El Departament ha de posar a disposició dels centres els mitjans necessaris per a atendre les situacions de risc d’assetjament escolar. En cas que resulti imprescindible, es poden adoptar mesures extraordinàries d’escolarització, i el Departament pot adoptar també, en l’àmbit del personal al seu servei, mesures extraordinàries de mobilitat (art. 33.2 LEC).
El Govern ha d’adoptar les mesures normatives pertinents per a assegurar, davant les agressions, la protecció del professorat i de la resta de personal dels centres educatius i de llurs béns o patrimoni. En el cas que les agressions siguin comeses per menors escolaritzats al centre, si fracassen les mesures correctores o de resolució de conflictes, s’han d’aplicar les mesures establertes per la legislació de la infància i l’adolescència (art. 33.3 LEC).
El protocol d'actuació del Departament d'Ensenyament en casos d'assetjament i ciberassetjament els trobareu als annexos d'aquest document.
En relació a la publicació d’imatges i/o comentaris a Internet
La captació i/o publicació a Internet d’imatges (fotos i vídeos) vinculats/des amb el centre, sense l’autorització de la/es persona/es que hi apareixen, serà considerada una falta greu o molt greu.
Si a més es considera que la finalitat amb què s’han penjar és la de fer mal de forma intencionada a la imatge d’aquesta/es persona/es, es considerarà falta molt greu i implicarà l’obertura d’un expedient disciplinari.
La publicació de comentaris que es puguin considerar ofensius a imatges o comentaris penjats, amb o sense permís, a Internet, també serà considerada una falta greu.
En relació a la responsabilitat per danys
Els/Les alumnes que, intencionadament o per negligència, causin danys a les instal·lacions o el material del centre o en sostreguin material han de reparar els danys o restituir el que hagin sostret, sens perjudici de la responsabilitat civil que els correspongui, a ells mateixos o a les mares, als pares o als tutors/es legals, en els termes que determina la legislació vigent (art. 38 LEC).
En relació a l’ús de l’agenda de l’alumnat
El professorat recordarà a l’alumnat la necessitat d’utilitzar l’agenda. L’alumnat té el deure d’anotar les tasques a realitzar a casa, dates d’exàmens, etc.
El professorat podrà utilitzar l’agenda per posar-se en contacte amb els/les pares/mares o tutors/es legals de l’alumne/a. En aquest cas, l’alumne/a portarà signada, a l’endemà, aquesta comunicació pels/per les seus/es pares/mares o tutors/es legals
En relació als supòsits de possibles maltractaments d’alumnes escolaritzats/des en el centre
D’acord amb el “Protocol marc d’actuacions en casos d’abusos sexuals i altres maltractaments greus a menors”, cal actuar de la manera següent:
1. Quan hi hagi sospites fonamentades d’un probable maltractament o abús sexual sobre un menor, el/la tutor/a ho comunicarà a la direcció del centre.
2. La direcció del centre cal que ho comuniqui a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA, av. del Paral·lel, 52, 08001 Barcelona, o a Infància respon: 900 300 777) i a la Fiscalia de Menors i doni compte d’aquesta actuació als serveis territorials.
3. Quan hi hagi certesa d’abús sexual o maltractament sobre un/a menor cal que la direcció del centre es posi en contacte amb l’hospital de referència de la zona, que ho comuniqui simultàniament a la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència i a la Fiscalia de Menors o al jutjat de guàrdia, i que doni compte d’aquestes actuacions als serveis territorials.
En ambdós casos el centre educatiu ha d’informar la família del/de la menor de les actuacions que es facin.
En relació als supòsits de problemes entre els progenitors en relació amb els/les fills/es
En els supòsits de problemes sorgits entre els progenitors o tutors/es legals d’alumnes menors d’edat dels centres educatius, cal tenir en compte els criteris següents:
1. Com a regla general:
▪ No prendre partit ni adoptar cap posicionament en les relacions privades entre els/les pares/mares o tutors/es legals dels/de les alumnes, referents als seus drets i deures envers aquests.
▪ Complir sempre les resolucions i requeriments judicials escrits relatius a les relacions esmentades.
2. Com a qüestions específiques:
▪ Cap persona, sigui o no funcionària, no està obligada a proporcionar informes dels/de les alumnes, a petició d’un advocat. Cal exigir l’oportú requeriment judicial.
▪ Els/Les pares/mares o tutors/es legals, si no han estat privats judicialment de la pàtria potestat, tenen dret a rebre informació sobre el desenvolupament educatiu dels/de les fills/es
▪ Els/Les pares/mares que hagin estat privats de la pàtria potestat s’han de sotmetre al règim de relacions amb el/la fill/a que hagi estat establert mitjançant sentència judicial.
▪ Les decisions de canvi de centre d’un/a alumne/a corresponen als qui en tinguin atribuïda la pàtria potestat. Aquesta s’exerceix per ambdós progenitors o per un de sol amb el consentiment exprés o tàcit de l’altre, i són vàlids els actes que realitzi un d’ells segons l’ús social i les circumstàncies. En cas de desacord entre progenitors, s’ha d’estar a allò que determini el jutge.
▪ Els infants més petits han de ser lliurats, a l’hora de la sortida, als/a les pares, mares o tutors/es legals que tinguin atribuïda la guarda i custòdia o a les persones que en tinguin l’encàrrec.
▪ Davant de qualsevol exigència que depassi els criteris abans expressats, cal demanar el corresponent requeriment judicial.
En relació als supòsits d’actuacions de la policia o de la DGAIA
1. En el supòsit que funcionaris de la policia es presentin en les dependències d’un centre educatiu, cal tenir presents els criteris d’actuació següents:
a . Si demanen endur-se algun/a alumne/a, cal:
• Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
• Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.
• Avisar els/les pares/mares o tutors/es legals, si l’alumne/a és menor, per tal que acompanyin el/la fill/a. Si no és possible comptar amb els/les pares/mares o tutors/es
legals, els/les menors han de ser acompanyats pel/per la tutor/a o per un/a altre/a mestre/a o professor/a.
b. Si demanen identificació o dades d’algun/a alumne/a, cal:
• Que aportin el requeriment judicial, o de la fiscalia, que n’ordena l’actuació.
• Que s’acreditin com a policia, tot exhibint el carnet professional.
Sense el previ compliment de les actuacions precedents, no es pot lliurar cap alumne/a a la policia ni proporcionar dades sol·licitades per aquesta, llevat que els agents de policia es trobin davant una situació d’urgència perquè l’alumne/a intenta fugir o cometre algun il·lícit penal dins el centre.
2. Menors en situació de desemparament.
En el supòsit que es presentin al centre funcionaris de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) per recollir un/a menor que ha estat declarat/da en situació de desemparament per resolució administrativa de la DGAIA, els funcionaris han d’acreditar-se i lliurar al centre una còpia de l’autorització emesa pel cap del servei territorial d’Atenció a la Infància i l’Adolescència en què consti la referència de la resolució esmentada. El centre lliura el menor als funcionaris i conserva còpia de l’autorització presentada, així com les dades de l’acreditació dels funcionaris que han dut a terme la recollida.
En relació a supòsits de presumpta comissió, per part d’alumnes, d'algun tipus de delicte o falta penal dins les dependències del centre
En el supòsit que es tinguin indicis racionals clars i suficients que algun/a alumne/a ha comès algun acte presumiblement delictiu (p. ex. tràfic d’estupefaents) o constitutiu de falta penal (p. ex. agressió), cal:
• Incoar des de la direcció el corresponent expedient a l’alumne/a per escatir les seues responsabilitats d’acord amb l’article 37 de la Llei d’educació, sens perjudici de les mesures cautelars que es puguin adoptar
• Denunciar el cas davant la policia.
En el supòsit que els indicis de la presumpta comissió d’un delicte o d’una falta penal es desprenguin de la tramitació d’un expedient incoat per la direcció del centre, cal actuar d’acord amb la normativa aplicable (actualment el Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius) i, en aquest sentit:
• Un cop determinats els fets a l’expedient, cal que l’instructor/a n’elabori un informe i que la direcció o la titularitat el trameti al ministeri fiscal.
• El mateix informe s’ha de trametre als serveis territorials.
En el cas d’aldarulls de control difícil o impossible, produïts per alumnes o terceres persones dins el centre, la direcció del centre públic ha d’avisar la policia a fi de restablir l’ordre públic.
En relació a l’assegurança escolar obligatòria
▪ A partir de 3r d'ESO els/les alumnes disposen d'una assegurança escolar obligatòria que es paga dins de la matrícula del curs.
▪ L'assegurança escolar obligatòria protegeix els/les estudiants des de 3r d'ESO mitjançant prestacions econòmiques, en cas d'accident escolar, malaltia o infortuni familiar.
▪ Les activitats escolars que es facin fora del centre educatiu estan cobertes per l'assegurança escolar obligatòria, sempre que aquestes activitats constin en la programació general anual vigent i es facin dins de l'Estat. Per a viatges escolars internacionals i intercanvis escolars internacionals, cal consultar-ho als CAISS (Centres d'Atenció i Informació de la Seguretat Social). En viatges a l'estranger, a més, s'ha de garantir que els/les alumnes disposen prèviament dels documents preceptius (passaport, visat...).
En relació a la promoció
ORDRE
EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària.
Article 1. Objecte i àmbit d’aplicació
Aquesta Ordre té per objecte determinar el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària i és aplicable als centres docents públics i privats i a tot l’alumnat que cursi l’educació primària que regula el Decret 142/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària. Així mateix, s’aplicarà a l’alumnat amb l’edat compresa dins els límits que marca el Decret 142/2007 escolaritzat en centres d’educació especial que imparteixen l’educació bàsica i obligatòria.
2.1 En el projecte educatiu, els centres docents han de desenvolupar i concretar el currículum i els criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació per a tota l’etapa i fixar les mesures necessàries per atendre la diversitat de l’alumnat.
2.2 L’avaluació dels processos d’aprenentatge de l’alumnat en l’educació primària ha de ser contínua i global, atès que és un component essencial de la mateixa programació de les àrees, i té per objecte constatar els avenços de l’alumnat i detectar les dificultats tan bon punt es produeixin, esbrinar-ne les causes i adoptar les mesures necessàries perquè l’alumnat pugui continuar amb èxit el seu procés d’aprenentatge.
2.3 L’avaluació té un caràcter formatiu, regulador i orientador del procés educatiu, i la informació que proporciona ha de permetre no tan sols millorar els aprenentatges de l’alumnat sinó també els processos d’ensenyament emprats i la pràctica docent. L’avaluació també ha de constatar l’assoliment dels resultats de l’aprenentatge.
2.4 Els referents per a l’avaluació són l’assoliment de les competències bàsiques i els criteris d’avaluació de les àrees. Així mateix, s’han de prendre en consideració els diferents elements del currículum, el treball fet a classe i l’interès i l’esforç per progressar demostrat per l’alumne/a.
2.5 Per fer efectiu el compromís de l’alumne/a i de la família en el procés d’aprenentatge, els centres docents han de fer públics els criteris d’avaluació establerts en el projecte educatiu, que s’aplicaran en l’avaluació dels aprenentatges, i per a la promoció de l’alumnat. En cas que un alumne segueixi un pla individualitzat amb importants adaptacions amb relació als estàndards ordinaris, la família ha d'estar informada de la incidència d'aquest fet en l'assoliment dels nivells bàsics de les àrees de coneixement de l'educació primària.
3.1 A i de garantir la continuïtat del procés educatiu, en el primer trimestre del curs, els centres docents establiran mecanismes de coordinació entre els diferents cicles de l’educació primària i amb el cicle de parvulari de l’educació infantil, que permetin completar la informació sobre l’alumnat en relació amb els seus aprenentatges.
3.2 En el mateix sentit facilitador del procés educatiu, correspon als tutors o a les tutores a l’inici de cada cicle dur a terme una avaluació inicial que consisteixi a analitzar el informe personal del cicle anterior, que es podrà completar amb altres dades obtingudes pel mateix tutor o tutora.
3.3 S’ha d’informar l’alumnat dels procediments formals de l’avaluació per ajudar-lo a regular els seus aprenentatges.
3.4 Quan el progrés de l’alumne/a no sigui l’esperat, cal adoptar les mesures organitzatives i metodològiques que corresponguin. Aquestes mesures s’han de prendre tan bon punt es detectin les dificultats, amb la intenció de garantir l’adquisició dels aprenentatges que permetin millorar el procés educatiu de l’alumne/a.
Article 4. Comissió d’avaluació
4.1 A cada cicle s’ha de constituir una comissió d’avaluació que s’ha de reunir, com a mínim, un cop per trimestre. La comissió d’avaluació, composta per l’equip docent de cicle, està presidida pel cap o la cap d’estudis o per qui, a aquests efectes, n’exerceixi les funcions. Un tutor o tutora del cicle ha d’actuar com a secretari o secretària de la sessió i estendre’n una acta.
4.2 En aquestes sessions d’avaluació s’ha d’analitzar col·lectivament l’evolució dels aprenentatges de cada alumne/a i s’han d’establir les mesures d’adequació i reforç, la modificació d’estratègies, així com els ajustaments de programació que convinguin per a les activitats educatives del cicle. En l’avaluació dels aprenentatges de l’alumnat, l’equip docent de cicle ha d’adoptar les decisions per consens. En cas que no s’hi arribi, s’ha de fer per majoria.
4.3 Després de cada sessió de la comissió d’avaluació, el tutor o la tutora n’ha d’informar per escrit els pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a. L’informe ha de reflectir els resultats obtinguts en l’avaluació en relació amb les àrees del currículum, la valoració del procés d’aprenentatge de l’alumne/a, els aspectes personals i evolutius que es consideri oportú esmentar i les mesures complementàries o de reforç que s’hagin pogut adoptar o les que s’ha previst adoptar.
4.4 En la darrera sessió d’avaluació del cicle, s’ha de fer la valoració final per àrees i la valoració global del progrés de cada un dels/de les alumnes. Cal tenir en compte, de manera fonamental, l’opinió del tutor o la tutora. Per a l’alumnat que assoleixi de manera incompleta els objectius del cicle es decidirà si ha de romandre un any més en el cicle o no. En aquest darrer cas, cal explicitar quines són les actuacions pertinents en el cicle següent per assolir els objectius esmentats.
4.5 L’equip docent de cicle podrà decidir d’incorporar a les sessions d’avaluació els altres professionals que també hagin intervingut en el procés educatiu de l’alumnat.
Article 6. Avaluació final de cicle o d’etapa
6.1 En els documents oficials, els resultats de l’avaluació de l’educació primària s’han d’expressar en els termes següents: excel·lent (E), notable (N), bé (B), suficient (S) i insuficient (I). Es considera qualificació negativa l’insuficient; les altres es consideren totes positives.
6.2 Aquestes qualificacions han de constar en tots els documents d’avaluació de caràcter oficial i en tots els certificats oficials expedits pel centre, així com en l’informe escrit a les famílies de final de cicle.
6.3 Es passa de cicle o d’etapa quan s’ha assolit el desenvolupament corresponent de les competències bàsiques i un grau de maduresa adequat. S’accedeix al cicle següent sempre que els aprenentatges no assolits no impedeixin seguir amb aprofitament el nou cicle o etapa, en la qual l’alumne/a rebrà els ajuts i el suport corresponents. Quan no es compleixin les condicions esmentades no es podrà accedir al cicle o etapa següent, llevat del que preveuen els punts següents.
L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser escolaritzat en el nivell que es determini en el pla.
6.4 La decisió que un alumne o una alumna estigui un any més en un curs en qualsevol dels tres cicles de l’etapa d’educació primària l’ha de prendre la comissió d’avaluació i només la pot adoptar una vegada al llarg de l’etapa. En qualsevol cas aquesta decisió s’ha de prendre valorant l’assoliment dels objectius programats, l’opinió de les famílies o representants legals i les repercussions positives i negatives previsibles que respecte del procés global d’aprenentatge de l’alumne/a pugui tenir cada una de les opcions possibles.
En el cas dels alumnes que acaben 2n d'EP sense haver assolit el nivell de competències bàsiques en lectura i escriptura necessari per a la seva participació en les activitats habituals de 3r d'EP, es valorarà la conveniència que puguin romandre un curs més a 2n d'EP amb un pla individualitzat o amb les adaptacions i suports necessaris perquè puguin assolir aquestes competències abans de passar a un altre curs.
Per als alumnes que passen de curs sense haver assolit els objectius de l'anterior, caldrà establir les mesures educatives necessàries per afavorir aquests aprenentatges. Les mesures poden ser organitzatives incidint fonamentalment en les estratègies didàctiques i metodològiques o un suport personalitzat. S'ha d'avaluar el progrés en l'assoliment dels objectius del cicle anterior, i en el moment que l'alumne assoleixi els objectius d'aquest cicle fer-ho constar en el seu expedient acadèmic, en l'apartat: "Supera els objectius de cicle..."
6.5 L’alumnat amb pla individualitzat pot ampliar un curs més del que preveu l’apartat 4 d’aquest article la permanència en l’etapa d’educació primària, sempre que això afavoreixi la seva evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. Cal comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.
6.6 Per a l’alumnat amb altes capacitats intel·lectuals es pot elaborar un pla individualitzat quan el seu nivell o ritme personal d’aprenentatges i el grau de maduresa adequat així ho aconselli, i es pot flexibilitzar la permanència en un curs, en un cicle o en tota l’etapa. Cal comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.
Article 7. Participació de les famílies
7.1 Per tal de facilitar l’exercici del dret i el deure de les famílies a participar en el procés educatiu dels seus fills i filles, el centre ha d’informar els pares, les mares o els representants legals de la seva evolució escolar per mitjà d’informes escrits, entrevistes individuals, reunions col·lectives i altres mitjans que consideri oportuns. Els informes escrits s’han de fer, com a mínim, un al final de cada trimestre del curs escolar i un altre en finalitzar el cicle.
Els informes escrits són l'element habitual de comunicació. De manera general, aquesta informació ha d'anar acompanyada d'orientacions qualitatives que permetin a les famílies i als alumnes trobar, en col·laboració amb els docents, estratègies per aconseguir millorar-ne els aprenentatges. Altres informacions sobre el seguiment de l'alumne es poden vehicular per mitjà d'entorns virtuals.
7.2 La periodicitat i l’organització de les entrevistes individuals i reunions col lectives amb els pares, les mares o els representants legals dels alumnes les fixarà cada centre en la seva programació general anual. S’ha de garantir, com a mínim, una entrevista individual a l’inici de l’escolaritat, una altra al llarg de cada curs, i una reunió col·lectiva a l’inici de cadascun dels cursos del cicle.
7.3 En l’informe de final de cicle s’ha d’incloure la valoració global del cicle, la de les àrees i les decisions relatives al pas de cicle o etapa següent.
L’alumnat objecte de PI serà avaluat d’acord amb allò establert prèviament en el pla, el qual pot haver incorporat criteris específics d’avaluació per a les matèries cursades per l’alumne/a, així com altres criteris a tenir en compte per a la promoció i/o per a l’acreditació.
Pel que fa a les adaptacions metodològiques sense canvis en els objectius ni, per tant, en els criteris d’avaluació, l’alumne/a s’avalua amb els mateixos criteris que la resta de companys/es. Sí que pot variar la manera d’avaluar i el tipus i modalitat d’avaluació: es poden per exemple prioritzar proves orals, proporcionar un espai més tranquil, donar més temps o facilitar determinats ajuts….
En aquests casos la informació a l’alumne/a i als/a les pares/mares o tutors/es legals sobre els resultats de la seua avaluació s’ha de centrar en el progrés aconseguit en l’assoliment dels objectius ordinaris del curs o àrea, no en l’ús de les adaptacions realitzades.
A l’educació infantil
Els objectius de cicle de primer o segon cicle d’educació infantil poden ser modificats de forma que afavoreixin el progrés dels infants.
Els criteris d’avaluació del segon cicle d’educació infantil poden ser modificats segons les característiques o necessitats de l’infant, i la valoració del seu progrés es farà segons aquests criteris adaptats
Segons l’article 13.4 del Decret 181/2008 l’alumnat podrà romandre excepcionalment un any més en el segon cicle de l’educació infantil, a proposta de l’equip de cicle, que haurà d'anar acompanyada de l'informe elaborat pels serveis educatius i l'acord de la família, i amb l'aprovació del/de la director/a del centre. Caldrà comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents quan es redueix la durada del cicle a un/a alumne/a amb altes capacitats
Educació primària
L’alumnat amb pla individualitzat ha de ser avaluat en referència als criteris d’avaluació descrits en el seu PI. L’alumnat amb PI pot ampliar un curs més, del que es preveu amb caràcter general, la permanència en l’etapa, sempre que això afavoreixi la seua evolució personal i social i el progrés en els seus aprenentatges. En aquest cas, s’ha de comunicar la decisió al/a la director/a dels serveis territorials corresponents.
L’alumnat amb PI requereix un procés d’acompanyament personalitzat també en el moment de transició a l’etapa de secundaria obligatòria; en aquest procés es pot demanar la intervenció i
suport de l’EAP de la zona. Aquest suport l’EAP l’ha de realitzar per tot l’alumnat objecte de dictamen d’escolarització a l’Educació Secundària Obligatòria.
La repetició de curs d’un/a alumne/a haurà de comptar amb l’aprovació de la Comissió d’Avaluació, escoltats pel/per la mestre/a d’Educació Especial. La decisió que un/a alumne/a romangui un any més en qualsevol dels cursos de primària podrà ser adoptada una sola vegada al llarg de la seua escolarització.
La repetició s’efectuarà en acabar el cicle tal com marca la normativa vigent, excepte en aquells casos que escoltats l’equip d’avaluació, el/la mestre/a d’educació especial i el/la psicopedagog/a de l’EAP considerin que s’ha de fer abans. Els/Les alumnes no podran repetir més d’un any excepte en aquells casos que el Departament d’Ensenyament autoritzi la modificació curricular individual prèvia petició del Centre.
La promoció de curs a l’ESO
Avaluació final ordinària al juny
Atès que es tracta de l’avaluació final ordinària, l’equip docent, a partir dels resultats obtinguts per cada alumne/a, ha de prendre les decisions oportunes sobre el pas de curs o, si escau, de superació de l’etapa de l’alumnat que compleixi els requisits corresponents.
Per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria es pot aplicar a tots els cursos de l’etapa, tant en l’avaluació final ordinària com en l’extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
Per a l’alumnat que no superi alguna matèria en el mes de juny, es procurarà recollir la informació i valoracions del professorat que es considerin rellevants sobre l’evolució de l’alumne/a al llarg del curs, per tal de tenir-ho en compte en l’avaluació extraordinària del mes de setembre.
Les proves extraordinàries s’han de realitzar al mateix centre on l’alumne/a ha completat el curs, per la qual cosa no es podrà fer trasllat del seu expedient acadèmic a un altre centre fins al mes de setembre, un cop el procés d'avaluació final s’hagi completat.
Avaluació extraordinària al setembre
En la sessió d’avaluació final extraordinària l’equip docent ha de prendre les decisions definitives respecte a la superació de les matèries i decidir l’alumnat que finalment passa de curs o supera l’etapa.
En el context de l’avaluació contínua, la qualificació final extraordinària ha de ser el resultat global obtingut a partir de la valoració de tres elements:
▪ l’evolució de l’alumne/a durant el curs, per a la valoració de la qual caldrà tenir en compte, si és el cas, les característiques del pla individualitzat que se li hagi aplicat,
▪ les activitats de recuperació que s’hagi proposat realitzar al llarg de l’estiu,
▪ els resultats de la prova extraordinària.
Que l’equip docent hagi de considerar aquests tres aspectes no significa que convingui d’establir una ponderació aritmètica de tots tres per arribar a la qualificació final. És essencial mantenir el caràcter formatiu i orientador de l’avaluació, i la coherència de l’avaluació extraordinària de setembre amb els criteris d’avaluació establerts per al curs i concretats en el projecte educatiu, dels quals famílies i alumnes ja han rebut informació detallada en començar el curs escolar.
A més, es recorda que per fer efectives les decisions sobre pas de curs o sobre superació de l’etapa de l’alumnat, excepcionalment, de manera raonada i un cop escoltat el professorat corresponent, l’equip docent pot acordar la superació d’alguna matèria, tenint en compte la maduresa, les actituds i els interessos de l’alumne/a, l’anàlisi global dels seus aprenentatges i les possibilitats de progrés en estudis posteriors. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable d’un mínim de dos terços dels membres de l’equip docent presents en la sessió. La qualificació d’aquestes matèries serà de suficient i s’indicarà a l’acta d’avaluació amb un asterisc.
La decisió de l’equip docent de modificar la qualificació d’alguna matèria, es pot aplicar tant en l’avaluació final ordinària (apartat 2.1 del document) com en la extraordinària, però es limita fins a un màxim de dues matèries les que poden ser objecte de modificació en el conjunt de les dues avaluacions finals realitzades al llarg d’un curs escolar.
Especificitats de l’avaluació final d’etapa
L’avaluació final de juny del 4t d’ESO, atès que inclou la decisió d’atorgar o no el títol de graduat en educació secundària obligatòria, té unes característiques específiques que la diferencien de l’avaluació final dels altres cursos de l’etapa. En aquest sentit, cal considerar com a un criteri essencial d’acreditació de l’etapa que l’alumne/a hagi assolit les competències bàsiques.
L’equip docent, considerant la maduresa de l’alumne/a i el seu grau d’assoliment de les competències bàsiques, així com les seues possibilitats de progrés, pot decidir que un/a alumne/a que té una o dues i, excepcionalment, tres matèries no superades, obtingui el títol. A aquests efectes es comptabilitzen com una sola matèria les cursades amb el mateix nom en diferents cursos. Per prendre aquesta decisió cal el vot favorable de la majoria dels membres de l’equip docent presents.
En aquesta avaluació final d’etapa cal considerar també les implicacions, pel que fa a possibilitats de cursar determinats estudis, que pot tenir per a l’alumne/a l’obtenció del títol de graduat en la convocatòria ordinària de juny o bé esperar fins a l’extraordinària de setembre.
Els/Les alumnes que no superen 4t d’ESO poden romandre un any més al cicle si s’ajusten a un dels perfils següents:
▪ capacitat per assolir els objectius de l’ESO:
▪ la manca de treball personal durant l’any que ha cursat 4t li ha impedit acreditar,
▪ voler obtenir el graduat de l’ESO,
▪ estar disposat/da a posar-hi l’esforç i el treball necessari,
▪ compromís d’assistència regular,
▪ estar disposat/da a signar un compromís davant del Consell Escolar a primers de setembre que expliciti tot el que s’ha esmentat i saber que a mitjans del 1r trimestre l’institut escola revisarà el grau d’acompliment d’aquest compromís.
▪ no ha acabat d’assolir els objectius perquè li costa:
▪ ha treballat,
▪ vol obtenir el graduat de l’ESO,
▪ vol continuar treballant i posar-hi l’esforç necessari per aconseguir-ho,
▪ es compromet a una assistència regular, com fins ara
Capítol 2. De les queixes i reclamacions
Secció 1. Actuacions en cas de queixes sobre la prestació de servei que qüestionin l’exercici professional del personal del centre.
Quan els/les pares/mares o tutors/es legals estiguin en desacord amb l’actuació del personal del centre, cal que en primer lloc parlin amb el/la mestre/a o professor/a amb qui tinguin la discrepància. En cas de no trobar punts d’acord, cal parlar amb el/la tutor/a i en darrer terme si és necessari, amb la direcció del centre.
De qualsevol reunió s’haurà de deixar registre escrit amb l’especificació dels acords presos
Si tot i així no s’està d’acord i es vol presentar una queixa formal, cal fer un escrit de queixa adreçat a la direcció que ha de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i, sempre que sigui possible, les dades, documents o altres elements acreditatius dels fets, actuacions o omissions a què es fa referència.
La resposta a les queixes s’ha de donar amb la màxima celeritat possible evitant sobrepassar el termini d’una setmana.
Secció 2. Reclamacions sobre qualificacions obtingudes al llarg del curs.
Article 9 de Decret 279/2006
9.2 L'alumnat i, quan és menor d'edat, els seus pares, tenen dret a sol·licitar aclariments del professorat respecte de les qualificacions amb què s'avaluen els seus aprenentatges en les avaluacions parcials o les finals de cada curs.
9.3 L'alumnat, o els seus pares, poden reclamar contra les decisions i qualificacions que, com a resultat del procés d'avaluació, s'adoptin al final d'un curs, cicle o etapa d'acord amb el procediment establert. Aquestes reclamacions han de fonamentar-se en alguna de les causes següents:
a) La inadequació del procés d'avaluació, o d'algun dels seus elements, en relació amb els objectius o continguts de l'àrea o matèria sotmesa a avaluació o amb el nivell previst a la programació per l'òrgan didàctic corresponent.
b) La incorrecta aplicació dels criteris i procediments d'avaluació establerts.
Els/Les pares, mares o tutors/es legals poden discrepar amb el/la mestre/a o professor/a corresponent respecte a les qualificacions obtingudes pels/per les seus/es fills/es
En cas de no coincidir amb la resolució final que el/la mestre/a o professor/a hagi pres, poden presentar al·legacions escrites. Els escrits de queixa sobre les qualificacions obtingudes pels/per les alumnes ha d’adreçar-se a la direcció del centre i han de contenir la identificació de la persona o persones que el presenten, el contingut de la queixa, la data i la signatura, i les dades i/o documents en les que es basa la queixa.
Secció 3. Impugnació de decisions dels òrgans i personal del centre.
Els escrits d’impugnació de les decisions preses pel personal del centre, s’hauran de dirigir a la direcció amb les dades descrites a la secció 1.
Els escrits d’impugnació de les decisions preses per la direcció, es dirigiran al/a la director/a dels Serveis Territorials o a inspecció
Capítol 3. Serveis escolars
Secció 1. Servei de menjador
▪ L’Associació de mares i pares ofereix un servei de menjador escolar.
▪ Els monitors i les monitores del menjador escolar són els/les responsables del bon funcionament d’aquest servei i en tot moment cal que els/les alumnes es posin d’acord amb ells/es per a qualsevol incidència; a més, se seguiran les mateixes normes de convivència que s’especifiquen en aquesta Normativa, i les pròpies del menjador.
▪ En casos de comportaments greument perjudicials per a la convivència, l’alumne/a pot ser expulsat/da temporalment o definitiva del servei de menjador.
▪ El centre informarà el terminis de sol·licituds d’ajuts de menjador que convoca el Consell Comarcal i facilitarà les instruccions i els impresos. L’AMPA, com a responsable de la gestió del menjador serà l’encarregada de fer els tràmits amb les famílies i el Consell Comarcal dels ajuts ja concedits.
Normativa menjador
El servei serà gestionat per l’AMPA en diversos espais i instal·lacions de l’IE Daniel Mangrané amb un nombre màxim de 85 comensals. Compta a un personal format per tres monitores i un cuiner/a
El menjador escolar té com a objectius principals desenvolupar hàbits alimentaris saludables, promoure l’adaptació dels alumnes a la diversitat dels aliments i a la disciplina de l’acte de menjar; i oferir un pla alimentari equilibrat.
A l’annex es pot consultar el document: “Pla de funcionament del servei escolar de menjador de l’IE
Daniel Mangrané” aprovat pel Consell escolar el 23 de juliol de 2014 amb tota la informació relativa a: preus, criteris alimentaris, programació d’activitats, horaris, normativa del funcionament general, normativa del cobrament i pagament, normativa dels hàbits i convivència i funcionament del servei matinal.
Secció 2. Biblioteca
La biblioteca de l’institut escola és un espai de realització d’activitats i d’estudi individual on l’alumnat pot realitzar activitats relacionades amb la lectura, l’estudi i recerca d’informació.
L’horari de la biblioteca es publica a inici de cada curs escolar. Sempre que es pugui s’intentarà que inclogui els esbarjos. Fora de l'horari escolar, només es podrà accedir al centre per anar a la biblioteca o per participar en les activitats extraescolars de l'AMPA i romandre-hi durant el temps que duri l’activitat. No es permet quedar-se a la porta de la biblioteca ni al passadís i/o vestíbul.
Són obligacions de tots els usuaris de la biblioteca:
a) Entrar en ordre a la biblioteca.
b) A la biblioteca s'ha d'estar en silenci i mantenir un ambient d'estudi i treball. Quan calgui parlar, feu-ho en veu baixa.
c) No és permès entrar beguda ni menjar a la biblioteca.
d) Cal desconnectar els telèfons mòbils i els reproductors de so a la biblioteca. No es permet el seu ús.
e) Els llibres i documents de la biblioteca s'han de tractar bé evitant doblegar o trencar pàgines, s’han d’utilitzar punts de llibre. No retallar ni subratllar els documents.
f) És molt important que els llibres estiguin ben ordenats, per això, cal deixar-los un cop utilitzats en el taulell del/de la bibliotecari/a per què ell/a els ordeni. Per facilitar aquesta tasca, s'han de retornar cinc minuts abans que soni el timbre.
g) Per utilitzar un ordinador, siguin del centre com del/de la propi/a usuari/a, s'ha de sol·licitar aquest servei al/a la bibliotecari/a.
h) L'accés a Internet és un servei de la biblioteca per a fer recerques d'informació, està prohibit fer xats, jocs o altres aplicacions no educatives.
i) Les cadires i la resta del mobiliari han de romandre al seu lloc.
L'incompliment d'aquestes normes per part de l'alumnat, tindrà les mateixes conseqüències que a classe. S'acumularan incidències i es prendran mesures sancionadores.
Secció 3. Altres serveis del centre
Telèfon del centre i d’ús intern.
El telèfon de centre es pot fer servir per fer qualsevol gestió relacionada amb l’activitat pedagògica de l’institut escola. El/La tutor/a i/o mestre/a o professor/a és el/la responsable de comunicar-se amb la família en cas que algun/a alumne/a no es trobi bé i de demanar-los que el/la vinguin a buscar. Per fer aquesta gestió demanarà ajut al/a la professor/a de guàrdia o algun/a altre/a company/a que estigui a la sala del professorat. En cap cas s’enviarà l’alumne sol a secretaria sense abans haver comprovat que hi ha algun membre de l’equip directiu que el pugui atendre.
Capítol 4. Gestió econòmica
El/La secretari/a de l’institut escola és qui s’encarrega de la gestió econòmica del centre, amb el vist-iplau del/de la director/a (elaboració pressupost, seguiment del mateix, pagaments, liquidació ...), amb el programa de gestió SAGA.
El professorat informarà el/la secretari/a de les necessitats de material perquè faci les gestions oportunes. No es pot comprar res sense que el/la director/a autoritzi la compra. Un cop autoritzada la comprar se seguiran les instruccions del/de la secretari/a en cas que sigui el/la mateix/a mestre/a o professor/a qui la realitzi. Les compres es realitzaran en els establiments on el centre tingui compte obert i en cap cas el/la mestre/a o professor/a ha d’avançar el pagament, cal que lliuri l’albarà al/a la secretari/a.
Excepcionalment, i en cas que el material que es demana no es pugui adquirir en un establiment on el centre tingui compte obert, s’haurà de demanar sempre que sigui possible factura de la compra, si és un tiquet de compra (per separat de les compres personals) hi ha de figurar de forma clara el NIF de
l’establiment, el concepte de la compra i l’import, i es gestionarà amb el/la secretari/a la forma de pagament.
Secció
1. Material escolar i material didàctic
Part del material escolar dels/de les alumnes és socialitzat: l’institut escola l’adquireix i les famílies paguen una quota anual, a un compte de l’AMPA, que és aprovada pel Consell escolar. En aquest cas les factures aniran a nom de l’AMPA L’AMPA abonarà al centre les despeses ocasionades pel material didàctic (fotocòpies) ja que aquestes es facturen a nom del centre per les empreses que té contractades.
Secció
2. Llibres de text
Els llibres de text de cicle mitjà són de reutilització: les famílies aporten una quota anual per l’ús dels llibres. Si en retornar-se es comprova que estan en bon estat, se’ls hi retorna la part d’aquesta quota que està estipulada al contracte. En cas que no estiguin en bon estat hi ha una comissió formada per mestres i membres de l’AMPA que serà l’encarregada de valorar-ho. En tot cas se seguiran les pautes que marca el projecte de reutilització (annex).
L’institut escola vetllarà per què tots/es els/les alumnes tinguin material i llibres facilitant el pagament fraccionat de les quotes corresponents. L’institut escola avançarà els lots de llibres de reutilització i materials sempre que la família hagi efectuat un pagament inicial. La família haurà de complir el compromís pactat a principi de curs.
Secció 3. Sortides
Es paguen al tutor o tutora. Els/Les tutors/es són els/les encarregats/des de portar el control de cada sortida, que comunicaran i passarà comptes amb el/la secretari/a, que és qui farà els ingressos i/o pagaments oportuns.
En el cas que una família tingui deutes amb l’institut escola i no compleixi el compromís adquirit, els/les alumnes afectats/des no podran assistir a les sortides, i si ja les tenen pagades, s’utilitzaran els diners per abonar el deute.
Secció 4. Desplaçaments del professorat
Quan per encàrrec de l’institut escola un/a mestre/a o professor/a hagi de desplaçar-se fora del municipi de Tortosa, les despeses del desplaçament aniran a càrrec del centre. Cal tenir en compte que, sempre que es pugui s’utilitzarà transport públic i, en cas d’haver-se de desplaçar en vehicle propi i ser més d’un/a mestre/a o professor/a es compartirà vehicle.
Secció 5. Ús social de l’edifici
S’aplicarà la normativa vigent per a escoles i per a instituts.
En qualsevol cas el material serà sempre propietat del centre i, si s’escau, s’aplicaria el següent:
1. Àmbit. L’ús dels equipaments i material dels centres públics que comporti despeses per al centre, s’ha de compensar per les despeses ocasionades en la utilització de les instal·lacions del centre (D_aut, 54.2).
2. Import de la compensació. Quan escaigui, la direcció dels centres a què es refereix l’apartat anterior fixa l’import de la compensació econòmica derivada de l’activitat a desenvolupar, la qual ha de respondre a la finalitat de donar cobertura a tota la despesa generada, tant corrent
com de reposició de material i de reparació d’instal·lacions i equipaments eventualment malmesos, d’acord amb els criteris aprovats pel consell escolar (D_aut, 54.4).
Capítol 5. Gestió acadèmica i administrativa
Secció
1. De la documentació acadèmic-administrativa
De la documentació acadèmica
El centre formalitzarà els arxius, registres i documents tècnics relatius a la documentació de l'alumnat, que comprèn la documentació acadèmica i la de gestió, de l'arxiu individual i relativa als grups d'alumnes.
A secretaria hi ha un arxivador on es guarda la documentació dels/de les alumnes. Cada alumne/a disposa d’un portfoli on es guarda la seua documentació personal:
• Infantil: fitxa dades bàsiques, fitxa de l’alumne, fitxa de seguiment individual d’avaluació inicial, resum escolarització individual, informe global individual de final d’etapa, autorització imatge, opció religió, documents judicials si és el cas, informes mèdics si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu
• Primària: Fitxa dades bàsiques, fitxa de seguiment individual d’avaluació inicial, informe final de curs, informe final de cicle, historial acadèmic, mesures d’adaptació curricular i informes EAP si és el cas, autorització imatge, autorització pàgina web, opció religió, documents judicials si és el cas, informes mèdics si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu. En el cas d’alumnes vinguts/des d’un altre centre també hi ha la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic)
Les notes de cada trimestre es guarden en format PDF per si es necessiten les dades en algun moment.
• ESO: Fitxa dades bàsiques, informe final de curs, informe final de cicle, historial acadèmic, mesures d’adaptació curricular i informes EAP, si és el cas, convalidacions d’optatives, si és el cas, autorització imatge, autorització pàgina web, opció religió i optatives, documents judicials, si és el cas, informes mèdics, si és el cas, entrevistes realitzades amb les famílies on constaran els acords presos signats i carta de compromís educatiu. En el cas d’alumnes vinguts/des d’un altre centre també hi ha la documentació enviada per l’altre centre (informe personal de trasllat i historial acadèmic).
Les notes de cada trimestre es guarden en format PDF per si es necessiten les dades en algun moment.
Qualsevol mestre/a o professor/a pot consultar la documentació del seu alumnat, sense treure-la de les dependències d’administració
A nivell intern, el professorat de l'institut escola haurà de fer dos tipus de programacions:
a) Programació anual de les àrees/matèries/projectes.
Les programacions anuals han de contenir el nom de les àrees, matèries, projectes o àmbits de coneixement a què es refereixen, del departament o departaments didàctics que
assumeixen la seua concreció, del curs o nivell i del període temporal –usualment anual, trimestral o quadrimestral- per al qual es despleguen.
Té per funció oferir una panoràmica general, i ha de contenir: objectius, competències bàsiques, continguts, connexions amb altres àrees o matèries, criteris d’avaluació.
Han de constar-hi les unitats didàctiques que es treballaran, distribuïdes per mesos i setmanes, per tal de tenir una visió global de la matèria.
S'ha de presentar al/a la cap d'estudis o cap d’estudis adjunt/a a principi de curs.
b) Programació de les unitats didàctiques.
Després de seleccionar els continguts i decidir la seua distribució en el temps a les programacions anuals, cal programar, amb un cert grau de detall, cada unitat didàctica. S’entén per unitat didàctica (o de programació) el conjunt d’activitats d’ensenyament i d’aprenentatge ordenades, estructurades i articulades per a la consecució d’uns objectius educatius, amb un començament i un acabament conegut, tant per al professorat com per a l’alumnat, i que inclouen les activitats d’avaluació i se centren, sobretot, en la seqüència didàctica de les activitats i en les metodologies emprades. El conjunt d’unitats didàctiques d’un trimestre o curs ha de tenir correspondència amb el que s’ha definit en la programació anual. Ha de contenir: objectius d’aprenentatge, competències bàsiques, continguts, metodologia i seqüència didàctiques (tipologia d’activitats, temporització, materials o recursos a utilitzar, organització social de l’aula i atenció a la diversitat) i criteris d’avaluació.
Cal que les activitats siguin coordinades per ambdós grups del mateix nivell, i cal lliurar-les al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a amb un mínim de 15 dies abans d’iniciar-la.
Amb aquesta programació s'assegura que si una persona està de baixa, el/la substitut/a pugui desenvolupar la classe sense trencar el ritme del grup.
El/La professor/a deixarà preparades a inici de curs activitats didàctiques programades de reforç i/o ampliació per als/a les seus/es alumnes en cas que es produeixi una absència imprevista i puntual. En el cas de secundària es procurarà que aquestes activitats estiguin dissenyades de manera que l’alumnat les pugui fer d’una manera autònoma, ja que es pot donar el cas que el/la professor/a que cobreixi l’absència no sigui de la mateixa especialitat.
De la documentació administrativa
L'activitat administrativa es formalitza en arxius, registres i documents tècnics. El centre disposarà de tots els llibres de registre preceptius degudament habilitats i diligenciats (registre d’entrada i sortida de correspondència, matrícula d’alumnes, dels historials acadèmics dels/de les alumnes, registre de certificacions, llibre d’absències i permisos del professorat, llibre d’actes de claustre, llibre d’actes del consell escolar, llibres de comptabilitat, pressupost del centre i justificació anual de despeses amb les corresponents actes d’aprovació del consell escolar, inventari ...
El centre disposarà d'un arxiu actiu: documentació activa del centre que s’utilitza per a la realització de les seues tasques ordinàries. Aquesta s’ha de custodiar un màxim de 5 anys, excepte aquells que puguin generar certificacions posteriors (per exemple, dades anuals). La documentació de gestió econòmica s’ha de custodiar un mínim de 6 anys.
L’arxiu històric (tots els llibres-registre, actes i títols) i els historials acadèmics mentre no siguin lliurats al/a la titular o enviats a un altre centre per canvi en l’escolarització, s’han de conservar
permanentment. Quan es lliure un títol o historial acadèmic a l’interessat aquest haurà de signar el rebut en el llibre de registre corresponent.
Les actes dels òrgans col·legiats fets amb mitjans informàtics s’enquadernaran, assegurant la numeració de pàgines, amb la diligència d’obertura i certificació final de tancament on consten les actes que conté el llibre, degudament signat pel/per la director/a i el/la secretari/a.
Secció 2. Altra documentació.
El centre recollirà la documentació referent a l’activitat i col·laboració amb altres sectors de la comunitat educativa i serveis escolars (coordinació amb altres centres educatius, menjador, serveis socials, etc.)
Capítol 6. Del personal d’administració i serveis (PAS) i de suport socioeducatiu del centre
Formen part del personal d’administració i serveis el personal auxiliar administratiu i subaltern del centre. En l’actualitat aquest personal està integrat per 1 auxiliar administratiu a mitja jornada i 1 tècnica d’educació infantil (TEI). Hi ha un conserge a mitja jornada que depèn directament de l’EMD de Jesús.
Secció 1. L’organització del personal no docent
El personal no docent del centre podrà estar organitzat lliurament mitjançant sindicats o altres tipus d’organització que consideri pertinents.
L’organització a nivell de les tasques a realitzar al centre serà responsabilitat del/de la director/a, i per delegació, del/de la secretari/a.
Secció 2. Funcions del personal auxiliar administratiu del centre
Correspon al personal auxiliar administratiu funcions relacionades amb els aspectes administratius de l’institut escola:
a) Gestió dels processos de preinscripció i matriculació d’alumnes.
b) Gestió administrativa de: baixes i altes de professorat.
c) Gestió acadèmica de: títols, expedients, convalidacions, certificats, baixes de matrícula, anul·lacions de matrícula, butlletins de notes.
d) Gestió de proves i convocatòries extraordinàries: proves d’obtenció de títols, proves d’accés,
e) Gestió de la correspondència: registre d’entrades i sortides.
f) Gestió de beques: recollida, revisió i tramitació de la documentació.
g) Gestió de l’arxiu de la documentació del centre.
h) Atenció al públic.
Secció 3. Funcions del personal subaltern (conserge) del centre
Les funcions del personal subaltern del centre es concreten en les tasques següents:
a) Vigilar les instal·lacions del centre.
b) Control de l’entrada i sortida de persones al centre (alumnat, públic ..) i especialment de les persones alienes a l’institut escola
c) Tenir cura del material, el mobiliari i les instal·lacions del centre i informar a l’equip directiu de
qualsevol desperfecte o anomalia que detectin.
d) Utilitzar i manipular màquines reproductores, fotocopiadores i similars.
e) Atendre l’alumnat i el professorat.
f) Donar suport al funcionament i a l’estructura del centre i també a l’equip directiu.
g) Obertura i tancament dels accessos del centre, aules, despatxos i altres espais del centre
h) Cura i custòdia de les claus de les diferents dependències del centre.
i) Acollir, controlar i distribuir les comandes que arriben al centre (recepció, lliurament, recompte, trasllat...).
j) Trasllat de mobiliari i d’aparells que, pel volum i/o pes no requereixin la intervenció d’un equip especialitzat.
k) Realització d’enquadernacions senzilles i similars sobre material propi de l’activitat del centre.
l) Realització de cartells informatius senzills i de documents de gestió i de control relacionats amb les seues tasques, sota la supervisió de l’equip directiu.
m) Distribució dels impresos que li siguin encomanats.
n) Participació en els processos de preinscripció i matriculació del centre: lliurament d’impresos, atenció de consultes presencials i derivació, si s’escau.
o) Primera atenció telefònica i derivació de trucades.
p) Recepció del correu (cartes, paquets ...).
q) Realització de tasques imprevistes per evitar la pertorbació del funcionament normal del centre, en absència de les persones especialistes i/o encarregades.
r) Quan acaben les classes, vigilar que no quedi cap finestra oberta, cap ordinador, ni cap llum encès a l'institut escola.
s) Qualsevol altra activitat que li encomani el/la director/a dins de les seues competències.
Secció 4. Tècnic/a en educació infantil (TEI)
Els/Les tècnics/es especialistes en educació infantil col·laboren amb els/les mestres tutors/es del primer curs del segon cicle de l'educació infantil en el procés educatiu de l’alumnat, principalment en el desenvolupament d’hàbits d’autonomia i en l’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
Correspon al/a la tècnic/a especialista en educació infantil:
a) Participar en la preparació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge: organització de l’aula, elaboració de materials didàctics, suport al desenvolupament de les sessions.
b) Col·laborar en la planificació i el desenvolupament d’activitats d’ensenyament i aprenentatge d’hàbits d’autonomia de l’alumnat.
c) Dur a terme activitats específiques amb alumnes pautades pel/per la mestre/a tutor/a.
d) Col·laborar en les activitats d’atenció a les necessitats bàsiques dels infants.
e) Participar en processos d’observació dels infants.
Els/Les tècnics/es especialistes en educació infantil han de participar en les reunions del cicle i de nivell i en les activitats de formació que es realitzin relacionades amb les seues funcions i poden participar en les entrevistes amb les famílies, sempre en la presència del/de la tutor/a.
Així mateix, poden participar en les reunions del claustre, amb veu i sense vot, i ser electors/es i elegibles de personal d'administració i serveis al consell escolar del centre.
La jornada ordinària és de 37 hores i 30 minuts setmanals, que es desenvoluparan entre les 8 i les 18 hores, amb la distribució següent:
• 25 hores d’atenció directa a l’alumnat.
• 5 hores de participació en les activitats no lectives del centre: reunions de cicle, de nivell i de claustre, entrevistes amb les famílies, elaboració de materials …
• 5 hores de col·laboració en l’acollida de l’alumnat d’educació infantil a l’inici i a la finalització de la jornada escolar o en la realització de tasques socioeducatives relacionades amb els hàbits i actituds personals en el temps de migdia.
• 2 hores i 30 minuts de preparació de material i participació en activitats de formació externa, que no han de ser realitzades necessàriament al centre.
Correspon al/a la director/a del centre, escoltats els implicats i en funció del pla de treball, determinar la distribució horària d’aquests professionals.
El pla de treball dels tècnics especialistes en educació infantil ha de formar part de la programació general anual dels centres.
Secció 5. Altre personal
Ocasionalment podem tenir altres tècnic de suport socioeducatiu del centre, la seua tasca és atendre a alumnes en concret, són:
• El/La logopeda
• El/La vetllador/a
Capítol 7. Altres
Secció 1. Ensenyament de la religió
D'acord amb la normativa vigent, l'ensenyament de la religió té caràcter optatiu per als/les alumnes i és d'oferta obligatòria per als centres.
La manifestació de l'opció per rebre ensenyament de la religió és totalment voluntària. En cas de no fer-la, es deduirà que es vol rebre atenció educativa alternativa, sens perjudici del que s'indica en el paràgraf següent. El centre ha d'oferir la possibilitat d'optar per rebre l'ensenyament de la religió a l'alumne/a de nou ingrés en el centre mitjançant el full de preinscripció i una declaració d'acord amb el model "Declaració sobre l'opció per rebre l'ensenyament de la religió o l'atenció educativa alternativa per als alumnes de nou ingrés en el centre" (Primària o ESO), segons l'etapa educativa que correspongui.
Els/Les pares/mares o tutors/es legals dels/de les alumnes poden modificar l'opció feta abans d’inici de curs, indicant-ho en el full de matriculació i/o confirmació de plaça al centre, i no podrà ser modificada l’opció escollida fins el curs acadèmic següent.
Secció 2. Deures escolars
Cap document normatiu, de caràcter general, esmenta el concepte “deures a casa”
Totes les activitats curriculars s’han de poder fer en el temps comprès en la franja horària diària que s’assenyala a l’ordre corresponent.
Reflexions a tenir en compte:
1. Quan s’encomanen molts deures es reforcen les desigualtats socials
2. Evitar que siguin poc motivadors, poc pràctics i allunyats de la cultura audiovisual en què creixen.
3. Cal evitar que les famílies necessitin haver de pagar classes de repàs
4. L’alumnat necessita temps per fer activitats culturals, esportives o de lleure ..., per a jugar, visitar els avis, anar a la biblioteca amb la família.
5. Cal evitar el rebuig per part dels/de les xiquets/es, que veuen l´escola com una activitat que no va amb ells i a poc a poc perden la curiositat. Genera tensions entre pares/mares i fills/es.
6. A la societat del coneixement del segle XXI els/les alumnes han d´aprendre a tractar l´abundant informació que els envaeix i transformar-la en coneixement.
Propostes per uns bons deures:
1. Han d’ésser motivadors i adaptats al món del segle XXI.
2. Que no consisteixin en activitats de llibre de text, sinó en activitats complementàries que els apropin a la cultura real, amb el suport de biblioteques, museus, associacions i recursos de l´entorn, amb activitats de lectura, investigació i utilització de les tecnologies de la informació i la comunicació. Els deures haurien de servir per a consolidar aprenentatges o treballar estratègies
3. Que es puguin fer sense ajuda d´un adult.
4. Cal adaptar el temps a l’edat de l’alumne:
▪ Educació infantil: 5 minuts són suficients
▪ Cicles inicial i mitjà d’educació primària: Una hora.
▪ Cicle superior d’educació primària i ESO: Entre 60 i 90 minuts.
Consideracions per a les vacances escolars:
1. En les vacances de Nadal i Setmana Santa no es posaran deures addicionals. S’ha de tenir en compte que és un temps de vacances en què cal trencar amb la rutina diària.
2. En les vacances d’estiu se seguiran les directrius marcades en les instruccions donades pel Departament quant a deures d’estiu a 6è de primària per a l’alumnat que no ha superat satisfactòriament alguna de les àrees de llengua o la de matemàtiques, activitats que també són recomanables per a la resta de l’alumnat, per facilitar la incorporació de l’alumnat a l’ESO. I en el cas d’ESO, tot i haver obtingut una avaluació positiva i necessiti reforçar algun aspecte, es proposaran activitats de consolidació d’aprenentatges.
3. En cas d’alumnat d’ESO amb matèries pendents de recuperar, se li assignaran tasques de recuperació.
Secció 3. Proves d’avaluació/exàmens
Els criteris d’avaluació figuraran a les programacions de seqüències didàctiques. Tot i així, una de les eines d’avaluació podria ser l’examen o prova escrita en cas d’utilitzar-la es tindrà present:
• Evitar la realització el mateix dia de dues proves d’avaluació programades, per la qual cosa cal una coordinació entre el professorat del mateix grup classe.
• En les setmanes en què hi hagi programades tres o més activitats d’avaluació, el professorat ho tindrà en compte pel que fa als deures proposats en la resta d’assignatures.
• En les dates en què hi hagi programades activitats extraescolars o convocada jornada de vaga, no s’hi faran proves d’avaluació.
Secció 4. Plantilles docents.
El Govern ha d’establir els criteris d’assignació als centres dels recursos docents i els complements retributius corresponents (LEC, 101.2). Correspon al/a la director/a del centre públic proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició dels llocs de treballs específics i estructurals. Cal informar el Claustre i el Consell Escolar de les decisions preses.
L’Administració educativa, a proposta de la direcció del centre, i d’acord amb el procediment i les condicions que el Govern estableixi, pot determinar a quins llocs de la plantilla docent s’atorga un perfil específic a fi d’assegurar la continuïtat del projecte educatiu. Aquests llocs es proveeixen d’acord amb el que estableix l’article 123.6.
El/La director/a definirà els llocs estructurals segons el PEC i el seu projecte educatiu i informarà el claustre i el consell escolar.
Secció 5. Educació en el lleure
Article 39 de la LEC. Educació en el lleure
1. El sistema educatiu reconeix i incorpora el caràcter educatiu de les activitats de lleure, especialment el compromís i la transmissió de valors. Aquestes activitats es poden articular entre els centres educatius i els ens locals, les famílies i les associacions en què s’agrupen i les entitats, associacions i empreses d’educació en el lleure, en els diferents territoris.
2. El Govern, havent consultat el Consell de Governs Locals, i d’acord amb el procediment que determina l’article 162, ha de regular els requisits mínims i ha d’establir els criteris de qualitat a què s’han d’ajustar les activitats d’educació en el lleure, a fi de garantir-ne la contribució al procés educatiu.
3. Els centres públics, en el marc de llur autonomia, i d’acord amb els ens locals corresponents, poden establir acords amb associacions sense ànim de lucre per a autoritzar-los l’ús de les instal·lacions del centre més enllà de l’horari escolar.
Secció 6. Admissió
Els criteris de prioritat en l’accés els marcarà el departament en el moment de la preinscripció, d’acord amb l’article 47 de la LEC.
Article 49. Procés d’admissió d’alumnes
1. El Departament ha de fixar, amb la participació de l’administració local a què fa referència l’article 159.3.a.segon, els terminis, els instruments i els procediments del procés anual d’admissió dels alumnes, que ha de comprendre un període de preinscripció i un període de
matriculació, i els procediments que cal seguir per a l’escolarització dels alumnes d’incorporació tardana.
2. Les sol·licituds d’admissió dels alumnes en el període ordinari de preinscripció es poden presentar perquè les gestioni al centre educatiu en què les famílies vulguin escolaritzar llurs fills, o bé a la comissió de garanties d’admissió o a l’oficina municipal d’escolarització, que a aquests efectes les han de trametre al centre sol·licitat en primera opció.
3. Si la sol·licitud d’admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i no hi ha places vacants, aquest l’ha de trametre a la comissió de garanties d’admissió, o, si escau, a l’oficina municipal d’escolarització, les quals han d’oferir lloc escolar als alumnes, en el marc de la disponibilitat de places i les preferències de centre explicitades per les famílies en la corresponent sol·licitud i de l’adequada distribució dels alumnes.
4. Si la sol·licitud d’admissió es presenta en el centre fora del període ordinari i hi ha vacants, la sol·licitud s’ha d’admetre d’acord amb les disposicions que s’estableixin per reglament en aplicació de l’article 48.1 i respectant l’ordre de les sol·licituds baremades no ateses prèviament.
Secció 7. Garanties de gratuïtat
Article 50. Garanties de gratuïtat
1. L’Administració educativa ha d’assegurar els recursos públics per a fer efectiva la gratuïtat dels ensenyaments obligatoris i dels declarats gratuïts.
2. En l’escolarització d’alumnes en els ensenyaments obligatoris i en els declarats gratuïts, els centres que presten el Servei d’Educació de Catalunya s’atenen a llur caràcter gratuït. No es pot imposar l’obligació de fer aportacions a fundacions o associacions de qualsevol tipus, ni es pot vincular l’escolarització a l’obligatorietat de rebre cap servei escolar addicional que requereixi aportacions econòmiques de les famílies.
3. El Departament ha de regular les activitats complementàries i els serveis escolars, i n’ha de garantir el caràcter no lucratiu en els termes establerts per la regulació orgànica i la voluntarietat de la participació dels alumnes. Així mateix, ha de regular l’establiment d’ajuts per a accedir-hi en situacions socials o econòmiques
Secció 8. Formació del professorat
Article 110. Formació permanent
1. La formació permanent té per objectiu actualitzar la qualificació professional, millorar les pràctiques educatives, especialment amb relació al projecte educatiu de cada centre, i millorar la gestió dels centres.
2. La formació permanent constitueix un dret i un deure del professorat, i és alhora una responsabilitat de l’Administració i dels altres titulars de centres educatius. El dret a la formació permanent s’exerceix preferentment dins l’horari laboral.
Cada curs es proposarà com a formació en centre aquella temàtica que serveixi per millorar els resultats extrets dels indicadors de centre. S’impulsarà la participació de la majoria del professorat del centre i es procurarà que el tema escollit estigui tractat d’acord amb les diferents etapes educatives que s’imparteixen al centre.
Secció 9. Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa
Al llarg de cada curs escolar hi ha establert un servei de préstec de llibres de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa. Els responsables de gestionar l’encàrrec és l’equip directiu, i de la recepció i devolució dels llibres els/les coordinadors/es de cicle.
Cada tutor/a serà responsable directe de la guàrdia i custodia dels llibres de la seua tutoria, haurà de comprovar en el moment de la recepció l’estat i la correspondència amb el llistat que ens facilita la biblioteca, fer-ne el seguiment i controlar els préstecs si s’escau, i en el moment de la devolució tornar a comprovar que siguin tots els que se li han lliurat.
DISPOSICIONS FINALS
Primera. Interpretació del reglament
Es faculta el/la director/a per a la interpretació de les NOFC.
Segona. Modificacions
1. Aquestes NOFC són susceptibles de ser modificades per les causes següents:
a. perquè no s'ajusti a la normativa de rang superior,
b. per l'avaluació que en faci el consell escolar, perquè concorren noves circumstàncies a considerar o nous àmbits que s'hagin de regular.
2. El consell escolar ha d'aprovar per majoria les modificacions de les NOFC.
3. Les modificacions poden proposar-se a través dels òrgans de govern, els òrgans de coordinació i les associacions de pares i mares.
Tercera Publicitat
1. Les NOFC es difondran a tots els membres de la comunitat educativa a través dels seus representants en el Consell Escolar (web, blogs, revista ...). Se’n lliurarà un exemplar complet a l’AMPA.
2. S'explicaran els punts més rellevants d'aquestes NOFC a l'alumnat, en el decurs de la normal activitat acadèmica, segons les respectives edats.
3. Totes les modificacions que s'introdueixin tindran el mateix procés de difusió que s'ha descrit anteriorment.
Quarta. Entrada en vigor
Aquestes NOFC entraran en vigor a partir del dia 1 de setembre de 2014
El/La director/a (nom i signatura) (segell del centre)
DILIGÈNCIA per fer constar que les presents NOFC han estat aprovades pel consell escolar el dia 23 de juliol de 2014, tal com consta en el llibre d'actes d'aquest òrgan col·legiat.
Vist i plau El secretari (nom i signatura)
El/La director/a (nom i signatura)
(segell del centre)
ANNEX 1. DRETS I DEURES DE L’ALUMNAT
Drets de l’alumnat (Article 21 de la LEC)
L’institut escola Daniel Mangrané vetllarà per al compliment de tots els drets de l’alumnat que queden recollits en aquest apartat. Alguns d’ells, per les seues característiques, es desenvolupen amb major detall dins d’aquest articulat.
1. L’alumnat, com a protagonista del procés educatiu, té dret a rebre una educació integral i de qualitat.
L’alumnat té dret a la protecció de les seues dades personals regulada en la LOPD (Llei Orgànica de Protecció de Dades).
2. L’alumnat, a més dels drets reconeguts per la Constitució, l’Estatut i la regulació orgànica del dret a l’educació, té dret a:
a) Accedir a l’educació en condicions d’equitat i gaudir d’igualtat d’oportunitats.
b) Accedir a la formació permanent.
c) Rebre una educació que estimuli les capacitats, tingui en compte el ritme d’aprenentatge, la incentivació i valori l’esforç i el rendiment.
d) Rebre una valoració objectiva del seu rendiment escolar i progrés personal.
e) Estar informat dels criteris i els procediments d’avaluació.
f) Ser educat en la responsabilitat.
g) Gaudir d’una convivència respectuosa i pacífica, amb l’estímul permanent d’hàbits de diàleg i de cooperació.
h) Ser educat en el discurs audiovisual.
i) Ser atès amb pràctiques educatives inclusives i, si s’escau, de compensació.
j) Participar individualment i col·lectivament en la vida del centre.
k) Reunir-se i, si s’escau, associar-se, en el marc de la legislació vigent.
l) Rebre una atenció especial si es troba en una situació de risc que eventualment pugui donar lloc a situacions de desemparament.
m) Rebre orientació, particularment en els àmbits educatiu i professional.
n) Gaudir de condicions saludables i d’accessibilitat en l’àmbit educatiu.
o) Realitzar l’activitat en condicions de seguretat i salut per a la seva integritat i/o la dels altres.
p) Gaudir de protecció social, en l’àmbit educatiu, en els casos d’infortuni familiar o accident.
Deures de l’alumnat (article 22 de la LEC)
1. Estudiar per aprendre és el deure principal de l’alumnat i comporta els deures següents:
a) Assistir a classe
b) Participar en les activitats educatives del centre.
c) Esforçar-se en l’aprenentatge i en el desenvolupament de les capacitats personals. Això es demostra al dia a dia realitzant les activitats encomanades amb dedicació, atenció, esforç i respectant els terminis de lliurament.
d) Respectar la resta de l’alumnat i l’autoritat del professorat.
2. L’alumnat, a més dels deures que especifiquen a l’apartat anterior, i sens perjudici de les obligacions que els imposa la normativa vigent, tenen els deures següents:
a) Respectar i no discriminar els membres de la comunitat educativa.
b) Complir les normes de convivència del centre.
c) Contribuir al desenvolupament correcte de les activitats del centre
d) Respectar el projecte educatiu i, si s’escau, el caràcter propi del centre.
e) Fer un bon ús de les instal·lacions i el material didàctic del centre.
ANNEX 2. DRETS I DEURES DEL PROFESSORAT
Article 29 de la LEC. Drets i deures dels mestres i els professors en l’exercici de la funció docent
1. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els drets específics següents:
a) Exercir els diversos aspectes de la funció docent a què fa referència l’article 104, en el marc del projecte educatiu del centre.
b) Accedir a la promoció professional.
c) Gaudir d’informació fàcilment accessible sobre l’ordenació docent.
2. Els mestres i els professors, en l’exercici de llurs funcions docents, tenen els deures específics següents:
a) Exercir la funció docent d’acord amb els principis, els valors, els objectius i els continguts del projecte educatiu.
b) Contribuir al desenvolupament de les activitats del centre en un clima de respecte, tolerància, participació i llibertat que fomenti entre els alumnes els valors propis d’una societat democràtica.
c) Mantenir-se professionalment al dia i participar en les activitats formatives necessàries per a la millora contínua de la pràctica docent.
ANNEX 3. DRETS I DEURES DELS PARES I MARES
Article 25 de la LEC. Participació de les famílies en el procés educatiu
1. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes, a més dels altres drets que els reconeix la legislació vigent en matèria d’educació, tenen dret a rebre informació sobre:
a) El projecte educatiu.
b) El caràcter propi del centre.
c) Els serveis que ofereix el centre i les característiques que té.
d) La carta de compromís educatiu, i la coresponsabilització que comporta per a les famílies
e) Les normes d’organització i funcionament del centre.
f) Les activitats complementàries, si n’hi ha, les activitats extraescolars i els serveis que s’ofereixen, el caràcter voluntari que aquestes activitats i serveis tenen per a les famílies, l’aportació
econòmica que, si escau, els comporta i la resta d’informació rellevant relativa a les activitats i els serveis oferts.
g) La programació general anual del centre.
h) Les beques i els ajuts a l’estudi.
2. Les mares, els pares o els tutors dels alumnes matriculats en un centre tenen dret a rebre informació sobre l’evolució educativa de llurs fills. Amb aquesta finalitat, el Departament ha de preveure els mitjans necessaris perquè els centres, el professorat i altres professionals puguin oferir assessorament i atenció adequada a les famílies, en particular per mitjà de la tutoria.
3. Les mares, els pares o els tutors tenen el deure de respectar el projecte educatiu i el caràcter propi del centre, el dret i el deure de participar activament en l’educació de llurs fills, el deure de contribuir a la convivència entre tots els membres de la comunitat escolar i el dret de participar en la vida del centre per mitjà del consell escolar i dels altres instruments de què es dotin els centres en exercici de llur autonomia.
4. El Govern ha de promoure, en el marc de les seves competències, les mesures adequades per a facilitar l’assistència de mares i pares a les reunions de tutoria i l’assistència de llurs representants als consells escolars i als altres òrgans de representació en què participin.
ANNEX 4. PROCEDIMENT EXPEDIENT DISCIPLINARI (d’acord amb el Decret 102/2010 de 3 d’agost, article 25)
INICI EXPEDIENT
• Acord d’iniciació de l’expedient, tan aviat com sigui possible.
• L’escrit haurà de contenir: -nom i cognoms de l’alumne/a -fets imputats -data de realització dels fets -nomenament d’instructor/a que correspon a un/a docent amb designació a càrrec de la direcció
Direcció Per pròpia iniciativa o a proposta de qualsevol membre de la comunitat educativa
• Es comunica a l’instructor/a, a l’alumne/a, i als seus progenitors o representants legals (cas de menors d’edat).
• Adopció de mesures provisionals per perjudicis majors: S’adopten, quan siguin necessàries per garantir el normal desenvolupament de les activitats del centre, en iniciar-se el procediment o en qualsevol moment de la instrucció. Suspensió provisional d’assistència al centre, a determinades classes o activitats (ha de constar en la resolució de direcció que incoa l’expedient. Aquesta suspensió provisional d’assistència anirà a compte de la sanció. Caldrà determinar les activitats i mesures educatives a dur a terme durant aquest període).
Per un mínim de 3 dies lectius i un màxim de 20
Instructor/a (podrà recaure en personal docent del centre, principalment en el professorat
INSTRUCCIÓ DE L’EXPEDIENT
• Un cop rebuda la notificació de nomenament, practicarà les actuacions d’instrucció que estimi oportunes.
• Es pot proposar a la direcció l’adopció de mesures provisionals per garantir el desenvolupament normal de les activitats del centre.
TRÀMIT DE VISTA I AUDIÈNCIA
• L’expedient es posa de manifest perquè l’alumne/a i els seus representants legals (cas de menors) puguin presentar els documents, al·legacions i justificacions que estimin pertinents.
Màxim: 10 dies En el termini màxim de 5 dies lectius pel tràmit de vista de l’expedient
membre del CE).
PROPOSTA DE RESOLUCIÓ que ha de quedar en constància escrita, i 5 dies lectius més per formular-hi al·legacions
• Haurà de contenir: 1. Els fets imputats a l’expedient. 2. Les faltes que aquests fets poden constituir de les que consta en l’article 37.1 de la LEC i de la normativa de centre. 3. La valoració de la responsabilitat de l’alumne/a, amb especificació, si escau, de circumstàncies atenuants o agreujants. 4. La proposta de sanció de les previstes l’art. 37.3 de la LEC i de la normativa de centre, i si s’escau, les activitats d’ús social per al centre i, en el seu cas, l’import de la reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedats afectats per a l’actuació que es sanciona. 5. L’especificació de la competència de la direcció del centre per resoldre.
ES COMUNICA A L’ALUMNE/A O ALS PROGENITORS O TUTORS LEGALS DE LA DECISIÓ ADOPTADA
• Comunica a la família la decisió que s’adopti als efectes que aquests puguin sol·licitar, en el termini de tres (3) dies lectius, la seva revisió per part del Consell Escolar del centre.
Direcció (Cap d’estudis o cap d’estudis adjunt)
DICTA RESOLUCIÓ MOTIVADA Caldrà dictar-la en el temps màxim d’1 mes.
• Haurà de contenir: 1. Els fets que s’imputen a l’alumne/a. 2. La tipificació dels fets en relació a les conductes de l’art. 7 del present document 3. El contingut de la sanció, i si s’escau, les activitats de caràcter social per al centre i, en el seu cas, l’import de reparació o restitució dels danys o materials que eventualment hagin quedat afectats per l’actuació que se sanciona. 4. L’òrgan davant el qual es pot interposar recurs (SSTT) i termini (1 mes)
• Notificació a l’alumne/a o als representants legals. Màxim: 10 dies
• Les sancions acordades no es podran fer efectives fins que s’hagi resolt el corresponent recurs o hagi transcorregut el termini per a la seva interposició (1 mes ).
Director/a dels Serveis Territorials
REP EL RECURS D’ALÇADA INTERPOSAT PER L’ALUMNE/A O ELS
SEUS REPRESENTANTS LEGALS RESOL EL RECURS I NOTIFICA
Documents annexos:
1.-Reutilització de llibres CM i lectura ESO
• Sol·licitud
• Certificat Consell Escolar
• Carta a les famílies CM
• Carta a les famílies ESO
• Contracte amb les famílies
2.- Accidents, incidents alumnes
• Escrit Conseller/a
• Comunicació del sinistre
• Informe dels fets del/de la director/a
• Ratificació dels fets
3.- Accident, incident laboral, malaltia professional
• Full notificació accident, incident laboral i malaltia professional
• Model parte metge
• Volant ASSEPEYO amb el número del Departament
• Model de volant ASEPEYO
• Declaració accidentat
4.- Vaga ESO
• Informació a les famílies
• Comunicació vaga dels alumnes al centre
• Autorització vaga famílies
5.- Autoritzacions
• Internet
• Opció religiosa primària
• Transport
• Imatge
• Pla individualitzat acollida
6.- Faltes convivència
• Iniciació expedient
• Reconeixement culpa
• Incidència
7.- Salut:
• Alimentació
• Protocol detecció dificultat en alimentació (mind map)
• Protocol detecció dificultat en alimentació
• Al·lèrgia
• Llistat material escolar
• Guixos
• Protocol al·lèrgies
• Protocol escola
• Diabetis
• Comunicació al cap
• Model diabetis
• Glucagó
• Insulina
• Revisió mèdica
• Vacunes 6è
• Vacunes 2n ESO
• Protocol davant diferents incidents sanitaris en l’àmbit escolar
• Protocol epilèpsia (castellà)
8.- Comunicats professorat
• Faltes injustificades
• Vaga
• Faltes d’assistència
9 - Planificació, implementació i seguiment del suport escolar personalitzat (SEP)
10.-Protocol absentisme
• Protocol
• Graella 1
• Graella 2
• Tipologies
11.- Pla prevenció de riscos laborals
12.- Carta compromís
13.- Guia per a la gestió de la llibertat religiosa als centres educatius
14.- Protocol maltractaments menors
15.- Protocol de prevenció, detecció i intervenció enfront el assetjament i ciberassetjament entre iguals
16 - Guia simulacre evacuació
17.- Pla de funcionament del servei escolar de menjador