NOFC 1

NORMES D’ORGANITZACIÓ I FUNCIONAMENT DE CENTRE

Aprovat en juny de 2014 pel Consell Escolar

Modificat el 3 de novembre de 2015 pel Consell Escolar

Modificat el 31 d’agost de 2016 pel Consell Escolar

Modificat el 27 de setembre de 2018 pel Consell Escolar

Modificat el 4 de setembre de 2020 pel Consell Escolar

Modificat el 28 de gener de 2021 pel Consell Escolar

Modificat el 27 d’abril de 2023 pel Consell Escolar

TÍTOL I. INTRODUCCIÓ

Normativa reguladora

La base legal sobre la qual se sustenten aquestes normes és la següent:

a) Llei 2/2006, de 3 de maig. Llei Orgànica d’Educació (LOE)

b) Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC).

c) Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

d) Decret 198/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació infantil i primària.

e) Decret 199/1996, de 12 de juny, pel qual s’aprova el Reglament orgànic dels centres docents públics que imparteixen educació secundària i formació professional de grau superior.

f) Decret 279/2006, de 4 de juliol, sobre drets i deures de l’alumnat i regulació de la convivència als centres educatius no universitaris de Catalunya (DOGC núm. 4670, de 6.7.2006), derogat parcialment (art. 4 i Títol IV) pel Decret 102/2010, d’autonomia dels centres educatius.

g) Resolució de 20 de juny de 2014 per la qual s'aproven els documents per a l'organització i la gestió dels centres per al curs 2014-2015.

h) Llei 26/2010, de 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya.

i) Llei 30/1992, de 26 de novembre de Régimen Jurídico de las Administraciones Públicas y del Procedimiento Administrativo Común.

Objectius generals

Les normes d’organització i funcionament de centre han d’aplegar el conjunt d’acords i decisions d’organització i de funcionament que s’hi adopten per fer possible, en el dia a dia, el treball educatiu i de gestió que permetin assolir els objectius proposats en el projecte educatiu del centre i en la programació anual.

Són una eina per regular la vida interna de l’institut escola i establir les relacions entre els diferents sectors de la comunitat educativa. Han de servir per garantir la convivència, considerant els drets i deures de tots els membres integrants i el bon funcionament del centre.

Sempre tindran un caràcter de permanent actualització i millora segons els mecanismes establerts en aquest document. Correspon al consell escolar, a proposta de la direcció, aprovar les normes d’organització i funcionament de centre i les seues modificacions. En ambdós casos, es poden aprovar globalment o per parts

Àmbit d’aplicació

Les presents normes s’aplicaran a les activitats desenvolupades ja sigui al centre o en qualsevol altra instal·lació o edifici on s’hagués desplaçat la comunitat educativa en la seua totalitat o en grups. S’aplicarà a totes les persones que constitueixen la Comunitat Educativa (alumnat, professorat, pares/mares o tutors/es legals, personal d’administració i serveis, monitors/es de menjador i monitor/es d’activitats extraescolars).

TÍTOL II. CONCRECIÓ DE LES PREVISIONS DEL PROJECTE EDUCATIU

L’autonomia del nostre centre educatiu abasta l’àmbit pedagògic, organitzatiu i de gestió de recursos humans i materials. El projecte educatiu del centre n’és la màxima expressió. El nostre centre està subjecte a la supervisió curricular i a l’avaluació dels resultats de rendiments educatius de l’alumnat.

L’administració educativa respecta i dóna suport a l’exercici de l’autonomia del centre en el marc de l’ordenament jurídic general, i disposa de les facultats de supervisió i control previstes a l’ordenament.

La Inspecció d’Ensenyament adequa les actuacions que li corresponen en l’exercici de les seues funcions, al règim d’autonomia del centre i a l’assignació de responsabilitats a la seua direcció. El centre té establert un sistema d’acolliment del professorat a inici de curs, per garantir el coneixement del projecte educatiu i la pertinent adaptació del seu exercici professional.

Capítol 1. Per orientar l’organització pedagògica.

En el marc de l’autonomia de centre, els criteris que regeixen l’organització pedagògica dels nostres ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu:

a) La integració de l’alumnat procedent dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió.

b) El desenvolupament de les capacitats de l’alumnat que els permeti la plena integració social i laboral, i la incorporació als estudis postobligatoris com a resultat de l’acció educativa. Entre d’altres, a través de l’acció i coordinació tutorial.

c) La incentivació de l’esforç individual i de grup, especialment en el treball quotidià al centre educatiu.

d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.

e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.

f) L’establiment de regles, basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.

g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.

Tanmateix els criteris d’organització pedagògica en els ensenyaments obligatoris, com són les que s’imparteixen al nostre centre han de contribuir a:

a) Fomentar el paper de les famílies en l’educació dels seus fills i les seues filles i facilitar i fer efectiu el compromís de l’alumnat en el seu procés educatiu.

b) Educar en la responsabilitat de l’estudi i desenvolupar àmbits d’autoaprenentatge que resultin positius per al progrés de l’alumnat.

c) Fer possible l’assoliment de competències, enteses com el conjunt de capacitats que utilitza una persona en el desenvolupament de qualsevol tasca per aconseguir assolir amb èxit uns determinats resultats.

d) Adequar la funció del professorat, com a agent del procés educatiu, a les característiques i necessitats educatives de cada etapa i als aspectes instructius específics de cada ensenyament, sens perjudici del manteniment de la coherència global dels elements educatius de la formació.

e) Fer possible una avaluació objectiva del rendiment escolar que delimiti els resultats i els efectes de l’avaluació dels processos d’ensenyament i aprenentatge i els resultats de l’avaluació del

progrés assolit individualment per a cada alumne/a, i evidenciar la correlació entre els resultats acadèmics de l’alumnat i les fites que es proposaven en incorporar-se a aquestes etapes.

f) Potenciar l’exercici de la ciutadania activa per mitjà de la participació en els afers de la comunitat.

La concreció dels currículums dels diferents ensenyaments té la finalitat prioritària de garantir l’assoliment de les capacitats i les competències bàsiques i les específiques de cada currículum, així com la consecució de l’excel·lència en un context d’equitat que pot comportar la incorporació d’objectius addicionals i l’adopció de mesures organitzatives i de gestió específiques. Aquestes mesures poden afectar variables com l’ús del temps i dels espais, l’agrupament de l’alumnat i els criteris d’assignació de docència al professorat, l’ús dels recursos didàctics, la utilització de la biblioteca escolar i la formació del professorat, i d’acord amb el que determinin els decrets d’ordenació curricular aplicables, la distribució de les àrees i matèries per cicles o cursos.

Tots els grups classe (educació infantil, educació primària i educació secundària obligatòria) disposen d’un/a tutor/a, designat entre el professorat que s’encarrega de la docència. Correspon al/a la tutor/a de cada grup garantir l’atenció educativa general de l’alumnat, directament i per mitjà de l’orientació de l’acció conjunta de l’equip docent, i també li pertoca la comunicació entre el centre i les famílies a propòsit del progrés personal dels/de les seus/es fills/es.

A l’educació secundària obligatòria, tots els grups classe disposen d’una hora setmanal al seu horari per a l’atenció i orientació tutorial.

Capítol 2. Per orientar el retiment de comptes al consell escolar de la gestió del PEC.

El PEC és un document escolar a llarg termini. Els projectes de direcció han de concretar, per a quatre anys, les prioritats que es tindran en aquest període, i el Consell Escolar n’ha de ser informat

Les programacions generals anuals han de concretar per a un any, les prioritats que s’han marcat en el projecte de direcció.

El Consell Escolar ha d’aprovar les concrecions del PEC que es fan anualment a la programació general i cada quatre anys en la renovació de mandat de la direcció.

Capítol 3. Per orientar l'aplicació dels acords de coresponsabilitat.

Els acords de coresponsabilitat que es puguin dur a terme amb les administracions, seran proposats per la direcció amb la col·laboració del claustre i aprovats pel Consell Escolar.

Es formarà un grup impulsor, format per l’equip directiu i membres del claustre, que guiarà, gestionarà i farà el seguiment de l’acord establert.

El retiment de comptes dels acords de coresponsabilitat el farà el grup impulsor davant de l’administració corresponent i n’informarà al claustre i al Consell Escolar

Capítol 4. Aprovació, revisió i actualització del PEC.

El PEC serà revisat totalment com a màxim cada 10 anys, sens perjudici que es facin revisions parcials sempre que la comunitat educativa a través del Consell Escolar o la direcció, ho considerin oportú.

El Consell Escolar ha d’aprovar cada modificació total o parcial que es faci del PEC.

TÍTOL III. ESTRUCTURA ORGANITZATIVA DE GOVERN I DE COORDINACIÓ DEL CENTRE

Finalitat

L’estructura d’organització i gestió del centre ha de permetre, dins el marc del projecte educatiu:

a) L’autonomia de gestió organitzativa i pedagògica i la definició dels seus objectius.

b) L’assoliment dels objectius pedagògics dels ensenyaments que s’hi imparteixen i la seua adequació a les necessitats de l’entorn i context sociocultural.

c) La participació de la comunitat educativa en la direcció i gestió del centre i l’exercici dels drets i deures dels membres que la componen.

d) La millora dels processos d’ensenyament i aprenentatge de l’alumnat i la seua avaluació.

e) La investigació i innovació educatives i la formació del personal docent.

Capítol 1. Òrgans unipersonals de direcció.

De la direcció i el govern dels centres educatius (marc normatiu)

Article 139 LEC: Òrgans de govern unipersonals i col·legiats

1. Els centres educatius públics han de disposar, almenys, dels òrgans de govern següents:

a) El/la directora/a.

b) El claustre del professorat.

c) L’equip directiu.

d) El consell escolar.

2. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el/la director/a, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i els que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. Aquests òrgans unipersonals integren l’equip directiu, que és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i que ha de treballar d’una manera coordinada en el compliment de les seves funcions. La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció.

3. Correspon al Departament determinar les funcions mínimes i comunes a què s’ha d’ajustar l’exercici de les funcions de cap d’estudis i de secretari o secretària en els centres públics, en el marc de l’autonomia organitzativa i de gestió a què fa referència el capítol II del títol VII.

4. El consell escolar i el claustre del professorat són òrgans col·legiats de participació en el govern els centres.

Article 142. El /La directora/a

1. El/La directora/a del centre públic és responsable de l’organització, el funcionament i l’administració del centre, n’exerceix la direcció pedagògica i és cap de tot el personal.

2. La selecció del/de la director/a es porta a terme pel procediment de concurs, en què participen la comunitat escolar i l’Administració educativa

3. El/La director/a té funcions de representació, funcions de lideratge pedagògic i de lideratge de la comunitat escolar i funcions de gestió. Aquestes funcions s’exerceixen en el marc de l’ordenament jurídic vigent, del projecte educatiu del centre i del projecte de direcció aprovat.

4. Corresponen al/a la director/a les funcions de representació següents:

a) Representar el centre.

b) Exercir la representació de l’Administració educativa en el centre.

c) Presidir el consell escolar, el claustre del professorat i els actes acadèmics del centre.

d) Traslladar les aspiracions i les necessitats del centre a l’Administració educativa i vehicular al centre els objectius i les prioritats de l’Administració.

5. Corresponen al/a la director/a les funcions de direcció i lideratge pedagògics següents:

a) Formular la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents.

b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

d) Garantir que el català sigui la llengua vehicular de l’educació, administrativa i de comunicació en les activitats del centre, d’acord amb el que disposen el títol II i el projecte lingüístic del centre.

e) Establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu.

f) Proposar, d’acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives.

g) Instar que es convoqui el procediment de provisió de llocs a què fa referència l’article 124.1 i presentar les propostes a què fa referència l’article 115.

h) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre i dirigir l’aplicació de la programació general anual.

i) Impulsar, d’acord amb els indicadors de progrés, l’avaluació del projecte educatiu i, eventualment, dels acords de coresponsabilitat.

j) Participar en l’avaluació de l’exercici de les funcions del personal docent i de l’altre personal destinat al centre, amb l’observació, si escau, de la pràctica docent a l’aula.

6. Corresponen al/a la director/a les funcions següents amb relació a la comunitat escolar:

a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre

b) Garantir el compliment de les normes de convivència i adoptar les mesures disciplinàries corresponents.

c) Assegurar la participació del consell escolar.

d) Establir canals de relació amb les associacions de mares i pares d’alumnes i, si s’escau, amb les associacions d’alumnes.

7. Corresponen al/a la director/a les funcions relatives a l’organització i la gestió del centre següents:

a) Impulsar l’elaboració i l’aprovació de les normes d’organització i funcionament del centre i dirigir-ne l’aplicació.

b) Nomenar els responsables dels òrgans de gestió i coordinació establerts en el projecte educatiu.

c) Emetre la documentació oficial de caràcter acadèmic establerta per la normativa vigent.

d) Visar les certificacions.

e) Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

f) Autoritzar les despeses i ordenar els pagaments d’acord amb el pressupost aprovat.

g) Contractar béns i serveis dins els límits establerts per l’Administració educativa i actuar com a òrgan de contractació.

h) Dirigir i gestionar el personal del centre per garantir que compleix les seves funcions, la qual cosa comporta, si escau, l’observació de la pràctica docent a l’aula.

8. El/La directora/a té qualsevol altra funció que li assigni l’ordenament i totes les relatives al govern del centre no assignades a cap altre òrgan.

9. El/La director/a, en l’exercici de les seves funcions, té la consideració d’autoritat pública i gaudeix de presumpció de veracitat en els seus informes i d’ajustament a la norma en les seves actuacions, llevat que es provi el contrari. El/La director/a, en l’exercici de les seves funcions, és autoritat competent per a defensar l’interès superior de l’infant.

10. La regulació del complement retributiu del/de la director/a relatiu a les funcions de direcció ha de tenir en compte la complexitat del centre que dirigeix

DECRET 102/2010, de 3 d'agost, d'autonomia dels centres educatius.

Article 30. Òrgans unipersonals de direcció

1. Els òrgans unipersonals de direcció dels centres públics són el/la director/a, el secretari o secretària, el cap o la cap d'estudis i els que estableixin les normes d'organització i funcionament del centre, d'acord amb el que preveu l'article 34.

2. El mínim d'òrgans unipersonals de direcció d'un centre educatiu són la direcció, el o la cap d'estudis i el/la secretari/ària. Correspon al Departament d'Educació establir les condicions excepcionals que han de permetre l'exercici de dos d'aquests òrgans unipersonals per part d'una mateixa persona. Llevat del cas excepcional en què correspongui acumular en una sola persona tots els òrgans unipersonals de direcció, una mateixa persona no ha d'exercir simultàniament la direcció i la secretaria.

Article 31. Projecte de direcció i exercici de la direcció del centre

1. El/La director/a dels centres públics representa en el centre l'administració que n'és titular i li corresponen les funcions que li atribueixen la Llei d'educació i la resta de l'ordenament jurídic

2. El projecte de direcció ordena el desplegament i l'aplicació del projecte educatiu per al període del mandat i precisa els indicadors que han de servir de referència per a la seva avaluació d'acord amb els indicadors de progrés establerts en el projecte educatiu. Així mateix, quan escaigui, el projecte de direcció conté les propostes i elements necessaris per a la revisió del projecte educatiu. En qualsevol cas, la modificació del projecte educatiu ha de seguir el procediment establert per a la seva aprovació. El projecte de direcció vigent orienta i vincula l'acció del conjunt d'òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre en el període de mandat de la direcció corresponent.

3. En aplicació del que s'hagi previst en el projecte de direcció, i en exercici de les seves funcions, correspon al/a la director/a:

a) Formular, quan escaigui, la proposta inicial de projecte educatiu i les modificacions i adaptacions corresponents, posar el projecte educatiu a disposició de l'Administració educativa i impulsar, d'acord

amb els indicadors de progrés, l'avaluació del projecte educatiu i, eventualment, la dels acords de coresponsabilitat.

b) Assegurar l'aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d'inclusió.

c) Impulsar l'elaboració i l'aprovació de les normes d'organització i funcionament del centre i dirigir-ne l'aplicació, establir els elements organitzatius del centre determinats pel projecte educatiu i impulsar i adoptar mesures per millorar l'estructura organitzativa del centre.

d) Proposar, d'acord amb el projecte educatiu i les assignacions pressupostàries, la relació de llocs de treball del centre i les modificacions successives, així com la definició de requisits o perfils propis d'alguns llocs de treball.

e) Orientar, dirigir i supervisar les activitats del centre, dirigir l'aplicació de la programació general anual i vetllar perquè s'aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

f) Gestionar el centre, d'acord amb l'article 99.1 de la Llei d'educació.

Article

32. Cap d'estudis

1. El o la cap d'estudis és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim, per un curs sencer.

2. Correspon al o a la cap d'estudis exercir les funcions que li delegui la direcció d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

3. Per raó de la diversitat dels ensenyaments o dels torns horaris, la direcció del centre pot encarregar funcions de les esmentades a l'apartat anterior a un òrgan unipersonal de direcció addicional que, en aquest cas, es podrà denominar cap d'estudis dels ensenyaments o torns que correspongui.

4. Llevat que les normes d'organització i funcionament del centre ho prevegin altrament, el o la cap d'estudis substitueix el/la director/a en cas d'absència, malaltia o vacant.

Article 33. Secretari/a

1. El secretari o la secretària és nomenat/da per la direcció del centre, per un període no superior al del mandat de la direcció, entre el professorat que és destinat al centre, com a mínim per un curs sencer

2. Correspon al secretari o a la secretària l'exercici de les funcions que li delegui la direcció d'entre les previstes a l'article 147.4 de la Llei d'educació i totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l'àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

3. Correspon també al secretari o secretària del centre l'exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització i funcionament del centre així ho estableixin.

Article 34. Òrgans unipersonals de direcció addicionals

1. Els òrgans unipersonals de direcció addicionals han de tenir encarregades, per la direcció, funcions de govern o de gestió d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i s'incorpori a les normes d'organització i funcionament del centre.

2. El nombre d'òrgans unipersonals addicionals de direcció que s'estableixin a les normes d'organització i funcionament dels centres està limitat en els termes establerts a l'article 43.

Article 5.1

Les resolucions de delegació de funcions de la direcció en el cap d’estudis i en el secretari s’han de comunicar al claustre i al consell escolar i s’han d’incorporar a les normes d’organització i funcionament (D_aut, DA 5.1).

A l’Institut Escola els òrgans unipersonals de direcció són el/la director/a, el secretari o secretària, el cap o la cap d’estudis i com a òrgans unipersonals de direcció addicional s’estableixen el cap d’estudis adjunt o la cap d’estudis adjunta i el coordinador pedagògic o la coordinadora pedagògica.

Secció 1. Director/a.

Les funcions del/de la director/a seran les especificades als articles 142.5 de la LEC i 31.3 del Decret d’Autonomia de Centres (citats anteriorment).

Pel que fa a les funcions de la resta de l’equip directiu, per raó de la diversitat dels ensenyaments i tenint en compte que els membres de l’equip directiu poden ser indistintament del cos de primària o secundària, a l’inici del seu mandat i/o a l’inici de curs (en cas que algun membre de l’equip directiu hagi canviat), el/la director/a farà una distribució de funcions d’acord amb els criteris marcats en el seu projecte de direcció i procurant, amb caràcter general, que estiguin directament relacionades amb el lloc de treball que ocupen. Aquesta distribució de funcions es farà constar a la Programació Anual de Centre.

En el moment d’elaborar l’horari dels membres de l’equip directiu es tindrà en compte que sempre ha d’haver com a mínim un membre al centre. En aquest cas la direcció del centre pot encarregar funcions corresponents als membres de l’equip directiu absents de les esmentades a la Programació Anual de Centre a un òrgan unipersonal de direcció addicional i/o al/a la secretari/a.

Amb caràcter general, en cas d'absència per malaltia del/de la cap d'estudis o del/de la secretari/a es farà càrrec de les seues funcions el/la director/a, i en cas d'absència per malaltia del/de la coordinador/a pedagògic/a o del/de la cap d’estudis adjunt/a es farà càrrec de llurs funcions el/la cap d'estudis.

Secció 2. Cap d’estudis

a) Les funcions pròpies del o la Cap d’estudis són:

• Les funcions establertes pels apartats 5.b, 5.c i 6.a de l’article 142 de la LEC, en cas que el/la director/a les hi delegui, la qual cosa es farà constar a les NOFC:

5.b) Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

5.c) Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

6.a) Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre.

• Assumir les funcions directives en cas d’absència o malaltia del/de la director/a

• Coordinar l’elaboració de la PGA (Programació general anual de Centre).

• Coordinar les relacions amb els serveis educatius del Departament d’Ensenyament i amb l’equip d’assessorament psicopedagògic.

• Coordinar la programació de l’acció tutorial.

• Vetllar per la correcta aplicació de les NOFC (Normativa d’organització i funcionament de centre).

• Vetllar per la coordinació i compliment de les funcions dels membres de l’equip directiu, donant així una unitat al centre.

• Totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en els àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre .

b) Càrrecs i/o comissions que, orgànicament, estan sota la supervisió directa del/de la cap d’estudis:

• Comissió de biblioteca – puntedu – pla lector – projectes Comissió TAC.

• Comissió activitats artístiques i culturals.

• Comissió de riscos laborals.

• Comissió del projecte plurilíngüe.

• Comissió d’atenció a la diversitat.

c) Càrrecs i/o comissions, que orgànicament estarien sota la supervisió directa del o de la cap d’estudis però que pot delegar en altres membres de l’equip directiu segons els criteris establerts en el projecte de direcció i les NOFC que fan referència especialment al lloc de treball dels diferents membres de l’equip directiu:

• Coordinador/a d’educació infantil.

• Coordinador/a de cicle inicial.

• Coordinador/a de cicle mitjà.

• Coordinador/a de cicle superior.

• Coordinador/a d’ESO.

• Caps de departament d’ESO.

Secció

3 . Secretari/a

a) Les funcions pròpies del/de la secretari/a:

• El/La director/a delegarà en el secretari o la secretària la funció establerta per l’apartat 7.e de l’article 142 de la LEC, en cas que el/la director/a les hi delegui, la qual cosa es farà constar a les NOFC:

7.e)Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

• Exercir la secretaria dels òrgans de participació en el control i gestió del centre i aixecar les actes de les reunions que celebrin.

• Tenir cura de les tasques administratives de l’institut escola, atenent la seua programació general i el calendari escolar.

• Estendre les certificacions i els documents oficials de l’institut escola, amb el vistiplau del/de la director/a.

• Vetllar per la gestió econòmica del centre. Obrir i mantenir els comptes necessaris en entitats financeres juntament amb el/la director/a. Vetllar per l’elaboració del projecte de pressupost del centre.

• Vetllar per l’adequat compliment de la gestió administrativa del procés de preinscripció i matriculació d’alumnes, tot garantint la seua adequació a les disposicions vigents.

• Tenir cura que els expedients acadèmics dels/de les alumnes estiguin complets i diligenciats d’acord amb la normativa vigent.

• Ordenar el procés d’arxiu dels documents del centre, assegurar la unitat dels registres i expedients acadèmics, diligenciar els documents oficials i custodiar-los.

• Custodiar les actes acadèmiques de les juntes d’avaluació finals

• Portar la supervisió de totes les actes del centre.

• Dur a terme la correcta preparació dels documents relatius a l’adquisició, l’alienació i lloguer de béns i als contractes d’obres, serveis i subministraments, d’acord amb la normativa vigent.

• Gestió i distribució del correu electrònic per a la comunicació interna del centre (institut escola/professorat).

• L’organització i l’assignació de les tasques entre el personal d’administració i serveis de l’Institut Escola, dels quals exercirà, per encàrrec del/de la director/a, la seua prefectura.

• Dur a terme la gestió econòmica dels recursos del centre i la comptabilitat que se’n deriva, i elaborar i custodiar la documentació preceptiva.

• Confegir i mantenir l’inventari general del centre.

• Fer les accions corresponents al manteniment i cura de les instal·lacions del centre.

• L'exercici de les funcions pròpies de la secretaria del claustre i del consell escolar del centre, i d'aquells altres òrgans col·legiats en què les normes d'organització i funcionament del centre així ho estableixin.

• Totes les altres que li encarregui la direcció, preferentment en l’àmbit de la gestió econòmica, documental, dels recursos materials i de la conservació i manteniment de les instal·lacions, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre.

b) Càrrecs i/o comissions que, orgànicament, estan sota la supervisió directa del/de la Secretari/a.

• Personal d’administració i serveis.

El/La secretari/a és responsable dels documents de gestió següents:

• Documents de gestió econòmica:

o Compte general de despeses.

o Compte general de rendes públiques.

o Compte general de tresoreria.

o Compte general d’operacions extrapressupostàries.

o Acta d’arqueig.

o Excés de fons.

o Llibre de caixa.

o Llibre de comptes corrents.

o Llibre de rendes públiques.

o Llibre diari d’operacions.

o Llibre d’operacions extrapressupostàries.

o Llibre general de despeses.

o Liquidació.

o Liquidació IRPF.

o Llistat liquidació IRPF.

o Llistat liquidació IVA.

• Actes acadèmiques.

• Inventari.

• Registre de correspondència

Secció 4. Òrgans unipersonals de direcció addicionals

Les funcions dels òrgans unipersonals de direcció addicionals:

• Totes les que li encarregui la direcció, d'acord amb el que prevegi el projecte de direcció i les que tal com s’indica a les normes d'organització i funcionament del centre s’incorporin a la programació anual de centre. Aquestes funcions preferentment seran dels àmbits curricular, d'organització, coordinació i seguiment de la impartició dels ensenyaments i altres activitats del centre i d'atenció a l'alumnat

Secció 5. Concreció de funcions a distribuir

Les funcions que es distribuiran entre els òrgans unipersonals de direcció addicionals i el/la cap d’estudis, el/la qual serà responsable de supervisar-los, i que constaran a la Programació General Anual de Centre són:

a) Dur a terme l’elaboració de l’horari escolar i la distribució dels grups, de les aules i altres espais docents segons la naturalesa de l’activitat acadèmica.

b) Vetllar pel desenvolupament de les activitats establertes en els horaris d’alumnes i del professorat, preveure l’atenció de l’alumnat en cas d’absència del professorat i controlar-ne les incidències. Assegurar el servei d’Ensenyament/Aprenentatge.

c) Fer el seguiment de la programació de l’acció tutorial desenvolupada.

d) Elaboració de la PGA (Programació General Anual)

e) Planificar i elaborar el calendari de les juntes d’avaluació del curs.

f) Coordinar amb els/les tutors/es l’absentisme escolar.

g) Tenir cura de la gestió de les faltes d’assistència de l’alumnat.

h) Vetllar per la introducció i verificació dels plans d’estudis al programari SAGA, així com la gestió dels permisos d’utilització pels altres membres del claustre i del personal auxiliar administratiu.

i) Vetllar per l’adequada selecció de llibres de text, del material didàctic i complementari utilitzat en els diferents ensenyaments que s’imparteixen.

j) Coordinar la realització de les reunions d’avaluació i presidir les sessions d’avaluació.

k) Planificar i elaborar el calendari d’inici i fi de curs (programació de reunions d’equips docents d’inici i fi de curs)

l) Impulsar la participació de l’alumnat, delegats i delegades, a la vida de l’institut escola.

m) Presentar els resultats educatius al claustre i elaborar-ne l’estadística.

n) Coordinar les accions d’investigació i innovació educatives, i de formació i reciclatge del professorat que es desenvolupin a l’institut escola, quan escaigui.

o) Dur a terme la gestió de la formació del professorat.

p) Vetllar perquè s’aprovi un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

q) Vetllar per l’elaboració de les adequacions curriculars necessàries per atendre la diversitat dels ritmes d’aprenentatge i la singularitat de cada alumne/a, tot procurant la col·laboració i participació de tot el professorat del claustre en els grups de treball.

r) Vetllar perquè la programació dels ensenyaments i l’avaluació del procés d’aprenentatge de l’alumnat es dugui a terme en relació amb els objectius generals de l’etapa i amb els generals i terminals de cada àrea i/o matèria i els criteris d’avaluació establerts.

s) Vetllar per l’adequada coherència de l’avaluació al llarg dels diferents cicles, i ensenyaments que s’imparteixen, juntament amb els/les caps de departament i coordinadors/es de cicle.

t) Coordinar el procés de transició primària-secundària.

u) Vetllar pel compliment de les normes de convivència de l’institut escola, conèixer-ne les incidències, controlar-les, corregir-les en l’àmbit de les seues competències i informar-ne el/la director/a.

v) Gestionar la mediació escolar.

Capítol 2. Òrgans col·legiats de participació

Secció 1. Consell escolar (art. 148 de la LEC).

El consell escolar del centre és l’òrgan col·legiat de participació de la comunitat escolar en el govern del centre. Correspon al Departament establir mesures perquè aquesta participació sigui efectiva, i també determinar el nombre i el procediment d’elecció dels membres del consell.

Competències del Consell Escolar:

a) Aprovar el projecte educatiu i les modificacions corresponents per una majoria de tres cinquenes parts dels membres.

b) Aprovar la programació general anual del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

c) Aprovar les propostes d’acords de coresponsabilitat, convenis i altres acords de col·laboració del centre amb entitats o institucions.

d) Aprovar les normes d’organització i funcionament i les modificacions corresponents.

e) Aprovar la carta de compromís educatiu.

f) Aprovar el pressupost del centre i el rendiment de comptes.

g) Intervenir en el procediment d’admissió de l’alumnat.

h) Participar en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del/de la director/a.

i) Intervenir en la resolució dels conflictes i, si s’escau, revisar les sancions de l’alumnat.

j) Aprovar les directrius per a la programació d’activitats escolars complementàries i d’activitats extraescolars, i avaluar-ne el desenvolupament.

k) Participar en les anàlisis i les avaluacions del funcionament general del centre i conèixer l’evolució del rendiment escolar.

l) Aprovar els criteris de col·laboració amb altres centres i amb l’entorn.

m) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries. D’acord amb la redacció donada per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) cal tenir en compte els següents aspectes quant als apartats a, b, c, d, e i f:

Correspon al/a la director/a del centre la competència d’aprovar la proposta de projecte educatiu, prèvia consulta preceptiva al consell escolar de centre –òrgan de participació de la comunitat escolar en el govern del centre–, el qual n’expressa el seu suport per una majoria de tres cinquenes parts dels seus membres.

L’aprovació del projecte educatiu per part del/de la director/a farà constar si aquest compta amb el suport del consell escolar en els termes establerts. En el supòsit que la decisió del/de la director/a no sigui concordant amb la del consell escolar, el/la director/a haurà de motivar la seva decisió davant d’aquest òrgan col·legiat i es farà constar en acta.

Per a l’aprovació de la resta de documents de gestió –normes d’organització i funcionament, projecte de gestió i programació general anual– se seguirà el mateix procediment, però en aquest cas el suport a la proposta corresponent per part del consell escolar podrà ser per majoria simple.

La composició del Consell Escolar ve estipulada en l’article 15 del capítol 3 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centres educatius, del desplegament de la LEC.

Cada centre determina la composició del consell escolar que queda recollida en aquestes normes, d’acord amb el que estableix la normativa vigent. Atenent a les proporcions que s’estableixen en la normativa, el nombre de representants del professorat no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell, i el nombre de representants de l’alumnat i pares i mares o tutors, en conjunt no pot ser inferior a un terç del total de persones membres del consell, essent una d’aquestes persones la representant dels progenitors que designa l’AMPA.

El Consell escolar de l’institut escola està format per 16 membres, segons la distribució següent:

Membres nats:

• El/La director/a del centre, que n’és la presidenta.

• El/La cap d’estudis

• El/La secretari del centre, que hi assisteix amb veu i sense vot, i exerceix la secretaria del consell.

Membres per designació directa:

• Un representant de l’EMD de Jesús.

• Una persona proposada per l’AMPA de l’institut escola.

Membres electes:

• 6 representants del professorat elegits pel claustre.

• 4 representants dels pares i mares o tutors/es legals, elegits per ells/es i entre ells/es

• 1 representant de l’alumnat, elegit per ells/es i entre ells/es, a partir d'ESO.

• 1 representant del Personal d’Administració i Serveis.

Renovació de les persones membres del consell escolar.

Normativament ve estipulat en l’article 28 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius.

a) Les persones membres del consell escolar, representants electes dels diferents sectors, ho són per un període de quatre anys, sens perjudici del que s’estableix en la disposició addicional tercera.

b) El consell escolar es renova per meitats de les persones representants electes de cada sector cada dos anys, al primer trimestre del curs escolar. El consell escolar renovat s’ha de constituir abans de finalitzar el període lectiu del mes de desembre. Les eleccions per a la constitució o renovació de les persones membres del consell escolar les convoca el/la director/a del centre públic amb quinze dies d’antelació, dins les dates que a aquest respecte fixi amb caràcter general el Departament d’Ensenyament.

c) Si es produeix una vacant en el consell escolar, aquesta s’ha d’ocupar pel procediment establert a les normes d’organització i funcionament del centre. Si aquestes no es preveuen, la vacant s’ha d’ocupar per la següent candidatura més votada en les darreres eleccions, sempre que mantingui els requisits que la van fer ser elegida com a representant. Si no hi ha més candidats o candidates per cobrir-la, la vacant roman sense cobrir fins a la propera renovació del consell escolar. La nova persona membre s’ha de nomenar pel temps que restava del mandat a la persona representant que ha causat la vacant.

En el cas del/la representant de l'alumnat, quan no sigui factible mantenir el/la membre actual i tampoc es pot substituir per la persona que en les darreres eleccions va quedar en situació de suplent o reserva, s'estableix que durant un període transitori, fins a la celebració de noves eleccions, s'elegirà com a representant de l'alumnat, per sorteig, un delegat/ada de 3r d'ESO, que prèviament s'hagi triat en el procés intern d'elecció de representants de cada grup classe.

d) La condició de membre del consell escolar es perd quan se cessa en el càrrec que comporta ser-ne membre, quan es deixa de complir algun dels requisits per ser elegible o quan l’òrgan que l’ha designat en revoca la designació.

e) Els processos electius es desenvolupen en el centre d’acord amb les normes que aprovi el consell escolar a proposta de la direcció del centre públic. En tot cas, aquestes normes han de garantir la publicitat dels respectius censos electorals i de les diverses candidatures, han de determinar la composició de les meses, que seran presidides pel/per la director/a, o persona de l’equip directiu en qui delegui, i han d’establir un període no inferior a deu dies entre la convocatòria de les eleccions d’un sector i el dia de les votacions.

L’Equip directiu afavorirà la participació, prenent les mesures més adients, en les eleccions al consell escolar de tots els sectors implicats.

Pel que fa al funcionament del Consell Escolar, el Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centre, en el seu art. 46 diu el següent:

a) Li correspon vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre i del projecte de direcció el qual, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats d’acord amb l’article 144.4 de la LEC.

b) El consell escolar es reuneix preceptivament una vegada al trimestre, i sempre que el convoca el/la director/a del centre o ho sol·licita almenys un terç de les seues persones membres. A més, s’ha de fer una reunió a principi de curs i una altra a la seua finalització.

c) Les decisions del consell escolar es prenen normalment per consens. Si no és possible arribarhi, la decisió s’adopta per majoria de les persones membres presents, llevat dels casos en què la normativa determini una altra majoria qualificada.

d) La convocatòria de les reunions s‘ha de trametre per la presidència del consell amb una antelació mínima de 48 hores, juntament amb la documentació que hagi de ser objecte de debat, i, si s’escau, d’aprovació. El consell escolar es pot reunir d’urgència, sense termini mínim per a la tramesa de la convocatòria, si totes les persones membres hi estan d’acord.

e) Quan en l’ordre del dia s’incloguin temes o qüestions relacionades amb l’activitat normal del centre que estiguin sota la tutela o responsabilitat immediata d’alguna persona membre de la comunitat educativa que no sigui membre del consell escolar, se’l podrà convocar a la sessió per tal que informi sobre el tema o qüestió corresponent.

f) El consell escolar dels centres públics participa en el procediment de selecció i en la proposta de cessament del/de la director/a (LEC, art. 148.2.h).

g) Els/Les alumnes membres del consell escolar dels dos primers cursos de l’educació secundària obligatòria no poden participar en la selecció o el cessament del/ de la director/a (LOE, art. 126.5)

Comissions del Consell Escolar (art. 148.5 de la Llei 12/2009):

El consell escolar actua normalment en ple. Es poden constituir comissions específiques d’estudi i informació, a les quals, en tot cas, s’hi ha d’incorporar la direcció del centre o, en la seua representació, un altre òrgan unipersonal de direcció, un/a professor/a i un/a alumne/a o representant de les mares i els pares. Preceptivament hi ha d’haver una comissió econòmica.

Són funcions de les comissions estudiar aspectes de l’àmbit del Consell que se’ls sol·licitin o considerin convenient aportar, informar-ne al Consell i elevar-hi propostes, així com desenvolupar les tasques que el Consell li encomani.

Comissió econòmica:

Aquesta comissió és obligatòria. Estarà formada pel/per la director/a del centre, que la presideix, el/la secretari/a, un/a professor/a i un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals i un/a representant de l’alumnat. La comissió econòmica ha de supervisar la gestió econòmica del centre i formular, d’ofici o a requeriment del consell, les propostes que siguin escaients en aquesta matèria.

També es poden constituir les següents comissions:

Comissió permanent.

Està formada pel/per la director/a, que la presideix, el/la cap d’estudis, un/a representant del professorat, un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals, un/a representant de l’alumnat i el/la secretari/a amb veu i sense vot. El Consell escolar de centre no pot delegar en la comissió permanent les competències referides a les de creació d’òrgans de coordinació, l’aprovació del projecte educatiu, del pressupost i la seua liquidació, del reglament de règim interior i de la programació general anual, ni les de resolució de conflictes i imposicions de correctius amb finalitat pedagògica en matèria de disciplina d’alumnes. Aquesta comissió tindrà poder decisori en aquells casos en què per la urgència del tema a tractar, no es pugui convocar el Consell Escolar.

Comissió de convivència.

Està formada pel/per la director/a, que la presideix, el/la cap d’estudis, que la dinamitza, un/a representant del professorat, un/a representant dels pares, mares o tutors/es legals, un/a representant de l’alumnat i el/la secretari/a amb veu i sense vot. Aquests membres estaran designats pel Consell Escolar una vegada constituït al igual que les altres comissions. En les sessions d’aquesta comissió hi podran participar altres professionals, amb veu i sense vot, quan la temàtica a tractar així ho aconselli.

Són funcions de la comissió de convivència:

• Garantir l’aplicació correcta dels drets i deures dels alumnes.

• Imposar les mesures correctores previstes a les conductes contràries a les normes de convivència del centre i vetllar pel seu compliment efectiu.

• Col·laborar en la planificació de mesures preventives i en la mediació escolar.

Altres comissions.

A proposta del/de la director/a es podran formar altres comissions de caràcter temporal o permanent amb la finalitat d’agilitzar l’anàlisi i presa de decisions en determinats temes (prevenció de riscos, activitats extraescolars, ...). Els/Les components d’aquestes comissions són designats/des pel Consell Escolar del centre d’entre els seus membres.

El claustre del professorat és l’òrgan de participació del professorat en el control i la gestió de l’ordenació de les activitats educatives i del conjunt dels aspectes educatius del centre. Està integrat per tot el professorat i el presideix el/la director/a del centre

Les funcions que corresponen al claustre de professorat són les que estableix l’article 146.2 de la LEC:

a) Intervenir en l’elaboració i la modificació del projecte educatiu.

b) Designar els/les mestres o els/les professors/es que han de participar en el procés de selecció del/de la director/a.

c) Establir directrius per a la coordinació docent i l’acció tutorial.

d) Decidir els criteris per a l’avaluació de l’alumnat.

e) Programar les activitats educatives del centre i avaluar-ne el desenvolupament i els resultats.

Secció 2. Claustre del professorat (art. 146 de la Llei 12/2009).

f) Elegir els representants del professorat en el consell escolar.

g) Donar suport a l’equip directiu i, si s’escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre.

h) Les que li atribueixin les normes d’organització i funcionament del centre, en el marc de l’ordenament vigent

i) Qualsevol altra que li sigui atribuïda per les normes legals o reglamentàries

D’acord amb la redacció donada per la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE) cal tenir en compte que el claustre de professors intervé en l’elaboració i modificació del projecte educatiu i aprova els aspectes pedagògics dels documents de gestió del centre, en especial del projecte educatiu i les seues actualitzacions.

El/La director/a del centre pot convocar a les sessions del claustre del professorat professionals d’atenció educativa destinats al centre perquè informin amb relació a l’exercici de les funcions establertes per les lletres a, c, d, e, g i h de l’apartat anterior.

A més a més, d’acord amb l’article 48 del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia de centre, el Claustre del professorat ha de vetllar i donar suport a l’equip directiu per al compliment de la programació anual del centre, i per al compliment del projecte de direcció que, en el marc del projecte educatiu del centre, vincula l’acció del conjunt d’òrgans de govern unipersonals i col·legiats del centre.

La intervenció del claustre en la formulació de les normes d’organització i funcionament s’entén sense perjudici de la seua competència per adoptar les decisions sobre els temes de caràcter educatiu que li corresponen

Totes les persones membres del claustre de professors, amb independència de la seua situació administrativa, són electores i elegibles com a representants del professorat al consell escolar del centre, amb l’única excepció del professorat substitut, que no és elegible.

Les normes d’organització i funcionament del centre poden establir comissions de treball en el si del claustre del professorat per a l’estudi de temes específics i determinar-ne l’àmbit d’actuació i les funcions que se’ls encomana per tal que formulin aportacions i propostes al claustre.

El claustre de professorat es reuneix preceptivament a inici i a final de curs, i sempre que el convoqui el/la director/a del centre o ho sol·liciti almenys un terç de les persones membres (art. 48.6 del Decret 102/2010, de 3 d’agost).

Capítol 3. Equip directiu

A cada centre públic s’ha de constituir un equip directiu (article 147 LEC)

L’equip directiu és l’òrgan executiu de govern dels centres públics i és integrat pel/per la director/a, el o la Cap d’estudis, el Secretari o la Secretària, i els altres òrgans unipersonals que s’estableixin per reglament o en exercici de l’autonomia organitzativa del centre. En el moment de l’aprovació d’aquest Reglament, la constitució de l’Equip directiu de l’Institut Escola Daniel Mangrané és la següent: el/la director/a, el/la Secretari, el/la Cap d’Estudis, el/la Cap d’estudis adjunt/a, i el/la Coordinador/a pedagògic/a.

Els membres de l’equip directiu són responsables de la gestió del projecte de direcció establert per l’article 144 de la LEC.

El/La director/a pot delegar en els membres de l’equip directiu les funcions establertes pels apartats següents de l’article 142 la LEC.

▪ 5.b: Vetllar perquè s’aprovin un desplegament i una concreció del currículum coherents amb el projecte educatiu i garantir-ne el compliment.

▪ 5.c: Assegurar l’aplicació de la carta de compromís educatiu, del projecte lingüístic i dels plantejaments tutorials, coeducatius i d’inclusió, i també de tots els altres plantejaments educatius del projecte educatiu del centre recollits en el projecte de direcció.

▪ 6.a: Vetllar per la formulació i pel compliment de la carta de compromís educatiu del centre

▪ 7.e: Assegurar la custòdia de la documentació acadèmica i administrativa pel secretari o secretària del centre.

Correspon al/a la director/a nomenar i fer cessar els membres de l’equip directiu. També li correspon l’assignació o la delegació de funcions a altres membres del claustre, i la revocació d’aquestes funcions.

El/La director/a respon del funcionament del centre i del grau d’assoliment dels objectius del projecte educatiu, d’acord amb el projecte de direcció, i ret comptes davant del consell escolar i l’Administració educativa. L’Administració educativa avalua l’acció directiva i el funcionament del centre.

L’equip directiu reservarà almenys dos hores setmanals en els seus horaris per a les reunions de planificació i coordinació.

El/La director/a, prèvia comunicació al Claustre de professorat i al Consell Escolar, formularà proposta de nomenament i cessament a l’Administració educativa dels càrrecs de Secretari/a, Cap d’estudis, Cap d’estudis adjunt/a i Coordinador/a pedagògic/a d’entre el professorat amb destinació al centre en ocasió de lloc de treball vacant.

Tots els membres de l’equip directiu cessaran en llurs funcions al terme del seu mandat o quan es produeixi el cessament del/de la director/a.

Capítol 4. Consell de direcció

Si el projecte de direcció preveu la constitució d’un consell de direcció es farà basant-se en la següent normativa:

1. Definició. Els centres públics, en exercici de llur autonomia, poden constituir un consell de direcció, integrat per membres del claustre del professorat d’entre els que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (LEC 147.5 i D_aut, 37.2). Les persones membres de l’equip directiu han de formar part del consell de direcció (D_aut, 37.2).

2. Funcionament. Les normes d’organització i funcionament del centre estableixen les funcions i el règim de funcionament i de reunions del consell de direcció (D_aut, 37.1).

3. Lideratge distribuït. La finalitat del consell de direcció és aprofundir en la pràctica del lideratge distribuït (D_aut, 37.1). Les funcions de la direcció comporten l’exercici d’un lideratge distribuït i del treball en equip d’acord amb el que s’estableixi a cada centre en relació amb les funcions dels membres de l’equip directiu i, si s’escau, del consell de direcció (D_dir, 3.2).

4. Direcció del centre. La direcció del centre també pot constituir un consell de direcció (LEC, 139.2), en aplicació del projecte de direcció (D_aut, 37.1).

Correspon al/a la director/a nomenar i fer cessar els membres del consell de direcció (LEC, 147.6), entre les persones membres del claustre de professorat que tenen assignades o delegades tasques de direcció o de coordinació (D_aut, 37.2).

El/La directora/a presideix el consell de direcció (D_aut, 37.2 i D_dir, 5.1.b).

5. Claustre del professorat. El claustre del professorat ha de donar suport a l’equip directiu i, si escau, al consell de direcció, en el compliment de la programació general del centre (LEC, 146.2.g).

Capítol 5. Òrgans unipersonals de coordinació (art. 41 del Decret 102/2010).

Les coordinacions de centre de l’institut escola Daniel Mangrané tenen la consideració de segon nivell de gestió, amb funcions i responsabilitats en aspectes concrets de l’activitat del centre i com a suport a l’equip directiu. Pel desenvolupament de les seues funcions i el compliment de les seues tasques gaudiran de les hores de reducció lectives i complementàries corresponents.

1. En funció de les necessitats del centre, d'acord amb els criteris del seu projecte educatiu concretats en el projecte de direcció que en cada moment sigui vigent, i també quan així ho prescriguin normes amb rang de llei, els centres es doten d'òrgans unipersonals de coordinació, amb les limitacions a què fa referència l'article 43.

2. Els òrgans unipersonals de coordinació reben de la direcció els encàrrecs de funcions de coordinació o especialitzades previstes a les lleis o adients a les necessitats del centre derivades de l'aplicació del projecte educatiu, entre les quals hi ha la coordinació d'equips docents i de departaments. De l'exercici de les seues funcions responen davant de l'equip directiu.

3. El nomenament dels òrgans unipersonals de coordinació s'ha d'estendre, com a mínim, al curs escolar sencer i, com a màxim, al període de mandat del/de la director/a. En els centres que imparteixen educació secundària hi ha d'haver, com a mínim, dues persones caps de departament, el nomenament de les quals ha de recaure preferentment en personal funcionari docent dels cossos de catedràtics.

4. La direcció del centre pot revocar el nomenament d'un òrgan unipersonal de coordinació abans que no finalitzi el termini pel qual va nomenar-se, tant a sol·licitud de la persona interessada com per decisió pròpia expressament motivada i amb audiència de la persona interessada.

5. El/la director/a nomena els òrgans unipersonals de coordinació havent escoltat el claustre en relació amb els criteris d'aplicació, i informa al consell escolar i al claustre dels nomenaments i cessaments corresponents.

Substitució temporal d'òrgans unipersonals de coordinació

A partir de l'inici del tercer mes de baixa o d'absència temporal de la persona titular d'un òrgan unipersonal de coordinació, el funcionari o funcionària docent que en tingui assignades transitòriament les seues funcions té, per la durada del nomenament, els mateixos drets i obligacions que corresponen a la persona titular de l'òrgan.

Mentre no s’adopti l’acord de govern a què fa referència la disposició transitòria setena del Decret 102/2010, de 3 d’agost, d’autonomia dels centres educatius, al centre s’anomenen els següents òrgans unipersonals de coordinació:

Secció 1. Coordinació de cicle

Els/Les coordinadors/es vetllen per la coherència i continuïtat de les accions educatives al llarg del cicle, sota la dependència del/de la cap d'estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i el/la coordinador/a pedagògic/a.

A l’institut escola Daniel Mangrané hi haurà un/a coordinador/a d’Educació Infantil, un/a de cada cicle de l'educació primària i un/a d’educació secundària obligatòria

De manera més específica, les tasques que realitzen els/les coordinadors/es de cicles són:

a) Coordinar les actuacions dels/de les tutors/es i els equips docents del cicle.

b) Intervenir, en coordinació amb l’equip de tutors/es i l’equip docent, en la resolució de conflictes en què estiguin implicats/des els/les alumnes del cicle. Informar i coordinar-ho amb l’equip directiu.

c) Coordinar la recepció dels/de les alumnes nouvinguts/des a començament de curs i dels/de les alumnes provinents de la matrícula viva.

d) Elaborar els documents que requereix l’exercici de les seues pròpies competències.

e) Participar com un membre més en les reunions d’equip docent.

f) Acollir el professorat nou per donar-li a conèixer les instal·lacions, la documentació i el funcionament del centre.

g) Aixecar acta de totes les reunions de cicle que es facin al llarg del curs.

h) Podran demanar l’assistència a les seues reunions de cicle dels especialistes per tractar temes que afectin al cicle.

i) El/La coordinador/a d’ESO, organitzar, juntament amb els/les tutors/es, les activitats complementàries relatives als treballs de síntesi en què participen els/les alumnes d’ESO.

j) Altres tasques que li pugui encomanar el/la director/a, el/la cap d’estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i/o el/la coordinador/a pedagògic/a.

Nomenament i cessament dels/de les coordinadors/es de cicle.

▪ Els/Les coordinadors/es de cicle són nomenats/des pel/per la director/a, escoltats els equips de cicle.

▪ El seu cessament serà al final del curs.

Secció 2. Coordinació TAC

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) ofereixen múltiples recursos per a l'acció didàctica i per a l'aprenentatge dels/de les alumnes, així com de canvi i millora en els processos d'ensenyament i d'aprenentatge, és a dir, esdevenen tecnologies per a l'aprenentatge i el coneixement (TAC).

Per garantir el desenvolupament i la coordinació òptima dels usos de les tecnologies en tots els seus vessants organitzatius, pedagògics o tècnics , la direcció anomena una persona encarregada de les tasques de coordinació informàtica.

El/La Coordinador/a TAC actuarà en estreta col·laboració amb l’Equip Directiu.

Les funcions assignades en relació a la coordinació de les tecnologies per a l’aprenentatge i el coneixement són:

a) Impulsar l’ús didàctic de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) en el currículum escolar i assessorar el professorat per a la seua implantació, així com orientar-los sobre la formació en TAC, d’acord amb l’assessorament dels serveis educatius de la zona.

b) Proposar a l’equip directiu del centre els criteris per a la utilització i l’optimització dels recursos informàtics i per a l’adquisició de nous recursos.

c) Assessorar l’equip directiu, el professorat i el personal de serveis del centre en l’ús de les aplicacions de gestió acadèmica del Departament d’Ensenyament.

d) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions i els equipaments informàtics i telemàtics del centre.

e) Assessorar el professorat en la utilització educativa de programes i equipaments informàtics en les diverses matèries del currículum i orientar-lo sobre la seua formació permanent en aquest tema

f) Informar el professorat sobre les noves eines, productes i sistemes disponibles per a l’educació, i difondre la seua utilització a l’aula.

g) Recolzar el professorat en la integració de les TIC en el currículum.

h) Actuar com a dinamitzador i impulsor en el Centre de les iniciatives i projectes que sorgeixen entre el professorat i l’alumnat relacionats amb les noves tecnologies i l’educació.

i) Convocar i presidir la comissió TAC.

j) Custodiar el software del centre i actualitzar l’inventari.

k) Elaborar la memòria anual de la coordinació d’informàtica.

l) Col·laborar amb l’equip directiu en l’elaboració de dades estadístiques requerides pel Departament d’Ensenyament.

m) Aquelles altres funcions que el/la director/a de l’institut escola li encomani en relació amb els recursos informàtics i que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

Secció 3. Coordinació LIC (llengua, interculturalitat i cohesió social)

El/La coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social actuarà en estreta col·laboració amb l’equip directiu.

Per tal de potenciar el Pla per a la llengua i la cohesió social, el/la coordinador/a de llengua, interculturalitat i cohesió social, nomenat pel/per la director/a del centre, ha de desenvolupar les funcions següents:

a) Promoure en la comunitat educativa actuacions per a la sensibilització, foment i consolidació de l’educació intercultural i de la llengua catalana com a eix vertebrador d’un projecte educatiu plurilingüe.

b) Assessorar l’equip directiu i col·laborar en l’actualització dels documents d’organització del centre (PEC, NOFC, Pla d’Acollida i Integració, Programació General Anual del Centre, ...) i en la gestió de les actuacions que fan referència a l’acolliment i integració de l’alumnat nouvingut, a l’atenció de l’alumnat en risc d’exclusió i a la promoció de l’ús de la llengua, l’educació intercultural i la convivència al centre.

c) Promoure actuacions al centre i en col·laboració amb l’entorn, per potenciar la convivència mitjançant l’ús de la llengua catalana i d’educació intercultural, afavorint la participació de l’alumnat i garantint-ne la igualtat d’oportunitats.

d) Col·laborar en la definició d’estratègies d’atenció a l’alumnat nouvingut i/o en risc d’exclusió, participar en l’organització i optimització dels recursos i coordinar les actuacions dels professionals externs que hi intervenen.

e) Participar amb l’equip directiu en les actuacions que es deriven, si s’escau, del Pla educatiu d’entorn.

f) Assumir funcions que es deriven del Pla per a la llengua i la cohesió social, per delegació de la direcció del centre i en la seua representació.

g) Organitzar els seminaris i cursos necessaris per a la normalització lingüística en funció de les peticions i necessitats del professorat del centre.

h) Implementar el pla d’acolliment de l’alumnat nouvingut i avaluar-ne els resultats.

i) Redactar, en finalitzar el curs, la memòria d’avaluació de les activitats realitzades, que s’haurà d’incloure a la Memòria anual.

j) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació amb la coordinació o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

La persona coordinadora LIC és nomenada pel/per la director/a una vegada escoltat l’equip directiu.

Secció 4. Coordinació d’activitats i serveis escolars

El/La coordinador/a d’activitats i serveis escolars actuarà en estreta col·laboració amb l’Equip Directiu.

En particular, són funcions del/de la coordinador/a d’activitats i serveis escolars:

a) Elaborar la programació anual de les activitats escolars complementàries i extraescolars, tenint en compte les directrius marcades pel Consell Escolar i recollint les propostes del Claustre, dels representants de les mares i pares i del consell de delegats/des.

b) Portar un registre de totes les activitats escolars complementàries per tal d’informar-ne a l’equip directiu i elaborar la memòria de les activitats realitzades.

c) Donar a conèixer a l’alumnat la informació relativa a les activitats escolars complementàries (obligatòries per a tot l’alumnat a qui s’adrecen) i de les activitats extraescolars voluntàries.

d) Donar recolzament a aquelles accions i persones que realitzin activitats de dinamització i sensibilització sobre temes d'interès segons els diferents projectes i valors del centre escolar (escoles verdes, cohesió social, no discriminació, etc...)

e) Coordinar l’organització dels viatges d’estudis i qualsevol altre tipus de viatge que es realitzi amb l’alumnat

f) Promoure i coordinar les activitats culturals i esportives en col·laboració amb el claustre, el consell de delegats/des d’alumnes i les associacions de mares i pares.

g) Coordinar la contractació de transport per les sortides escolars juntament amb el professorat responsable.

h) Coordinar les activitats de divulgació de l’oferta formativa i dels projectes del centre (fires, certàmens, instituts del nostre entorn, etc.).

i) Organitzar l'elaboració de material de promoció del centre.

j) Organitzar, divulgar i tenir cura d’activitats socials que afavoreixen la cohesió del personal del centre (sopar de Nadal, dinar de fi de curs, jubilació professorat, etc ...).

k) Elaborar i actualitzar una base de dades amb les empreses vinculades a les diferents funcions que desenvolupa el/la coordinador/a d'activitats i serveis escolars.

l) Traslladar al/a la coordinador/a de la pàgina web, la informació relativa a les activitats de promoció i coordinació d’activitats i serveis escolars.

m) Elaborar una memòria final de curs amb l’avaluació de les activitats realitzades que s’inclourà en la memòria anual de les activitats del centre

n) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació als serveis escolars o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

El/La coordinador/a d’activitats i serveis escolars és nomenat/da pel/per la director/a, recolzat/da per l’equip directiu.

El programa anual d’activitats complementàries i extraescolars, que forma part de la Programació Anual inclourà:

1. Les activitats complementàries que prevegin realitzar els equips docents.

2. Les activitats extraescolars de caràcter científic, cultural, esportiu, artístic o lúdic que es realitzen en col·laboració amb els diversos sectors de la comunitat educativa o en aplicació d’acords amb altres entitats.

3. Els viatges d’estudi que es pretenguin realitzar

4. El disseny del seguiment i avaluació del programa.

5. Les altres que es considerin convenients.

Secció 5. Coordinació de prevenció de riscos laborals

Correspon a la coordinació de prevenció de riscos laborals promoure i coordinar les actuacions en matèria de salut i seguretat al centre i, per tant, haurà de:

a) Coordinar les actuacions en matèria de seguretat i salut, així com promoure i fomentar l’interès i la cooperació dels/de les treballadors/es en l’acció preventiva, d’acord amb les orientacions del servei de prevenció de riscos laborals.

b) Col·laborar amb la direcció del centre en l’elaboració del pla d’emergència, i també en la implantació, la planificació i la realització dels simulacres d’evacuació.

c) Revisar periòdicament la senyalització del centre i els aspectes relacionats amb el pla d’emergència amb la finalitat d’assegurar-ne l’adequació i la funcionalitat.

d) Revisar periòdicament el pla d’emergència per assegurar-ne l’adequació a les persones, els telèfons i l’estructura.

e) Revisar periòdicament l’estat de la farmaciola per tal que sempre tingui el material adient per poder atendre amb èxit qualsevol incident que pugui ocórrer.

f) Revisar periòdicament els equips de lluita contra incendis com a activitat complementària a les revisions oficials.

g) Promoure actuacions d’ordre i neteja i fer-ne el seguiment, especialment pel que fa als espais de magatzems comuns.

h) Donar suport a la direcció del centre per formalitzar i trametre als serveis territorials el model de “Full de notificació d’accident laboral, incident laboral o malaltia professional”.

i) Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en la investigació dels accidents que es produeixin al centre.

j) Col·laborar amb el personal tècnic del Servei de Prevenció de Riscos Laborals en l’evacuació i el control dels riscos generals i específics del centre.

k) Coordinar la formació dels/de les treballadors/es del centre en matèria de prevenció de riscos laborals.

l) Col·laborar, si s’escau, amb el claustre per al desenvolupament, dins el currículum de l’alumnat, dels continguts de prevenció de riscos.

m) Redactar, en finalitzar el curs, la memòria d’avaluació de les activitats realitzades, que s’haurà d’incloure a la Memòria anual.

n) Aquelles altres que el/la director/a del centre li encomani en relació amb la salut i seguretat al centre o que li pugui atribuir el Departament d’Ensenyament.

El coordinador de prevenció de riscos laborals és nomenat pel/per la director/a una vegada escoltat l’equip directiu.

Secció 6. Coordinació biblioteca

És convenient que en cada centre es designi un membre de l’equip docent com a coordinador/a de la biblioteca escolar. El professorat coordinador i responsable de la biblioteca escolar, amb formació especifica, és el referent del centre per portar a terme tasques d’organització i gestió del programari de la biblioteca, la dinamització dels seus recursos i serveis, l’impuls del pla de lectura i de la competència informacional des de la biblioteca. Cal que la persona coordinadora tingui la formació necessària per a portar a terme les tasques pedagògiques i de gestió, independent del curs, àrea o matèria que imparteixi, i per exercir les funcions següents que indiquen les Directrius:

a) Liderar el projecte de biblioteca per facilitar l’assoliment dels objectius del centre educatiu.

b) Elaborar el pla i la memòria anual de la biblioteca, documents que queden recollits en el PEC (Projecte educatiu de centre).

c) Identificar les necessitats relacionades amb la lectura i informació de tota la comunitat escolar i establir els processos per a resoldre-les, per mitjà d’una política adequada de gestió de la col·lecció i de la implementació de serveis.

d) Liderar i impulsar la comissió de biblioteca com a instància que afavoreixi la cooperació amb el professorat en la preparació de les activitats de la biblioteca, i per a l’adquisició i l’elaboració de materials com també l’adequació de la biblioteca escolar a les necessitats curriculars.

e) Gestionar la biblioteca de l’escola: seleccionar, adquirir, mantenir i retirar fons documentals; catalogar i classificar els recursos de la biblioteca, electrònics i impresos; gestionar el pressupost i dirigir l’equip de biblioteca.

f) Organitzar l’espai i els recursos, de manera que s’ofereixi un entorn favorable a l’aprenentatge sense exclusions.

g) Garantir l’execució de les programacions per a diferents nivells, que facilitin l’adquisició de les competències en informació de l’alumnat en relació amb els programes curriculars, i que promoguin l’ús autònom de la biblioteca per part de l’alumnat.

h) Participar en l’impuls del pla de lectura del centre liderat per l’equip directiu.

i) Facilitar informació al professorat i a l’alumnat sobre els recursos disponibles per al desenvolupament del currículum i l’accés a la documentació.

j) Recopilar i fer conèixer entre el professorat experiències concretes de treball amb la informació i la lectura, que incentivin l’ús de nous mètodes docents i promoguin l’ús de la biblioteca i els seus recursos.

k) Preparar i difondre materials específics de suport a la docència, i organitzar la biblioteca escolar per convertir-la en centre de recursos per a l’aprenentatge.

l) Potenciar l’ús de les tecnologies de la informació com un instrument per facilitar l’aprenentatge i orientar la comunitat escolar en els aspectes que s’hi relacionin.

m) Establir coordinació amb els serveis educatius i amb altres organismes de l’entorn: biblioteques escolars, biblioteques públiques i universitàries, arxius

n) Treballar amb la comunitat en general, especialment amb les famílies.

Secció 7. Coordinació del projecte plurilingüe

Són funcions del/de la coordinador/a del projecte plurilíngüe:

a) Coordinar el disseny d’activitats d’ensenyament aprenentatge.

b) Coordinar el professorat implicat en el projecte.

c) Fomentar el projecte davant de l’alumnat.

d) Concretar el projecte de plurilingüisme a la realitat de cada curs escolar als diferents nivell educatiu d’ESO.

e) Planificar la modificació i/o ampliació del projecte per al següent curs escolar

Secció 8. Caps de Departaments didàctics

El departament és l’òrgan de coordinació curricular que en l’ESO vetlla per la coherència didàctica de les diferents matèries que configuren el currículum durant l’ESO.

Al centre hi ha tres departaments:

1. Departament de Ciències, amb el professorat de biologia i geologia, física i química, matemàtiques, tecnologia, visual i plàstica.

2. Departament de Ciències Socials, amb el professorat de geografia i història, religió, orientació educativa, música, educació física

3. Departament de Llengües, amb el professorat de llengua catalana i literatura, llengua castellana i literatura, llengües clàssiques i anglès i francès.

Funcions del/de la cap de departament:

a) Convocar i presidir les reunions del departament i fer-ne la programació anual.

▪ Preparar l’ordre del dia de les reunions de departament, incloent, si s’escau, els punts fixats per la direcció, i aixecar-ne l’acta.

▪ Elaborar el pla anual del departament i la memòria del curs.

▪ Transmetre als membres del seu departament els acords, propostes, informacions expressades en les reunions dels caps de departament.

b) Coordinar el procés de concreció del currículum de les àrees i matèries corresponents

▪ Coordinar l’elaboració i actualització de les programacions didàctiques, recursos didàctics i elements d’avaluació.

▪ Supervisar i validar les programacions, tenir cura que l’última versió estigui accessible als membres del departament, el/la cap d’estudis, el/la cap d’estudis adjunt/a i el/la coordinador/a pedagògic/a.

▪ Vetllar per la coherència del currículum de les matèries al llarg de l’etapa.

▪ Vetllar per l’establiment de la metodologia i didàctica educatives aplicables en la pràctica docent.

c) Coordinar la fixació de criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge de l’alumnat en les àrees i matèries i vetllat per la seua coherència.

▪ Els criteris seran uniformes per a cada curs i s’establiran per consens.

d) Donar suport didàctic al professorat de nova incorporació, facilitar-li la informació sobre el funcionament del departament i lliurar-li les programacions i altra documentació necessària per desenvolupar les matèries assignades.

e) Propiciar la innovació i recerca educatives i la formació permanent del professorat.

▪ En aquest sentit, s’analitzaran i concretaran les necessitats formatives en l’àmbit del departament i les farà arribar a la prefectura d’estudis per a la seua tramitació.

f) Vetllar pel manteniment de les instal·lacions pròpies de les especialitats del departament i assessorar sobre l’adquisició de material didàctic.

▪ Coordinar l’acció dels responsables de manteniment i proposar al/a la secretari/a del centre la compra de material fungible i inventariable.

g) Col·laborar amb la inspecció educativa en l’avaluació del professorat del departament.

h) Aquelles altres que li puguin ser encomanades pel/per la director/a o atribuïdes pel Departament d’Ensenyament.

TÍTOL IV. ORDENACIÓ DELS ENSENYAMENTS I ORGANITZACIÓ PEDAGÒGICA DEL CENTRE

D’acord amb l’ordenament el nostre centre imparteix els següents ensenyaments:

a) Educació infantil.

b) Educació primària.

c) Educació secundària obligatòria.

Article 52.1 LEC

1. El currículum comprèn, per a cadascuna de les etapes i cadascun dels ensenyaments del sistema educatiu, els objectius, els continguts, els mètodes pedagògics i els criteris d’avaluació. En els nivells bàsics, el currículum inclou també les competències bàsiques. El currículum guia les activitats educatives escolars, en concreta les intencions i proporciona guies d’acció adequades al professorat, que té la responsabilitat última a l’hora de concretar-ne l’aplicació.

Article 53.2

LEC

2. L’adequació del desenvolupament i la concreció del currículum en el projecte educatiu de cada centre és objecte d’avaluació, en els termes que determina el títol XI, amb la finalitat de valorar l’assoliment pels alumnes de les competències definides per a cada una de les etapes educatives.

Article 56. Educació infantil

1. L’educació infantil té com a objectiu el desenvolupament global de les capacitats dels infants durant els primers anys de vida, a l’inici del procés d’aprenentatge, i ha de prevenir i compensar els efectes discriminadors de les desigualtats d’origen social, econòmic o cultural.

2. L’etapa d’educació infantil consta de dos cicles: el primer, primera infància, comprèn entre els zero i els tres anys d’edat; segon, primer ensenyament, comprèn entre els tres i els sis anys d’edat.

3. Durant l’educació infantil s’ha d’assegurar la detecció precoç de les necessitats educatives específiques i de les manifestacions evolutives que puguin indicar un risc de trastorn dels alumnes,que han de rebre una atenció ajustada a llurs característiques singulars.

4. Durant l’educació infantil, hi ha d’haver una cooperació estreta entre els centres i les famílies, que són el primer referent afectiu dels infants i tenen la responsabilitat primera de llur educació. Així mateix, i com a primer ensenyament, s’ha de garantir la coherència entre l’acció educativa del segon cicle de l’educació infantil i els primers anys de l’educació primària.

5. En el primer cicle de l’educació infantil s’han d’adoptar mesures de flexibilitat que permetin d’adaptar-se a les necessitats dels infants i de les famílies i s’han de poder adoptar diversos models d’organització, funcionament i assessorament que permetin conciliar amb la vida laboral la responsabilitat primordial de les famílies en la criança i l’educació de llurs fills. El currículum del primer cicle de l’educació infantil s’ha de centrar en els continguts educatius relacionats amb el desenvolupament del moviment, control corporal, les primeres manifestacions de la comunicació el llenguatge, les pautes elementals de convivència i relació social i la descoberta de l’entorn proper dels infants.

6. El Govern ha de determinar el currículum del segon cicle de l’educació infantil de manera que permeti al centre educatiu un ampli marge d’autonomia pedagògica per fer possible que primer ensenyament s’acordi amb el projecte educatiu del centre i s’adapti a l’entorn. El currículum ha d’ajudar els alumnes a desenvolupar les capacitats que els permetin identificar-se com a persones amb seguretat i benestar

emocional, viure unes relacions afectives amb si mateixos i amb els altres, conèixer i interpretar l’entorn, desenvolupar habilitats de comunicació, expressió i comprensió per mitjà dels llenguatges, adquirir instruments d’aprenentatge i desenvolupar progressivament l’autonomia personal, i també tenir una primera aproximació a una llengua estrangera.

7. El Govern ha de definir els continguts educatius del primer cicle de l’educació infantil, ha d’establir les característiques dels centres que imparteixen aquest cicle i ha de determinar, d’acord amb els ajuntaments, els requisits exigibles a les instal·lacions dels centres i la capacitació que ha d’acreditar el personal educador que hi treballi.

8. L’avaluació del desenvolupament personal i de l’aprenentatge durant l’educació infantil ha d’ésser contínua i global, ha de verificar el grau d’assoliment dels objectius educatius i ha de facilitar l’adaptació de l’ajut pedagògic a les característiques individuals de cada infant.

9. Per a impulsar i facilitar la cooperació entre els centres i les famílies a què es refereix l’apartat 4 i garantir la coresponsabilització de les famílies en l’educació dels infants, els centres hande facilitar informació suficient a les famílies sobre l’evolució educativa de llurs fills i sobre l’avaluació pertinent de l’eventual assoliment dels objectius educatius.

Article 57. Educació bàsica

1. L’educació bàsica consta de dues etapes:

a) L’educació primària.

b) L’educació secundària obligatòria.

2. L’educació bàsica ha de mantenir coherència amb l’educació infantil i amb l’educació postobligatòria i ha de garantir la coordinació entre les etapes que la componen per tal de facilitar la continuïtat del procés educatiu i assegurar als alumnes una transició adequada d’una etapa a l’altra.

3. En el marc dels objectius que estableix l’article 52.2, els currículums de l’educació bàsica s’han d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques, que han de contribuir al desenvolupament personal dels alumnes i a la pràctica de la ciutadania activa, i han d’incorporar de manera generalitzada les tecnologies de la informació i la comunicació en els processos d’aprenentatge.

4. Sens perjudici del que estableixen els articles 11 i 17, l’ensenyament del català, de l’occità, del castellà i de les llengües estrangeres ha de rebre una atenció especial durant l’educació bàsica. En acabar aquesta etapa, els alumnes han d’haver assolit una sòlida competència comunicativa, de manera que puguin emprar normalment i amb correcció les llengües oficials i puguin comprendre i emetre missatges orals i escrits en les llengües estrangeres que el centre hagi determinat en el projecte educatiu

5. Els centres que imparteixen l’educació bàsica han d’adoptar les mesures pertinents per a atendre la diversitat de l’alumnat i per a continuar la comesa de detecció i prevenció de les dificultats en l’aprenentatge iniciada a l’educació infantil.

6. Correspon al Departament, en un context d’organització flexible dels ensenyaments d’educació bàsica, establir els criteris que han de regir l’atenció a la diversitat a què fa referència l’apartat 5 i orientar els centres per a l’aplicació de les mesures organitzatives i curriculars corresponents. Igualment, correspon al Departament establir els criteris a què s’han d’ajustar les mesures que adoptin els centres per a atendre els alumnes amb necessitats educatives específiques i per a atendre els alumnes amb altes capacitats.

7. L’acció tutorial a l’educació bàsica, que comporta el seguiment individual i col·lectiu dels alumnes, ha de contribuir al desenvolupament de llur personalitat i els ha de prestar l’orientació de caràcter personal, acadèmic i, si escau, professional que els ajudi a assolir la maduresa personal i la integració social. Per a facilitar a les famílies l’exercici del dret i el deure de participar i d’implicar-se en el procés educatiu de llurs fills, els centres han d’establir procediments de relació i cooperació amb les famílies i els han de facilitar informació sobre l’evolució escolar i personal de llurs fills.

Article 58. Educació primària

1. L’etapa d’educació primària comprèn sis anys acadèmics, organitzats en cicles de dos anys, i es cursa normalment entre els sis i els dotze anys d’edat, amb el currículum organitzat per àrees.

2. L’etapa d’educació primària té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que, d’acord amb les competències bàsiques fixades en el currículum, els permeti:

a) Desenvolupar les capacitats personals i les habilitats socials.

b) Adquirir i desenvolupar les habilitats i les competències relatives a l’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències en matemàtiques bàsiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

c) Desenvolupar la capacitat d’esforç, de treball i d’estudi.

d) Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

e) Conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya que els facilitin l’arrelament.

3. En l’educació primària, l’avaluació dels aprenentatges dels alumnes ha d’ésser contínua i global. La decisió de promoció de cicle té caràcter global, de manera que s’ha de determinar a partir del progrés conjunt en les diverses àrees que configuren el currículum i del grau d’assoliment de les competències bàsiques.

Article 59. Educació secundària obligatòria

1. L’etapa d’educació secundària obligatòria comprèn quatre anys acadèmics i es cursa normalment entre els dotze i els setze anys d’edat, amb els continguts organitzats per matèries, que es poden agrupar en àmbits de coneixement.

2. L’educació secundària obligatòria té com a finalitat proporcionar a tots els alumnes una educació que els permeti:

a) Assegurar un desenvolupament personal i social sòlid amb relació a l’autonomia personal, la interdependència amb altres persones i la gestió de l’afectivitat.

b) Desenvolupar en el nivell adequat, com a forma de coneixement reflexiu, de formació de pensament i d’expressió d’idees, les habilitats i competències culturals, personals i socials relatives a:

Primer. L’expressió i la comprensió orals, l’expressió escrita i la comprensió lectora, les competències matemàtiques i les competències necessàries per a l’ús de les noves tecnologies i de la comunicació audiovisual.

Segon. La comprensió dels elements bàsics del món en els aspectes científics, socials, culturals i artístics.

Tercer. La sensibilitat artística i la creativitat.

Quart. La coresponsabilitat i el respecte a la igualtat de drets i d’oportunitats de les persones.

Cinquè. El treball i l’estudi, individual i en equip, amb autonomia i capacitat crítica. Sisè. La resolució de problemes de la vida quotidiana.

3. El currículum de l’educació secundària obligatòria s’ha d’orientar a l’adquisició de les competències bàsiques i ha de facilitar la incorporació dels alumnes als estudis posteriors i a la vida adulta i el desenvolupament de l’aprenentatge al llarg de la vida.

4. L’ordenació de l’educació secundària obligatòria ha d’establir programes de diversificació curricular orientats a la consecució de la titulació. Aquests programes poden comprendre activitats regulars fora dels centres, en col·laboració, si escau, amb les administracions locals, i s’han de portar a terme amb les mesures de garantia que es determinin per reglament.

5. L’acció tutorial a l’etapa d’educació secundària obligatòria ha d’incorporar elements que permetin la implicació dels alumnes en llur procés educatiu.

6. En l’educació secundària obligatòria, s’ha de garantir un sistema global d’orientació professional i acadèmica que permeti als alumnes conèixer les característiques del sistema formatiu i productiu a fi d’escollir les opcions formatives adequades a llurs aptituds i preferències.

7. L’avaluació dels aprenentatges dels alumnes d’educació secundària obligatòria ha d’ésser contínua i diferenciada segons les matèries del currículum. En l’avaluació final, s’ha de decidir sobre el pas de curs d’acord amb la valoració del progrés global de cada alumne o alumna amb relació a l’adquisició de les competències bàsiques i a l’assoliment dels objectius de l’etapa. Al final de l’etapa, s’ha de decidir sobre l’acreditació tenint en compte el grau d’assoliment de les competències bàsiques i dels objectius de l’etapa.

Capítol 1. Organització del professorat

Secció 1 Equips docents

De cicle (Educació infantil i primària)

Els equips de cicle són els òrgans de coordinació i estan integrats per tots/es els/les mestres/professors/es que imparteixen docència als/a les alumnes d’un mateix cicle.

Funcions de l’equip de cicle/departament:

1. La funció principal dels equips de cicle és organitzar i desenvolupar els ensenyaments propis del cicle.

2. Formular propostes relatives als projectes educatiu i curricular de centre i a llur programació general.

3. Els equips de cicle es reuniran un cop a la setmana per tal de coordinar la seua tasca docent i sempre que els convoca el/la coordinador/a o ho sol·licita almenys un terç dels seus membres. A més, preceptivament, fan una reunió a l’inici de curs i una al final.

4. Els equips de cicle estan coordinats pel/per la corresponent coordinador/a de cicle.

5. Els equips de cicle duran a terme les sessions d'avaluació dels/de les seus/es alumnes i es constituiran en comissions d'avaluació, presidida pel membre de l’equip directiu que tingui assignada aquesta funció, per a l'avaluació i promoció dels/de les alumnes que finalitzen un cicle. El coordinador de cada cicle aixecarà l’acta corresponent a cada sessió fent-hi constar tots els acords i decisions preses pels seus membres.

6. Col·laborar activament en l’elaboració i revisió periòdica i sistemàtica dels diferents aspectes de les unitats didàctiques de les àrees i els eixos transversals, i la concreció dels criteris metodològics, organitzatius i d’avaluació, d’acord amb els criteris fixats en el desplegament curricular del projecte educatiu de centre i revisar-ne els resultats.

7. Planificar, analitzar i revisar els agrupaments d’alumnes, els processos de recuperació i l’atenció individualitzada, i els recursos esmentats.

8. Plantejar i orientar els contactes col·lectius amb les famílies dels alumnes, especialment amb aquelles que són noves al centre o els/les fills/es de les quals finalitzen l’escolaritat

9. Fer operatius en el cicle tots aquells aspectes relacionats amb l’organització i funcionament dels ensenyaments en el cicle: sortides, celebracions, activitats complementàries, etc.

10. Coordinar-se amb els professionals de suport que intervenen en el procés educatiu dels alumnes del cicle.

De grup d’ESO

El conjunt de professors que imparteixen docència a un grup d’alumnes constitueix l’equip docent de grup, coordinat pel/per la professor/a tutor/a.

L’equip docent actuarà coordinadament en l’establiment de criteris per garantir la correcta convivència del grup d’alumnes, la resolució de conflictes quan s’escaigui i la informació als pares, mares o tutors/es

A les reunions d’equip docent intervé tot el professorat que imparteix classes al grup en qüestió. Aquestes reunions estaran dirigides i presidides pel/per la tutor/a del grup. Sempre que sigui possible, un membre de l’equip directiu assistirà a les REDs que es convoquin. S’estendrà acta de la reunió.

L’equip docent es constitueix en junta d’avaluació per fer el seguiment dels aprenentatges i adoptar les decisions resultants d’aquest seguiment.

Amb criteri general, les funcions que corresponen a l’equip docent estan directament vinculades a les funcions del/de la tutor/a i a l’organització, coordinació curricular i a l’avaluació.

Funcions:

1. Fer el seguiment individual de l’alumnat, tant en els aspectes acadèmics com de relacions personals amb la resta de professorat i alumnat.

2. Fer el seguiment global de la dinàmica del grup classe i del seu rendiment acadèmic

3. Preparar l’avaluació de l’alumnat i vetllar per la correcta aplicació dels criteris aprovats.

4. Orientar l’alumnat en els seus estudis posteriors i/o sortides professionals.

5. Resoldre els conflictes de caràcter acadèmic amb l’ alumnat.

6. Tractar les situacions d’absentisme d’alumnat.

7. Fer el seguiment de la programació.

8. Aquelles altres que li puguin ser encarregades pel cap del departament o la direcció del centre.

Secció 2 Departaments didàctics d’ESO

El règim de funcionament dels departaments serà el mateix que els establerts pels òrgans col·legiats. Es reuniran amb la freqüència mínima que determini la PGA del centre, i totes les

vegades que es consideri oportú, de manera extraordinària, sempre que el convoqui el o la cap de departament, la direcció per mitjà d’algun dels seus membres, o així ho sol·licitin almenys un terç dels membres del departament.

Tot el professorat de secundària del centre haurà d’estar adscrit a un departament concret. En el cas que un professor/a imparteixi matèries de més d’un departament o seminari, participarà prioritàriament en l’elaboració de les concrecions curriculars i en les reunions del seminari o departament de la seua adscripció principal.

Funcions dels departaments:

1. Establir la concreció del currículum de les matèries que imparteix el departament.

2. Fixar criteris i continguts d’avaluació de l’aprenentatge dels alumnes, en les àrees de coneixement assignades al departament i resoldre, d’acord amb la normativa vigent, les reclamacions a les qualificacions finals de curs.

3. Coordinar la utilització dels espais i equipaments que tingui assignats i les propostes per a millorar-los o adquirir-ne de nous. Aquestes hauran de ser acordades en reunió de departament i trameses a la direcció del centre degudament prioritzades, a través de la memòria del departament.

4. Elaborar i revisar les programacions didàctiques.

5. Aquelles altres que li pugui encarregar el/la director/a del centre o que vinguin derivades de modificacions en la normativa del Departament d’Ensenyament.

Quan hagin d’actuar de forma conjunta per a tot l’ensenyament, es constitueix com a equip de cicle d’ESO, essent el/la coordinador/a de cicle designat d’entre els/les caps de departament.

Secció 3 Comissions

D’acord amb el projecte educatiu del centre i en funció de les necessitats organitzatives la direcció podrà nomenar altres comissions internes, com ara:

1. Comissió de biblioteca – puntedu – pla lector – projectes Comissió TAC.

Els centres poden disposar d’una comissió de biblioteca/TAC amb l’objectiu de donar suport, col·laborar i integrar les diferents propostes i activitats de la biblioteca en el claustre i recollir i atendre les necessitats informatives de tota la comunitat educativa en relació al Projecte educatiu del centre. Aquesta comissió està formada per: el/la responsable o coordinador/a de la biblioteca, el professorat responsable de les Tecnologies de l’aprenentatge i el coneixement i d’audiovisuals del centre, representants dels diferents cicles i/o departaments del centre educatiu, un/a representat de l’equip directiu, i, si escau, un/a representant de les famílies i un/a representant de l’alumnat. I exercir les funcions següents:

a) Establir criteris i formes de funcionament de la biblioteca d’acord amb la comunitat escolar i el PEC.

b) Recollir les necessitats lectores i d’informació dels diferents sectors de la comunitat escolar i donar a conèixer els acords presos a l’entorn de la biblioteca.

c) Elaborar i avaluar el projecte de biblioteca d'acord amb el Pla Anual del centre.

d) Donar suport i fer difusió dels projectes i activitats que es desenvolupen des de la biblioteca a tota la comunitat educativa.

2. Comissió TAC.

3. Comissió activitats artístiques i culturals.

4. Comissió de riscos laborals.

5. Comissió del projecte plurilingüe

6. Comissió d’atenció a la diversitat.

Capítol 2. Organització de l’alumnat

Article 77. Criteris que orienten l’organització pedagògica dels centres

1. En el marc de l’autonomia dels centres educatius, els criteris que regeixen a cada centre l’organització pedagògica dels ensenyaments han de contribuir al compliment dels principis del sistema educatiu i han de fer possible:

a) La integració dels alumnes procedents dels diversos col·lectius, en aplicació del principi d’inclusió.

b) El desenvolupament de les capacitats dels alumnes que els permeti la plena integració social i laboral i la incorporació als estudis superiors com a resultat de l’acció educativa.

c) La incentivació de l’esforç individual i grupal, especialment en el treball quotidià al centre educatiu.

d) L’adequació dels processos d’ensenyament al ritme d’aprenentatge individual, per mitjà de l’aplicació de pràctiques educatives inclusives i, si escau, de compensació i per mitjà de l’aplicació de pràctiques d’estímul per a l’assoliment de l’excel·lència.

e) La coeducació, que ha d’afavorir la igualtat entre l’alumnat.

f) L’establiment de regles basades en els principis democràtics, que afavoreixen els hàbits de convivència i el respecte a l’autoritat del professorat.

g) La implicació de les famílies en el procés educatiu.

El nostre centre té gairebé dues línies. Els/les alumnes del mateix nivell es distribuiran en dos grups heterogenis. En cas que el Departament només tingui reconegut un grup en un determinat nivell i si aquests és nombrós i els recursos humans ens ho permeten es desdoblaria en dos grups heterogenis

En cas que hi hagi més d’un grup per nivell educatiu, es prioritzarà que en tota la seua escolarització al centre des de P3 fins a 6è de primària es mantinguin els grups, tot i que, en base a criteris pedagògics poden modificar-se a l’inici dels diferents cicles educatius. Si es detecten conflictes a l’aula que puguin resoldre’s amb el canvi de grup d’algun/s alumne/s, es farà el canvi encara que el curs escolar estigui iniciat

En el cas d’ESO, a 1r es barrejaran els grups que pugen de 6è, i a 3r poden barrejar-se en base a criteris pedagògics.

Per treballar millor l’atenció a la diversitat, es podran fer grups flexibles heterogenis dins d’un mateix grup classe, principalment a les àrees de català i anglès i de medi i medi en anglès a partir de 2n curs de cicle mitjà en el cas de primària, i d’anglès, tecnologia (taller) i ciències naturals (laboratori) en el cas d’ESO i en qualsevol altra àrea i/o matèria que es consideri necessari.

D’altra banda s’establirà un sistema de reforços o suport a l’alumnat amb NEE mitjançant la intervenció de dos professors/es a l’aula, en qualsevol de les etapes educatives.

Es procurarà també que en les hores en els quals s’imparteixi part d’una àrea o matèria en llengua estrangera (projecte plurilingüe), hi hagi dos professors/es a l’aula preferentment el/la de la matèria i/o àrea i el/la de llengua estrangera.

A 4t d’ESO, en cas d’haver-hi més d’un grup, l’alumnat es distribueix preferentment segons les opcions acadèmiques que oferta el centre, sempre assessorat pel/per la professor/a d’orientació educativa i pels/per les seus/es tutors/es. Les limitacions quantitatives d’un grup/classe seran les establertes per l’administració educativa per a les diferents etapes educatives.

Capítol 3. Atenció a la diversitat

Article 5 de l’ordre EDU/296/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d’avaluació en l’educació primària

5.1 Per respondre a les necessitats de tot l’alumnat, inclòs el que manifesta més dificultats per aprendre i també el que està especialment dotat intel·lectualment, cal establir en la programació prevista a l’aula les adaptacions necessàries d’acord amb els aspectes següents:

a) Verificar l’adequació dels objectius de la programació a les característiques de l’alumnat.

b) Preveure diverses activitats amb diferent grau de complexitat per assolir un determinat objectiu, i identificar quines són les més adequades per a cada alumne/ a.

c) Preparar noves activitats que permetin aquest alumnat aprendre i participar plenament a l’aula, i incloure de manera progressiva aquestes noves opcions de treball en la programació d’aula com a propostes que també poden ser útils per a la resta de l’alumnat.

d) Avaluar prenent com a referent les opcions recollides específicament en les programacions.

5.2 Les adaptacions incorporades en la programació ordinària de l’aula i les mesures de reforç previstes poden ser insuficients per atendre adequadament l’alumnat més vulnerable, que té unes necessitats educatives i personals diferents de les de la resta de companys i companyes. En aquests casos, cal elaborar un pla individualitzat que reculli el conjunt d’ajudes, suports i adaptacions que pugui necessitar en els diferents moments i contextos escolars. Aquest pla pot comportar que algunes àrees o part de les àrees no s’imparteixin. La comissió d’atenció a la diversitat ha de promoure aquest pla, el qual ha de recollir les grans línies de l’atenció que es proporcionarà a l’alumne/a durant un període de temps determinat, i s’ha d’anar adaptant d’acord amb el seu progrés.

El responsable d’elaborar aquest pla serà el tutor o la tutora de l’alumne/a, amb la col·laboració dels professionals que després hi treballaran, com ara els altres docents i professionals del centre i dels serveis educatius. També s’ha de comptar amb la participació dels pares, les mares o els representants legals de l’alumne/a, i l’alumne/a mateix si la seva edat i circumstàncies personals ho aconsellen, i se’ls ha d’escoltar durant el procés de presa de decisions i s’ha de tenir en compte el seu acord en les decisions finals i, si es considera convenient, també hi han d’intervenir professionals d’altres àmbits, com ara el social o el de la salut. El pla l’ha d’aprovar el/la director/a del centre, amb el vistiplau de la comissió d’atenció a la diversitat.

Un dels professionals que intervenen en el pla individualitzat, preferentment el tutor o la tutora, serà el designat per fer-ne el seguiment i la coordinació, i actuar com a principal interlocutor amb la família, a la qual s’ha de lliurar una còpia del pla. El pla ha d’indicar els suports que ha de rebre l’alumne/a per fer efectiva la seva participació en les activitats del centre. Sempre que sigui possible, s’han d’utilitzar els suports de què disposa el centre, tant materials com de personal, com són els seus companys i les seves companyes, el professorat i altres persones del centre amb la finalitat de normalitzar tant com sigui possible les activitats escolars d’aquest alumnat, de facilitar la seva inclusió en la comunitat i de promoure, entre tot l’alumnat, la dignitat, la solidaritat entre iguals i el respecte vers la diferència. També, en la mesura de les possibilitats, ha d’implicar la família, la qual s’ha de mantenir informada del procés i dels aspectes en què pot col·laborar.

El pla individualitzat ha d’incloure:

a) La identificació de les habilitats de l’alumne/a en els diferents àmbits i àrees curriculars.

b) Els objectius i les competències prioritàries d’aprenentatge de les diferents àrees o àmbits curriculars.

c) Altres objectius d’aprenentatge que poden ser, entre altres, les habilitats personals i socials i l’autonomia executiva, ja sigui en l’àmbit escolar i en altres àmbits com el familiar, de la salut, del lleure, etc.

d) Les ajudes tècniques i suports que es proporcionaran a l’alumne/a en les activitats que s’han de dur a terme en els diferents entorns escolars: aula, pati, menjador, sortides i altres activitats generals del centre.

e) Una valoració periòdica i un registre sistemàtic del progrés de l’alumne/a, que servirà per fixar nous objectius i modificar, si cal, el pla.

f) L’avaluació s’ha de fer d’acord amb els objectius fixats en el pla individualitzat.

Concreció a l’ESO

Les mesures generals d'atenció a la diversitat poden ser organitzatives, com la d'intervenció de dos professors a l'aula, agrupaments flexibles, suport en petits grups o suport de manera individualitzada preferentment dins l'aula ordinària o atenció fora de l'aula, etc. , però han d'incidir fonamentalment en les mesures estratègiques i metodològiques i en el procés d'avaluació dels alumnes. De la mateixa manera, l'orientació i el seguiment de l'alumne s'estableixen com a element clau en les mesures generals d'atenció a la diversitat, així com els principis psicopedagògics i la importància de l'enfocament del treball competencial, com a mesures prèvies a les mesures específiques d'atenció a la diversitat.

El responsable del PI serà el tutor amb la col·laboració de l'equip de professors, de l'EAP o l'orientador i altres professionals que puguin participar en l'atenció educativa de l'alumne. En el procés de presa de decisions s'escoltaran els pares o representants legals, i el mateix l'alumne si la seva edat i circumstàncies personals així ho aconsellen.

El tutor també és responsable de la coordinació dels diferents professionals que intervinguin, en farà el seguiment i actuarà com a principal interlocutor amb la família.

L'orientador del centre i/o el professional de l'EAP en els centres públics, si escau, ha de promoure les mesures d'informació general, ajuda i assessorament al tutor-coordinador del pla i a l'equip de professors per a la seva elaboració i aplicació. De la mateixa manera, els professors especialistes de la matèria podran donar les indicacions específiques als professors d'atenció individualitzada per tal d'ajustar l'ajut pedagògic a les necessitats de cada alumne en les actuacions prèvies al treball a l'aula ordinària.

L'elaboració d'un pla individualitzat s'ha de fer a partir d'un dictamen d'escolarització, d'un informe psicopedagògic o a demanda del tutor, o d'un altre docent si identifiquen que per al progrés d'un alumne no són suficients les mesures d'atenció a la diversitat planificades en la programació general anual i en el suport escolar personalitzat. En algunes ocasions la iniciativa pot sorgir de la mateixa família que s'adreça al centre per demanar que s'elabori el PI. Aquesta demanda serà valorada pel psicopedagog de l'EAP o bé per l'orientador del centre, que faran arribar la valoració de la demanda a la comissió d'atenció a la diversitat del centre. L'elaboració d'un pla individualitzat s'ha de fer sempre des de la perspectiva inclusiva i pot requerir la revisió de com s'organitzen els recursos disponibles de l'aula i del centre.

En els casos que l'alumne segueixi un PI, aquest l'ha d'aprovar el/la director/a del centre i ha de constar a l'expedient acadèmic de l'alumne. El PI s'ha d'elaborar en un termini màxim de 2 mesos a partir de l'inici de curs o, en el cas de trasllat, de l'arribada al nou centre.

El pla individualitzat ha d'incloure els interessos i les capacitats de l'alumne i les expectatives de la família per anar construint l'itinerari formatiu al llarg de l'etapa i facilitar l'orientació en finalitzar-la.

A proposta del tutor-coordinador del pla, amb l'acord de l'equip docent i un cop s'ha escoltat la família, es pot finalitzar un pla individualitzat en qualsevol moment i abans del temps inicialment previst, si els objectius han estat assolits.

Si la família o els tutors legals sol·liciten raonadament la finalització del PI, el tutor-coordinador i la comissió d'atenció a la diversitat o òrgan equivalent valoren la sol·licitud i n'informen el/la director/a de la conveniència de continuar o no amb el pla individualitzat de l'alumne. La decisió motivada de finalitzar anticipadament un pla individualitzat l'ha de prendre i signar el/la director/a, amb constància del coneixement de la família, en el document del pla i en l'expedient acadèmic de l'alumne.

En l'educació secundària obligatòria no es concedeixen exempcions de matèries. Si cal, s'ha d'aplicar un pla individualitzat. Si l'alumne no cursa determinades matèries perquè segueix un PI, aquestes no s'han de qualificar a les actes d'avaluació ni a l'expedient de l'alumne, en què cal fer-ne constar el motiu i informar els pares que es farà així a l'efecte d'expedient acadèmic. La implicació de les famílies i l'enregistrament

sistemàtic dels aspectes que es tracten i els acords que es prenen són essencials per poder fer el seguiment de l'evolució dels alumnes.

Secció 1. Comissió d’atenció a la diversitat (CAD)

L’atenció a la diversitat és responsabilitat del conjunt del professorat del centre i s’articula a través de la Comissió d’atenció a la diversitat (CAD).

La funció específica del professorat de la Comissió d’atenció a la diversitat s’entén com a suport de coordinació, aportació d’elements de diagnòstic, de materials específics i de tota mena de suports que facilitin i orientin la tasca del professorat del centre a les aules.

La CAD té per funcions planejar i coordinar totes les accions a la diversitat i planificar la docència als alumnes que necessitin adaptacions significatives o modificacions del currículum.

La CAD està formada per:

▪ Director/a

▪ Coordinador/a pedagògic/a

▪ Mestre/a d’educació especial

▪ Orientador/a educatiu/va

▪ Coordinador/a LIC

▪ Coordinadors/es de cada cicle

▪ Professional de l’equip d’assessorament psicopedagògic (EAP) que intervé en el centre

▪ Treballador/a social

Les funcions assignades són:

a) Sensibilitzar a tota la comunitat educativa sobre la importància d’atendre a les aules la diversitat d’alumnat.

b) Planificar el conjunt d’actuacions i mesures per atendre la diversitat de necessitats educatives dels/de les alumnes i fer-ne el seguiment.

c) Vetllar per la coordinació dels suports dels/de les alumnes amb necessitats educatives derivades de situacions diverses i altres casos que necessitin una atenció més específica.

Per això la comissió d’atenció a la diversitat (CAD) haurà de determinar:

a) Els criteris per a l’atenció a la diversitat de les necessitats educatives de l’alumnat.

b) Els procediments que s’empraran per determinar aquestes necessitats educatives i per formular les adaptacions que correspongui.

c) Els trets bàsics de les formes organitzatives i dels criteris metodològics que, en el context del centre, es considerin més idonis per atendre a la diversitat de l’alumnat.

d) Aquesta comissió es reunirà a l’inici i al final de cada trimestre.

e) De cada reunió se’n prendrà nota dels acords i s’elaborarà una acta.

f) En el supòsit que la CAD ho cregui convenient, es farà la demanda de valoració per part de l’EAP per aquells i aquelles alumnes que ho necessitin. La demanda s’ha de fer omplint un formulari que es lliurarà al/a la cap d’estudis o cap d’estudis adjunt/a i aquest/a ho trametrà a l’EAP.

Secció 2. Mestre/a especialista d’educació especial (educació infantil i primària) i professorat especialista en orientació educativa (ESO)

Són funcions del/de la mestre/a especialista d’educació especial, relacionades amb l’alumnat d’educació infantil i primària, i del/de la professorat especialista en orientació educativa, relacionades amb l’alumnat d’educació secundària:

a) Atendre l’alumnat amb necessitats educatives especials. Docència i preparació de material.

b) Impartir docència a l’alumnat amb dificultats per aprendre; participació en grups de projectes i grups reduïts.

c) Traspassar tota la informació necessària al professorat que imparteix classes a l’alumnat amb NEE, a partir de les atencions individuals, les entrevistes, les classes, ..., que se’ls ha realitzat.

d) Prioritzar l’atenció dels/de les alumnes que presenten disminucions greus i permanents.

e) Prioritzar l’atenció dels/de les alumnes que presenten dificultats d’aprenentatge i mancances degudes a la situació sociocultural de les famílies.

f) Participar en l’elaboració i el seguiment de les adaptacions curriculars individualitzades junt amb el/la mestre/professor tutor/a i amb la col·laboració de l’EAP: prioritats educatives, formes de participació de l’alumne/a en les activitats generals i ordinàries, activitats d’aprenentatge i criteris d’avaluació.

g) L’atenció als/a les alumnes es podrà dur a terme de diferents formes no necessàriament excloents:

• Col·laborar amb els/les mestres/professors/es tutors/es en l’elaboració de materials específics i/o adaptats.

• Intervenir dins de l’aula ordinària, conjuntament amb el/la mestre/a o professor/a, per oferir una atenció individualitzada als/a les alumnes que ho requereixin.

• Intervenir en situacions escolars de treball individual o de petit grup fora de l’aula ordinària.

h) Participar en la CAD per tal de col·laborar en la planificació i seguiment de mesures d’atenció a les necessitats educatives de l’alumnat del centre.

i) Assistir a les coordinacions els serveis privats de suport pedagògic i logopèdia amb els docents del centre; aquestes sempre es programaran a través de l'EAP.

j) Participar en les reunions de mares/pares.

k) Coordinar l’orientació educativa de l’alumnat d’ESO.

l) Realitzar altres tasques que se’n puguin derivar de les seues funcions.

Secció 3. Psicopedagog/a de l’EAP

Les sol·licituds de demanda per valorar alumnes per part de l’EAP les gestionarà el/la professor/a d’orientació educativa i/o de NEE, els/les quals informaran a la direcció abans de presentar-les a la comissió CAD.

La persona de l'EAP que ve al Centre per assessorar i ajudar en la nostra tasca educativa informarà per escrit de la relació prioritzada d’alumnes que ha de valorar i/o d’altres gestions que hi hagi programades.

S’informarà del resultat de les mateixes i de les mesures que cal prendre i/o gestions que cal fer, si s’escau, a la comissió CAD. Es podrà requerir, si es considera necessari, la presencia del/de la tutor/a afectat en aquestes reunions.

Durant el primer Consell Escolar, al Pla Anual de Centre s’informarà sobre el Pla de Treball de l'EAP per aquell curs.

En acabar el curs i en la Memòria avaluativa es farà balanç de l'actuació de l'EAP al centre indicant el treball realitzat.

Funcions:

a) Assessorament directe a les funcions del/de la mestre/a d’educació especial i del professorat d’orientació educativa.

b) Exploracions i atencions a l’alumnat amb NEE com a suport a l’actuació del/de la mestre/a d’educació especial i del professorat d’orientació educativa.

c) Assistència a la comissió d’atenció a la diversitat del centre com a mitjà per a conèixer més el centre i com a aportació d’una visió externa i enriquidora de la marxa general del centre.

d) Aportació de tota la informació necessària del traspàs d’alumnes de nova incorporació al centre, a través dels dictàmens establerts per a aquells alumnes amb necessitats educatives especials i permanents, i a través dels altres mitjans que es creguin convenients.

e) Aportació d’informacions i activitats per al treball de l’orientació acadèmica i professional.

f) Assistir a les coordinacions els serveis privats de suport pedagògic i logopèdia amb els docents del centre; aquestes sempre es programaran a través de l'EAP.

g) Totes aquelles activitats que es concretin en el pla de treball acordat a inici de cada curs.

Secció 4. Suport Escolar Personalitzat (SEP)

Veure document Departament “PLANIFICACIÓ, IMPLEMENTACIÓ I SEGUIMENT DEL SUPORT ESCOLAR PERSONALITZAT (SEP)” annex

El Suport Escolar Personalitzat és un recurs de millora per impulsar l'assoliment de l'èxit escolar de tots/es els/les alumnes, amb la finalitat de contribuir a donar resposta a les necessitats individuals d'aprenentatge de cada nen i de cada nena.

Mitjançant una proposta pedagògica referida a aspectes organitzatius i metodològics s'ofereix un suport individual o en petit grup a aquells/es alumnes que el necessiten. Aquest reforç ha d'aconseguir que tots/es els/les alumnes desenvolupin al màxim els seus aprenentatges bàsics i formatius.

És un reforç flexible, temporal i preventiu que vol atendre els diversos ritmes d'aprenentatge dels/de les alumnes.

L’alumnat que rep el SEP és:

1. Els/Les alumnes de l'educació infantil, per garantir el domini de la llengua oral.

2. Els/Les alumnes que cursen el cicle inicial de l'educació primària, amb la finalitat de reforçar el procés d'aprenentatge de la lectura, l'escriptura i aquells aspectes claus del seu aprenentatge.

3. Els/Les alumnes dels cicles de l'educació primària que presentin retards en els aprenentatges bàsics i, en especial, el dels últims cursos per garantir un bon pas a l'educació secundària.

4. Els/Les alumnes amb altes capacitats, per tal de potenciar-les i mantenir la seua motivació i interès pels aprenentatges.

5. Fora de l’horari lectiu els/Les alumnes es distribueixen per cicles i/o per nivells i amb caràcter general en grups de 3 ó 4, l’equip directiu, escoltat els tutors/es i professorat de NEE, formarà els grups inicials i els assignarà professor/a, aquests grups constaran a la PGA. Els acords de modificació d’aquests grups com a resultat de l’avaluació continuada dels alumnes constaran a la memòria anual.

Per poder rebre el SEP cal que les famílies signin l’autorització corresponent, que forma part de la carta de compromís educatiu. En cas negatiu, no rebran el SEP i quedarà constància documental de la no acceptació.

Queden exclosos d’aquest suport l’alumnat que rep atenció a l’aula d’educació especial.

El SEP s'ofereix en horari lectiu i fora d’horari escolar es concreta de 8.30 a 9.00 h., i el realitza els/les mestres de l’escola, amb les dotacions horàries específiques destinades a aquesta finalitat.

L'equip docent decidirà el moment en què cada alumne, d'acord amb les dades obtingudes de la seua avaluació continuada, ha assolit els aprenentatges fixats per millorar. Aquesta decisió es prendrà, sempre preferentment al final de cada trimestre i en cas excepcional es donarà de baixa a l’alumnat del SEP abans del final d’un trimestre si no compleix el compromís signat per la família de l’assistència al suport, en tots els casos serà comunicada i signada per les famílies per donar-hi la baixa.

Es generarà un document d’avaluació del SEP a final de cada trimestre per cicles, on quedarà constància de l’evolució tant positiva com negativa, si és el cas, de l’alumnat atès.

ÀREA INDICADORS

LECTURA (llengua catalana, llengua castellana)

EXPRESSIÓ ESCRITA (llengua catalana, llengua castellana)

• Grau de millora en la velocitat lectora.

• Índex de resultats a l’àrea.

• Evolució en la redacció de textos

• Índex de variació en el nombre d’errades ortogràfiques.

• Índex de variació en l’assoliment d’estructures gramaticals.

• Evolució en els resultats d’avaluació.

COMPRENSIÓ (llengua catalana, llengua castellana)

LÈXIC (llengua catalana, llengua castellana)

RESOLUCIÓ DE PROBLEMES

CÀLCUL

HÀBITS ORGANITZATIUS I D’ESTUDI

• Resultats competències bàsiques a sisè

• Evolució en els resultats a totes les àrees.

• Increment de paraules utilitzades.

• Resultats a l’àrea.

• Grau d’assoliment dels nombres i operacions

• Evolució en la presentació dels treballs.

• Índex d’aprofitament del temps.

Secció 5. Programa Intensiu de Millora (PIM)

Dins del Pla d’Ofensiva de país a favor de l’èxit escolar que impulsa el Departament d’Ensenyament en referència a l’ESO tenim el Programa Intensiu de Millora (PIM) que es troba descrit més endavant, però donades les característiques del nostre centre, quant al nombre d’alumnes per nivell educatiu, hem buscat un sistema alternatiu d’atenció a la diversitat, que en cap cas implica que no es pugui posar en pràctica el PIM.

Hi ha programades les següents assignatures optatives:

▪ A 1r i 2n d’ESO dos optatives de reforç, una de llengua i l’altra de matemàtiques,

▪ A 3r d’ESO una optativa de reforç de llengua i matemàtiques.

En el moment en què les famílies fan la tria de les matèries optatives per al curs següent entre l’oferta del centre, se’ls informa que per a l’assignació es tindran en compte els criteris de tutoria i de la junta d’avaluació, així com les opcions indicades per la família. A més:

▪ A 1r d’ESO se’ls informa que si no han superat positivament les proves de competències bàsiques, se’ls assignarà l’opció de reforç de llengua i/o matemàtiques,

▪ A 2n i 3r d’ESO se’ls informa que si tenen alguna matèria pendent, se’ls assignarà l’opció de reforç de llengua i/o matemàtiques.

El PIM s'adreça als/a les alumnes de primer i segon curs d'ESO amb un baix nivell d'assoliment de les competències bàsiques en l'educació primària o que presenten dificultats generalitzades d'aprenentatge que poden dificultar l'assoliment dels objectius del primer o segon curs d'ESO.

El PIM es planteja com a mesura flexible d'atenció a la diversitat i això suposa que la participació en el PIM està subjecta als criteris d'admissió al programa que elabora la comissió d'atenció a la diversitat (CAD).

Els/Les alumnes s'han d'incorporar al programa prioritàriament a l'inici de curs. Per al primer curs d'ESO, la proposta per a la incorporació dels/de les alumnes al PIM requereix l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, elaborat a partir de la informació facilitada pel centre d'educació primària de procedència, escoltats els/les pares/mares o tutors/es legals de l'alumne/a Per a aquest fi cal una coordinació estreta entre els/les docents del darrer curs de primària i els/les responsables de fer el traspàs d'informació al centre de secundària a finals del mes de juny.

A aquest efecte, el centre ha d'informar les famílies que la participació de l'alumne/a en el PIM comporta una oportunitat per millorar els aprenentatges i assolir el nivell adequat de les competències bàsiques i ha de requerir el compromís dels alumnes que participen en el programa, d'aprofitar l'oportunitat que se'ls ofereix. Per aquest motiu, caldrà fer una entrevista individualitzada a l'inici de curs amb els familiars o tutors/es legals de l'alumne/a a fi d'informar-los de la seva participació en el PIM.

En el cas de segon d'ESO, l'atenció als/a les alumnes en el PIM es pot adreçar als/a les alumnes que ja requerien d'aquesta mesura en el primer curs d'ESO, o bé als/a les alumnes que es puguin incorporar des del segon curs d'ESO i no tinguin assolides les competències bàsiques del nivell corresponent.

• Grau d’interès de l’alumnat.

L'equip docent, en la sessió d'avaluació final de 1r d'ESO, i en el moment d'acordar la promoció de curs de l'alumne/a, ha de fer la proposta d'alumnes que han de fer el PIM de 2n d'ESO. En qualsevol cas, l'alumne/a que cursi el PIM de 2n d'ESO requereix l'informe favorable de la comissió d'atenció a la diversitat (CAD) de l'institut, escoltats els/les seus/es pares/mares o tutors/es legals.

Mitjançant els programes intensius de millora (PIM), els centres d'educació secundària poden organitzar grups flexibles, amb un mínim de 10 alumnes, que permeten una atenció més individualitzada a l'alumne/a i amb una organització de continguts i matèries del currículum diferent a l'establerta amb caràcter general, així com una metodologia específica i personalitzada, en què es prioritzi l'assoliment de les competències bàsiques necessàries per seguir amb garanties d'èxit els primers cursos d'ESO

A nivell metodològic, cal enfortir l'enfocament competencial de les propostes de treball i prioritzar estratègies didàctiques que s'ajustin a les necessitats d'aquests/es alumnes (treball cooperatiu, treball per projectes, treball multinivell, aprenentatge entre iguals, etc.).

S'ha de dedicar una part significativa de l'horari lectiu del programa, entre 12 i 15 hores, a cursar en el grup flexible les matèries de llengua catalana, llengua castellana i matemàtiques, amb un mínim de quatre hores per matèria.

La resta d'hores lectives setmanals, els/les alumnes del programa les podran fer conjuntament amb la resta dels/de les alumnes del grup ordinari de 1r d'ESO o 2n d'ESO. En qualsevol cas, cal tenir present la flexibilitat d'aquesta mesura i promoure, sempre que sigui possible, la participació dels/de les alumnes que formen part del PIM en el grup ordinari.

Les programacions didàctiques han de prioritzar l'assoliment de les competències bàsiques dels àmbits lingüístic i matemàtic, així com els continguts clau corresponents, en especial pel que fa a:

• Àmbit lingüístic: comunicació oral, expressió escrita i comprensió lectora.

• Àmbit matemàtic: numeració i càlcul, canvi i relacions, i espai, forma i mesura.

Correspon al/a la director/a del centre educatiu assignar els/les professors/es que siguin més adients per impartir les activitats docents en el grup flexible d'alumnes del programa. En tot cas, aquests/es professors/es han de disposar de prou experiència docent i amb garantia d'estabilitat en el centre.

Un/a dels/de les professors/es assignats/des al grup flexible del programa actuarà com a tutor/a i conjuntament amb el/la professor/a tutor/a del grup ordinari portaran a terme la tutoria de l'alumne/a (cotutoria).

Per a l'organització del programa els centres disposen de les hores lectives de professorat assignades a la plantilla del centre per a l'atenció a la diversitat a l'educació secundària obligatòria, d'acord amb la resolució anual per la qual es fixen els criteris generals per a la confecció de les plantilles de professors/es dels instituts.

Per cada alumne/a del PIM l'organització ha de ser prou flexible per permetre que, si l'alumne/a acredita que ha assolit els objectius previstos i les competències pròpies del programa abans de la seva finalització, aquest/a es podrà incorporar íntegrament al seu grup ordinari.

L'avaluació dels/de les alumnes que cursen el PIM té com a referent les competències bàsiques de l'educació primària i els objectius del primer o segon curs de l'educació secundària obligatòria, així com els criteris d'avaluació específics del programa.

D'acord amb el que estableix l'article 6.3 de Ordre EDU/295/2008, de 13 de juny, per la qual es determinen el procediment i els documents i requisits formals del procés d'avaluació a l'educació secundària obligatòria, el centre ha d'elaborar per a cada alumne/a que cursa el programa el corresponent Pla individualitzat, que ha de constar en el seu expedient acadèmic.

Els/Les professors/es del programa han de fer un seguiment individualitzat de l'activitat de cadascun/a dels/de les alumnes i disposar d'un registre de l'evolució dels seus aprenentatges. Els criteris d'avaluació que permetin contrastar aquesta evolució han de quedar descrits prèviament en el seu pla individualitzat.

Així mateix, l'autoavaluació per part dels/de les mateixos/es alumnes ha d'esdevenir un element clau per tal de fer-los coresponsables del seu procés d'aprenentatge. L'autoavaluació esdevé una de les eines clau que dóna sentit al programa PIM, ja que permet fer conscient l'alumne/a de la seva evolució i del seu progrés en els aprenentatges, així com d'aquells indicadors d'avaluació que denoten que cal millorar.

L'avaluació la fa l'equip docent que imparteix ensenyaments als/a les alumnes del programa, coordinat pel/per la professor/a tutor del grup flexible i pel/per la tutor/a del grup ordinari. Les decisions derivades de l'avaluació es prenen de manera col·legiada.

Per a l'avaluació, cada professor/a que imparteix docència a un/a alumne/a que segueix el programa ha d'aportar la informació corresponent a les activitats que l'alumne/a desenvolupa, independentment que aquestes es facin al grup flexible o al grup ordinari.Com a conseqüència del procés d'avaluació, en finalitzar el curs l'equip docent ha de prendre les decisions corresponents sobre la promoció de l'alumne/a que hagi participat en el PIM. En aquest sentit, en el cas que l'alumne/a no assoleixi els objectius i les competències del programa, l'equip docent pot acordar que l'alumne/a repeteixi el primer o el segon curs d'ESO.

En finalitzar el curs, caldrà fer una valoració global de la implementació del PIM. En aquesta valoració es recolliran les aportacions dels/de les alumnes, dels/de les professors/es i de les famílies o tutors/es legals

Capítol 4. Actuació educativa globalitzada sobre l’alumnat

Article 78 LEC

En el segon cicle d’educació infantil, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

Article 79 LEC

5. En el segon cicle d’educació infantil i en l’educació primària, l’atenció docent s’ha d’organitzar tenint en compte criteris de globalitat i de no-especialització, excepte en el cas dels aprenentatges i les activitats que requereixin una atenció docent especialitzada.

6. En l’educació secundària obligatòria, l’atenció docent s’ha d’organitzar equilibrant l’especialització curricular del professorat amb la necessària globalitat de l’acció educativa, i s’hi ha de potenciar la tutoria i l’orientació acadèmica i professional. En concordança, s’ha de promoure la polivalència curricular del professorat que actua sobre un mateix grup d’alumnes, tenint en compte la seva especialització i formació.

Capítol 5. Acció i coordinació tutorial

Secció 1. Acció tutorial (art. 15 del Decret 102/2010)

L’acció tutorial té la finalitat de contribuir, en col·laboració amb les famílies, al desenvolupament personal i social de l’alumnat en els aspectes intel·lectual, emocional i moral, d’acord amb la seua edat, i comporta el seguiment individual i col·lectiu de l’alumnat per part de tot el professorat.

Les actuacions associades a l’acció tutorial, com a mínim, han de:

a) Informar els pares, les mares o tutors/es legals sobre l’evolució educativa dels/de les seus/es fills/es, i oferir-los assessorament i atenció adequada.

b) Facilitar als pares, mares i tutors/es legals l’exercici del dret i el deure de participar i implicarse en el procés educatiu del nostre alumnat.

c) Vetllar pels processos educatius de l’alumnat i promoure la implicació de cada alumne/a en el seu procés educatiu.

d) Dur a terme la informació i orientació de caràcter personal, acadèmic i professional de l’alumnat, tot evitant condicionants lligats al gènere.

e) Vetllar per la convivència del grup i la seua participació en les activitats del centre.

f) Aquelles altres actuacions de caràcter individual o col·lectiu específicament establertes en els decrets reguladors del currículum de cada ensenyament.

g) Coordinar-se amb els/les professionals de l’altre centre educatiu en el seguiment i atenció als/a les alumnes que cursen escolaritat compartida amb el CEE Sant Jordi, la UEC i l’aula hospitalària, juntament amb un membre de l’equip directiu i el professional de l’EAP i concretant l’atenció que es donarà a l’alumne/a en un PI que aprovarà el/la director/a del centre on l’alumne/a està matriculat/da

Finalitats i funcions de les tutories (art. 36, Decret d’Autonomia de Centres)

1. La tutoria i l'orientació de l'alumnat és part de la funció docent. Tot el professorat del claustre d'un centre públic ha d'exercir les funcions de tutor o tutora quan correspongui.

2. La tutoria individual és element essencial en la tasca educativa dels centres. Cada alumne o alumna té assignat un tutor o tutora, responsable immediat de l'acció tutorial prevista en el centre i, com a mínim, de les actuacions a), b), c) i d) establertes a l'article 15.2.

3. Cada grup d'alumnes té assignat un tutor o tutora de grup, responsable immediat de l'acció tutorial conjunta sobre el grup tal com estigui prevista en el centre i, com a mínim, del que preveu l'apartat e) de l'article 15.2.

4. A l’ESO hi ha la figura del cotutor, per poder donar una atenció específica als/a les alumnes, en funció de les necessitats del grup que puguin sorgir. Suposa una ajuda per al/la tutor/a en les seues tasques i és responsable dels/de les alumnes pel que fa a l’orientació, detecció de conflictes i problemes d’aprenentatge. Aquestes tasques es concreten en:

▪ Conèixer els/les alumnes que formen part del grup-classe.

▪ Detectar els problemes i/o conflictes que es produeixin a l’aula.

▪ Elaborar i revisar les activitats del pla d’acció tutorial, tot adaptant-les a les diferents necessitats del grup-classe.

▪ Col·laborar amb el/la tutor/a en l’aplicació i d’aquestes activitats a l’aula.

▪ Fer un seguiment individual dels/de les alumnes amb dificultats acadèmiques o personals.

▪ Donar suport al/a la tutor/a en la detecció de necessitats de mesures d’atenció a la diversitat i en la proposta d’activitats més adequades per a cada alumne/a.

▪ Portar a terme les activitats d’orientació acadèmica i personal dels/de les alumnes.

▪ Orientar personalment als/a les alumnes amb risc d’abandonament del sistema educatiu.

▪ Col·laborar amb el/la tutor/a en el seguiment i atenció als/a les alumnes que cursen escolaritat compartida amb el CEE Sant Jordi, la UEC i l’aula hospitalària.

Nomenament i cessament de tutors i tutores (art. 39, Decret d’Autonomia de Centres)

1. Els tutors i les tutores es nomenen pel/per la director/a del centre per un curs acadèmic com a mínim, havent escoltat el claustre en relació amb els criteris corresponents. Tot i això es procurarà que sigui el/la mateix/a tutor/a el que acompanyi a l’alumne/a durant el cicle

2. Abans que finalitzi el termini pel qual va anomenar-se, la direcció del centre pot revocar el nomenament del tutor o la tutora a sol·licitud motivada de la persona interessada, o per pròpia decisió, expressament motivada en l'incompliment de les seues funcions o en les necessitats de funcionament del grup assignat i amb audiència de la persona afectada.

3. El/La director/a informa el consell escolar del centre i el claustre de professorat del nomenament i cessament de tutors i tutores.

Cada grup d’alumnes té un/a professor/a tutor/a, amb les funcions següents:

a) Tenir coneixement del procés d’aprenentatge i d’evolució personal dels alumnes, de la seua situació real, així com del seu medi familiar i social. Per assolir aquest coneixement seria bo, sempre que es pugui, que el/la tutor/a imparteixi el major nombre d’àrees/matèries a la seua tutoria

b) Fer el seguiment acadèmic individual dels/de les alumnes i orientar-los sobre els procediments de recuperació de matèries pendents i també sobre els criteris de promoció i repetició de curs. Així mateix, informar els/les pares/mares dels/de les alumnes de tots els aspectes relacionats amb l’evolució general del/de la seu/a fill/a.

c) Comunicar al professorat del grup aquells aspectes relacionats amb cadascun dels/de les alumnes que puguin tenir incidència en el procés formatiu.

d) Assistir a la reunió de presentació d’inici de curs als pares i mares de l’alumnat i informar-los sobre el funcionament del curs i aquells aspectes de la planificació general de l’institut escola que els puguin afectar.

e) Dur a terme el control de les faltes d’assistència. En cas necessari, comunicar-les als pares, mares o representants legals de l’alumnat.

f) Presidir les reunions de l’equip docent (reunions equip docent, juntes d’avaluació o preavaluació) del seu grup, a les quals hauran d’assistir almenys tots els/les mestres/professors/es que hi imparteixin alguna matèria. Sempre que ho consideri necessari, convocarà reunions extraordinàries del seu equip docent, prèvia sol·licitud a la coordinació pedagògica.

g) Responsabilitzar-se de la verificació i l’elaboració de les actes i del butlletí de qualificacions.

h) Tenir cura, juntament amb el/la secretari, quan correspongui, de vetllar per l’elaboració dels documents acreditatius dels resultats de l’avaluació i de la comunicació d’aquests als/a les pares/mares o representants legals de l’alumnat.

i) Lliurar el butlletí de qualificacions als/a les alumnes.

j) Difondre entre l’alumnat i el professorat del grup el Pla d’Acció Tutorial, vetllar per la seua aplicació i fer propostes per a millorar-lo.

k) A l’ESO, dur a terme les tasques d’informació i d’orientació acadèmica, informant al grup sobre el sistema educatiu, sortides acadèmiques i professionals posteriors.

l) Mantenir una relació suficient i periòdica amb els/les pares/mares o representants legals dels alumnes per informar-los del seu procés d’aprenentatge i de la seua assistència a les activitats escolars.

m) Vetllar per la convivència del grup d’alumnes i la seua participació en les activitats programades del centre.

n) Gestionar els documents, fer-ne el seguiment i arxivar-los.

o) Convocar els/les pares/mares quan ho cregui convenient.

p) Tenir un registre dels acords de les reunions d’equips docents, de les sessions d’avaluació, dels comunicats de conductes a les normes de convivència, del control d’assistència i de les justificacions de retards i de les faltes.

q) Comunicar al/a la cap d’estudis o el/la cap d’estudis adjunt/a l’acumulació de conductes contràries a les normes de convivència, que puguin haver realitzat els/les alumnes que tutoritza.

r) Lliurar a l’alumne, en cas de suspensió temporal del dret d’assistència al centre, un pla de treball detallat, de les activitats que ha de realitzar i establir la forma de seguiment i control per tal de garantir el dret a l’avaluació contínua.

s) Tenir actualitzat l’arxiu, amb els expedients individuals dels alumnes, en els quals s’acumula tota la informació relativa a cadascú.

t) Mantenir neta l’aula del grup, dedicant un temps a la neteja i conservació de l’aula durant el temps de tutoria, si cal.

u) A l’ESO, el lliurament de notes finals de juny i setembre es farà a les famílies com a darrera reunió de tutoria del curs.

v) Aquelles altres que li encomani el/la director/a o li atribueixi el Departament d’Ensenyament.

Sobre la continuïtat dels/de les mestres/professors/es en els cicles:

Amb la normativa actual sobre educació l’acció tutorial esdevé primordial, la qual cosa implica que el mestre/professor conegui bé‚ no sols als alumnes sinó també‚ als pares d’aquests per tal de fer un continuat i eficaç seguiment dels progressos del nen. Per això, el mestre/professor quan es faci càrrec d'un curs, ho farà al llarg de tot el cicle.

• A l’Educació Infantil el/la mestre/a tutor/a es farà càrrec del grup classe durant els 3 anys que dura aquesta etapa.

• A cicle inicial, cicle mitjà i cicle superior de Primària, el/la mestre/a tutor/a es farà càrrec del grup classe per tot el cicle

• A primer cicle i segon cicle de l’ESO, el/la professor/a tutor/a es farà càrrec del grup classe per tot el cicle.