gmail.com; victic444@gmail.com Principat d’Andorra, juliol del 2011.