Llibre de Festes de Moros i Cristians de Torrent 2018 by Dani Catalá

AĂąo tras aĂąo, comprometidos contigo. Comprometidos con lo nuestro.

Foto ganadora del concurso de Instagram que organiza la FederaciĂłn de Moros y Cristianos de Torrent, patrocinado por el Fondo Social de Caixa Rural Torrent

Inscrita al Registre d’Associacions de la Generalitat Valenciana: CV-02-039458-V. CIF: G97546220. Entitat membre de la Unión Nacional de Entidades Festeras UNDEF. Entitat membre de la Mancomunitat Festera de Moros i Cristians MAFEMiC.

DADES DE CONTACTE

Direcció postal: C/ Moralets, 5 46900 Torrent (València) Web: www.fmct.es Telf.: 638 610 183 (Presidència); 661 714 524 (VicePrèsidencia); 661 714 522 (Contractació) E-mail: govern@fmct.es Página de Facebook: www.facebook.com/fmct.es Perfil de Twitter: @FMCTes Perfil d’Instagram: www.instagram.com/fmctorrent/ Edita: Federació de Moros i Cristians de Torrent

Fotografies: Mª José Sena i Boix José Antonio Herráiz i Calleja Les pròpies Comparses i Filaes Federació de Moros i Cristians de Torrent Ajuntament de Torrent

Depòsit legal: V-2417-2009 Coordinació: Federació de Moros i Cristians de Torrent

Disseny i maquetació: www.samarucsg.es

Portada: Cartell d’Alejandra Torres Blasco, obra guanyadora del XXII Concurs de Cartell-Portada de la FMCT.

Gestió publicitària: Samaruc Solucions Gràfiques

La Federació de Moros i Cristians de Torrent no es fa responsable de les opinions expressades als textos literaris ni del contingut de les fotografies, responsabilitat que recau en els seus autors. «El llibre ha participat en la convocatòria dels premis de la Generalitat per a la promoció de l’ús del valencià»

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

1 _

Implantología

Vuelve a masticar y a sonreír Odontología con todas tus fuerzas. Si no puedes sonreír, si no puedes masticar... no puedes sentirte bien. Y eso hay que solucionarlo. En Vivanta tienes a un equipo de profesionales que estudiarán tu caso para lograr la prótesis dental que necesitas. Así los demás solo notarán que estás mucho mejor.

Clínicas Vivanta

Cuando te sientes bien, te quieres más. C/ Joaquín Costa, 41 - VALENCIA 9 =PRT^_]Z >LYT_L]TZ% ! - 0;>47:9 27:-,7 > 7 -$#$ $$

96 381 06 34 Avda. Al Vedat, 42 ?:==09? Nº Registro Sanitario: 11163 - CENTURYDENT S.L. - B84929678

96 158 95 45

www.vivanta.es 2 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Odontología

Sumari .............................................................................................................................................................................................................

17 Calendari de festes .............................................................................................................................................................................................................

28 Bàndol Moro .............................................................................................................................................................................................................

68 Bàndol Cristià

102 Col·laboracions literàries .............................................................................................................................................................................................................

130 XI Concurs de Fotografia FMTC .............................................................................................................................................................................................................

132 XXII Concurs de dibuix FMCT

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

3 _

4 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Ximo Puig i Ferrer

President de la Generalitat

Arriba a Torrent el temps de les festes patronals i de Moros i Cristians, unes celebracions populars i participatives que creen un ambient de plena convivència que convida a tots a compartir cada acte dels que componen el programa festiu. La Comunitat Valenciana té en les festes de moros i cristians una de les seues millors targetes de presentació davant del món, i a Torrent viviu les vostres amb un enorme entusiasme. L’amistós combat que tindrà lloc als vostres carrers i places està ja preparat, i a les càbiles i les casernes les comparses i les filaes esperen el moment d’entrar en acció. La festa, una vegada més, brinda a tots l’oportunitat d’assaborir cada instant en bona companyia i d’oblidar les preocupacions habituals. És un moment de compartir i d’emocionar-se col· lectivament. Festeres i festers al llarg d’unes jornades excepcionals compartiran una experiència irrepetible que deixarà records inesborrables en la gent de Torrrent i en totes les persones que vos visiten. A més d’un fort abraç per a les amigues i els amics de Torrent, envie des d’estes línies una salutació ben cordial i els millors desitjos a les persones que fan possible que les festes patronals en honor als Sants de la Pedra i de Moros i Cristians siguen cada any un gran motiu d’orgull per a tots.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

5 _

6 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Jesús Ros i Piles Alcalde de Torrent

La mitja lluna i la creu ondegen anunciant que la Ara, un any després, els Moros i Cristians tornaciutat s’omplirà de festa i que una vegada més reu a baixar des del convent al ritme de la músifarem de la Torre el centre de les nostres mirades. ca, de les trabucaes, en una demostració artística, cultural i social d’impressió. I ho fareu capitaneEl nostre emblema, testimoni de la història del pojats per Enrique Vázquez, liderant als Forquers al ble torrentí, el mateix al voltant del qual lluitaven bàndol cristià, i Laura Simó, enfrontant-se a ell moros i cristians fa 800 anys. Eixes lluites que ens amb les forces mores, sempre recolzada pels Budividien són hui les que ens unixen, les que fan poble. adin’ss. Donant-vos suport amb els seus exèrcits Són el reflex d’allò que som: un cresol de cultures. estaran Javier Peris, al capdavant de l’Ordre de Montesa, i Eduardo Hidalgo, amb els Berberiscos. Ens acomiadem enguany de dos hòmens i dos dones que han sigut la imatge i la veu de la festa. Només em resta desitjar-vos unes bones festes Els dos capitans, Vicent Burguera, al costat dels als veïns i veïnes de la ciutat i a totes les persones seus Comilitons; i Vicent Simó, al capdavant dels que ens visiteu. Els carrers estan per a prendre’ls seus Sumayl’s. Tots dos, acompanyats per les així que retrobem-nos, compartim moments i creseues alferes, Patricia López, dirigint als Beduem records, que al final això és el que queda. ïns, i Concha Gallardo, amb les seues Ballesteres. Cal ressaltar que en una festa d’estes característiques hi ha un component organitzatiu, d’autogestió, de molta importància. És per això que vull donar les gràcies a Dani Catalá i a la seua junta pel treball que han portat endavant estos anys. Sense cap dubte heu marcat època al capdavant de la Federació de Moros i Cristians. I com no, els grans projectes necessiten molt d’esforç per a continuar creixent, un nou impuls que vindrà de la mà de Xavi Santamaría, un bon amic. Xavi i la seua junta han iniciat este camí amb il· lusió, amb novetats per a engrandir més si cap la nostra festa, i sempre ens tindran al seu costat en allò que l’Ajuntament puga ser d’utilitat.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

7 _

Festes de

T N E R R O T

del

8 _

de juliol de 2018 Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

José Antonio Castillejo i Durán

Regidor de l’Àrea de Festes, Falles, Seguretat, Espais Públics i Personal

Nous temps i nous reptes… La nostra festa de Moros i Cristians esclata un any darrere d’un altre, al pas del ritme vertiginós i sorollós de les seues trabucaes conquistant el cel de la nostra capital de l’Horta Sud. Torrent engrandeix les seues festes patronals en honor a Sant Abdó i Sant Senent, amb la contribució, l’esforç i l’esperit de superació incansable, d’un importantíssim col·lectiu fester que ha sabut al llarg d’aquests 30 anys amb el seu ben fer, que la festa de Moros i Cristians a la nostra ciutat siga tot un referent a la Comunitat Valenciana.

torrentina” que férem de la nostra Torre en el seu any 2017 de la reconquesta. Felicitacions a Beduïns i Sumayl´s, amb Patricia López com Alferes i a Vicent Simó, com a Gran Capità, al capdavant de les tropes mores, per la seua lluita denodada batallant per la nostra icònica fortalesa.

Enhorabona i les meues afectuoses felicitacions també, als principals protagonistes i a qui ostenten enguany la màxima representació de la festa, les alferesies dels bàndols cristiá i moro, Javier Peris, de la filà Montesa i Eduardo Hidalgo, de la comparsa Berberiscos i com no, a Enrique Vázquez el nostre gran Capità Cristiá de la filà La nostra identitat cultural, patrimonial i festiva, Forquers i a la nostra gran Capitana Mora, Laura es manifesta al voltant de la declaració com a Bé Simó de la comparsa Buadin’ss. Desitjant-los que de Rellevància Local d’una festa, que congrega gaudisquen intensament les emocions, sensacions a finals de Juliol a milers i milers de persones i sentiments al voltant de les seues vivències. dispostes a viure intensament d’una ciutat oberta i acollidora, plena de color, alegria, música, pólvora i diversió, a la vegada que les càbiles i Que en aquests dies de confraternitat i de casernes de les 24 comparses i filaes s’ompliran convivència festiva al costat de la resta de i gaudiran al reclam de la “germanor festera”. torrentins i torrentines, la nostra Festa de Moros i Cristians òbriga les portes de la nostra ciutat a l’hospitalitat amb les persones que vulguen Enguany, a més a més, la FMCT obri una nova visitar-nos per a gaudir i compartir amb nosaltres etapa de la mà del seu nou President, Xavi de l’espectacularitat i l’excel·lència d’un Torrent en Santamaria i la nova Junta de Govern, als que des festes. d’estes línies els done l’enhorabona i els dessitje de tot cor el millor al servei de la festa, al mateix temps que vullguera agrair i posar en valor el bon treball de Daniel Catalá ( expresident FMCT ) i de tots i totes els que els han precedit al front d´esta responsabilitat. Aprofite també l’ocasió per a felicitar a Ballesteres i Comilitons. Conxa Gallardo i Vicent Burguera, és poden sentir orgullosos respectivament, des de l´Alferecia i la Capitania cristianes per la “defensa

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

9 _

10 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Pepa Prats i Montava

Presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres UNDEF

És per a mi un autèntic honor poder adreçar de nou a la població de Torrent unes paraules com a Presidenta de la Unió Nacional d’Entitats Festeres. Un any més, desitge de tot cor que pugueu assaborir cada moment de la festa, cada acte, cada desfilada, cada nota musical que dóna vida a les nostres tradicions, cada peça del vestit que posa color al bàndol moro i al bàndol cristià. Si una cosa és especial a les nostres festes és que no ens les guardem dins de les filaes, sinó que les volem compartir amb tot el poble i les persones que el visiten, contribuint no només a fer més gran la festa sinó també a donar a conèixer la nostra història. Prova d’açò, són els anys que porteu eixint al carrer a fer festa, sempre amb anhel de millorar i enriquir la festa. Des de la UNDEF, felicitem amb molta estima a les festeres i els festers de Torrent , i a la nova Junta de Festes, encapçalada pel vostre President, desitjant un mandat ple d’encerts i reconeixent la faena feta per la Junta anterior, amb Dani Català com a President. No tenim cap dubte que, com sempre, les festeres i els festers de Torrent oferiran unes esplèndides festes en honor als patrons, Sants Abdó i Senent, perquè torrentines i torrentins, i gent de tot arreu que vos visita puguen gaudir dels Moros i Cristians. Rebeu una cordial salutació.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

11 _

12 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Xavi Santamaria i Andreu

President de la Federació de Moros i Cristians de Torrent FMCT

Benvolguts festeres i festers, enguany és un dels anys més importants per a mi com a integrant d’una de les festes més representatives de nostra ciutat. Les nostres volgudes festes de Moros i Cristians, emmarcades en les festes patronals en honor als Sants de la Pedra, Sant Abdó i Sant Senent. És un honor succeir a un gran president i amic dins de la nostra festa i conegut per tots i totes, Daniel Català. La més sincera admiració i respecte al gran treball realitzat per Daniel i la seua Junta de Govern. Durant aquestos darrers anys la nostra festa ha aconseguit quotes importantíssimes que l’han portada a estar molt ben considerada dins de les entitats festeres de tot el nostre territori. Al mateix temps vull donar la meua més sincera enhorabona pel treball realitzat en pro de la festa al que fou Regidor de Festes, Alfred Costa. El seu compromís en la Federació mai tingué límits. Agrair tanmateix, la disposició del que li succeeix en el càrrec, José Antonio Castillejo, que continua amb peu ferm la magnífica tasca del seu predecessor. I com no, a tota la corporació municipal que ens espenta i encoratja a ser millors, els meus agraïments. L’oferiment per a encapçalar aquest gran projecte que ens uneix a tots i totes i la meua passió per la festa, han fet que, davant la falta de relleu, decidira formar un equip i seguir treballant per a que cada any anem a més i en millors festes. Els reptes són la metxa que encen la pólvora per a seguir arribant a cotes que fins ara eren inimaginables. Tot junt a un grup de persones que formem la Junta de Govern, José Luis, Rafa, Eva, Natxo, Ana, María José, Jesús, Mila…. Sense oblidar a les persones que esteu ja treballant en la Junta Directiva de la Federació per a que siguem referent en les festes de Moros i Cristians… a tots vosaltres, mil gràcies. És gratificant rebre les mostres de suport i carinyo que m’heu brindat i que fan el camí més lleuger… A les capitanies ixents, Vicent Simó i Vicent Burguera per la seua gran talla personal i energia que m’han demostrat, tot i la curta convivència. A les dos alferes ixents Conxa Gallardo i Patricia López, pel seu somriure etern… A ells quatre, moltes gràcies per ser tan humans i propers, se m’ha fet massa breu.

sada en escena, en definitiva, tot allò que inicià l’anterior Junta de Govern i que s’ha consolidat en la formació d’un Grup de Teatre Estable i que donarà suport a les necessitats que vagen sorgint. Treballar colze a colze amb la meua Junta de Govern per a que a la fi Torrent tinga el castell que es mereix als peus del nostre monument històric i emblema de la ciutat, La Torre. Una tasca que també començà Dani i el seu equip, i que espere prompte es faça realitat. L’inici de la festa cada any ens proporciona nous càrrecs que donen sentit i força a nostra benvolguda festa. Enguany li pertoca a Forquers i Buadin’ss amb els seus representants, el Capità Cristià Quique Vàzquez i la Capitana Mora Laura Simó. Així com Berberiscos i Montesa amb els seus Alferes Eduard Hidalgo i Xavi Peris. Tots plegats faran que gaudim més si cap i visquem amb gran intensitat tots els actes que marquen l’agenda festera. Sens dubte estarem pagats del seu saber estar i representació, a l’altura del càrrec que ostenten. Acabaré fent menció especial a totes aquelles institucions, amb els seus representants al capdavant, que fan que la festa continue creixent any rere any aportant el seu granet de sorra, col·laborant en la mesura de les seues possibilitats. Em referisc a bandes de música, membres dels cossos de seguretat i protecció civil, mitjans de comunicació, entitats financeres, Creu Roja…. I tot el conglomerat associatiu que tenim a la nostra ciutat, que participen i gaudeixen tant com el públic que cada any contempla admirat els nostres actes. Eixiu al carrer a viure les millors festes patronals que una ciutat pot tindre, eixiu a gaudir d’un poble ple de cultura i tradicions, eixiu i sentiu com els participants de les comparses i filaes fan festa, i sobre tot ens ofereixen unes grandioses festes de Moros i Cristians. Vos desitge unes molt bones i cordials festes!

Encapçale aquest projecte il·lusionant, carregat de treball i responsabilitat, en un objectiu clar: seguir dotant a la festa de nous escenaris i més entitat si cap, a tots els actes oficials. Recolzant les noves i arriscades propostes que des de les capitanies i alferecies actuals ens plantegen, tal i com es va poder veure a Mig Any. Potenciar al màxim el rigor històric i la majestuositat de parlaments, actes i entrades, els seus discursos, el seu llenguatge, la seua po-

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

13 _

14 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Juan José Llorens i Llorens

Consiliari i Rector de l’Assumpció de la Mare de Dèu

Els nostres temps són millors

És tornar a sentir alguna cosa més gran que nosaltres mateixos, ens done unitat, sentit i forces.

Són millors, perquè són els nostres. Ningú triem l’època que ens toca viure, però tots hem de respondre a d’ella. Quan ens disposem a celebrar la Festa dels Sants Patrons i a conviure no podem ignorar els temps que corren. Segurament que tots seleccionem de la vida diària coses que ens atrauen i altres que ens disgusten profundament. Però això és el que hem de viure. No triem la història i l’època; però triem com viure-la, com estar davant d’ella. Per això necessitem espiritualitat, dins de la religió i fora d’ella. Perquè hi ha un anhel gran de viure amb sentit. Hui, gran part dels homes i dones viuen en una certa falta d’esperança i busquen ansiosament formes de distracció per tal de no vore les dures realitats del nostre temps. Però no s’ha de fugir, més bé davant la desintegració de les idees, les cultures, les polítiques i fins i tot les religions; davant la realitat que tot es qüestiona i sembla que no hi ha res segur al que aferrar-se; davant la necessitat de creure que la vida de cadascú no és un caos, cal deixar l’escepticisme. Cal deixar esta actitud ombrívola de no prendre seriosament quasi res. Tot es qüestiona, tot es pot demolir o criticar. Ho podem dir tot, fins i tot enfadats, però no acabem de resoldre res. Davant d’esta inseguretat, cal tornar a l’espiritualitat, no només a les coses “de sempre”. No cal restaurar els sistemes d’abans simplement, ni demanar més augment de l’autoritat sobre els altres.

La matèria no ho resol tot, molta gent busca el misteri que està més enllà del que podem veure, sentir, tastar, tocar i pensar. En tots estos anhels jo trobe l’anhel de Déu. Quants llibres hi ha sobre això! Aquest any 2018, celebrem la Festa dels Sants Patrons preparant el Sínode dels Joves, convocat pel Papa per a l’octubre. Estos joves que a Taizé, en els grups de tants tipus troben experiències de silenci, de poques paraules, però paraules que arriben al cor, cant i melodies harmonioses, repetitives que donen pau a l’esperit. Quant podem aprendre d’estos joves! Potser ells mateixos ens donen una pista de per on hem d’anar. Més enllà de tant soroll, tants moments buits, tanta diversió que ens afecta, puguem ser més feliços amb esta espiritualitat de la trobada, la unitat, l’experiència religiosa que no només és veritats i dogmes, sinó sobretot goig de viure dirigint-nos nosaltres mateixos la nostra vida. Potser els joves ens ensenyen que no són les grans idees, sinó les experiències religioses profundes el que més necessitem. I a les comparses de la Festa hi ha molts joves. La festa és bulliciosa, però fomenta el retorn dels grans valors no materials: amistat, trobada personal, gratuïtat, alegria, sentir-te estimat. Que la festa dels Patrons Sants de Torrent ens ajude a viure la vida diària d’aquesta manera! Feliç Festa de Moros i Cristians a tots, quan ens ajuda a viure així.

Es tracta de la necessitat d’alguna cosa que done força a la gent per afrontar la vida; o tindre pau interior i llibertat davant del temor que a tota hora ens esglaia.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

15 _

16 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

CALENDARI DE FESTES 2018 Dissabte 27 de Gener “Mig Any”

12:00 Entraeta del Mig Any 14:15 (aprox.) Presentació dels càrrecs 2018 15:00 (aprox.) Dinar al Parc Central 16:30 Elecció guanyadors Concurs de Fotografia 17:00 “Tardeo” fester amb música al Parc Central

Dissabte 16 de Juny “Sant Joan”

20:30 Entrega de Premis Concurs de Cartell i Portada de llibre, Concurs de Dibuix i Fotografia. Descobriment del cartell de festes 22:00 Sopar a la Torre 00:00 Ball al carrer

Dissabte 30 de Juny

22:00 Sopar de Nomenaments de Càrrecs

Diumenge 22 Juliol Dia de Germanor 10:00 Partit de Futbol entre Bàndols 11:30 (aprox.) Poalà i esmorzar 15:00 (aprox.) Concurs de paelles

Dimarts 24 de Juliol

18:30 Ofrena als Sants de la Pedra a la parròquia de l’Assumpció 19:30 Pregó de Festes als peus de la Torre

Dimecres 25 de Juliol 19:00 Entraeta Infantil 24:00 Ball al carrer

Dijous 26 de Juliol

19:00 Introducció prèvia a la Trabucà, Primera Trabucà i Parlament

Divendres 27 de Juliol

19:00 Concurs de cabos d’esquadra 21:00 Sopar de Germanor a la Torre 24:00 Ball al carrer

Dissabte 28 de Juliol

19:00 Introducció prèvia a la Trabucà, Segona Trabucà i Parlament

Diumenge 29 de Juliol

19:00 Passacarrer i concentració de bandes a la Torre 20:00 Gran Entrada de Moros i Cristians

Dilluns 30 de Juliol 19:30 Missa Major 20:30 Processó.

*La FMCT es reserva el dret de suspendre i/o modificar la data, l’horari o el lloc de cel.lebració dels actes que depenen única i exclusivament de l’entitat, periraons que aixina ho justifiquen. · Torrent Festes de Moros Cristians 2018 17

Plaça Major 25, 46900 Torrent. 961 573 104. loteriarosa@gmail.com

Padre Méndez, 23 46900 Torrent

18 _

www.orxatalatorrentina.com

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

600 469 049 963 212 466

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

19 _

El lugar donde vender o encontrar tu casa. VisĂtanos en nuestra Solvia Store de Torrent. 20 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Solvia Store

C/ Profesor Idilio Gimeno, 6 962 000 608

JUNTA DE GOVERN ............................................................................................................................................................................................................. President: Xavi Santamaria Andreu Comparsa Califats Sarraïns ............................................................................................................................................................................................................. VicePresident: José Luis Santamaria Andreu Comparsa Califats Sarraïns ............................................................................................................................................................................................................. Secretari: Rafael Pérez Mateu Filà Hospitalaris ............................................................................................................................................................................................................. ViceSecretaria: Eva Molina Martín Comparsa Muladins ............................................................................................................................................................................................................. Tresorer: Ignacio Burguera Fernández Comparsa Almohades ............................................................................................................................................................................................................. ViceTresorera: Ana Almerich Chuliá Comparsa Benimerines ............................................................................................................................................................................................................. Vocal: Jesús Peris Silla Filà Ordre de Montesa ............................................................................................................................................................................................................. Vocal: Milagros Rodríguez Torrecilla Comparsa Beduïns ............................................................................................................................................................................................................. Vocal: Mª José Planells Simó Comparsa Buadin’ss ............................................................................................................................................................................................................. Vocal-coordinador llibre de festes: Daniel Català Pérez Filà Contrabandistes .............................................................................................................................................................................................................

Comparsa/Filà

Vocal en Junta Directiva

............................................................................................................................................................................................................. Capitania Cristiana 2018 Filà Forquers Monte-Sión Silla Agustí ............................................................................................................................................................................................................. Capitania Mora 2018 Comparsa Buadin’ss Laura Simó Ortí ............................................................................................................................................................................................................. Comissió de Concursos Comparsa Benimerines Amparo Pujada Muñoz Filà Almogàvers Sergio Verdet Casas Filà Conqueridors Francisco J. García Sáenz ............................................................................................................................................................................................................. Comissió de Protocol Filà Na Violant Rosa Ortí Fernández Comparsa Berberiscos Jordi Sanz Cebrián ............................................................................................................................................................................................................. Comissió de Trabucà Filà Guardians Juan José Navarro Mora Comparsa Beduïns Héctor Cases Payá Comparsa Abbasies Carmelo Martínez Huerta ............................................................................................................................................................................................................. Comissió d’Entrada Filà Comilitons Ximo Teller Mora Filà Cavallers I Dames del Cid David Llopis Perpinyan Filà Templaris Pedro Jaén Catalán Comparsa Almohades Pablo Fabià Juan Comparsa Alfaquies Vicent Soler Quilis Comparsa Muladins Ricardo Almerich Ros ............................................................................................................................................................................................................. Comissió de Pregó, Ofrena i Processó Comparsa Omeyes Carmen Ferrandis Martí Filà Ballesteres Concha Gallardo Gordillo ............................................................................................................................................................................................................. Comissió d’Engalanament Comparsa Almoràvits Manuel Iborra Daries Filà Ordre de Montesa Javier Peris Saiz ............................................................................................................................................................................................................. Comissió de Cadires Comparsa Califats Sarraïns Leticia Sánchez Arenas Filà Contrabandistes Vicent Penella Busach Filà Hospitalaris Manuel Fayos Martínez Comparsa Sumayl’s Mª José Mora Roig .............................................................................................................................................................................................................

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

21 _

22 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

Dale la vuelta a los seguros de salud > Medicina general y especialidades

> Pruebas diagnósticas y técnicas especiales > Asistencia urgencias en el extranjero

> Intervenciones quirúrgicas y prótesis > Cobertura odontológica completa

> Más de 21.000 especialistas, 840 centros asistenciales y 250 hospitales concertados

> Hospitalización en habitación individual

> Programas de medicina preventiva

Este año 2018

39,00 €/mes sin copagos

Para 2019

(1)

29,25 €/mes

(1)(2)

aplicando promoción

(1) Primas para edades comprendidas entre 0 y 50 años para particulares. Se eliminan los copagos de los servicios médicos a excepción según el número de actos de las consultas de fisioterapia y rehabilitación, psicoterapia y podología. (2) Prima mensual media por asegurado y aplicando promoción válida para pólizas cuya fecha de alta sea entre el 1 de septiembre de 2018 y el 1 de febrero de 2019 (ambas fechas incluidas). Se aplicará un descuento del 50% durante los 6 meses correspondientes al segundo semestre de 2019. Promoción válida para nuevos clientes. Consultar condiciones de contratación en PIALPA.

664 188 426

pialpa@pialpa.es

SEGURS PIALPA S.L. es una sociedad de agencia vinculada a las siguientes entidades aseguradoras Catalana Occidente, Plus Ultra, Liberty, Previsión Mallorquina, Mapfre, Allianz, Asisa, RGA, Fiatc y La Unión Madrileña, con número de inscripción en el Registro Especial de Mediadores de Seguros, Corredores de Reaseguros y sus Altos Cargos de la Comunidad Valenciana AVS/2013/013, y tiene concertado seguro de responsabilidad civil por los importes legales, así como capacidad financiera según lo establecido en el artículo 21 de la Ley 26/2006, de 17 de julio, de mediación de seguros y reaseguros privados."

www.pialpa.es

Avd. Al Vedat 21-5- F 46900 Torrent

NO LO DUDES, LLÁMANOS Y TE INFORMAREMOS

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

23 _

.................................................................

GRAN SELECCIÓN DE IBÉRICOS, QUESOS Y VINOS

Mercado Municipal Barrio del Cristo Puestos 1, 2 y 3 Calle Juan Ramón Jiménez Quart de Poblet

.................................................................

Bolsas para basura 100% recicladas fábrica: INTERVAL, S.A. c/ La Señera, 28 P.I. El Bovalar 46.970 Alacuas (Valencia) Tel 96 151 09 04 info@interval.es

wwww.interval.es 24 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Director: José Domingo Monforte Equipo Jurídico: Yolanda Bermejo Ferrer Vicente Martínez Ortí Pilar de la Fuente Rubio Eva Mª de Haro García Mª Carmen Escriche Monzón Vicente Soler Monforte Carles Gil Gimeno Inmaculada Torres Pons Daniel Sala Paños Jesús Asencio Fabra Sandra García Barcos Carolina Navarro González Sara Calvo Pellicer Gala Carratalá Martínez Procurador: Mercedes Soler Monforte Especialidades: - Responsabilidad Civil y Seguro - Derecho Civil y Patrimonial - Derecho Mercantil, Societario , Concursal y Bancario - Derecho Penal - Derecho Laboral y Social - Derecho de Familia y Sucesiones - Derecho Administrativo y Medioambiental - Derecho de Patentes y Marcas - Derecho Deportivo - Mediación conciliación y Arbitraje

Avda. Marqués de Sotelo, 3-Pta. 8 46002 Valencia T. 96 394 36 32 F. 96 394 36 31 Rambla de la Independencia, 18-Pta. 8 46460 Silla T. 96 120 12 37 F. 96 121 02 60

www.domingomonforte.com

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

25 _

26 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

' "!#% " &$" # "! #

AUTOMÃ&#x201C;VILES NEMESIO, S.A.

Ctra. Torrente/Picanya km 1,5 - Tel. 96 159 50 40 - Torrente

: %( 0A;@.? :@>.1., #" +(# $$R J8@69. 0A;@., $( $'& $+R , #" %#

- I

- H %" I -

.9. -@28B6;, ;:?A9; 96C@; 2:@>2 & ) + " 8!#""79 96?6;:2? 12 Q 2:@>2 #$& $#" 4!79 32>@. BK861. <.>. 83. ;92; -@28B6; ##" 7 #'" 20;92:1.1;, %) "'+ +%R :08AD2 >.:?<;>@2 0.80A8.1; .8 @6<; 42:2>.8 12?0A2:@;? <>;9;06;:.82? D 4.>.:@M. 824.8 12 $ .N;? ?6: 8M96@2 12 79 9K? # .N; .1606;:.8 12 4.>.:@M. 2C@2:161. ?6: 8M96@2 12 79 12?12 8. 3205. 12 <>692>. 9.@>60A8.06O: 128 B25M0A8; 0;:@>.@; 12 .:@2:6962:@; % .N;? ; &' """ 79 ; 8; =A2 .:@2? ?A021. :; 6:08AD2 ?A?@6@A06O: 12 >20.9/6;? D <62E.? 12 12?4.?@2 =A2 :; B2:4.: 2C<>2?.92:@2 2?<206F0.1.? 2: 28 9.:@2:6962:@; 0;>>2?<;:162:@2 .8 86/>; 12 A?; D .:@2:6962:@; -24A>; A@; . @;1; >62?4; ?6: 3>.:=A606. 1A>.:@2 % .N;? <.>. 0862:@2? 9.D;>2? 12 %' .N;? 0;: .<3>2 ?<.N. ;9<.NM. 12 -24A>;? D 9216.1; . @>.BL? 12 8. ;>>21A>M. 12 -24A>;? D 2.?24A>;? - - :?0>6@. 2: 28 246?@>; 12 8. 6>2006O: 2:2>.8 12 -24A>;? D ;:1;? 12 2:?6;:2? 0;: :G ""+( ;>>21A>M. 12 -24A>;? D ""#" ;>>21A>M. 12 2.?24A>;? ;:02>@.1;? 8;? -24A>;? 12 2?<;:?./6861.1 6B68 D 12 .A06O: .?@;? 12 9.@>60A8.06O: :; 6:08A61;? 9<;>@2 @;@.8 128 0>L16@;, $( ++% &&R 6:08AD2 -24A>; 61. *+& )%R 0;: >L16@ 4>60;82 ??A>.:02?? D 9216.1; . @>.BL? % ' " "!$& " (%" !%# $ "! $ ) !%# 12 - - - - - - :?0>6@. 2: 28 246?@>; 12 8. 6>2006O: 2:2>.8 12 -24A>;? D ;:1;? 12 2:?6;:2? 0;: ""(+ ;>>21A>M. 12 2.?24A>;? ;:02>@.1;? 8;? -24A>;? 12 2?<;:?./6861.1 6B68 D 12 .A06O: 6: ) &' ;96?6O: 12 .<2>@A>., )+( %#R .8 0;:@.1; >206; @;@.8 . <8.E;?, && *'# *$R 9<;>@2 @;@.8 .12A1.1;, %% *+" ("R 32>@. BK861. 5.?@. 28 %#!"'!$"#* 2: 2:M:?A8. D .82.>2? <.>. 0862:@2? =A2 F:.:062: 0;: ?24P: 0;:1606;:2? 0;:@>.0@A.82? %( 92?2? 12 <2>9.:2:06. D A: 9M:69; . F:.:06.> 12 $& '""R 8 9;128; B6?A.86E.1; :; 0;>>2?<;:12 0;: 28 ;32>@.1;

STELVIO

Festes de Moros i Cristians Â· Torrent 2018

AUTOMÃ&#x201C;VILES NEMESIO, Ctra. Torrente/Picanya km 1,550- 40 Tel.- 96 159 50 40 - Torrente AUTOMÃ&#x201C;VILES NEMESIO, S.A. Ctra.S.A. Torrente/Picanya km 1,5 - Tel. 96 159 Torrente

27 _

Bàndol Moro Buadin’ss Sumayl’s Califats Sarraïns Benimerines Almoràvits Omeyes Berberiscos Beduïns Abassies Almohades Alfaquies Muladins

28 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

29 _

Comparsa Buadin’ss Capitania mora 2018 Any de fundació: 1987

Laura Simó i Ortí Capitana mora 2018

30 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Estimats amics: A finals dels huitanta un grup de torrentins va eixir al carrer a fer una baixà de moros i cristians per a engrandir les festes patronals de Torrent. La iniciativa tingué tant d’èxit que a poc a poc molts dels que van eixir al carrer a vore-ho de manera curiosa i sorpresa, van anar unint-se als anys següents fins a consolidar la festa dels moros i cristians de Torrent com una de les més arrelades del nostre calendari festiu. Enguany es compleixen trenta anys d’aquell moment i la nostra comparsa dels Buadin’ss celebra, per tant, el seu trenta aniversari, com a comparsa fundadora. És per a mi, com no, un gran orgull que els membres de la meua comparsa, de la qual la meua família i jo formem part des dels seus inicis, en una celebració tan assenyalada hagen pensat en mi per a que siga la capitana mora d’enguany. Espere poder estar a l’altura del repte que suposa que, per quinta vegada ja, els Buadin’ss ostenten la capitania mora i que en esta ocasió, per primera volta, siga una dona qui assumeix este paper dins nostra comparsa. Així que la primera paraula que vull dir ben alt és gràcies. Gràcies a totes les persones que han treballat i treballen per a que la última setmana de juliol els carrers i places de Torrent no es queden deserts, sinó que estiguen plens de festa, música, soroll i sobre tot, molt bon ambient entre els veïns del nostre poble. També vull aprofitar l’ocasió per agrair públicament el paper de moltes persones que en aquell moment van dedicar un esforç molt gran per ficar en marxa la festa i hui ja no estan entre nosaltres. Un bes molt gran per a vosaltres. Gràcies, també, a la meua família que m’ha inoculat l’amor per esta festa de ben menuda. Els meus pares i el meu germà, i també els meus tios i cosins, tots formen part de la festa de moros i cristians i de segur que ho van a disfrutar tant com jo. Crec que esta és una festa d’amics i família. No l’entenc d’una altra manera. Una festa on tenen lloc els més xicotets i els majors i on tots treballem per a passar-ho bé. Gràcies a la Federació de Moros i Cristians que no deixa de renovar-se per millorar la festa i engrandir-la si cap un poc més. En estes festes donem la benvinguda al nou president Xavi Santamaria, que està fent ja un treball genial al capdavant de la Federació. Aprofite per a agrair a Daniel Català, un fervorós enamorat de la festa, el seu treball durant els últims anys. En estos trenta anys hem tingut l’oportunitat de vore que moltes comparses que començaren amb gent molt jove han anant incorporant una segona o inclús una tercera generació de festers. Els que fa trenta anys eren fadrins hui són pares i els que ja ho eren hui porten els seus nets a l’entradeta infantil. La nostra no ha sigut un cas aïllat i els que vam vestir-nos per primera volta quasi en bolquers, hui hem donat un pas endavant per a treballar dins de nostres comparses i ser una part més d’elles. Crec que la festa tindrà un futur molt brillant si sap conjugar la tradició amb la innovació, l’experiència amb la il·lusió i la veterania amb la joventut. En la nostra comparsa ho hem volgut fer així i estem molt contents amb l’experiència que suposa tindre gent jove darrere amb moltes ganes de treballar. Gràcies de nou als Buadin’ss més veterans per deixar-nos incorporar a la festa. Però en front tindrem uns durs «rivals». La sempre entranyable i volguda filà dels Forquers, que, amb Enrique Vázquez Martí com a capità cristià intentarà evitar que la Torre, com tots voleu, siga mora. Els mesos que portem treballant junts per a preparar la capitania han sigut molt animats i productius, com puguereu vore amb la iniciativa del Mig Any de gener passat i l’acte de nomenament després de l’entrada. No vull oblidar-me tampoc d’Eduardo Hidalgo García el meu alferes de la comparsa dels Berberiscos, que ens ajudaran a conquerir la Torre per al nostre exèrcit, ni de Javier Peris Saiz alferes cristià de L´Orde de Montesa, que farà el mateix amb les tropes cristianes. Només em queda demanar-vos que eixiu al carrer a sentir la festa. Crec que és una festa dels sentits, com totes les festes valencianes. Una festa d’olor a pólvora en les trabucaes; de sabors a esmorzars, dinars i sopars a la fresca en la millor companyia; de sorolls en el sò dels parlaments i la música tan pròpia i característica de la festa; de colors en el boato de la baixà que vos promet que serà espectacular; i també del tacte i el contacte amb la gent, amb els amics, amb la família. Eixiu a disfrutar-la, com a mínim, tant com la pensem disfrutar nosaltres els Buadin’ss. I recordeu que, sempre, sempre, la Torre és dels Buadin’ss! Bones festes a tots i visquen les festes dels moros i cristians de Torrent!

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

31 _

32 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

33 _

34 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

35 _

Comparsa Mora Sumayl’s de Torrent Any de fundació: 1998

36 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

37 _

Comparsa Califats Sarraïns de Torrent Any de fundació: 2005

38 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

39 _

Comparsa Benimerines Mores Torrentines Any de fundaciĂł: 1998

40 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

41 _

Comparsa Almoràvits de Torrent Any de fundació: 1997

42 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

43 _

Comparsa Mora Omeyes de Torrent Any de fundaciĂł: 2002

44 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

45 _

Comparsa Hordes Berberisques del Temut Dragut “Berberiscos” Alferesia mora 2018 Any de fundació: 1997

Eduardo Hidalgo i García Alferes moro 2018

46 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

47 _

48 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

49 _

Comparsa Mora Beduïns Any de fundació: 2002

50 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

51 _

Comparsa Abbasies de Torrent Any de fundació: 1997

Els membres de la tribu CARMELO MARTINEZ i HUERTA ENRIC VICENT LERMA i SANZ FRANCESC X. GARRIGUES i SÀNCHIS JOAN LL. CARRETERO i ESCRIBANO JOAN LL. ORTí i MIQUEL JOSEP COMPANY i LLACER JOSEP FENOLL i PUIG JOSEP V. GARRIGUES i SÀNCHIS JOSEP YAGO i COMPANY MIQUEL ANCHEL i ANDREU MIQUEL ANGEL MARQUÉS i REPARÀZ MIQUEL A. PEÑA i NAVARRO SERGI GARCÍA i ANCHEL VICENT BACETE i COMES 52 _

Abbäs al-Guadiana ben-Rahmän Abbäs al-Cal’ikenyos ben-Karim Abbäs al-A’fexit ben-Balansí Abbäs al-a’Tensió ben-Mansur Abbäs al-Segur ben-Fet Abbäs al-Poll ben-Torrat Abbäs al-Rajola ben-Allah Abbäs al-Entra’da ben-Afexit Abbäs al-Ibud ben-Pudent Abbäs al-Fill’de ben-Pi Abbäs al-Dalí ben-Aziz Abbäs al-Scaiola ben-Promollogat Abbäs al-Fillol ben-Pi Abbäs al-Sport ben-Roba

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

53 _

Comparsa Almohades Any de fundaciĂł: 2000

54 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

55 _

Comparsa Mora Alfaquies de Torrent Any de fundaciĂł: 1991

56 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

57 _

Comparsa Mora Muladins d’Ali-Bufat-Muley de Torrent Any de fundació: 1996

58 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

59 _

COMPRA VEHICULOS: 657 91 24 28 SERVICIO GRUA: 669 95 87 26

Calle Gelaters, n.º 30 Pol. Ind. Masía del Juez 46901 TORRENT (Valencia) Tel. 96 298 63 45 E- mail: info@desguaceelserranet.es - www.desguaceelserranet.es

COMPRA DE CHATARRA - ACEROS INOXIDABLES HIERROS Y METALES - BATERÍAS

P.I.Mas del Jutge, Calle F (junto Puente Azul) 46909 TORRENT-Valencia Tel. 961 567 158 - 639 940 409 info@chatarraselserranet.es 60 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

L´Estreleta Estimulación temprana desde los 4 meses Amplios Horarios · Escuela Bilingüe Cursos de Matronatación (gimnasio Herca) Comida casera · Gabinete Psicopedagógico Escuela de Verano, hasta los 8 años

Calle Germanies 64 Bajo · Teléfono 673 68 90 27 · estreletaeducacioninfantil@gmail.com

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

61 _

62 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

63 _

A&D Arquitectos arquitectura y diseño

Jose David del Cerro

Asegurem la qualitat de vida

arquitecto técnico

David Yago García dyagoga@mapfre.com

Tel.: 659 14 88 97 arqt4637@gmail.com Avd. Doctor Waksman, 11, 2º, 3ª 46006 Valencia

C/ Germanies, 88 -pta 2 46900 Torrent Telfs: 961 588 173 / 961 588 451 Fax: 961 181 767 ﬁscal@amasesores.es

Tel.: 96 158 87 31 Fax: 96 157 21 02 C/ Músic Jose Ortí,5 46900 - TORRENT

Automòbils - Renting - Prestects Hipotecaris - Fons d’Inversió - Assegurances del Llar - Vida - Salut - Pensions - Accidents - Empreses - Financiació Jubilació - Assegurances Agraries

“La Casa Vella, un lugar donde la tradición y el buen gusto se reflejan en cada uno de nuestros platos. Pretendemos combinar la calidez de un ambiente agradable con una cuidada seleccion en la cocina, pensada para agradar a todos los paladares.”

C/ Del Juez Ángel Querol, 8 · Torrent (Valencia) · Reservas: 617194309 www.facebook.com/lacasavellatorrente

64 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

ZAPATERÍA INFANTIL

Nos encontrarás en: C/ Ejército Español 1 Tel.: 96 376 71 72 zapakids@yahoo.es Torrent (Valencia)

................................................................... Nos encontrarás en: C/ Ramón y Cajal 18 Bajo Izquierda Torrent (Valencia) 963 11 41 86 dikids@di-kids.es ................................................................... Tallas desde 9 meses a 16 años

Horario: Lun a Vie 8h-13:30h y 16h-21h Sábados: 9h-13:30h Calle: La Eliana, 12 bajo 46900 Torrente, Valencia Teléfono: 96 129 35 70 · info@clinicaeliana.com

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

65 _

· Torrent 2018 66 Festes de Moros i Cristians _ C/ Padre Méndez, 160 · 96 157 22 58

C/ Dominical, 24 · 96 155 66 13

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

67 _

Bàndol Cristià Forquers Comilitons Templaris Cides Guardians Na Violant Montesa Ballesteres Conqueridors Almogàvers Contrabandistes Hospitalaris

68 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

69 _

Gran Filà Cristiana Els Forquers de Torrent Capitania cristiana 2018 Any de fundació: 1996

Enrique Vázquez i Martí Capità cristià 2018

70 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Benvolgut poble de Torrent: Enguany la Gran Filà cristiana Els Forquers de Torrent tenim l’orgull d’ostentar la capitania del bàndol cristià. És aquesta la nostra tercera capitania, per a la qual he sigut nomenat com a tercer gran capità forquer. Tres capitanies és un títol que només una altra filà d’aquest poble té l’honor de posseir. És un repte per a mi haver sigut elegit capità d’una filà tan veterana, l’única filà de Torrent que ha sigut nomenada en aquesta festa com a “Gran Filà”, títol que amb orgull portem al nostre escut 23 anys. Grans han sigut els meus antecessors: Antonio Andreu (Colau) i José Moncholí (Masero), que en el seu dia deixaren molt alt el nivell com a persones i festers. I espere estar a la seua alçada, doncs cada vegada és més difícil, ja que aquesta festa creix en actes i qualitat però que, seguint l’exemple més recent de Pedro Escobar, el nostre primer alferes privat i, sobretot, de Montesión Silla, la nostra primera alferes oficial, no em resultarà gens difícil. Aquest repte és impossible d’aconseguir sense comptar amb els membres de la meua filà, tant dels veterans, que han estat al peu del canó incondicionalment aquests darrers anys – anys difícils per a nosaltres però que amb il·lusió hem portat endavant -, com al nou batalló de gent que ha entrat a formar part de la nostra família forquera, que ens han injectat eixa sang jove i no tan jove que tota junta fa que enguany puguem fer una capitania que – puc afirmar-ho ja – serà inoblidable, tant per a mi com per als festers i públic que sempre ens acompanya en tots els actes que organitza la FMCT. Una Federació que, igual com jo, assumeix uns nous reptes de la mà del seu nou president Xavi Santamaria i del seu equip de govern que, amb la capitana mora Laura Simó i els alferes Javi i Eduardo, faran que siguen unes grans festes com fins el dia de hui han sigut. Des d’aquestes lletres vull donar les gràcies a unes persones que són les principals responsables de l’inici d’aquesta aventura. El primer, a mon pare Camilo, que allà on estiga segur que ens tira trabucades d’il·lusió i m’espenta perquè siga el capità que ell, com a forquer d’honor, haguera volgut que fóra. A ma mare Amparo, que és i ha sigut el major suport en tots els aspectes. Al meu germà Ruben i a meua cunyada Laura, que van ser els que insistiren que havia de ser jo el tercer capità. A la meua parella Flavia, perquè sense ella res del que he viscut i viuré com a capità haguera sigut possible, doncs ha arribat fins a l’extrem de convertir-se, per un any, al “cristianisme fester”. I sobretot al meu capitanet i nebot Hugo, que amb el seu germà Pablo, van ser els primers que amb estes paraules “Tio, jo vull que sigues com el rei Vicent” – es referia al meu antecessor i gran amic Vicent Burguera – van encendre la metxa de la capitania 2018. L’ERA DE LA FORCA I LA CORBELLA JA HA ARRIBAT. AGAFEU LES VOSTRES ARMES I DISFRUTEU DE LES FESTES DE 2018 AL NOSTRE COSTAT I AJUDEU-NOS AMB DIVERSIÓ I ALEGRIA “A PASSAR DE RETOBATO” A L’EXÈRCIT DE LA MITJA LLUNA. QUIQUE VÁZQUEZ

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

71 _

72 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

73 _

74 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

75 _

Filà dels Pobres Comilitons del Temple de Salomó Any de fundació: 1998

76 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

77 _

Molt Il·lustre Filà dels Cavallers Templaris del Mont Sagrat Any de fundació: 1998

78 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

79 _

Filà Cristiana Cavallers i Dames Del Cid Any de fundació: 2003

80 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

81 _

Molt Il·lustre Filà dels Guardians del Comanador Fra Pere Geraldo Any de fundació: 1997

82 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

83 _

Dames de Corps de la Reina Na-Violant d’Hongria Any de fundació: 1998

84 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

85 _

Filà Ordre de Santa Maria de Montesa Alferesia cristiana 2018 Any de fundació: 2001

Javier Peris i Saiz Alferes cristià 2018

Enguany, des de l’oportunitat que se’m dona de representar a la meua filà, com a Alferes Cristià del 2018, em dirigisc a vosaltres, per animar-vos a participar i a fer més gran la nostra festa de Moros i Cristians de Torrent. Aquest any correspon a la Filà Ordre de Santa Maria de Montesa l´honor dóstentar lÁlferesia Cristiana, i com al seu representant, vull convidar a tots els festers i a tot el poble a que mácompanyeu en tots els actes com Alferes. Amb el record de la il·lusió que em provocaren les meues primeres festes, com a membre de la meua filà, afronte aquets any, com Alferes Cristià amb el desig que aquestes festes del 2018 siguen inoblidables, tant per a mi com per a tots els membres de la meua filà, els meus amics i la meua família. En especial tinc que donar les gràcies a la meua dona, recolzament incondicional i companya de viatge, i a la meua princesa Mireia, que farà més especial si cap aquest any. Finalment, agrair a la FMCT pel seu suport, junts farem la nostra festa gran. I com no, al meu company de batalla Quique que just amb la seua Filà Forquers farem que un any més la Torre siga nostra.

Javier Peris Saiz Alferes Cristià 2018 #depensarhomaborrone

86 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

87 _

88 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

89 _

Filà de les Dames dels Ballesters de l’Amagada de la Ploma “Ballesteres” Any de fundació: 1997

90 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

91 _

Filà Cavallers de Frai Huc de Folalquer Conqueridors de la Torre Any de fundació: 1997

92 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Molt Honorables membres de la Filà Conqueridors: Jose Enrique Perpiñá Juan Antonio Teruel Paco Pepe Arnau Alfred Monrabal Eduardo Chust Jesús Cabrera Miguel García Pepe Miquel Patxi García José Chust Artur Mil Pep Gil Raul Mil Ximo Bas Jose Vallés Carles Roig José Gozalvo Javier Alcaraz Carlos Torrente Damián Andrés Julio Sahuquillo Fernando Medina Jose Ángel Inarejos Vicente José Navarro

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

93 _

Filà Cristiana Almogàvers de Torrent Any de fundació: 2000

94 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

95 _

Filà Contrabandistes de la Serra Perenxisa de Torrent Any de fundació: 1999

96 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

97 _

Molt Hospitalària Filà dels Cavallers de Sant Joan de Jerusalem “Hospitalaris” Any de fundació: 1993

98 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

99 _

100 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

101 _

CRÒNICA DE LES FESTES DE MOROS I CRISTIANS DE TORRENT 2017

Un any més, en arribar les acaballes del mes de juliol, en plena canícula estival, Torrent es preparava per retrocedir en el temps i rememorar les batalles que en els seus carrers entaularen moros i cristians en època de conquestes i reconquestes. Era el dilluns 24, després de vàries setmanes d’actes previs, quan els festers de Torrent eixien al carrer per iniciar la seua setmana gran de festes. Amb la temperatura pròpia de l’època a l’ambient i com no als cors ansiosos de festa, a les 18:30 hores tenia lloc l’Ofrena als Sants de la Pedra, patrons de Torrent, que marcava eixe tret d’eixida a les festes, que continuarien amb la desfilada del Pregó on entre un nombrós públic, també àvid de festa, les 24 filaes i comparses, demostraven l’esperit de germanor que regnaria al llarg dels sis dies següents. Les filaes amb càrrec, Ballesteres i Comilitons, alferes i capitans cristians, Sumayl’s i Beduïns, capitans i alferes del bàndol moro, començaven a mostrar als veïns els seus poders de cara a l’acte principal de la festa torrentina, la Gran Entrada del dia 29. El dimarts 25 cap a les 19 hores de la vesprada, Torrent començava a respirar pólvora. Cadascun dels dos bàndols es situava al lloc corresponent, per encetar la més pacífica de totes les batalles. Armats amb trabucs i arcabussos, els festers iniciaven un particular concert de festa, al ritme dels batecs del cor d’una ciutat envaïda per l’esperit fester, on cada compàs era una descàrrega d’artilleria. Apagada la veu de les armes, era temps de les paraules, i després del incisiu parlament dels ambaixadors de Comilitons i Sumayl’s, eren les tropes mores les que es feien en el poder sobre la Torre, símbol de sobirania sobre la ciutat. El dimecres 26, transcorria amb les mateixes premisses climatològiques dels dies anteriors, però quan el sol caigué el suficient, s’inicià l’acte més esperat pels més menuts. L’Entraeta Infantil de Torrent es consolida com un dels actes més importants dels moros i cristians a Torrent gràcies al treball de les filaes i comparses en càrrec que enguany ens prepararen uns magnífics boatos infantils. La xicalla de la festa morocristiana torrentina, emulant els seus majors, va omplir la baixada del carrer Convent fins la Torre, fent gaudir la gran quantitat de gent que s’arremolinava a les voreres. Sens dubte, tenint cura de fer gran el sentiment fester dels menuts, es fa gran una festa.

102 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

103 _

Després d’una nit repleta de festa als carrers de Torrent, amb una fantàstica berbena, arribava el dijous 27, quan retornant a la “realitat”, Torrent es tornava a convertir en escenari de la lluita pel domini de la Torre. De nou, la pólvora es convertia en la sang que recorria les venes d’un poble ensordit pel soroll d’un combat del que en aquest cas anirien a eixir guanyadors els Comilitons i les Ballesteres, com a representants cristians, davant uns Sumayl’s i uns Beduïns, que vengueren molt cara la derrota mora. La història és una i és clar que no es pot canviar, però a Torrent es millora el seu record any rere any. El divendres 28 suposava una treva entre moros i cristians. Tant uns com altres, sopaven en germanor a la Plaça per gaudir després de la segon revetlla de les festes. Una nit que sense cap dubte s’allargà fins la matinada i on es deixaren de banda les “diferències” entre els bàndols de la creu i la mitja lluna. El dissabte 29 l’encetaven cadascun dels festers torrentins amb un “cuquet” a l’estómac. S’acostava el final de la festa, però s’acostava també un dels moments més importants. Des de ben prompte començaven els preparatius: trages, maquillatge, metalls, cascs, carrosses, cavalls… Tot el necessari per oferir al públic, que ja a mitja vesprada anava ocupant el carrer, un espectacle digne d’una festa i d’un poble cada vegada més gran. Puntualment, a les 20 hores, Templaris, capitania cristiana del 2016, encetava la Gran Entrada. Al ritme de la música, anaven obrint l’apetit fester d’uns espectadors que ara sí, atapeïen de gom a gom el recorregut. Darrere d’ells es succeïen les filaes fins arribar a les Ballesteres, alferesia cristiana 2017. Amb una posada en escena espectacular, les Dames dels Ballesters de l’Amagada de la Ploma, arropaven Concha Gallardo, alferes cristiana, que es convertia en immillorable portadora del símbol de la creu. La resta del bàndol desfilà fent gaudir la gent present fins arribar al punt culminant de l’Entrada Cristiana. Els Pobres Comilitons del Temple de Salomó, de la mà del seu capità, Vicent Burguera, amb un seguici que unia llegenda amb història, entraven triomfalment a la ciutat. Prop de la mitjanit, i amb els cors encesos de passió festera, arribava el torn dels moros. Califats Sarraïns, capitania mora del 2016, obria la desfilada, donant pas a la resta de “comparses”, fins arribar a la de Beduïns, alferesia mora 2017. Si la alferesia cristiana fou espectacular, la mora no es quedà enrere, i amb una alferes emocionada, Patricia López, que portà el càrrec immillorablement, deixaren el llistó ben alt amb un boato i una desfilada més que encertada. L’Entrada anava arribant al seu final, el moment més esperat pels Sumayl’s. Arribava el torn de la capitania mora 2017, que de la mà del seu capità, Vicent Simó “Sibe”, tragué al carrer el treball de tot un any. Una capitania repleta de ritme i color, amb esperit tribal, que posà magnífic colofó a una esplèndida Entrada. El diumenge 30, marcà el final de la festa d’enguany, amb la celebració dels actes religiosos en honor dels patrons els Sants de la Pedra. En primer lloc la missa major que donà pas a una multitudinària processó on un any més, els moros i cristians es convertiren en protagonistes, donant vistositat i solemnitat a l’acte. Amb la disparada de l’habitual castell de focs artificials es posava punt i final a aquesta edició d’enguany de les festes, que va suposar també el final d’una legislatura al si de la Federació de Moros i Cristians, després d’uns anys d’intens treball al front d’aquesta entitat d’un grup de gent que ha treballat per fer gran una festa i que ha consolidat el nom de Torrent al llarg de la geografia festera. Un treball que mereix una continuïtat siga quin siga el futur de la Federació.

104 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

LES NOSTRES COMPARSES I FILAES ESCRIUEN

ELS BEDUÏNS Diuen que els beduïns són originaris de la península aràbiga i el seu nom deriva de l’àrab clàssic badawi, que arribà al francès com bédouin i a la vegada es derivà a la nostra llengua com beduí. I què significa això per a que ens entenguem tots? Esta paraula significa nòmada, que no resideix en un lloc fixe, sinó que es desplaça per diferents regions, generalment mentre realitza feines de pasturatge o de cacera. Pot haver una paraula que ens definisca millor? Naturalment, no! Som els Beduïns Torrentins que anem de càbila en càbila o de caserna en caserna realitzant feines de socialització i compartint les festes amb tots els moros i cristians de Torrent. En definitiva, Fent Pinya! Volem agrair a totes les comparses i filaes que ens han donat suport en la nostra Alferecia de 2017. Sense vosaltres, haguera sigut més difícil portar endavant un any, en que com tots i totes sabeu, l’esforç i el treball són de vital importància per què tot isca rodat. Enguany tornem a la tranquil·litat i comencem a pensar en la futura capitania, sense oblidar els esdeveniments que vindran any rere any. Comparsa Beduïns

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

105 _

Any Jubilar Hi ha anys que brillen amb llum pròpia, i el 2017 va ser molt especial per als Alfaquies de Torrent. Ens vam estar preparant física i mentalment durant molt de temps, per començar el camí de pelegrinatge amb destinació a una de les poques ciutats del món que gaudeix de l’Any Jubilar; em refereix a Caravaca de la Creu, “camí de la Creu”. Ja el nom (Jubilar) prometia per a alguns a causa de les edats que s’estan aconseguint en la comparsa; malgrat això ens vam presentar a l’ermita de la Mare de Déu del Consol per unir-nos a les desenes d’estendards de comparses i filaes vingudes d’infinitat de llocs amb arrelaments a la festa de Moros i Cristians. Des d’aquest punt enfilem el carrer Major, el carrer la Creu, la plaça dels Cavalls i fins a la plaça dels Arcs d’on partia l’últim tram de la desfilada que ens portava a la Basílica Santuari de la Vera Creu, on vàrem deixar constància de la presència d’Alfaquies i torrentins, i on després d’una emocionant Missa de Campanya ens va ser atorgada, per la nostra valentia, tremp i defensa de la nostra festa, siga on siga, el Pergamí d’INDULGÈNCIA PLENÀRIA. Aprofitant l’ocasió vam passar un llarg cap de setmana provant la gastronomia autòctona i compartint uns dies de camaraderia, que acò ja no ens ho treu ningú! Comparsa Alfaquies

106 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Els Forquers Els Forquers som fills i hereus d’una terra i a la terra tornem sempre. És la nostra identitat i personalitat. En les següents línies, a partir d’un poema de Gloria Fuertes, lloem els llauradors, camperols i treballadors del camp perquè els nous temps no els deixen en l’oblit. La vida avança i passa i les generacions deixen lloc a les noves, que ompliran esta terra de sang renovada i nou treball. I tots junts, llauradors novells, vells i no tan vells compartirem esta festa que tantes alegries ens aporta al cos i l’ànima. Enguany estem molt orgullosos d’omplir un any més els carrers de Torrent amb les nostres armes i el nostre pas. Encara més en any de capitania. Llaurador, ja eres més de la terra que del poble. Quan passes, la teua esquena olora a camp. Ja preveus la pluja i t’esponges, ja eres quasi de fang. De tant llaurar, ja tens dos arrels baix dels peus ferits i amples.

els terrossos te tiren de la barba. Ja no vol que sembres més llavors, que vol que et sembres i te’n vages, que el fill et relleve en la faena; ja estàs mimetitzat amb la parva, estàs fet ja pols amb la pols de la trilla i la tralla.

Matines, llaurador, i deixes terra de senyal sobre la part del teu llit, a ta muller li dol la cintura per la terra que deixes vessada. Llaurador, tens terra en les oïdes, entre les ungles terra, en les entranyes; llaurador, tens gepa baix el muscle, i és terra acumulada, vas cap a la terra sent terra,

T’has guanyat la terra amb la terra, no vol vore’t vell en el cultiu, t’obri els braços, bella pel solc, tira’t en ella, llaurador, descansa.

De: Gloria Fuertes, Todo asusta, Caracas: Lírica Hispana, 1958 Traducció I adaptació: Filà Forquers

Filà Forquers

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

107 _

MOLT IL·LUSTRE FILÀ DELS CAVALLERS TEMPLARIS DEL MONT SAGRAT Gran Consell President: Jose María Martínez Vicepresident: Ricardo Benet Tresorer: Fernando Soto Secretari: Alberto Borja Vicesecretari: Onofre Campos Vocals: Vanesa Villarroya, Pedro Jaén, Javi Soto, Javi Heras, Celso Villena, Carlos Medina Cos de Guerra Actiu: Nacho Sánchez, Juanjo Soto, Amparo Velarde, Susi Ferrer, Roberto Benet, Pedro Berdún, Sergio Moreno, Mari Mompó, Ruth Oltra, Vanesa Serrano, Vicky Sobrino, Rubén Marzo, Fernando Piles, Christian Rodríguez, Dani Ruiz, Jose Victorio Mota, Vicente Huertas, Samuel Monzó, Carlos Ortí, David Laencina, Andrés Campos, Andrés Martínez, Emilio Rodríguez, Carmen Berdún, Jennyfer González, Vicent Selma, Beatriz Benet, Verónica Alonso, Pilar Adan, Rafael López, Maricarmen Muñoz, Antonio Puig, Noelia Soto, Enriqueta Martínez, Lázaro Rio, Pepe Victorio. Capítol 20: Nous temps... à. Si el darrer any fèiem un xicotet repàs del que va ser la nostra capitania de 2016 i encetàvem un any de “transició”, enguany tenim que dir que s’acosten nous temps. Nous per a la nostra filà en la que, després d’haver estat el nostre capità al 2016, es veu que no va tindre suficient i Jose María Martínez, després de presentar-se a l’elecció, ha esdevingut el president de la nostra filà. Jose María ha triat a la seva junta i té dos anys per a portar endavant les seues idees y propostes per la nova època de Templaris. Enhorabona Jose María... pots contar en tots el Templaris per al teu nou repte. Nous per a la Federació, que enguany també estrena president en la persona de Xavi Santamaria. Enhorabona també a Xavi per aquest valent pas per posar-se al front d’aquesta festa. Al costat de la seva Junta de Govern, es segur que portaran endavant nous canvis, noves propostes i potser canvis a la nostra festa que, com sempre diem, està en constant evolució. Nous per als càrrecs de 2018, encara que no per a les seues comparses i filaes, que ja en tenen d’experiència a la festa, ja. Enhorabona a la nova Capitana Mora Laura Simó i a la seua comparsa dels Buadin’ss; enhorabona al nou Alferes Moro Eduardo Hidalgo i a la seua comparsa Berberiscos. Enhorabona també al nou Alferes Cristià Javier Peris, de la Fila Montesa; i una enhorabona molt especial per a Quique Vázquez de la Filà dels Forquers amb qui sempre hem tingut una relació molt estreta i especial. Enhorabona als nous càrrecs de 2018 i als de 2017 amb qui hem gaudit d’unes festes molt intenses. Vos heu guanyat un merescut descans. Bé... sembla que els temps seran nous per a molts de nosaltres... estarem à Punt? Filà Templaris Torrent.

108 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

La festa evoluciona també per a les Dames de la Reina Na Violant d’Hongria Són moltes les persones, amants o no de la festa de Moros i Cristians, que any rere any agafen cadira per vore la Gran Entrada que cada 29 de juliol es celebra al nostre poble. És un orgull vore com la festa creix i com les coses van canviant, evolucionant. Els boatos, els vestits, la música... Tot canvia. Als anys que la Filà de Dames de Na Violant d’Hongria porta participant a la festa - i ja van dos generacions hem canviat de caserna, de vestimenta, però el que no hem canviat mai ha sigut la forma d’entendre i viure la festa. Fa poc algú ens deia que les ‘Na Violant’ estan a totes hores a la festa. I així és. Perquè ens agrada participar a cada acte - bé, a algú més que a altre - però sempre estem. Enguany la nostra caserna ha estat a la mateixa placeta Colón, al centre de la festa, i això ho han notat - i no s’imagineu de quina manera! - les nostres reserves d’avituallament per a tota la setmana. Però nosaltres, contentes i pagades, perquè així és com ens agrada viure la festa: amb tots. Bé, sense passar-se i tampoc agafeu al peu de la lletra açò que ja ens coneguem. Hem organitzat alguna festeta amb molta assistència de festers, hem participat en xarangues de filaes i comparses veïnes, hem estat a primera fila de revetlla donant-ho tot i també al pregó i la processó. Hem trabucat, hem complit amb les nostres obligacions com a comissió de protocol i hem viscut cada dia i cada nit de totes les que formen la setmana festera, que no son poques. Si mirem enrere, de segur recordarem moments, dies, actes oficials, xarangues nocturnes i dianes amb les que tornaríem a disfrutar com ho fèiem ara fa 20 anys. Però, com tot, la festa també evoluciona. I les Dames de la Reina Na Violant d’Hongria hem sabut adaptar-se al pas dels anys, a les noves formes de viure-la, a les festes de dia i les orquestres de nit, a desdoblar-nos en les cites que coincideixen en dia i hora i a quedar-nos quetetes en la caserna si és moment per al descans. Bé, quetetes, quetetes... Les festes d’enguany suposen un assaig general per a les festes de 2019 en que tindrem l’honor de tindre a la nostra filà a l’Alferes cristiana. Siga com siga, evolucione com evolucione la festa, el que tenim clar és que anem a viure-la com sempre a la nostra manera. Filà Dames de la Reina Na Violant d’Hongria

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

109 _

Pantomima almogàver L’últim any s’ha posat de moda -si no ho coneixeu, feu una cerca en xarxes- una proposta còmica que s’anomena Pantomima Full. El duet de còmics format per Alberto Casado i Rober Bodegas fan broma del postureo que tot ho domina. Del que no ha fet esport en sa vida i ara és runner nivell prèmium; del que ha arribat a fregar l’obesitat mòrbida i ara és foodie o veggie... Es veu per on van els tirs, no? Les festes són paròdia, entreteniment, un parèntesi de comboiet en la serietat del treball i els estudis i de deixar de ser -per uns dies- qui som i ser un poc allò que ens agradaria ser. Inspirats en Pantomima Full, els membres de la filà cristiana Almogàvers hem volgut fer un autoretrat de nosaltres mateixos, una caricatura, d’allò que sempre fem gala, de les nostres senyes d’identitat. Compte que açò no s’acaba ací. No deixeu de buscar els vídeos a la xarxa. Tenim tres capítols però en podríem fer mil més. Tant de bo que estes festes ens puguem trobar, com bons Almogàvers de bé, a la taula del duret, a la primera fila de la revetla i al ritme de la nostra percussió. (No creieu el que vos diga un almogàver. Creieu a la lletra en negreta. És la crua realitat.) CAPÍTOL I: El duret - La tècnica és fonamental. Has d’agafar bé el duro, mimar-lo, netejar la taula perquè no esvare, fixar l’objectiu i a pel centre. Una vegada en vaig colar vint-i-huit seguides. Vint-i-huit. Penjàrem la meua foto en la caserna. El duro encara era de curs legal. - Les coses es fan bé o no es fan. Has d’estar des del principi. A les huit el duret comença a rodar i ja no para. No val això de vaig, torne, el mòbil, salude a este, salude a aquell. D’això res. Sempre vora taula. Entre anar al WC i omplir els pitxers no li veus el pèl. - No sé quina obsessió tenen tots amb el duret i els barrils de cervesa. El duret! El duret! Com si s’acabara el món. I allà es passen tota la nit com xiquets fent l’haca en lloc de xarrar amb uns i altres o sopar tranquil·lament. No li agrada la cervesa. CAPÍTOL II: La tamborà - Una xaranga ja no val la pena. Acabes pagant un dineral perquè una trompeta i un trombó toquen les mateixes cançons de sempre. Per a anar de caserna en caserna, el que fa festa, de veritat, és la nostra tamborà. Tres ritmes, zero euros. - Baixar pel carrer del convent al ritme dels tambors és el més gran. Estic tot l’any desitjant que arribe el dia 29 i eixir. Em nugue el tambor a la cintura i em puja el ritme per tot el cos. No puc evitar-ho. I quan cridem Desperta Ferro. Això sí que és el màxim. La lia sempre. - Assajar, assajar, assajar. No queda una altra si no vols fer el ridícul. Estic cansat de dir-ho. Però clar ací només pensen en el duret i no pot ser. Hi ha gent esperant tota la baixà per veure’ns a nosaltres. Sa mare i sa tia. CAPÍTOL III: Quan arriba la nit - Almogàvers és primera fila. Abans que comence la revetla allí estem tots amb la casaca del drac. I només ens n’anem a la caserna a carregar forces al descans. Si algú no està en primera fila jo em puc enfadar i tot. I de matí, ojo, el primer en l’esmorzar. Bombeta de fum a les 12. - Al final t’acabes fent col·lega dels tipos de l’orquestra. Abans d’acabar sempre ens donen les gràcies per estar ahí i donar-ho tot. No hi ha hagut any que l’orquestra no ens haja dedicat alguna cançó. Pugem a l’escenari, ens tirem, fins i tot algú ha arribat a cantar. Li va furtar el micro al cantant. - Ska-P, AC/DC, Guns’n’Roses, Fito, Extremoduro, Rammstein... Les orquestres bones bones ho donen tot amb el rock. És on es nota la diferència. Si no hi ha rock, la revetla, per mi, que no la facen. Per a escoltar «Échame la culpa» posem l’Spotify i ens costa més barat. No sap qui és Luis Fonsi.

Filà Almogàvers

110 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Treva Contrabandista Ningú ho parla, ningú ho diu, però, li ho note a cadascun d’ells. Estan alterats, nerviosos. I ho comprenc, jo també estic igual. Ja queda poc per a la setmana de treva que ens donen les autoritats. Ja siguen mores o cristianes. Tots esperem la setmana de finals de juliol, baixar al poble, caminar sense por de que ningú ens tire en cara la nostra manera de vida. La manera de vida del contrabandista. El barrejar-nos ens dona igual; tant siguen moros que cristians. La serra t’ensenya que al final no hi ha distincions entre uns o altres. La veritat siga dita, si eixes distincions existeixen, solament els dos dies de batalla es quan ens posem al costat cristià. I tot perquè són amb els que més diners ens fan guanyar. I, perquè al final, sabem qui són els que sempre guanyen, i a nosaltres ens agrada guanyar. En fi companys contrabandistes, intenteu calmar els ànims les setmanes que ens queden. Intentarem portarnos bé allà baix en el poble i tenir la treva en pau. Filà Contrabandistes

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

111 _

HOSPITALARIS I TEMPLARIS L’Ordre de Sant Joan (Hospitalaris) i l’Ordre del Temple (Templaris) tenien el mateix rang en l’Església, concedintlos el Papa grans privilegis, absoluta independència de qualsevol autoritat espiritual i temporal, llevat de la de Roma, exempció de delmes i amb dret a tindre les seues pròpies capelles, clergat i cementeris. També se’ls va assignar la defensa militar de Terra Santa i les més formidables fortaleses del país van ser ocupades per alguna d’elles. En el camp de batalla compartien els llocs més perillosos, prenent per torns l’avantguarda i la rereguarda malgrat la rivalitat existent entre elles. A diferència de l’Ordre del Temple (encara que segons alguns estudis, si van existir al principi per a després desaparèixer), aquesta ordre de Sant Joan, admetia monges entre els seus membres. La primera casa de religioses Hospitalàries a Espanya es va fundar a Grisén, atorgada a l’Ordre en 1177. Els Hospitalaris vestien hàbit i mantell negres i el seu distintiu era una creu blanca de quatre braços d’igual longitud, que s’eixamplava cap als extrems, concedida en 1248 per Innocenci IV. En 1259, Alexandre IV els autoritzà a portar en temps de pau el mantell negre i en la guerra cotes vermelles amb la creu blanca. En 1278 es va establir que haurien de portar la creu blanca sobre fons roig. Les huit puntes de la creu significaven les huit virtuts que els cavallers havien d’exemplificar en les tasques de caritat de la seua vida quotidiana: 1) Gaudir espiritualment 2) Viure sense malicia 3) Penedir-se dels pecats 4) Humiliar davant els que t’injurien 5) Estimar la justícia 6) Ser misericordiós 7) Ser sincer i pur de cor 8) Patir la persecució amb abnegació Filà Hospitalaris

112 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

ELS MOROS I CRISTIANS ARREU DEL MÓN

Historiantes de Apastepeque.

Moros y cristianos: Hacia un mapa conceptual y geográfico en El Salvador Resumen El artículo trata acerca de aspectos claves ligados a la danza de los Historiantes o “moros y cristianos” en El Salvador, entre ellos se aborda lo relativo a las formas de inserción cultural en el imaginario de la población. Se abordan también temáticas acerca de cómo los significados y dinámica de las historias que forman el repertorio de “los Historiantes”. La música de los Historiantes a diferencia de las historias, es más local y desarrollada por los grupos de danzantes y músicos que les acompañan. Se determina, además, las poblaciones donde se han establecido los Historiantes generalmente corresponden a antiguos poblados indígenas donde los españoles ya sean como colonizadores o evangelizadores establecieron la tradición, enseñándola a los pueblos originarios. Se hace alusión también a la manera en que son percibidos los Historiantes por las organizaciones indígenas y las contradicciones existentes. Finalmente se presenta un mapa geográfico de los pueblos con sus fiestas patronales y fechas de presentación de los Historiantes. Palabras claves: moros, cristianos, danza, Historiantes Metodología del estudio La planeación del proceso investigativo acerca del mapa conceptual y geográfico de los Historiantes siguió este proceso: -

Visualización del problema de estudio y afinamiento de dicho problema para identificar fuentes, categorías y variables.

Estudio de fuentes documentales históricas en lo posible, locales y españolas

Identificación de sitios y municipios donde existen los Historiantes

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

113 _

Identificación de fechas de las fiestas patronales y patronos por medio de fuentes diversas, documentales, electrónicas y personales

Visitas de campo que consolidan un conocimiento previo

Entrevistas con pobladores

Entrevistas con miembros y ex miembros de grupos de Historiantes

Registro fotográfico

Definición y ajustes del proyecto temático en la medida de nuevos hallazgos

Preparación del informe.

Una ventaja de la realización del estudio en campo es que los sujetos del estudio, los Historiantes se presentan con mucha confianza y amplitud para ofrecer información. El acercarse a las localidades probablemente hace que el Historiante perciba un interés auténtico en torno a su quehacer. Hay obstáculos, desde luego: -

Algunos sitios forman parte de los lugares de peligrosidad por la violencia existente en la actualidad

Si no se ha concertado una cita previa, es menos fácil lograr la entrevista. La cita previa requiere de contactos y teléfonos no siempre disponibles.

En algunos sitios se percibe desconfianza hacia el extraño.

Por efectos de las cosmovisiones distintas entre los investigadores y los entrevistados, se requiere un esfuerzo empático.

Sistematizar la información requiere de visualizar los objetivos y a partir de ellos construir las variables que se convierten en los ejes centrales del proyecto temático. A partir de ello, el proyecto temático puede ampliarse o reducirse, de acuerdo a la información disponible, en este caso se amplió de forma significativa. ¿Qué son los Moros y Cristianos? Teatro o fiesta de moros y cristianos es la puesta en escena de los acontecimientos relacionados con la expulsión de los moros de España luego que ellos hubieron ocupado una buena parte del territorio habitado por los visigodos. Este proceso que se ha dado en llamar ocupación musulmana en la península ibérica fue un proceso que duró desde el 711 hasta el 726 de nuestra era para que los moros se establecieran. “La fiesta de Moros y Cristianos se celebra en casi toda España, pero sobre todo en el Levante, en la zona de Alicante y la Comunidad Valenciana. Con esta fiesta, se conmemora la Reconquista, o sea la época histórica de la lucha entre los cristianos y los árabes (moros), que duró casi 800 años, desde 711 hasta 1492”. (Santelman, 2002, pg 3)

Personajes de los Historiantes de Apastepeque.

114 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Personajes de los Historiantes de Apastepeque.

Hubo momentos históricos en que esta fiesta fue “soldadesca”, queriendo significar con ello que existió un culto hacia los grupos de militares vencedores, en el que seguramente se premió la heroicidad, el arrojo, la valentía, como una forma de agradecimiento popular hacia los defensores y recuperadores del territorio español. “Durante los siglos XV al XVIII en toda España se celebraron espectáculos de moros y cristianos: Toledo, 1586; Denia, 1599; Valencia, 1755; Alicante, 1700 y 1724. Pero no eran fiestas populares ya que estaban organizadas por la Corte y por las clases altas, limitándose al pueblo a ser espectadores, así como tampoco se les daba una continuidad anual”. (Sempere Martínez, 2012, pg 10) Una de las primeras impresiones que se tienen en América por parte de los estudiosos de las fiestas o teatro de moros y cristianos es que son los conquistadores españoles los que impulsan el proceso de inserción del tema en la población indígena. El proceso de conquista se establece desde el aparecimiento de los primeros soldados a inicios del siglo XVI después de los avistamientos realizados por Colón. En algunos lugares de América la conquista tuvo lugar incluso a finales del siglo XVIII por parte de los españoles. En nuestra región la conquista se entrecruza con los procesos de colonización, de tal forma que las ocupaciones de españoles para la producción y explotación del territorio y población, así como la evangelización se realizan en paralelo a los procesos de dominación violenta. Sin embargo, no tenemos una data exacta de cuando se comenzaron las fiestas de moros y cristianos en la Nueva España y Goathemala. Es claro que no fue durante la conquista sino durante la colonia, y es seguro que las primeras fiestas se realizaron en España y no en América, donde las fiestas debieron comenzar a realizarse a partir del siglo XVII como la fecha probable más antigua, sino después. La fiesta de moros y cristianos asume nombres diferentes en diferentes lugares del mundo, así en Filipinas se conoce con el nombre de “Moro moro”, aunque no siempre comprendido por la población española ocupante del territorio: “Así la principal razón por la que los funcionarios españoles destinados a Filipinas no podían entender un teatro de base hispánica era la estética, la lengua y sobre todo constituir un entretenimiento netamente filipinizado” (Donoso, 2012, pg 14) En Nicaragua también existe algo parecido, llamado “El Güegüense”, con clara influencia hispánica, trajes, y teatro similar: “ piezas relacionadas con la conquista de los españoles y con la resistencia de los indígenas. Piezas que parecen haber sido construidas bajo el patrón de lo que en España se llaman representaciones de moros y cristianos, en las que el conflicto entre el moro y el cristiano se ve desplazado hacia la órbita de la lucha entre el indio y el español ” (Pedrosa, 2007, pg 1) En otros países, como Guatemala se conoce con el nombre de “la danza de la historia” en la región de Jutiapa, y como “La historia” o “Moros y cristianos” en otras zonas. En El Salvador, se asume el nombre genérico de “Los Historiantes” en casi todos los pueblos donde se celebra la fiesta. A mucha gente no le suena a nada el nombre de “Moros y cristianos”, e incluso algunos llegan a pensar que son dos fiestas distintas, “Los Historiantes” es un nombre más popularizado de esta fiesta.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

115 _

Percepción de la llegada de la llegada de Los Historiantes a nuestra cultura La manera como se establecen Los Historiantes en la cultura del pueblo no es suficientemente clara, incluso entre personas con formación académica hay ciertas dudas sobre el origen de la danza y parlamentos o textos. En adelante se usará parlamentos para referirse a los guiones del teatro de moros y cristianos o Historiantes. Aun cuando se utiliza de manera ambigua los conceptos de danza y baile, haremos distinciones: La danza es un arte que a través de movimientos tiene un significado simbólico. El baile es entretenimiento, y aun cuando igualmente utiliza movimientos, estos son al gusto y criterio del bailador. Uno los antiguos miembros del grupo de Historiantes de Cuisnahuat, acerca de la llegada de la tradición de los Historiantes solo pudo decir que: “La danza llegó de Teotepeque, después a Ishuatán, y hasta después a Cuisnahuat, más antes no sé. No, no sé quién hizo la historia, lo que le puedo decir es que ya no viven” (Moisés, 2016) No es extraño que suceda esto, pues no ha existido una sistematización de la danza o teatro, los abordajes acerca de los Historiantes, los más antiguos quizá sean los de María de Baratta, y tangencialmente también los aborda Dagoberto Marroquín en el caso particular de la Monografía de Panchimalco. Por cierto, Marroquín (1974) considera los elementos culturales de Los Historiantes como de un valor secundario, fundamentalmente porque en su idea, el hecho de que las historias tuvieran anacronismo, y que además se incluyeran elementos propios de la cultura de los pueblos originarios, los hacía de menos valor en contrario de considerarlos enriquecidos y estudiar las razones que promovieron dicho enriquecimiento: “Los anacronismos de estos relatos son notables. Nuestro famoso y popular bandido Partideño aparece colocado como Rey Moro, así como los emperadores aztecas y sus ayudantes también interludios de recitación en los cuales los danzantes vociferan a través de las máscaras los mal aprendidos versos de los libretos en forma tal que es imposible captar el sentido de la recitación “ (Marroquín, 1980) Reviste importancia que se pueda desarrollar un estudio acerca de cómo los parlamentos, los personajes, el sentido de las historias han evolucionado a lo largo del tiempo, una tarea muy difícil considerando la ubicación de las fuentes. Hay casos en los que el teatro no cuenta con parlamentos, o al menos existe la idea que no hay tales parlamentos, como bien lo mencionan en Cuisnahuat: “El equipo (grupo) que está ahora solo tiene movimientos, ni hablan ni conocen la historia” (Moisés, 2016) La danza parece tener un mayor arraigo cultural que los parlamentos, textos o historia. Quizá por ello, es que hay algunos casos en los que el origen extranjero de la historia es difuso, y en otros ni siquiera se sabe: “Son de lejos, de Francia, de España, ahí lo dice, hasta de Finlandia, solo que hay unos que entienden la historia y otros que no entienden nada” (Ramón, 2016) En este nivel de comprensión de las historias, la danza y el teatro parece existir una versión ingenua de la inserción de la historia. No pasa a todos por igual; desde la perspectiva de algunos se atribuye una intencionalidad ideológica en la enseñanza de los Historiantes:

Casa del fabricante de máscaras, Celio López de San Antonio Abad, San Salvador.

116 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

“Las historias nacen de los cristianos en su lucha contra los moros, ellos tenían sus propios dioses como Mahoma, así que la historia la trajeron los frailes y los españoles” (Vasquez, 2016) Como se nota, existe la certeza que detrás de la historia hay un afán de influir en el pensamiento de los pueblos originarios y, además, de mostrar que el Dios cristiano es más poderoso que los “otros dioses” de los musulmanes. La religión de acuerdo a esta explicación se auxilió de los moros y cristianos para introducirse en la ideología y la cultura de los indígenas. Sin embargo, Cortez y Larraz en 1776 expresa: “Asimismo ha notado, que unos bailes que usan los indios en sus fiestas y llaman historias de moros, se atreven con notable desacato a danzarlos dentro de las propias iglesias, a que concurra mucho número de gente de ambos sexos y de todas las edades y que lo más que ha conseguido es, que salen a hacer dichas danzas en el cementerio “ (Cortez y Larraz, 2000) Cortez y Larraz español como es, parece desconocer la danza o “baile” como lo llama, de los Historiantes, o en su descripción, “historias de moros”, a los que considera en cierta forma irreverentes. La región de nacimiento del cura, Zaragoza, es alejada de la zona con mayor incidencia de los Historiantes en España como indica Santelman (2002), lo que podría explicar el hecho de que él asume una postura de no saber sobre la historia. Los relatos de Los Historiantes, generalmente abordan el tema de la supremacía de los cristianos, basados en la expulsión de los moros del territorio español. ¿Por qué, pues, no mostrar la victoria de los cristianos y así mostrar el poder del dios para el que se estaba evangelizando?, eso daría sentido a la postura de instrumentalizar a los Historiantes para ideologizar al indígena: “Así para que dejaran de creer (en sus propias historias), la religión católica pensó y enseñó los Historiantes” (Vasquez, 2016) No es extraño, los procesos de dominación de los pueblos, implican también lograr el sometimiento ideológico, así vemos hoy día eventos en los que, a través de la música, el consumismo, la moda, se ejercen las dominaciones, el ejercicio del poder no tiene por qué ser violento físicamente, la violencia puede llegar de maneras sutiles. También existen hoy día conflictos en los que los dominantes se encargan de borrar los elementos culturales identitarios de los vencidos, como en el caso de Sarajevo y la destrucción de la biblioteca por parte de los serbios en 1992. Acerca de las historias Las historias que se abordan integran temáticas distintas, aunque todas vinculadas a batallas y santos, religión y milicia se juntan en estas historias, tal y como también se juntaron estas dos categorías durante el proceso de conquista y colonización. Algunos de los nombres que recién las historias son El Rey y San Bartolomé, La Batalla, el rey Carlos Magno, El rey Carlos V, Los doce pares de Francia, Los Corintios, Taborlan, Santa Marta, El renegado del cielo, Fernando II, Ganzul y el cerco de Zamora, el gran Taborlan de Persia, El Duque de Medina, David y Goliat, Los diablos con San Bartolomé, el famoso Rey de Toledo y otros más. Muchas personas no conocen las historias, Los Historiantes son comprendidos mayormente como una danza y no como un teatro como originalmente parece haber sido compuesto. Los grupos tampoco son muy sistematizadores y todo apunta a que prontamente la danza teatro será solamente una danza y posiblemente ni eso, quizá la tendencia que se evidencia hoy, a seguir en declinación surta el efecto del desaparecimiento. “Aquí introdujeron la historia y la danza lo hacen para que sea más gracioso, la historia en el original dura dos horas, ahora el equipo (grupo) solo lo hacen con duración de media hora, solo los pasecitos así, ni hablan” (Moisés, 2016)

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

117 _

En algunos pueblos como Izalco, por ejemplo, hay una tradición importante de Los Historiantes, probablemente los trajes más vistosos y el grupo más grande se encuentre en este municipio. Sin embargo, la tradición de la religiosidad católica es debilitada por la aparición de otros grupos religiosos evangélicos protestantes, a los que algunos de los miembros se adhieren. Esto es particularmente importante porque la fiesta de Los Historiantes en todo el país se vincula con las cofradías y las fiestas patronales. No hay Historiantes sino hay fiesta patronal. La fiesta patronal sin Historiantes (donde existen grupos) no es completa. “los Historiantes es un baile cristiano, siempre va junto con la fiesta del patrono” (Martínez, 2016) Así se puede determinar la importancia de la evangelización en el aparecimiento de la fiesta de la historia, tal como en España, pero de forma inconsciente, se presentan a la par de la fiesta del patrono, como un elemento de agradecimiento hacia la religiosidad que logró dar fuerzas al ejército católico para la expulsión de los moros. Habrá otros casos en los que no hay conocimiento del origen de la fiesta misma, “La mayoría de la gente piensa que es de los pueblos originarios, se desconoce lo que es la tradición, y solo quieren ver el baile, los movimientos les gustan más que todo”. (Vasquez, 2016) La música en Los Historiantes La música de los Historiantes es muy autóctona y muy poco compleja, generalmente se hace acompañar de pito y tambor, como las otras danzas tradicionales como el tigre y el venado, el torito pinto, los compadres, los diablitos, la danza de la soguilla, la danza de la vaca, la danza del zope, la danza de los cucuruchos, La garza y otros más. Se usa pito (carrizo de caña) y tambor (teponahuaste en los más antiguos) como elementos sincréticos, que emulan a los pitos y tambores usados originalmente en la zona mediterránea de España, siendo pues que un buen grupo de españoles colonizadores provinieron de esa región, que es además donde con mayor fuerza se impulsan las fiestas de moros y cristianos en Europa. Sin embargo, este pito y tambor son locales, ambos son más indígenas mientras que: “la historia es del ladino, pero la música es del indio, la historia se hizo para que dejaran de creer, es la religión que hace la historia y los pueblos, los naturales los que hacen la música” (Vasquez, 2016) Se establece una diferencia en el origen los componentes de la historia, ladinos e indígenas. Esto también lo confirman en Cuisnahuat: “No hay historias propias” (Moisés, 2016)

Julio Martínez posando con mascara de cristiano en Apastepeque, San Vicente, El Salvador.

118 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Corona de Rey Cristiano, elaborada por Dagoberto Vasquez de Apastepeque, San Vicente, El Salvador.

Los Historiantes y la población La relación de Los Historiantes como tradición y no como miembros de un grupo es dicotómica, es un “sí pero no”. Hoy día los jóvenes que serían los llamados para iniciarse en los grupos y así dar continuidad a los grupos, está más bien alejada del mismo. En Cuisnahuat, el comentario de los más jóvenes nos indica que probablemente no sean muchos años más de tradición: “Yo no soy indio para hacer eso” (Moisés, 2016) Los procesos neocolonizadores ya no requieren de la utilización de las armas necesariamente, hoy día se han transformado en procesos globalizadores, logran incidir tanto en lo ideológico cultural que el amor por las tradiciones es visto más bien como un antivalor, jóvenes originarios no desean ser vistos como “indios” en la medida que el concepto fue acuñado durante los años de la colonización con carácter de sometimiento y con mayor fuerza durante los gobiernos liberales del siglo XIX como un adjetivo despectivo. El “indio” pasó a ser una categoría de persona que era borracho, haragán y malhablado como un estereotipo. “Yo no soy indio” también quiere decir, “yo no quiero ser indio, quiero ser moderno”, ahí el alejamiento y el renegar de la propia condición. Los habitantes de los pueblos donde en la actualidad existen Historiantes son aficionados al teatro, a la fiesta, sin embargo: “la gente quiere que siga la danza, pero no colaboran” (Moisés, 2016) No parece existir muchísimo interés en conocer más acerca de la danza, y siendo que los sentimientos de los pobladores urbanizados de los pequeños pueblos es que se sienten mayormente ladinizados, no han interiorizado la danza como un elemento que le permite autodefinirse y generarse una identidad, esa identidad es para el “natural”, para el indígena. En general, pocos tienen una clara consciencia acerca del simbolismo de la danza: “La mayoría de la gente piensa que es de los pueblos originarios, se desconoce lo que es la tradición. Fuera de acá del pueblo, la gente solo quiere ver el baile, no están interesados en las historias” (Vasquez, 2016) Auto percepción Los Historiantes forman parte de una tradición que tiene un doble sentido: -

Por un lado, no es la historia de los pueblos originarios, aunque muchos la perciben así. Existe en algunos la claridad de que las danzas son extranjeras, impuestas culturalmente desde la religión.

Por otro lado, hay un sentimiento de tener la necesidad de seguir la tradición, la danza ha pasado a formar parte de su identidad. Como un elemento cultural insertado en el imaginario del danzante. “A los que danzamos la historia nos toca entender como es, es nuestra tradición, y por ello, aunque uno entiende que no es nuestra originalmente, quiere aferrarse a la tradición. Sin embargo, en las organizaciones de pueblos indígenas, nos dicen que es occidental, que no es nuestro. En la organización indígena no hablamos de los Historiantes, este es un asunto que no cuenta para los otros pueblos indigenas” (Vasquez, 2016)

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

119 _

En El Salvador existen varias organizaciones de pueblos indígenas, a saber: Org. Indígenas integrantes del Consejo Coordinador Nacional de Indígenas Salvadoreño (CCNIS) Movimiento Autóctono Indígena Salvadoreño – MAIS Asociación Nacional Indígena Tierra Sagrada – ANITISA Asociación Nacional Indígena Salvadoreña – ASNAIS Asociación para el Rescate de la Cultura Autóctona Salvadoreña –ARCAS Asociación Democrática de los Trabajadores Agropecuarios Indígenas Salvadoreños – ADTAIS Consejo Nacional Indio Salvadoreño – CONAIS Artistas para la Revivificación de la Cultura Original – ARCO Asociación Comunal Lenca de Guatajiagua – ACOLGUA Asociación Nacional Indígena Náhuat Pipil de Izalco – ANIMPI Alcaldía del Común de Izalco Mesa Nacional Indígena de Tecoluca – MITEC Asociación de Artesanos de El Salvador – ITZAMA Asociación Cultural Ecológica Indígena Salvadoreña – ACEIS Asociación para el Desarrollo Comunal Indígena de Santo Domingo de Guzmán – ADESCOIN. Asociación Agropecuaria para el Medio Ambiente y la Cultura de Santiago Texacuangos – AMACTEX Org. Indígenas no integrantes del Consejo Coordinador Nacional de Indígenas Salvadoreño (CCNIS) Asociación Coordinadora de Comunidades Indígenas de El Salvador – ACCIES Asociación Cultural Indígena de Cuscatlán – ACIC Asociación Cooperativa de Producción Agropecuaria y Servicios Múltiples El Papalote R.L. – ACPASEMU Winaka (Comunidad Kakawira) Asociación Nacional Indígena Salvadoreña de la Tercera Edad – ANISTED Asociación de Pueblos Indígenas Mayas de Cuscatlán – APIMAYCU Asociación Salvadoreña para el Desarrollo Integral Indígena – ASDEI Asociación de Tallado de Madera y Carpintería de Izalco Tito Armando Campos – ATEMITAC Consejo de Mujeres Principales Náhuat del El Salvador – COMUPRIN Consejo de Principales Aj’quijab’ (Sacerdotes Mayas) de El Salvador Consejo de Pueblos Indígenas de Occidente – CPIO Fundación Ama – FAMA Instituto Para el Rescate Ancestral Indígena Salvadoreño – RAIS Movimiento Sihuat Fuente: Mario Mata y Julio Martínez, “Análisis del movimiento social: Organizaciones campesinas, indígenas y trabajadores/as del campo”, El Salvador, 2009 Moro de Jayaque, La Libertad, EL Salvador.

120 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

El texto de Duque de Medina, encontrado en Talnique, La Libertad, El Salvador.

Sin embargo, a pesar de que son los pueblos indígenas los que participan en la organización de los Historiantes, las organizaciones de pueblos indígenas no expresan afinidad por los Historiantes, esto obedece a una cuestión ideológica, política y fundamentada en las antiguas relaciones conquistador - conquistado, y las subsiguientes formas de relación en la colonia entre el indígena y el español. Distribución de los Historiantes en el país Claramente los Historiantes se desarrollan en poblados en donde existe una celebración o fiesta patronal, siguiendo el esquema español. Los poblados se concentran de forma no exclusiva en los departamentos de Sonsonate, La libertad, Ahuachapán, San Salvador y La paz, siguiendo una lógica de agrupación en torno a estos municipios del occidente y del centro del país. Como hemos expresado previamente en estos pueblos existe la organización católica popular de la cofradía, que se encargan de las fiestas patronales. Estos cofrades acuden los Historiantes para celebrar al santo o santa. Los Historiantes se distribuyen en el país desde la frontera con Guatemala, hasta el Golfo de Fonseca, no con igual intensidad en su distribución geográfica. Esta distribución incluye 32 grupos de Historiantes en 31 municipios del país en el occidente, el centro, norte, paracentral y el oriente de El Salvador. Todos los pueblos y municipios donde se celebran los Historiantes reflejan una historia de población indígena, pero no en todos los pueblos indígenas existen Historiantes, de hecho, viéndolo desde una forma positivista, los Historiantes solo abarcan el 11.8% de los municipios. No existen grupos de ladinos que establezcan o desarrollen grupos de danza de los Historiantes, se considera una tradición que los pueblos indígenas desarrollan con exclusividad, y probablemente eso se deba a cualquiera de las dos hipótesis que determinan la existencia de los Historiantes: -

La primera hipótesis indica que los Historiantes se formaron auspiciados por los españoles durante la colonia para que ellos pudiesen ver el teatro sin participar activamente, para ello enseñaron los parlamentos a grupos de indígenas con habilidades histriónicas. Luego durante las fiestas los españoles se sentaban a entretenerse con estos grupos que hacían teatro y danza para ellos, lo que siguió fue que los indígenas asumieron la tradición y la mantuvieron hasta nuestros días.

La segunda hipótesis es que los curas enseñaron las historias a los indígenas para que formaran los grupos de danzantes y digirieran que el cristianismo es todopoderoso, tanto como para vencer a los musulmanes.

Como sabemos, en ciertos casos los grupos de Historiantes han adaptado esas historias con personajes locales y en otros han modificado la historia de tal forma que los moros de la historia han sido asumidos por los indígenas y que inclusos en una revancha histriónica y no histórica, son los españoles los vencidos y no los vencedores. En términos gráficos, se ha elaborado el mapa de los Historiantes en el país tal como sigue:

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

121 _

Historiantes en El Salvador: municipios, fechas y patronos. Elaboración propia.

Todos los pueblos anotados han tenido o tienen una prevalencia de población de origen indígena o indígena en la actualidad, lo que reconfirma la existencia de Historiantes en sociedades locales indígenas, exceptuando San Salvador y San Martín, donde la existencia actual recae en el trabajo de personajes particulares interesados en la cultura. Una primera impresión del mapa es que existe una concentración en: -

Los municipios de la sierra Apaneca - Ilamatepec

Los municipios cercanos a la que cordillera del Bálsamo.

Los municipios cercanos a la sierra central

Casi todos estos municipios eran pueblos originarios o si se quiere concentraciones de poblados indígenas, en los cuáles los sacerdotes españoles establecieron sus iglesias para contribuir con los encomenderos en el proceso evangelizador. También es destacable que varios de estos pueblos juntan sus nombres originarios con los nombres de los santos a los que se advocaron, un mecanismo sincrético para la reducción de la resistencia indígena. Las fiestas patronales de estos municipios son importantes, y requieren de un sistema de celebración que se apoya particularmente en las cofradías que cobran importancia singular en torno a la organización de los pobladores, focalmente los indígenas católicos. Por ello es que en Santo Domingo de Guzmán se ha mencionado una crítica velada a la aparición, desarrollo y fortalecimiento de los grupos evangélicos protestantes que cooptan a cristianos católicos, incluyendo a algunos

122 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

de ellos que son miembros activos de los grupos de Historiantes. Una vez que pasan a convertirse en evangélicos protestantes ya no pueden participar de las fiestas patronales que como sabemos, son católicas. Algunos pocos pueblos y grupos de Historiantes escapan de esta lógica de ubicación geográfica mas no de la influencia de los curatos, así encontramos a Tejutla en Chalatenango, Ilobasco en Cabañas, Alegría en Usulután y Conchagua en La Unión, lo que se puede explicar por el desplazamiento de sacerdotes que antes estuvieron en las zonas de concentración en el occidente y centro, o de españoles que se trasladaron a los dichos poblados para ejercer su dominio de la tierra y el indígena. Conclusiones -

La fiesta de moros y cristianos se celebra en diferentes partes del mundo en donde los españoles ejercieron influencia imperial.

Los moros y cristianos se impulsan por grupos de colonizadores españoles como una forma de garantizar entretenimiento o por sacerdotes en los pueblos indígenas como una forma de ideologización.

La fiesta cristiana católica en honor al santo patrón católico y las cofradías son ambos elementos promotores de los Historiantes.

No siempre es conocido ni por los miembros de los grupos de Historiantes ni por los pobladores mismos el origen de la fiesta, tanto que algunos la consideran auténticamente de los pueblos originarios.

En algunos casos, es aceptado que el parlamento obedece a una historia extranjera, pero los instrumentos musicales y la composición musical es autóctona.

Hoy día hay una mayor tendencia a observar la danza, y obviar los parlamentos, de los que algunos miembros de los grupos son menos estudiosos.

La información de existencia de los Historiantes es del año 1776. Probablemente ya existían antes de esta fecha, pero la evidencia documental es de tal fecha.

Las organizaciones de pueblos indígenas no se muestran a favor de la fiesta de los Historiantes.

Los pueblos que celebran esta fiesta tienen una concentración en el occidente y centro del país.

Referencias Cortez y Larraz, P. (2000). Descripción geografico moral de la diocesis de Goathemala. San Salvador, El Salvador: Dirección de Publicaciones. Donoso, I. (2012). Historia cultural de la lengua española en Filipinas: Ayer y hoy. Madrid, España: Verbum. Marroquín, A. (1980). Panchimalco: investigación sociologica. San Salvador, El Salvador: Dirección de publicaciones, Ministerio de educación. Martínez, A. (9 de octubre de 2016). nahuizalco. (j. martínez, Entrevistador) Martínez, J. e. (2009). Movimiento social de indigenas y campesinos. San Salvador, El Salvador: n/d. Moisés, L. (10 de octubre de 2016). Cuisnahuat. (J. Martínez, Entrevistador) Pedrosa, J. (2007). Mestizaje e hibridismo de El Güegüense. Especulo, 34, nd. Ramón, T. (11 de octubre de 2016). Izalco. (j. martinez, Entrevistador) Santelman, C. (nd de nd de 2002). Klett Verlag. Obtenido de www.klett-verlag.de Sempere Martínez, M. (2014). La fiesta de moros y cristianos desde sus albores. Alicante: Graficos El Cid, S.L. Vasquez, M. (12 de octubre de 2016). Santo domingo de guzman. (j. martínez, Entrevistador) Julio Martínez Rivera1

1 Julio Martínez Rivera, es Trabajador Social, Maestro en Administración de la educación superior, posgraduado en Antropología Social y Maestro en Investigación y docencia, Doctorando en investigación educativa, actualmente es Director de la Escuela de Antropología de la Universidad Tecnológica de El Salvador.

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

123 _

TUS ELECTRODOMÉSTICOS DONDE SIEMPRE Calle Sagra, 13 · Torrent 46900 (Valencia) Teléfono: 96 155 27 34 · mdeperedabenitez@gmail.com

124 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

TORRENT: HISTÒRIA, TRADICIONS I FESTES

Setmana Santa Torrentina: Més enllà d’una devoció Molt més que una devoció, la Setmana Santa en la nostra localitat forma part del propi ADN dels torrentins. És una barreja d’història, tradició i cultura, una forma quasi d’entendre la vida que va més enllà de la religió i les creences. És un concepte familiar, de iaios a pares i de pares a fills. Com ha passat en altres festes, el creixement ha sigut espectacular en les últimes dècades, les confraries s’han multiplicat i el nombre de participants és, any darrere d’any, cada vegada més elevat. Una vegada més, el tarannà integrador de la societat torrentina ha fet possible, que veïns i forasters, siguen un únic col·lectiu, una única veu, quan es tracta de la fe. Estic segur que sense una base consolidada, històrica i tradicional, aquest fenomen festiu no hagués sigut possible. Els inicis de la Setmana Santa de Torrent es remunten a les primeres processons que se celebraven el Divendres Sant pels voltants del convent de Mont Sió. Els franciscans alcantarins solemnitzaven la processó del Sant Soterrar, acte en què participava de manera oficial l’Ajuntament i el rector de la població. Tenim constància d’aquestes celebracions des de mitjan segle XIX, i també sabem que una sèrie de penitents eixien a la processó coberts amb uns hàbits molt particulars. Segons Beguer Esteve, en aquesta processó participaven músics i cantors que entonaven els versicles del Miserere. Només hi havia quatre imatges o passos que formaven part d’aquesta processó: el Crist del Cor, el Diví Natzarè del conegut escultor Juan Martínez Montañés, el Crist del Sepulcre i la Mare de Déu de la Soledat. Aquests primers passos o imatges tenien seguidors o devots que van ser l’embrió de les germandats posteriors. El Crist del Cor s’anomenava així perquè es custodiava al cor dels frares i era portat a braços pels membres d’una mateixa família, origen de la Germandat del Crist de la Bona Mort (1903). El Natzarè també originà una germandat cap a l’any 1930 que no arribà a consolidar-se, i el Crist del Sepulcre, també conegut com la Pietat, va ser el principi de la Germandat del Sant Sepulcre. Fou, però, la devoció a la Mare de Déu de la Soledat la que donà lloc a la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors (1927). Segons José Royo, autor d’un preciós llibre sobre la història de la Setmana Santa, la Germandat de la Mare de Déu dels Dolors sorgí per iniciativa d’un grup de

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

125 _

joves que en aquell mateix any estaven preparant el Septenari de la Mare de Déu al convent de Mont Sió. Per a fer més solemne la processó, es proposaren fundar una confraria amb hàbit de vestes (capa, caputxa morada i túnica blanca), amb l’emblema d’un cor travessat per una espasa. Unes grans pluges impediren la primera processó, i fins a l’any 1929 no isqueren per primera vegada. En 1930 es confecciona el primer banderí i també des d’aquesta data té lloc la processó de la Mare de Déu a la parròquia de l’Assumpció. Així comença una història que aconseguirà en l’actualitat unes dimensions úniques de religiositat i de fervor. La Germandat del Sant Sepulcre es fundà en 1930 i després de la Guerra Civil i durant la dècada dels anys quaranta es fundaren la major part de les germandats tradicionals: Jesús Natzarè, Oració de l’Hort, Santa Faç, Davallament de la Creu, Flagel·lació del Senyor i la Germandat de la Vera Creu i Crist Ressuscitat. En els anys 50 apareixerà la Germandat del Sant Sopar i l’Ecce-Homo, i la Setmana Santa torrentina es consolidarà com a celebració religiosa plenament madura. La fundació de la Junta Central de Setmana Santa al maig de 1943 serà definitiva per al bon desenvolupament dels actes, ja que organitzaran i aglutinaran totes les confraries. No seria sinó trenta-cinc anys després de l’última fundació que apareix una nova germandat, la del Diví Costat de Crist, en la dècada dels huitanta. En 1994 es funda la Germandat del Crist de Medinaceli, aquell mateix any es crea la Confraria de la Detenció de Jesús i dos anys després la Germandat de les Negacions de Pere (1996). Més recents són la de Jesús davant el Sanedrí (2001), la Germandat de les Set Paraules i el Crist del Perdó (2003) i l’última en fundar-se, la de la Crucifixió del Senyor (2016). Encara que l’origen de les nostres germandats, tal com apareixen fins ara, tinguera lloc durant el primer terç del segle XIX, els antecedents es remunten més en el temps. Les confraries penitencials, arran de les repercussions que tingué el Concili de Trento, s’estenen a partir del segle XVI. En aquell moment històric, concretament el març de 1591, es funda a Torrent la Confraria de la Mare de Déu de la Soledat. Els estatuts d’aquesta confraria, estudiats per José Royo, ens donen una visió de conjunt no sols de les celebracions religioses de la Setmana Santa a la població, sinó també dels actes que desenvolupaven internament. L’activitat més important que es portava a terme, ens diu Pepe Royo, era la professó de disiplinants, que es realitzava el Divendres Sant, i que marcarà l’inici d’una llarga tradició religiosa a Torrent, els dies de la passió i mort de Jesucrist. Durant aquesta processó, treien de l’ermita de Mont Sió una creu de fusta, la figura de Jesucrist crucificat i una peanya amb la imatge de la Mare de Déu de la Soledat. La processó, que era prou llarga i arribava fins i tot als pobles veïns d’Alaquàs i Aldaia, tenia lloc durant quasi tota la nit. Aquesta confraria desaparegué, per motius que desconeixem, a mitjan segle XVII. L’Ajuntament es féu càrrec de les celebracions religioses, i nomenava un grup de clavaris perquè organitzaren els actes de la Setmana Santa. La història de les primeres dècades del segle XX ja la coneixem. Sobre els actes processionals, Castrovido ens conta que durant la processó del Sant Soterrar, i sempre que els clavaris tingueren prou recursos, eixien una sèrie de personatges bíblics com la Samaritana, la Verònica, les tres Maries i un bon nombre de casaques o soldats romans. Els soldats escortaven les imatges i els personatges s’hi intercalaven, però sempre abans del pas del Sepulcre. En el Sant Soterrar participaven pràcticament tots els veïns, perquè al costat de la Creu desfilaven els xiquets, seguits dels joves, els homes de mitjana edat i al final els majors. La processó, segons conten les cròniques, era sòbria, silenciosa i profundament religiosa. Els veïns, tots vestits de negre i amb camises ben planxades, portaven ciris que solien ser d’una grandària notable. A vegades, durant la processó es repartien caramels, costum que va ser suprimit amb l’aparició de les primeres vestes.

126 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Amb el desenvolupament posterior de la Setmana Santa torrentina al final de la dècada dels quaranta, l’etapa de consolidació, tal com la defineix Vicent Beguer, els actes es multipliquen i no només es celebra el Sant Soterrar, sinó que tenen lloc altres esdeveniments també importants i un bon nombre de processons. L’aparició de les germandats feu que tingueren la seua pròpia processó, el Trasllat, mitjançant el qual el pas o la carrossa amb la imatge es traslladava des del lloc d’origen fins a l’església de Mont Sió, de manera que estigueren totes a punt per al dia del Sant Soterrar. També l’Encontre dolorós, que es celebra durant el matí del Divendres Sant o la Processó del Silenci, són actes especialment emotius. En la Processó del Silenci, els confrares de la Germandat del Davallament recorren amb torxes els carrers entre l’ermita i el convent durant la nit del Dijous Sant. La Processó de les Palmes del Diumenge de Rams, el Pregó de Setmana Santa, juntament amb l’Encontre de la Verònica el dimecres a la nit, són celebracions que a poc a poc han anat incorporant-se al bagatge cultural i espiritual d’aquestes festes. La Setmana Santa de Torrent és una festa popular i multitudinària amb rituals i costums exclusius d’aquesta ciutat. Díhuit germandats són les responsables de dotar la festa del prestigi religiós i social que es mereix, perquè cada any és major el nombre de persones que hi participa com hem comentat abans. Les díhuit germandats que ixen juntes el Divendres Sant converteixen aquesta processó en un esdeveniment en què intervenen de manera directa més de 4.000 veïns. La gent participa des de dins i des de fora, i joves i ancians esperen pacientment, asseguts al carrer i coberts amb mantes, el pas de totes les confraries. Mentrestant, els penitents amb caputxa caminen a pas lent al so de tambors i trompetes, inunden els carrers del Pare Prudenci, Convent, la Plaça Major, el Raval, Gómez Ferrer, l’Avinguda i el Calvari. Quan la Santa Cena està arribant a Mont Sió, l’última germandat encara no ha eixit. La processó és llarga i l’espera es fa eterna. Els germans hi tornaran esgotats i els més joves patiran en silenci la duresa del recorregut i l’esforç de l’instrument que ells mateixos han decidit tocar. Tambor o corneta, algunes gaites en l’Oració de l’Hort, i música, molta música. Les dues bandes de Torrent eixiran al complet i oferiran les millors partitures religioses, al costat dels clavaris, clavariesses, autoritats i una multitud de penitents, molts descalços, que compliran la promesa davant els avatars de la vida. La Setmana Santa Torrentina és digna de ser vista i de sentir-la, un esdeveniment total en què tot el món, creient o no, té el seu lloc. Emocionant com pocs altres, aquest acte de fervor religiós sense arribar al fanatisme, enlluerna i desconcerta tot aquell que ens visita per primera vegada. Després del Sant Soterrar, els confrares descansaran i el dissabte serà de silenci i de descans. Algunes germandats esmorzaran juntes el dissabte i prepararan el Diumenge de Glòria. El Diumenge de Glòria, l’Encontre Gloriós. Sense cap dubte, aquest és l’esdeveniment més autèntic i genuí de la Setmana Santa Torrentina. El goig i l’alegria que es transmet al llarg del matí impregna la Plaça Major i es fa extensiva a tota la població. Cap a les nou del matí, la meitat de les germandats es concentraran al convent de Mont Sió, i l’altra meitat a l’església de l’Assumpció. Prèviament, la confraria elegida arreplegarà la Reina de l’Encontre al seu domicili i l’escortarà fins al Convent, des d’on partirà el trasllat de la Mare de Déu de Mont Sió per a l’Encontre Gloriós amb el Crist ressuscitat. L’acte no pot ser més senzill, i alhora més radiant. Sorollós, això sí, perquè a la plaça s’encreuaran totes les germandats amb els seus tambors i cornetes i convertiran allò en un escàndol ensordidor i estrident. Quan són a la plaça, les dues imatges es trobaran i, amb un silenci sorprenent, es recitarà un poema. Penjada sobre el carrer, la Carxofa de mitjan segle XIX s’obrirà al toc de corneta i n’eixiran coloms i milers de paperets

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

127 _

de colors. L’estrèpit comença, totes les cornetes i tambors a l’uníson tocaran, sense ordre ni concert, la Marcha Real. La Carxofa deixarà caure auques sobre els assistents, missatges crítics escrits en el valencià més sorneguer fustigant els fets, les persones o els actes locals que han originat problemes i enfrontaments. També, com no, lloances a la reina i a les seues cambreres, a la seua bellesa i als seus patges. La traca, imprescindible, completa aquesta gatzara sorollosa de paperets, coloms, gorres trencades que s’escampen per l’aire i música, a penes perceptible pels sons regis dels tambors. Presideix l’acte una xicota torrentina, la Reina, abillada amb un excepcional vestit i acompanyada de dues cambreres i deu patges. Conta la tradició que la Reina de l’Encontre és, en realitat, la virreina, que solia assistir a les celebracions de la Setmana Santa. Si tenim en compte que a Torrent estiuejaven nobles, lloctinents i virreis, que hi buscaven tranquil·litat i fins i tot alguns venien a refer-se de malalties, podem entendre les preferències de la reialesa per aquesta població que tenia fama de saludable i acollidora. Des de mitjan segle XIX tenim notícies de la figura de la Reina de l’Encontre com una jove elegida entre els familiars dels clavaris o pel mateix Ajuntament. En aquells dies, el vestit de la Reina i de les cambreres es solia llogar a València i durant la processó la jove portava, igual que hui, una palma subtilment treballada i les cambreres unes caixes amb coloms a l’interior. Després de la postguerra, el paper de la Reina de l’Encontre es realçarà i adquirirà cada vegada més auge. A partir de 1951, la Junta Central de Germandats prendrà l’acord que la Reina de l’Encontre siga elegida cada any per una germandat, que s’encarregarà de custodiar-la durant tot el dia. En el moment crucial de l’Encontre, l’estendard de la Reina (amb la paraula “Aleluya” brodada) serà intercanviat per la palma que porta el sacerdot, qui al seu torn col·locarà l’estendard a la mà del Crist ressuscitat. Amb l’Encontre de Glòria culminen totes les celebracions de la Setmana Santa. Com la resta del món cristià, amb aquest acte i durant el dia es rememora el triomf de la vida sobre la mort. I així acabarà la festa, la Setmana Santa, la setmana gran. Un any més tornarà a quedar en el record i en el cap de molts, però especialment en el d’aquella jove torrentina que ha acomplit el seu somni: ser reina per un dia. Bibliografía Torrent, Festa i Patrimoni. José Manuel Almerich i Francesc Jarque. (Llibre declarat d’Interés Turístic Nacional), 2005. Cròniques sobre la història de Torrent. Diversos texts de Vicent Beguer Esteve. Historia de la Semana Santa de Torrent. José Royo Martínez. 1996 M.I. Hermandad de Ntra. Sra. de los Dolores. Torrent, 1928-2003. José Royo, 2003 Text: José Manuel Almerich Iborra1 Fotografies: Vicent Sanchis/J.M. Almerich

1 Llicenciat en Geografia i Història, escriptor i col·laborador habitual d’espais de televisió com a guionista i com a presentador. Entre les seues obres destaca “Espais Naturals Valencians”, premi al millor llibre editat per la Generalitat Valenciana. És l’únic autor que té dos de les seues publicacions declarades per el Ministeri de Economia, Llibre d’Interès Turístic Nacional: “Montañas de la Comunitat Valenciana” i “Torrent, Festa i Patrimoni”, una interesant obra de gran format sobre la ciutat de Torrent i la seua festa.

128 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Dale la vuelta a los seguros de salud > Medicina general y especialidades

> Pruebas diagnósticas y técnicas especiales > Asistencia urgencias en el extranjero

> Intervenciones quirúrgicas y prótesis > Cobertura odontológica completa

> Más de 21.000 especialistas, 840 centros asistenciales y 250 hospitales concertados

> Hospitalización en habitación individual

> Programas de medicina preventiva

Este año 2018

32,00 €/mes

Para 2019

(1)

25,00 €/mes

sin copagos

(1)(2)

aplicando promoción

(1) Primas para edades comprendidas entre 0 y 50 años para pymes y autónomos con un mínimo de 11 asegurados. Se eliminan los copagos de los servicios médicos a excepción según el número de actos de las consultas de fisioterapia y rehabilitación, psicoterapia y podología. (2) Prima mensual media por asegurado y aplicando promoción válida para pólizas cuya fecha de alta sea entre el 1 de septiembre de 2018 y el 1 de febrero de 2019 (ambas fechas incluidas). Se aplicará un descuento del 50% durante los 6 meses correspondientes al segundo semestre de 2019. Promoción válida para nuevos clientes. Consultar condiciones de contratación en PIALPA.

664 188 426

pialpa@pialpa.es

www.pialpa.es

Avd. Al Vedat 21-5- F 46900 Torrent

NO LO DUDES, LLÁMANOS Y TE INFORMAREMOS

Bolsas para basura 100% recicladas fábrica: INTERVAL, S.A. c/ La Señera, 28 P.I. El Bovalar 46.970 Alacuas (Valencia) Tel 96 151 09 04 info@interval.es

wwww.interval.es

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

129 _

XI CONCURS DE FOTOGRAFIA FMCT

Primer premi Tony Coy

130 _

Festes de Moros i Cristians Â· Torrent 2018

Segon premi Enrique Vázquez

Tercer premi Javier Tarín

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

131 _

XXII CONCURS DE DIBUIX FMCT

Primera Categoria: 6 a 9 anys Ainhoa Navarro i Cubells Col·legi Maria Auxiliadora.

132 _

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

Segona Categoria: 10 a 13 anys Nuria Ros i Remohí Col·legi N. Senyora de Monte Sión

Tercera Categoria: 14 a 16 anys Mario Soria i Fernández Col·legia Santa Teresa de Jesús

Festes de Moros i Cristians · Torrent 2018

133 _

info@samarucsg.es Tel. 657 44 88 64 www.samarucsg.es

134 _

Festes de Moros i Cristians Âˇ Torrent 2018

ASSABORIX LA DIVERSIÓ D’UNIR-TE A LA FESTA BONES FESTES DE MOROS I CRISTIANS

que bo disfrutar del que és

nostre!

LES TEUES TENDES CONSUM A TORRENT: · AV. BARCELONA 92, 5 · C.C. TOLL · L’ALBERCA SANT VALERIÀ, 9 · L’HORTA, 8 · CANONGE GISBERT S/N · AV. EL VEDAT, 16 · AV. EL VEDAT, 98 La teua compra també en

que bo ser

diferent!