Joel, Raquel, Núria i Dàmaris
Índex Què és la literatura popular? El conte no literari
La rondalla La llegenda La faula
Què és la literatura popular? És aquella que es transmet bàsicament de tradició oral.
La literatura popular és una literatura generalment anònima y oral: les obres es memoritzen i es transmeten per mitjà del relat, el cant o la recitació i, cada intèrpret sol afegir o treure alguna cosa d’allò que ha escoltat. Encara que en el seu origen les obres van tenir un autor individual, es diu que es una literatura de caràcter col·lectiu com conseqüència de la intervenció de diversos individus en el text, és freqüent que d’aquestes obres hi hagin versions diferents.
Tipus: El conte no literari La rondalla La llegenda La faula
El conte no literari: És bàsicament de transmissió oral i anònim, creat
només amb la finalitat d’entretenir. Han estat molts contes que cada cultura ha creat i que s’han estès pel món. Entre els més coneguts i divulgats hi ha La Ventafocs. D’aquest conte, sense autor, se’n coneixen més de quatre-centes versions, entre les quals n’hi ha una d’egípcia i una de xinesa (segle IX).
Rondalla És un relat de fets encadenats que ocorren en un temps remot, l’autor sol ser anònim i tracta de temes que tenen caràcter imaginari. Aquí teniu un exemple de rondalla tortosina:
Ens trobem als afores de Tortosa, al peu de la muntanya de Birset. Per aquells verals sortia un terrible drac que tenia el seu cau dins el riu Ebre i que podia caminar, nedar i volar. Era el terror de tota aquella rodalia, fins que un esforçat cavaller el va matar i va cobrir el seu cos infecte amb un gran munt de pedres, que no minvava amb el curs del temps, ans el contrari, més aviat s'engrandia. Això era degut a què tots els vianants que passaven per la vora hi tiraven una pedra, portats per la creença que, si tan poques n'hi hagués arribar a haver, el monstre s'hauria pogut aixecar, s'hauria reviscolat i hauria tornat a devorar la gent.
La llegenda És una narració, oral o escrita, d'aparença més o menys històrica,
amb una major o menor proporció d'elements imaginaris o mitològics.
La llegenda d’en Rufolet i Rubí La llegenda explica que un dia va arribar a Tortosa un noi molt alt anomenat Rufolet va venir d'un país molt i molt llunyà per rescatar la princesa Rubí, encantada per un bruixot i tancada en una cova de la rodalia. Va sortir de la ciutat pel portal de Remolins tot dirigint-se a la bassa de Xaco quan va sentir uns crits. En acostar-se a la bassa s'adonà
que s'ofegava un follet i el va salvar entrant ell mateix a l'aigua. El follet es deia Xaco i, molt agraït, va dir-li que sabia on era la princesa i el va portar fins a la cova. Però el va advertir que la bèstia que hi habitava a dins, de nom Cucafera, treia bromera per la boca i foc pels ulls: Li va explicar que perdria els seus poders malèfics si li tallava la cua i les orelles. Xaco i els seus companys follets van esmolar bé l'espasa d'en Rufolet, així que ell entrà a la fosca cova i, quan trobà la fera, li va tallar d'un cop les orelles i la cua: immediatament la fera s'amansí. Fou d'aquesta manera que en Rufolet, la Rubí, els follets i la Cucafera feren altre cop cap a Tortosa on es van trobar en plena processó del Corpus al so de dolçaines i tambors. L'estranya comitiva va sorprendre tant la ciutadania tortosina que, des de llavors, cada dia de Corpus es disfressen per recordar i reproduir l'esdeveniment. En Rufolet i els seus amics van marxar al seu país llunyà i encara avui no han tornat.
Diferència entre la rondalla i la llegenda Les llegendes i les rondalles són històries fantàstiques que surten
de la tradició oral, és a dir, no tenen autor conegut. Des del principi dels temps les persones s'han inventat històries per explicar-se el món. Tant les llegendes com les rondalles poden tenir elements reals. La diferència principal entre les dues és que les rondalles estan especialment destinades a l'entreteniment dels infants, en canvi, la llegenda és una història per a un públic més ampli. A Catalunya en tenim un grapat de llegendes i rondalles.
La Faula Una faula és un relat breu de ficció on els protagonistes són animals o
plantes que parlen. La faula té un caràcter didàctic normalment ètic que es mostra al final. La faula és doncs una narració inventada de fets meravellosos que tenen una conclusió moral.
El caràcter didàctic de les faules ja l'empraren en l'antiguitat els grecs i
els romans.
La llebre i la tortuga
Esperem que
haguéssiu entès tot el que us volíem aportar. Gràcies per la vostra atenció!