PLEC
PLEC
Objectius, continguts, estratègies, activitats, metodologia... per treballar el gust per la lectura, el saber llegir i el llegir per aprendre
Pla Lector de Centre
Curs 2014/15 Índex
2
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
Introducció El present document ha estat treballat 2012/13 (gust per la lectura), 2013/14 i 2014/15 (saber llegar).
durant el cursos (llegar per aprendre)
Aquest treball l’ha realitzat la comissió de biblioteca/PLEC que està integrada per professorats representants de tots els cicles i etapes des d’Educació Infantil fins l’ESO. L’objectiu principal ha estat marcar una línia de centre pel que fa al treball de la lectura tenint en compte els tres eixos fonamentals: Saber llegir, llegir per aprendre i gust per la lectura. En cadascun dels tres apartats trobarem el concepte, objectius i estratègies i activit6ats que cal realitzar. L’acompanyen un seguit de documents annexos on trobarem exemples de programació d’activitats i també la concreció i especificació de la metodologia a aplicar.
3
Curs 2014/15
PLEC
El Gust per la lectura Concepte: Adquisició d’un hàbit basat en el gaudi descobriment d’unes il·limitades com a expressió i formació del gust lector propi.
de la lectura com a possibilitats d’oci i personal i del desig
La biblioteca escolar com a dinamitzadora de la lectura té un paper molt important en el desenvolupament d’aquest hàbit que cal considerar-lo sempre com una lectura en llibertat.
Objectius: •
Desvetllar la lectura com a font de plaer, com una activitat de lleure, apropant als infants els llibres i a la literatura d’acord amb la seua capacitat lectora i la seua maduració personal.
•
Estimular el coneixement de la literatura infantil i juvenil.
•
Motivar, potenciar i estimular l’hàbit lector.
•
Ajudar a formar el gust personal i a gestionar l’oci.
•
Promoure l’estimació i el respecte pels llibres, i el valor per la lectura
•
Potenciar i fomentar un entorn favorable envers la lectura a l’escola i també dins de l’àmbit familiar.
•
Facilitar que mestres, personal no docent, famílies esdevinguin uns bons models de lectors per a l’alumnat.
•
Incrementar l’ús de la biblioteca escolar i la biblioteca pública.
•
Afavorir la motivació, la creativitat, el sentit crític i l’esperit de recerca.
Estratègies i activitats: (veure annexos de les activitats que s’exposen) •
4
Concreció d’un temps habitual de lectura autònoma que es realitzarà a l’aula mitjançant la biblioteca d’aula, i també a la biblioteca seguint l’horari d’ús de la mateixa que tenen assignats els diferents grups classe a partir de Cicle Inicial. També i de forma voluntària l’alumnat podrà fer ús de la biblioteca a l’hora del pati el dia o dies que tinguin assignats els seu grup classe.
Curs 2014/15 •
PLEC
La biblioteca d’aula comptarà un fons de llibres de lectura ens facilitarà a l’inici del curs la biblioteca Marcel.li Domingo cicle concretarà les estratègies l’alumnat en la seua lectura.
amb que
•
Elaboració de guies de lectura i mateixes.
difusió
•
L’alumnat de cicle mitjà i superior realitzarà una visita durant el curs per conèixer les biblioteques públiques del voltant concretament la de Roquetes i la de Tortosa. És concretarà prèviament amb la biblioteca implicada el tipus d’activitat que realitzaran per aprofundir en el seu coneixement de la biblioteca, fons editorial, cerca de llibres, classificació dels mateixos...
•
Sempre que sigui possible s’organitzaran sortides per assistir a alguna representació teatral.
•
A la biblioteca i a l’aula es realitzaran activitats de presentació de llibres i col·leccions, fent menció especial a les ressenyes amb la intenció que l’alumnat aprengui a escollir els libres que li agradaran, i també activitats per poder-los localitzar a la biblioteca.
•
Recomanació de llibres als companys/es, oralment i/o per escrit segons els acords del cicle i l’edat dels alumnes, i també al Blog de la Biblio una vegada cada curs a partir de Cicle Mitjà.
•
Organitzar celebracions que fomentin el plaer de llegir: Dia de la poesia, Sant Jordi...
•
Participació en premis literaris principalment locals i actes que fomenten la lectura com, Certament de lectura en veu alta, el concurs Ferrando Adell, Concurs Sant Jordi...Sambori i d’altres d’àmbit més ampli quan es consideri convenient i així ho decideixi el cicle.
•
Conèixer autors/es, “Itineraris de lectura”, “Fira literària” de Jesús.
•
Intercanvi de llibres entre l’alumnat.
•
Lectura i dramatització per part de l’alumnat a altres alumnes del centre i/o les famílies, enregistrarem algunes d’aquestes activitats i en farem difusió: Educació Infantil representació de l’alumnat de P3 per la jornada de portes obertes, Cicle Inicial algun dels teatres llegits que hagin preparat, Cicle Mitjà l’obra de participació a La Mostra de Teatre, Cicle Superior contacontes i/o poesies per als mes menuts i ESO el producte final de la matèria optativa de Teatre.
•
Foment de la lectura compartida entre iguals per beneficiar-se de la competència dels altres per entendre millor els llibres, és realitzarà a la mateixa aula o a la biblioteca.
5
de Tortosa. Cada a seguir per motivar
de
les
Curs 2014/15 •
Implicació de l’alumnat més mitjançant l’activitat de “padrins lectors”, aquesta activitat la coordinarà la coordinador/a de biblioteca i els tutors dels alumnes
PLEC gran
comissió i/o el seran responsables implicats.
•
Es procurarà tenir un fons bibliogràfic de ficció al voltant d’un autor/a, gènere, tema ...relacionat amb el que s’està treballant en qualsevol àrea o matèria, que poden servir de model d’algun gènere literari determinat, lliure ampliació del tema, immersió vivencial en una època, lloc tractat a l’àrea social. No és necessari que siga un llibre pot ser qualsevol lectura presentada pel professorat o alumnat, que entretingui, que permeti fer relacions entre les diferents àrees. Es pot considerar la possibilitat de fer exposicions a nivell d’aula d’aquest fons.
•
Es farà una programació vertical de lectures literàries prescriptives, aquestes ja que es tracta d’una lectura guiada, assistida a l’aula es poden escollir amb un punt més de dificultat. En aquesta programació i figurarà lectures en diferents llengües del currículum, cada cicle i/o etapa concretarà el nombre de lectures.
•
Aquestes estratègies poden ser utilitzades en qualsevol format de lectura, sempre que l’activitat ho admeti i cal tenir present que en cap moment oblidarem la lectura digital, i si fos així substituiríem l’espai biblioteca per l’aula d’informàtica, ja que de moment la nostra biblioteca no té ordinadors.
La biblioteca com a dinamitzadora del gust per la lectura: Guies de lectura: La comissió de la biblioteca, amb la col·laboració del professorat, elaborarà tres guies de lectura al curs, al final del primer trimestre, per Sant Jordi i al final de curs. Es procurarà que tots els llibres siguin fàcils d’aconseguir siga a la llibreria o a la biblioteca. Es farà la corresponent difusió d’aquestes guies a l’alumnat, famílies... i es publicarà al Blog de la Biblio. Cerca dels llibres que ens agradaria llegir a la biblioteca i/o a la xarxa: Aquesta activitat que ja forma part de la competència informacional aquí no la utilitzarem per cercar informació sinó per estimular el coneixement de la literatura infantil i juvenil, del nostre fons bibliogràfic pel que fa als llibres d’imaginació, de saber buscar col·leccions i/o llibres que els interessen... a la biblioteca i també utilitzar les TAC fent la cerca a la xarxa de biblioteques, llegir les ressenyes i mirar el tràiler del llibre si el té... Des de la comissió de la biblioteca es prepararan uns dossiers per cicles per ensenyar l’alumnat a cercar un llibre a la biblioteca. El tutor/a serà l’encarregat/da de treballar-los a l’inici de cada curs. Un cop realitzada aquesta activitat s’organitzaran jocs per practicar-ho, en aquest cas i com ja hem dit ens centrarem en llibres d’imaginació: Joc de l’enigma, seguir la pista, un 6
Curs 2014/15 alumne/a escull un llibre i els companys/es l’han de localitzar a la biblioteca fent-li preguntes sobre el mateix, ... esbrinar a la xarxa de podem trobar, localitzar la ressenya o decidir si ens agradaria llegir-lo...
PLEC
biblioteques on el el tràiler a internet i
Exposicions de novetats i/o temàtiques: Les cartelleres, decoracions i les exposicions renovades són un bon reclam per l’alumnat per la qual cosa, la comissió de biblioteca organitzarà aquestes exposicions, en el cas de novetats sempre que s’hagi ampliat el fons bibliogràfic de la biblioteca del centre, pel que fa a les temàtiques sempre que es consideri convenient relacionat amb alguna celebració del centre, castanyada, Sant Jordi, Dia de la poesia... o relacionades amb algun escriptor/a en concret amb motiu d’alguna activitat realitzada com “Autors a les aules”, “L’any de...” Els tutors/es tindran especial cura en fer la corresponent difusió i motivar l’alumnat perquè les visiti. Es farà difusió a la comunitat educativa mitjançant “El blog de la biblio”. Per a la presentació d’aquestes exposicions i l’elaboració de cartelleres es demanarà la col·laboració de l’alumnat de cicle superior i ESO, que ho poden preparar a l’àrea de plàstica Planificar, organitzar i dinamitzar celebracions i/o activitats a nivell de centre pel foment del gust per la lectura: La comissió de biblioteca es responsabilitzarà d’organitzar, concretar, coordinar i planificar el programa de les celebracions i activitats que es realitzen a nivell de centre i/o intercicles previstes al Pla Anual del centre i que estiguin relacionades en el foment del gust per la lectura: Dia de la poesia (tema, lectura de poesies...), Sant Jordi (dramatitzacions, lectures , intercanvi de llibres...) sempre procurant que en aquestes activitats hi hagi una interrelació de l’alumnat dels diferents cicles. També s’encarregarà de coordinar la representació de les dramatitzacions de l’alumnat a la resta de l’alumnat, famílies i de fer-ne la difusió corresponent i d’altres que ens presentin des de l’EMD, com la Fira Literària, o qualsevol altra entitat o membre de la comunitat educativa. L’hora del conte a la biblio: Independentment de que aquesta activitat es realitza a nivell de cicles, la comissió de biblioteca es preocuparà d’organitzar activitats d’aquest tipus a la biblioteca contactant amb voluntaris que vulguin participar amb nosaltres, des de qualsevol membre de la comunitat educativa fins a persones en particular o entitats com poden ser els membres del projecte Vincles o altres. Segons el tipus de conte s’escollirà el públic adient. Servei de préstec: Facilitar l’alumnat l’accés als llibres és totalment necessari si volen que la lectura esdevingui un hàbit i una necessitat a la vegada i arribi a formar part de la seua vida i del seu oci, per la qual cosa cal promocionar el servei de préstec. Es farà seguint els acords que figuren a les normes de la Biblioteca i des de les tutories es procurarà motivar l’alumnat perquè l’utilitzi. (Veure annex) 7
Curs 2014/15
PLEC
Horari de la biblioteca: Donada la importància que l’alumnat pugui fer ús de la biblioteca i gaudir de la mateixa amb la intenció que en el moment de planificar les seues activitats d’oci la lectura tingui un lloc important pensem que cal que des de l’escola posem L’alumnat pot fer ús de la biblioteca com a grup classe seguint l’horari establerta la Programació Anual del Centre (PAC), a l’hora del pati i també romandrà oberta de 16.3 a 17.3 a càrrec dels bibliovoluntaris. En aquesta última franja horària es procurarà fer activitats per fomentar el gust per la lectura i la participació de l’alumnat. La comissió s’encarregarà de fer suggeriments a l’organització i els tutors/es de fer la difusió pertinent i motivar l’alumnat per a la seua participació. Apadrinament lector Consisteix en què l’alumnat de cursos superiors es constitueixin en padrins / padrines dels de cursos inferiors fillols per compartir moments de lectura. Cada curs es decidirà quins son els cursos que participen procurant sempre consolidar i/o ampliar el que s’hagi fet el curs anterior. Els responsables seran el tutors/es implicats coordinats pels responsables de la biblioteca (comissió i coordinador/a) Es farà una acte inaugural en el qual padrí i fillol signaran una contracte de compromís. Aquest acte pot estar acompanyat de la presentació d’un conte. El padrí tindrà un carnet i portarà un registre de lectures i al final es farà l’acte de clausura amb el lliurament dels diplomes. Una descripció més detallada de l’activitat la podeu trobar a l’annex de programació de la mateixa. Altres activitats a la biblioteca: Amb la finalitat d’aconseguir que l’alumnat es senti còmode i es familiaritzi amb aquest espai, que el vegi com un lloc d’entreteniment adient per les seues activitats d’oci, i com a conseqüència que l’utilitzi i que el visiti, s’organitzaran activitats diverses sempre relacionades amb el foment del gust per la lectura.
8
Curs 2014/15
PLEC
Concreció d’activitats per cicles: Educació Infantil Maleta viatgera: Aquesta activitat consisteix en endurBiblioteca
se materials de la
Escolar en préstec durant uns dies cap a casa. Poden ser llibres treballats a l’aula o no , l’ important és compartir unes estones de lectura amb la família. Quan la maleta retorna a l’escola l’hi donem a un altre xiquet/ta. El contingut de la maleta és : •
Llibres d’imaginació i coneixements.
•
Instruccions d’ús plastificades : (veure annex)
La llista dels contes explicats: Cada vegada que a la classe s’explica un conte, es penja en un espai de l’aula una tira de cartolina de color on hi ha escrit el títol amb lletres de pal i també es pot acompanyar d’una petita imatge representativa del conte. Així al llarg del curs anirem fent la llista dels contes explicats. Els personatges dels contes: En un racó de l’aula , en una cartellera, darrera de la porta ,.... es van col·locant les imatges i els noms dels personatges més importants dels contes que anem explicant al llarg del curs. De tant en tant anirem recordant els noms i les situacions més importants dels contes. Presentació de la biblioteca del centre: A principi de curs farem una visita tot el grup classe a la biblioteca del centre per tal de fer la presentació. Quan anem per primer cop a la biblioteca del centre , primer cal crear expectatives o necessitat per tal de fer la visita. Per exemple podem anar a buscar informació per un projecte que estem treballant, podem anar a fer préstec de llibres per la biblioteca d’aula , podem anar a veure una exposició,... El dia que anirem hem de crear un ambient agradable i podem realitzar diferents activitats com : explicació d’un conte, comentari de les normes de comportament a la biblioteca, visitar una exposició temàtica, ....
L’hora del conte: 9
Curs 2014/15
PLEC
Setmanalment i a partir de P3 es narrarà com a mínim un conte als xiquets/tes. Els narradors del conte podem ser altres mestres del cicle , pares , iaios, grans,...
diferents : mestra , alumnes més
El tipus de suport que utilitzarem titelles, imatges, multi media , diapositives, ....
també serà diferent:
El lloc on ho realitzarem serà a la classe i de vegades a l’aula de psicomotricitat ( on tenim la pissarra digital), ocasionalment anirem a la biblioteca
Exposicions temàtiques en petit format: Les exposicions les organitzarem amb motiu de : •
Alguna activitat o tema que estem treballant ( projectes, sortides)
•
Algun tema que interessi molt a la classe .
•
Alguna festa de l’escola ( Nadal, Tardor, Carnestoltes, ...)
Situarem una taula de l’aula en un lloc especial i destacat , després la podem guarnir amb materials o imatges referents a l’exposició i finalment hi posarem els llibres .. Dramatització p3, portes obertes Un cop realitzada la preinscripció , l’alumnat de P3 prepararà una dramatització per obsequiar i donar la benvinguda als seus futurs companys/es. Aquesta dramatització es representarà en la jornada de portes obertes que es realitza a la fi del curs escolar per ensenyar les instal·lacions i explicar el funcionament del centre als alumnes que el proper curs faran P3 i a les seus famílies.
10
Curs 2014/15
PLEC
Cicle Inicial La maleta viatgera Aquesta activitat consisteix en endurBiblioteca Escolar en préstec durant Poden ser llibres treballats a l’aula o compartir unes estones de lectura amb maleta retorna a l’escola l’hi donem a
se materials de la uns dies cap a casa. no, l’ important és la família. Quan la un altre xiquet/ta.
El contingut de la maleta és: -Llibres d’imaginació i coneixements. -Instruccions d’ús plastificades. Variant de la maleta viatgera Aquesta activitat consisteix en endur-se un llibre dels que ens presta la Biblioteca Marcel·lí Domingo cap a casa durant una setmana. L’alumnat tindrà enganxada a l’agenda una graella amb tots els títols per planificar el llibre que s’enduran i a la vegada serveix de registre de préstec. Lectura lliure Quan acaben les activitats diàries agafen llibres lliurement de la biblioteca de l’aula. Pensant en els xiquets que normalment no els sobra temps dedicarem mitja hora setmanal a la lectura lliure que farem a l’aula o a la biblioteca. Lectura guiada d’un mateix llibre
Aquesta activitat consisteix a llegir tota la classe un mateix llibre, durant el tercer trimestre. Analitzar les parts formals del llibre i omplir una fitxa amb aquestes dades. A mesura que anem llegint fer hipòtesis sobre el que succeirà. Descriure les característiques i/o qualitats dels protagonistes. Ordenar unes frases per resumir l’argument. Expressar lliurement l’opinió sobre la història. -La Moli i la Doli. Pep Molist. Ed. Barcanova 1r d’EP -La vaca Teresina esquia a Vallfarina. Xavier Frías. Edebé 2n d’EP Com recomanem els llibres Dels llibres que l’alumnat s’emporta a casa del lot de la biblioteca Marcel·lí Domingo fan recomanacions ells mateixos. A l’hora de la tria de títols que fan cada setmana, els deixem una estoneta per a que puguin expressar-se lliurement sobre els que han llegit.
11
Curs 2014/15
PLEC
Dels llibres que tenim a l’aula, quan volem despertar l’interès per un en concret, expliquem la història o l’argument . Dels llibres de la biblioteca, podem periòdicament seleccionen quan o diada i queden exposats.
mirar els títols que s’acosta alguna festa
Lectura de llibres d’ampliació de contingut:
L’alumnat portarà llibres d’ampliació dels continguts que s’estiguin treballant a classe, relacionats amb l’àrea de medi. Aquests llibres i material estaran ubicats a un lloc concret de l’aula, amb la finalitat que tot aquell que tingui curiositat per ampliar els seus coneixements, tingui l’opció de llegir o mirar per gust algun dels llibres. Cicle mitjà Lectura autònoma per plaer, a partir de llibres, revistes... que aporta l’alumnat a la biblioteca d’aula per compartir amb la resta de la classe. També amb llibres de la caixa de la biblioteca que ens facilita la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Temps setmanal, mitja hora a l’aula i mitja hora a la biblioteca a l’hora del pati. També contemplem el préstec dels llibres que tenim a l’aula, tant de l’alumnat com de la Biblioteca Marcel·lí Domingo. Cada xiquet i xiqueta tindrà un full per poder registrar els llibres que llig al llarg del curs. La maleta viatgera amb llibres de coneixements relacionats amb el que estem treballant a classe, s’oferirà sempre que ho creguem convenient. Lectura guiada programació vertical.
3r: Rebigots, d’Estrella Ramon 4t: El gos invisible Que són llibres de l’escola. També amb altres títols que aconseguim en préstec a la Biblioteca. També contemplem la possibilitat d’incloure títols de contes “especials”, que requereixen la intervenció i acompanyament del professorat per tal que s’entenguen , se treballen bé i se puga fer una bona reflexió. A cada trimestre, com a mínim una lectura compartida amb tota la classe. Recomanació de llibres. 12
Curs 2014/15
PLEC
La recomanació de llibres està relacionada també amb la lectura autònoma. Quina l’alumnat porta llibre a classe ens en fa cinc cèntims i despertar la curiositat i les ganes
un per tal d’engrescar de llegir-lo.
Lectura compartida entre iguals.
Farem lectura compartida amb els llibres de programació vertical, i qualsevol altre material que treballem conjuntament. Oferirem un bon model lector (el professorat i/o l’alumnat) Lectura al voltant de les àrees.
Aquest tipus de lectura l’anem fent a mesura que llegim els continguts i enunciats de les activitats de cada àrea. També a partir dels llibres dels coneixements i informació que trobem a internet. Anirem creant guies de lectura que faciliten la comprensió del que lligen i la competència informacional. Quan treballem una temàtica concreta s’invitarà l’alumnat aportar llibres o material que hi estiga relacionat, i se’n farà una petita exposició.
Visita a les Biblioteques.
Tenim una hora assignada a la setmana a la biblioteca del centre. Farem una visita guiada pel bloc de la Biblio. Ens proposem visitar la Biblioteca Mercè Lleixà de Roquetes a 3r, i la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa a 4t. Sempre que anem a la biblioteca serà amb un objectiu clar: que puguen remenar, gaudir d’un espai diferent, fer una cerca, assistir a un conta contes ...
Participació en la Mostra de Teatre
Per quart any consecutiu el cicle mitjà participa a la Mostra de Teatre. Enguany, 4tB. Exposem la necessitat que aquesta participació siga rotativa fent-la extensiva als altres cicles.
13
Curs 2014/15
PLEC
Cicle Superior Lectura guiada:
Dintre de l’àrea de llengua catalana, hi ha un llibre prescriptiu (veure annex llibres prescriptius primària) per nivell, i que es llegirà durant la mitjà hora de lectura setmanal de català el segon trimestre. S’ha procurat que aquest llibre tingui un punt més de dificultat que els que utilitzin per fer la lectura autònoma, ja que es treballarà col·lectivament i amb l’ajut del professor/a.
Recomanació de llibres:
Es penjarà una cartellera a l’aula, en la qual l’alumnat, de forma lliure, podrà recomanar llibres que els han agradat i fer un comentari sobre aquests. D’aquesta recomanació en poden fer difusió, voluntàriament, a tota la comunitat educativa, emplenant un qüestionari que hi ha al Blog de la Biblio a la següent adreça: http://bibliotecadanielmangrane.blogspot.com.es/p/llibres-recomanats.html Lectura de llibres d’ampliació de contingut:
Es demanaran a la biblioteca pública i/o l’alumnat portarà llibres d’ampliació dels continguts que s’estiguin treballant a classe, sobretot relacionats amb l’àrea de medi. Aquests llibres i material estaran ubicats a un lloc concret de l’aula, amb la finalitat que tot aquell que tingui curiositat per ampliar els seus coneixements, tingui l’opció de llegir per gust algun dels llibres. Aquest llibres poden ser de ficció, per exemple, que facin un retrat d’una època històrica determinada o també que es serveixin de model de les diferents tipologies textuals treballades. Lectura de diferents gèneres literaris:
Segons el contingut de tipologia textual que estiguem treballant, es posarà a l’abast de l’alumnat alguns models de diferents gèneres literaris (teatral, poètic...) per tal que puguin ser consultats quan es consideri necessari. I com hem dit en l’apartat anterior mirarem d’interrelacionar les diferents àrees amb les tipologies textuals. Lectura autònoma a la biblioteca de l’escola i/o a l’aula:
L’alumnat disposarà d’una hora setmanal a l’àrea de català per anar a la biblioteca i, d’aquesta manera, podrà llegir escollir i llegir els llibres que l’interessin d’una manera individual. La resta d’àrees aprofitarà la mitjà hora de lectura setmanal per realitzar l’activitat. La biblioteca d’aula està formada bàsicament per una caixa de llibres que tenim en préstec de la Biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa, però considerem que 14
Curs 2014/15
PLEC
això és insuficient per la qual cosa en determinades ocasions i segons el tema que s’estigui treballant se’n sol·licitaran d’altres per períodes de temps determinats i també es fomentarà l’intercanvi de llibres entre companys/es (cada alumne porta un llibre o més i el deixa a la biblioteca de l’aula durant el curs) per incrementar el nombre d’exemplars i així fer una oferta més atractiva a l’alumnat i que coincideixi amb els seus interessos. Lectura compartida entre iguals: L’alumnat per parelles, en els temps destinats a la lectura, a través de textos escollits per ells mateixos, els compartirà amb el seu company/a, on serà competència de tots dos comentar, llegir, opinar, narrar, discutir….per gaudir així del plaer d’entendre millor els textos, potenciant a la vegada la dimensió social, que en aquest cas té la lectura, la relació entre iguals mitjançant la interacció entre els lectors per parlar dels textos.
Visita a la Biblioteca de Roquetes:
Durant aquest cicle l’alumnat de Cicle Superior realitzarà una sortida a la biblioteca de Roquetes, per tal de conèixer el funcionament d’una biblioteca pública (servei de préstec, normativa, selecció de llibres i contes…) i potenciar així el gust per la lectura. Prèviament s’hauran realitzat activitats de coneixement del funcionament de les biblioteques a la biblioteca del centre. Cada nivell tindrà una activitat programada per dur a terme en el moment de la visita. Participació en el “Certament de lectura en veu alta”
Habitualment es realitzen activitats de lectura en veu alta per practicar l'entonació, el ritme, les pauses i la fonètica, que a la vegada ens permeten afavorir la comprensió lectora, generador de debat, treballar alguns aspectes gramaticals, per afavorir l'ampliació de lèxic i vocabulari, i fins i tot prendre consciència de l'organització de la informació. També aprofitarem aquesta activitat per participar en el CERTAMEN NACIONAL INFANTIL I JUVENIL DE LECTURA EN VEU ALTA que des del curs 2004-05 organitza, la Fundació Enciclopèdia Catalana. Aquest Certamen és concebut per a ser treballat col·lectivament i no pretén de cap manera fomentar la competitivitat, però sí l'afany de superació i autoexigència dels xiquets i xiquetes i fomentar el gust per la lectura. Dramatitzacions de contes:
Durant el curs realitzarem una activitat dramatitzada a algun dels altres grups, aprofitant el treball a l’aula del gènere teatral. A més a més, durant el dia de la poesia, 15
Curs 2014/15
PLEC
es portaran a terme lectures dramatitzades a l’alumnat d’Educació Infantil i Cicle Inicial d’aquest gènere literari. Conèixer escriptors/es mitjançant els i/o activitats de la Fira Literària de
itineraris de lectura Jesús:
Sense dubte el fet de poder conèixer la persona que ha escrit una llibre que ells han llegit, saber les seues inquietuds, com a dut a terme l’obra, la seua vida....fa que aquella obra els resulti més propera i més atractiva i afavoreix les ganes d’aprofundir en la mateixa. És per això que en la mesura que sigui possible procurarem rebre la visita d’autors. Es sol·licitarà a l’Institució de Lletres Catalanes (ILC) la participació en els Itineraris de lectura en la modalitat “Autors a les aules” i també a l’organització de la Fira Literària de Jesús, la visita d’algun autor/a. És realitzarà un seguit d’activitats preparatòries per conèixer la biografia i l’obra de l’escriptor o escriptora, i més específicament el treball d’un llibre en concret, amb la finalitat de poder establir un col·loqui, entrevista, canvi d’opinions, tertúlia sobre el llibre llegit en el moment de la visita. Bibliopati:
La biblioteca escolar està oberta a l’hora de l’esbarjo, cada cicle té un dia a la setmana que et pot fer ús de la mateixa. Motivarem el nostra alumnat perquè així ho faci, és el moment en el qual poden gaudir lliurement de la biblioteca i satisfer les seues necessitats de lectura. Programació vertical lectura prescriptiva en català primària
Nivell ISBN CDU
Títol Autor/a
Il.lustrador/a Traductor/a
Editorial
Adaptador/a
1r
-La Moli i la Doli. Pep Molist.
Ed. Barcanova
2n
-La vaca Teresina esquia a Vallfarina. Xavier Frías.
Edebé
3r
Rebigots, d’Estrella Ramon
4t
El gos invisible
5è
Ser nen no és tant fàcil! Pilar Lozano Carbayo
16
Edebé
Curs 2014/15
PLEC Títol Autor/a
Editorial
Nivell ISBN CDU Il.lustrador/a Traductor/a Adaptador/a El meu germà el geni – Rodrigo Múñoz Avia
6è
17
Edebé
Curs 2014/15
PLEC
ESO Temps habitual de lectura: Totes
les
assignatures
dediquen temps a la
lectura de textos. Es realitzarà
un mínim de mitja
hora setmanal per assignatura.
Es duran a terme
lectures de tot tipus de textos i des de totes les àrees. Aquest temps dedicat sempre serà més llarg en les assignatures de l'àrea de llengües. El lloc per fer-ho serà a la biblioteca (les assignatures de l'àrea de llengües tenen una hora setmanal assignada) i a l'aula (en totes les àrees).
Aprendre a triar: El professor ensenyarà als alumnes com escollir un llibre. Per a això es treballaran els elements metaliteraris dels llibres (portades, contraportades i les col·leccions). També se'ls familiaritzarà amb blocs i webs que analitzen i recomanin llibres adaptats a diferents edats i nivells.
Elaboració de bibliografies: Tot el professorat recomanarà llibres de la seva àrea adequats per als alumnes. Tractarà que siguin de fàcil accés als alumnes (a la llibreria o a les biblioteques properes). Aquesta bibliografia serà publicada en el blog del centre i al moodle dels alumnes Assistència al teatre: tots els cursos s'organitzarà, com a mínim, una sortida al teatre a cada curs de l'ESO (conjuntament o per cicles). Participació en certàmens literaris i actes de foment de la lectura: es participarà en premis literaris, especialment en els celebrats a l'entorn més proper a l'alumne. Discussió compartida del sentit: 18
Curs 2014/15
PLEC
a partir dels textos treballats cada
àrea
es
en
fomentarà
l'anàlisi i discussió del grup per
a
la
construcció,
entre tots, del sentit del text.
Podem
gran grup o subdividint la
classe en grups més
petits. L'objectiu és que els
diferents punts de
fer-ho
en
vista contribueixin a la creació d'un sentit més ampli i profund. Lectures en veu alta i dramatització de textos: es realitzaran lectures en veu alta des de totes les àrees. També, especialment en l'àrea de llengües, però obert a totes les altres, es dramatitzaran diversos tipus de textos ; per exemple, sempre que treballem un text teatral o un text narratiu dialogat. En funció de l'activitat realitzada, es registrarà audiovisualment per poder fer difusió de la mateixa. Es realitzarà, en l'època de la castanyada, lectures dramatitzades de diferents contes de terror per part d'alumnes d'ESO a companys d'inicial, infantil i cicle mitjà. Els alumnes de l'assignatura optativa de teatre representaran l'obra que hagin preparat a la resta de companys de l'institut escola. Lectura al voltant de les àrees: els professors intentaran facilitar l'accés dels alumnes a textos de qualsevol tema i amb qualsevol tipologia textual. No cal que es tracti de lectures obligatòries, poden ser textos puntuals que el docent consideri adients. Es tractarà de fer una selecció de lectures que permeten el treball transversal amb altres assignatures o que mantinguin relació amb activitats que es duguin a terme durant el curs (xerrades, sortides, visites d'autors o experts...) En aquest punt es fan importants les recomanacions dels professors de cada àrea per a l'elaboració de la bibliografia recomanada. Lectura col·lectiva d'obres literàries: les lectures prescriptives de cada curs seran llegides de forma col·lectiva. Ajudarà així a la creació compartida del sentit de la mateixa. Els professors informaran sobre el 19
Curs 2014/15
PLEC
resultat de cadascuna d'elles perquè així puguin escollir, en cursos posteriors, les que han
tingut
millor
resultat. Es tractarà d'escollir lectures
en llengua original
(en el cas de llengües, autors
catalans i castellans)
i de diferents gèneres (narrativa, lírica i teatre). Llibres de lectures per àrees: les lectures prescriptives, en aquests moments, es realitzen a l'àrea de llengües. Si algun professor d'una altra àrea considera interessant prescriure en la seva assignatura, es valorarà la quantitat de lectures obligatòries per així poder distribuir entre les diferents matèries. Aquest punt està directament relacionat amb la selecció de textos i fragments adequats a cada àrea que el professor facilitarà als seus alumnes. Lectures en diferents llengües: a l'entorn plurilingüe del centre, es fa necessari que l'alumnat accedeixi a textos en diferents llengües. Es durà a terme des de les assignatures incloses en el projecte plurilingüe i, principalment, en anglès i francès.
20
Curs 2014/15
PLEC
Programació vertical de lectures ESO:
LLIBRES DE LECTURA 1r ESO MATÈRIA
LLIBRE
ISBN AUTOR
EDITORIAL
Agatha Christie Català
La ratera Què farem, què direm?
Castellà
Vicens-Vives Pep Coll Joanot Martorell
978-84-316-9223-0
Cruïlla 978-84-762-9685-1 Bromera – Col. El Micalet Galàctic 978-84-766-0086-3
Tirant lo Blanc Crónicas de la Torre I: El valle de los lobos Laura Gallego Ediciones SM Bram Stoker Adaptación de Drácula Carmen G. Aragón Teide Vida de un piojo llamado Matías Fernando Aramburu Tusquets
978-84-675-3967-7 978-84-307-6090-9 978-84-831-0288-6
Anglès
Bathsheba the Witch
Vicens Vives - col. Green Apple
978-84-316-9099-1
Francès
L'arc-en-ciel
Santillana - collection évasion
978-84-965-9737-2
LLIBRE
AUTOR
ISBN
Juls, Juliette
Antonio Villalobos
Tristan i Isolda
Anònim
El retaule del flautista
Jordi Teixidó
Finish Mundi
Laura Gallego Fernando Lalana
LLIBRES DE LECTURA 2n MATÈRIA
Català
Castellà
Anglès
21
La maldición de bronce De pasos y entremeses Around the World in 80 Days Sherlock Holmes: The Blue Diamond
Varios
EDITORIAL
Barcanova 978-84-489-2158-3 Castellnou – Col. Kalafat 978-84-980-4231-3 Edicions 62 978-84-926-7241-7 SM – Col. El Barco de Vapor 978-84-348-7011-8 Alfaguara Everest – Punto Encuentro
Jules Verne Oxford Arthur Connan Doyle Oxford
978-84-204-4475-8 Col. de 978-84-241-7710-2 978-0-19-424665-1 978-0-19-424723-8
Curs 2014/15
PLEC
LLIBRES DE LECTURA 3r MATÈRIA
LLIBRE
AUTOR
EDITORIAL
ISBN
Onada Edicions Manel Garcia Grau i Vicent El magma silenciós Pallarés Carme Arenas Antologia de lectures 3r ESO et alt. Mc Graw Hill Jordi Sierra i Tester (Probador) Fabra Edebé
Català
Castellà
Las andanzas de Kip Parvati
Miguel Larrea La Galera Federico García La casa de Bernarda Alba Lorca Teide Oxford, col·lecció Bookworms, Stage Huckleberry Finn Mark Twain 2 Oxford, col·lecció The Last Sherlock Holmes Bookworms, Stage Story Michael Dibdin 3
Anglès
Tot i que hi ha unes lectures prescriptives a primària i ESO sempre hem de tenir en compte que per fomentar el gust per la lectura cal deixar que el lector esculli les seues lectures segons els interessos i aficions que tingui.
Recursos: •
Biblioteca d’aula.
•
Llibres de lectura de la biblioteca Marcel·lí Domingo de Tortosa.
•
Certament de lectura en veu alta
•
Itineraris de lectura
22
978-84-96623-95-8 978-84-481-6079-1 978-84-236-9605-5 978-84-246-2469-9 978-84-307-6128-9 978-019-479-025-3 978-019-479-033-8
Curs 2014/15 •
Fira literària de Jesús
•
Lectura compartida en castellà: Rutas de lectura
23
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
Llegir per aprendre (Competència informacional)
Concepte: El concepte de competència informacional denomina l’ensenyament i l’aprenentatge de conceptes, habilitats i actituds relacionats amb l’ús de la informació. Integra diferents llenguatges i suports comunicatius i implica tots els processos -tant de cerca com de tractament i ús de la informació- que tenen lloc perquè es produeixi la transformació de la informació en coneixement personal. És una necessitat bàsica per a una nova cultura de l’aprenentatge, lligada a l’aprenentatge per a la investigació i a l’aprenentatge significatiu. Treballar amb la informació, cercant-la, tractant-la i comunicant-la, ha estat un procés que sempre ha format part dels objectius propis de l’escola relacionats amb l’aplicació d’estratègies d’aprenentatge, el treball de la competència lectora i el desenvolupament del pensament crític i reflexiu. En aparèixer noves eines i nous mitjans comunicatius, la competència es veu enriquida en habilitats especifiques més relacionades amb entorns i eines digitals, que han de complementar les documentals, però que giren totes al votant de la lectura i l’ús del pensament crític i reflexiu. Distingim tres àmbits dins la competència informacional: la cerca i recuperació de la informació, el tractament de la informació i la comunicació.
24
Curs 2014/15
PLEC
Objectius: •
Reconèixer una necessitat d'informació.
•
Concretar les característiques i necessitat informativa.
l'abast de la
•
Distingir entre les diferents tractament de la necessitat reconeguda.
formes de d'informació
•
Construir estratègies de localització de la informació.
•
Localitzar i accedir a la informació amb eficiència.
•
Aplicar criteris de precisió i fiabilitat. Avaluar la informació i les seves fonts.
•
Comparar i avaluar la informació obtinguda en diverses fonts.
•
Incorporar la informació seleccionada a la seva pròpia base de coneixements.
•
Comprendre la problemàtica econòmica, legal i social que envolta l’ús de la informació. Accedir a ella i utilitzar-la de forma ètica i legal.
•
Organitzar, aplicar i comunicar la informació a altres persones i de forma adequada a cada situació.
•
Sintetitzar i edificar a partir de la informació existent, contribuint a la creació de nou coneixement.
•
Formar usuaris de biblioteca, per gaudir, informar-se i aprendre de manera autònoma.
Estratègies i activitats: (veure annexos de les activitats específiques que es realitzen al centre ) Els annexos “Lectura en pantalla” i “interpretar, reorganitzar i construir coneixement” ens marcaran la metodologia a aplicar. Caldrà treballar les estratègies que ens marquen aquests documents explícitament. Els diferents àmbits de la competència informacional poden treballar-se de manera independent i específica dins les diferents matèries curriculars, però el seu assoliment no serà efectiu si no es posen en marxa situacions d’aprenentatge transversals als tres àmbits (cerca, tractament i comunicació) i des de totes les àrees del currículum. Les estratègies i activitats que dissenyarem i realitzarem les classifiquem en dos àmbits o objectius a assolir: • La formació d’usuaris de biblioteca • El desenvolupament de la competència informacional
25
Curs 2014/15
PLEC
Al nostre centre, que ha iniciat el treball per projectes, tenim una situació d'aprenentatge de la competència informacional molt TICs, treball per projectes, informacional, competència digital i bàsiques han de ser treballades de (formant un tot), transversal, graduada totes les àrees. Aquest és l'objectiu del present document.
adequat. Biblioteca, competència competències forma conjunta per nivells i des de
Seguidament presentem un recull de situacions d'aprenentatge i activitats de forma més general, que podem aprofitar per treballar la competència.
CERCA DE LA INFORMACIÓ Coneixement dels recursos disponibles •
Activitats per al coneixement del funcionament d'una biblioteca-mediateca, de manera que es pugui trobar allò que es busca tan autònomament com sigui possible.
•
Activitats per al coneixement del funcionament d'una biblioteca virtual per trobar-hi novetats, recensions de llibres, opinions de lectors, recomanacions d'obres, de temes o d'autors.
•
Treballar el reconeixement de les dades bàsiques d’un llibre: autor, adaptador, traductor, il·lustrador, editorial, col·lecció, localitat i any d’edició. També d’una producció audiovisual, pel·lícula, anunci o notícia.
•
Utilització de la biblioteca d'escola (mediateca), posant en pràctica els coneixements adquirits.
•
Utilització d'Internet per buscar informació: coneixement dels cercadors més habituals, coneixement de les adreces de més ús.
•
Ús dels recursos de la biblioteca d'aula i escola com a font com a font d'informació i plaer.
Localitzar, seleccionar i recuperar la informació. •
Activitats de recerca d'informació en un llibre o enciclopèdia.
•
Treballar la capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organitzar-la per ferne un treball personal.
•
Ús de diferents fonts històriques (orals, documentals, patrimonials) per contrastar informacions sobre un mateix esdeveniment.
•
Cerca i contrast d'informació en diferents suports.
•
Utilització d'Internet per a la cerca d'informació (imatge, text i àudio) a través de: cercadors, paraules claus, adreces web.
26
Curs 2014/15 •
PLEC
Ús de les TIC per a la recerca guiada de la informació en la realització de tasques específiques.
TRACTAMENT DE LA INFORMACIÓ • Activitats de comprensió de les informacions que fan referència a qualsevol àmbit de l’escola i de la vida quotidiana (material de treball, instruccions, anotacions, fullets informatius, documentals, publicitat, cartes, articles del diari, reportatges, entrevistes entre altres). •
Activitats per a la comprensió i localització d'informacions rellevants en textos de mitjans de comunicació social.
•
Treballar l'anàlisi del contingut i estructuració de les idees.
COMUNICACIÓ DEL CONEIXEMENT • Exposicions a partir d’un guió, esquema, imatge o bé utilitzant com a suport programaris de presentació. •
Comunicació de les informacions obtingudes utilitzant diferents llenguatges.
•
Creació de missatges visuals mitjançant materials plàstics i tecnologies de la comunicació (imatge digital, vídeo, fotografia, instal·lació) per a la composició d'objectes i imatges.
A primària disposem de bons escenaris per desenvolupar integralment les habilitats informacionals. Per exemple: •
Exploració d'algun aspecte de l'entorn a partir d'una qüestió rellevant i la realització d'un treball d'investigació a partir d'una qüestió rellevant, mitjançant el treball cooperatiu i l'ús de les TIC.
•
Utilitzar diferents fonts d'informació (documents, informacions orals, mitjans de comunicació, Internet) per a la recerca d'informació. Per exemple: com s'ha resolt un problema bàsic de la vida quotidiana al llarg del temps a partir d'un treball comparatiu i d'ús de les TIC.
•
Utilització dels mitjans de comunicació i d'Internet per obtenir informació.
A l’Educació Secundaria Obligatòria, els decrets i les orientacions pel desplegament del currículum assenyalen diferents actuacions que ajuden als equips docents a identificar situacions d’aprenentatge facilitadores del desenvolupament de les habilitats informacionals. Les principals serien les següents: •
El treball de síntesi (de 1r a 3r curs) que integra continguts relacionats amb les deferents matèries del curs.
•
Els projectes de recerca relacionats a les diferents àrees curriculars.
27
Curs 2014/15 •
El projecte de recerca de 4 d’ESO.
Concreció d’activitats per Document annex
28
PLEC
cicles:
Curs 2014/15
PLEC
Saber Llegir Concepte: Ensenyar a llegir no és només desenvolupar activitats d'identificació de signes i formats, també s'han de proposar altres per construir i inferir el significat del text. Hem de considerar totes les possibles situacions comunicatives lletrades ( les més properes i llunyanes a la realitat escolar i del entorn, les acadèmiques i les que no) i incloure totes les noves situacions lletrades que plantegen els avanços en les tecnologies de la informació. La competència lectora implica la comprensió, la reflexió, el discerniment i la transferència de coneixements per l'adaptació creativa a cada context. (PISA 2009) "La competència lectora consisteix a comprendre i emprar els textos escrits i a reflexionar-hi i implicar-s’hi per assolir els objectius propis, desenvolupar el coneixement i el potencial de cadascú i participar en la societat". En conseqüència, per abordar adequadament totes les dimensions de la CL, a l’escola, caldrà atendre els següents àmbits: 1.Els contextos socials i culturals de la lectura Fa referència a l'amplia gamma de contextos socials i culturals -casa, escola, món laboral, oci...en que es necessària la lectura. Significarà que hem de tenir en comte tant els usos tradicionals com els usos més actuals. En l’àmbit social de l’ensenyament de la lectura cal considerar: •
Els contextos socials de lectura: situacions comunicatives que cal organitzar o incorporar a l’escola per donar sentit al desenvolupament de la competència lectora. L' escola com a centre de comunicació (revistes escolars, recursos de comunicació social al web); ús de la Biblioteca Escolar (dinamitzar i afavorir les tasques escolars); escola oberta a l’entorn (presentacions públiques de les tasques escolars); entorns familiars (dinamitzar-los com punt de partida dels processos d'ensenyament).
•
Els àmbits socials i d'usos de la lectura: es refereix als diferents àmbits de la vida social en què s’usa la lectura. L'acadèmic (seqüenciar-lo en cada centre, lligat amb la competència informacional); literari (animació lectora); mitjans de comunicació (oci i aprenentatges no acadèmics, important la coordinació amb les famílies); i les relacions socials (activitats que potenciïn la integració de l'alumnat en espais socials, per exemple: consulta d'horaris de transport públic, consulta de preus, demanda d'informació a organismes...).
•
Tipus de lectura: diferents processos, coneixements, actituds i estratègies que l’alumnat posa en acció per comprendre els textos.
o 29
Lectura en veu alta o silenciosa
Curs 2014/15
PLEC
o Lectura lúdica, per plaer, per entreteniment o Lectura intensiva o analítica (objectiu: major aprofundiment de comprensió / textos curts i amb un cert grau de complexitat) o Lectura extensiva (objectiu: comprensió global / textos llargs i amb menor complexitat) o Lectura selectiva (objectiu: obtenir una informació concreta, focalitzar la atenció en la informació que interessa) o Lectura crítica (centrada en allò que hi ha implícit en el text, suposa un domini elevat del procés lector)
2.Els textos Cal tenir en compte els textos en tota la seva diversitat (continus i discontinus, verbals, iconoverbals i/o multimodals, publicats electrònicament o altres mitjans, hipertextuals...). Prenent de base els que es troben al marc conceptual de les proves PISA treballarem textos: o o o
30
Segons el suport: imprès i electrònic Segons el format: continu, discontinu i multimodal Segons el tipus de text: narratiu, descriptiu, instructiu, expositiu i argumentatiu
Curs 2014/15
Lectura en un centre educatiu
31
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
3. El lector Fem referència als recursos personals, actitud, les estratègies i els lector/a haurà d'utilitzar en les seves li permeten accedir al contingut del propòsit de lectura que ja tenia abans
procediments que el pràctiques lectores i text en funció del de començar a llegir.
Per a obtenir lectors competents cal que a l’escola es treballi de manera sistemàtica la lectura i que s’hi produeixin situacions d’aprenentatge diverses que permetin, a l’alumnat, progressar en els tres nivells de comprensió lectora: 1. Comprensió literal o d’obtenció d’informació : s’extreu la informació directament del text. Consisteix a seleccionar únicament la informació pertinent segons la pregunta que es faci o segons la informació que s’està buscant. 2. Comprensió interpretativa o inferencial : el lector/a dedueix la informació que busca a partir de la informació que extreu del text. Per arribar a aquest nivell de comprensió, s’han de posar en joc els coneixements previs, i és a partir d’aquests i de la lectura del text que es podrà arribar a fer les deduccions necessàries. 3. Reflexiva o avaluativa: el lector/a no només posa en funcionament els seus coneixements previs sinó també els seus criteris i opinions. Des de el punt de vista del lector, podem considerar que llegir és una activitat social interactiva entre el lector i el text, que permet satisfer necessitats de qui llegeix, mitjançant l'ús adequat de les activitats i estratègies pròpies de la lectura, i que donen resposta a les necesitats socials i personals. 4. Procés lector Es poden distingir tres moments per a la comprensió del text, a cadascun es requereixen estratègies diferents: abans, durant i després de la lectura. •
Abans de la lectura o Objectius de la lectura: constitueixen la motivació necessària per passar a l’acció de llegir. o Formulació d’hipòtesis: el material, les il·lustracions, la presentació i els indicis textuals (títol, subtítols, tipus de lletra, etc.) aporten una informació que permet preveure de quin tipus de text es tracta i quin tipus de contingut té. o Activació dels coneixements previs: es poden fer hipòtesis sobre el text, facilitaran i permetran la comprensió. Fer-se preguntes sobre el text que s’ha de llegir activa els coneixements previs i fa prendre consciència del què se sap sobre el tema.
32
Curs 2014/15 •
PLEC
Durant la lectura o Formulació d’hipòtesis: durant la lectura es va contingut que vindrà a interpretat.
anticipant el partir del que ja s’ha
o Confirmació o rebuig mesura que s’avança
de les hipòtesis a en la lectura.
o Recapitulació i aclariment de dubtes. o Control de la comprensió: si es detecten incomprensions, cal decidir si continuar amb la lectura per obtenir més informació o si és més recomanable rellegir, si cal cercar una paraula al diccionari, o bé fer servir altres estratègies per evitar els buits d’informació. o Elaboració de resums de les idees del text a mesura que es va llegint.
•
Després de la lectura o Identificació del tema i de la idea principal del text llegit: De què tracta? Quina és la idea més important? o Elaboració d’un resum: a partir de la identificació de les idees principals i de les relacions que el lector hi estableix d’acord amb els objectius de lectura i els seus coneixements previs. o Avaluació de la comprensió: preguntes pertinents de diferents nivells de comprensió (literal, interpretativa i reflexiva). o Valoració: si el text ha respost a les expectatives plantejades, es pot avaluar reflexionant sobre si ha agradat, si ha sorprès, si el recomanaria, etc.
Objectius: L’objectiu principal és garantir el desenvolupament de la competència lectora del nostre alumnat.
•
Despertar l’ interès i el gust per llegir a partir de diferents tipologies de textos.
•
Iniciar, adquirir i consolidar l’aprenentatge de la lectura i escriptura.
•
Millorar progressivament la pronunciació, entonació, fluïdesa i velocitat lectora.
33
Curs 2014/15 •
PLEC
Potenciar, desenvolupar i treballar la comprensió lectora diferents tipus de textos i des totes las àrees del currículum.
de de
•
Dominar progressivament lectores en contextos
diferents estratègies diferents.
•
Potenciar la reflexió individual i col·lectiva sobre les capacitats, habilitats i estratègies que s’activen en el procés lector (autoregulació).
La lectura plurilingüe: Donades les característiques del centre, hem de fer referència a la lectura des d'una perspectiva plurilingüe. Quan es llegeix en un altre idioma es transfereixen les estratègies de lectura que el lector posseeix. Si formem lectors que han assolit la competència lectora, seran capaços de transferir aquestes estratègies a l'aprenentatge o treball amb un altre idioma (per exemple, serà capaç també d'extreure les idees principals d'un text; és clar, sempre que disposi de coneixements lingüístics suficients d'aquella llengua).
Per això, és convenient que el professorat de llengües i de les altres matèries comparteixen un mateix model didàctic d'ensenyament de la lectura. És a dir, cal disposar d'una planificació conjunta (objectius i continguts), compartir els mètodes, els procediments i les modalitats d'avaluació.
34
Curs 2014/15
PLEC
Què s’ha d’ensenyar:
Competència Contingut clau Llegir amb fluïdesa per Lectura en veu alta: comprendre textos de la vida • To entonació i modulació de veu quotidiana, escolar i dels mitjans de comunicació en • Pronuncia adequada a la variant dialectal diferents formats i suports corresponent •
Fluïdesa (de forma continuada, amb la velocitat adequada)
Lectura silenciosa: •
Signes de puntuació
•
Fluïdesa
Tipologia textual: narratius, descriptius, expositius, instructius, conversacionals, predictius. Segons el format: •
Continuos
•
Discontinuos audiovisuals
amb
esquemes,
gràfics,
Segons el suport: •
Imprès
•
Digital: a. Textos dinàmics b. Hipertext: lectura no seqüencial c. Multimodal: escrit, imatge fitxa, en
moviment i audio
35
Curs 2014/15
36
PLEC
Curs 2014/15
37
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
Competència Contingut clau Aplicar estratègies de comprensió per obtenir informació, interpretar i valorar el contingut d’acord amb la tipologia i la complexitat del text i el propòsit de lectura.
Estratègies per a la comprensió són: fer prediccions, connexions del texdt amb el que sap, fer-se preguntes, visualitzar que pot passar, resumir... Tema, idea principal i idees relevants Textos digitals: (veure llegir en pantalla) Dinàmics Hipertext: lectura no seqüencial. Multimodal: escrit, imatge fixa, en moviment i àudio Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims Fonts d’informació. Paper i suport digital Lectura silenciosa Hàbit lector
L’aplicació de les estratègies de lectura permet al lector aconseguir tres nivells de comprensió: 1.- Obtenció d’informació: es tracta d’una comprensió literal del text, consisteix a accedir i recuperar informació. 2.- Interpretació, cal partir dels coneixements previs de l’alumne. •
Deduir
•
Inferir
•
Organitzar
•
Sintetitzar
3.- Reflexió i anàlisi : a part dels coneixements previs incloem opinions i criteris de l’alumne.
38
Curs 2014/15 Valorar personatges, donar el seu punt vista, avaluar la utilitat de la informaci贸, emetre un judici...
39
PLEC de
Curs 2014/15 Explicitarem permeten:
PLEC estratègies
que
•
Descodificar amb fluïdesa
•
Identificar, crear, compartir o concrets de lectura
•
Activar i aportar coneixements previs rellevants, de naturalesa diversa (temàtics, culturals, ideològics, lingüístics i textuals), per a l’objectiu o els objectius proposats
•
Planificar i revisar la manera com s’aborda la lectura d’un text.
•
Establir inferències, anticipacions, prediccions, hipòtesis...
•
Comprovar la pròpia comprensió
•
Avaluar i integrar la nova informació i remodelar, si cal, les idees inicials
•
Construir el significat global del text a partir de les idees principals, resumint i reorgnitzant la informació
•
Fer una lectura crítica del text (explorar el món de l’autor, el gènere discursiu i les interpretacions.
precisar
objectius
Llegir en pantalla: Veure annex Presenta unes característiques diferents: Els textos incorporen altres recursos informatius com so i imatge, hipertext, Ens permeten crear la nostra pròpia ruta de lectura i ens fan lliures per construir el coneixement, Interactivitat, connectivitat, intertextualitat (relacions que un text estableix amb un altre per mitjà d’enllaços i fets per l’usuari que construeixen significats diferents) Llegir en pantalla: estratègies, habilitats o destreses segons Daniel Cassany Vesant cognitiu: •
Saber quins coneixements calen per a cada lectura
•
Verificar que estem usant els coneixements adequats
•
Comprovar que estem entenent el text
40
Curs 2014/15 •
PLEC
Identificar els errors i saber-los esmenar.
Vesant informàtic: •
Destreses de computació: obrir
i tancar finestres...
•
Navegar perla xarxa (fer informació, avaluar-la)
cerques, recuperar
•
Trobar dades en un hipertext
•
Seguretat
•
Qüestions ètiques, privacitats, drets i deures dels internautes
•
(...)
Vesant lingüístic: •
Tenir coneixement de diversos idiomes
•
Registres i gèneres discursius per a cada idioma
41
Curs 2014/15
PLEC
Competència Contingut clau Utilitzar per comprendre un text , l’estructura i el format de cada gènere textual i el component semàntic de les paraules i de les estructures morfosintàctiques més habituals.
Tipologia textual: característiques d’organització interna i lingüístiques (lèxic, morfologia i sintaxi, vocabulari, funcions dels verbs, dels determinants del nom, dels pronoms...)
Els connectors per enllaçar oracions de forma ajustada al significat de les intencions de qui escriu. Elssignes de puntuació: per organitzar el text en paràgrafs, que marquen final d’oració o que organitzen els elements de la frase. Estratègies de cerca: paraules clau, sinònims. Fonst d’informació: paper i suport digital Lectura silenciosa
42
Curs 2014/15
PLEC
Com s’ha d’ensenyar? Distingirem dos grans moments:
1.-L’aprenentatge inicial
de la lectura
2.- La comprensió dels
textos
1.- Aprenentatge inicial de la lectura: llegir al parvulari i al cicle inicial d’educació primària
1.1.- Mètode, analític o global? Combinarem els dos mètodes. Iniciarem amb el treball del nom propi i combinarem els dos mètodes procuran sempre que hi hagi un aprenentatge significatiu i funcionalitat.
1.2.- Materials: •
Significatius i funcionals (ajuden autonomia i comunicació en l’entorn)
•
Usuals en el context social i escolar
•
ManipulatiusDiversos: noms propis, comuns, notes, títols de contes, noms de personatges, llibres de biblioteca d’aula, endevinalles, dites, poemes, rodolins...
1.3.- Context motivador: •
Veure gens més gran llegint, el mestre fa de model lector, també considerem la figura del padrí de lectura.
•
Per parella o petits grups
•
Poder formular hipòtesis amb la confiança que seran ben acollides i aprofitades.
•
Comprovar que la lectura pot donar resposta a interessos i preguntes del grup.
•
Experimentar el poder de la lectura per configurar mons fascinadors.
1.4.- Activitats: •
Lectura expressiva: per part del docent i per part de l’alumne
Proposta didàctica lectura expressiva • 43
Descodificació
Curs 2014/15
PLEC
http://www.xtec.cat/web/curriculum/primaria/ailectura/descodificacio Sistematització del codi escrit Jocs de consciencia fonològica •
El treball de la frase
•
Comprensió
Treball de les estratègies de comprensió lectora Activitats autònomes de comprensió lectora •
Per exercitar l’ús d’estratègies de comprensió lectora (formula hipòtesis i comprovarles, fer connexions, fer inferències i recapitular).
•
Lectura guiada: formular preguntes, fer-los adonar de la importància i del significat d’algun connector, proposar atures per recapitular
Proposta didàctica per treballar el procés lector •
Lectura estructurada: el docent llegeix el text, permet treballar les estratègies de comprensió sense que l’alumne descodifique.
Proposta didàctica “l’escolta estructurada” •
Lectura compartida: mestre i alumne assumeixen alternativament la responsabilitat de la lectura i junts construeixen el significat del text. En una mateixa seqüència didàctica el mestre pot fer modelatge d’una estratègia determinada (descodificació o comprensió) i deixar que els alumnes assumeixin la responsabilitat en altres fragments.
Una proposta didàctica per treballar les estratègies de lectura amb l’alumnat que s’inicia en l’adquisició del codi •
Lectura autònoma o silenciosa: L’alumne ha de poser elegir les lectures i llegir sense interrupcions. Permet que cadascú vagi al seu ritme i treu la tensió de llegir davant d’altres.
•
Seguir amb els ulls el relat d’un text enregistrat.
44
Curs 2014/15 •
•
PLEC
Relectura de textos: Com ja coneix el significat se centra en mecànica i en la fluïdesa, posa pràctica estratègies de també s’aprofundeix en la Lectura en veu alta
Orientacions per a l’elaboració d’una veu alta. •
la en descodificació i comprensió del text.
prova de lectura en
Biblioteca d’aula: o
Ha de ser un lloc acollidor i amb relacions amables.
o
Els libres han de respondre a les necessitats dels alumnes i més o menys coneguts, també treballats prèviament
o
Des de la biblioteca escolar s’organitzaran activitats.
o
S’ampliarà el fons mitjançant el préstec a les biblioteques públiques.
No ha de ser el recurs que es recomana quan un xiquet o xiqueta ha acabat la feina, si ho fem així estarem implicat que els llibres i la lectura van al darrere.
1.5 Coneixements previs, avaluació i fases en l’aprenentatge de la lectura. Cal conèixer els coneixements previs dels xiquets/tes i respectar-ne els processos per elaborar les intervencions que els permetin avançar i créixer. L’avaluació es centrarà en detectar en quin punt es troben aquest coneixements, no només la relació so-grafia sinó que també els que fan referència a la funció de la lectura (situacions, per aq què serveix, tipus d’escrits) i també als relatius a la forma (disposició de les lletres, traç, tipus de lletres, distribució en el paper o a les pantalles, suports textuals) Exemple de prova de lectura cicle inicial Fases: No diferenciada: Té dificultats per atribuir significat al text, no distingeix entre text i la imatge. Diferenciada o descriptiva: Distingeixen el text de la imatge, fan hipòtesis del significat de les paraules a partir de la il·lustració. Les lletres encara no tenen significat , aquest es deriva del context.
Logogràfica. Lectura quantitativa. Reconeixen alguna lletra i globalment les paraules més treballades, comencen a a utilitzar hipòtesis de reconeixement d’algun tipus de grafia però encara no són sistemàtics.
45
Curs 2014/15
PLEC
Alfabètica: Estan centrats en el procés desxiframent alfabètic. Cal treballar el reconeixement global dels mots i fer bon treball previ amb el context per la següent fase.
de
Ortogràfica: Llegeixen a cop d’ull i mots que els resulten desconeguts. Fan global i expressiva del text.
només desxifren els una interpretació
un ajudar-los a passar a
1.6 Paper de l’ensenyant: • El primer ensenyament de la comprensió lectora el situem al parvulari i cicle inicial. •
No es defineixen uns objectius mínims al parvulari perquè aquest no és obligatori.
Cal : •
Treballar el codi en un context que doni sentit i significat per als alumnes, no només per al mestre.
•
Plantejar aquest ensenyament des del context social i cultural que li dóna sentit.
•
És fonamental donar models de lector actiu, estratègic, apassionat, això ho farà el mestre i/o altres alumnes més grans.
•
Llegir habitualment textos que arriben a l’aula procedents de diferents llocs: escola, comerços, altres classes, casa, biblioteca...
•
Llegir diàriament contes, notícies, poemes, sense fer cap activitat més, com un regal valuós.
•
Plantejar situacions de joc col.lectiu, per parelles, en petit grup... del tipus sopa de lletres, , localització de mots, completar textos amb lletres o paraules, jocs de memòria, etc.
Aprendre el codi escrit a través del joc Els racons de joc simbòlic
46
Curs 2014/15
47
PLEC
Curs 2014/15
2.- La comprensió dels textos: de la sensibilització a l’autonomia
48
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
Aquest període el situaríem a finals de inicial, quan ja l’alumne té força autonomia en la descodificació i s’ha sensibilitzat del procés de comprensió llarg que arribaria fins al final de obligatori.
cicle
Bàsicament hi ha dos tipus
d’intervencions:
lectora, un període l’ensenyament
Ajudar a comprendre els textos. L’alumne aplica competències i estratègies com un mitjà per resoldre el propòsit de la lectura i no amb la finalitat d’aprendre una estratègia determinada. Ensenyar a comprendre un text (treball explícit de les estratègies)
2.1 Estratègies Des del primer moment aplicarem les estratègies i habilitats que permeten entendre un text. Les estratègies s’apliquen i s’activen en funció del text que s’ha de llegir i del context on s’ha de llegir, no del cicle on estan els alumnes. El que canvia a través dels cicles són els continguts que es van repetint i ampliant (ex. CM “idea principal”, CS “intenció autor, lectura crítica...”. Tindrem en compte que totes les estratègies no tenen el mateix grau de dificultat per la qual cosa cal valorar el moment en el qual es pot anar retirant l’ajuda d’una determinada estratègia perquè l’alumne ja ha arribat a l’automatització. Ensenyament de les estratègies (ensenyar a comprendre un text): Ens basarem en tres fases: modelatge, pràctica guiada i pràctica independent No la situem en cap moment concret, un mateix alumne pot estar fent activitats de pràctica guiada d’una estratègia i de modelatge d’una altra. Un cop hàgim explicat en què consisteix l’estratègia aplicarem les següents fases: Modelatge: Mostrar a partir d’exemples pràctics com aplicar les diverses estratègies i habilitats per comprendre un text. Le professor/a pensa en veu alta davant els alumnes fent els raonament que calguin per comprendre el text , després els convidarà a fer-ho ells. Practica guiada: els alumnes practiquen i van mantenint un diàleg amb el professor/a que els va guiant i explicant si és bona la resposta i quina és l’adequada. És bo que parlen, escriguin o intercanvien el que han après amb els seus companys/es. Pràctica independent: Apliquen el que han après i ja no necessiten tants ajuts externs però han d’haver desenvolupat ajudes internes. Poden fer activitats en parella o petit grup per contrastar com resolen les dificultats.
49
Curs 2014/15
PLEC
Els annexos treball explícit de les estratègies i interpretar, reorganitzar i construir coneixement ens marquen la metodologia a aplicar
Llistat de les diferents estratègies segons el moment de lectura: ABANS Formulació d’hipòtesis lectores: (partir del títol, il·lustracions, contraportada...). Activació dels coneixements previs. Reconeixement de la tipologia textual i previsió del tipus d’informació que ens donarà. DURANT Comprovació d’hipòtesis realitzades abans de la lectura. Identificació del protagonista i les seves característiques. Identificació de personatges principals i secundaris. Relació del que diu el text amb la pròpia experiència, amb altres llibres i amb el món (fer connexions) Activitat de comprensió global del paràgraf. ( Parafrasejar ) Síntesi de la idea principal del paràgraf. Idea principal del text. Deducció de paraules pel context. (Inferències) Visualitzar el que diu el text. DESPRÉS Identificació del tema Síntesis de les idees principals del text. (Resum) (mapa conceptual) Comprovació de la informació assolida amb preguntes literals. Comprovació de la informació assolida amb preguntes inferencials/interpretatives. Comprovació de la informació assolida amb preguntes de comprensió Crítica: Intenció de l’autor, opinió personal...
50
Curs 2014/15
51
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
2.2 Grau de dificultat L’augment de dificultat vindrà complexitat dels textos i del grau d’acompanyament que proporcionem
marcada per la d’ajuda o a l’alumne.
a)Per valorar la complexitat del text
tindrem en compte:
•
Distància entre els coneixements previs que té el text i els que té l’alumne
•
De la tasca que es proposi (ex. Text complex, només busquem una informació precisa)
•
Vocabulari, sintaxi..., estructura, organització i ordre de la informació
•
Textos no elaborats amb una intencionalitat didàctica Quan utilitzem textos que pensem que poden resultar de difícil comprensió preveure’m que farem per fer-los comprensibles i aquest aspecte el desenvoluparem a la planificació de la tasca docent.
2.3 L’ajuda: Ha d’ajudar l’alumne a la comprensió d’altres textos que llegirà en el futur , provocar la participació i afavorir l’autonomia. Pot provenir de: •
La interacció social entre el docent i aprenent , entre aprenents...
•
D’instruments o eines que guiïn el procés de comprensió i/o avaluació.
2.3.1. Interacció a) Docent/aprenent: el docent dirigeix l’activitat (planteja, tutoritza, ajuda, dóna eines...) i crea situacions de lectura diversificades ( gran grup, petit grup, parelles, individual...)
52
•
Modelatge pensa i comenta en veu alta, els alumnes aprenen estratègies
•
Lectura compartida o guiada, avaluació col·lectiva, els alumnes fan preguntes, aportacions ... Iniciarà l’activitat el professor/a però a mesura que l’alumne adquireixi competència li transferirem responsabilitat
•
La discussió guiada, reflexió sobre el procés d’aprenentatge, accions que es fan a l’hora de comprendre un text, l’alumne a través de les seues respostes indica quin és el seu nivell lector.
Curs 2014/15 •
PLEC
Entrevista, parlar amb cada alumnes del seu procés i oferir-li les ajudes segons el moment que es troba.
Per fomentar la participació de no donar la resposta completa o ajudar-lo a buscar-la . Quan la incompleta podem reformular-la, matisar-la o completar-la.
en l’alumne és millor incompleta sinó resposta és
b) Aprenent-aprenent (del mateix nivell educatiu) 1.- Lectura en parelles o en petit grup. Deixarem clar als alumnes que: •
Han de resoldre la tasca entre tots i s’han d’implicar per igual
•
El producte ha de ser compartit i acceptat per tothom.
•
Qualsevol membre del grup el pot defensar
2.- Lectura cooperativa Un alumne llegeix un paràgraf i el següent ho resumeix i la resta ha d’estar d’acord amb el resum. Anem repetint el procés. Quan hi ha alguna paraula que no entenen poden demanar ajuda a un altre grup, si saben el significat l’expliquen a la resta. c) Aprenent-aprenent (de diferent nivell educatiu) •
Apadrinament lector
•
Alumnes grans com a emissors: l’hora del conte, tardes de lectura, recital de poesia
•
Alumnes petits com a emissors: Lectura preparada d’un text, lectura de textos escrits pels alumnes.
2.32. Eines o instruments (Annexem models) a) Guies de lectura, cada alumne o grup es pot elaborar la seua. Es poden elaborar segons el tipus de tasca, gènere discursiu o d’un text en concret. Aquesta eina permet al professor gestionar amb més facilitat les dificultats dels alumnes ja que els grups saben el que han de fer. b) Bases d’orientació, document que resumeix d’una manera ordenada l’acció a realitzar. Planificació de les operacions que han de fer per resoldre una tasca: fer un resum, quan no coneixem una paraula.. 53
Curs 2014/15 c) Pautes d’autoavaluació, reflexionar i valorar el procés que ha seguit per comprendre el text. Cal mentre realitza la tasca ja planificar i reconduir el
PLEC per
que la tingui davant que li permet procés.
d) Portafoli de lectura o dossier d’aprenentatge, reflexionem sobre com aprenem, quines dificultats tenim, com podem avançar ... i també documentar el procés.
54
Curs 2014/15
55
PLEC
Curs 2014/15
PLEC
Estratègies i activitats Treballarem les estratègies segons l’annex i d’acord amb la acordi el claustre.
explícitament seqüenciació que
Planificarem i sistematitzarem activitats que impliquin situacions d’aprenentatge significatives per l’alumnat, a partir dels usos reals i de la intencionalitat de la lectura (veure graelles per seqüenciar): • • • • • • • • •
56
Llegir per obtenir una informació precisa Llegir per seguir unes instruccions Llegir per obtenir una informació de caire general Llegir per aprendre Llegir per revisar un escrit propi Llegir per plaer Llegir per comunicar un text a un auditori Llegir per practicar la lectura en veu alta Llegir per informar el que s’ha comprès
Curs 2014/15
PLEC
Recursos:
Professorat: La fluidesa lectora Avaluació d’actituts envers la lectura Aprenentatge inicial de la lectura (presentació E. Queralt) El còmic Àlbum il.lustrat: Magenta i la balena blanca Aprenentatge inicial de la lectura (conferències i *pdf) Factoria d’activitats informàtiques i llengua Minilliçons de lectura Banc de tallers (Pep Tort) Alumnes http://www.edu365.cat/llegeix/index.htm Entrenat per llegir Lectura eficaç Una mà de contes
57
Curs 2014/15
PLEC
Annexos Annexos dintre del mateix
document
Són models extrets del Pla de Centre
Lectura de
Guia de lectura genèrica
Abans de
llegir
• • •
Durant la lectura • • • • •
Després de llegir • •
• •
58
Activa els teus coneixements previs Defineix el teu objectiu de lectura Anticipa de què va el text
Pren decisions sobre les paraules que no entens Recapitula cada paràgraf per fer-te una idea global Aplica els recursos que creguis per comprendre el text Formula les teues hipòtesis Comprova les teues hipòtesis
Comprova el teu objectiu de lectura. Fes-te preguntes que et facin adonar si has entès o no el contingut del text. Reflexiona sobre quines dificultats has tingut per comprendre el text. Pensa en quines situacions de la teva vida et pot servir allò que has après en aquesta lectura.
Curs 2014/15
•
59
Què fem quan trobem una coneixem (base
PLEC
paraula que no d’orientació)
Curs 2014/15
•
PLEC
Per fer un resum (base d’orientació)
Què he de fer 1.- Llegir el text
Estaria bé si... 1.1. Dedueixo o busco les paraules del text que no entenc. 1.2. Busco i apunto la paraula o grup de paraules que respon la pregunta: De què tracta aquest text? 1.3. Llegeixo els diferents paràgrafs i subratllo o escric al costat la idea principal, explicita o implícita.
2.
3.
Seleccionar i englobar les idees principals del text
2.1 Selecciono les idees més importants i les intento agrupar. 2.2. Busco paraules que puguin englobar conceptes diferents (alimentació, hàbitat, vegetals...) 2.3. Suprimeixo les repeticions i les informacions poc rellevants. 2.4. Organitzo les idees d’acord amb l’estructura interna del text.
Construir un nou text 3.1. 3.2. 3.3.
3.4.
60
És breu 3.2. Hi ha la selecció de les idees principals. 3.3. Les idees estan agrupades segons l’estructura interna del text. 3.4 Les idees estan expressades de forma personal.
Curs 2014/15
61
PLEC
Curs 2014/15
•
PLEC
Pauta d’autoavaluació.
•
No De vegades
Si Abans de començar a llegir, em pregunto allò que no sé del tema En començar a llegir, intento relacionar tot allò que ja sé del tema amb allò que vaig llegint Quan em preparo per iniciar la lectura, penso en un pla adequat per comprendre-la. Mentre llegeixo, em faig preguntes per comprovar que el tipus de lectura que faig és el correcte. Mentre llegeixo, m’adono quines parts són les més importants del text. Mentre llegeixo, faig una pausa per pensar si estic aconseguint el propòsit dela lectura. A mesura que llegeixo, vaig recapitulant per construir el fil conductor del que llegeixo. Durant la lectura, m’adono que tinc algunes dificultats per comprendre algunes parts del text Quan m’adono que hi ha alguna cosa que no comprenc, esbrino quina és la causa (...)
62
Curs 2014/15
PLEC
Annexos en document adjunt
Aquí hi trobareu models programades i també pautes que marquen la línia de
d’activitats ja metodològiques centre.
•
Programació activitats lectura”
•
Programació activitats “Competència informacional”
•
Graelles de lectura segons el propòsit
•
Lectura en pantalla
•
Treball explícit de les estratègies lectores
•
Construir nou coneixement, reorganitzar i integrar la informació
“Gust per la
Bibliografia: Pla de lectura de centre (document de referència editat pel Departament d’Ensenyament) Biblioteca escolar Materials ILEC
Recursos: Web del Departament BDR (Banc de recursos elaborat per diversos CRPs de Catalunya) Aprenentatge inicial de la lectura L’impuls de la lectura
63