Ofendido, es su turno

Ofendido, es su turno.

Borja Rosa

TREBALLAVA AMB DUES EINES.

'jodidos los nadies' pues!

Som il·legals, ens diuen radicals, caminant, he sortit prest de casa, un poc de terra i llegums, 'el motors de l'amor i de l'odi' treball en xarxa, les taronjes s'han deixat degustar amb l'alçada del sol, el somriure ample, i l'estona del matí a la tarde pareix que ve amb vent suau i dolç... tal volta plogui i em caiguin les gotes a la cara.

Pero et record...i això em fa sentir nin-viu.

DE NOTÍCIAS (contra-notícias)

no le queda mucho al imperio inglés: London's Burning! y la certeza clara de que siempre habrá primavera. u olvidar un libro de Hemingway. u odiar el léxico de Orwell.

D'OFICI: traductor.

nits amb en Roque (sense permís), camins de recerca i pau, fns a les mans dels avis, aquest matí, després de seguir amb els Saharauís fns a Sa Pobla i Capdepera.

PATERNO...

ai! el olor de la celda oscura... ai! el sabor de tu piel bajo las sábanas... trazar palabras suele ser un escarmiento, no le confo, le temo. irme de camino hacia la playa de aqui. almenos hasta el verano. una casa secreta. ofcios por descubrir, Roque. y desnudarme mas a menudo..

A cuanta palabra. falta un beso. i de repente AFRICA. hoy viene queriendo ser así. de ser sol. de ser voz. de música. sonrisa. y vida de pie. hacia Ítaca..

LUCÍA.

avui he vist lo món amb els ulls d'una nina de 4 anys lucia. flla de xari. germana de manel. fll de josé (el meu avi) i després. AFRICA vaja. que lleneguen de nou les paraules quan sempre son ambigues per traçar. escarment. no li confo, li temo, anar de camí a la platja d'aqui, almenys fns l'estiu. una casa secreta. ofcis per descobrir. i eh aqui la paradoxa, davant de tanta tirania, la meva arma és la poesia.

AUBA(rada)

és ara. ets tu. és el cor i les mans. enceses. per aqui em demanen de plantar calor, per aqui em responen amb cançons vaja. que escriure't es traçar linies on més fa fred i no et puc tocar.

[Ella querria poner rosas en la almohada para poder respirarte(nos) sin ansiedad]. seguiré anhelant idò que la casualitat-causalitat ens trobi, que la terra giri i giri i giri i ens torni a trobar, i tal volta que ens poguem fxar una mica més l'una en l'altra, i que el moment pugui ser vertaderament per tu, vertaderament per mi: per nosaltres.

EMERGENTs (un bullir de paraules)

escric paraules a rectĂĄngles que envien lletres plegades a dones llunyanes, ara. asegut. ofcios por descubrir. (aunque toda distancia...) entre que abre que cierra que camina que da pasos que se mete que sale que se organiza uno y la vida se le va y tira pa' lante, y si pues entretanto apenas-pensando tomando-posiciĂłn construyendo-partido-amando de algĂşn modo tratando-de-no-perder-la ternura

VERDE.

hace frĂ­o entonces cuando se deja de ver el verde sudar en los olivos, cuando los bosques ya no respiran, cuando tristes caminamos pedir lo imposible no resulta tarea sencilla.

Hoy pasĂŠ unas horas cerca de una prima, la pequeĂąa, echaba de menos ver el mundo de ese modo.. esperanza...sus ojos, su risa...

SOCIETY. Para K.M.

del pasear por las antípodas del capital. al hablar de emoción. que evidente: las tres cuartas partas de mi que siguen sintiendo ese calor en la garganta tan guanaco... te amo tanto así como ese tercer poema de amor, inevitable en la boca al encontrarte virtualmente en un recuadro de este escritorio secretamente mediterráneo

SOL(s).

tenim llàgrimes tantes d'amor per banyar les conciències de-musica a poesia i dança tan DIGNA la rabia. tantes tardes al seu costat, i ara tu. sempre que apareixes en somnis sol ser per banyarme la pell a consciència de suor i dulçura. a pics sota els llançols, quan les mans es troben massa soles, no puc més que recordar-te entrant al llit.

DE LA CUNA A LA SEPULTURA.

agraït de no sentir el veïns callar, que els crits d'allà en forma de protesta... els he vist creixer fns ser contrapoder: hem estat juntes fam i misèria, hem estat juntes l'arquitectura del pa, l'oli i el vi, hem estat juntes revolta, hem estat juntes vaga vençuda, hem estat juntes lo que haurem de caminar fns anar a ca lo rei i enviar-lo a pasturar.

A MIELES PASADAS, PALADAR DE MAR.

esa manera tuya de ponerme la miel en los labios justo antes de partir hacerme sonreír dos minutos titiritero-tembloroso, y tirarme mojado al jardín donde las lágrimas suceden previas al estallido de mi guitarra de tu gobierno con tablaos de famenco y música de la pampa que dice una vez más que se pudre esta basura si esto no es una dictadura, qué es? suenan las palmas de un viaje que quieres seguir haciendo a ésta distancia.