http://spanish.tibetoffice.org/wpcontent/uploads/2011/02/Destruction-in-Tibet1993.jpg
Parlant de Sobiranisme... i el Tibet? Tibet és una regió governada per Xina i que ha estat constantment en guerra amb aquest país. L’any 1912, després de diversos conflictes amb el seu imperi, Tibet va proclamar la seva independència. Però la realitat és que Xina governa i imposa el seu poder a Tibet, que es considera un estat independent sota una ocupació il·legal. L’any 1959, xina va enviar 80.000 soldats al Tibet gràcies a un acord amb l’imperi britànic. D’aquesta forma, pretenien alliberar Tibet i conquerir aquesta regió. Aquell dia, hi va haver 87.000 morts. Els tibetans, tement que el Dalai Lama sortís ferit, van decidir que marxés del país. Disfressat de soldat i acompanyat pels seus militars, es va exiliar a l’Índia. Ara, després de tants anys, segueix a l’Índia i visita presidents d’altres països com ara Barack Obama. El Dalai Lama afirma que la seva tornada de l’exili no és un problema, que el primordial és el futur dels habitants del seu país. A més a més, el govern xinès va segrestar el Panchen Lama, la segona autoritat espiritual del Tibet el 1995, quan tenia sis anys, i encara no es coneix el seu parador.
Després de la conquesta
El Dalai Lama s’ha mantingut neutral en qüestions polítiques d’occident.
http://www.tarrdaniel.com/images/ buddhism/DalaiLama/TenzinGjaco21
.jpg Després de la conquesta de la Xina van morir 1,2 milions de tibetans (una cinquena part de la població del país) i molts altres van acabar en presons i camps.
Entre els anys 1950 i 1961 les Nacions Unides van condemnar les agressions de la Xina cap al Tibet i van aprovar una sèrie de resolucions que demanaven a aquest país que respectés els drets humans que tenien els ciutadans del Tibet i les seves llibertats i drets fonamentals com el dret d’autodeterminació. El Dalai Lama, l’any 1963, va crear una constitució per fer un Tibet democràtic i ha funcionat, en la mesura possible tenint en compte que el Govern tibetà està exiliat.
Durant la famosa Revolució Cultural (una campanya en masses organitzada pel líder del Partit Comunista Xinés, Mao Zedong, que va afectar a tota la Xina) el Tibet va patir grans danys al seu patrimoni cultural. Es van destruir milers d’esglésies i de monestirs i molts monjos van ser assassinats. L’any 1979 la Xina va permetre restablir la llibertat religiosa però amb molts inconvenients i condicions com prohibir als lames dubtar del dret de la Xina a posseir i governar el Tibet. Policia xinesa arrestant un monjo. http://estaticos03.elmundo.es/elmundo/image nes/2009/06/25/1245856641_0.jpg
Entre els anys 1879 i 1984 van haver-hi intents de diàleg entre la Xina i el Tibet amb representant dels dos països però les conversacions no van portar a cap punt en concret. El fet és que res del que ha passat fa que Xina obtingui la sobirania de Tibet, de fet Xina reconeix que, tot i que un invasor s’imposi per la força i a base d’amenaces, tractes desiguals i injustícia davant d’un poble, aquest no obtindrà la seva sobirania i el poble seguirà sent lliure. Llavors, ens preguntem com pot ser que Xina, un país poderós i emergent, segueixi justificant l’opressió al Tibet tot i sabent que els tibetans no l’accepten?