A la redor del Mercat Central

Movilidad, accesibilidad y espacio público Mobilitat, accessibilitat i espai públic

A LA REDOR DEL MERCAT CENTRAL

Movilidad, accesibilidad y espacio público Mobilitat, accessibilitat i espai públic

A LA REDOR DEL MERCAT CENTRAL Cliente: / Client: Asociación de Vendedores del Mercado Central de la Ciudad de Valencia.

Equipo profesional: / Equip professional: Carles Dolç (arquitecte) David Estal (arquitecte) Joan Olmos (doctor enginyer de camins) Vicent Torres (doctor en economia) Colaboradores: / Col.laboradors: Alicia Augier (estudiant d’arquitectura) Toni Escriche (disseyador gràfic) Agradecimientos: / Agraïments: Juan Casañ Vicente Cervera Ramón Cutillas Julia Martínez Josep Maria Sancho José Ramón Tormo Rafa Vidal València, desembre de 2012

REDOR f. ant.

Voltant, espai que envolta una cosa; cast. rededor.

Índice / Index 1. Intervenir en el entorno del Mercat Central.

1.1. La gente y las funciones urbanas.

1.2. Movilidad, accesibilidad y espacio público.

1.3. La Plaça del Mercat Central.

1.4. Centro Comercial Abierto.

1.5. ¿Qué intervención en el área del Mercat?

04 04 05 06 09 12

1. Intervindre a l'entorn del Mercat Central.

1.1. La gent i les funcions urbanes.

1.2. Mobilitat, accessibilitat i espai públic.

1.3. La Plaça del Mercat Central.

1.4. Centre Comercial Obert.

1.5. Quina intervenció a l'àrea del Mercat?

04 04 05 06 09 12

2. Accesibilidad multimodal al Mercat Central.

2.1. Condiciones de acceso.

2.2. Influencia del nuevo aparcamiento.

2.3. En automóvil y/o moto.

2.4. A pie.

2.5. En bicicleta.

2.6. En autobús.

2.7. En taxi.

2.8. Abastecimiento y distribución de mercancías.

14 14 16 22 25 40 42 55 58

2. Accessibilitat multimodal al Mercat Central.

2.1. Condicions d'accés.

2.2. Influència del nou aparcament.

2.3. Amb automòbil i/o moto.

2.4. A peu.

2.5. Amb bicicleta.

2.6. Amb autobús.

2.7. Amb taxi.

2.8. Abastiment i distribució de mercaderies.

14 14 16 22 25 40 42 55 58

3. La recuperación del espacio público del entorno del Mercat Central.

3.1. Puntos conflictivos y espacios de oportunidad.

3.2. Los usuarios y los elementos urbanos.

3.3. Entorno comercial.

3.4. La reurbanización de la Plaça del Mercat.

59 59 70 74 80

3. La recuperació de l'espai públic de l'entorn del Mercat Central.

3.1. Punts conflictius i espais d'oportunitat.

3.2. Els usuaris i els elements urbans.

3.3. Entorn comercial.

3.4. La reurbanització de la Plaça del Mercat.

59 59 70 74 80

4. Patrimonio, viviendas, solares.

4.1. Patrimonio monumental.

4.2. Viviendas y residentes.

4.3. Solares, oportunidades.

84 84 86 90

4. Patrimoni, vivendes, solars.

4.1. Patrimoni monumental.

4.2. Habitatges i residents.

4.3. Solars, oportunitats.

84 84 86 90

5. Conclusiones.

5.1. Puntos clave.

5.2. Actuaciones inmediatas.

100 100 105

5. Conclusions.

5.1. Punts clau.

5.2. Actuacions immediates.

100 100 105

A LA REDOR DEL MERCADO CENTRAL, fue precedido por un AVANCE: DIAGNÓSTICO Y PROPUESTA DE ADECUACIÓN DEL ENTORNO AL MERCADO CENTRAL DE VALENCIA que fue entregado a la Asociación de Vendedores en agosto de 2012.

EL Avance estudió la situación derivada de la construcción del Aparcamiento de la Plaza de Brujas, para poder consensuar con el Ayuntamiento el pliego de condiciones y debatir las posibilidades de uso, diseño y gestión de la obra del aparcamiento en relación al Mercado y la plaza en superficie.

A LA REDOR DEL MERCAT CENTRAL, va ser precedit per un AVANÇ: DIAGNÒSTIC I PROPOSTA D’ADEQUACIÓ DE L’ENTORN AL MERCAT CENTRAL DE VALÈNCIA que var ser lliurat a l’Associació de Venedors l’agost del 2012.

L’Avanç va estudiar la situació derivada de la construcció de l’Aparcament de la Plaça de Bruges, per a poder consensuar amb l’Ajuntament el plec de condicions i debatre les possibilitats d’ús, disseny i gestió de l’obra de l’aparcament en relació al Mercat i la plaça en superfície.

1. INTERVENIR EN EL ENTORNO DEL MERCAT CENTRAL

1. INTERVINDRE A L'ENTORN DEL MERCAT CENTRAL

1.1. LA GENTE Y LAS FUNCIONES URBANAS

1.1. LA GENT I LES FUNCIONS URBANES

El objeto de este informe es estudiar las “directrices generales para la futura peatonalización de la Plaça del Mercat y la adecuación urbanística de su entorno”, tal y como establece el contrato suscrito entre la Asociación de Vendedores del Mercat Central y los autores del presente documento. En el mismo se dice que la Plaça del Mercat y la de Ciutat de Bruges constituyen un único ámbito, que se deberá analizar en sus diversos componentes y dimensiones. Es lo que se hace en el presente estudio, que hemos desarrollado partiendo de precisar las funciones del área comercial del Mercat, las interacciones entre las mismas, y el papel protagonista de la ciudadanía en el espacio público y en las actividades privadas, todo lo cual constituye la vida de la ciudad.

L'objecte de l'informe és estudiar les “directrius generals per a la futura peatonalització de la Plaça del Mercat i l'adequació urbanística del seu entorn”, tal com establix el contracte subscrit entre l'Associació de Venedors del Mercat Central i els autors del present document. En ell, es diu que la Plaça del Mercat i la de Ciutat de Bruges constituïxen un únic àmbit, que s'haurà d'analitzar en els seus diversos components i dimensions. És el que es fa en el present estudi, que hem desenrotllat partint de precisar les funcions de l'àrea comercial del Mercat, les interaccions entre les mateixes, i el paper protagonista de la ciutadania en l'espai públic i en les activitats privades, tot allò que constituïx la vida de la ciutat.

Porque en Ciutat Vella, y en especial en el ámbito del Mercat Central, se da una particular mezcla de funciones urbanas, al tiempo que una muy singular densidad de usuarios, sean residentes, trabajadores del comercio o visitantes, que viene a conformar su carácter, su vitalidad y hasta su patrimonio, entendido éste como un conjunto de arquitecturas, espacios, costumbres y valores ciudadanos.

Perquè a Ciutat Vella, i en especial a l'àmbit del Mercat Central, es dóna una particular barreja de funcions urbanes, alhora que una molt singular densitat d'usuaris, siguen residents, treballadors del comerç o visitants, que conforma el seu caràcter, la seua vitalitat i fins i tot el seu patrimoni, entés com un conjunt d'arquitectures, espais, costums i valors ciutadans.

En este estudio analizaremos todo ello con el fin de perfeccionar las condiciones de uso y accesibilidad a ese ámbito, y plantear alternativas para mejorar el carácter comercial, la calidad urbana y la vida de la gente que se desenvuelve en él.

En el present estudi analitzarem tot això a fi de perfeccionar les condicions d'ús i accessibilitat a eixe àmbit, i plantejar alternatives per a millorar el caràcter comercial, la qualitat urbana i la vida de la gent que es mou en ell.

1.2. MOVILIDAD, ACCESIBILIDAD Y ESPACIO PÚBLICO

1.2. MOBILITAT, ACCESSIBILITAT I ESPAI PÚBLIC

Comenzaremos por recordar algunas de las principales observaciones que hemos realizado en el “Avance” de este trabajo. Distinguíamos claramente los conceptos de accesibilidad y movilidad, a veces inconscientemente confundidos.

Començarem per recordar algunes de les principals observacions que hem realitzat en l’”Avanç”del treball.

Distingíem clarament els conceptes d'accessibilitat i mobilitat, a vegades inconscientment confosos.

La accesibilidad describe la facilidad con la que algo o alguien pueden ser alcanzados, y no sólo depende de la distancia que los separa. La movilidad, en cambio, describe la acción de trasladarse de un lugar a otro, entre dos objetivos. La primera va asociada al concepto de proximidad y resulta fácil de entender cuando se traducen, ambos conceptos, a estrategias diferentes.

En un barrio, la accesibilidad depende de la proximidad a la que se encuentran los servicios que necesitamos, mientras la movilidad describe el trayecto que hemos de realizar para alcanzar el objetivo, no importa a la distancia a la que nos encontremos del mismo. Favorecer la accesibilidad significa acercar los servicios a la ciudadania, favorecer la movilidad requiere poner al alcance de los vecinos medios de transporte para facilitar el encuentro.

Ya dijimos que el ámbito urbano del Mercat Central, al situarse en el corazón de la ciudad, presenta unas favorables condiciones de accesibilidad general, que hay que matizar cuando descendemos de escala.

De entrada, se ve favorecido por su situación geográfica en el contexto de la ciudad, una posición “central”. Por otra parte, las principales fuentes del transporte colectivo –ferrocarril interurbano, ferrocarril metropolitano, autobuses urbanos– alimentan como a ninguna otra zona de la ciudad a Ciutat Vella. Y, finalmente, la mayor intensidad de desplazamientos a pie tiene lugar

L'accessibilitat descriu la facilitat amb què alguna cosa o algú poden ser abastats, i no sols depén de la distància que els separa. La mobilitat, en canvi, descriu l'acció de traslladar-se d'un lloc a un altre, entre dos objectius.

La primera va associada al concepte de proximitat i resulta fàcil d'entendre quan es traduïxen, ambdós conceptes, a estratègies diferents.

En un barri, l'accessibilitat depén de la proximitat a què es troben els serveis que necessitem, mentres la mobilitat descriu el trajecte que hem de realitzar per a abastar o aplegar fins l'objectiu, no importa a la distància a què ens trobem d’ell. Afavorir l'accessibilitat significa acostar els serveis a la ciutadania, afavorir la mobilitat requerix posar a l'abast dels veïns mitjans de transport per a facilitar-los-hi la trobada.

Ja vam dir que l'àmbit urbà del Mercat Central, en situar-se al cor de la ciutat, presenta unes favorables condicions d'accessibilitat general, que cal matisar quan descendim d'escala.

D'entrada, es veu afavorit per la seua situació geogràfica en el context de la ciutat, una posició “central”. D'altra banda, les principals fonts del transport col·lectiu –ferrocarril interurbà, ferrocarril metropolità, autobusos urbans– alimenten Ciutat Vella com a cap altra zona de la ciutat. I, finalment, la major intensitat de desplaçaments a peu té lloc en l'entorn del Barri del Mercat, incrementada en els últims anys pel moderat ascens del turisme.

Carrer de Navellos, València: Un ejemplo de accesibilidad cómoda a pie al centro histórico. Antes y después de su reforma (años 80).

Calle Navellos, València: Un exemple d’accessibilitat còmoda a peu al centre històric. Abans i després de la seua reforma (anys 80).

en el entorno del Barri del Mercat, incrementada en los últimos años por el moderado ascenso del turismo.

A pesar de estas condiciones objetivas en lo referente a la accesibilidad, ya alertábamos que la movilidad ha favorecido, en las últimas décadas, la aproximación al centro histórico por medios motorizados individuales, lo que se ha traducido en medidas de transformación del espacio público cada vez más orientadas a ese medio y, en consecuencia, a interferir y detraer superficie a los modos más naturales y menos agresivos de acceso al centro.

Más adelante, al comentar la accesibilidad por diferentes medios, podremos comprobar esas interferencias y abordar las propuestas para superar los conflictos actuales. Conviene señalar, no obstante, que el espacio público de nuestras ciudades representa el espacio de la sociabilidad y, en nuestro caso, también del comercio y del disfrute patrimonial, no sólo de la movilidad, y que alcanzar un equilibrio entre ambos grupos de actividades, representa el mayor reto en la gestión de nuestras calles y plazas. Como veremos, esos espacios, transformados en las últimas décadas, son una muestra del desequilibrio existente entre las fuerzas que orientan corrientes contrapuestas a favor de la movilidad motorizada.

A pesar d'aquestes condicions objectives pel que fa a l'accessibilitat, ja alertàvem que la mobilitat ha afavorit, en les últimes dècades, l'aproximació al centre històric per mitjans motoritzats individuals, la qual cosa s'ha traduït en mesures de transformació de l'espai públic cada vegada més orientades a eixe mitjà i, en conseqüència, a interferir i detraure superfície als modes més naturals i menys agressius d'accés al centre.

Més avant, en comentar l'accessibilitat per diferents mitjans, podrem comprovar eixes interferències i abordar les propostes per a superar els conflictes actuals. Convé assenyalar, no obstant això, que l'espai públic de les nostres ciutats representa l'espai de la sociabilitat i, en el nostre cas, també del comerç i del gaudi patrimonial, no sols de la mobilitat, i que aconseguir un equilibri entre ambdós grups d'activitats, representa el major repte en la gestió dels nostres carrers i places. Com veurem, eixos espais, transformats en les últimes dècades, són una mostra del desequilibri existent entre les forces que orienten corrents contraposats a favor de la mobilitat motoritzada.

Plaça del Patriarca y Plaça de la Mercé: Dos espacios públicos recuperados con éxito para el viandante.

Plaça del Patriarca i Plaça de la Mercé: Dos espais públics recuperats amb èxit per al vianant.

1.3. LA PLAÇA DEL MERCAT CENTRAL

1.3. LA PLAÇA DEL MERCAT CENTRAL

La Plaça del Mercat, un topónimo frecuente en ciudades, designa en nuestro caso el que fue centro de gravedad del comercio de València durante varios siglos. En este espacio urbano convivían el Mercat y la Llotja dels Mercaders, un mercado originalmente en la calle, en lo que fue espacio baldío de un brazo seco del Túria exterior a la muralla àrabe, al que se uniría más adelante la construcción de la Llotja, lugar de negocios

La Plaça del Mercat, un topònim freqüent en ciutats, designa en el nostre cas el que va ser centre de gravetat del comerç de València durant diversos segles. En aquest espai urbà convivien el Mercat i la Llotja dels Mercaders, un mercat originàriament en el carrer, en allò que fou l'espai erm d'un braç sec del Túria exterior a la muralla àrab, al què s'uniria més avant la construcció de la Llotja, lloc de negocis i transaccions financeres;

y transacciones financieras; además, significativamente la iglesia dels Sants Joans se conocía popularmente como Sant Joan del Mercat. Si bien en Valencia había, y hay, otros mercados públicos, el Central se conoció durante muchos años como el Mercat Gran, reconociéndose así su papel principal en la distribución de alimentos a la ciudad. Pero pasaría también a conocerse como el Central por su posición geográfica y protagonista en Ciutat Vella (1). Así pues, la Plaça del Mercat ha sido centro histórico civil y del comercio.

Finalmente, hay que señalar que, en nuestro caso, el espacio público contiene la herencia del escenario de la representación de la ciudadanía y de los poderes cívicos y religiosos.

Ese rol de la Plaça, alcanzado su esplendor tras la construcción del actual edificio del Mercat (1914-1928), ha ido menguando a lo largo de la segunda mitad del siglo XX. El centro civil se desplazó a la Plaça de l’Ajuntament y el centro financiero, aunque más disperso y hoy con distintos polos, se consolida en el vecino Barri de Sant Francesc, mientras el área comercial del Mercat no tiene la preponderancia que tuvo. Aún así, el Mercat Central continúa siendo un referente en la ciudad, por el arraigo y prestigio históricos, pero también por lo acertado de las iniciativas de servicio comercial de que se ha sabido dotar desde hace más de tres lustros.

En la Plaça del Mercat conviven el Mercat y otros dos monumentos de gran relevancia, la Llotja y Sant Joan, lo que conforma el carácter comercial y patrimonial que la define. Ahora bien, la Plaça es el centro de un área urbana cuya condición comercial se mantiene, aunque necesitada de una renovación que le haga recuperar pulso en la ciudad. Las singulares características de este ámbito nos hacen pensar que el área del Mercat puede llegar a ser percibida como el centro civil de la zona occidental de Ciutat Vella si se

a més, significativament l'església dels Sants Joans es coneixia popularment com Sant Joan del Mercat. Si bé a València n’hi havien, i n’hi han, d'altres mercats públics, el Central es va conéixer durant molts anys com el Mercat Gran, reconeixent-se així el seu paper principal en la distribució d'aliments a la ciutat. Però passaria també a conéixer-se com el Central per la seua posició geogràfica i protagonista a Ciutat Vella (1). Així doncs, la Plaça del Mercat ha segut centre històric civil i del comerç. Finalment, cal assenyalar que, en el nostre cas, l'espai públic conté l'herència de l'escenari de la representació de la ciutadania i dels poders cívics i religiosos.

Eixe rol de la Plaça, aconseguida la seua esplendor després de la construcció de l'actual edifici del Mercat (1914-1928), ha anat minvant al llarg de la segona meitat del segle XX. El centre civil es va desplaçar a la Plaça de l'Ajuntament, i el centre financer, encara que més dispers i hui amb distints pols, es consolida en el veí Barri de Sant Francesc, mentres l'àrea comercial del Mercat no té la preponderància que va tindre. Tot i amb això, el Mercat Central continua sent un referent a la ciutat, per l'arrelament i prestigi històrics, però també per l'encert de les iniciatives de servei comercial de què s'ha sabut dotar des de fa més de tres lustres.

A la Plaça del Mercat hi conviuen el Mercat i altres dos monuments de gran rellevància, la Llotja i Sant Joan, la qual cosa conforma el caràcter comercial i patrimonial que la definix. Ara bé, la Plaça és el centre d'una àrea urbana la condició comercial de la qual s'hi manté, encara que necessitada d'una renovació que li faça recuperar pols a la ciutat. Les singulars característiques de l'àmbit ens fan pensar que l'àrea del Mercat pot arribar a ser percebuda com el centre civil de la zona occidental de Ciutat Vella si s'aprofundix en una renovació urbanística que, recolzant-se en els espais públics, aprofite, entre altres factors, la sinergia

(1) A la Plaça del Mercat s'han (1) En la Plaça del Mercat se han desarrollado, desde época remota, desenvolupat, des d'època remota, importantes acontecimientos de la importants esdeveniments de la vida económica, social, cultural y vida econòmica, social, cultural i política de València, no siempre política de València, no sempre ejemplares desde el punto de vista exemplars des del punt de vista democrático y ético (caso de los democràtic i ètic (cas dels ajusticiamientos públicos), pero cuyo ajusticiaments públics), però el marco físico y su impronta marc físic i la seua empremta sociocultural constituyen un sociocultural constituïxen un patrimonio de primera magnitud. patrimoni de primera magnitud.

profundiza en una renovación urbanística que, apoyándose en los espacios públicos, aproveche, entre otros factores, la sinergia entre mercado y tiendas comerciales, al tiempo que sus valores arquitectónicos.

Foto de la Plaça del Mercat, años 30, s.XX. Foto de la Plaça del Mercat, anys 30, s.XX.

Imagen del mercado primitivo, s.XIX. Imatge del mercat primitiu, s.XIX.

Plaça del Mercat, forma triangular. Plano Tosca, 1738, s.XVIII. Plaça del Mercat, forma triangular. Plànol Tosca, 1738, s.XVIII.

El área comercial del Mercat no se reduce al barrio al que da nombre, extendiéndose hacia el Carme y Velluters, solapándose incluso con Sant Francesc. Las fronteras establecidas por el planeamiento urbanístico entre estos tres barrios son notoriamente artificiales, sobre las mismas se superpone la realidad diaria de relaciones, funciones y flujos ciudadanos que nos llevan a hablar del área urbana del Mercat. En ella se entremezclan tres protagonistas: residentes, comerciantes y visitantes (desde compradores a turistas). Aunque la zona perdió residentes, como toda Ciutat Vella, nunca ha llegado a minimizarlos (como ocurre en Sant Francesc, que se convirtió en la city financiera), con lo que sus vecinos contribuyen a la vida del área y utilizan su mercado. Pero el comercio es lo que constituye su personalidad, con el Mercat como centro y una serie de vías donde tiendas y establecimientos vertebran el área, con la particularidad de no servir sólo a los residentes sino que atrae a gentes de un ámbito mayor, del conjunto de la ciudad e incluso de poblaciones cercanas. Ello, junto con el valor de las arquitecturas que aquí se reúnen, hace que la zona reciba diariamente visitantes que van de compras o a disfrutar de su paisaje urbano y sus monumentos.

La palabra plaza referida a la del Mercat puede parecer inapropiada porque su forma alargada es la de una calle o vía, no un lugar amplio y espacioso.

Esto se explica porque el edificio actual del Mercat supuso una ampliación respecto del anterior, adelantándose sobre su frente y ocupando parte del ámbito donde se extendía en su origen el mercado de calle, cuyas dimensiones sí eran las de una gran plaza

entre mercat i botigues comercials, alhora que els seus valors arquitectònics.

L'àrea comercial del Mercat no es reduïx al barri a què dóna nom, estenent-se cap al Carme i Velluters, solapantse inclús amb Sant Francesc. Les fronteres establides pel planejament urbanístic entre eixos tres barris són notòriament artificials, sobre elles se superposa la realitat diària de relacions, funcions i fluxos ciutadans que ens porten a parlar de l'àrea urbana del Mercat.

En ella s'entremesclen tres protagonistes: residents, comerciants i visitants (des de compradors a turistes).

Encara que la zona va perdre residents, com tota Ciutat Vella, mai ha arribat a minimitzar-los (com ocorre a Sant Francesc, que es va convertir en la city financera), amb la qual cosa els seus veïns contribuïxen a la vida de l'àrea i utilitzen el seu mercat. Però el comerç és el que constituïx la seua personalitat, amb el Mercat com a centre i una sèrie de vies on botigues i establiments vertebren l'àrea, amb la particularitat de no servir només els residents sinó que atrau a gents d'un àmbit major, del conjunt de la ciutat i inclús de poblacions pròximes. Això, junt amb el valor de les arquitectures que ací es reunixen, fa que la zona reba diàriament visitants que van de compres o a disfrutar del seu paisatge urbà i dels seus monuments.

La paraula plaça referida a la del Mercat pot semblar inapropiada perquè la seua forma allargada és la d'un carrer o via, no un lloc ampli i espaiós. Açò s'explica perquè l'edifici actual del Mercat va suposar una ampliació respecte de l'anterior, avançant-se sobre el seu front i ocupant part de l'àmbit on s'estenia en el seu origen el mercat de carrer, les dimensions del qual sí que eren les d'una gran plaça triangular. L'espai resultant manté el nom tradicional de ‘plaça', fet que no deixa de ser una denominació adequada ja que, a més de continuar atraient l'activitat i representació que el lloc sempre va tindre, és on confluïxen unes

triangular. El espacio resultante mantiene el nombre tradicional de ‘plaza’, lo que no deja de ser una denominación adecuada ya que, además de seguir concitando la actividad y representación que el lugar siempre tuvo, es donde confluyen varias vías o calles de la ciudad: la de María Cristina que accede a la Plaça de l’Ajuntament (antigua Baixada de Sant Francesc), la de Carabasses que conectaba con el Barri de Velluters, la calle de Bosseria que es entrada al Barri del Carme y las calles del Trench o Ercilla que van a dar a la zona que fue recinto de la antigua muralla árabe y es donde se ubica la Plaça Rodona, otro punto de atracción del barrio.

El ámbito real de la Plaça del Mercat que debemos considerar como un conjunto indesligable, no se reduce al que conserva tal nombre, sino el conformado por los espacios adonde recaen todas las puertas del Mercat, es decir, las vías que envuelven el edificio, entre ellas la actual Plaça Ciutat de Bruges a poniente y lo que se conoce propiamente como la Plaça del Mercat, incluyendo a Maria Cristina como antesala que le da continuidad dimensional.

quantes vies o carrers de la ciutat: la de Maria Cristina que accedix a la Plaça de l'Ajuntament (antiga Baixada de Sant Francesc), la de Carabasses que connectava amb el Barri Velluters, el carrer de Bosseria que és entrada al Barri del Carme i els carrers del Trench o Ercilla que recauen a la zona que va ser recinte de l'antiga muralla àrab i és on s'ubica la Plaça Rodona, un altre punt d'atracció del barri.

El veritable àmbit de la Plaça del Mercat que hem de considerar com un conjunt indeslligable, no es reduïx al que conserva tal nom, sinó el conformat pels espais on recauen totes les portes del Mercat, és a dir, les vies que envolten l'edifici, entre elles l'actual Plaça Ciutat de Bruges a ponent i allò que es coneix pròpiament com la Plaça del Mercat, incloent-hi a Maria Cristina com a antesala que li dóna continuïtat dimensional. Ámbito de estudio: “A la redor del Mercat Central”. Àmbito d’estudi: “A la redor del Mercat Central”.

1.4. CENTRO COMERCIAL ABIERTO

1.4. CENTRE COMERCIAL OBERT

Desde la perspectiva del Mercat Central, como gran centro comercial del casco histórico de Valencia, no puede caerse en el error de considerar únicamente la oferta contenida dentro del espacio cerrado de su edificio. La oferta comercial del Mercat se complementa con la de todo el comercio especializado existente en el área comprendida aproximadamente entre la Avinguda de l’Oest, Sant Vicent-Reina, Cavallers y Bosseria-Botelles.

Des de la perspectiva del Mercat Central, com a gran centre comercial del casc històric de València, no es pot caure en l'error de considerar únicament l'oferta continguda dins l'espai tancat del seu edifici. L'oferta comercial del Mercat es complementa amb la de tot el comerç especialitzat existent en l'àrea compresa aproximadament entre l'Avinguda de l'Oest, Sant Vicent-Reina, Cavallers i Bosseria-Botelles.

Riesgo de desplazamiento del ‘centro comercial’ hacia Colón.

Risc de desplaçament del ‘centre comercial’ cap a Colom.

Galerías Todo. Calle Barcas, hoy desaparecida.

Galerías Todo. Carrer Barcas, hui desapareguda.

El centro de gravedad comercial, no sólo de ese ámbito sino del conjunto de la ciudad de Valencia, se había situado históricamente en la Plaça del Mercat. Sin embargo, desde el último tercio del siglo XX se produjo un desplazamiento de ese centro de gravedad hacia el eje de la calle Colón. Los efectos de la Riada de 1957 fueron catastróficos en el Barri del Carme y la zona del Mercat. Pero el factor decisivo fue la llegada de los grandes almacenes: Galerías Todo, Galerías Preciados, Lanas Aragón, y El Corte Inglés. Progresivamente se han ido abriendo, en la misma calle Colón o en sus travesías, gran cantidad de comercios especializados, muchos de ellos franquicias de grandes marcas internacionales.

El centre de gravetat comercial, no sols d'eixe àmbit sinó del conjunt de la ciutat de València, s'havia situat històricament a la Plaça del Mercat. No obstant això, des de l'últim terç del segle XX es va produir un desplaçament d'eixe centre de gravetat cap a l'eix del carrer Colom. Els efectes de la Riuada de 1957 van ser catastròfics en el Barri del Carme i la zona del Mercat. Però el factor decisiu va ser l'arribada dels grans magatzems: Galerías Todo, Galerias Preciados, Lanas Aragón, i El Corte Inglés.

Progressivament s'han anat obrint, al mateix carrer Colom o a les seues travessies, gran quantitat de comerços especialitzats, molts d'ells franquícies de grans marques internacionals.

Sin embargo, en la zona oeste del casco histórico persiste una importante área comercial, la comprendida entre los ejes antes mencionados, cuya charnela es sin duda el Mercat Central. Todo el conjunto es importante: tanto la oferta de alimentación del Mercat, como la oferta comercial, hostelera y de servicios, turística y lúdica del resto de la zona, se refuerzan entre sí con una gran sinergia. En la práctica, se trata de un “Centro Comercial Abierto”, como se denomina en el urbanismo comercial, por oposición a los Centros Comerciales cerrados típicos de la cultura anglosajona, y que en las últimas décadas se están implantando en nuestro país.

No obstant això, en la zona oest del casc històric persistix una important àrea comercial, la compresa entre els eixos abans mencionats, la xarnera dels quals és sens dubte el Mercat Central. Tot el conjunt és important: tant l'oferta d'alimentació del Mercat, com l'oferta comercial, hostalera i de serveis, turística i lúdica de la resta de la zona, es reforçen entre si amb una gran sinèrgia. En la pràctica, es tracta d'un “Centre Comercial Obert”, com es denomina en l'urbanisme comercial, per oposició als Centres Comercials tancats típics de la cultura anglosaxona, i que en les últimes dècades s'estan implantant al nostre país.

Frente a la estrategia comercial de grandes superficies cerradas, algunas ciudades europeas (como Roma) han apostado por evitar la implantación de las mismas, favoreciendo el comercio tradicional, de calle y de mercado. Numerosas ciudades españolas han apostado asimismo por la estrategia de Centros Comerciales Abiertos: Elx, Cartagena, León, Salamanca... Esa estrategia supone varias actuaciones, entre las que cabe destacar la conversión de las calles comerciales en calles-salón, la mejora de la calidad y atractivo

Davant l'estratègia comercial de grans superfícies tancades, algunes ciutats europees (com Roma) han apostat per evitar-ne la seua implantació, afavorint el comerç tradicional, de carrer i de mercat. Nombroses ciutats espanyoles han apostat així mateix per l'estratègia de Centres Comercials Oberts: Elx, Cartagena, Lleó, Salamanca... Eixa estratègia suposa diverses actuacions, destacant-ne la conversió dels carrers comercials en carrers-saló, la millora de la qualitat i atractiu del disseny viari, l'augment de la vegetació, la creació de zones d'estada i descans, i la cura de l'accessibilitat,

del diseño viario, el aumento de la vegetación, la creación de zonas de estancia y descanso, y el cuidado de la accesibilidad, al tiempo que se limita la irrupción del tráfico motorizado. La circulación se orienta hacia los aparcamientos situados en el perímetro exterior de esa zona. Estas actuaciones corresponden, sin duda, a las autoridades municipales, en concierto y en consenso con las Asociaciones de comerciantes y de vecinos.

En Valencia se ha permitido hasta ahora la creación de nuevos centros comerciales cerrados en toda la periferia urbana (Nuevo Centro, Campanar, Turia, Aqua, El Saler...), lo cual ha contribuido a agravar la crisis del comercio tradicional. Resulta muy significativo, en esas difíciles condiciones, que el comercio de Ciutat Vella resista y se revitalice.

Creemos que ya toca avanzar en este concepto de Centro Comercial Abierto, coordinando las visiones parciales de las diversas Asociaciones de comerciantes, y consensuando actuaciones con el Municipio, para mantener vivo y activo el centro histórico. Esto no haría sino reflejar la realidad de la actividad comercial central, pero contribuiría a su protección y mejora.

No sería adecuado contemplar al cliente del Mercat como una persona que se desplaza de “puerta a puerta”, desde su domicilio hasta el mercado, en viaje de ida y vuelta. Sin duda existe este comportamiento, pero quizás no corresponde a la mayoría de los casos.

Seguramente no es lo más habitual que un comprador, venga de la forma que venga, se limite a visitar el Mercado para efectuar allí todas sus compras.

Desde nuestra experiencia personal, y a la espera de estudios de mercado más precisos, creemos que el comportamiento más frecuente de los compradores es aprovechar

alhora que es limita la irrupció del trànsit motoritzat.

La circulació s'orienta cap als aparcaments situats en el perímetre exterior d'eixa zona. Aquestes actuacions corresponen, sens dubte, a les autoritats municipals, en concert i en consens amb les Associacions de comerciants i de veïns.

A València s'ha permés fins ara la creació de nous centres comercials tancats en tota la perifèria urbana (Nou Centre, Campanar, Túria, Aqua, El Saler...), la qual cosa ha contribuït a agreujar la crisi del comerç tradicional. Resulta molt significatiu, en eixes difícils condicions, que el comerç de Ciutat Vella resistisca i es revitalitze. Pensem que ja toca avançar en el concepte de Centre Comercial Obert, coordinant les visions parcials de les diverses Associacions de comerciants, i consensuant actuacions amb el Municipi, per a mantindre viu i actiu el centre històric.

Açò no faria sinó reflectir la realitat de l'activitat comercial central, però contribuiria a la seua protecció i millora.

No seria adequat contemplar el client del Mercat com una persona que es desplaça de “porta a porta”, des del seu domicili fins al mercat, en viatge d'anada i tornada. Sens dubte hi ha aquest comportament, però potser no correspon a la majoria dels casos. Segurament no és el més habitual que un comprador, vinga de la manera que vinga, es limite a visitar el Mercat per a efectuar allí totes les seues compres.

Des de la nostra experiència personal, i a l'espera d'estudis de mercat més precisos, creiem que el comportament més freqüent dels compradors és aprofitar el desplaçament per a visitar establiments de divers tipus, efectuar compres especialitzades o realitzar altres gestions.

C ent ro c o m erc i a l, en s u d í a p eri f éri c o , c rea d o c o n v o lu nt a d d e s er u n “ nu ev o c ent ro ” .

C ent re c o m erc i a l, o ri g i na lm ent p eri f èri c , c rea t a m b v o lu nt a t d e s er u n “ no u c ent re” .

el desplazamiento para visitar establecimientos de diverso tipo, efectuar compras especializadas o realizar otras gestiones.

De la misma manera, cualquier visitante de la zona, en horario comercial del Mercat, puede aprovechar su visita para efectuar compras en el mismo, quizás no la compra fuerte semanal, pero sí la de productos más especiales y de mayor valor en relación con el volumen (carnes, fiambres, salazones, especias...). El contacto con el Mercat, y con el conjunto de su oferta, puede ser un factor determinante para decantar también hacia el mismo esa compra semanal de productos de gran consumo y mayor volumen.

Centro Comercial Abierto Elx. Centre Comercial Obert Elx.

Centro Comercial Abierto Salamanca.

Centre Comercial Obert Salamanca.

En conclusión, existe un gran potencial en la conversión del área comercial del Mercat, “abierta” de hecho, en una zona de gran calidad ambiental y fuerte atractivo, en un moderno “Centro Comercial Abierto” para beneficio de todos sus integrantes. El propio Mercat Central habría de constituirse en uno de los principales agentes activos, promoviéndola con la Asociación de Comerciantes del Centro Histórico y otras posibles entidades vecinales y/o comerciales.

De la mateixa manera, qualsevol visitant de la zona, en horari comercial del Mercat, pot aprofitar la seua visita per a efectuar compres en el mateix, potser no la compra forta setmanal, però sí la de productes més especials i de major valor en relació amb el volum (carns, fiambres, saladures, espècies...). El contacte amb el Mercat, i amb el conjunt de la seua oferta, pot ser un factor determinant per a decantar també cap ell eixa compra setmanal de productes de gran consum i major volum.

En conclusió, hi ha un gran potencial en la conversió de l'àrea comercial del Mercat, “oberta” de fet, en una zona de gran qualitat ambiental i fort atractiu, en un modern “Centre Comercial Obert” per a benefici de tots els seus integrants. El propi Mercat Central hauria de constituir-se en un dels principals agents actius, promovent-lo amb l'Associació de Comerciants del Centre Històric i d'altres possibles entitats veïnals i/o comercials.

1.5. ¿QUÉ INTERVENCIÓN EN EL ÁREA DEL MERCAT?

1.5. ¿QUINA INTERVENCIÓ A L'ÀREA DEL MERCAT?

La peatonalización de la Plaça del Mercat es una intervención largamente anunciada por las autoridades municipales, aunque sin fecha ni concreción. Liberar del tráfico de paso a las plazas del Mercat y de Bruges, como se argumenta en este trabajo, creará nuevas oportunidades: además de ofrecer una mayor comodidad para el trajinar de los compradores del propio Mercat, se podrán aprovechar los espacios liberados para otro tipo de actividades públicas, algunas complementarias de las

La peatonalització de la Plaça del Mercat és una intervenció llargament anunciada per les autoritats municipals, encara que sense data ni concreció. Alliberar del trànsit de pas a les places del Mercat i de Bruges, com s'argumenta en el present treball, crearà noves oportunitats: a més d'oferir una major comoditat per al traginar dels compradors del propi Mercat, es podran aprofitar els espais alliberats per a un altre tipus d'activitats públiques, algunes complementàries de les

del Mercat (mercadillos de temporada, actos promocionales, etc.), atrayendo a más visitantes (y posibles compradores) a la zona.

del Mercat (mercats ambulants de temporada, actes promocionals, etc.), atraguent a més visitants (i possibles compradors) a la zona.

La intervención urbana consistente en peatonalizar el ámbito de la PLaça del Mercat ha de permitir:

La intervenció urbana consistent en peatonalitzar l'àmbit de la PLaça del Mercat ha de permetre:

Mejorar sensiblemente la accesibilidad ciudadana a todo el ámbito del Mercat Central y su entorno, estableciendo una condiciones de acceso multimodal en beneficio de toda el área comercial.

Millorar sensiblement l'accessibilitat ciutadana a tot l'àmbit del Mercat Central i el seu entorn, establint unes condicions d'accés multimodal en benefici de tota l'àrea comercial.

Consolidar y promocionar el Centro Comercial Abierto que de hecho es el área.

Consolidar i promocionar el Centre Comercial Obert que de fet és l'àrea.

Recuperar los distintos espacios públicos que integra el área para uso ciudadano y como factores de sociabilidad.

Recuperar els distints espais públics que integra l'àrea per a ús ciutadà i com a factors de sociabilitat.

Conservar el patrimonio monumental, arquitectónico y urbano, que protagoniza la Plaça del Mercat, y facilitar su mejor disfrute.

Favorecer la recuperación residencial, componente constitutivo y fortalecedor de la vitalidad de la zona.

Los apartados siguientes del presente estudio se dedican a definir las propuestas y condiciones de esa intervención en el área, que ha de servir para desarrollar la sinergia que se establece entre todos esos factores, entre los que el Mercat ocupa una posición muy central.

Conservar el patrimoni monumental, arquitectònic i urbà, que protagonitza la Plaça del Mercat, i facilitar el seu millor gaudi.

Afavorir la recuperació residencial, component constitutiu i enfortidor de la vitalitat de la zona.

Els apartats següents del present estudi es dediquen a definir les propostes i condicions d'eixa intervenció en l'àrea, que ha de servir per a desenvolupar la sinèrgia que s'establix entre tots eixos factors, entre els que el Mercat ocupa una posició molt central.

Esto no es una plaza. ¿Dónde está el mercado?.

Açò no és una plaça. On està el mercat?.

“Atraviesa como puedas”. Plaça del Mercat “Travessa com pugues”. Plaça del Mercat

2. ACCESIBILIDAD MULTIMODAL AL MERCAT CENTRAL

2. ACCESSIBILITAT MULTIMODAL AL MERCAT CENTRAL

2.1. CONDICIONES DE ACCESO.

2.1. CONDICIONS D'ACCÉS.

El buen acceso de los clientes al Mercat es esencial para la consolidación y el aumento de competitividad del mismo. El acceso debe ser cómodo, directo, fácil y bien señalizado para todos los modos de desplazamiento que puedan utilizarse. No disponemos de un informe comercial que nos documente el peso real de cada modo de desplazamiento (cantidad de compradores, domicilio de origen, frecuencia de visita, volumen de compra...), pero podemos partir de la base de que al Mercat le interesa favorecer el acceso en todos los modos, sin presuponer preferencias sobre alguno de ellos mientras su posible competencia por el espacio público no vaya en detrimento del propio resultado comercial y no colisione con otros legítimos intereses urbanos.

El bon accés dels clients al Mercat és essencial per a la consolidació i l'augment de la seua competitivitat.

L'accés ha de ser còmode, directe, fàcil i ben senyalitzat per a tots els modes de desplaçament que puguen utilitzar-se. No disposem d’ún informe comercial que ens documente el pes real de cada mode de desplaçament (quantitat de compradors, domicili d'origen, freqüència de visita, volum de compra...), però podem partir de la base que al Mercat li interessa afavorir l'accés en tots els modes, sense pressuposar preferències sobre algun d'ells mentres la seua possible competència per l'espai públic no vaja en detriment del propi resultat comercial i no col·lidisca amb altres legítims interessos urbans.

Es cierto que los clientes que se desplazan desde barrios alejados (e incluso de otras poblaciones) en su automóvil suelen hacer una compra semanal fuerte, de gran volumen y valor, generalmente el viernes o el sábado. Pero también son importantes los clientes que acuden en transporte público o a pie para llenar su carrito de la compra (más repartidos a lo largo de la semana). O los vecinos de barrios próximos que realizan habitualmente varias compras semanales. O las personas que trabajan en el centro y pasan a realizar compras algún día entre semana, o que utilizan el servicio de envío a domicilio para la principal compra familiar de la semana.

És cert que els clients que es desplacen des de barris allunyats (i inclús d'altres poblacions) en el seu automòbil solen fer una compra setmanal forta, de gran volum i valor, generalment el divendres o el dissabte. Però també són importants els clients que acudixen en transport públic o a peu per a omplir el seu carret de la compra (més repartits al llarg de la setmana). O els veïns de barris pròxims que realitzen habitualment diverses compres setmanals. O les persones que treballen en el centre i passen a realitzar compres algun dia entre setmana, o que utilitzen el servei d'enviament a domicili per a la principal compra familiar de la setmana.

A priori, no hay competencia entre las diferentes formas de desplazamiento, todas se complementan y son necesarias. Pero si no existe una gestión adecuada de la movilidad, del transporte público y de los espacios públicos, puede producirse una interferencia grave, con la que algunas de esas formas de desplazamiento se ven penalizadas o desfavorecidas. Eso es lo que se da

A priori, no hi ha competència entre les diferents formes de desplaçament, totes es complementen i són necessàries. Però si no hi ha una gestió adequada de la mobilitat, del transport públic i dels espais públics, pot produir-se una interferència greu, amb la que algunes d'eixes formes de desplaçament es veuen penalitzades o desfavorides. Això és el que es dóna

de hecho, actualmente, con el impacto del tráfico privado de paso sobre los desplazamientos peatonales y en transporte público.

de fet, actualment, amb l'impacte del trànsit privat de pas sobre els desplaçaments de vianants i amb transport públic.

Hay que señalar que la situación actual es anómala, de excepción: la excesivamente dilatada construcción del Pàrquing del Mercat (como redenominamos al de Bruges en esta propuesta) ha empeorado las condiciones de acceso en todas sus formas. No sólo es un problema del automovilista que accede a aparcamientos precarios, por rutas de difícil legibilidad. Los peatones sufren especialmente los problemas de las obras, así como los obstáculos crecientes de un tráfico que circula por calles demasiado estrechas, y coches que aparcan en cualquier sitio. El transporte público sufre las mismas dificultades, en particular el entorpecimiento causado por un tráfico privado excesivo y retardador.

Cal assenyalar que la situació actual és anòmala, d'excepció: l'excessivament dilatada construcció del Pàrquing del Mercat (com redenominem al de Bruges en aquesta proposta) ha empitjorat les condicions d'accés en totes les seues formes. No sols és un problema de l'automobilista que accedix a aparcaments precaris, per rutes de difícil llegibilitat.

Els vianants patixen especialment els problemes de les obres, així com els obstacles creixents d'un trànsit que circula per carrers massa estrets, i cotxes que aparquen en qualsevol lloc. El transport públic patix les mateixes dificultats, en particular l'entorpiment causat per un trànsit privat excessiu i retardador.

Pero no se trata ahora de lamentarse, ni tampoco de buscar “soluciones” a corto plazo, de emergencia, sino de pensar el funcionamiento del conjunto de los desplazamientos a partir de la terminación del aparcamiento y de las obras de urbanización de la Plaça de Bruges.

Però no es tracta ara de lamentar-se, ni tampoc de buscar “solucions” a curt termini, d'emergència, sinó de pensar el funcionament del conjunt dels desplaçaments a partir de la finalització de l'aparcament i de les obres d'urbanització de la Plaça de Bruges.

Se desconoce la fecha de finalización de las obras del nuevo aparcamiento del Mercat.

Es desconeix la data de termini de les obres del nou aparcament del Mercat.

Levante EMV. 5/12/2012.

2.2. INFLUENCIA DEL NUEVO APARCAMIENTO.

2.2. INFLUÈNCIA DEL NOU APARCAMENT.

Sin contar con datos precisos sobre cuál era la necesidad exacta de aparcamiento que el Mercat Central necesitaba para sus posibles clientes, se ha construido bajo la superficie de la Plaça Ciutat de Bruges, un aparcamiento de rotación de 473 plazas, conectado con el sótano del propio Mercat y con el antiguo aparcamiento de Parcent que suma otras 270 plazas más. Según las declaraciones de la administración pública, el nuevo aparcamiento está previsto que empiece a usarse hacia finales de 2013 o principios de 2014, tras diversas demoras en la construcción de las obras de la línea T2 del metro.

Sense comptar amb dades precises sobre quina era la necessitat exacta d'aparcament que el Mercat Central necessitava per als seus possibles clients, s'ha construït davall la superfície de la Plaça Ciutat de Bruges, un pàrquing de rotació de 473 places, connectat amb el soterrani del propi Mercat i amb l'antic aparcament de Parcent que suma altres 270 places més. Segons les declaracions de l’administració pública, el nou aparcament està previst que comence a usar-se cap a finals del 2013 o principis de 2014, després de diverses demores en la construcció de les obres de la línia T2 del metro.

Las propuestas de uso, diseño y gestión de este aparcamiento las hemos realizado en el “Avance” entregado en agosto de 2012, con cuyas advertencias o ideas se ha pretendido negociar el Pliego de Condiciones que está redactando el Servicio de Circulación y Tráfico del Ayuntamiento de Valencia.

Les propostes d'ús, disseny i gestió d'aquest aparcament les hem realitzat a l’”Avanç”, lliurat a l'agost del 2012, i amb les advertències o idees allí recollides s'ha pretés negociar el Plec de Condicions que està redactant el Servei de Circulació i Trànsit de l'Ajuntament de València.

No es momento de incidir de nuevo en los problemas aún no resueltos, sino que ahora toca pensar en una hipótesis de movilidad desde el momento que funcione el que se llamará Pàrquing del Mercat Central.

El aparcamiento temporal en la Plaça Ciutat de Bruges, solo se utiliza los sábados de Navidad cuando el sótano del Mercat se llena de coches.

L’aparcament temporal en la Plaça Ciutat de Bruges, tan sols s’utilitza els dissabtes de Nadal quan el soterrani del Mercat s’ompli de cotxes.

(2) Desconocemos su cifra y el porcentage que representa al no haber tenido acceso a los datos estadísticos del Servicio Municipal de Tráfico.

(2) Desconeixem la seua xifra i el percentatge que representa en no haver tingut accés a les dades estadístiques del Servei Municipal de Trànsit.

La rampa de entrada está proyectada al final de la calle Guillem Sorolla. Cuando esté construida, el flujo de vehículos que hoy atraviesan por las calles de La Pau, Sant Vicent y Maria Cristina, o desde el sur por Sant Agustí, Sant Vicent y Maria Cristina, se derivará por la Ronda del Centro Histórico y, en un recorrido más señalizado que el actual, accederán al nuevo aparcamiento directamente desde Guillem de Castro.

Así pues, el volumen de tráfico motorizado privado (2) que circula actualmente por la Plaça del Mercat para

No és moment d'incidir de nou en els problemes encara no resolts, sinó que ara toca pensar en una hipòtesi de mobilitat des del moment que funcione el que s'anomenarà Pàrquing del Mercat Central.

La rampa d'entrada està projectada al final del carrer Guillem Sorolla. Quan estiga construïda, el flux de vehicles que hui travessen pels carrers de La Pau, Sant Vicent i Maria Cristina, o des del sud per Sant Agustí, Sant Vicent i Maria Cristina, es derivarà per la Ronda del Centre Històric i, en un recorregut més senyalitzat que l'actual, accediran al nou aparcament directament des de Guillem de Castro.

Així doncs, el volum de trànsit motoritzat privat (2) que circula actualment per la Plaça del Mercat a la fi d'aparcar al seu soterrani entrant per la rampa històrica,

aparcar en su sótano entrando por la rampa histórica, desaparecerá de ese ámbito. Si no hay entrada, no hay circulación.

Entonces, si los coches ya no buscan el aparcamiento del Mercat, ya no es necesario que el resto de circulación motorizada, la que no busca aparcamiento, la que no compra, ataje por esta plaza histórica, ni por su entorno inmediato.

desapareixerà d'eixe àmbit. Si no hi ha entrada, no hi ha circulació.

Aleshores, si els cotxes ja no busquen l'aparcament del Mercat, ja no cal que la resta de circulació motoritzada, la que no busca aparcament, la que no compra, atalle per aquesta plaça històrica, ni pel seu entorn immediat.

Con la ocasión que brinda el nuevo aparcamiento, sería el momento idóneo para preparar un plan de racionalización del abastecimiento al Mercat y evitar la carga y descarga desregulada en superficie. Esta propuesta debería incluir las medidas que ya adelantamos en el “Avance”, tanto para canalizar el abastecimiento por el nuevo Pàrquing del Mercat destinando su primera planta para tal fin (lo que permitiría liberar el uso de la rampa histórica del Mercat y evitar las servidumbres viarias del Carrer Vell de la Palla, Botelles y Ciutat de Bruges), como para optimizar los desplazamientos de furgonetas desde los grandes puntos de suministro de alimentos, además de cumplirse un estricto horario de descarga en los alrededores para no interferir con el uso peatonal de la zona. Esta misma previsión sensata habría que aplicarse con los servicios de recogida de residuos y el reciclaje.

Amb l'ocasió que brinda el nou aparcament, seria el moment idoni per a preparar un pla de racionalització de l'abastiment al Mercat i evitar la càrrega i descàrrega desregulada en superfície.

Aquesta proposta hauria d'incloure les mesures que ja vam adelantar a l’”Avanç”, tant per a canalitzar l'abastiment pel nou Pàrquing del Mercat destinant la seua primera planta per a tal fi (el que permetria alliberar l'ús de la rampa històrica del Mercat i evitar les servituds viàries del Carrer Vell de la Palla, Botelles i Ciutat de Bruges), com per a optimitzar els desplaçaments de furgonetes des dels grans punts de subministrament d'aliments, a més de complir-se un estricte horari de descàrrega en la contornada per a no interferir amb l'ús de vianants de la zona.

Aquesta mateixa previsió sensata caldria aplicar-se amb els serveis d'arreplegada de residus i el reciclatge.

A su vez, con la apertura del nuevo aparcamiento, el tráfico de paso se limitaría al de los residentes por un solo carril de la avenida Maria Cristina (la cual se integraría en el ámbito de la propia Plaça del Mercat), mientras se redacta el proyecto definitivo de peatonalización. De esta forma, se iría observando de manera empírica y progresiva cómo funciona la experiencia y qué conviene corregir según cómo las personas van construyéndola con su uso. Si hubiera que elegir, mejor no modificar hábitos que ya funcionan.

Al seu torn, amb l'obertura del nou aparcament, el trànsit de pas es limitaria al dels residents per un sol carril de l'avinguda Maria Cristina (la qual s'integraria en l'àmbit de la pròpia Plaça del Mercat), mentres es redacta el projecte definitiu de peatonalització.

D'aquesta forma, s'aniria observant de manera empírica i progressiva com funciona l'experiència i què convé corregir segons com les persones van construint-la amb el seu ús. Si s'haguera de triar, millor no modificar hàbits que ja funcionen.

PRESENT

FUTUR Modificación del acceso en coche al Mercat con la apertura del nuevo parking.

Modificació de l’accés en cotxe al Mercat amb l’obertura del nou pàrquing.

El carrer Vell de la Palla es el mayor afectado por el tráfico de acceso al aparcamiento actual del Mercat.

El carrer Vell de la Palla es el major afectat pel trànsit d’accés a l’aparcament actual del Mercat.

Además, la amplia oferta de plazas de aparcamiento de rotación en el ámbito del Mercat, detallada en el “Avance” de este estudio, impone la obligación de repensar la necesidad de la actual zona ORA –azul– en superficie. Algunas asociaciones del centro histórico proponen que su espacio se destine al aparcamiento de motocicletas, las cuales en este momento invaden completamente las aceras y se convierten en un estorbo para los viandantes. Unido a ello, se puede considerar el hecho de optimizar el espacio de carga y descarga compartiéndolo, en otra franja horaria, con la parada de taxi si se respetara la regulación temporal.

A més, l'àmplia oferta de places d'aparcament de rotació en l'àmbit del Mercat, detallada en l’“Avanç” d'aquest estudi, imposa l'obligació de repensar la necessitat l'actual zona ORA –blava– en superfície.

Algunes associacions del centre històric proposen que el seu espai es destine a l'aparcament de motocicletes, les quals en l'actualitat envaïxen completament les voreres i es convertixen en un destorb per als vianants.

Unit a això, es pot considerar el fet d'optimitzar l'espai de càrrega i descàrrega compartint-ho, en una altra franja horària, amb la parada de taxi si es respectara la regulació temporal.

Son cuestiones que pueden abordarse con carácter inmediato y sin costes, para racionalizar el uso del espacio público en el tránsito temporal que medie hasta la implantación de la reurbanización peatonalizadora.

Como más pronto que tarde ésta acabará por imponerse, la experiencia de la etapa transitoria tendría mucho que aportar, de cara a su concrección final.

Són qüestions que poden abordar-se amb caràcter immediat i sense costos, per a racionalitzar l'ús de l'espai públic en el trànsit temporal que transcórrega fins la implantació de la reurbanització peatonalitzadora.

Com més prompte que tard acabarà per imposar-se, l'experiència de l'etapa transitòria tindria molt que aportar de cara a la seua concreció final.

En una visión más amplia, el cambio en el esquema de circulación que implica el nuevo Pàrquing del Mercat, junto con el recién abierto de Vinatea/Hospital y el más antiguo de Sant Agustí, refuerza el papel de la Avinguda de l’Oest como un eje funcional de servicio para el centro histórico en cuanto a transporte motorizado –coche, moto, autobús y taxi–. En la Avinguda encontraremos dos salidas de los tres aparcamientos citados más dos de entrada situadas en el margen derecho –en el sentido actual del tráfico, norte-sur– ocupando un espacio que constriñe las aceras. Por eso, es necesario que la reurbanización de la Avinguda se repiense como calle-salón urbana, compatible con el paso de vehículos, diseñando una sección adecuada al paseo, a los edificios, a los comercios, etc. Como necesidad de partida urge la

En una visió més àmplia, el canvi en l'esquema de circulació que implica el nou Pàrquing del Mercat, junt amb el de Vinatea/Hospitall, acabat d'obrir, i el més antic de Sant Agustí, reforça el paper de l'avinguda de l'Oest com un eix funcional de servei per al centre històric quant a transport motoritzat –cotxe, moto, autobús i taxi–. En l'avinguda trobarem dos eixides dels tres esmentats aparcaments més dos d'entrada, situades en el marge dret –en el sentit actual del trànsit, nord-sud– ocupant un espai que constreny les voreres. Per això, és necessari que la reurbanització de l'avinguda es repense com a carrer-saló urbà, compatible amb el pas de vehicles, dissenyant una secció adequada al passeig, als edificis, als comerços, etc. Com a necessitat de partida, urgix l'ampliació de la vorera del marge citat per a compensar eixes afeccions. Estratègicament, la ‘plaça'

ampliación de la acera del citado margen para compensar esas afecciones. Estratégicamente, la ‘plaza’ del cruce con Hospital y con el eje de Garrigues sería el punto de inflexión en su tratamiento, un lugar intermodal (3) a proyectar con detalle.

Con el nuevo aparcamiento se reurbanizará la Plaça Ciutat de Bruges. Con ello y con la articulación del nuevo perfil de la Avinguda de l’Oest, aparece la oportunidad para reordenar toda la movilidad del transporte público –bus y taxi– alrededor del Mercat y de potenciar los recorridos peatonales. Pensemos que la puerta oeste del Mercat cobrará protagonismo al aumentar la afluencia de personas que vengan en coche o en bus. Ésta es la puerta más accesible y más directa respecto del eje central de distribución interior del edificio. Por lo tanto, la intervención que se haga debe ser cómoda y atractiva, como en otros ejemplos que existen ya en Valencia, donde además, las rampas de los aparcamientos están bien integradas en el conjunto de la reurbanización. Nos referimos al espacio circundante –de acceso en coche– del Mercat de Colón o el del MUVIM.

de l'encreuament amb Hospital i amb l'eix de Garrigues seria el punt d'inflexió en el seu tractament, un lloc intermodal (3) a projectar amb detall.

Amb el nou aparcament es reurbanitzarà la Plaça Ciutat de Bruges. Amb això i amb l'articulació del nou perfil de l'Avinguda de l'Oest, apareix l'oportunitat per a reordenar tota la mobilitat del transport públic –bus i taxi– al voltant del Mercat i de potenciar els recorreguts de vianants. Pensem que la porta oest del Mercat cobrarà protagonisme en augmentar l'afluència de persones que vinguen amb cotxe o en bus. Aquesta és la porta més accessible i més directa respecte de l'eix central de distribució interior de l'edifici. Per tant, la intervenció que es faça ha de ser còmoda i atractiva, com en altres exemples que existixen ja a València, on a més les rampes dels aparcaments estan ben integrades en el conjunt de la reurbanització. Ens referim a l'espai circumdant –d'accés amb cotxe– del Mercat de Colom o el del MUVIM. Acceso al aparcamiento del MUVIM integrado en la plaza.

Accés a l’aparcament del MUVIM integrat a la plaça.

(3) Este punto fue configurado para ser un espacio singular por el arquitecto Javier Goerlich, quien proyectó la urbanización de la Avinguda de l’Oest en los años cuarenta del siglo pasado.

(3) Aquest punt fou configurat per a ser un espai singular per l'arquitecte Javier Goerlich, quan va projectar la urbanització de l'Avinguda de l'Oest en els anys quaranta del segle passat.

Plaza proyectada y no construida en la Reforma de Goerlich en Avg. de l’Oest.

Plaça projectada i no construïda en la Reforma de Goerlich en Avg. de l’Oest.

2.3. EN AUTOMÓVIL Y/O MOTO

2.3. AMB AUTOMÒBIL I/O MOTO

En la literatura técnica sobre la movilidad y el comercio urbano, se da por hecho que los comerciantes de cualquier ciudad consideren a priori que los desplazamientos en automóvil son los más importantes en relación con la compra. Esta visión no siempre está justificada, y se ha mostrado errónea en numerosas ocasiones, muy especialmente en zonas urbanas consolidadas.

En la literatura tècnica sobre la mobilitat i el comerç urbà, es dóna per fet que els comerciants de qualsevol ciutat consideren a ‘priori' que els desplaçaments en automòbil són els més importants en relació amb la compra. Aquesta visió no sempre està justificada, i s'ha mostrat errònia en nombroses ocasions, molt especialment en zones urbanes consolidades.

También aquí parece dominar la idea de que los compradores que adquieran el grueso de la compra semanal, lo hacen accediendo con su vehículo privado.

Hoy por hoy eso no está suficientemente contrastado por encuestas o estudios de mercado, pero es innegable que un cierto número de compradores acceden al Mercat en automóvil y que su volumen de compra suele ser importante.

També ací sembla dominar la idea de què els compradors que efectuen el gros de la compra setmanal, ho fan accedint en el seu vehicle privat. Ara per ara això no està prou contrastat per enquestes o estudis de mercat, però és innegable que un cert nombre de compradors accedixen al Mercat en automòbil i que el seu volum de compra sol ser important.

En el momento en que se ponga en marcha el Pàrquing del Mercat (Plaça Ciutat de Bruges), el acceso en automóvil se canalizará hacia el mismo, con la señalización adecuada, por la calle Guillem Sorolla, tanto si procede de Guillem de Castro, como si viene desde Ferran el Catòlic por la calle Espinosa. La salida del aparcamiento se efectuará por la Avinguda de l’Oest, para desviarse desde la misma hacia todos los sentidos. Este es el esquema de funcionamiento que, descartando otros accesos secundarios, queda plenamente asumido en nuestras propuestas. Este será el bucle único y claro para el acceso al Mercat. En las zonas próximas al Mercat existirán otros aparcamientos, aunque no directamente vinculados al mismo, cuya utilización como aparcamientos de rotación no está clara. En cualquier caso, el Pàrquing del Mercat Central tendría una clara ventaja comparativa respecto a los otros.

Si se mantiene abierto el túnel de conexión entre el aparcamiento de Parcent y el del Mercat (Plaça de

Des del moment en què es pose en marxa el Pàrquing del Mercat (Plaça Ciutat de Bruges), l'accés en automòbil es canalitzarà cap a ell, amb la senyalització adequada, pel carrer Guillem Sorolla, tant si procedix de Guillem de Castro, com si ve des de Ferran el Catòlic pel carrer Espinosa. L'eixida de l'aparcament s'efectuarà per l'Avinguda de l'Oest, per a desviar-se des d’ella vers tots els sentits. Aquest és l'esquema de funcionament que, descartant altres accessos secundaris, queda plenament assumit en les nostres propostes.

Aquest serà el bucle únic i clar per a l'accés al Mercat.

En les zones pròximes al Mercat existiran altres aparcaments, encara que no directament vinculats al mateix, la utilització dels quals com aparcaments de rotació no està clara. En tot cas, el Pàrquing del Mercat Central tindria un clar avantatge comparatiu respecte als altres.

Si es manté obert el túnel de connexió entre l'aparcament de Parcent i el del Mercat (Plaça de Bruges), es podria accedir també a aquest a través

Bruges), se podría acceder también a éste a través de la Calle de Santa Teresa. Pero este acceso por Santa Teresa no es nada conveniente dadas las malas condiciones físicas de dicho túnel de conexión, además de obligar a un itinerario no deseable por callejas del interior del casco antiguo, con alta probabilidad de congestión y molestias a los peatones. Por todo ello, nos decantamos por condenar el túnel y separar la gestión de ambos aparcamientos (aunque correspondan al mismo concesionario). Si por condiciones normativas insoslayables (evacuación, seguridad,...) el Pàrquing del Mercat requiriese de otra vía de salida alternativa o complementaria a la de la Plaça de Bruges, cabría la posibilidad de aceptar, como mal menor, una evacuación secundaria por Parcent, estableciendo la funcionalidad del túnel sólo en sentido de salida y nunca de entrada.

En coherencia con la asignación del Pàrquing del Mercat como prioritario para compradores, se propone especializar el aparcamiento de Parcent para residentes del barrio (y quizás también para trabajadores de la zona), con acceso fluido desde el exterior del casco antiguo mediante el bucle Pintor Domingo-Santa Teresa-Carnissers, o con continuidad hacia la Avinguda de l’Oest. En todo caso, el actual aparcamiento de Parcent precisa de importantes obras de reparación y modernización puesto que, teniendo en cuenta su penoso estado actual, no bastaría un simple lavado de cara.

Desde el momento en que el acceso principal (y en nuestra propuesta único) al Pàrquing del Mercat se efectue por Guillem Sorolla, no interesa, a efectos de accesibilidad comercial, que se mantenga ninguna otra ruta de aproximación al Mercado, como pudiera ser la de Pau-Sant Vicent-Maria Cristina-Plaça del Mercat, con continuación por la recién reabierta calle Botellas y por Bosseria o por Carda. No existiría acceso al aparcamiento desde esta ruta oriental ni de otras en sentido Norte-Sur, de no efectuar extraños y complicados

del carrer de Santa Teresa. Però l'accés per Santa Teresa no és gens convenient ateses les dolentes condicions físiques del dit túnel de connexió, a més d'obligar a un itinerari no desitjable per carrerons de l'interior del nucli antic, amb alta probabilitat de congestió i molèsties als vianants. Per tot això, ens decantem per condemnar el túnel i separar la gestió d'ambdós aparcaments (encara que corresponguen al mateix concessionari). Si per condicions normatives indefugibles (evacuació, seguretat,...) el Pàrquing del Mercat requerira d'una altra via d'eixida alternativa o complementària a la de la Plaça de Bruges, cabria la possibilitat d'acceptar, com a mal menor, una evacuació secundària per Parcent, establint la funcionalitat del túnel només en sentit d'eixida i mai d'entrada. En coherència amb l'assignació del Pàrquing del Mercat com prioritari per a compradors, es proposa especialitzar l'aparcament de Parcent per a residents del barri (i potser també per a treballadors de la zona), amb accés fluid des de l'exterior del nucli antic per mitjà del bucle Pintor Domingo-Santa Teresa-Carnissers, o amb continuïtat cap a l’Avinguda de l'Oest. En tot cas, l'actual aparcament de Parcent precisa d'importants obres de reparació i modernització ja que, tenint en compte el seu penós estat actual, no bastaria un simple rentó de cara.

Des del moment que l'accés principal (i en la nostra proposta, únic) al Pàrquing del Mercat s'efectue per Guillem Sorolla, no interessa, als efectes d'accessibilitat comercial, que es mantinga cap altra ruta d'aproximació al Mercat, com poguera ser la de PauSant Vicent-Maria Cristina-Plaça del Mercat, amb continuació pel carrer Botelles (acabat de reobrir) i per Bosseria o per Carda. No existiria accés a l'aparcament des d'aquesta ruta oriental ni d'altres en sentit Nord-Sud, de no efectuar estranys i complicats bucles pels carrerons dels barris del Carme i de

Propuesta de señalización del nuevo aparcamiento del Mercat.

Avance, julio 2012. Elaboración propia.

Proposta de senyalització del nou aparcament del Mercat.

Avanç, juliol 2012. Elaboració pròpia.

bucles por las callejas del barrio del Carme y de Velluters, que complicarían el acceso principal.

Con el futuro Pàrquing del Mercat, el aparcamiento en superficie en plazas, placitas y rincones patrimoniales como el de Sant Joan, debería eliminarse.

Amb el futur Pàrquing del Mercat, l’aparcament en superfície en places, placetes i racons patrimonials com el de Sant Joan, hauria d’eliminar-se.

Motos y coches de policía no son una excepción.

Motos i cotxes de policia no són una excepció.

En cuanto al actual itinerario que se canaliza por Maria Cristina-Plaça del Mercat-Bosseria, no tiene sentido ni desde el punto de vista del servicio al Mercat, ni del de los residentes de la zona. Este tráfico fundamentalmente de paso, provoca más molestias que beneficios a los residentes, los visitantes, al comercio, y al mismo Mercat.

Prevenir este tráfico de paso, interrumpiendo la circulación por la Plaça del Mercat, y haciendo que el tráfico de paso Este-Oeste utilice la Ronda de Circunvalación (Colón-Xàtiva-Guillem de Castro) racionalizaría el tráfico y permitiría liberar el entorno del Mercat de esta molestia, ganando atractivo y calidad para el acceso peatonal, además de dignificar y realzar la que es la principal zona monumental de la ciudad.

Por último, un breve apunte sobre la accesibilidad en motocicleta que debe regirse por las mismas pautas que las dispensadas para los automóviles, con una salvedad respecto del aparcamiento que tiende a manifestarse en superficie y muchas veces de manera problemática. En las zonas de alta significación y en las que el viario es de dimensiones reducidas y, por tanto, el espacio público resulta altamente cotizado, con perjuicio la mayor de las veces para el peatón y para la calidad de la escena urbana, las motos deben asimilar su comportamiento al de los automóviles, también en lo que respecta al uso de aparcamientos subterráneos.

El creciente e indiscriminado estacionamiento de motocicletas en las aceras y otros espacios peatonales, obliga a acotar y trasladar su emplazamiento en superficie a zonas menos significativas y que no hurten espacio al viandante, como por ejemplo determinados tramos de la calzada de calles de acceso o adyacentes, que expresamente se delimiten para permitirlo. Como criterio general de aplicación

Velluters, que complicarien l'accés principal.

Pel que fa a l'actual itinerari que es canalitza per Maria Cristina-Plaça del Mercat-Bosseria, no té sentit ni des del punt de vista del servei al Mercat, ni del dels residents de la zona. Aquest trànsit fonamentalment de pas, provoca més molèsties que beneficis als residents, als visitants, al comerç, i al mateix Mercat.

Previndre aquest trànsit de pas, interrompent la circulació per la Plaça del Mercat, i fent que el trànsit de pas est-oest utilitze la Ronda de Circumval·lació (Colón-Xàtiva-Guillem de Castro) racionalitzaria el trànsit i permetria alliberar l'entorn del Mercat d'aquesta molèstia, guanyant atractiu i qualitat per a l'accés de vianants, a més de dignificar i realçar la que és la principal zona monumental de la ciutat.

Finalment, un breu apunt sobre l'accessibilitat amb motocicleta que ha de regir-se per les mateixes pautes que les dispensades per als automòbils, amb una excepció respecte de l'aparcament que tendix a manifestar-se en superfície i moltes vegades de manera problemàtica. En les zones d'alta significació i en les que el viari és de dimensions reduïdes i, per tant, l'espai públic resulta altament cotitzat, amb perjuí habitualment per al vianant i per a la qualitat de l'escena urbana, les motos han d'assimilar el seu comportament al dels automòbils, també pel que fa a l'ús d'aparcaments subterranis.

El creixent i indiscriminat estacionament de motocicletes en les voreres i altres espais de vianants, obliga a fixar i traslladar el seu emplaçament en superfície a zones menys significatives i que no furten espai al vianant, com per exemple determinats trams de la calçada de carrers d'accés o adjacents, que expressament es delimiten per a permetre-ho. Com a criteri general d'aplicació immediata, estaria la prohibició expressa d'aparcar

inmediata, estaría la prohibición expresa de aparcar sobre las aceras, tengan o no alcorques o mobiliario urbano, habilitando espacio alternativo en parte de las bandas de la calzada que en la actualidad estén reservadas para el aparcamiento de automóviles.

sobre les voreres, tinguen o no escossells o mobiliari urbà, habilitant espai alternatiu en part de les bandes de la calçada que en l'actualitat estiguen reservades per a l'aparcament d'automòbils.

2.4 A PEU 2.4 A PIE No podemos, por ahora, cuantificar la gente que llega a pie al Mercat Central sin utilizar ningún vehículo. En todo caso estamos convencidos de que representa un porcentaje respetable. Posiblemente hay grupos de compradores fieles de tres procedencias de proximidad: El primero está constituido por residentes de los barrios de Ciutat Vella, algunos de los cuales van al Mercat más de una vez por semana. Para el distrito, el Central es el mercado público por antonomasia (el otro, el de Mossén Sorell, es de dimensiones y oferta mínimas).

El segundo grupo de procedencia se sitúa a poniente, posiblemente hasta Pérez Galdós, e incluye compradores del barrio del Botànic y del otro lado de Ferran el Catòlic.

Es un área más alejada del Mercat Central pero desde la que acceder a pie es relativamente fácil (aquí el Mercat de Rojas Clemente absorbe también compradores).

El tercero se localiza al sur, hasta un límite que podemos situar en la Plaça d'Espanya. Esta plaza se encuentra a 800 metros del Mercat Central: es una zona de compradores potenciales pero hay menos de los esperables porque el trayecto a pie por Sant Vicent (entre las plazas d'Espanya y Sant Agustí) o por la calle de Jesús resulta hostil para el peatón.

Ahora bien, los problemas de accesibilidad a pie al Mercat Central en gran medida son comunes tanto para

No podem, per ara, quantificar la gent que arriba a peu al Mercat Central sense utilitzar cap vehicle. En tot cas estem convençuts que representa un percentatge respectable. Possiblement hi ha grups de compradors fidels de tres procedències de proximitat: El primer està constituït per residents dels barris de Ciutat Vella, alguns dels quals van al Mercat més d'una vegada per setmana. Per al districte, el Central és el mercat públic per antonomàsia (l'altre, el de Mossén Sorell, és de dimensions i oferta mínimes).

El segon grup de procedència se situa ponent, possiblement fins a Pérez Galdós, i inclou compradors del barri del Botànic i de l'altre costat de Ferran el Catòlic. És una àrea més allunyada del Mercat Central però des de la qual accedir a peu és relativament fàcil (ací el Mercat de Rojas Clemente absorbix també compradors).

El tercer es localitza al sud, fins a un límit que podem situar a la Plaça d'Espanya. Aquesta plaça es troba a 800 metres del Mercat Central: és una zona de compradors potencials però hi ha menys dels esperables perquè el trajecte a peu per Sant Vicent (entre les places d'Espanya i Sant Agustí) o pel carrer de Jesús resulta hostil per al vianant.

Ara bé, els problemes d'accessibilitat a peu al Mercat Central en gran manera són comuns tant per a la gent que camina des de sa casa, com per a la que arriba

Ámbito accesible a pie desde el Mercat. Elaboración propia. Àmbit accessible a peu des del Mercat. Elaboració pròpia.

Carabasses y Drets son dos ejemplos de calles no peatonales con necesidad evidente de peatonalización o convivencia con tráfico de residentes.

Carabasses i Drets són dos exemples de carrers no peatonals amb necessitat evident de peatonalització o convivència amb trànsit de residents.

la gente que camina desde su casa, como para la que llega después de bajar en las paradas próximas del bus (las de las plazas de la Reina o de l'Ajuntament, por ejemplo) o en las estaciones del metro (Colón-Los Pinazo, Xàtiva o Àngel Guimerà), o de estacionar su vehículo en aparcamientos no contiguos al Mercat (por ejemplo, el de la Reina o el de Sant Agustí y, desde hace poco, el de la Avda.Oest-Vinatea). Unos y otros caminan dentro del área comercial del Mercat Central y se encuentran con las mismas facilidades o con los mismos obstáculos.

Eso es así porque unos y otros utilizan con preferencia determinados itinerarios para llegar a las puertas del Mercat Central y, por tanto, mejorar la accesibilidad al Mercat implica perfeccionar las condiciones de esos caminos o pistas de peatones.

després de baixar a les parades properes del bus (les de les places de la Reina o de l'Ajuntament, per exemple) o en les estacions del metro (Colom-Els Pinazo, Xàtiva o Àngel Guimerà), o d'estacionar el seu vehicle en aparcaments no contigus al Mercat (per exemple, el de la Reina o el de Sant Agustí i, des de fa poc, el de l'Avg.Oest-Vinatea). Uns i altres caminen dins de l'àrea comercial del Mercat Central i es troben amb les mateixes facilitats o amb els mateixos obstacles. Això és així perquè els uns i els altres utilitzen amb preferència determinats itineraris per a arribar a les portes del Mercat Central i, per tant, millorar l'accessibilitat al Mercat implica perfeccionar les condicions d'eixos camins o pistes de vianants.

Recordemos que el concepto de accesibilidad hace referencia a la facilidad de alcanzar algún lugar, cuestión que no depende sólo de la distancia. En efecto, el Mercat es accesible por itinerarios diversos desde los cuatro puntos cardinales, pero no todos presentan condiciones equiparables y, además, se utilizan de manera distinta.

Podrán ser recorridos de distancia más o menos igual sin ofrecer la misma facilidad de uso porque la accesibilidad depende también de otros factores. Algunos de esos factores serán estrictamente objetivos, como la proximidad o la comodidad para caminar, mientras otros son más bien personales al relacionarse, por ejemplo, con el atractivo (comercial o estético) que un trayecto o una vía ofrecen. Cuando el peatón opta por un camino lo hace según las posibilidades de acceso en tiempo objetivo y en interés personal, en duración y en otras ventajas. Por tanto, debemos analizar la accesibilidad por trayectos posibles y condiciones de cada uno.

Recordem que el concepte d'accessibilitat fa referència a la facilitat d'arribar a algun lloc, qüestió que no depén només de la distància. En efecte, el Mercat és accessible per itineraris diversos des dels quatre punts cardinals, però no tots presenten condicions equiparables i, a més, s'utilitzen de manera distinta.

Podran ser recorreguts de distància més o menys igual sense oferir la mateixa facilitat d'ús, perquè l'accessibilitat depén també d'altres factors. Alguns d'eixos factors seran estrictament objectius, com la proximitat o la comoditat per a caminar, mentres altres són de caire més personal en relacionar-se, per exemple, amb l'atractiu (comercial o estètic) que un trajecte o una via oferixen. Quan el vianant opta per un camí ho fa segons les possibilitats d'accés en temps objectiu i en interés personal, en duració i en altres avantatges. Per tant, hem d'analitzar l'accessibilitat per trajectes possibles i condicions de cadascun.

El análisis de la funcionalidad, la comodidad y el estímulo del tránsito a pie para cada acceso al Mercat debe considerar diversos parámetros:

L'anàlisi de la funcionalitat, la comoditat i l'estímul del trànsit a peu per a cada accés al Mercat ha de considerar diversos paràmetres:

La distancia del propio itinerario.

La distància del propi itinerari.

La amplitud, continuidad y claridad del espacio peatonal.

L'amplitud, continuïtat i claredat de l'espai de vianants.

La materialidad física del pavimento por donde se camina.

La materialitat física del paviment per on es camina.

Las interferencias en la vía pública de vehículos, objetos y mobiliario, o incluso la aglomeración humana del tránsito.

La climatización o microclima en cada estación.

La seguridad que ofrece para quien transita.

Los atractivos comerciales y de servicios.

Los componentes arquitectónicos que configuran la escena urbana.

Por otro lado, deberemos considerar la gente que llegará al Mercat en bici, un vehículo que puede convivir con los peatones y que utilizará en parte sus mismos caminos.

Aún siendo todavía muy minoritario, se trata de un vehículo no agresivo que, sobre todo en el futuro, se usará mucho más según nos indica la experiencia de muchas ciudades europeas y las posibilidades que ofrece una urbe llana y con buen clima como es el caso de Valencia. Volveremos sobre la cuestión de la accesibilidad en bici al Mercat Central en un apartado posterior.

Les interferències en la via pública de vehicles, objectes i mobiliari, o inclús l'aglomeració humana del trànsit.

La climatització o microclima en cada estació.

La seguretat que oferix per a qui transita.

Els atractius comercials i de serveis.

Els components arquitectònics que configuren l'escena urbana.

D'altra banda, haurem de considerar la gent que arribarà al Mercat amb bici, un vehicle que pot conviure amb els vianants i que utilitzarà en part els seus mateixos camins. Sent encara molt minoritari, es tracta d'un vehicle no agressiu que, sobretot en el futur, s'usarà molt més segons ens indica l'experiència de moltes ciutats europees i les possibilitats que oferix una urbs plana i amb bon clima com és el cas de València. Tornarem sobre la qüestió de l'accessibilitat amb bici al Mercat Central en un apartat posterior.

Los accesos al Mercat por el oeste son los más accesibles a pie.

Els accessos al Mercat per l’oest són els més accessibles a peu.

L’Eix transversal de Ciutat Vella uneix d’Oest a Est la parada del metro d’Àngel Guimerá amb la Biblioteca, l’Ajuntament, El Corte Inglés de Pintor Sorrolla i el Parterre.

L’Eix longitudinal de Ciutat Vella uneix de Sud a Nord l’Estació del Nord, el Passeig de Russafa, i les places de l’Ajuntament, la Rodona, la Reina, la Mare de Déu, fins al Jardí del Túria per Navellos o les Torres de Serrans.

PLÀNOL DE RUTES COMERCIALS PREFERENTS A PEU. Desembre 2012. Elab. pròpia

Dades preses en dissabte de mercat pel matí.

Desembre 2012.

PLÀNOL DE DISCONTINUÏTAT PEATONAL EN ELS SEMÀFORS. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Calle peatonal del Trench.

Carrer peatonal del Trench.

ITINERARIOS DESDE LOS CUATRO PUNTOS CARDINALES

ITINERARIS DES DELS QUATRE PUNTS CARDINALS

Analizaremos ahora, en el sentido de las agujas del reloj, los principales itinerarios (ver plano pág. 28) de acceso, reales o posibles, al Mercat que, al mismo tiempo, son los ejes vertebradores del área comercial y urbana del Mercat.

Analitzarem ara, en el sentit de les agulles del rellotge, els principals itineraris (vore plànol pàg. 28) d'accés, reals o possibles, al Mercat que, al mateix temps, són els eixos vertebradors de l'àrea comercial i urbana del Mercat.

I. Las entradas a la Plaça del Mercat por el lado oriental o de levante.

I. Les entrades a la Plaça del Mercat pel costat oriental o de llevant.

Recogen peatones procedentes de las plazas de la Reina y de l'Ajuntament, que cogen dos vías fundamentales de acceso, la de Santa Caterina-Trench y la de Maria Cristina. Es decir, acogen peatones que vienen a pie, incluyendo los que han llegado en transporte público a las importantes paradas de las dos plazas (21 líneas de bus en total), o bien han aparcado en el aparcamiento de la Reina. Se trata, por tanto, de accesos no sólo para los vecinos de Ciutat Vella sino también para los de otros distritos.

Arrepleguen vianants procedents de les places de la Reina i de l'Ajuntament, que agafen dos vies fonamentals d'accés, la de Santa Caterina-Trench i la de Maria Cristina. És a dir, acullen vianants que vénen a peu, incloent els que han arribat en transport públic a les importants parades de les dos places (21 línies de bus en total), o bé han aparcat en l'aparcament de la Reina. Es tracta, per tant, d'accessos no sols per als veïns de Ciutat Vella sinó també per als d'altres districtes.

R1. Santa Caterina-Lope de Vega-Trench.

Es uno de los accesos más populosos al Mercat Central por iniciarse en la Plaça de la Reina, por la existencia de comercios muy vivos y por la angostura de la vía pública que genera habitualmente una densidad alta de peatones. Precisamente esa densidad, al mismo tiempo que puede ser atractiva, es un obstáculo para quien camina con prisa, en particular por la calle del Trench y la embocadura de Santa Caterina, donde la estrechez de paso la producen las terrazas de bares y horchaterías. Esta circunstancia pide la existencia de vías alternativas para acceder al Mercat, así como la ampliación, cuando sea posible, de los espacios peatonales y, en todo caso, la regulación más equilibrada de sus usos.

Actualmente, el paso de vehículos por las calles

R1. Santa Caterina-Lope de Vega-Trench. És un dels accessos més populosos al Mercat Central per iniciar-se en la Plaça de la Reina, per l'existència de comerços molt vius i per l'estretor de la via pública que genera habitualment una densitat alta de vianants.

Precisament eixa densitat, alhora que pot ser atractiva, és un obstacle per a qui camina amb pressa, en particular pel carrer del Trench i l'embocadura de Santa Caterina, on l'estrenyiment de pas el produïxen les terrasses de bars i orxateries. Aquesta circumstància demana l'existència de vies alternatives per accedir al Mercat, així com l'ampliació, quan siga possible, dels espais de vianants i, en tot cas, la regulació més equilibrada dels seus usos.

Actualment, el pas de vehicles pels carrers transversals, cas dels Drets, no convida a dirigir-se a les vies

transversales, caso dels Drets, no invita a dirigirse a las vías paralelas al Trench (la de les Mantes y la de Ercilla) para llegar al Mercat. Una reconsideración funcional del conjunto constituido por DretsLlotja-Dances y la Plaça del Doctor Collado, es necesario para que más transeúntes opten por entrar en La Plaça del Mercat por Ercilla y rebajar la presión sobre el Trench.

R2. Maria Cristina.

Actualmente es la vía que monopoliza el acceso a la Plaça del Mercat de los vehículos a motor, hasta el punto que el caminante no capta el gran tránsito de personas que la utiliza a pie, existiendo una grave descompensación en el espacio reservado para los peatones (las aceras). Se debe recordar, en ese sentido, que una parte de los vehículos que entran por Maria Cristina no van al Mercat ni son residentes de la zona, sino que utilizan la vía para recortar su trayecto e ir hacia el Barri del Carme o a lugares externos a Ciutat Vella, aumentando el tráfico y la incomodidad de los transeúntes. En la perspectiva de una peatonalización de la plaza, Maria Cristina deberá integrarse materialmente en ella.

Continuará siendo entrada al Mercat pero cambiando de protagonista, que pasará a ser el peatón. La localización de una parada de bus “Mercat” en su inicio, donde se cruza con San Vicent, conllevaría que fuera transitada por los usuarios de la actual parada situada a la altura de Sant Ferran (a 100 metros) y de las otras líneas de bus que podrían utilizarla (como los que paran en la Plaça de la Reina). Por tanto, Maria Cristina deberá completar y ser parte de la ordenación y pavimentación general del ámbito de la Plaça del Mercat.

Ahora bien, a diferencia de la plaza propiamente dicha, donde las melias (melia azederach) juegan un decisivo papel climatizador, a Maria Cristina le faltan los árboles, un déficit a resolver para convertir esta vía

paral·leles al Trench (la de les Mantes i la d'Ercilla) per a arribar al Mercat. Una reconsideració funcional del conjunt constituït per DretsLlotja-Dances i la Plaça del Doctor Collado, és necessàrià a la fi que més transeünts opten per entrar a La Plaça del Mercat per Ercilla i rebaixar la pressió sobre el Trench.

R2. Maria Cristina.

Actualment és la via que monopolitza l'accés a la Plaça del Mercat dels vehicles de motor, fins al punt que el caminant no capta el gran trànsit de persones que la utilitza a peu, existint una greu descompensació en l'espai reservat per als vianants (les voreres). S'ha de recordar, en eixe sentit, que una part dels vehicles que entren per Maria Cristina no van al Mercat ni són residents de la zona, sinó que utilitzen la via per a retallar el seu trajecte i anar cap al Barri del Carme o a llocs externs a Ciutat Vella, augmentant el trànsit i la incomoditat dels transeünts. Amb la perspectiva d'una peatonalització de la plaça, Maria Cristina haurà d'integrar-se materialment en ella. Continuarà sent entrada al Mercat, però canviant de protagonista, que passarà a ser el vianant. La localització d'una parada de bus “Mercat” en el seu inici, on s'encreua amb Sant Vicent, comportaria que fóra transitada pels usuaris de l'actual parada situada a l'altura de Sant Ferran (a 100 metres) i de les altres línies de bus que podrien utilitzar-la (com els que paren a la Plaça de la Reina). Per tant, Maria Cristina haurà de completar i ser part de l'ordenació i pavimentació general de l'àmbit de la Plaça del Mercat.

Ara bé, a diferència de la plaça pròpiament dita, on les mèlies (melia azederach) juguen un decisiu paper climatitzador, a Maria Cristina li falten els arbres, un dèficit a resoldre per a convertir aquesta via en una porta atractiva, atés que ara, en particular en el costat

Mª Cristina y Dances son dos ejemplos de tránsito peatonal pero poco adaptados.

Mª Cristina i Dances són dos exemples de trànsit peatonal però poc adaptats.

en una puerta atractiva, dado que ahora, en particular en el lado de levante en los meses de verano, se camina sin protección y resulta inhóspita. Por otra parte, aquí se acumulan los contenedores de distintas clases de basura, cuestión que se deberá solucionar de distinta manera a la actual, evitando su notoria presencia. En resumen, María Cristina debe reconvertirse en una calle-salón de cierto carácter, integrada dentro del ámbito de la plaza.

de llevant en els mesos d'estiu, es camina sense protecció i resulta inhòspita. D'altra banda, ací s'acumulen els contenidors de distintes classes de fem, qüestió que s'haurà de solucionar de distinta manera a l'actual, evitant la seua notòria presència. En resum, Maria Cristina ha de reconvertir-se en un carrer-saló d'un cert caràcter, integrada dins de l'àmbit de la plaça.

II. Els accessos meridionals al Mercat.

II. Los accesos meridionales al Mercat.

El eje de Músic Peydró muestrra elementos que permiten la continuidad peatonal.

L’eix de Músic Peydró mostrra elements que permiteixen la continuïtat peatonal.

Aquí el protagonismo es de la Avinguda de l’Oest y de la calle de Músic Peydró (popularmente de les Cistelles), la primera con el decisivo curso adyacente generado por la calle de l'Hospital que aporta la accesibilidad peatonal más significativa a la Ciutat Vella desde el oeste. Por otra parte, hay peatones que entran al ámbito del Mercat por la calle de Sant Vicent, pero para dirigirse a Maria Cristina o entrar hacia Músic Peydró.

También se dan transvases significativos desde la Plaça de l'Ajuntament, particularmente por La Sang-Garriges o por En Llop-Mestre Clavé, desde las paradas de bus del lado occidental de esa plaza.

Ací el protagonisme és de l'Avinguda de l'Oest i del carrer de Músic Peydró (popularment de les Cistelles), la primera amb el decisiu curs adjacent generat pel carrer de l'Hospital que aporta l'accessibilitat de vianants més significativa a la Ciutat Vella des de l'oest. D'altra banda, hi ha vianants que entren a l'àmbit del Mercat pel carrer de Sant Vicent, però per a dirigir-se a Maria Cristina o entrar cap a Músic Peydró. També es donen transvasaments significatius des de la Plaça de l'Ajuntament, particularment per La Sang-Garriges o per En LlopMestre Clavé, des de les parades de bus del costat occidental d'eixa plaça.

R3. Músic Peydró.

Es una calle que, históricamente, ha albergado un comercio especializado (cestería, trabajos de madera), aunque en las últimas décadas ha diversificado progresivamente su oferta de tiendas. El abandono de la función residencial en bastantes de sus edificios y una cierta incapacidad de renovación le han hecho perder vitalidad comercial. Se trata de una calle peatonalizada hace varias décadas, en la que quince años atrás se hizo una acertada reurbanización que mejoró notoriamente su carácter y soldó mejor la Plaça de la Mercé y Músic Peydró al eliminar el aparcamiento en la plaza. Recientemente, además, la peatonalización de transversales (Adressadors, Garrigues y En Sanç) ha

R3. Músic Peydró. És un carrer que, històricament, ha albergat un comerç especialitzat (cistelleria, treballs de fusta), encara que en les últimes dècades ha diversificat progressivament la seua oferta de botigues. L'abandó de la funció residencial en prou dels seus edificis i una certa incapacitat de renovació li han fet perdre vitalitat comercial. Es tracta d'un carrer peatonalitzat fa vàries dècades, en el que quinze anys arrere es va fer una encertada reurbanització que va millorar notòriament el seu caràcter i va soldar millor la Plaça de la Mercé i Músic Peydró en eliminar l'aparcament a la plaça.

Recentment, a més, la peatonalització de transversals (Adressadors, Garrigues i En Sanç) ha fet guanyar

hecho ganar calidad al ámbito. Los problemas que en estos momentos nos plantea la vía son: la necesidad de una revitalización de la oferta y la calidad comercial, cuestión que, por su especificidad, no es objeto del presente informe; la conveniencia de una señalización de las entradas de la calle en sus extremos, de manera que el visitante no habitual visualice su condición comercial y peatonal; y la recuperación de los inmuebles que continúen en mal estado y, por consiguiente, de residentes.

qualitat a l'àmbit. Els problemes que en aquests moments ens planteja la via són: la necessitat d'una revitalització de l'oferta i la qualitat comercial, qüestió que, per la seua especificitat, no és objecte del present informe; la conveniència d'una senyalització de les entrades del carrer als seus extrems, de manera que el visitant no habitual visualitze la seua condició comercial i de vianants; i la recuperació dels immobles que continuen en mal estat i, per consegüent, de residents.

En la actualidad, la calle de les Cistelles no se detecta con facilidad por parte del visitante que no conozca la trama de la zona, tanto en el caso del acceso por Padilla como en el entronque por Linyan con la Plaça del Mercat, razón por la que propondríamos diseñar algún sistema de entoldados ligeros en altura que sirva para indicar la calle al visitante y, al mismo tiempo, para la climatización en las horas centrales del día en los meses cálidos. Por otra parte, se necesita completar la rehabilitación de inmuebles de la calle y acabar de construir la promoción residencial que eliminará uno de los grande vacíos de Ciutat Vella (el situado a poniente, entre Llanterna y Carabasses).(4)

En l'actualitat, el carrer de les Cistelles no es detecta amb facilitat per part del visitant que no conega la trama de la zona, tant en el cas de l'accés per Padilla com en l'entroncament per Linyan amb la Plaça del Mercat, raó per la qual proposaríem dissenyar algun sistema d'envelats lleugers en altura que servisca per a indicar el carrer al visitant i, al mateix temps, per a la climatització en les hores centrals del dia en els mesos càlids. D'altra banda, es necessita completar la rehabilitació d'immobles del carrer i acabar de construir la promoció residencial que eliminarà un dels grans buits de Ciutat Vella (el situat a ponent, entre Llanterna i Carabasses).

R4. Avinguda de l'Oest.

Es una vía, residencial y comercial, de tráfico caótico más que intenso, con espacio suficiente para rentabilizar sus potencialidades, regulándolo y reequilibrando la ocupación, pero sin llegar a erradicarlo, como se procura con la remodelación viaria propuesta en este documento.

Ahora bien, al mismo tiempo que debe continuar absorbiendo la circulación rodada es posible una ampliación de aceras (al pasar de los cuatros carriles de tráfico y dos bandas de aparcamiento a sólo tres o dos carriles de circulación). Las aceras actuales resultan insuficientes para absorber el tránsito de peatones si nos atenemos a los parámetros de lo que debería ser una calle-salón de fuerte componente comercial, con un tránsito de gente caminante que se intensifica a medida

R4. Avinguda de l'Oest. És una via, residencial i comercial, de trànsit caòtic més que intens, amb espai suficient per a rendibilitzar les seues potencialitats, regulant-ho i reequilibrant-ne l'ocupació, però sense arribar a eradicar-lo, com es procura amb la remodelació viària proposada en el present document. Ara bé, alhora que ha de continuar absorbint la circulació rodada és possible una ampliació de voreres (en passar dels quatres carrils de trànsit i dues bandes d'aparcament a només tres o dos carrils de circulació). Les voreres actuals resulten insuficients per a absorbir el trànsit de vianants si ens atenim als paràmetres del que hauria de ser un carrersaló de fort component comercial, amb un trànsit de gent caminant que s'intensifica a mesura que ens

Calle peatonal Músic Peydró.

Carrer peatonal Músic Peydró.

(4) La reconstrucción de tejido (4) La reconstrucció de teixit residencial residencial y la recuperación de i la recuperació de residents evitaria residentes evitaría la notable la notable basculació en el basculación en el funcionamiento funcionament nocturn i diürn del nocturno y diurno de la calle que carrer, cosa que fa de Músic Peydró hace de Músic Peydró una vía una via insegura per a transitar-la insegura para transitarla de noche. de nit.

que nos acercamos al Mercat Central. Es en ese sector donde suelen situarse tenderetes de vendedores ambulantes todo el año que, lógicamente, tratan de disponerse con la mayor proximidad al Mercat. La Avinguda de l'Oest alberga, también, mercaditos de calle en Navidad y en Fallas, además de soportar demasiados años obras intermitentes. La Avinguda necesita un tráfico calmado de vehículos y aceras anchas en las que se eliminen obstáculos, manteniendo los árboles, los cuales juegan una función climatizadora y estética imprescindible.

Discontinuidad peatonal en la Avinguda de l’Oest en el cruce con Garrigues.

Discontinuïtat peatonal en l’Avinguda de l’Oest en l’encreuament amb Garrigues.

acostem al Mercat Central. És en eixe sector on solen situar-se parades de venedors ambulants tot l'any que, lògicament, tracten de disposar-se en màxima proximitat al Mercat. L'Avinguda de l'Oest alberga, també, mercadets de carrer en Nadal i en Falles, a més de suportar massa anys obres intermitents.

L'Avinguda necessita un trànsit calmat de vehicles i voreres amples en què s'eliminen obstacles, mantenint els arbres, els quals juguen una funció climatitzadora i estètica imprescindible.

Con la Avinguda de l'Oest entronca la calle del Hospital desde el sudoeste, un acceso preeminente porque, entre otras razones, absorbe los usuarios del metro que utilizan la parada de Àngel Guimerà, así como los de los autobuses metropolitanos que tienen parada en esa vía, y porque hay ciudadanos que la prefieren por evitar atravesar el barrio chino. La calle del Hospital es un espacio de mucho atractivo ambiental y patrimonial (entre otras cosas, le falta la recuperación del Col·legi de l’Art Major de la Seda), si bien, inexplicablemente, se ha malbaratado parte de su potencial con la intervención que entronca con la Avinguda de l'Oest, donde se acaba de hacer una urbanización de una calidad ínfima y que ha dejado sin árboles ni umbrelas o protecciones el conjunto de esa zona.

Amb l'Avinguda de l'Oest entronca el carrer de l'Hospital des del sud-oest, un accés preeminent perquè, entre altres raons, absorbix els usuaris del metro que utilitzen la parada d'Àngel Guimerà, així com els dels autobusos metropolitans que tenen parada en eixa via, i perquè hi ha ciutadans que la preferixen per evitar travessar el barri xino. El carrer de l'Hospital és un espai de molt d'atractiu ambiental i patrimonial (entre altres coses, li falta la recuperació del Col·legi de l'Art Major de la Seda), tot i que, inexplicablement, s'ha malbaratat part del seu potencial amb la intervenció que entronca amb l'Avinguda de l'Oest, on s'acaba de fer una urbanització d'una qualitat ínfima i que ha deixat sense arbres ni ombratges o proteccions el conjunt d'eixa zona.

III. Por el lado de poniente.

III. Pel costat de ponent.

El Barri de Velluters sufre un cierto e injustificado estigma, primero por la localización del ‘barrio chino’, a lo que se añade la dilación en culminar la renovación urbana de que en parte ha sido objeto, lo que se traslada a sus accesos a la Plaça del Mercat. Son dos los trayectos susceptibles de mayor utilización a pie (si bien también hay un importante acceso tradicional por Quart para entrar por Bosseria, al norte de la Plaça).

El Barri de Velluters patix un cert estigma, primer per la localització del ‘barri xinés’, afegint-se la dilació en culminar la renovació urbana de què en part ha sigut objecte, la qual cosa es trasllada als seus accessos a la Plaça del Mercat. Són dos els trajectes susceptibles de major utilització a peu (si bé també hi ha un important accés tradicional per Quart per a entrar per Bosseria, al nord de la Plaça).

R5. Guillem Sorolla.

Esta es una entrada compartida con varias líneas del bus y con los vehículos que accederán al Pàrquing del Mercat. Eso hace que presente unas condiciones no tan amables para quien camina a pie. Ahora bien, su funcionalidad y carácter pueden mejorarse con el traslado de la parada de bus situada en la embocadura con la Avinguda de l’Oest directamente a esa vía, y con la plantación de árboles junto a la acera norte de la calle, y plantando árboles de gran porte en la plazajardín para niños situada en la acera sur (u otra solución alternativa, si el aparcamiento subterráneo no lo permite) que ayudarían a dar sombra más potente y hacer ameno el paseo.

R5. Guillem Sorolla. És una entrada compartida amb diverses línies del bus i amb els vehicles que accediran al Pàrquing del Mercat. Això fa que presente unes condicions no tan amables per a qui camina a peu. Ara bé, la seua funcionalitat i caràcter poden millorar-se amb el trasllat de la parada de bus situada en l'embocadura amb l'avinguda de l'Oest directament a eixa via, i amb la plantació d'arbres junt a la vorera nord del carrer, i plantant arbres de gran port en la plaça-jardí per a xiquets situada en la vorera sud (o una altra solució alternativa, si l'aparcament subterrani no ho permet) que ajudarien a donar ombra més potent i fer amé el passeig.

R6. Carnissers.

Es una calle histórica que, como su nombre indica, estaba ligada al Mercat. Debería ser la entrada lógica a pie hacia el Mercat desde la zona central de poniente; sin embargo, por ahora, sirve también de salida de vehículos desde el Pàrquing de Parcent. La convivencia entre peatones y vehículos se ha tratado de resolver con el sistema de bolardos que, desafortunadamente, protagonizan muchas vías del centro histórico: como el paso que reserva como acera es demasiado estrecho, es habitual que mucha gente precise caminar por el espacio de la calzada, expuesta a los vehículos. La pavimentación está en buen estado y señala discretamente aceras y calzada, mientras los bolardos la afean y dan la sensación de comprimir la calle.

R6. Carnissers. És un carrer històric que, com el seu nom indica, estava lligat al Mercat. Hauria de ser l'entrada lògica a peu cap al Mercat des de la zona central de ponent; no obstant això, per ara, servix també d'eixida de vehicles des del Pàrquing de Parcent. La convivència entre vianants i vehicles s'ha tractat de resoldre amb el sistema de bol·lards que, malauradament, protagonitzen moltes vies del centre històric: com el pas reservat per a vorera és massa estret, és habitual que molta gent necessite caminar per l'espai de la calçada, exposada als vehicles. La pavimentació està en bon estat i assenyala discretament voreres i calçada, mentres els bol·lards l'enlletgixen i fan la sensació de comprimir el carrer.

El problema principal que presenta hoy la calle de Carnissers en relación al Mercat Central es que, a pesar de que se vislumbra al fondo la fachada del Mercat, la vía da la impresión de quedar cortada en el cruce con Santa Teresa-Peu de la Creu, dado que a partir de aquí el diseño de las aceras-calzada cambia radicalmente y, por otra parte, el tránsito de vehículos es constante

El problema principal que presenta hui el carrer de Carnissers en relació al Mercat Central és que, a pesar que s'albira al fons la frontera del Mercat, la via fa la impressió de quedar tallada a l'encreuament amb Santa Teresa-Peu de la Creu, atés que, a partir d'ací el disseny de les voreres-calçada canvia radicalment i, d'altra banda, el trànsit de vehicles és

Carrer de Carnissers con el Mercat Central al fondo.

Carrer de Carnissers amb el Mercat Central al fons.

por Peu de la Creu. La calle de Carnissers debería tener una clara continuidad hasta la Plaça de Bruges con el mismo pavimento desde Guillem de Castro y preferencia peatonal, con el frenado obligatorio de los vehículos que atraviesan Peu de la Creu, de manera que se reconozca como vía preeminente de acceso al Mercat, rol que hoy no juega. En ese sentido, la solución óptima sería su conversión en peatonal.

La calle de Carnissers, en su acera norte está compuesta por arquitecturas de gran interés (no solamente el edificio de l’Escola Pia) rehabilitadas en gran medida, mientras se han descuidado las de la acera sur, donde sólo los árboles de la Plaça de l’Escola Pia resultan atractivos (y climatizadores). La calle necesitaría también algún indicativo que la visualice como entrada desde Guillem de Castro.

constant per Peu de la Creu. El carrer de Carnissers hauria de tindre una clara continuïtat fins a la Plaça de Bruges amb el mateix paviment des de Guillem de Castro i preferència de vianants, amb el frenat obligatori dels vehicles que travessen Peu de la Creu, de manera que es reconega com a via preeminent d'accés al Mercat, rol que hui no juga. En eixe sentit, la solució òptima seria la seua conversió en carrer de vianants.

El carrer de Carnissers, en la seua vorera nord està composta per arquitectures de gran interés (no sols l'edifici de l'Escola Pia) rehabilitades en gran mida, mentres s'han descuidat les de la vorera sud, on només els arbres de la Plaça de l'Escola Pia resulten atractius (i climatitzadors). El carrer necessitaria també algun indicatiu que el visualitze com a entrada des de Guillem de Castro.

IV. Los itinerarios de acceso por el norte.

IV. Els itineraris d'accés pel nord.

Tradicionalmente la calle de Bosseria ha sido un eje comercial.

Tradicionalment el carrer de Bosseria ha sigut un eix comercial.

R7. Bosseria.

Es una vía comercial histórica (cordoneros, guanteros, tiendas de tejidos) actualmente protagonizada por un tráfico intenso de vehículos (líneas de bus y coches en fila india que obliga a un comportamiento similar de los peatones, peligrosamente confinados en las estrechas aceras de cada margen). Es al mismo tiempo acceso a la Plaça del Mercat por el norte (y desde Quart o Cavallers) y una de las entradas clave al Barri del Carme, un barrio residencial que por las noches alberga muchos locales de ocio (con unas contradicciones endémicas entre residentes y hosteleros).

Su condición comercial se ve resentida por la presencia constante de vehículos que la han convertido, para los que caminan a pie, en una vía estricta de conexión dado que no invita a contemplar los comercios. Pero el comercio y su posición en la geografía de la ciudad, indican la conveniencia de que recupere el movimiento y paso confortable de

R7. Bosseria. És una via comercial històrica (cordoners, guanters, botigues de teixits) actualment protagonitzada per un trànsit intens de vehicles (línies de bus i cotxes en fila índia que obliga a un comportament semblant als vianants, perillosament confinats en les estretes voreres de cada marge). És al mateix temps accés a la Plaça del Mercat pel nord (i des de Quart o Cavallers) i una de les entrades clau al Barri del Carme, un barri residencial que a les nits alberga molts locals d'oci (amb unes contradiccions endèmiques entre residents i hostalers). La seua condició comercial es troba ressentida per la presència constant de vehicles que l'han convertit, per als que caminen a peu, en una via estricta de connexió atés que no invita a contemplar els comerços. Però el comerç i la seua posició en la geografia de la ciutat, indiquen la conveniència que recupere el moviment i pas

compradores, para lo que se debe integrar en el ámbito peatonal. Sería conveniente también utilizar alguna solución señalizadora como la propuesta para la calle de las Cistelles.

confortable de compradors, per a la qual cosa s'ha d'integrar en l'àmbit de vianants. Seria convenient també utilitzar alguna solució senyalitzadora com la proposada per al carrer de les Cistelles.

R8. Calatrava-Puríssima-EstamanyeriaCollado-Ercilla.

El transeúnte que viene del norte, desde Serrans, tiene varios itinerarios para llegar al Mercat, todos intrincados. El más sencillo sería el que se inicia en la calle de Cavallers embocando con Calatrava: el itinerario es más directo y amable, de hecho lo utiliza bastante gente a pesar de toparse con vehículos en dirección contraria. Cuando desemboca en la Plaça del Doctor Collado, se junta con el tránsito de vehículos de las calles de la Llotja y Ercilla-Drets. En esta plaza de reducidas dimensiones el tránsito rodado se atasca y se emboza de continuo por la incongruencia de tener un doble sentido de circulación en el encuentro DancesLlotja con Ercilla-Drets. La calle Ercilla, muy accidentada para el peatón por sus aceras estrechas con bolardos y su calzada de adoquines a menudo utilizada por los que caminan, es la vía más directa (perpendicular) a la puerta principal del Mercat. Es un caso indiscutible de vía a peatonalizar de entre los que van a la Plaça, de manera que se integre plenamente en el ámbito comercial del que forma parte.

R8. Calatrava-Puríssima-EstamanyeriaCollado-Ercilla.

Calatrava-Puríssima-Estamanyeria-Collado-Ercilla: El transeünt que ve del nord, des de Serrans, té diversos itineraris per a arribar al Mercat, tots intricats. El més senzill seria el que s'inicia en el carrer de Cavallers embocant amb Calatrava: l'itinerari és més directe i amable, de fet l'utilitza bastant gent a pesar de toparse amb vehicles en direcció contrària. Quan desemboca en la Plaça del Doctor Collado, s'ajunta amb el trànsit de vehicles dels carrers de la Llotja i Ercilla-Drets. En aquesta plaça de reduïdes dimensions el trànsit rodat s'apilota i s'embussa de continu per la incongruència de tindre un doble sentit de circulació a la trobada Dances-Llotja amb Ercilla-Drets. El carrer Ercilla, ben accidentat per al vianant degut a les seues voreres estretes amb bol·lards i la seua calçada de llambordes sovint utilitzada pels que caminen, és la via més directa (perpendicular) a la porta principal del Mercat. És un cas indiscutible de via a peatonalitzar d'entre les que van a la Plaça, de manera que s'integre plenament en l'àmbit comercial del que forma part.

La conversión completa en ámbito peatonal de la Plaça del Collado-Ercilla tiene diversas ventajas: a) los compradores que van al Mercat por Calatrava-PuríssimaEstamanyeria evitarían el obstáculo del paso a desnivel por Escalons de la Llotja al poder acceder comodamente por Ercilla; b) podría disminuir la congestión peatonal que accede por Trench al Mercat al desviarse caminando por Drets a Ercilla (o desde Lope Vega a buscar Collado y Ercilla) y encontrar otro acceso atractivo; y c) el ámbito patrimonial de la Llotja se

La conversió completa en àmbit de vianants de la Plaça del Collado-Ercilla té diversos avantatges: a) els compradors que van al Mercat per CalatravaPuríssima-Estamanyeria evitarien l'obstacle del pas a desnivell per Escalons de la Llotja en poder accedir còmodament per Ercilla; b) podria disminuir la congestió de vianants que accedixen per Trench al Mercat en desviar-se caminant per Drets a Ercilla (o des de Lope Vega a buscar Collado i Ercilla) i trobar un altre accés atractiu; i c) l'àmbit patrimonial de la

El fondo de perspectiva del carrer Ercilla es el acceso principal del Mercat donde se produce una alta concentración de turistas y compradores a pie.

El fons de perspectiva del carrer Ercilla és l’accés principal del Mercat on es produeix una alta concentració de turistes i compradors a peu.

reforzaría en correspondencia con el valor del monumento. Recientemente se ha fijado el acceso turístico a la Llotja por su parte posterior, lo que hace más perentoria la necesidad de peatonalizar DansesLlotja que forman parte de ese mismo ámbito.

Llotja es reforçaria en correspondència amb el valor del monument. Recentment s'ha fixat l'accés turístic a la Llotja per la seua banda posterior, la qual cosa fa més peremptòria la necessitat de peatonalitzar DansesLlotja que formen part d'eixe mateix àmbit.

En la zona hay algunas incongruencias flagrantes, como el protagonismo de los bolardos en la vía pública (por la renuncia municipal a evitar el aparcamiento irregular y moderar el tránsito de vehículos) que llega al caso extremo de la calle de la Llotja donde en un tramo de cincuenta metros encontramos hasta cuatro tipo de bolardos. Por otra parte, debemos señalar que se trata de una zona donde las rehabilitaciones efectuadas son insuficientes y aún se debe recuperar población residente.

En la zona hi ha algunes incongruències flagrants, com el protagonisme dels bol·lards en la via pública (per la renúncia municipal a evitar l'aparcament irregular i moderar el trànsit de vehicles) que arriba al cas extrem del carrer de la Llotja on en un tram de cinquanta metres hi trobem fins a quatre tipus de bol·lards. D'altra banda, hem d'assenyalar que es tracta d'una zona on les rehabilitacions efectuades són insuficients i encara s'ha de recuperar població resident.

UNAS IDEAS SOBRE EL ÁREA COMERCIAL DEL MERCAT

UNES IDEES SOBRE L'ÀREA COMERCIAL DEL MERCAT

El Mercat es el centro de gravedad de un área urbana que debe combinar el comercio, el paseo y las residencias. El Mercat y los comercios del área son un ámbito único con itinerarios de acceso que son compartidos, de manera que la sinergia entre los dos se puede mejorar cuidando esas arterias comerciales.

Si el área funciona desde siempre como zona de compras, la mejora peatonalizadora haría que se convirtiera también en zona de paseantes que, lógicamente, son compradores potenciales. La convivencia en la Plaça del Mercat y su entorno de comercios, establecimientos de hostelería, peatones y residentes debe hacer aumentar la densidad de uso y la calidad de vida siempre que el espacio público se ordene adecuadamente.

El Mercat és el centre de gravetat d'una àrea urbana que ha de combinar el comerç, el passeig i les residències. El Mercat i els comerços de l'àrea són un àmbit únic amb itineraris d'accés que són compartits, de manera que la sinèrgia entre els dos es pot millorar cuidant eixes artèries comercials. Si l'àrea funciona des de sempre com a zona de compres, la millora peatonalitzadora faria que es convertira també en zona de passejants que, lògicament, són compradors potencials. La convivència en la Plaça del Mercat i el seu entorn de comerços, establiments d'hostaleria, vianants i residents ha de fer augmentar la densitat d'ús i la qualitat de vida sempre que l'espai públic s'ordene adequadament.

Apuntamos algunas condiciones para perfeccionar la accesibilidad al área cívicocomercial:

Apuntem algunes condicions per a perfeccionar l'accessibilitat a l'àrea civicocomercial:

Para comerciantes, compradores, paseantes, turistas y residentes, protagonistas del área, se deben establecer unas vías o itinerarios preferentes a cuidar como accesos a pie al Mercat Central y al conjunto de la trama comercial. Deben ser itinerarios continuos, cómodos, claros, atractivos y seguros; y deben servir a los ciudadanos que llegan directamente a pie o a los que caminarán desde las paradas de bus o los aparcamientos que sirven al ámbito. Algunos de esos itinerarios son tradicionales (el de Trench o el de Cistelles), otros se deben consolidar (caso de Carnissers o Calatrava-Puríssima-Estamanyeria) y otros se deben potenciar (caso de la Avinguda de l'Oest).

Per a comerciants, compradors, passejants, turistes i residents, protagonistes de l'àrea, s'han d'establir unes vies o itineraris preferents a cuidar com a accessos a peu al Mercat Central i al conjunt de la trama comercial. Han de ser itineraris continus, còmodes, clars, atractius i segurs; i han de servir els ciutadans que arriben directament a peu o els que caminaran des de les parades de bus o els aparcaments que servixen a l'àmbit. Alguns d'eixos itineraris són tradicionals (el de Trench o el de Cistelles), altres s'han de consolidar (cas de Carnissers o Calatrava-PuríssimaEstamanyeria) i d'altres s'han de potenciar (cas de l'Avinguda de l'Oest).

En el conjunto de las vías públicas del ámbito, la materialidad de las superficies por donde se camina no debe presentar obstáculos ni barreras arquitectónicas (bordillos, resaltes o bolardos, entre otros posibles), y sus pavimentos deberían tener una cierta unidad de tratamiento que exprese la calidad y personalidad del área comercial.

En el conjunt de les vies públiques de l'àmbit, la materialitat de les superfícies per on es camina no ha de presentar obstacles ni barreres arquitectòniques (rastells, ressalts o pilons, entre altres possibles), i els seus paviments haurien de tindre una certa unitat de tractament que expresse la qualitat i personalitat de l'àrea comercial.

Los usos del espacio público a lo largo y ancho de los trayectos, el estancial de hostelería, el comercial temporal (expositores, tenderetes,...), el de carga y descarga, el de limpieza y residuos, etc., deben estar regulados y ordenados con cierto ejercicio de disciplina, hasta conformar una cultura cívica donde la flexibilidad y el respeto tengan carta de naturaleza.

Els usos de l'espai públic de cap a cap dels trajectes, l'estançal d'hostaleria, el comercial temporal (expositors, parades,...), el de càrrega i descàrrega, el de neteja i residus, etc., han d'estar regulats i ordenats amb un cert exercici de disciplina, fins a conformar una cultura cívica on la flexibilitat i el respecte tinguen carta de naturalesa.

En todo el ámbito se debe cuidar la climatización de la vía pública para facilitar el tránsito y el paseo de los peatones en el largo período de meses cálidos de una ciudad como València, atendiendo a la adecuada continuidad o plantación de árboles y el uso de elementos tradicionales como los toldos o envelats.

La seguridad en el tránsito a pie pide una iluminación adecuada que diferencie calles, plazas y monumentos.

Y, en otro orden de cosas, una presencia discreta de la policía municipal en los puntos de mayor aglomeración.

En tot l'àmbit s'ha de cuidar la climatització de la via pública per a facilitar el trànsit i el passeig dels vianants en el llarg període de mesos càlids d'una ciutat com València, atenent a l'adequada continuïtat o plantació d'arbres i l'ús d'elements tradicionals com els tendals o envelats.

La seguretat en el trànsit a peu demana una il·luminació adequada que diferencie carrers, places i monuments. I, en un altre ordre de coses, una presència discreta de la policia municipal en els punts de major aglomeració.

Ejes Cívicos, Palma de Mallorca.

Cómo relacionar los mercados con recorridos peatonales entre barrios. Por ejemplo, concurso de ideas para la remodelación de la plaza y el mercado municipal de Pere Garau y de su entorno urbano, 2010.

Eixos Cívics, Palma de Mallorca.

Com relacionar els mercats amb recorreguts peatonals entre barris. Per exemple, concurs d’idees per a la remodelació de la plaça i el mercat municipal de Pere Garau i del seu entorn urbà, 2010.

Acortar tiempos de espera en los semáforos y no invadir las aceras, es cuestión de voluntad política y cultura cívica.

Acurtar temps d’espera en els semàfors i no invadir les voreres, és questió de voluntat política y cultura cívica.

El atractivo de acceder y caminar por el área comercial depende también de la restauración de su patrimonio monumental, de la rehabilitación y buen estado de las arquitecturas residenciales, del buen gusto en el diseño de los comercios y tiendas y, en general, de la calidad ambiental de la vía pública. Son los factores que configuran la escena urbana y que hacen de reclamo para el usuario habitual y para el visitante.

L'atractiu d'accedir i caminar per l'àrea comercial depén també de la restauració del seu patrimoni monumental, de la rehabilitació i bon estat de les arquitectures residencials, del bon gust en el disseny dels comerços i botigues i, en general, de la qualitat ambiental de la via pública. Són els factors que configuren l'escena urbana i que fan de reclam per a l'usuari habitual i per al visitant.

Las inversiones que se podrían hacer para mejorar la accesibilidad de los peatones al Mercat Central y a su área de comercios, no son necesariamente costosas. Algunas son económicas y fáciles de ejecutar al mismo tiempo que efectivas si se cuida la calidad material (plantación de árboles o colocación de entoldados, por ejemplo).

Otras más costosas, como las que afectarían a reurbanizaciones de la vía pública, pueden hacerse con adecuaciones transitorias muy económicas y escalonadamente en el tiempo.

Les inversions que es podrien fer per a millorar l'accessibilitat dels vianants al Mercat Central i a la seua àrea de comerços, no són necessàriament costoses. Algunes són econòmiques i fàcils d'executar alhora que efectives si es cuida la qualitat material (plantació d'arbres o col·locació d'envelats, per exemple). Altres més costoses, com les que afectarien reurbanitzacions de la via pública, poden fer-se amb adequacions transitòries molt econòmiques i escalonadament en el temps.

2.5. EN BICICLETA

2.5. AMB BICICLETA

Partimos de dos ideas sobre el potencial del acceso en bici al Mercat. La primera es que se trata de un vehículo con futuro, de uso creciente por parte de ciudadanos de edades diversas, incluida la gente mayor. El éxito de la infraestructura ‘Valenbisí' ha sorprendido incluso a sus promotores: ha pasado a ser una visualización súbita de esta modalidad de transporte en nuestra ciudad, el surtidor por donde ha emergido una demanda hasta ahora reprimida y que no tiene marcha atrás. La segunda idea es que la bici es un medio de transporte susceptible de alternar, en las condiciones adecuadas, con los peatones, que son los usuarios fundamentales del área comercial del Mercat.

Partim de dos idees sobre el potencial de l'accés amb bici al Mercat. La primera és que es tracta d'un vehicle amb futur, d'ús creixent per part de ciutadans d'edats diverses, inclosa la gent major. L'èxit de la infraestructura ‘Valenbisí' ha sorprés inclús els seus promotors: ha passat a ser una visualització sobtada d'aquesta modalitat de transport en la nostra ciutat, l'assortidor per on ha emergit una demanda fins ara reprimida i que no té marxa arrere. La segona idea és que la bici és un mitjà de transport susceptible d'alternar, en les condicions adequades, amb els vianants, que són els usuaris fonamentals de l'àrea comercial del Mercat.

Por lo que respecta a la convivencia de las bicis con los vehículos a motor, la experiencia dice que es factible

Pel que fa a la convivència de les bicis amb els vehicles de motor, l'experiència diu que és factible si realment el trànsit discorre amb calma, la qual cosa no es

si realmente el tráfico discurre con calma, lo cual no se produce en muchas vías de la ciudad. Ahora bien, la morfología de Ciutat Vella exige un tránsito tranquilo de vehículos, que se puede conseguir si la municipalidad ejerce la función educativa y disciplinar que le toca. Precisando más, en el área comercial del Mercat, con un presente y un futuro de gran protagonismo del peatón, es imprescindible que sea así, de manera que incluso en las vías de tráfico más intenso, como es el caso de la Avinguda de l'Oest, mientras no sean adaptadas pensando en este tipo de usuario, el ciclista pueda pedalear contando con el respeto escrupuloso de los conductores.

Por lo que respecta a la convivencia entre peatones y bicis, los ciclistas podrían transitar por las vías peatonales de acceso al Mercat con las siguientes condiciones: Las bicis en ningún caso pueden ir a una velocidad superior a los 10 km/hora.

Si bien las bicis pueden transitar por la mayoría de las vías peatonales, deben quedar excluidas de las de mayor densidad de uso por los peatones y/o menor anchura física, como es el caso del acceso por Santa Caterina-Trench.

Las zonas estanciales preferentes deben quedar excluidas del paso de bicis, en especial la zona central de la Plaça del Mercat, entre el Mercat y Sant Joan.

En los períodos de gran aglomeración de público (Navidad y Fallas), los ciclistas deberán llevar la bici caminando por el área comercial.

produïx en moltes vies de la ciutat. Ara bé, la morfologia de Ciutat Vella exigix un trànsit tranquil de vehicles, que es pot aconseguir si la municipalitat exercix la funció educativa i disciplinar que li toca. Precisant més, a l'àrea comercial del Mercat, amb un present i un futur de gran protagonisme del vianant, és imprescindible que siga així, de manera que inclús a les vies de trànsit més intens, com és el cas de l'Avinguda de l'Oest, mentres no siguen adaptades pensant en aquest tipus d'usuari, el ciclista puga pedalejar comptant amb el respecte escrupolós dels conductors.

Pel que fa a la convivència entre vianants i bicis, els ciclistes podrien transitar per les vies de vianants d'accés al Mercat amb les condicions següents: Les bicis en cap cas poden anar a una velocitat superior als 10 km/hora.

Si bé les bicis poden transitar per la majoria de les vies de vianants, han de quedar excloses de les de major densitat d'ús pels vianants i/o menor amplària física, com és el cas de l'accés per Santa CaterinaTrench.

Les zones estançals preferents han de quedar excloses del pas de bicis, en especial la zona central de la Plaça del Mercat, entre el Mercat i Sant Joan.

En els períodes de gran aglomeració de públic (Nadal i Falles), els ciclistes hauran de portar la bici caminant per l'àrea comercial.

Por último, se deben situar los aparcamientos de las bicis de manera estratégica para facilitar el acceso de los ciclistas al área.

Finalment, s'han de situar els aparcaments de les bicis de manera estratègica per a facilitar l'accés dels ciclistes a l'àrea.

En esas condiciones, es posible el paso de bicis por las

En eixes condicions, és possible el pas de bicis pels

Vulnerabilidad de los ciclistas en la Plaça del Mercat.

Vulnerabilitat dels ciclistes a la Plaça del Mercat.

La bici integrada en el espacio público. Frankfurt.

La bici integrada en l’espai públic. Frankfurt.

Aparcamiento de Valenbisi a las puertas del Corte Inglés.

Aparcament de Valenbisi a les portes del Corte Inglés.

calles peatonales sin que sea necesario marcar carrilesbici en la ordenación del pavimento del ámbito. Se debe decir que las bicis provistas de cestas para llevar la compra, o las que arrastran pequeños carritos donde llevarla, permiten pensar en una mayor cantidad de ciclistas que vayan al Mercat, aunque siempre serán inferiores a los peatones.

carrers de vianants sense que siga necessari marcar carrils-bici en l'ordenació del paviment de l'àmbit. S'ha de dir que les bicis proveïdes de cistelles per a portar la compra, o les que arrosseguen xicotets carrets on portar-la, permeten pensar en una major quantitat de ciclistes que vagen al Mercat, encara que sempre seran inferiors als vianants.

El establecimiento de aparcamientos de bicis pasa a ser una cuestión preferente para facilitar su uso. La propuesta es que cada una de las vías o itinerarios de acceso peatonal que hemos definido cuente con su aparcamiento, teniendo presente que no se deberán situar en la zona centro del área monumental del Mercat.

L'establiment d'aparcaments de bicis passa a ser una qüestió preferent per a facilitar el seu ús. La proposta és que cada una de les vies o itineraris d'accés de vianants que hem definit compte amb el seu aparcament, tenint present que no s'hauran de situar en la zona centre de l'àrea monumental del Mercat.

2.6. EN AUTOBÚS.

2.6. AMB AUTOBÚS.

El acceso en transporte público al Mercado se produce, principalmente, desde las paradas de los autobuses de la EMT y, de manera más residual desde la estación de Metro de Àngel Guimerà. Es el autobús el que proporciona accesibilidad desde los barrios no próximos al Mercado, incluyendo algunos tan alejados como Benimàmet (línea 62). Incluso se llega desde otras poblaciones inmediatas, como es el caso del barrio de Terramelar, en Paterna, servido por la misma línea 62.

Hasta hace poco, otras líneas de EMT servían a poblaciones como Mislata, Tavernes Blanques, Alboraia, Vinalesa, Alfafar, etc. siguiendo la centenaria tradición de los pretéritos tranvías, aunque en fecha reciente el Ayuntamiento de Valencia ha decidido suprimir dicho servicio alegando razones presupuestarias, lo que tendrá una incidencia negativa para el Mercat si disuade al comprador habitual o potencial de esas procedencias.

L'accés en transport públic al Mercat es produïx, principalment, des de les parades dels autobusos de l'EMT i, de manera més residual, des de l'estació de Metro d'Àngel Guimerà. És l'autobús el que proporciona accessibilitat des dels barris no pròxims al Mercat, incloent alguns tan allunyats com Benimàmet (línia 62). Inclús s'arriba des d'altres poblacions immediates, com és el cas del barri de Terramelar, a Paterna, servit per la mateixa línia 62. Fins fa poc, altres línies d'EMT servien poblacions com Mislata, Tavernes Blanques, Alboraia, Vinalesa, Alfafar, etc. seguint la centenària tradició dels pretèrits tramvies, encara que en data recent l'Ajuntament de València ha decidit suprimir eixe servei al·legant raons pressupostàries, la qual cosa tindrà una incidència negativa per al Mercat si dissuadix el comprador habitual o potencial d'eixes procedències.

Conocemos la importancia que el Mercat le da al acceso en autobús, y que se han estado elaborando propuestas para aproximar aún más algunas líneas de EMT. A este respecto, queremos plantear unas

Coneixem la importància que el Mercat li dóna a l'accés amb autobús, i que s'han estat elaborant propostes per aproximar encara més algunes línies d'EMT. En aquest sentit, volem plantejar unes reflexions de fons i afegir

reflexiones de fondo y añadir unas propuestas de mejora inmediata, que no pueden interpretarse como una alternativa de futuro, sino como una actuación temporal. Las medidas materiales que susciten han de ser flexibles y reversibles, que no hipotequen ni hagan más costosas otras soluciones de futuro que vayan más al fondo del problema, deseables ya en la actualidad pero que tal vez sólo sean posibles en otro escenario económico y de convicción política.

unes propostes de millora immediata, que no poden interpretar-se com una alternativa de futur, sinó com una actuació temporal. Les mesures materials que susciten han de ser flexibles i reversibles, que no hipotequen ni facen més costoses altres solucions de futur que vagen més al fons del problema, desitjables ja en l'actualitat, però que potser només siguen possibles en un altre escenari econòmic i de convicció política.

SOBRE LA RED ACTUAL DE EMT

SOBRE LA XARXA ACTUAL D'EMT

El esquema de tráfico de autobuses de la EMT obedece a criterios imperantes hasta no hace mucho, pero que ya están siendo revisados en muchas ciudades. Dicho esquema obedece a la intención de proporcionar un servicio “de origen a destino” desde cada barrio o población, generalmente circulando entre dos polos extremos, y atravesando casi todos los trayectos el centro urbano. Esto se concreta, en el caso de Valencia, en que la mayoría de los autobuses penetran en la zona comercial y de negocios del centro histórico (entre la Avinguda de l’Oest y la calle de Colón), entrando desde diferentes puntos y atravesando las calles de la zona. En muchas ocasiones circulan varios autobuses por el mismo itinerario central, produciéndose verdaderas colas antes de las paradas, que retrasan la apertura de puertas y que muchas veces hacen perder la ventana semafórica (después de la bajada y subida de viajeros, el conductor se encuentra con el siguiente semáforo cerrado).

L'esquema de trànsit d'autobusos de l'EMT obeïx a criteris imperants fins no fa molt, però que ja estan sent revisats en moltes ciutats. Eixe esquema obeïx a la intenció de proporcionar un servei “d'origen a destí” des de cada barri o població, generalment circulant entre dos pols extrems, i travessant el centre urbà quasi tots els trajectes. Açò es concreta, en el cas de València, en que la majoria dels autobusos penetren en la zona comercial i de negocis del centre històric (entre l'Avinguda de l'Oest i el carrer de Colón), entrant des de diferents punts i travessant els carrers de la zona. En moltes ocasions circulen diversos autobusos pel mateix itinerari central, produint-se vertaderes cues abans de les parades, que retarden l'obertura de portes i que moltes vegades fan perdre la finestra semafòrica (després de la baixada i pujada de viatgers, el conductor es troba amb el següent semàfor tancat).

En algunas ciudades europeas se han introducido ya esquemas de circulación de autobuses de tipo reticular, es decir, formando una red mallada, con varios itinerarios paralelos Norte-Sur y Este-Oeste, que se cruzan en diferentes puntos. En estos se establecen unos cómodos intercambiadores que permiten el paso fácil de un autobús a otro. De esta manera, en lugar de obligar a todos los viajeros que se dirigen de un punto a otro de

En algunes ciutats europees s'han introduït ja esquemes de circulació d'autobusos de tipus reticular, és a dir, formant una xarxa mallada, amb diversos itineraris paral·lels Nord-Sud i Est-Oest, que s'encreuen en diferents punts. En ells s'establixen uns còmodes intercanviadors que permeten el pas fàcil d'un autobús a un altre. D'aquesta manera, en compte d'obligar a tots els viatgers que es dirigixen d'un punt a un altre

Campaña actual de la EMT que relaciona el autobús con el comercio.

Campanya actual de l’EMT que relaciona l’autobús amb el comerç.

la ciudad a pasar por el centro, circulan por carriles bus protegidos, por vías directas y de gran capacidad.

Por otra parte, los viajeros que se dirigen al centro, pueden intercambiar con las pocas líneas (con mayor capacidad y frecuencia) que entran en dicha zona.

En España, este sistema ya ha sido aplicado en Vitoria, de manera completa y en un sólo día, con notable éxito, a pesar de los temores iniciales. Un esquema semejante ya estaba previsto para Barcelona y el actual Ayuntamiento está decidido a llevarlo adelante, con una primera fase puesta en servicio desde octubre de 2012.

Hay que añadir que un punto importante para el éxito de cualquier red de transporte público es la unificación tarifaria: es decir, el billete único para todo el viaje, independientemente de los intercambios que se hagan y, mejor todavía, en cualquiera de los medios de transporte público disponibles, independientemente de su titularidad. En Valencia los avances en ese sentido son lentos e incluso se están viviendo hechos regresivos, como la negación por la EMT del servicio –a veces de tradición centenaria– a determinados municipios lindantes. Si bien se ha producido la unificación del soporte físico, la tarjeta Mòbilis, aún no se dado la del billete, facilitándose como única mejora –importante en todo caso– los transbordos entre líneas de EMT con una sola cancelación durante una hora.

Esquema de red mallada de Bus. Barcelona.

Esquema de xarxa mallada de Bus. Barcelona.

A efectos de la accesibilidad al centro histórico de Valencia, así como al Mercat Central, un sistema realmente integrado permitiría aproximarse hasta la Ronda de Circunvalación o las Grandes Vías, por ejemplo, en cualquier Bus –urbano o metropolitano– o medio ferroviario –Cercanías RENFE, Metro o Tranvia–, y transferir allí cómodamente los usuarios a líneas de minibús que les dejarían a la puerta del Mercat, sin coste adicional.

de la ciutat a passar pel centre, circulen per carrils bus protegits, per vies directes i de gran capacitat.

D'altra banda, els viatgers que es dirigixen al centre, poden intercanviar amb les poques línies (amb major capacitat i freqüència) que entren en eixa zona. A Espanya, aquest sistema ja ha segut aplicat a Vitòria, de manera completa i en només dia, amb notable èxit, a pesar dels temors inicials. Un esquema semblant ja estava previst per a Barcelona i l'actual Ajuntament està decidit a portar-ho avant, amb una primera fase posada en servei des d’octubre de 2012.

Cal afegir que un punt important per a l'èxit de qualsevol xarxa de transport públic és la unificació tarifària: és a dir, el bitllet únic per a tot el viatge, independentment dels intercanvis que es facen i, millor encara, en qualsevol dels mitjans de transport públic disponibles, independentment de la seua titularitat. A València els avanços en eixe sentit són lents i inclús s'estan vivint fets regressius, com la negació per l'EMT del servici –a vegades de tradició centenària– a determinats municipis fronterissos. Si bé s'ha produït la unificació del suport físic, la targeta Mòbilis, encara no s'ha donat la del bitllet, facilitant-se com a única millora –important en tot cas– els transbords entre línies d'EMT amb una sola cancel·lació durant una hora.

Als efectes de l'accessibilitat al centre històric de València, així com al Mercat Central, un sistema realment integrat permetria aproximar-se fins a la Ronda de Circumval·lació o les Grans Vies, per exemple, en qualsevol Bus –urbà o metropolità– o mitjà ferroviari –rodalies RENFE, Metro o Tramvia–, i transferir allí còmodament els usuaris a línies de minibús que els deixarien a la porta del Mercat, sense cost addicional.

Però, a València, ara per ara, els autobusos són tots de grans dimensions, per la qual cosa

Pero, en Valencia, actualmente, los autobuses son todos de grandes dimensiones, por lo que maniobran mal, contaminan mucho cuanto menos acústicamente y ocupan demasiado espacio cuando se les hace recorrer las pocas calles del centro histórico “aptas” para dicho tráfico. El único intento de introducir un minibús por parte de la EMT (la extinta línea 5B) se saldó con un fracaso, acabando siendo suprimida con la excusa de las obras de la T-2 en la Plaça de Bruges. La ruta trazada era excesivamente larga, de modo que la interferencia del tráfico por las estrechas calles de la zona retrasaba y bloqueaba el servicio. Debe recordarse que en aquel momento ni siquiera existía la actual validación única para transbordos a lo largo de una hora y sólo contaba con dos vehículos híbridos (5) y uno diesel, alejados de los estándares al uso en otras latitudes. En muchas ciudades históricas, especialmente italianas –Roma sin ir más lejos–, funcionan minibuses eléctricos de 23 plazas desde hace décadas, con total normalidad. Y en ciudades como Madrid o Barcelona existen minibuses de barrio (que conectan fundamentalmente con las paradas de metro).

En el caso de Ciutat Vella, la introducción de líneas de minibus eléctrico resultaría positiva como refuerzo de la accesibilidad en autobús. Sus rutas podrían atravesar zonas de preferencia peatonal vedadas al tráfico general, permitirían conectar en la Ronda Interior y Les Grans Vies de cada lado y con ello, con la Estación del Norte de Cercanías, las de Metro de Àngel Guimerà, Xàtiva y Colón, así como con las paradas más importantes de Metrobús y de líneas EMT que no alcancen a penetrar hasta la vecindad del Mercat. De esta manera, con un sólo transbordo (y con el mismo billete) se garantizaría una accesibilidad en transporte público, generalizada, cómoda y equitativa, no sólo para los compradores, sino para los residentes de Ciutat Vella en su conjunto.

maniobren malament, contaminen molt encara que siga acústicament i ocupen massa espai quan se'ls fa recórrer els pocs carrers del centre històric “aptes” per al dit trànsit. L'únic intent d'introduir un minibús per part de l'EMT (l'extinta línia 5B) es va saldar amb un fracàs, acabant per suprimir-se amb l'excusa de les obres de la T-2 en la Plaça de Bruges. La ruta traçada era excessivament llarga, de manera que la interferència del trànsit pels estrets carrers de la zona retardava i bloquejava el servei. Ha de recordar-se que en aquell moment ni tan sols existia l'actual validació única per a transbords al llarg d'una hora i només es comptava amb dos vehicles híbrids (5) i un dièsel, allunyats dels estàndards a l'ús en altres latituds. En moltes ciutats històriques, especialment italianes –com ara Roma–, funcionen minibusos elèctrics de 23 places des de fa dècades, amb total normalitat.

I en ciutats com Madrid o Barcelona existixen minibusos de barri (que connecten fonamentalment amb les parades de metro).

En el cas de Ciutat Vella, la introducció de línies de minibus elèctric resultaria positiva com a reforç de l'accessibilitat amb autobús. Les seues rutes podrien travessar zones de preferència de vianants vedades al trànsit general, permetrien connectar amb la Ronda Interior i les Grans Vies de cada costat i, amb això, amb l'estació del Nord de Rodalies, les de Metro d'Àngel Guimerà, Xàtiva i Colón, així com amb les parades més importants de Metrobús i de línies EMT que no aconseguixen penetrar fins al veïnatge del Mercat. D'aquesta manera, amb només un transbord (i amb el mateix bitllet) es garantiria una accessibilitat en transport públic, generalitzada, còmoda i equitativa, no sols per als compradors, sinó per als residents de Ciutat Vella en el seu conjunt.

Es tracta d'unes reflexions que, en certa manera, desborden els objectius d'aquest treball, però que

Línea 5B Ciutat Vella. No operativa desde las obras de la T-2.

Línia 5B Ciutat Vella. No operativa des de les obres de la T-2.

Ejemplos de minibús en Madrid y Roma.

Exemples de minibus a Madrid i Roma.

(5) No eran eléctricos puros, sino diesel-eléctricos, su mecánica era deficiente, y sufrían frecuentes averías.

(5) No eren elèctrics purs, sinó dièsel-elèctrics, la seua mecànica era deficient, i patien freqüents avaries.

Se trata de unas reflexiones que, en cierta medida, desbordan los objetivos de este trabajo, pero que ofrecemos como un marco posible, si no necesario e inevitable, para un futuro que esperamos no tarde mucho.

oferim com un marc possible, si no necessari i inevitable, per a un futur que esperem no tarde massa.

SOBRE EL SERVICIO EN EL ENTORNO DEL MERCAT

Als efectes del Mercat Central, allò que acabem de comentar significa:

A efectos del Mercat Central, lo anteriormente comentado significa:

Que la insistència no hauria de posar-se a acostar més línies, sinó en racionalitzar el pas de les existents.

Que la insistencia no debería ponerse en acercar más líneas, sino en racionalizar el paso de las existentes.

Hay que fiar más en la mejora de las vías de acceso desde las paradas –concebidas como intercambiadores siempre que sea posible– que en la inmediatez física al mismo Mercat.

Caminar un centenar de metros en un entorno de calidad, y con itinerarios peatonales protegidos desde las paradas más próximas, parece preferible a crear mayores colas de autobuses por las calles próximas, con su fuerte impacto (ruido, espacio...). Más adelante hacemos propuestas en ese sentido.

Hoy en día pasan cuatro líneas de autobuses por la Plaça del Mercat, tres de las cuales se desvían luego a la Plaça de Bruges, sin parar en la misma. Esta situación no parece satisfactoria ni siquiera como servicio (no digamos ya como interferencia grave ante las puertas del Mercat, La Llotja i Els Sants Joans). La proximidad de estas líneas al Mercat es más aparente que real, y no creemos que compense los impactos que causa este tráfico de paso en la calidad de los espacios públicos más inmediatos al Mercat.

Hay que recordar, por otra parte, que muchos compradores del Mercat frecuentemente acceden a otro

SOBRE EL SERVEI A L'ENTORN DEL MERCAT

Cal fiar més en la millora de les vies d'accés des de les parades –concebudes com a intercanviadors sempre que siga possible– que en la immediatesa física al mateix Mercat.

Caminar un centenar de metres en un entorn de qualitat, i amb itineraris de vianants protegits des de les parades més pròximes, pareix preferible a crear majors cues d'autobusos pels carrers propers, amb el seu fort impacte (soroll, espai...). Més avant fem propostes en eixe sentit.

Ara per ara passen quatre línies d'autobusos per la Plaça del Mercat, tres de les quals es desvien després a la Plaça de Bruges sense parar en ella. La situació no sembla satisfactòria ni tan sols com a servei (menys com a interferència greu davant de les portes del Mercat, La Llotja i Els Sants Joans). La proximitat d'aquestes línies al Mercat és més aparent que real, i no creiem que compense els impactes que causa aquest trànsit de pas en la qualitat dels espais públics més immediats al Mercat.

Cal recordar, d'altra banda, que molts compradors del Mercat sovint accedixen a un altre comerç o servei del seu entorn, o disfruten de les cafeteries més pròximes. La idea de compradors que descendixen de l'autobús, entren en el Mercat i ixen per a pujar

comercio o servicio de su entorno, o disfrutan de las cafeterías más próximas. La idea de compradores que descienden del autobús, entran en el Mercat y salen para subir inmediatamente al autobús, pensamos que no se corresponde con la realidad. Las propuestas que hacemos a continuación están más en la línea de aprovechar las sinergias entre el Mercat y la zona comercial adyacente (plazas del Mercat y Bruges, Avinguda de l’Oest, Músic Peydró, Carrer Sant Vicent...).

immediatament a l'autobús, pensem que no es correspon amb la realitat. Les propostes que fem a continuació estan més en la línia d'aprofitar les sinèrgies entre el Mercat i la zona comercial adjacent (places del Mercat i Bruges, Avinguda de l'Oest, Músic Peydró, carrer Sant Vicent...).

PROPUESTAS DE POSIBLE IMPLEMENTACIÓN INMEDIATA O PROGRESIVA

Encara que les línies d'autobusos que circulen per l'entorn del Mercat estan patint en l'actualitat (desembre 2012) nombrosos canvis en els seus itineraris, i sembla estar pendent l'aprovació d'un estudi global de remodelació de la xarxa d'EMT, avancem en aquest treball algunes actuacions possibles i convenients, a partir de la situació actual. Unes serien d'aplicació immediata, sense necessitat d'esperar que s'estenga, com amb tota lògica acabarà per produir-se, el tractament peatonal de l'espai públic que envolta l'edifici, singularment al que coneixem com Plaça del Mercat. I unes altres vindrien a respondre a eixe escenari, mostrant-se com a alternatives eficients que, al nostre entendre, no sols evitarien témer-ho sinó que animarien desitjar-ho.

Aunque las líneas de autobuses que circulan por el entorno del Mercat están sufriendo en la actualidad (diciembre 2012) numerosos cambios en sus itinerarios, y parece estar pendiente la aprobación de un estudio global de remodelación de la red de EMT, adelantamos en este trabajo algunas actuaciones posibles y convenientes, a partir de la situación actual. Unas serían de aplicación inmediata, sin necesidad de esperar a que se extienda, como con toda lógica acabará por producirse, el tratamiento peatonal del espacio público que rodea el edificio, singularmente en lo que conocemos como Plaça del Mercat. Otras vendrían a responder a este escenario, mostrándose como alternativas eficientes que, a nuestro entender, no sólo evitarían temerlo sino que animarían desearlo.

Como regla general, se propone la habilitación de nuevas paradas para las líneas actuales, así como la reubicación adecuada de algunas de las existentes, siempre en posición próxima al Mercat y, en lo posible, próximas entre sí, para favorecer los intercambios y solventar los retornos. Esta medida, junto con la mejora del entorno propuesto en otros apartados de este trabajo, asegurará que se facilite de manera notable el desplazamiento entre las paradas de los autobuses y el Mercat.

PROPOSTES DE POSSIBLE IMPLEMENTACIÓ IMMEDIATA O PROGRESSIVA

Com a regla general, es proposa l'habilitació de noves parades per a les línies actuals, així com la reubicació adequada d'algunes de les existents, sempre en posició pròxima al Mercat i, en la mesura que es puga, properes entre si, per a afavorir els intercanvis i resoldre els retorns. Aquesta mesura, junt amb la millora de l'entorn proposat en altres apartats del treball, assegurara que es facilite de manera notable el desplaçament entre les parades dels autobusos i el Mercat.

Al mateix temps, es proposa la modificació d'alguns recorreguts actuals,(vore plánol pàg. 49)

PLÀNOL DE LÍNIES DE BUS EN RELACIÓ AL MERCAT. Estat actual. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Parades del Mercat. EMT. Parades en l’opció B. EMT. Parades que es desplaçarien. EMT. PLÀNOL DE LÍNIES DE BUS EN RELACIÓ AL MERCAT. Proposta. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Al mismo tiempo, se propone la modificación de algunos recorridos actuales, (ver plano pág. 49) para salvar el paso por la Plaça del Mercat y posibilitar así su reconversión en un espacio de calidad, de preferencia peatonal.

B1. Líneas procedentes del eje Calle Guillem Sorolla – Editor Manuel Aguilar a la Avinguda de l’Oest (sentido Oeste-Sur).

La parada de bus de Editor Manuel Aguilar plantea un conflicto circulatorio.

La parada de bus d’Editor Manuel Aguilar planteja un conflicte circulatori.

Este eje encauza un número importante de líneas procedentes del norte (60 y 62), oeste (81) e incluso sur (11) de la ciudad, en su penetración al corazón de Ciutat Vella, pasando a escasos metros de la puerta del Mercat que mira hacia la Avinguda de l’Oest. Ese vial, que es la fuente principal del tráfico que discurre por la Avinguda de l’Oest, cuenta con dos carriles de circulación, el derecho reservado exclusivamente para Taxi-EMT, por lo que tal patrón habría de ser igualmente válido para configurar la calzada de dicha avenida, prolongando sus mismas pautas de circulación y liberando una parte significativa del espacio que innecesariamente ocupan hoy los automóviles.

De manera coherente con esa continuidad de pautas, y aún sin necesidad de esperar la remodelación de la Avinguda de l’Oest conforme a ello, una actuación que debería hacerse de manera inmediata es el traslado de la parada de autobuses situada en la calle del Editor Manuel Aguilar (final del eje de Guillem Sorolla) a la vuelta de la esquina, en dicha avenida, con una longitud suficiente para 2-3 autobuses. Y ligado a ello, la utilización del Sistema de Ayuda a la Explotación de la red de autobuses para garantizar la apertura del semáforo a la llegada del bus. Esto permitiría evitar las colas de buses en la parada actual, así como la posterior retención en el semáforo, y agilizaría la circulación de autobuses, reduciendo los tiempos de espera de viajeros. Esta descompresión que ahora ya resulta necesaria, será insoslayable cuando

per a salvar el pas per la Plaça del Mercat i possibilitar així la seua reconversió en un espai de qualitat, de preferència de vianants.

B1. Línies procedents de l'eix carrer Guillem Sorolla – Editor Manuel Aguilar a l'avinguda de l'Oest (sentit Oest-Sud). És un eix que canalitza un número important de línies procedents del nord (60 i 62), oest (81) i inclús sud (11) de la ciutat, en la seua penetració al cor de Ciutat Vella, passant a escassos metres de la porta del Mercat que mira cap a l'Avinguda de l'Oest. Eixe vial, que és la font principal del trànsit que discorre per l'Avinguda de l'Oest, compta amb dos carrils de circulació, el dret reservat exclusivament per a TaxiEMT, per la qual cosa hauria de ser un patró igualment vàlid per a configurar la calçada de la dita avinguda, prolongant les seues mateixes pautes de circulació i alliberant una part significativa de l'espai que innecessàriament ocupen hui els automòbils.

De manera coherent amb eixa continuïtat de pautes, i encara sense necessitat d'esperar la remodelació d'acord amb això de l'Avinguda de l'Oest, una actuació que hauria de fer-se de manera immediata és el trasllat de la parada d'autobusos situada al carrer de l'Editor Manuel Aguilar (final de l'eix de Guillem Sorolla) a només girar la cantonada, en la dita avinguda, amb una longitud suficient per a 2-3 autobusos. I junt això, la utilització del Sistema d'Ajuda a l'Explotació de la xarxa d'autobusos per a garantir l'obertura del semàfor a l'arribada del bús. Açò permetria evitar les cues de busos en la parada actual, així com la posterior retenció en el semàfor, i agilitzaria la circulació d'autobusos, reduint-ne els temps d'espera de viatgers. Aquesta descompressió que ara ja resulta necessària, serà indefugible quan es pose en servei el Pàrquing del Mercat, ja que la rampa d'entrada –i amb això la cua de vehicles que vullguen accedir–

se ponga en servicio el Pàrquing del Mercat, puesto que la rampa de entrada –y con ello la cola de vehículos que quieran acceder– se ubicará en el frente opuesto de la calle y ésta sólo cuenta con los dos carriles antes descritos. Al mismo tiempo, se liberaría la acera de Editor Manuel Aguilar, muy estrecha, de los viajeros en espera, mejorando así la circulación peatonal.

Reubicada esa parada, debe subrayarse la capacidad que presenta todo el lienzo derecho de la avenida en dirección sur, hasta los cruces de Hospital y Quevedo (es decir, a lo largo de unos 230 m.), para alojar ordenadamente las paradas de las distintas líneas: secuenciadas, para evitar interferencias disfuncionales, y a la vez próximas entre sí y con el Mercat, en vistas a optimizar debidamente el servicio que prestan.

B.2 Líneas procedentes de la Calle Sant Vicent (sentido Norte-Sur).

s'ubicarà en el front oposat del carrer i aquest només compta amb els dos carrils abans descrits. Alhora, s'alliberaria la vorera d'Editor Manuel Aguilar, molt estreta, dels viatgers en espera, millorant així la circulació de vianants.

Reubicada eixa parada, ha de subratllar-se la capacitat que presenta tot el llenç dret de l'avinguda en direcció sud, fins als encreuaments d'Hospital i Quevedo (és a dir, al llarg d'uns 230 m.), per a allotjar ordenadament les parades de les distintes línies: seqüenciades, per a evitar interferències disfuncionals, i al mateix temps pròximes entre si i amb el Mercat, en vistes a optimitzar degudament el servei que presten.

B2. Línies procedents del carrer Sant Vicent (sentit Nord-Sud).

Las líneas procedentes de la Plaça de la Reina, podrían beneficiarse de una parada nueva ante la embocadura de Maria Cristina, en su encuentro con la Calle de Sant Vicent y la Plaça de l’Ajuntament, para acceder al Mercat por esta calle que al peatonalizarse quedaría reconvertida en calle-salón integrada en la urbanización de la Plaça del Mercat.

Les línies procedents de la Plaça de la Reina, podrien beneficiar-se d'una parada nova davant de l'embocadura de Maria Cristina, en la seua trobada amb el carrer de Sant Vicent i la Plaça de l'Ajuntament, per a accedir al Mercat per aquest carrer que en peatonalitzar-se quedaria reconvertida en carrer-saló integrat en la urbanització de la Plaça del Mercat.

B3. Líneas procedentes de la Calle Sant Vicent (sentido Sur-Norte).

B3. Línies procedents del carrer Sant Vicent (sentit Sud-Nord).

Las líneas que, provenientes de la Plaça de Sant Agustí, pasan por la Calle de Sant Vicent, en dirección SurNorte, para girar hacia Plaza del Ayuntamiento, podrían beneficiarse de una nueva parada frente a la calle Llanterna, lo que permitiría acceder al Mercat por dicha calle peatonal o también por la calle-salón de Maria Cristina.

Les línies que, provinents de la Plaça de Sant Agustí, passen pel carrer de Sant Vicent, en direcció SudNord, per a girar cap a Plaça de l'Ajuntament, podrien beneficiar-se d'una nova parada enfront del carrer Llanterna, la qual cosa permetria accedir al Mercat per eixe carrer de vianants o també pel carrer-saló de Maria Cristina.

B4. Líneas que atraviesan la Plaça del Mercat.

B4. Línies que travessen la Plaça del Mercat.

En coherencia con lo que se viene proponiendo a lo largo de este trabajo, creemos que es posible y necesario desviar el paso de algunas de las líneas que actualmente penetran por Maria Cristina a la Plaça del Mercat, y que siguen hacia Quart o giran hacia la Avinguda de l'Oest.

En coherència amb el que es proposa al llarg d'aquest treball, pensem que és possible i necessari desviar el pas d'algunes de les línies que actualment penetren per Maria Cristina a la Plaça del Mercat, i que seguixen cap a Quart o giren cap a l'Avinguda de l'Oest.

Concretamente, proponemos que tres de las cuatro líneas que en la actualidad entran por Maria Cristina y habrán de dejar de hacerlo, las 7, 27 y 28, una vez rebasadas las nuevas paradas que en cada sentido acabamos de proponer, deriven por la Plaça de l’Ajuntament para girar, en su caso, por La Sang-Garrigues; y con ello hacer una nueva aproximación al entorno del Mercat por su parte sur, en su entronque con l’Avinguda de l’Oest. Desde ella tomarían la dirección conveniente hasta reinsertarse en su recorrido habitual.

Concretament, proposem que tres de les quatre línies que en l'actualitat entren per Maria Cristina i hauran de deixar de fer-ho, les 7, 27 i 28, una vegada sobrepassades les noves parades que en cada sentit acabem de proposar, deriven per la Plaça de l'Ajuntament per a girar, si és el cas, per La Sang-Garrigues; i amb això fer una nova aproximació a l'entorn del Mercat per la seua banda sud, en el seu entroncament amb l'Avinguda de l'Oest. Des d'ella prendrien la direcció convenient fins a reinserir-se en el seu recorregut habitual.

La importancia de la parada de bus de la calle Garrigues, cruce con Avinguda de l’Oest, se vería reforzada, y merecería cuanto menos una mejora espacial y funcional en su vinculación con la avenida.

Esto puede conseguirse mediante el rediseño de su doble encrucijada, con Garrigues-Hospital y con QuevedoPadilla, y una mejora, en los mismos términos, de su conectividad peatonal al Mercat Central a través de las aceras de la avenida, lo que puede ofrecerse mediante su ensanchamiento (a costa de los espacios de circulación que pueden liberarse) y limpiándolas de obstáculos y actividades no necesarias.

La importància de la parada de bus del carrer Garrigues on creua amb Avinguda de l'Oest, es veuria reforçada, i mereixeria si més no una millora espacial i funcional en la seua vinculació amb l’avinguda. Açò pot aconseguir-se per mitjà del redisseny del seu doble encreuament, amb Garrigues-Hospital i amb QuevedoPadilla, i una millora, en els mateixos termes, de la seua connectivitat de vianants al Mercat Central a través de les voreres de l'avinguda, la qual cosa pot oferir-se per mitjà del seu eixamplament (a costa dels espais de circulació que poden alliberar-se) i netejantles d'obstacles i activitats no necessàries.

Una vez establecida esta mejora y habiéndose peatonalizado la calle Adressadors, la línea 27 podría desviarse por la calle Garrigues, en lugar de dar toda la vuelta por Sant Vicent-Maria Cristina-Plaça del MercatAvinguda de l’Oest.

Una vegada establida aquesta millora i havent-se peatonalitzat el carrer Adressadors, la línia 27 podria desviar-se pel carrer Garrigues, en compte de donar tota la volta per Sant Vicent-Maria Cristina-Plaça del Mercat-Avinguda de l'Oest.

Igualmente, la línea 7, que en la actualidad da la misma vuelta que la 27, podría desviarse por Garrigues, pero como se ha explicado, seguramente fuera más razonable proseguir por Sant Vicent hasta rebasar la nueva parada ante Llanterna y girar a la Plaça de l’Ajuntament, desde donde iniciaría su trayecto de vuelta a la Font de Sant Lluís.

Igualment, la línia 7, que en l'actualitat dóna la mateixa volta que la 27, podria desviar-se per Garrigues, però com s'ha explicat, segurament fóra més raonable prosseguir per Sant Vicent fins a sobrepassar la nova parada davant de Llanterna i girar a la Plaça de l'Ajuntament, des d'on iniciaria el seu trajecte de tornada a la Font de Sant Lluís.

La línea 28 podría utilizar la nueva parada propuesta en la Calle de Sant Vicent, en su embocadura con Maria Cristina, a muy poca distancia de la actual ubicada en su penetración, para acceder al Mercat a pie por esta calle reconvertida en calle-salón, y continuando el autobús hacia la Plaça de l’Ajuntament.

La línia 28 podria utilitzar la nova parada proposada en el carrer de Sant Vicent, en la seua embocadura amb Maria Cristina, a molt poca distància de l'actual, per a accedir al Mercat a peu per aquest carrer reconvertit en carrer-saló, i continuant l'autobús cap a la Plaça de l'Ajuntament.

La Línea 81, procedente de la Plaça de l’Ajuntament, se dirigiría por La Sang y Garrigues, desde donde cabrían dos opciones:

La Línia 81, procedent de la Plaça de l'Ajuntament, es dirigiria per La Sang i Garrigues, des d'on cabrien dos opcions:

(A) Su derivación por Quevedo, previa parada en la encrucijada de Garrigues-Hospital con la Avinguda de l’Oest, para coger la Ronda y retomar su actual ruta a la altura de las Torres de Quart.

(B) Su derivación norte, haciendo un giro a la derecha, para discurrir por la propia Avinguda de l'Oest a contradirección por un carril reservado, lo que le permitiría llegar hasta el mismo Mercat y establecer una nueva parada junto al edificio en la Plaça de Bruges, para seguir luego por Botelles y tomar Carda y Murillo hacia las Torres de Quart.

La opción A Evitaría servidumbres sobre la Plaça de Bruges y permitiría acometer una reforma más ambiciosa de l’Avinguda de l’Oest, desde Bruges hasta el cruce Hospital-Garrigues, ya que el tráfico procedería exclusivamente desde Guillem Sorolla y alguna calle secundaria, en dirección Norte-Sur. De esta manera, sólo serían necesarios dos carriles de circulación

(A) La seua derivació per Quevedo, prèvia parada en l’encreuament de Garrigues-Hospital amb l'Avinguda de l'Oest, per a agafar la ronda i reprendre la seua actual ruta a l'altura de les Torres de Quart.

(B) La seua derivació nord, fent un gir a la dreta, per a discórrer per la pròpia Avinguda de l'Oest a contradirecció per un carril reservat, la qual cosa li permetria arribar fins al mateix Mercat i establir una nova parada junt a l'edifici, a la Plaça de Bruges, per a seguir després per Botelles i prendre Carda i Murillo cap a les Torres de Quart.

L’opció A Evitaria servituds sobre la Plaça de Bruges i permetria escometre una reforma més ambiciosa de l'Avinguda de l'Oest, des de Bruges fins a l'encreuament Hospital-Garrigues, ja que el trànsit procediria exclusivament des de Guillem Sorolla i algun carrer secundari, en direcció Nord-Sud. D'aquesta

Secció actual

Secció proposta opció A (exemple simètric)

Secció proposta opció B (exemple simètric)

Secció proposta opció B (exemple asimètric)

Remodelación de la avd. de l’Oest. Secciones viarias posibles. Elab. propia.

Remodelació de la avg. de l’Oest. Seccions viàries possibles. Elab. pròpia.

(máximo de 7 m. de calzada), permitiendo aumentar las aceras hasta 9 m. por cada lado, con una imagen y funcionalidad próximas a los bulevares o las calles-salón, de gran accesibilidad y confortabilidad peatonal y comercial, tanto para el Mercat, como para la propia avenida y las vías adyacentes. De los carriles reservados al tráfico, uno sería exclusivo para la EMT, sirviendo a una cadena secuenciada de paradas para las distintas líneas.

manera, només serien necessaris dos carrils de circulació (màxim 7 m. de calçada), permetent augmentar les voreres fins a 9 m. per cada costat, amb una imatge i funcionalitat pròximes als bulevards o els carrers-saló, de gran accessibilitat i confortabilitat de vianants i comercial, tant per al Mercat, com per a la pròpia Avinguda i les vies adjacents. Dels carrils reservats al trànsit, un seria exclusiu per a l’EMT, servint a una cadena seqüenciada de parades per a les distintes línies.

La opción B Se trataría de crear una nueva plataforma reservada para autobuses por la Avinguda de l’Oest, en sentido contrario al actual, desde la calle Garrigues hasta la Plaça de Bruges. De esta manera, sería necesario destinar a calzadas el equivalente a tres carriles de circulación (un máximo de 11 m.), permitiendo aumentar las aceras también generosamente, hasta 7 m. por cada lado en una solución simétrica, o con diferente anchura, hasta 9 m. por una de las bandas, si así resultase más conveniente.

L’opció B Es tractaria de crear una nova plataforma reservada per a autobusos per l'Avinguda de l'Oest, en sentit contrari a l'actual, des del carrer Garrigues fins a la Plaça de Bruges. D'aquesta manera, seria necessari destinar a calçades l'equivalent a tres carrils de circulació (un màxim d'11 m.), permetent augmentar les voreres també generosament, fins a 7 m. per cada costat en una solució simètrica, o amb diferent amplària, fins a 9 m. per una de les bandes, si així resultara més convenient.

Aunque los cambios propuestos parecen suponer un pequeño alejamiento físico de ciertas líneas o paradas respecto al Mercat, la mejora general del entorno, y la mejor accesibilidad desde las nuevas paradas hacen que no supongan un perjuicio respecto a la situación actual, sino todo lo contrario en un balance de conjunto.

Así, para los compradores que acuden con un carrito de la compra, y descienden en la parada de María Cristina, deben enfrentarse en la actualidad a una larga escalinata para acceder al recinto por la Plaza del Mercat, o bien han de rodear el edificio por la calle Palafox, mientras que desde la Plaça de Bruges-Avinguda de l'Oest, el acceso se puede hacer por una pequeña rampa.

Encara que els canvis proposats semblen suposar un xicotet allunyament físic de certes línies o parades respecte del Mercat, la millora general de l'entorn, i la millor accessibilitat des de les noves parades fan que no suposen un perjuí respecte de la situació actual, sinó tot el contrari en un balanç de conjunt. Així seria per als compradors que acudixen amb un carret de la compra i descendixen en la parada de Maria Cristina, per tant, han d'enfrontar-se en l'actualitat a una llarga escalinata per accedir al recinte per la Plaça del Mercat, o bé han de rodejar l'edifici pel carrer Palafox, mentres que des de la Plaça de Bruges-Avinguda de l'Oest l’accés es pot fer per una rampa xicoteta.

Además de liberar de servidumbres de paso a la Plaça del Mercat, los cambios propuestos permitirían mejorar ambientalmente tanto la calle Botelles como la Plaça de

A més d'alliberar de servituds de pas a la Plaça del Mercat, els canvis proposats permetrien millorar ambientalment tant el carrer Botelles com la Plaça de

Bruges, al poder prescindir de los dos carriles de tráfico que, según lo publicado, actualmente está previsto implantar por ellas, en sentido Norte-Sur. En el caso de la opción b) propuesta para la línea 81, su paso por ese eje sería en dirección opuesta, Sur-Norte, y de uso exclusivo para el autobús, por lo que su impacto sería mucho menor. En todo caso, el acceso rodado a la Plaça de Bruges, desde el carril reservado de la Avinguda de l'Oest, se podría controlar mediante un bolardo hidráulico, que se activaría sólo al paso, a velocidad moderada, del autobús y servicios autorizados, e impediría un posible uso indebido por otros usuarios.

Con estos cambios también se beneficiaría a las calles Bosseria y Quart, que quedarían liberadas de las servidumbres derivadas del paso de los grandes autobuses lo que las mejoraría ambientalmente y redundaría también positivamente en la potenciación de su tradicional actividad comercial.

Bruges, en poder prescindir dels dos carrils de trànsit que, segons allò que s'ha publicat, actualment està previst implantar per elles, en sentit Nord-Sud. En el cas de l'opció b) proposada per a la línia 81, el seu pas per eixe eix seria en direcció contrària, Sud-Nord, i d'ús exclusiu per a l'autobús, per la qual cosa el seu impacte seria molt menor. En tot cas, l'accés rodat a la Plaça de Bruges, des del carril reservat de l'Avinguda de l'Oest, es podria controlar per mitjà d'un bol·lard hidràulic, que s'activaria només al pas, a velocitat moderada, de l'autobús i serveis autoritzats, i impediria un possible ús indegut per altres usuaris.

Amb aquests canvis també es beneficiaria als carrers Bosseria i Quart, que quedarien alliberats de les servituds derivades del pas dels grans autobusos, cosa que els milloraria ambientalment i redundaria també positivament en la potenciació de la seua tradicional activitat comercial.

Como otra consecuencia positiva, asociada a la eliminación del tráfico privado por Maria Cristina, la calle Sant Vicent podría ver mejorada su urbanización peatonal y comercial con una nueva sección que ampliase sus aceras, e introdujera arbolado, de manera similar al tramo que discurre hasta la Plaça de la Reina.

Com una altra conseqüència positiva, associada a l'eliminació del trànsit privat per Maria Cristina, el carrer Sant Vicent podria veure millorada la seua urbanització per a vianants i comercial amb una nova secció que ampliara les seues voreres, i introduïra arbratge, de manera semblant al tram que discorre fins a la Plaça de la Reina.

2.7. EN TAXI.

2.7. AMB TAXI.

El servicio de taxis en nuestras ciudades (recordemos que es un servicio público) y en particular en la ciudad de Valencia –casi 3000 licencias en el área metropolitana– ofrece una serie de oportunidades a tener en cuenta para vincularlo con el sector comercial.

El servei de taxis a les nostres ciutats (recordem que és un servei públic) i en particular a la ciutat de València –quasi 3000 llicències en l'àrea metropolitana– oferix una sèrie d'oportunitats a tindre en compte per a vincular-ho amb el sector comercial.

Obviaremos en este apunte un análisis más detallado sobre un sector que con frecuencia se encuentra en

Obviarem una anàlisi més detallada sobre un sector que ben sovint es troba en conflicte amb l'administració

El Corte Inglés tiene demasiada influencia en la red de la EMT. El Corte Inglés té massa influència en la xarxa de l’EMT.

conflicto con la administración que lo regula, en este caso la Generalitat Valenciana a través de la Conselleria d’Infraestructures. En cualquier caso, y a salvo de apuntar que las prestaciones que ofrece el servicio son manifiestamente mejorables –renovación y confortabilidad de la flota entre otras–, hay que destacar el potencial que presenta para complementar las funciones de accesibilidad a nuestro entorno comercial y en particular al Mercat.

Parada de taxis en la Plaça del Mercat.

Parada de taxis a la Plaça del Mercat.

Debe señalarse que las prestaciones del taxi sufren los inconvenientes y las deseconomías de una gestión del tráfico general de la ciudad que nos parece inadecuada, en la medida que dicho servicio público, como ocurre con los autobuses, ha de competir por un espacio en inferioridad de condiciones respecto de la movilidad motorizada privada. ¿Qué papel podría desempeñar el taxi en la accesibilidad al Mercat para reforzar sus sinergias?

que el regula, en aquest cas la Generalitat Valenciana mitjançant la Conselleria d'Infraestructures. En tot cas, i deixant fora de banda que les prestacions que oferix el servei són manifestament millorables –renovació i confortabilitat de la flota entre altres–, cal destacar el potencial que presenta per a complementar les funcions d'accessibilitat al nostre entorn comercial i en particular al Mercat.

Cal assenyalar que les prestacions del taxi patixen els inconvenients i les deseconomies d'una gestió del trànsit general de la ciutat que ens sembla inadequada, en la mesura que eixe servei públic, com ocorre amb els autobusos, ha de competir per un espai en inferioritat de condicions respecte de la mobilitat motoritzada privada.

Quin paper podria exercir el taxi en l'accessibilitat al Mercat per a reforçar les seues sinèrgies?

La que aparece como más inmediata tiene que ver con la secuencia de la compra que se inicia con el acceso al barrio por medio de transporte colectivo o caminando y termina con la compra en diferentes puestos del Mercat.

En ese momento, tanto si el comprador accedió con carrito de la compra como sin él, el taxi se encuentra (o así debe ser) en inmediatez física al Mercat dispuesto a llevarlo a su casa con lo adquirido, en condiciones de rapidez y comodidad sin comparación con otros medios.

La que apareix com més immediata té a veure amb la seqüència de la compra que s'inicia amb l'accés al barri per mitjà de transport col·lectiu o caminant i acaba amb la compra en diferents parades del Mercat. En eixe moment, tant si el comprador havia accedit amb carret de la compra com sense ell, el taxi es troba (o així ha de ser) en immediatesa física al Mercat disposat a portar-lo a sa casa amb allò que haja adquirit, en condicions de rapidesa i comoditat sense comparació amb altres mitjans.

Obviamente, el coste del servicio representa el obstáculo más potente a la hora de utilizar el servicio de taxi, que en Valencia resulta, comparativamente, de los más altos de España. No obstante, ese coste se relativiza si se valoran la comodidad, el tiempo ahorrado y la disponibilidad del mismo. Para una compra importante en el conjunto del barrio, el coste del servicio de taxi

Òbviament, el cost del servei representa l'obstacle més potent a l'hora d'utilitzar el taxi, que a València resulta, comparativament, dels més alts d'Espanya. No obstant això, eixe cost es relativitza si es valoren la comoditat, el temps estalviat i la disponibilitat del mateix. Per a una compra important en el conjunt del barri, el cost del servei de taxi –mínim 4 euros, baixada de bandera

–mínimo 4 euros, bajada de bandera que incluye un cierto trayecto– puede representar un porcentaje aceptable en términos relativos. Recordemos que el taxi también acepta realizar el servicio exclusivamente como mensajería, sin necesidad de que el cliente se desplace al mismo tiempo.

Si se compara este servicio con el viaje en automóvil privado –a los gastos generales habría que añadir el del aparcamiento en este caso– el coste del primero puede, en muchos casos, ser claramente competitivo respecto de la opción particular.

Establecer un marco de colaboración entre el Mercat y las organizaciones del sector (al menos entre las dos mayoritarias, Federación Sindical del Taxi y Asociación Gremial del Taxi) no debería ser muy complicado. Entre algunas experiencias previas, según hemos podido saber, las hay de positivas y otras no tanto. Aclaremos que esta posibilidad no entraría necesariamente en conflicto con el servicio de entrega a domicilio que ya funciona adecuadamente.

En este momento, el taxi tiene dos zonas asignadas en el entorno próximo del Mercat: una en la misma plaza –una parada entre las calles Ercilla y Mantes– y otra en la Avinguda de l’Oest, con tres paradas, la más próxima al Mercat suprimida por las obras de Bruges, la siguiente a la mitad de la calle, y la tercera al final, junto a la Plaça de S. Agustí. Además hay que contar con la parada cercanas de la Plaça de l’Ajuntament y de la Reina.

En una perspectiva futura, y a falta de conocer con más detalle el resultado de la ordenación pormenorizada del entorno, que afectaría básicamente a Maria CristinaPlaça del Mercat-Plaça de Bruges-Avinguda de l’Oest, parace razonable plantear, como criterio, que los nuevos puestos reservados al taxi basculen sobre l’Avinguda de l’Oest y sus calles adyacentes siempre en proximidad a las puertas

que inclou un cert trajecte– pot representar un percentatge acceptable en termes relatius. Recordem que el taxi també accepta realitzar el servei exclusivament com a missatgeria, sense necessitat que el client es desplace alhora.

Si es compara aquest servei amb el viatge en automòbil privat –a les despeses generals caldria afegir la de l'aparcament en aquest cas– el cost del primer pot, en molts casos, ser clarament competitiu respecte de l'opció particular.

Establir un marc de col·laboració entre el Mercat i les organitzacions del sector (almenys entre les dos majoritàries, Federació Sindical del Taxi i Associació Gremial del Taxi) no hauria de ser molt complicat.

Entre algunes experiències prèvies, segons hem pogut saber, n'hi ha de positives i altres no tant. Aclarim que aquesta possibilitat no entraria necessàriament en conflicte amb el servei d'entrega a domicili que ja funciona adequadament.

Ara per ara, el taxi té dues zones assignades en l'entorn pròxim del Mercat: una a la mateixa plaça –una parada entre els carrers Ercilla i Mantes– i una altra a l'Avinguda de l'Oest, amb tres parades, la més pròxima al Mercat suprimida per les obres de Bruges, la següent a la meitat del carrer, i la tercera al final, tocant a la P. de Sant Agustí.A més s’ha de considerar la parada properes de la Plaça de l’Ajuntament i de la Reina.

En una perspectiva futura, i a falta de conéixer amb més precisió el resultat de l'ordenació detallada de l'entorn, que afectaria bàsicament Maria Cristina-Plaça del Mercat-Plaça de Bruges-Avinguda de l'Oest, sembla raonable plantejar, com a criteri, que les noves parades reservades al taxi basculen sobre l'Avinguda de l'Oest i els seus carrers adjacents sempre en proximitat a les portes que donen a eixe àmbit (Avinguda de l'Oest-Bruges), entre altres raons,

Parada de taxis en la avinguda de l’Oest.

Parada de taxis a l’avinguda de l’Oest.

recayentes a dicho ámbito (Avinguda de l’Oest-Bruges), entre otras razones porque aquí las diferencias de cota entre el propio Mercat y la calle son las menores del perímetro del edificio.

2.8 ABASTECIMIENTO Y DISTRIBUCIÓN DE MERCANCÍAS

Carga - descarga en doble fila, frente a la puerta principal del Mercat.

Càrrega - descàrrega en doble filera, davant de la porta principal del Mercat.

En el “Avance” ya tratamos sobre los hábitos de descarga de mercancías, aparcamiento de vehículos y desplazamientos de los propios comerciantes –cuestión extensible al resto del entorno– y vimos que el impacto de dichas actividades en nuestro ámbito es considerable.

Pero si pensamos en pautas de racionalización logística, en las capacidades del propio Mercat y de la nueva infraestructura de aparcamiento en construcción, y en las compatibilidades de uso en la ordenación del espacio público visto en su conjunto, se puede afirmar que existen unas posibilidades reales de mejora. A ello nos hemos referido también en el apartado 2.2 al relatar las consecuen-cias positivas que, también en este campo, podrían derivarse de la puesta en uso del ‘Pàrquing del Mercat’.

La logística urbana viene siendo una interesante aplicación para resolver estos impactos indeseados que generan, entre otros efectos, graves deseconomías. En cualquier caso, la Distribución Urbana de Mercancías por lo que se refiere a la normativa de horarios para la regulación de la carga y descarga, y la asignación de espacios en la vía pública aparece como uno de los grandes retos a abordar a medio plazo.

Ejemplo de control del acceso de la carga-descarga mediante bolardos automáticos. Avilés.

Exemple de control de l’accés de la càrrega-descàrrega mitjançant pilons automàtics. Avilés.

perquè ací les diferències de cota entre el propi Mercat i el carrer són les menors del perímetre de l'edifici.

2.8. ABASTIMENT I DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES En l’”Avanç” ja tractàrem sobre els hàbits de descàrrega de mercaderies, aparcament de vehicles i desplaçaments dels propis comerciants –qüestió extensible a la resta de l'entorn– i vam veure que l'impacte d'eixes activitats al nostre àmbit és considerable. Però si pensem en pautes de racionalització logística, en les capacitats del propi Mercat i de la nova infraestructura d'aparcament en construcció, i en les compatibilitats d'ús en l'ordenació de l'espai públic vist en el seu conjunt, es pot afirmar que hi ha unes possibilitats reals de millora. A això ens hem referit també en l'apartat 2.2 en relatar les conseqüències positives que, també en aquest camp, podrien derivar-se de la posada en ús del ‘Pàrquing del Mercat'.

La logística urbana és una interessant aplicació per a resoldre aquests impactes indesitjats que generen, entre altres efectes, greus deseconomies. En tot cas, la Distribució Urbana de Mercaderies pel que fa a la normativa d'horaris per a la regulació de la càrrega i descàrrega, i l'assignació d'espais en la via pública apareix com un dels grans reptes a abordar a mitjà termini.

3. LA RECUPERACION DEL ESPACIO PÚBLICO DEL ENTORNO DEL MERCAT CENTRAL

LA RECUPERACIÓ DE L'ESPAI PÚBLIC DE L'ENTORN DEL MERCAT CENTRAL

El área comercial del Mercat está compuesta por una serie de espacios públicos conectados entre sí, algunos grandes y otros de pequeña dimensión, de distintas morfologías. Mientras unos plantean actualmente conflictos urbanos, todos, debidamente tratados, son espacios de oportunidad. La recuperación de los espacios públicos del ámbito ha de ser alcanzada con una estrategia de tratamiento de sus diversos componentes y factores.

L'àrea comercial del Mercat està composta per una sèrie d'espais públics connectats entre si, alguns grans i uns altres de xicoteta dimensió, de distintes morfologies.

Mentres uns plantegen actualment conflictes urbans, tots, degudament tractats, són espais d'oportunitat. La recuperació dels espais públics de l'àmbit ha de ser aconseguida amb una estratègia de tractament dels seus diversos components i factors.

3.1. PUNTOS CONFLICTIVOS Y ESPACIOS DE OPORTUNIDAD.

3.1. PUNTS CONFLICTIUS I ESPAIS D'OPORTUNITAT.

LAS DOS GRANDES ÁREAS

LES DUES GRANS ÀREES

Dentro del ámbito triangular definido entre los ejes de Maria Cristina, Avinguda de l’Oest y Sant Vicent (6), donde seguramente (7) se concentre la mayor parte de usuarios que van al Mercat a pie desde su casa y/o trabajo, existen dos áreas longitudinales propuestas para ser tratadas en un mismo proyecto urbano como dos grandes calles-salón al lado (a la redor) del Mercat y que tienen actualmente las siguientes características:

Dins de l'àmbit triangular definit entre els eixos de Maria Cristina, Avinguda de l'Oest i Sant Vicent (6), on segurament (7) es concentre la major part d'usuaris que van al Mercat a peu des de sa casa i/o treball, hi ha dues àrees longitudinals proposades per a ser tractades en un mateix projecte urbà com dos grans carrers-saló al costat (a la redor) del Mercat i que tenen actualment les següents característiques: (6) Esta zona triangular, podría considerarse con una extensión norte de límites difusos entre Bosseria-Cavallers-Reina y unas distancias máximas de 500 metros.

(6) Aquesta zona triangular, podria considerar-se amb una extensió nord de límits difusos entre Bosseria-Cavallers-Reina i unes distàncies màximes de 500 metres.

(7) La Ciudad Paseable. Felix Pozueta.

Informe VIII: Estudios realizados a fin de conocer el radio de acción de los cuatro mercados municipales de Madrid, obtienen que más del 70% de la clientela peatonal de los mercados tiene su domicilio a menos de 500 metros de éstos.

(7) La Ciudad Paseable. Felix Pozueta. Informe VIII: Estudis realitzats a fi de conéixer el radi d'acció dels quatre mercats municipals de Madrid, obtenen que més del 70% de la clientela de vianants dels mercats té el seu domicili a menys de 500 metres d’aquets.

PLÀNOL DE LES DUES GRANS ÀREES D’INTERVENCIÓ. Proposta. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Por tanto, además del resto de espacios de interconexión que a continuación evaluaremos, el espacio público total a reordenar en un proyecto unitario sobre el ámbito comercial de afección al Mercat Central tendría consideración de área de Diseño Urbano –ADU–, alcanzando aproximadamente los 20.000 m2.Veamos cuáles son los puntos conflictivos y los espacios de oportunidad para sugerir algunas alternativas a corto, medio y largo plazo.

Per tant, a més de la resta d'espais d'interconnexió que a continuació avaluarem, l'espai públic total a reordenar en un projecte unitari sobre l'àmbit comercial d'afecció al Mercat Central tindria consideració d'Àrea de Disseny Urbà –ADU–, abastant aproximadament els 20.000 m2.

Vegem quins són els punts conflictius i els espais d'oportunitat per a suggerir algunes alternatives a curt, mitjà i llarg termini.

Antes sin embargo, conviene insistir en recordar que existe un tercer ámbito de trascendencia urbana, también en la esfera comercial, que sin estar directamente implicado en las intervenciones que se propugnan sobre los dos antedichos, puede resultar beneficiario de ellas. Nos referimos a la calle Sant Vicent, que por la eliminación o reordenación de tráficos en dichas áreas, puede mejorar su urbanización cuanto menos en el tramo comprendido entre el cruce La Sang-Garrigues y el cruce Maria CristinaAjuntament, ampliando sus aceras, arbolándolas y modificando con ello su escena de una manera similar a la que presenta desde ese punto hasta la Plaça de la Reina, reunificado así la imagen y carácter comercial de una vía histórica incompresiblemente fragmentada.

No obstant això, abans convé recordar que hi ha un tercer àmbit de transcendència urbana, també en l'esfera comercial, que sense estar directament implicat en les intervencions que es propugnen sobre els dos descrits, pot resultar beneficiari d'elles. Ens referim al carrer Sant Vicent, que per l'eliminació o reordenació de tràfics en les dites àrees, pot millorar la seua urbanització si més no en el tram comprés entre l'encreuament La Sang-Garrigues i l'encreuament Maria Cristina-Ajuntament, ampliant les seues voreres, arbrant-les i modificant amb això la seua escena d'una manera semblant a la que presenta des d'eixe punt fins a la Plaça de la Reina, reunificat així la imatge i caràcter comercial d'una via històrica incomprensiblement fragmentada.

PUNTOS CONFLICTIVOS

PUNTS CONFLICTIUS

Con el término ‘conflicto' nos referimos urbanísticamente a aquellos espacios claramente localizados donde no existe una convivencia adecuada entre los diferentes usuarios o bien donde no se respeta ambientalmente el entorno patrimonial. Queremos poner la atención sobre los tres puntos negros (ver plano pág. 62) más relevantes, tangentes a su vez con los tres vértices del Mercat Central (8):

Amb el terme ‘conflicte' ens referim urbanísticament a aquells espais clarament localitzats on no hi ha una convivència adequada entre els diferents usuaris o bé on no es respecta ambientalment l'entorn patrimonial.

Volem fer l'atenció en els tres punts negres (vore plànol pàg.62) més rellevants, tangents al seu torn amb els tres vèrtexs del Mercat Central (8):

P1. El cruce Trench-Sant Ferran-Maria CristinaLinyan-Mercat.

Situado por el acceso este de la Plaça del Mercat, es uno de los lugares más concurridos de la plaza debido a ser un cruce de ejes comerciales peatonales y con tráfico de

P1. L'encreuament Trench-Sant Ferran-MariaMaria Cristina-Linyan-Mercat.

Situat a l'accés est de la Plaça del Mercat, és un dels llocs més concorreguts de la plaça degut a ser un encreuament d'eixos comercials de vianants i amb trànsit

El Área de Diseño Urbano (ADU) del Mercat Central llegaría hasta Garrigues.

L’Àrea de Disseny Urbà (ADU) del Mercat Central arribaria fins a Garrigues.

(8) Sin menospreciar por ello la existencia de espacios críticos en relación a otros inmuebles singulares, como sería el caso de l’Esglèsia de Sant Joan, afectada por el paso de vehículos ante sus portadas, que no pueden obviarse en un planteamiento integral.

(8) Sense que això signifique menysprear l’existència d’espais crítics en relació a altres immobles singulars, como seria el cas de l’Esglèsia de Sant Joan, afectada pel pas de vehicles pel davant de les seues portades, que no poden obviar-se en un plantejament integral.

PLÀNOL PUNTS CONFLICTIUS. Estat actual. Desembre 2012. Elab. pròpia.

PLÀNOL ESPAIS D’OPORTUNITAT. Proposta. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Cruce no resuelto, Trench con Maria Cristina.

Encreuament no resolt, Trench amb Maria Cristina.

Buses turísticos aparcados en la puerta de la Llotja.

Busos turístics aparcats a la porta de la Llotja.

paso o en búsqueda de aparcamiento de por medio, al cual se añade la parada de las líneas de bus (EMT 7, 27, 28 y 81). Muy cerca, además, encontramos espacios de carga y descarga, la irregular doble fila de aparcamiento, la parada de taxis y dos áreas peatonales colmadas de terrazas (Palafox y Sant Ferran).

de pas o a la recerca d'aparcament pel mig, al qual s'afig la parada de les línies de bus (EMT 7, 27, 28 i 81). Molt prop, a més, trobem espais de càrrega i descàrrega, la irregular doble fila d'aparcament, la parada de taxis i dos àrees de vianants plenes de terrasses (Palafox i Sant Ferran).

La intensidad urbana de este cruce de intereses está resuelto únicamente por un paso de peatones con semáforo y una isleta de autobuses que dificultan sustancialmente la continuidad del caminar. El problema se acentúa los sábados por la mañana, cuando la cola de coches del aparcamiento subterráneo del Mercat Central se estanca desde Maria Cristina, impidiendo a su vez la fluidez del transporte público –bus y taxi– a la entrada/salida de la 'isleta'.

La intensitat urbana d'aquest encreuament d'interessos està resolt únicament per un pas de vianants amb semàfor i una illeta d'autobusos que dificulten substancialment la continuïtat del caminar. El problema s'accentua els dissabtes al matí, quan la cua de cotxes de l'aparcament subterrani del Mercat Central s'estanca des de Maria Cristina, impedint al seu torn la fluïdesa del transport públic –bus i taxi– a l'entrada/eixida de la 'illeta'.

Como es el paso clave para los compradores del Mercat que vienen en transporte público y que han descendido aquí mismo o en las distintas paradas ubicadas en la plazas de la Reina y del Ajuntament, cabría dedicarle mayor atención, cuidado y diseño urbano que el presente, donde lo habitual es ver viandantes cruzando el semáforo en rojo por la interrupción que les supone pararse en su recorrido habitual.

Com és el pas clau per als compradors del Mercat que vénen en transport públic i que han baixat ací mateix o en les distintes parades ubicades en las places de la Reina i de l'Ajuntament, cabria dedicar-li major atenció, sensibilitat i disseny urbà que en el present, on allò més habitual és veure vianants creuant el semàfor en roig per la interrupció que els suposa parar-se en el seu recorregut habitual.

El 'renacimiento' de la Plaça del Mercat como un espacio único, peatonal, con tratamiento reurbanizador continuo en un único nivel, sin confinamiento de aceras, resolvería de una manera natural la disputa de usos y la disfuncionalidad actuales.

El 'renaixement' de la Plaça del Mercat com un espai únic, de vianants, amb tractament reurbanitzador continu en un únic nivell, sense confinament de voreres, resoldria d'una manera ‘natural' la disputa d'usos i la disfuncionalitat actuals.

P2. El espacio delimitado por Sant Joan del Mercat, la Llotja y la Pescadería del propio Mercat Central.

Sin duda es el enclave patrimonial más importante de la ciudad y, sin embargo, el menos respetado. Aunque el urbanismo ha evolucionado desde los años grises de los 60, este espacio público aún parece de ese tiempo: un tratamiento residual que no está a la altura de los edificios que le rodean.

P2. L'espai delimitat per Sant Joan del Mercat, la Llotja i la Pescateria del propi Mercat Central.

Sens dubte és l'enclavament patrimonial més important de la ciutat i, no obstant això, el menys respectat.

Encara que l'urbanisme ha evolucionat des dels grisos anys 60, aquest espai públic encara sembla d'eixe temps: un tractament residual que no està a l'altura dels edificis que l'envolten.

A finales de los 90 se hizo una modesta intervención (9) en la acera norte, la de la Llotja, aprovechando la reurbanización alrededor de la misma, por Danses y la Plaça de la Companyia. Aunque la anchura de 4m. es la mayor de toda la Plaça del Mercat y es una agradable acera orientada a sur que se protege con árboles de hoja caduca, en ella suceden demasiadas cosas, algunas incompatibles, siendo insuficiente para albergar turistas agolpados al bajar de los autobuses que aparcan delante de la Llotja; bicis que circulan por la acera que vienen de la parada del Valenbisí situada en Taula de Canvis; algunas terrazas de hostelería; el espacio para mostrar productos de los comercios; los escalones de la Llotja; etc. Con todo ello, no es extraño encontrarse a algunos viandantes obligados a bajar a la calzada.

A finals dels anys 90 es va fer una modesta intervenció (9) en la vorera nord, la de la Llotja, aprofitant la reurbanització al voltant de la mateixa, per Danses i la Plaça de la Companyia. Encara que l'amplària de 4m. és la major de tota la Plaça del Mercat i és una agradable vorera orientada a sud que es protegix amb arbres de fulla caduca, en ella succeïxen massa coses, algunes incompatibles, sent insuficient per a albergar turistes amuntegats en baixar dels autobusos que aparquen davant de la Llotja; bicis que circulen per la vorera que vénen de la parada del Valenbisí situada a Taula de Canvis; algunes terrasses d'hostaleria; l'espai per a mostrar productes dels comerços; els escalons de la Llotja; etc. Amb tot això, no és estrany trobar-se a alguns vianants obligats a baixar a la calçada.

El problema es aún peor en la parte de los Porxets (10) de Sant Joan donde encontramos –literalmente– una isleta sin paso de peatones en transversal, un aparcamiento en batería justo delante de la Iglesia y una acera que en algunos puntos no llega al metro de anchura. A ello hay que sumarle los distintos cambios de sentido –antes doble, ahora único– que se han sucedido por las obras del aparcamiento, el paso y giro dificultoso de los autobuses o la entrada al sótano del Mercat, en funciones de aparcamiento, por la calle Vella de la Palla, un espacio desaprovechado de conexión entre las dos calles-salón mencionadas anteriormente. Y, por último, interesantes espacios abandonados como la terraza-mirador y los Porxets de Sant Joan o las bajadas al sótano del Mercat.

El problema és encara pitjor en la part dels Porxets (10) de Sant Joan on trobem –literalment– una ‘illeta' sense pas de vianants en transversal, un aparcament en bateria just davant de l'Església i una vorera que en alguns punts no arriba al metre d'amplària. A això cal sumar-li els distints canvis de sentit –abans doble, ara únic– que s'han succeït per les obres de l'aparcament, el pas i gir dificultós dels autobusos o l'entrada al soterrani del Mercat, en funcions d'aparcament, pel carrer Vell de la Palla, un espai desaprofitat de connexió entre els dos carrerssaló mencionats anteriorment. I, per últim, interessants espais abandonats com la terrassa-mirador i els Porxets de Sant Joan o les baixades al soterrani del Mercat.

Este desorden físico, al cual se añaden otros factores sensoriales molestos provocados por el caos visual, el ruido y la contaminación constante, expulsan a las personas de este espacio singular. Incluso los visitantes se refugian rápidamente en los interiores. Así pues, un mero espacio residual de paso dificultoso y no una cómoda estancia donde disfrutar del ambiente, del paisaje urbano y del comercio.

Aquest desordre físic, al qual s'afigen altres factors sensorials molestos provocats pel caos visual, el soroll i la contaminació constant, expulsen les persones d'aquest espai singular. Inclús els visitants es refugien ràpidament en els interiors. Així doncs, un mer espai residual de pas dificultós i no una còmoda estança on disfrutar de l'ambient, del paisatge urbà i del comerç.

La calle Vell de la Palla es un espacio singular olvidado.

El carrer Vell de la Palla és un punt singular oblidat.

(9) Urbanización entorno de la Llotja. Área de la Actuación: 3.977 m2.

Promotor: Ayuntamiento de Valencia, AUMSA. Arquitectos: Román Jiménez y Pedro Soler.

Fin de obra:1999.

(9) Urbanització de l’entorn de la Llotja. Àrea de l’Actuació: 3.977 m2.

Promotor: Ajuntament de València, AUMSA. Arquitectes: Román Jiménez i Pedro Soler.

Fi d’obra: 1999.

(10) Los Porxets es el nombre como popularmente son conocidas las Covetes de Sant Joan.

Tipológicamente no son pórticos (porxets), pero sí lo fueron durante varios siglos, hasta que se amplió la iglesia ocupando su lugar y se dio paso a esta plataforma elevada: un espacio privilegiado, reservado para las autoridades eclesiásticas que gozaban de los acontecimientos que se producían en el espacio cívico de la Plaça, y, al tiempo, 'altar' del gran retablo pétreo esculpido en la fachada, todo ello sufragado con las rentas de los diminutos comercios y talleres habilitados en su base. En el plano del Pare Tosca ya aparecen dibujados.

(10) Els Porxets és el nom com popularment són conegudes les Covetes de Sant Joan.

Tipològicament no són pòrtics (porxets), però sí ho van ser durant diversos segles, fins que es va ampliar l'església ocupant el seu lloc i es va donar pas a aquesta plataforma elevada: un espai privilegiat, reservat per a les autoritats eclesiàstiques que gaudien dels esdeveniments que es produïen en l'espai cívic de la Plaça, i, al temps, 'altar' del gran retaule petri esculpit en la façana, tot això sufragat amb les rendes dels diminuts comerços i tallers habilitats en la seua base. En el plànol del Pare Tosca ja apareixen dibuixats.

5 esc.

C/ Vell de la Palla

10 esc.

Plaça del Mercat

0 esc.

Plaça de Ciutat de Bruges

2 esc.

C/ Palafox

3 esc.

Avng. de l’Oest

4 esc.

C/ de Carabasses

Plano número de escalones en los accesos al Mercat. Elab. propia. 2012.

Plànol nombre d’escalons en els accessos al Mercat. Elab. pròpia. 2012.

Por ello cabe pensar en una solución integral que en su diseño contemple convertirlo en un espacio digno, pero sobre todo centrípeto, aprovechando los distintos desniveles singulares: porxets, escalones, terrazamirador y las bajadas al sótano del Mercat, dentro de una superficie general continua sin obstáculos, escalones ni aristas. De este modo podría ser un espacio social, un lugar que favorezca el encuentro y permita observar de la plaza.

Per això es pot pensar en una solució integral que en el seu disseny contemple convertir-lo en un espai digne, però sobretot centrípet, aprofitant els distints desnivells singulars: porxets, escalons, terrassa-mirador i les baixades al soterrani del Mercat, dins d'una superfície general contínua sense obstacles, escalons ni arestes. D'aquesta manera podria ser un espai social, un lloc que afavorisca la trobada i permeta observar de la plaça.

P3. El acceso sudoeste al Mercat por el cruce Carabasses-Oest-Peu de la Creu.

Desde el punto de vista de la accesibilidad al Mercat, más teniendo en cuenta la mejora peatonalizadora que supondrá la Plaça Ciutat de Bruges, parece que pueda revolucionarse positivamente la relación urbana del Mercat en función del tratamiento de la Avinguda de l’Oest. Por ello, en base a la prevista urbanización de Bruges, se hace necesario pensar el contacto entre Oest-Bruges-Carabasses.

P3. L'accés sud-oest al Mercat per l'encreuament Carabasses-Oest-Peu de Des del punt de vista de l'accessibilitat al Mercat, més tenint encompte la millora peatonalitzadora que suposarà la Plaça Ciutat de Bruges, sembla que puga revolucionar-se positivament la relacio urbana del Mercat en funció del tractament de l'Avinguda de l'Oest. Per això, basant-se en la prevista urbanització de Bruges, es fa necessari pensar el contacte entre Oest-Bruges-Carabasses.

Esta tangencia se produce precisamente en la puerta del Mercat que está casi a la misma cota que la calle, siendo un buen acceso a pie, sobre todo para personas mayores, en silla de ruedas o con carritos, de bebé o de compra. Sin embargo, es el acceso menos cuidado del Mercat, donde las prolongadas obras del nuevo aparcamiento, el descompensado semáforo de Carabasses, la exigua acera que conecta con dicha calle, el carril de circulación abierto entre vallas o las dispersas paradas de autobús, hacen incomprensible, ilegible e incómoda la puerta oeste del Mercat.

Aquesta tangència es produïx precisament en la porta del Mercat que està quasi a la mateixa cota que el carrer, sent un bon accés a peu, sobretot per a persones majors, en cadira de rodes o amb carrets, de bebé o de compra. No obstant això, és l'accés menys considerat del Mercat, on les prolongades obres del nou aparcament, el descompensat semàfor de Carabasses, l'exigua vorera que connecta amb el dit carrer, el carril de circulació obert entre tanques o les disperses parades d'autobús, fan incomprensible, il.legible i incòmoda la porta oest del Mercat.

Si a todo ello se le añade que en el futuro aparecerán las rampas del aparcamiento, las cajas de escaleras y ascensores, es decir, más elementos que interferirán en la escena y espacio públicos, se suman argumentos para establecer una movilidad calmada que equilibre todo este paisaje, donde los autobuses estén claramente situados

Si a tot això se li afig que en el futur apareixeran les rampes de l'aparcament, les caixes d'escales i ascensors, és a dir, més elements que interferiran en l'escena i espai públics, se sumen arguments per a establir una mobilitat calmada que equilibre tot el paisatge, on els autobusos estiguen clarament situats

y donde el tráfico (11) por Carabasses se limite exclusivamente a residentes, carga/descarga en horario limitado, bicis y/o taxis.

i on el trànsit (11) per Carabasses es limite exclusivament a residents, càrrega/descàrrega en horari limitat, bicis i/o taxis.

ESPACIOS DE OPORTUNIDAD Y ALTERNATIVAS

ESPAIS D'OPORTUNITAT I ALTERNATIVES

Para definir alternativas de uso, diseño y gestión urbana del modelo actual, una vez consensuado el diagnóstico, conviene detectar otras zonas que en paralelo resuelvan los problemas planteados en las zonas conflictivas.

Aunque los propios 'puntos negros' cercanos al Mercat son espacios a mejorar, la solución para definir las alternativas la encontraremos aumentando el zoom en un ámbito más estratégico.

Per a definir alternatives d'ús, disseny i gestió urbana del model actual, una vegada consensuat el diagnóstic, convé detectar altres zones que en paral.lel resolguen els problemes plantejats en les zones conflictives. Encara que els propis 'punts negres' proxims al Mercat són espais a millorar, la solució per a definir les alternatives la trobarem augmentant el zoom en un àmbit més estratègic.

Ahí enseguida encontramos la Avinguda de l’Oest (12) de 25 metros de ancho y 1.360 de longitud. Actualmente, está completamente olvidada en las propuestas urbanísticas del centro histórico y no recuerda en absoluto la pretensión de ser una avenida al estilo glamouroso neoyorkino con que se creó. Con la pérdida de su condición de vía circulatoria (iba a ser la entrada de Madrid y tenía doble sentido), la Avinguda de l Oest se convierte en el principal espacio de oportunidad para resolver los problemas urbanísticos que se presentan alrededor del Mercat Central.

Por lo tanto, dado su carácter edificado singular, habría que ir pensando en conservarla, revitalizarla y ponerla en valor en base a parámetros ambientales y de inclusión socio-comercial. Y ya puestos, proponemos de nuevo un cambio de nombre, de Baró de Càrcer (13) a su designación inicial que sigue popularmente viva, de l’Oest; y de Avenida a Paseo, más en consonancia con la calle-salón que se propone potenciar.

Ací de seguida trobem l'Avinguda de l'Oest (12) de 25 metres d'ample i 1.360 de longitud. Actualment, està completament oblidada en les propostes urbanístiques del centre históric i no recorda en absolut la pretensió de ser una avinguda a l'estil glamourós novaiorqués que es va crear. Amb la pèrdua de la seua condició de via circulatòria (anava a ser l'entrada de Madrid i tenia doble sentit), l'Avinguda de l'Oest es convertix en el principal espai d'oportunitat per a resoldre els problemes urbanÌstics que es presenten al voltant del Mercat Central. Per tant, atés el seu caràcter edificat singular, caldria anar pensant en conservar-la, revitalitzar-la i posar-la en valor basant-se en paràmetres ambientals i d'inclusió sociocomercial.

I ja posats, proposem de nou un canvi de nom, de Baró de Càrcer (13) a la seua designació inicial que seguix popularment viva, de l'Oest; i d'Avinguda a Passeig, més en consonància amb el carrer-saló que es proposa potenciar.

Más allá de este gran espacio clave en la reordenación del ámbito del Mercat, detectamos tres espacios nucleares de oportunidad (ver plano pág. 63) donde resolver las necesidades de accesibilidad y movilidad:

Més enllà d'aquest gran espai clau en la reordenació de l'àmbit del Mercat, detectem tres espais nuclears d'oportunitat (vore plànol pàg. 63) on resoldre les necessitats accessibilitat i mobilitat:

(11) Ver propuestas del apartado “2.

Accesibilidad multimodal al Mercat Central”

(11) Veure les propostes de l’apartat “2. Accessibilitat multimodal al Mercat Central”

(12) L’Avinguda de l’Oest es fruto de la reforma interior ejecutada por el arquitecto Javier Goerlich a mitad del siglo pasado. Estaba en proyecto desde finales del XIX, con Luis Ferreres. Pretendía ser la Gran Vía del Oeste de València pero se quedó en una simple y corta avenida. En la memoria del segundo proyecto, el de 1906 de Aymamí, se justificaba la apertura por la necesidad de mejorar la circulación en el entorno del mercado –el Central y el de Mossen Sorell– y facilitar el acceso al mismo. La puesta en práctica de este ‘sventramento’ implicaba efectuar 699 expropiaciones por lo que comerciantes e industriales de la zona mostraron su oposición al proyecto. Ver “La Gran Vía del Oeste de Valencia. Tres etapas para un proyecto” Francisco Taberner.

(12) L’Avinguda de l'Oest és fruit de la reforma interior executada per l'arquitecte Javier Goerlich a meitat del segle passat. Estava en projecte des de finals del XIX, amb Luis Ferreres. Pretenia ser la Gran Via de l'Oest de València però es va quedar en una simple i curta avinguda. En la memòria del segon projecte, el de 1906 d'Aymamí, es justificava l'obertura per la necessitat de millorar la circulació a l'entorn del mercat –el Central i el de Mossen Sorell– i facilitar-hi l'accés. La posada en pràctica d'aquest ‘sventramento' implicava efectuar 699 expropiacions, pel que comerciants i industrials de la zona van mostrar la seua oposició al projecte. Veure “La Gran Via de l'Oest de València. Tres etapes per a un projecte”, de Francisco Taberner.

(13) Su nombre oficial recuerda al primer alcalde franquista de la ciudad, quien protagonizó la apertura de esta vía.

(13) El seu nom oficial recorda al primer acalde franquista de la ciutat, qui va protagonitzar l’apertura d’aquesta via.

PM Sud. El cruce (14) Oest-Garrigues-Hospital.

PM Sud. L'encreuament

PM Nord.

El cruce Bosseria-Carda-Mercat-Botelles-Taula de Canvis-Solar Princesa-Tossal.

PM Nord.

L'encreuament Bosseria-Carda-Mercat-BotellesTaula de Canvis-Solar Princesa-Tossal.

PM Est. El cruce Maria Cristina-Sant VicentAjuntament.

PM Est. L'encreuament Maria Cristina-Sant VicentAjuntament.

Estos tres vértices (PM Sud, PM Nord y PM Est) tendrían la misma 'marca' de identidad con el objetivo de convertirse y reconocerse, a nivel de accesibilidad general, como Les tres Portes del Mercat –PM–. Su función común sería la de acoger, dentro de un diseño integrado, los intercambiadores que resuelvan la accesibilidad multimodal al Mercat Central:

Aquests tres vèrtexs (PM Sud, PM Nord y PM Est) tindrien la mateixa 'marca' d'identitat amb l'objectiu de convertirse i reconèixer-se, a nivell d'accessibilitat amb vehicles, com Les tres Portes del Mercat –PM–. La seua funció comuna seria la d'acollir, dins d'un disseny integrat, els intercanviadors que resolguen l'accessibilitat multimodal al Mercat Central:

(14)

Oest-Garrigues-Hospital.

Paradas de bus y/o microbus.

Parades de bus i/o microbus.

Paradas de taxi.

Parades de taxi.

Paradas de Valenbisí.

Parades de Valenbisí.

Aparcamientos de bicis.

Aparcaments de bicis.

Aparcamientos de motos.

Aparcaments de motos.

Carga/descarga en superficie en horario limitado.

Càrrega/descàrrega en superfície en horari limitat.

Estacionamientos de corta duración.(15)

Estacionaments de curta duració.(15)

Recogida de residuos orgánicos, reciclaje bajo tierra.

Arreplega de residus orgànics, reciclatge sota terra.

A partir de las tres 'PM', en dirección al propio Mercat, independientemente de la reurbanización que se realice, desde ya mismo se puede eliminar el aparcamiento en superficie y el tráfico motorizado de paso, excepto residentes y cierto transporte público, concretado anteriormente en el punto 2.6.

A partir de les tres 'PM', en direcció al propi Mercat, independentment de la reurbanització que es realitze, des de ja mateix es pot eliminar l'aparcament en superfície i el trànsit motoritzat de pas, excepte residents i un cert transport públic, concretat anteriorment en el punt 2.6.

(14) Este enclave, antes de la reforma (14) Aquest enclavament, abans de la interior se correspondía con la Plaça reforma interior es corresponia amb de Pellicer, que era una pequeña la Plaça de Pellicer, que era un xicotet encrucijada donde comenzaba la encreuament on començava el carrer calle del Hospital. Aquí empezaron de l'Hospital. Ací van començar els los primeros derribos ubicándose primers enderrocaments ubicant-se la Casa Social Provincial donde se la Casa Social Provincial on instalarían los sindicatos oficiales s'instal·larien els sindicats oficials del del Régimen. En la propuesta de Règimen. En la proposta de Goerlich Goerlich se ampliaba notablemente s'ampliava notablement formant una formando una plaza rectangular plaça rectangular que no va arribar que no llegó a realizarse en su a realitzar-se en la seua integritat. integridad. Actualmente, las isletas Actualment, els illots i les rampes y las rampas de los aparcamientos dels aparcaments fan il·legible aquest hacen ilegible este espacio como espai com una plaça. No obstant una plaza. Sin embargo, es posible això, és possible i necessària, sent y necesaria, siendo un punto clave un punt clau en el recorregut des del en el recorrido desde el metro de Metro d'Àngel Guimerà cap al Àngel Guimerà hacia el Mercat.

Mercat.

(15) Se trata de una práctica (15) Es tracta d'una pràctica relativamente frecuente, en la que relativament freqüent, en la que el el conductor permanece en el conductor roman en el vehicle vehículo esperando unos minutos a esperant uns minuts al seu su acompañante. El “kiss and ride” acompanyant. El “kiss and ride” en la jerga anglosajona, es una en l'argot anglosaxó, és una reserva de espacio excepcionada reserva d'espai excepcionada de del estacionamiento prohibido con l'estacionament prohibit amb la el fin exclusivo de dejar o recoger finalitat exclusiva de deixar o pasajeros de vehículos privados (con arreplegar passatgers de vehicles permanencia limitada, habitualmente privats (amb permanència limitada, un máximo de 2 minutos) en la habitualment un màxim de 2 minuts) proximidad de determinados en la proximitat de determinats ámbitos de atracción social o àmbits d'atracció social o equipamientos (p.e. colegios). En equipaments (p.e. col·legis). Al nuestro caso, la puesta en marcha nostre enclavament, la posada en del 'Pàrquing del Mercat' haría marxa del 'Pàrquing del Mercat' descartable tal previsión, faria descartable tal previsió, aceptándose si acaso tramos en que acceptant-se si de cas trams en què la puntual y momentánea descarga la puntual i momentània descàrrega de viajeros no esté penalizada de viatgers no estiga penalitzada (como el Código de la Circulación (com el Codi de la Circulació ampliamente permite), pero nunca àmpliament permet), però mai el estacionamiento temporal de l'estacionament temporal de vehículos en espera (ni con el motor vehicles en espera (ni amb el motor en marcha y su conductor a bordo). en marxa i el seu conductor a bord).

La Avinguda de l’Oest como espacio de oportunidad, hoy y ayer.

L’Avinguda de l’Oest com a espai d’oportunitat, hui i ahir.

3.2. LOS USUARIOS Y LOS ELEMENTOS URBANOS.

3.2. ELS USUARIS I ELS ELEMENTS URBANS.

Al inicio de este trabajo se ha hablado de la gente y las funciones urbanas. Ahora cabe concretar quiénes son los usuarios de la Plaça del Mercat porque a ellos va destinada esta propuesta. A falta de conocer con detalle de dónde vienen y qué necesitan, podemos avanzar algunas pautas de su comportamiento y ver cómo facilitar su estar o movimiento.

A l'inici del treball s'ha parlat de la gent i les funcions urbanes. Ara cal concretar qui són els usuaris de la Plaça del Mercat, perquè a ells va destinada la proposta.

A falta de conéixer amb detall d'on vénen i què necessiten, podem avançar algunes pautes del seu comportament i veure com facilitar la seua estada o moviment.

Las cuatro plazas más relevantes de Ciutat Vella.

Les quatre places més rellevants de Ciutat Vella.

En el centro histórico de Valencia existen tres espacios públicos monumentales: el político-religioso, la Plaça de la Mare de Déu y la de la Reina; el institucional y de representación festiva local, la Plaça de l’Ajuntament; y, el comercial, la Plaça del Mercat. En los tres su carácter viene marcado por sus edificios singulares: el Palau de la Generalitat y la Catedral/Basílica; el Ayuntamiento/Correos; y, el Mercat/Llotja/Sants Joans.

Aunque son lugares emblemáticos, dado que su función es distinta, el uso que en su ámbito sucede es distinto y su tratamiento debe considerarlo.

Al centre històric de València hi ha tres espais públics monumentals: el politicoreligiós, la Plaça de la Mare de Déu i la de la Reina; l'institucional i de representació festiva local, la Plaça de l'Ajuntament; i, el comercial, la Plaça del Mercat. En els tres el seu caràcter ve marcat pels seus edificis singulars: el Palau de la Generalitat i la Catedral/Basílica; l'Ajuntament/Correus; i, el Mercat/Llotja/Sants Joans. Encara que són llocs emblemàtics, atés que la seua funció és distinta, l'ús que succeïx al seu àmbit és distint i el seu tractament ha de considerar-ho.

Los escalones de la Llotja facilitan el encuentro entre usuarios de la Plaça del Mercat.

Els escalons de la Llotja faciliten la trobada entre usuaris de la Plaça del Mercat.

Alrededor de un mercado suele ser habitual el bullicio, un cierto caos y mucha vitalidad durante las mañanas por la intensidad comercial. El espacio público de su envolvente (de la seua redor) es de uso cotidiano, de intercambio y de encuentro. No necesita solemnidad, pero sí comodidad.

Es un lugar habitado. El usuario mayoritario es el que vive, trabaja o visita para comprar. Recientemente también se ha atraído al turismo pero no desde el interés por disfrutar, ver y vivir el espacio público, particularmente la Plaça del Mercat, sino los edificios singulares, la Llotja, Sant Joan y el propio Mercat Central que la presiden y acotan. Se debe encontrar un equilibrio que permita la convivencia entre residente, comprador-visitante, trabajador y turista y, con ello, el disfrute del espacio público como tal, cuyo mayor beneficiario será la actividad comercial. Para ello, se tienen que

Al voltant d'un mercat sol ser habitual el sarau, un cert caos i molta vitalitat durant els matins per la intensitat comercial. L'espai públic de la seua redor és d'ús quotidià, d'intercanvi i de trobada. No necessita solemnitat, però sí comoditat. És un lloc habitat.

L'usuari majoritari és el que viu, treballa o visita per a comprar. Recentment també s'ha atret al turisme, però no des de l'interés per disfrutar, veure i viure l'espai públic, particularment la Plaça del Mercat, sinó els edificis singulars, la Llotja, Sant Joan i el propi Mercat Central que la presidixen i fiten. S'ha de trobar un equilibri que hi permeta la convivència entre resident, compradorvisitant, treballador i turista i, amb això, el gaudi de l'espai públic com a tal, el major beneficiari del qual serà l'activitat comercial.

evitar prácticas abusivas y expulsoras como el aparcamiento de autobuses turísticos en la puerta de la Llotja, el exceso privatizador mediante terrazas de cafeterías, la intrusión innecesaria de tráfico privado o la carga/descarga a los pies del Mercat Central.

Per a això, s'han d'evitar pràctiques abusives i expolsores com l'aparcament d'autobusos turístics a la porta de la Llotja, l'excés privatitzador per mitjà de terrasses de cafeteries, la intrusió innecessària de trànsit privat o la càrrega/descàrrega als peus del Mercat Central.

Esta plaza, como otros espacios públicos tiene usos diferenciados o yuxtapuestos según el horario. En este caso es el propio Mercat el que marca la pauta durante las mañanas. En cambio, por las tardes, aparece una cierta calma. Y, por la noche, sirve como aparcamiento para el ocio nocturno del Barri del Carme. Es momento de pensar cómo optimizar el uso de los espacios infrautilizados y que ofrezcan dinamismo a la plaza durante todo el día. Tanto para cuestiones funcionales –carga/descarga, recogida de residuos, etc.–, como para permitir la realización de actividades inclusivas y sociales que faciliten el uso colectivo de este espacio ciudadano.

Aquesta plaça, com d'altres espais públics, té usos diferenciats o juxtaposats segons l'horari. En aquest cas és el propi Mercat qui marca la pauta durant els matins. En canvi, a les vesprades, apareix una certa calma. I, a la nit, servix com a aparcament per a l'oci nocturn del Barri del Carme. És hora de pensar com optimitzar l'ús dels espais infrautilitzats i que oferisquen dinamisme a la plaça durant tot el dia. Tant per a qüestions funcionals –càrrega/descàrrega, recollida de residus, etc.–, com per a permetre la realització d'activitats inclusives i socials que faciliten l’us col·lectiu de aquest espai ciutadà.

Ya hemos visto en el punto “1.4. Centro Comercial Abierto” que el Mercat Central, de alcance metropolitano, no es un mero centro comercial cerrado. Sus compradores no acuden y se van, sino que también habitan su entorno, aunque sólo sea por los lugares exteriores. En este hábitat se han ido incorporando una serie de elementos urbanos para dar respuesta a distintas funciones en el uso del espacio público. Usuarios y elementos urbanos están vinculados directamente, pero no siempre esta relación está equilibradamente satisfecha.

Ja hem vist en el punt “1.4. Centre Comercial Obert” que el Mercat Central, d'abast metropolità, no és un mer centre comercial tancat. Els seus compradors no acudixen i se'n van, sinó que també habiten el seu entorn, encara que només siga pels llocs exteriors.

En aquest hàbitat s'han anat incorporant una sèrie d'elements urbans per a donar resposta a distintes funcions en l'ús de l'espai públic. Usuaris i elements urbans estan vinculats directament, però no sempre aquesta relació està equilibradament satisfeta.

Como la rutina hace invisible las cosas, los usuarios nos acostumbramos a la molestia que produce encontrarse un espacio público donde el mobiliario urbano y la señalización se dispone sin ningún criterio. En el propio entorno del Mercat, a modo de ejemplo, visibilicemos en el tramo comprendido entre Maria Cristina y Bosseria la cantidad de elementos urbanos (16), algunos de manifiesta innecesariedad, que acaban convirtiéndose en ‘trastos’

Com la rutina fa invisible les coses, els usuaris ens acostumem a la molèstia que produïx trobar-se un espai públic on el mobiliari urbà i la senyalització es disposa sense cap criteri. Al propi entorn del Mercat, a manera d'exemple, visibilitzem al tram comprés entre Maria Cristina i Bosseria la quantitat d'elements urbans (16), alguns de manifesta innecessarietat, que acaben convertint-se en ‘trastos'

Dos ejemplos de molestias causadas al viandante por la mala colocación del mobiliario urbano.

Dos exemples de molèsties causades al vianant per la mala col.locació del mobiliari urbà.

(16) Clasificación en base al estudio de elementos del catálogo “La U urbana de Barcelona”.

(16) Classificació prenent de base l’estudi d’elements del catàleg “La U urbana de Barcelona”.

Parada Valenbisí

Parada de taxi

Aparcabicis

Armari d’instal.lacions

Parada d’autobús

Piló

Lloc de flors

Semàfor

Terrassa cafeteria

Parquímetre

Contenidor de fem

Maceter

Font

Arbre

Bústia

Senyal de trànsit

Fanal

Cartell publicitari

Cabina telefònica

Cartell informatiu

PLÀNOL DELS ELEMENTS URBANS A LA PLAÇA DEL MERCAT. Estat actual. Desembre 2012. Elab. pròpia.

incómodos para el viandante (más aún para las personas discapacitadas o las que acarrean sus compras o empujan carritos de bebé) por no estar adecuadamente ordenados:

incòmodes per al vianant (més encara per a les persones discapacitades o les que arroseguen les seues compres o espenten carrets de bebé) per no estar adequadament ordenats:

José Ruiz

A partir de este listado, mediante la realización de un estudio en detalle se podría concretar qué elementos son estrictamente necesarios, así como poner límite a los que están abusando del limitado espacio peatonal –tanto si éste se incrementa como si no–. Por último, se debería elaborar un Manual de los elementos urbanos ‘a la redor del Mercat Central’ que marcara las buenas prácticas a seguir en un proyecto de urbanización de este entorno, monumental y delicado, tanto en su elección y ubicación como en su estilo. Con esta tarea no se trata de imponer un lenguaje, sino de evitar disonancias y arbitrariedades extemporáneas poco apropiadas.

A partir d'aquest llistat, per mitjà de la realització d'un estudi en detall es podria concretar quins elements són estrictament necessaris, així com posar límit als que estan abusant del limitat espai de vianants –tant si aquest s'incrementa com si no–. Finalment, caldria elaborar un Manual dels elements urbans ‘a la redor del Mercat Central' que marcara les bones pràctiques a seguir en un projecte d'urbanització d'aquest entorn, monumental i delicat, tant en la seua elecció i ubicació com en el seu estil. Amb aquesta tasca no es tracta d'imposar un llenguatge, sinó d'evitar dissonàncies i arbitrarietats extemporànies poc apropiades.

Ámbitos de concentración de la actividad comercial en el entorno Mercat - Plaça Rodona. Plan ARTECO, ACCH, 2003. Àmbits de concentració de l’activitat comercial en l’entorn Mercat - Plaça Rodona. Pla ARTECO, ACCH, 2003.

Estudio Tendencias de Consumo Comercios Centro Valencia. PATECO, 2006.

Estudi Tendències de Consum Comerços Centre València. PATECO, 2006.

3.3. ENTORNO COMERCIAL

3.3. ENTORN COMERCIAL

En el punto 1.4. hemos comentado la cuestión del área del Mercat como Centro Comercial Abierto, pero son muchas y variadas las corrientes que vienen intentando establecer nuevas pautas para modernizar un sector tradicionalmente refractario a la innovación, en parte por la ausencia de experiencias asociativas. El urbanismo comercial representa una de esas corrientes dirigidas a enfatizar el carácter urbano del comercio, su inserción en el tejido de la ciudad, incorporando los avances derivados de las nuevas tecnologías y, en particular, de la logística urbana. En definitiva, una tendencia a destacar y potenciar los valores del comercio urbano y amortiguar, en buena medida, sus efectos secundarios no deseados.

En el punt 1.4. hem comentat la qüestió de l'àrea del Mercat com a Centre Comercial Obert, però són molts i variats els corrents que intenten establir noves pautes per a modernitzar un sector tradicionalment refractari a la innovació, en part per l'absència d'experiències associatives. L'urbanisme comercial representa uns d'eixos corrents dirigits a emfatitzar el caràcter urbà del comerç, la seua inserció en el teixit de la ciutat, incorporant els avanços derivats de les noves tecnologies i, en particular, de la logística urbana. En definitiva, una tendència a destacar i potenciar els valors del comerç urbà i esmortir, en gran mida, els seus efectes secundaris no desitjats.

En el año 2003 la Agrupación de Comerciantes del Centro Histórico de Valencia (ACCH) promovió un interesante “Estudio para la potenciación de rutas turístico comerciales en el centro histórico de Valencia” que, seguramente por primera vez desde el propio sector, intentó incorporar buena parte de las teorías y prácticas de ese nuevo urbanismo comercial. El trabajo tiene dos partes, como lo hace el nuestro, con una primera de “Análisis descriptivo” y una segunda de “Propuestas de actuación”.

L'any 2003 l'Agrupació de Comerciants del Centre Històric de València (ACCH) va promoure un interessant “Estudio para la potenciació de rutas turístico comerciales en el centro histórico de València” que, segurament per primera vegada des del propi sector, va intentar incorporar bona part de les teories i pràctiques d'eixe nou urbanisme comercial. El treball té dos parts, com ho fa el nostre, amb una primera de “Anàlisi descriptiva” i una segona de “Propostes d'actuació”.

Buena parte de los supuestos y recomendaciones que el trabajo establece son perfectamente asumibles. Uno de los ámbitos en que se divide el trabajo es el denominado “Entorno comercial Mercado-Plaza Redonda”.

Bona part dels supòsits i recomanacions que el treball establix són perfectament assumibles. Un dels àmbits en què es dividix el treball és el denominat “Entorn comercial Mercat-Plaça Rodona”.

Entre las propuestas que plantea, destacamos las que sugiere para equipamientos comunes y mejora de la imagen que hacen referencia a elementos urbanos, tales como:

Entre les propostes que planteja, destaquem les que suggerix per a equipaments comuns i millora de la imatge que fan referència a elements urbans, com ara:

Los sistemas de depósito y recogida de residuos sólidos urbanos.

La iluminación general.

Els sistemes de dipòsit i recollida de residus sòlids urbans.

La il·luminació general.

La señalización de contenido comercial.

La adecuación de contenidos comerciales en entornos de interés en el centro histórico.

Reducción de plazas de aparcamiento en superficie y necesidad de compensación de equipamiento subterráneo.

La senyalització de contingut comercial.

L'adequació de continguts comercials en entorns d'interés al centre històric.

Reducció de places d'aparcament en superfície i necessitat de compensació d'equipament subterrani.

Identificación e imagen del centro histórico.

Mejora del tratamiento urbanístico de las conexiones peatonales entre áreas comerciales.

Identificació i imatge del centre històric.

Millora del tractament urbanístic de les connexions de vianants entre àrees comercials.

En cuanto al tratamiento del viario, el propio estudio señala como uno de los objetivos básicos “la utilización de las herramientas para crear ejes accesibles, es decir, aquellos por los que los peatones puedan discurrir de forma cómoda y faciliten el paso por las diferentes áreas comerciales que integran el Centro Histórico”, ya que “el tratamiento urbanístico desde una lectura comercial contribuye de forma clara a potenciar la actividad económica de un eje comercial dado o a activar una zona en las que no se dan las condiciones de accesibilidad necesarias para el desarrollo de este tipo de actividad, (aceras estrechas, elevada intensidad de tráfico rodado, escasa iluminación, etc.)”.

Pel que fa al tractament del viari, el propi estudi assenyala com un dels objectius bàsics "la utilización de las herramientas para crear ejes accesibles, es decir, aquellos por los que los peatones puedan discurrir de forma cómoda y faciliten el paso por las diferentes áreas comerciales que integran el Centro Histórico", ja que “el tratamiento urbanístico desde una lectura comercial contribuye de forma clara a potenciar la activitad econòmica d'un eje comercial dado o a activar una zona en la que no se dan las condiciones de accessibilidad necesarias para el desarrollo de este tipo de actividad (aceras estrechas, elevada intensidad de tráfico rodado, escasa iluminación, etc.)".

Especial atención dedica al eje de la calle de Sant Vicent, desde la plaza de España hasta la de Reina (según la ACCH, la que concentra mayor número de comercios en zona urbana, superior incluso al eje de Colón). Para dicho eje propone “unificar el tratamiento urbanístico” a partir de los elementos básicos, como aceras, pavimentos, luminarias y mobiliario urbano, ya que “esta actuación canalizaría el flujo de peatones y visitantes por dicha calle hacia el centro de la ciudad y contribuiría a identificar el eje como entrada natural al centro histórico”.

Especial atenció dedica a l'eix del carrer de Sant Vicent, des de la plaça d'Espanya fins a la de Reina (segons l'ACCH, la que concentra un nombre més gran de comerços en zona urbana, superior inclús a l'eix de Colom). Per al dit eix proposa “unificar el tratamiento urbanístico” a partir dels elements bàsics, com les voreres, paviments, lluminàries i mobiliari urbà, ja que “esta actuación canalizaria el flujo de peatones y visitantes por dicha calle hacia el centro de la ciudad y contribuiría a identificar el eje com entrada natural al centro històrico”.

De hecho, la citada ACCH ya había conseguido el compromiso del Ayuntamiento para acometer una primera fase de la reforma del citado eje (tramo Sant Agustí-Plaça de l’Ajuntament) eliminando un carril de asfalto, lo que

De fet, la citada ACCH ja havia aconseguit el compromís de l'Ajuntament per a fer una primera fase de la reforma de l'esmentat eix (tram Sant Agustí-Plaça de l'Ajuntament) eliminant un carril d'asfalt, iniciativa que està paralitzada

Las Provincias.19/8/12

Las Provincias.28/12/12

El Periódico. 17/12/12.

Mercadillos temporales cerca del Mercat Central.

Mercadets temporals a prop del Mercat Central.

está paralizado por el momento, según dicha fuente, por “cuestiones presupuestarias”. En coincidencia con este planteamiento, la propuestas de mejora reurbanizadora del entorno del Mercat Central que aquí perfilamos facilitan la remodelación de la sección de dicha calle extendiendo, por ejemplo con su mismo formato, el tratamiento del tramo Plaça de la ReinaMaria Cristina desde ese punto hasta, al menos, el cruce La Sang-Garrigues. Ello sin hipotecar tratamientos unitarios en el futuro para el curso restante hasta Sant Agustí y la Plaça d’Espanya, adecuados a su mayor anchura.

de moment, segons la dita font, per “qüestions pressupostàries”. En coincidència amb aquest plantejament, les propostes de millora reurbanitzadora de l'entorn del Mercat Central que ací perfilem faciliten la remodelació de la secció de Sant Vicent estenent, per exemple amb el seu mateix format, el tractament del tram Plaça de la Reina-Maria Cristina des d'eixe punt fins a, almenys, l'encreuament La Sang-Garrigues.

Açò sense hipotecar tractaments unitaris en el futur per al curs restant fins a Sant Agustí i la Plaça d’Espanya, adequant-se a la seua major amplària.

Del mismo modo, el estudio promovido por la ACCH aporta ideas para renovar el eje peatonal Músic PeydróPlaça de la Mercé-Linyan con cuestiones como la uniformidad en el pavimento o el incremento de la intensidad lumínica. Otras calles transversales como Mestre Clavé, En Sanç, Cotanda, En Llop también son objetivo de las propuestas urbanísticas, algunas de ellas ya modificadas.

De la mateixa manera, l'estudi promogut per l'ACCH aporta idees per a renovar l'eix de vianants Músic Peydró-Plaça de la Mercé-Linyan amb qüestions com la uniformitat en el paviment o l'increment de la intensitat lumínica. Altres carrers transversals com Mestre Clavé, En Sanç, Cotanda, En Llop també són objectiu de les propostes urbanístiques, alguns d'ells ja modificats.

La peatonalización total está presente en algunas de las propuestas de la ACCH, si bien se observa una cierta preocupación por los efectos “no deseados” que a veces aparecen. En concreto, la proliferación de locales del ramo de la hostelería, como cafeterías y bares, ha generado una cierta invasión del espacio público con la instalación de “terrazas”, lo que en determinados casos plantea conflictos con el comercio tradicional de la zona. Habría que estar atento a las posibles soluciones a estos conflictos, por más que los nuevos vientos liberalizadores no favorecen la implantación de medidas reguladoras para establecer un equilibrio razonable entre las diferentes opciones comerciales.

La peatonalització total està present en algunes de les propostes de l'ACCH, per bé que s'observa una certa preocupació pels efectes “no desitjats” que a vegades apareixen. En concret, la proliferació de locals del ram de l'hostaleria, com a cafeteries i bars, ha generat una certa invasió de l'espai públic amb la instal·lació de “terrasses”, cosa que en determinats casos planteja conflictes amb el comerç tradicional de la zona. Caldria estar atent a les possibles solucions a aquests conflictes, per més que els nous vents liberalitzadors no afavorixen la implantació de mesures reguladores per a establir un equilibri raonable entre les diferents opcions comercials.

Otros trabajos recientes que hemos consultado (entre ellos “Urbanismo, Movilidad y Comercio”. VitoriaGasteiz, 2009) abordan cuestiones coincidentes, además de tratar otras como las ya comentadas en el “Avance”

Altres treballs recents que hem consultat (entre ells “Urbanismo, Movilidad y Comercio”. Vitoria-Gasteiz, 2009) aborden qüestions coincidents, a més de tractar altres, com les ja comentades en l’”Avanç” d'aquest

de este trabajo, véase la logística urbana. En concreto, la Distribución Urbana de Mercancías (DUM), la normativa de horarios; regulación carga/descarga, movilidad y accesibilidad urbana, peatonalización, accesibilidad e intermodalidad, modelos de movilidad sostenible e innovación.

treball, cas de la logística urbana. En concret, la Distribució Urbana de Mercaderies (DUM), la normativa d'horaris; regulació càrrega/descàrrega, mobilitat i accessibilitat urbana, peatonalització, accessibilitat i intermodalitat, models de mobilitat sostenible i innovació.

Escapa al objetivo de este trabajo entrar en detalle en los puntos señalados, pero convendría que desde el propio Mercat se tomaran en cuenta algunas de las sugerencias que ya hemos adelantado, tanto en el “Avance” de este trabajo como en las reuniones que hemos venido manteniendo con representantes del mismo.

Es obvio, por señalar un aspecto concreto, que la mejora ambiental del entorno resulta difícilmente compatible con los impactos de todo tipo que las actividades de distribución, carga y descarga generan, por mucho que consigamos un cierto grado de concentración en la planta subterránea del propio Mercat.

Escapa a l'objectiu del present treball entrar en detall en els punts assenyalats, però convindria que des del propi Mercat es prengueren en compte alguns dels suggeriments que ja hem avançat, tant en l’”Avanç” del treball com en les reunions que hem mantingut amb els seus representants. És obvi, per assenyalar un aspecte concret, que la millora ambiental de l'entorn resulta difícilment compatible amb els impactes de qualsevol tipus que les activitats de distribució, càrrega i descàrrega generen, per molt que aconseguim un cert grau de concentració en la planta subterrània del propi Mercat.

En consecuencia, analizar las posibilidades de establecer un plan a medio plazo para la gestión de las mercancías que llegan al Mercat nos parece muy razonable. Téngase en cuenta que una buena parte de las propuestas derivadas de estas nuevas prácticas suponen una mejora de la competitividad en la medida en que ahorran costes a los comerciantes.

En conseqüència, analitzar les possibilitats d'establir un pla a mitjà termini per a la gestió de les mercaderies que arriben al Mercat ens sembla molt raonable. S’ha de tindre en compte que una bona part de les propostes derivades d'aquestes noves pràctiques suposen una millora de la competitivitat en la mesura que estalvien costos als comerciants.

Así pues, parece evidente la coincidencia en el hecho de que las mejoras de las condiciones urbanísticas del barrio no solo están directamente relacionadas con el atractivo residencial, sino que van vinculadas estrechamente a la potenciación del tejido comercial.

El área urbana del Mercat Central, que a su intenso pasado histórico y patrimonial une la permanencia de un sector comercial muy especializado, difícil de encontrar en el resto de la ciudad, merece por tanto que las propuestas vayan dirigidas al conjunto de factores que son determinantes en la valoración general del entorno.

Així doncs, pareix evident la coincidència en el fet que les millores de les condicions urbanístiques del barri no sols estan directament relacionades amb l'atractiu residencial, sinó que van vinculades estretament a la potenciació del teixit comercial. L'àrea urbana del Mercat Central, que al seu intens passat històric i patrimonial unix la permanència d'un sector comercial molt especialitzat, difícil de trobar en la resta de la ciutat, mereix que les propostes vagen dirigides al conjunt de factors que són determinants en la valoració general de l'entorn.

Mercadillo de Navidad en la Plaça de la Mercé.

Mercadet de Nadal a la Plaça de la Mercé.

PLÀNOL DE L’ENTORN COMERCIAL DEL MERCAT. Estat actual. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Avenida de Maria Cristina, años 40.

Avinguda de Maria Cristina, anys 40.

3.4. LA REURBANIZACIÓN DE LA PLAÇA DEL MERCAT

3.4. LA REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA DEL MERCAT

Hemos definido como ámbito de la Plaça del Mercat el conjunto de espacios públicos que envuelven o circundan el edificio, incluyendo la propia plaza, al sur Maria Cristina, a poniente la Plaça Ciutat de Bruges y, hacia el norte, la embocadura de Bosseria. El área comercial del Mercat es más amplia, integrando vías peatonalizadas (el Trench o Músic Peydró) y otras que deberán ser reurbanizadas (caso de Avinguda de l’Oest o Bosseria, entre otras).

Hem definit com a àmbit de la Plaça del Mercat el conjunt d'espais públics que envolten o circumden l'edifici, incloent la pròpia plaça, al sud Maria Cristina, a ponent la Plaça Ciutat de Bruges i, cap al nord, l'embocadura de Bosseria. L'àrea comercial del Mercat és més àmplia, integrant vies peatonalitzades (el Trench o Músic Peydró) i altres que hauran de ser reurbanitzades (cas d'Avinguda de l'Oest o Bosseria, entre d'altres).

Los criterios para reurbanizar el ámbito de esta envolvente se deducen de las líneas de reflexión y las propuestas funcionales y de movilidad que hemos desarrollado en el presente documento. Entre estas quizá la mas definitoria es la de convertir la Plaça en un área estancial entre Maria Cristina y Bosseria, libre de tránsito de vehículos y utilizable por viandantes que van a comprar, la usan para transitar hacia otros barrios, pasean o permanecen disfrutando de la escena urbana. Al integrarse la Plaça de Bruges en el mismo ámbito también con un fuerte carácter peatonal, se ampliaría el espacio de influencia urbana del Mercat al potenciar su fachada “posterior”, que pasará a ser un acceso de uso intensivo por el funcionamiento del nuevo Pàrquing del Mercat y la reurbanización de lo que hasta ahora sólo era el final desangelado de la Avinguda de l’Oest. Creemos que la operación urbanística reurbanizadora de todo el ámbito provocará una modificación de sus usos, ya que la atracción de visitantes a un área estancial que reúne comercio y monumentos se prolonga mañana y tarde (e incluso parte de la noche). La consecuencia de revitalizar la Plaça cambiando su imagen, tránsito y usos debe redundar en beneficio de toda el área comercial, cosa que quizá podría potenciarse aún mas con la apertura vespertina del Mercat.

Els criteris per a reurbanitzar l'àmbit d'aquesta redor es deduïxen de les línies de reflexió i les propostes funcionals i de mobilitat que hem desenvolupat en el present document. Entre aquestes potser la més definitòria és la de convertir la Plaça en una àrea estançal entre Maria Cristina i Bosseria, lliure de vehicles i utilitzable per vianants que venen a comprar, la usen per a transitar cap a altres barris, passegen o romanen gaudint de l'escena urbana. A l'integrarse la Plaça de Bruges en el mateix àmbit també amb un fort caràcter de vianants, s'ampliaria l'espai d'influència urbana del Mercat en potenciar la seua façana “posterior”, que passarà a ser un accés d'ús intensiu pel funcionament del nou Pàrquing del Mercat i la reurbanització del que fins ara només era el final sense encant de l'Avinguda de l'Oest. Pensem que l'operació urbanística reurbanitzadora de tot l'àmbit provocarà una modificació dels seus usos, ja que l'atracció de visitants a una àrea estançal que reunix comerç i monuments es prolonga matí i vesprada (i inclús part de la nit). La conseqüència de revitalitzar la Plaça canviant la seua imatge, trànsit i usos ha de redundar en benefici de tota l'àrea comercial, cosa que potser podria potenciar-se encara més amb l'obertura vespertina del Mercat.

Lo que sigue son unos criterios de reurbanización para la Plaça y el resto de la envolvente del Mercat, criterios que podrían adecuarse a toda el área urbano-comercial:

El que seguix són uns criteris de reurbanització per a la Plaça i la resta de la redor del Mercat, criteris que podrien adequar-se a tota l'àrea urbàcomercial:

Es necesario un proyecto de reurbanización global para revitalizar toda el área definida, de manera que el usuario capte el carácter unitario y la fuerza del conjunto, y se entienda la relación entre monumentos y espacio público.

Cal un projecte de reurbanització global per a revitalitzar tota l'àrea definida, de manera que l'usuari capte el caràcter unitari i la força del conjunt, i s'entenga la relació entre monuments i espai públic.

La totalidad del ámbito debe contar con una topografía continua, sin accidentes de nivelación, con una pavimentación de materiales iguales, recuperándose las cotas originales de rasante, con especial atención a los casos de las escalinatas de la Llotja y los Porxets de Sant Joan, y a la superación de barreras arquitectónicas.

Se debe señalar, dada la segregación existente hasta hoy, la necesidad de integrar correctamente en el ámbito a la avenida de Maria Cristina, una de las puertas urbanas de la Plaça; así como el acceso por Bosseria-Botelles que integra las plazas de la Taula de Canvis y de la Comunió de Sant Joan.

Las puertas al Mercat deben quedar expeditas, configurándose replazas o antesalas sin ninguna clase de obstáculos ni irrupciones de tráfico, de superficie suficiente para el acceso del público y la visualización clara de cada entrada desde los puntos viarios opuestos.

El mismo criterio, con holgura para la representación monumental y la demanda de los usos rituales y celebrativos, ha de sostenerse para las puertas de la Llotja y la iglesia de Sant Joan del Mercat.

En la Plaça de Bruges la urbanización debe atender a la correcta integración y calidad de diseño de los cuerpos emergentes y los accesos al nuevo Pàrquing

La totalitat de l'àmbit ha de comptar amb una topografia contínua, sense accidents d'anivellació, amb una pavimentació de materials iguals, recuperantse les cotes originals de rasant, amb especial atenció als casos de les escalinates de la Llotja i els Porxets de Sant Joan, i a la superació de barreres arquitectòniques.

S'ha d'assenyalar, atesa la segregació existent fins ara, la necessitat d’integrar correctament en l'àmbit a l'avinguda de Maria Cristina, una de les portes urbanes de la Plaça; així com l'accés per BosseriaBotelles que integra les places de la Taula de Canvis i de la Comunió de Sant Joan.

Les portes al Mercat han de quedar expedites, configurant-se replaces o antesales sense cap classe d'obstacles ni irrupcions de trànsit, de superfície suficient per a l'accés del públic i la visualització clara de cada entrada des dels punts viaris oposats.

El mateix criteri, amb folgança per a la representació monumental i la demanda dels usos rituals i celebratius, ha de mantindre’s per a les portes de la Llotja i l'església de Sant Joan del Mercat.

A la Plaça de Bruges la urbanització ha d'atendre a la correcta integració i qualitat de disseny dels cossos emergents i els accessos al nou Pàrquing del Mercat, treballant-se el projecte en secció vertical per

La peatonalización debe ir acompañada de medidas que regulen el abuso de ocupación de las aceras por terrazas.

La peatonalització ha d’anar acompanyada de mesures que regulen l’abús d’ocupació de les voreres per les terrasses.

del Mercat, trabajándose el proyecto en sección vertical para conseguir una unión óptima, funcional y estética, con el vestíbulo de la planta sótano del aparcamiento.

La calle Sant Vicent, cerca del Mercat, muestra dos tramos con desigual urbanización. El ejemplo a seguir corresponde con la imagen superior.

El carrer de Sant Vicent, prop del Mercat, mostra dos trams amb distinta urbanització. L’exemple a seguir correspon amb la imatge superior.

a aconseguir una unió òptima, funcional i estètica, amb el vestíbul de la planta soterrani de l'aparcament.

Las entradas y ventilaciones de dicho aparcamiento se expresarán en formas volumétricas cuya presencia debe minimizarse, en armonía con el resto de componentes de una plaza que deberá plantearse con preferencia peatonal y contar con espacios estanciales.

Les entrades i ventilacions d’eixe aparcament s'expressaran en formes volumètriques la presència de les quals ha de minimitzar-se, en harmonia amb la resta de components d'una plaça que haurà de plantejar-se amb preferència per als vianants i comptar amb espais estançals.

La recuperación de los Porxets de Sant Joan para el comercio exige el diseño de una escalinata para acceder a la cota original de entrada a las covetes, escalinata que debe concebirse al mismo tiempo como grada para la contemplación de espectáculos en la plataforma escénica de la fachada barroca de la iglesia.

La recuperació dels Porxets de Sant Joan per al comerç exigix el disseny d'una escalinata per accedir a la cota original d'entrada a les covetes, escalinata que ha de concebre's al mateix temps com a grada per a la contemplació d'espectacles en la plataforma escènica de la façana barroca de l'església.

Los árboles, en particular las acacias y mélias, son elementos históricos, climatizadores y estéticos del paisaje de la Plaça que deben permanecer según una ordenación clara, sensible también a la escena patrimonial y extenderse su plantación a Maria Cristina y a la nueva urbanización de la Plaça de Bruges.

Els arbres, en particular les acàcies i les mèlies, són elements històrics, climatitzadors i estètics del paisatge de la Plaça que han de romandre segons una ordenació clara, sensible també a l'escena patrimonial i estendre's la seua plantació a Maria Cristina i a la nova urbanització de la Plaça de Bruges.

Los contenedores de basura orgánica y reciclaje deben trasladarse a puntos más exteriores del ámbito (los que se generen en el interior del Mercat pueden almacenarse en contenedores en el sótano para su posterior retirada y los de residentes y comercios recogerse en dispositivos enterrados de nueva factura), sin descartar la implantación de sistemas de depósito y recogida establecidos horariamente.

Els contenidors de fem orgànic i reciclatge han de traslladar-se a punts més exteriors de l'àmbit (els que es generen a l'interior del Mercat poden emmagatzemar-se en contenidors al soterrani per a la seua retirada posterior i els de residents i comerços arreplegar-se en dispositius soterrats de nova factura), sense descartar la implantació de sistemes de dipòsit i recollida establits horàriament.

El espacio urbano ha de quedar libre de barreras y objetos impropios o no imprescindibles, debiendo atenderse a la correcta ocupación de la vía pública por los establecimientos de hostelería, de manera que no se obstaculice el flujo de viandantes ni la contemplación de los monumentos.

L'espai urbà ha de quedar lliure de barreres i objectes impropis o no imprescindibles, havent d'atendre's a la correcta ocupació de la via pública pels establiments d'hostaleria, de manera que no s'obstaculitze el flux de vianants ni la contemplació dels monuments.

Debe renovarse el conjunto de infraestructuras en condiciones tecnológicas óptimas, y atendiendo a trazarlas subterráneas siempre que sea posible.

Ha de renovar-se el conjunt d'infraestructures en condicions tecnològiques òptimes, i atenent a traçar-les subterrànies sempre que siga possible.

Ha de reconsiderarse el conjunto de la iluminación del espacio público, ponderándose la dedicada al viario y los monumentos, las cuales deben complementarse, con la mayor funcionalidad, neutralidad y discreción, descartando falsos historicismos.

Ha de reconsiderar-se el conjunt de la il·luminació de l'espai públic, ponderant-se la dedicada al viari i els monuments, les quals han de complementar-se, amb la major funcionalitat, neutralitat i discreció, descartant falsos historicismes.

Con carácter general, debe atenderse a la calidad material del espacio público, como criterio de servicio a la ciudadanía y de perdurabilidad en el tiempo, y en este caso además por albergar la Plaça del Mercat, uno de los dos conjuntos monumentales más importantes de la ciudad histórica.

Amb caràcter general, ha d'atendre's a la qualitat material de l'espai públic, com a criteri de servei a la ciutadania i de perdurabilitat en el temps, i en aquest cas, a més a més, per albergar la Plaça del Mercat, un dels dos conjunts monumentals més importants de la ciutat històrica.

Son estos unos criterios estratégicos que deben guiar las intervenciones de reurbanización, una intervención que, de no ser posible ejecutar de una sola vez, podría efectuarse por fases que, en todo caso, se ajustarían a un planteamiento de conjunto, con la perspectiva de una solución coherente y unitaria.

Es tracta d'uns criteris estratègics que han de guiar les intervencions de reurbanització, una intervenció que, de no ser possible executar d'una sola vegada, podria efectuar-se per fases que, en tot cas, s'ajustarien a un plantejament de conjunt, amb la perspectiva d'una solució coherent i unitària.

La falta de criterio (sustitución de bolardos) en el mantenimiento de la reurbanización del entorno de La Llotja, desmerece la intervención que se realizó en su día.

La falta de criteri (substitució dels pilons) en el manteniment de la reurbanització de l’entorn de La Llotja, desmereix la intervenció que es va fer en el seu moment.

Nuevo acceso a la Llotja por detrás.

Nou accés a la Llotja per darrere.

Dos ejemplos de falta de espacio de concentración para los turistas.

Dos exemples de falta d’espai de concentració per als turistes.

4. PATRIMONIO, VIVIENDAS, SOLARES

PATRIMONI, VIVENDES, SOLARS

4.1. PATRIMONIO MONUMENTAL

4.1. PATRIMONI MONUMENTAL

El patrimonio arquitectónico y urbanístico de la ciudad lo constituyen arquitecturas y también espacios públicos, configurándose escenas y paisajes urbanos relevantes.

Patrimonio es, así mismo, la vida comercial, las comunidades vecinales y las relaciones ciudadanas establecidas en plazas, calles y barrios. La Plaça del Mercat y su área comercial es bien representativa de todo ello. Como ya se ha dicho repetidamente, la Plaça reúne tres de los monumentos más importantes de la ciudad, pero igualmente hay que considerar como componentes decisivos las arquitecturas residenciales de Ciutat Vella. Las viviendas de los residentes son recursos humanos, un patrimonio a mantener en buenas condiciones como parte de la calidad de vida urbana. Sobre ello volveremos mas adelante.

El patrimoni arquitectònic i urbanístic de la ciutat el constituïxen arquitectures i també espais públics, configurant-se escenes i paisatges urbans rellevants.

Patrimoni és, així mateix, la vida comercial, les comunitats veïnals i les relacions ciutadanes establides en places, carrers i barris. La Plaça del Mercat i la seua àrea comercial és ben representativa de tot això. Com ja s'ha dit repetidament, la Plaça reunix tres dels monuments més importants de la ciutat, però igualment cal considerar com a components decisius les arquitectures residencials de Ciutat Vella. Les vivendes dels residents són recursos humans, un patrimoni a mantindre en bones condicions com a part de la qualitat de vida urbana. Sobre això tornarem més avant.

La reurbanización del ámbito envolvente del Mercat, de la que acabamos de hablar, es una intervención que forma parte también del objetivo de recuperación del patrimonio cultural inmueble de la ciudad. Resulta indesligable de la conservación y restauración de los monumentos de la Plaça, componentes esenciales de su escena urbana, cuestión que no puede olvidar un trabajo como el presente, aunque no argumentaremos sus valores por haber sido glosados en numerosos estudios arquitectónicos.

La reurbanització de l'àmbit que envolta el Mercat, de la que acabem de parlar, és una intervenció que forma part també de l'objectiu de recuperació del patrimoni cultural immoble de la ciutat. Resulta indeslligable de la conservació i restauració dels monuments de la Plaça, components essencials de la seua escena urbana, qüestió que no pot oblidar un treball com el present, encara que no argumentarem els seus valors per haver sigut glossats en nombrosos estudis arquitectònics.

Recientes intervenciones en los últimos años han servido a la consolidación de la Llotja, Sant Joan del Mercat y el propio Mercat Central, además del caso paradigmático de la Plaça Rodona, aunque quedan bastantes tareas pendientes que exigen trabajos continuados en el tiempo.

Recents intervencions en els últims anys han servit a la consolidació de la Llotja, Sant Joan del Mercat i el propi Mercat Central, a més del cas paradigmàtic de la Plaça Rodona, encara que queden prou tasques pendents que exigixen treballs continuats en el temps:

LA LLOTJA

LA LLOTJA

Además de proseguirse en su programa de restauración, necesita la recuperación de las cotas originales en sus portadas y perímetro inmediato y, en una visión de mayor amplitud no necesariamente limitada al propio edificio, indagar mejores alternativas de acceso digno a personas

A més de prosseguir-se en el seu programa de restauració, necessita la recuperació de les cotes originals en les seues portades i perímetre immediat i, en una visió de major amplitud no necessàriament limitada al propi edifici, indagar millors alternatives d'accés digne

discapacitadas que el recientemente habilitado por su patio trasero. La puesta en marcha de un recorrido de visitabilidad desde esta zona no habría de conllevar la clausura de las puertas –la principal de entrada y la lateral de mediodía– que recaen directamente al espacio público, y que habrían de mostrarse abiertas, siendo un acicate más para una peatonalización que mejore sus condiciones ambientales y permita mantener vivo su disfrute.

a persones discapacitades que el recentment habilitat pel seu pati posterior. La posada en marxa d'un recorregut de visitabilitat des d'aquesta zona no hauria de comportar la clausura de les portes –la principal d'entrada i la lateral de migdia– que recauen directament a l'espai públic, i que haurien de mostrar-se obertes, sent un esperó més per a una peatonalització que millore les seues condicions ambientals i permeta mantindre viu el seu gaudi.

SANT JOAN

SANT JOAN

Además de proseguirse con su programa de restauración, con urgencias insoslayables en la torre campanario y en la fachada principal o de los pies, resulta indemorable la restauración integral de los Porxets. Los Porxets tienen que reabrirse como comercios o talleres, lo que necesariamente ha de incluir la restauración de la plataforma de la fachada barroca, la cual puede constituirse en escenario de actividades a integrar en la vida de la Plaça (a la del Altar por Sant Vicent, se ha añadido recientemente, con mucho acierto, algún concierto de banda, entre otros).

A més de prosseguir-se amb el seu programa de restauració, amb urgències indefugibles a la torre campanar i a la façana principal o dels peus, resulta inajornable la restauració integral dels Porxets. Els Porxets han de reobrir-se com a comerços o tallers, el que necessàriament ha d'incloure la restauració de la plataforma de la façana barroca, la qual pot constituirse en escenari d'activitats a integrar en la vida de la Plaça (a la de l'Altar per Sant Vicent, s'ha afegit recentment, amb molt d'encert, algun concert de banda, entre d'altres).

EL MERCAT

EL MERCAT

Debe completar su rehabilitación, así como reconsiderar el conjunto de usos del sótano para incorporar en él alguno lúdico/cultural, no incompatible con una especialización comercial u hostelera de alto atractivo, e integrarlo en un recorrido dentro de la visita arquitectónica al monumento. Lo mismo que la rampa de vehículos, que utilizada como salida de visitantes permitiría una contemplación espectacular de la fachada y torre campanario de Sant Joan.

Ha de completar la seua rehabilitació, així com reconsiderar el conjunt d'usos del soterrani per a incorporar algun de lúdic/cultural, no incompatible amb una especialització comercial o hostalera d'alt atractiu, i integrar-ho en un recorregut dins de la visita arquitectònica al monument. El mateix que la rampa de vehicles, que utilitzada com a eixida de visitants permetria una contemplació espectacular de la façana i torre campanar de Sant Joan.

Por último recordaremos la restauración pendiente, dentro del área del Mercat, de los Palaus d’Eixarchs y, en su entorno de influencia, del Col·legi d’Art Major de la Seda.

Indicamos estos dos casos por su importancia para completar y reforzar la fuerza de la escena urbana y el ascendente histórico del área.

Finalment recordarem la restauració pendent, dins de l'àrea del Mercat, dels Palaus d'Eixarchs i, en el seu entorn d'influència, del Col·legi d'Art Major de la Seda.

Indiquem aquests dos casos per la seua importància per a completar i reforçar la potència de l'escena urbana i l'ascendent històric de l'àrea.

Proyecto de embellecimiento de Sant Joan con la incorporación de una terraza. 1702/1713. Ver bibliografía anexa.

Projecte de embelliment de Sant Joan amb la incorporació d’una terrassa.

1702/1713. Vore bibliografia annexa.

‘Desayuno con viandantes’, febrero de 2010. Posibilidad de uso de la terraza de Sant Joan.

‘Desayuno con viandantes’, febrer de 2010. Possibilitat d’ús de la terrassa de Sant Joan.

Plan RIVA Ciutat Vella, 1992.

4.2. VIVIENDAS Y RESIDENTES

4.2. HABITATGES I RESIDENTS

Aunque el protagonismo del comercio en el barrio, con el Mercat como actor principal, invisibilice un tanto a los residentes, éstos son esenciales si se quiere evitar un centro histórico terciarizado o museizado (convertido unilateralmente en city mercantil o en museo artificial).

Un centro histórico monofuncional presentaría serios problemas, porqué sin mezcla de usos las tramas urbanas pierden vitalidad.

Encara que el protagonisme del comerç en el barri, amb el Mercat com a actor principal, invisibilitze un tant als residents, aquests són essencials si es vol evitar un centre històric terciaritzat o museitzat (convertit unilateralment en city mercantil o en museu artificial).

Un centre històric monofuncional presentaria seriosos problemes, perquè sense barreja d'usos les trames urbanes perden vitalitat.

En ese sentido, una población residente estable contribuye a la continuidad del comercio y a la viabilidad de los equipamientos públicos (por ejemplo, las escuelas o los ambulatorios al contar con usuarios suficientes para su mantenimiento). En el caso del Mercat Central, explicábamos que los residentes en Ciutat Vella constituyen un conjunto social que le aporta compradores fieles, algunos de los cuales lo visitan más de una vez por semana. Los residentes contribuyen a la densidad de uso del espacio público, a la fuerza de la vida urbana, a la seguridad que ofrecen una vías donde hay tránsito de gente o al mantenimiento del parque residencial, el cual forma parte de la escena de la ciudad y da la medida de su cultura, prosperidad y pulcritud.

En eixe sentit, una població resident estable contribuïx a la continuïtat del comerç i a la viabilitat dels equipaments públics (per exemple, les escoles o els ambulatoris en comptar amb usuaris suficients per al seu manteniment). En el cas del Mercat Central, explicàvem que els residents en Ciutat Vella constituïxen un conjunt social que li aporta compradors fidels, alguns dels quals el visiten més d'una volta per setmana. Els residents contribuïxen a la densitat d'ús de l'espai públic, a la força de la vida urbana, a la seguretat que oferixen unes vies on hi ha trànsit de gent o al manteniment del parc residencial, el qual forma part de l'escena de la ciutat i dóna la mesura de la seua cultura, prosperitat i pulcritud.

Ciutat Vella fue un distrito de alta población, incluso hacinada, hasta 1957. A partir de ese año, con las secuelas de la riada, se inicia una progresiva decadencia demográfica, llegando a perder tres cuartas partes de su ocupación (donde en 1950 había 105.433 habitantes en 2002 vivían 24.478). Este hecho tiene su lógica, pues muchos edificios residenciales estaban degradados y las condiciones de habitabilidad de muchas viviendas familiares no eran aceptables, con lo que se abandonaron edificios y un porcentaje alto de residentes se trasladó a vivir a otras partes de la ciudad, en particular a los entonces nacientes barrios de la periferia.

Ciutat Vella va ser un districte d'alta població, inclús amuntegada, fins a 1957. A partir d'eixe any, amb les seqüeles de la riuada, s'inicia una progressiva decadència demogràfica, arribant a perdre tres quartes parts de la seua ocupació (on en 1950 hi havien 105.433 habitants en 2002 vivien 24.478). Aquest fet té la seua lògica, perquè molts edificis residencials estaven degradats i les condicions d'habitabilitat de moltes vivendes familiars no eren acceptables, amb la qual cosa es van abandonar edificis i un percentatge alt de residents es va traslladar a viure a altres parts de la ciutat, en particular als naixents barris de la perifèria d’aleshores.

El Plan RIVA (Rehabilitación Integral de Valencia) que inicia la Generalitat en 1992, frenará la perdida del patrimonio residencial y rehabilitará muchas arquitecturas y espacios públicos. Aunque su balance tiene claros y oscuros, supone un cambio de tendencia, no suficientemente consolidado pero real, que necesita en la actualidad un nuevo empuje. Con ello se da el hecho positivo de una pequeña recuperación de residentes que hay que ligar a la mejora del parque residencial, sea por la vía de rehabilitaciones o de reconstrucciones sobre solares vacantes que conformaban el panorama desolador del centro histórico durante varias décadas (entre las reconstrucciones hay que destacar la zona entre Llanterna y Carabasses, cuya plaza pública y aparcamiento subterráneo de residentes acaban de abrirse, y la realizada entre las calles de Tapineria, Corretgeria y Sant Tomàs).

El Pla RIVA (Rehabilitació Integral de València) que inicia la Generalitat en 1992, frenarà la perduda del patrimoni residencial i rehabilitarà moltes arquitectures i espais públics. Encara que el seu balanç té clars i obscurs, suposa un canvi de tendència, no prou consolidat però real, que necessita en l'actualitat una nova espenta. Amb això es dóna el fet positiu d'una xicoteta recuperació de residents que cal lligar a la millora del parc residencial, siga per la via de rehabilitacions o de reconstruccions sobre solars vacants que conformaven el panorama desolador del centre històric durant diverses dècades (entre les reconstruccions cal destacar la zona entre Llanterna i Carabasses, la plaça pública i aparcament subterrani de residents de la qual acaben d'obrir-se, i la realitzada entre els carrers de Tapineria, Corretgeria i Sant Tomàs).

Así la Junta Municipal de Ciutat Vella entre 2007 y 2012 es una de las dos únicas, de siete, que gana un pequeño porcentaje población (0,8%, mientras Trànsits lo hace un 0,4%). En 1996 Ciutat Vella tenia 24.027 residentes y en 2012 son 26.368, un aumento del 11% que en el conjunto de la ciudad puede parecer poco significativo, pero que en la evolución del centro histórico es muy positivo. Por otro lado, seis de los siete barrios de Ciutat Vella ganan población, (la única excepción es Sant Francesc, la zona mas terciarizada, que pierde). Y de entre los que han ganado, los tres que afectan al área comercial del Mercat son los que mas aumentan: el Carme un 1,4%, Velluters el 2% y el Mercat un 1,4%).

Així la Junta Municipal de Ciutat Vella entre 2007 i 2012 és una de les dos úniques, de set, que guanya un xicotet percentatge població (0,8%, mentres Trànsits ho fa un 0,4%). En 1996 Ciutat Vella tènia 24.027 residents i en 2012 ne són 26.368, un augment de l'11% que en el conjunt de la ciutat pot semblar poc significatiu, però que en l'evolució del centre històric és molt positiu. D'altra banda, sis dels set barris de Ciutat Vella guanyen població, (l'única excepció és Sant Francesc, la zona més terciaritzada, que en perd).

I d'entre els que han guanyat, els tres que afecten l'àrea comercial del Mercat són els que més augmenten: el Carme un 1,4%, Velluters el 2% i el Mercat un 1,4%).

El Mercat Central es un mercado de escala de ciudad, e incluso metropolitana, por el alcance cualitativo de sus ventas y la variada procedencia de sus compradores.

Pero también debe estar interesado en la consolidación demográfica de Ciutat Vella, para aumentar el llamado comercio de proximidad, el que se nutre de ventas a residentes cercanos.

Por ello, que los planes de rehabilitación residencial

El Mercat Central és un mercat d'escala de ciutat, i inclús metropolitana, per l'abast qualitatiu de les seues vendes i la variada procedència dels seus compradors.

Però també ha d'estar interessat en la consolidació demogràfica de Ciutat Vella, per a augmentar l'anomenat comerç de proximitat, el que es nodrix de vendes a residents pròxims. Per això, que els plans de rehabilitació

Nuevos edificios de viviendas y comercios construidos en el barrio del Mercat, zona Llanterna-Carabasses.

Nous edificis de vivendes i comerços construïts en el barri del Mercat, zona Llanterna-Carabasses.

Evolución de la población de las Juntas Municipales. Ajuntament de València.

Evolució de la població de les Juntes Municipals. Ajuntament de València.

Evolución de la población de los Barrios. Ajuntament de València.

Evolució de la població dels Barris. Ajuntament de València.

Vista a茅rea de la reconstrucci贸n urbana del Barri del Mercat, zona Llanterna-Carabasses. 2012. Bing Maps.

Vista a猫rea de la reconstrucci贸 urbana del Barri del Mercat, zona Llanterna-Carabasses. 2012. Bing Maps.

Futuras construcciones de viviendas en Carda-Botelles.

Futures construccions de vivendes en Carda-Botelles.

Nombre de solars

Superfície total

València

6.155

6.541.123

Ciutat Vella

439

1. la Seu

41

15.992

2. la Xerea

25

2.684

3. el Carme

115

18.802

4. el Pilar

125

23.920

5. el Mercat

120

10.063

6. Sant Francesc

13

2.575

Número de solares Ciutat Vella, 2009. Ajuntament de València.

Nombre de solars Ciutat Vella, 2009. Ajuntament de València.

continúen y que los grandes solares vacantes se reconstruyan es positivo: le aportaran compradores pero, al mismo tiempo, mejoraran la imagen urbana de su entorno al ganar en atractivo para los visitantes (piénsese, en ese sentido, en los años en que había la percepción de que València se había convertido en una Beirut, imagen aún hoy no completamente superada en determinadas zonas).

residencial continuen i que els grans solars vacants es reconstruïsquen és positiu: li aportaran compradors, però, al mateix temps, milloraran la imatge urbana del seu entorn en guanyar en atractiu per als visitants (s’ha de pensar, en eixe sentit, en els anys en què hi havia la percepció que València s'havia convertit en una Beirut, imatge encara hui no completament superada en determinades zones).

El Mercat Central, por tanto, debe apoyar la continuidad de los planes de vivienda estatales y autonómicos que permitan a los residentes rehabilitar sus edificios, faciliten la reedificación en solares vacantes (ver apartado 4.3) y la política de alquileres que eviten las viviendas vacías.

El Mercat Central, per tant, ha de recolzar la continuïtat dels plans d’habitatge estatals i autonòmics que permeten als residents rehabilitar els seus edificis, faciliten la reedificació en solars vacants (vegeu apartat 4.3) i la política de lloguers que eviten les vivendes buides.

Cabe hacer una última precisión sobre la demografía del área del Mercat y del conjunto de Ciutat Vella.

Además de los residentes, este distrito acoge diariamente muchas personas que vienen a trabajar en el Mercat, los grandes almacenes o el pequeño comercio, las instituciones administrativas, las oficinas bancarias o los centros culturales, con lo que su población real en horas diurnas es muy superior a la residencial, lo que le distingue de otros distritos o barrios. El caso del propio Mercat, con un millar de trabajadores, es un buen ejemplo. Esa población trabajadora no es residente, pero contribuye a la vida del distrito, forma parte del conjunto de compradores del comercio y está afectada por los problemas de accesibilidad al Mercat y de movilidad en el centro histórico.

Cal fer una última precisió sobre la demografia de l'àrea del Mercat i del conjunt de Ciutat Vella. A més dels residents, aquest districte acull diàriament moltes persones que vénen a treballar en el Mercat, els grans magatzems o el xicotet comerç, les institucions administratives, les oficines bancàries o els centres culturals, amb la qual cosa la seua població real en hores diürnes és molt superior a la residencial, distingintse d'altres districtes o barris. El cas del propi Mercat, amb un miler de treballadors, n’és un bon exemple.

Eixa població treballadora no és resident, però contribuïx a la vida del districte, forma part del conjunt de compradors del comerç i està afectada pels problemes d'accessibilitat al Mercat i de mobilitat al centre històric.

4.3. SOLARES, OPORTUNIDADES.

4.3. SOLARS, OPORTUNITATS.

Según las estadísticas municipales de 2009, el conjunto histórico de Ciutat Vella presenta un total de 439 parcelas no edificadas, de las cuales 120 se encuentran en el Barri del Mercat y 125 en Velluters-El Pilar. Otros trabajos recogidos en el libro “Un futuro para el pasado.

Un diagnóstico para la Ciutat Vella de València”,

Segons les estadístiques municipals de 2009, el conjunt històric de Ciutat Vella presenta un total de 439 parcel·les no edificades, de les quals 120 es troben al Barri del Mercat i 125 a Velluters-El Pilar. Altres treballs recollits en el llibre “Un futuro para el pasado. Un diagnóstico para la Ciutat Vella de València”, exposen que en

exponen que en 2005 existían en Ciutat Vella 169 solares que agrupaban 363 parcelas. A su vez, según figura en el libro “Ciutat Vella. Materiales para el Urbanismo”, el número total que existía en 1991 era de 450.

2005 existien en Ciutat Vella 169 solars que agrupaven 363 parcel·les. Al seu torn, segons figura en el llibre “Ciutat Vella. Materials per a l'Urbanisme”, el nombre total que existia en 1991 era de 450.

Por definición, un solar es una superficie de suelo vacante, antes edificado, que puede corresponderse con una o varias parcelas (17) registrales generando vacíos mayores.

Según las Ordenanzas municipales, estos espacios tienen que estar limpios y cerrados. Aunque así fuera, un solar, además de una mella en la escena urbana, implica una progresiva degradación del entorno, cuya aparición hace vulnerables a los edificios históricos, desnaturaliza y apaga el ámbito del comercio que es la calle y mengua la vitalidad y control social de su zona. Pero con optimismo y con carácter temporal, un solar implica un espacio de oportunidad antes insospechado, un momento para el replanteamiento y un estadio de libertad de uso.

Per definició, un solar és una superfície de sòl vacant, abans edificat, que pot correspondre's amb una o diverses parcel·les (17) registrals generant buits majors.

Segons les Ordenances municipals, aquests espais han d'estar nets i tancats. Encara que així fóra, un solar, a més d'una 'mossa' en l'escena urbana, implica una progressiva degradació de l'entorn, l'aparició de la qual fa vulnerables als edificis històrics, desnaturalitza i apaga l'àmbit del comerç que és el carrer i minva la vitalitat i control social de la seua zona. Però amb optimisme i amb caràcter temporal, un solar implica un espai d'oportunitat abans insospitat, un moment per al replantejament i un estadi de llibertat d'ús.

Diversos factores han ralentizado el proceso de reversión de gran número de solares en Ciutat Vella generados a finales de los años ochenta, impidiendo la reconstrucción de alguna zonas e invitando a la decadencia de otras (18).

Diversos factors han ralentitzat el procés de reversió de gran nombre de solars en Ciutat Vella generats a finals dels anys vuitanta, impedint la reconstrucció d'algunes zones i invitant a la decadència d'altres (18).

Entre las que se han ido recompletando con viviendas, equipamientos, aparcamientos subterráneos para residentes y en algunos casos, plazas o parques encontramos tres actuaciones recientes que justamente se encuentran cerca del Mercat Central: la zona de Vinatea-Hospital; la de Corretgeria; y, la de Llanterna.

A pesar de ello, con la desaparición de la Oficina RIVA y la crisis inmobiliaria que afecta a la iniciativa pública -AUMSA, IVVSA- y privada para el resto de actuaciones pendientes (19), el presente no existe y el futuro sigue siendo incierto, por lo que es de esperar que muchos de los solares existentes continúen siéndolo durante varios lustros más.

Entre les que se n'han anat recompletant amb habitatges, equipaments, aparcaments subterranis per a residents i en alguns casos, places o parcs trobem tres actuacions recents que justament es troben prop del Mercat Central: la zona de Vinatea-Hospital; la de Corretgeria; i, la de Llanterna. A pesar d'això, amb la desaparició de l'Oficina RIVA i la crisi immobiliària que afecta la iniciativa pública -AUMSA, IVVSA- i privada per a la resta d'actuacions pendents (19), el present no existix i el futur continua sent incert, per la qual cosa és d'esperar que molts dels solars existents continuen sent-ho durant diversos lustres més.

(17) Es decir, estadísticamente, cada parcela catastral vacía se suele contabilizar como un solar, pero a la vista, si estas parcelas son contiguas, el vacío urbano es uno continuo. Así que perceptivamente, el número de solares es menor que el de parcelas vacías.

(17) És a dir, estadísticament, cada parcel·la cadastral buida se sol comptabilitzar com un solar, però a la vista, si aquestes parcel·les són contigües, el buit urbà és un continu. Així que perceptivament, el nombre de solars és menor que el de parcel·les buides.

(18) A finales de los 80 se permitieron gran cantidad de derribos tras las intensas lluvias de otoño que acabaron de ‘pudrir’ un parque edificado descuidado, que llevaba décadas a la espera del beneficio especulativo prometido en las renovaciones urbanas de los años 70. Además, con la definición de las Unidades de Actuación acotadas en los distintos Planes de Protección y/o Reforma del Centro Histórico de los años 90 surgían nuevos vaciados en las zonas más deterioradas. La gestión por expropiación, las áreas de discrepancia urbanísticopatrimonial y las excavaciones arqueológicas, unidas a la búsqueda de financiación y falta de incentivos hasta la puesta en marcha del Plan RIVA en 1992, han ralentizado el proceso de reversión.

(18) A finals dels 80 es van permetre gran quantitat d’enderrocaments després de les intenses pluges de tardor que van acabar de ‘podrir' un parc edificat descuidat, que portava dècades a l'espera del benefici especulatiu promés en les renovacions urbanes dels anys 70.

A més, amb la definició de les Unitats d'Actuació delimitades en els distints Plans de Protecció i/o Reforma del Centre Històric dels anys 90 sorgien nous buidatges a les zones més deteriorades. La gestió per expropiació, les àrees de discrepància urbanisticopatrimonial i les excavacions arqueològiques, unides a la manca de finançament i d'incentius fins a la posada en marxa del Pla RIVA en 1992, han ralentitzat el procés de reversió.

(19) Por ejemplo, el Plan de la Muralla Árabe o el entorno del IVAM y Na Jornada en El Carme.

(19) Per exemple, el Pla de la Muralla Àrab o l’entorn de l’IVAM i Na Jordana al Carme.

PLÀNOL DE BUITS URBANS AL VOLTANT DEL MERCAT. Estat actual. Desembre 2012. Elab. pròpia.

Mapa de solares y edificios en ruina en Ciutat Vella, 2000.

ICARO. Datos Oficina RIVA. Mapa de solars i edificis en runa en Ciutat Vella, 2000.

ICARO. Dades Oficina RIVA.

Solares en Llanterna antes de la construcción de las viviendas actuales, 2010.

Solars en Llanterna abans de la construcció de les vivendes actuals, 2010.

(20) Amics del Carme, El Palleter, Sostre, La Minúscula, Comboi a la Fresca, Col·lectiu de pares i mares de Ciutat Vella, etc.

(20) Amics del Carme, El Palleter, Sostre, La Minúscula, Comboi a la Fresca, Col·lectiu de pares i mares de Ciutat Vella, etc.

En este contexto, distintas asociaciones (20) vecinales, hartas de esperar espacios públicos –por ejemplo, para niños– en la densa trama de Ciutat Vella, y cansados del enfoque turístico o de ocio nocturno que se apodera del centro, están negociando convenios de cesión de los solares –o espacios en desuso– con sus propietarios para acondicionarlos y darles un uso transitorio de relación social. En este caso se encuentra, por ejemplo, el Solar de la Calle Corona. Del mismo modo, pero ante otro tipo de necesidad, el Solar Princesa ha sido la solución temporal para la Asociación de Vendedores del Mercat Central: mediante un contrato de alquiler con la propiedad se le permite el aparcamiento temporal y en superficie de aproximadamente 100 furgonetas de los propios trabajadores del Mercat durante las mañanas de lunes a sábado.

En aquest context, distintes associacions (20) veïnals, fartes d'esperar espais públics –per exemple, per a xiquets– en la densa trama de Ciutat Vella, i cansats de l'enfocament turístic o d'oci nocturn que s'apodera del centre, estan negociant convenis de cessió dels solars –o espais en desús– amb els seus propietaris per a habilitar-los i donar-los un ús transitori de relació social. En aquest cas es troba, per exemple, el Solar del carrer Corona. De la mateixa manera, però davant d'un altre tipus de necessitat, el Solar Princesa ha segut la solució temporal per a l'Associació de Venedors del Mercat Central: per mitjà d'un contracte de lloguer amb la propietat se li permet l'aparcament temporal i en superfície d'aproximadament 100 furgonetes dels propis treballadors del Mercat durant els matins de dilluns a dissabte.

Por lo tanto, un solar ofrece una superficie al aire libre para usos temporales, algunos más sociales o culturales, frente a otros más funcionales, como el aparcamiento o el acopio de materiales para las obras. Lógicamente, en función de su uso, la actividad urbana que se genera a su alrededor puede ser más o menos molesta o dinámica.

Per tant, un solar oferix una superfície a l'aire lliure per a usos temporals, alguns de més socials o culturals, enfront d'altres més funcionals, com l'aparcament o la recollida de materials per a les obres. Lògicament, en funció del seu ús, l'activitat urbana que es genera al seu voltant pot ser més o menys molesta o dinàmica.

En el ámbito del Mercat, en perspectiva nos interesa pensar qué pasa con los solares de mayor dimensión derivados de las Unidades de Actuación, donde se detectan cinco vacíos urbanos a un ritmo desigual, según si se está interviniendo o no: (ver plano pág. 92)

A l'àmbit del Mercat, en perspectiva ens interessa pensar què passa amb els solars de major dimensió derivats de les Unitats d'Actuació, on es detecten cinc buits urbans a un ritme desigual, segons si s'està intervenint o no: (vore plánol pàg. 92)

S1. Área Llanterna. Barrio del Mercat.

Al sur del Mercat, en un entorno ampliamente peatonal y de mayor dinamismo comercial, entre las vías de Sant Vicent y Oest, encontramos una zona muy cercana al Mercat que hasta hace poco presentaba una degradación palpable y un paisaje de solares al cual nos estábamos acostumbrando. Sin embargo, después de casi 15 años de abandono, en el 2006 se inició el proyecto y las

S1. Àrea Llanterna. Barri del Mercat.

Al sud del Mercat, en un entorn àmpliament de vianants i de major dinamisme comercial, entre les vies de Sant Vicent i Oest, trobem una zona molt pròxima al Mercat que fins fa poc presentava una degradació palpable i un paisatge de solars al qual ens estàvem acostumant.

No obstant això, després de quasi 15 anys d'abandó, en el 2006 es va iniciar el projecte i les excavacions

excavaciones arqueológicas para desarrollar la Unidad de Actuación (21) correspondiente –UE 11-12-13–, la cual se encuentra visiblemente en su fase final de construcción. Con esta intervención se han consolidado ocho manzanas históricas –a falta de la UE15– con distintos edificios de viviendas, unidas con un aparcamiento subterráneo para residentes de 517 plazas y espaciadas por un par de nuevas plazas públicas sobre la antigua necrópolis romana de la Boatella.

arqueològiques per a desenrotllar la Unitat d'Actuació (21) corresponent –UE 11-12-13–, la qual es troba visiblement en la seua fase final de construcció. Amb aquesta intervenció s'han consolidat huit illes històriques –a falta de la UE15– amb distints edificis de vivendes, unides amb un aparcament subterrani per a residents de 517 places i espaiades per un parell de noves places públiques sobre l'antiga necròpolis romana de la Boatella.

La transformación de esta zona con el consecuente aumento de población y actividad comercial que paulatinamente va a producirse, cabe considerarla como un punto de atracción en la parte sur del Mercat –calle de Carabasses–. Anteriormente era considerada como la zona marginal de atrás, un agujero de la trama urbana que únicamente servía de aparcamiento desregulado en superficie acompañado de cierta decadencia, con aparición incluso de nodos de prostitución callejera en alguno de sus bordes ‘limpios’. Así pues, esta intervención casi finalizada se debe incorporar al proyecto de movilidad y espacio público a la redor del Mercat, articulándola y mediante continuidad peatonal con la parte de Palafox y Músic Peydró, a través de la Mercé y Llanterna.

La transformació d'aquesta zona amb el conseqüent augment de població i activitat comercial que gradualment va a produir-se, cal considerar-la com un punt d'atracció en la part sud del Mercat –Carrer de Carabasses–. Abans era considerada com la zona marginal de darrere, un forat de la trama urbana que únicament servia d'aparcament desregulat en superfície acompanyat d'una certa decadència, amb l’aparició inclús de nodes de prostitució del carrer en alguns dels seus vorals ‘nets'. Així doncs, aquesta intervenció quasi finalitzada s'ha d'incorporar al projecte de mobilitat i espai públic a la redor del Mercat, articulantla i per mitjà de continuïtat de vianants amb la part de Palafox i Músic Peydró, a través de la Mercé i Llanterna.

S2. Área Tapineria. Barrio del Mercat.

Algo similar sucede por el norte, cuya finalización próxima de la construcción de la unidad de actuación entre Assaonadors –‘Zurradores’– y Tapineria, aumentará el paso de viandantes por las calles perpendiculares a la plaça del Mercat –Trench, Ercilla–. Cabe pensar por tanto en relacionar urbanísticamente ambas actuaciones, Llanterna y Corretgeria, como dinamizadoras del eje comercial S-N desde la zona de las cesterías de Músic Peydró a las mercerías de la Plaça Rodona. Así pues, lo más inmediato sería señalizar este eje adecuadamente para el viandante y eliminar el semáforo que rompe toda continuidad peatonal en ese sentido.

S2. Àrea Tapineria. Barri del Mercat.

Una cosa semblant succeïx pel nord, la finalització pròxima de la construcció de la unitat d'actuació entre Assaonadors –‘Zurradores'– i Tapineria, augmentarà el pas de vianants pels carrers perpendiculars a la plaça del Mercat –Trench, Ercilla–. Per tant, es pot pensar en relacionar urbanísticament ambdós actuacions, Llanterna i Corretgeria, com dinamitzadores de l'eix comercial SN des de la zona de les cistelleries de Músic Peydró a les merceries de la Plaça Rodona.

Així doncs, el més immediat seria senyalitzar aquest eix adequadament per al vianant i eliminar el semàfor que trenca tota continuïtat de vianants en eixe sentit.

Actuación en curso en la zona de Tapineria. Ajuntament de València.

Actuació en curs en la zona de Tapineria. Ajuntament de València.

(21) Rafael Vidal y Manel López, arquitectos.

(21) Rafael Vidal y Manel López, arquitectes.

(22) De extensa superficie, según el Plan General su uso en la parte periférica se enmarca dentro del Sistema Local de Servicios Públicos Socio-Culturales –SP2– y en la parte interior al Sistema Local de Espacios Libres –EL2–.

(22) D'extensa superfície, segons el Pla General el seu ús en la part perifèrica s'emmarca dins del Sistema Local de Serveis Públics Soci-Culturals –SP2– i en la part interior al Sistema Local d'Espais Lliures –EL2–.

(23) No se trata aquí de dar una solución. El uso se desvelará observando lo que ya está ocurriendo en la zona –cambiante según el contexto historico y económico–, donde la gastronomía autóctona se empieza a valorar como un producto de mayor exquisitez y rentabilidad, desde los distintos restaurantes y comercios de productos locales hasta el local de la Unió de Llauradors. La iniciativa pública debe acompañar a las propuestas privadas que hacen plaza en ese sentido.

(23) No es tracta ací de donar una solució. L'ús es desvelarà observant el que ja està ocorrent en la zona –canviant segons el context històric i econòmic–, on la gastronomia autòctona es comença a valorar com un producte de major exquisitesa i rendibilitat, des dels distints restaurants i comerços de productes locals fins al local de la Unió de Llauradors. La iniciativa pública ha d'acompanyar a les propostes privades que fan plaça en eixe sentit.

Sin embargo aún queda un inexplicable vacío longitudinal, entre esa actuación norte y el Mercat, a la altura de Santa Caterina, en la manzana comprendida entre Numancia y Sabateria dels Xiquets. Un espacio que tiene difícil tanto una reintegración inmobiliaria como una decantación rápida en forma de espacio público, por lo que en su estadio ‘congelado’ podría ser un nuevo espacio de oportunidad. Cabria, por ejemplo, su adaptación como albergue complementario del comercio tradicional de mercadillo, más o menos fijo, que siempre ha buscado asiento en la zona.

No obstant això, encara queda un inexplicable buit longitudinal, entre eixa actuació nord i el Mercat, a l'altura de Santa Caterina, a l'illa compresa entre Numància i Sabateria dels Xiquets. Un espai que té difícil tant una reintegració immobiliària com una decantació ràpida en forma d'espai públic, per la qual cosa en el seu estadi ‘congelat' podria ser un nou espai d'oportunitat. Cabria, per exemple, la seua adaptació com a alberg complementari del comerç tradicional de mercat ambulant, més o menys fix, que sempre ha buscat establir-se a la zona.

S3. Área Teatro Princesa. Barrio de Velluters.

Ubicado en la calle Murillo, es un lugar estratégico (22), continuación de la Plaça del Mercat hacia el oeste. Es el solar más reciente y polémico, después del incendio en febrero de 2009 del antiguo y descuidado Teatro Princesa, cuya expropiación por parte de la administración municipal aún está pendiente. Cerca se encuentran dos interesantes puntos de atracción como son la Escola d’Art Superior de Disseny, el Conservatorio y el Instituto Francés.

S3. Àrea Teatre Princesa. Barri de Velluters.

Ubicat en el carrer Murillo, és un lloc estratègic (22), continuació de la Plaça del Mercat cap a l'oest. És el solar més recent i polèmic, després de l'incendi al febrer del 2009 de l'antic i descuidat Teatre Princesa, l'expropiació del qual per part de l'administració municipal encara està pendent. Prop es troben dos interessants punts d'atracció com són l'Escola d'Art Superior de Disseny, el Conservatori i l'Institut Francés.

Este solar presenta tres aspectos que lo caracterizan como un espacio privilegiado: su forma compacta; su ubicación estratégica –acceso directo desde la ronda interior y cercano al Mercat–; y, por último, pertenecer a un único propietario. Su destino, mientras se expropia, lo debe ir repensando la administración pública junto con los distintos agentes vecinales, entre los cuales se encuentra el propio Mercat. No se trata de volver a hacer un teatro si no hay necesidad, ni de defender sólo un uso socio-cultural, pero sí de incorporar un equipamiento activo que haga de contrapeso en el oeste de la plaza del Mercat, tal vez vinculado a la gastronomía (23) en un sentido de innovación, difusión y participación.

El solar presenta tres aspectes que el caracteritzen com un espai privilegiat: la seua forma compacta; la seua ubicació estratègica –accés directe des de la ronda interior i pròxim al Mercat–; i, finalment, pertànyer a un únic propietari. El seu destí, mentres s'expropia, ha d'anar repensant-s’ho l'administració pública junt amb els distints agents veïnals, entre els quals es troba el propi Mercat. No es tracta de tornar a fer un teatre si no hi ha necessitat, ni de defendre només un us sociocultural, però sí d'incorporar un equipament actiu que faça de contrapés a l'oest de la plaça del Mercat, potser vinculat a la gastronomia (23) en un sentit d'innovació, difusió i participació.

S4. Área Carda-Botelles. Barrio de Velluters.

A diferencia del anterior caso, éste es un conjunto complejo salteado de parcelas en distintas manzanas de sur a norte

S4. Àrea Carda-Botelles. Barri de Velluters.

A diferència de l'anterior cas, aquest és un conjunt complex farcit de parcel·les en distintes illes de sud a

desde la plaza de Ciutat de Bruges hasta Bosseria-Murillo abandonadas infecciosamente bajo la duda de aquella prolongación recta de la Avinguda de l’Oest. Actualmente, además de haber sido abortada dicha operación desventradora, por fin se ha construido alguna edificación nueva puntual si bien marcando una nueva alineación de mayor anchura en la calle Botellas, con efectos muy contradictorios si se culmina en todo su trazado. En los últimos años hemos visto como esta zona cercana al Mercat se iba degradando cada vez más y de momento estos espacios están siendo usados como acopio de materiales de las obras de la T2.

nord des de la plaça de Ciutat de Bruges fins a Bosseria-Murillo abandonades infecciosament amb el dubte d'aquella prolongació recta de l'avinguda de l'Oest. Actualment, a més d'haver segut avortada eixa operació esventradora, per fi s'ha construït alguna edificació nova puntual tot i que marcant una nova alineació de major amplària en el carrer Botelles, amb efectes molt contradictoris si es culmina en tot el seu traçat. En els últims anys hem vist com aquesta zona pròxima al Mercat s'anava degradant cada vegada més i de moment són espais usats per albergar materials de les obres de la T2.

A pesar de las distintas propuestas sobre la zona, su reordenación parece que aún no está solucionada, pues la ofrecida por el planeamiento vigente ni es la más apropiada ni acaba de gustar a las propiedades vecinas cuyas edificaciones han de integrarse en el resultado conjunto de la operación. Mientras tanto, en su interior encontramos pequeñas joyas como la Fundación Chirivella-Soriano –Palau Joan de Valeriola–, aisladas (24) del circuito cultural habitual. Para evitar su abandono, es primordial actuar con urgencia y sensatez en el espacio público que lo circunda, tanto en la Plaça de Bruges como en la calle Botelles, sin que el tráfico los arrincone aún más y presionar para que se rehabiliten algunas edificaciones patrimoniales como los palacios góticos del s.XIV del carrer Eixarcs, hoy abandonados pero que podrían acabar convertidos en pequeños hoteles de lujo en un marco incomparable.

Con la fachada y torre campanario de Sant Joan del Mercat como remate digno y necesario de l’Avinguda de l’Oest. Esta zona, incluyendo la planta baja del edificio de Hacienda, debe recuperarse no solo para ofrecer un final feliz a dicha avenida –Calle Salón–, sino también porque su actividad acompañaría a los viandantes que se acercan al Mercat desde el oeste de la ciudad por las calles de Pintor Domingo y/o Carnissers.

A pesar de les distintes propostes sobre la zona, la seua reordenació sembla que encara no està solucionada, perquè l'oferida pel planejament vigent ni és la més apropiada ni acaba d'agradar a les propietats veïnes, les edificacions de les quals han d'integrar-se en el resultat conjunt de l'operació.

Mentrestant, en el seu interior trobem xicotetes joies com la Fundació Xirivella-Soriano –Palau Joan de Valeriola–, aïllades (24) del circuit cultural habitual.

Per a evitar el seu abandó, és primordial actuar amb urgència i sensatesa en l'espai públic que ho circumda, tant en la Plaça de Bruges com en el carrer Botelles, sense que el trànsit els arracone encara més i pressionar perquè es rehabiliten algunes edificacions patrimonials com els palaus gòtics del s.XIV del carrer Eixarcs, hui abandonats, però que podrien acabar convertits en xicotets hotels de luxe en un marc incomparable. Amb la façana i torre campanar de Sant Joan del Mercat, com a remat digne i necessari de l'Avinguda de l'Oest. La zona, incloent la planta baixa de l’edifici d’Hisenda, ha de recuperar-se no sols per a oferir un final feliç a l'Avinguda –Carrer Saló–, sinó també perquè la seua activitat acompanyaria els vianants que s'acosten al Mercat des de l'oest de la ciutat pels carrers de Pintor Domingo i/o Carnissers.

(24) Ocurre algo similar con la Sala de la Gallera en la calle Aluders.

(24) Ocorre quelcom similar amb la Sala de la Gallera al carrer Aluders.

S5. Área Maldonado. Barrio de Velluters.

De las últimas actuaciones visibles del Plan de VellutersEl Pilar, vemos cómo justo detrás de la Avinguda de l’Oest, se edifican viviendas o se crean plazas como la de Vinatea donde antes había solares nacidos a la sombra que la apertura de la propia avenida produjo en la frágil trama histórica. La consecuencia paulatina será más población y comercios por la parte oeste del Mercat, a la cual hay que atender de manera sensible, como una oportunidad para repensar la sección de la Avinguda de l’Oest para convertirla en un digno salón urbano, en vía de mayor atracción de compradores y visitantes al propio Mercat, que por su superficie y anchura es comparable al constituido por la Plaça del Mercat entre Maria Cristina y Bosseria.

S5. Àrea Maldonado. Barri de Velluters.

De les últimes actuacions visibles del Pla de Velluters-El Pilar, veiem com, just darrere de l'Avinguda de l'Oest, s'edifiquen habitatges o es creen places com la de Vinatea on abans hi havia solars nascuts a l'ombra que l'obertura de la pròpia avinguda va produir en la fràgil trama històrica. La conseqüència gradual serà més població i comerços per la part oest del Mercat, a la qual cal atendre de manera sensible, com una oportunitat per a repensar la secció de l'Avinguda de l'Oest per a convertir-la en un digne saló urbà, en via de major atracció de compradors i visitants al propi Mercat, que per la seua superfície i amplària és comparable al constituït per la Plaça del Mercat entre Maria Cristina i Bosseria.

La abundancia de solares en Ciutat Vella es ya un paisaje habitual y reconocido, los cuales siguen produciendo un efecto contradictorio en el visitante y de desesperación en el residente, el cual empieza a hacerlo suyo dada la pasividad con la que se aplican los planes urbanísticos.

L'abundància de solars en Ciutat Vella és ja un paisatge habitual i reconegut, els quals continuen produint un efecte contradictori en el visitant i de desesperació en el resident, el qual comença a fer-la seua atesa la passivitat en l’aplicació dels plans urbanístics.

Por su centralidad, el Mercat tiene que estar atento a la evolución de estos espacios vacíos porque son clave en la evolución demográfica del centro histórico. Por lo tanto, las actuaciones que se realicen en el espacio público de su alrededor deben contemplarlos, como previsión o catalización de su regeneración. Al Mercat Central le interesa un contexto edificado, dinámico y vital, donde en lugar de espacios urbanos sin actividad exista una red comercial en las plantas bajas de edificios residenciales. Hasta ahora, su posición había sido pasiva, sin embargo ha llegado el momento de apoyarse activamente en su ámbito, analizarlo y reclamar un plan para los solares mencionados que, además, mientras tanto incorpore estrategias de uso.

Per la seua centralitat, el Mercat ha d'estar atent a l'evolució d'auests espais buits perquè són clau en l'evolució demogràfica del centre històric. Per tant, les actuacions que es realitzen en l'espai públic del seu voltant han de contemplar-los, com a previsió o catalització de la seua regeneració. Al Mercat Central li interessa un context edificat, dinàmic i vital, on per compte d'espais urbans sense activitat existisca una xarxa comercial en les plantes baixes d'edificis residencials. Fins ara, la seua posició havia segut passiva, no obstant això ha arribat el moment de recolzar-se activament en el seu àmbit, analitzar-ho i reclamar un pla per als solars mencionats que, a més, mentrestant incorpore estratègies d'ús.

Por otra parte, y como consecuencia lógica, a medida que se reedifican los solares, desaparece la posibilidad

D'altra banda, i com a conseqüència lògica, a mesura que es reedifiquen els solars, desapareix la possibilitat

de aparcar de manera descontrolada en superficie y surgen nuevos usuarios del Mercat que acceden a pie o en bicicleta. Por ello, la adecuación del entorno ya debería ir pensando en ellos.

d'aparcar de manera descontrolada en superfície i sorgixen nous usuaris del Mercat que accedixen a peu o amb bicicleta. Per això, l'adequació de l'entorn ja hauria d'anar pensant en ells.

En definitiva, menos solares significa más vivienda, más población, más seguridad en el espacio público y cuidado en la escena urbana, más comercio en las plantas bajas y, por tanto, más usuarios que se acerquen a pie a comprar.

En definitiva, menys solars significa més vivenda, més població, més seguretat a l'espai públic i atenció a l'escena urbana, més comerç a les plantes baixes i, per tant, més usuaris que s'acosten a peu a comprar.

Incendio del Teatro Princesa y aparición del solar actual.

Incendi del Teatre Princessa i aparició del solar actual.

5. CONCLUSIONES

5. CONCLUSIONS

5.1. PUNTOS CLAVE

5.1. PUNTS CLAU

A continuación exponemos un resumen de los aspectos que consideramos esenciales.

A continuació exposem un resum dels aspectes que considerem essencials.

1. El Mercat, un área accesible.

El área del Mercat tiene unas condiciones de accesibilidad general muy superiores a las de cualquier zona de la ciudad.

Bastará con readecuar los medios de acceso de las personas y las mercancías para que en el área dichas condiciones sean óptimas. Para conseguirlo, además de una buena reordenación, hace falta una mejora funcional y estética.

1. El Mercat, una àrea accessible.

L'àrea del Mercat té unes condicions d'accessibilitat general molt superiors a les de qualsevol zona de la ciutat. Bastarà amb readequar els mitjans d'accés de les persones i les mercaderies perquè eixes condicions siguen òptimes a l'àrea. Per aconseguir-ho, a més d'una bona reordenació, fa falta una millora funcional i estètica.

2. La Plaça del Mercat, una realidad más allá de sus límites.

El ámbito del Mercat no se reduce a la plaza del tal nombre, sino que incluye los espacios adonde recaen todas las puertas del Mercat Central, es decir, las vías que envuelven el edificio, entre ellas la actual Plaça de Bruges a poniente y lo que se conoce propiamente como la Plaça del Mercat, incluyendo a Maria Cristina como antesala.

2. La Plaça del Mercat, una realitat més enllà dels seus límits.

L'àmbit del Mercat no es reduïx a la plaça del tal nom, sinó que inclou els espais on recauen totes les portes del Mercat Central, és a dir, les vies que envolten l'edifici, entre elles l'actual Plaça de Bruges a ponent i el que es coneix pròpiament com la Plaça del Mercat, incloent a Maria Cristina com a antesala.

3. Por un Centro Comercial Abierto en Ciutat Vella.

Existe un gran potencial en la conversión del área comercial del Mercat en una zona de gran calidad ambiental y fuerte atractivo, en un moderno “Centro Comercial Abierto”, en beneficio de todos sus componentes. El propio Mercat debería colaborar con la Asociación de Comerciantes del Centro Histórico, para hacer realidad este proyecto.

3. Per un Centre Comercial Obert a Ciutat Vella.

Hi ha un gran potencial en la conversió de l'àrea comercial del Mercat en una zona de gran qualitat ambiental i fort atractiu, en un modern “Centre Comercial Obert”, en benefici de tots els seus components. El propi Mercat hauria de col·laborar amb l'Associació de Comerciants del Centre Històric, per fer realitat el projecte.

4. Elemento central: una plaza accesible a pie.

Peatonalizar el ámbito de la Plaça del Mercat significa: mejorar sensiblemente la accesibilidad ciudadana, consolidar el Centro Comercial Abierto, recuperar espacios públicos, conservar el patrimonio y favorecer la recuperación residencial.

4. Element central: una plaça accessible a peu.

Peatonalitzar l'àmbit de la Plaça del Mercat significa: millorar sensiblement l'accessibilitat ciutadana, consolidar el Centre Comercial Obert, recuperar espais públics, conservar el patrimoni i afavorir la recuperació residencial.

5. La accesibilidad multimodal al Mercat es posible.

La idea de que en zonas urbanas consolidadas los desplazamientos en automóvil por motivo de la compra son los más importantes, no está justificada. Partimos de la base de que al Mercat le interesa favorecer el acceso en todos los modos, sin presuponer preferencias por alguno de ellos mientras su posible competencia por el espacio público no vaya en detrimento del propio resultado comercial y no colisione con otros legítimos intereses urbanos. El buen acceso de los clientes al Mercat es esencial para la consolidación y el aumento de su competitividad. El acceso debe ser cómodo, directo, fácil y bien señalizado para todos los modos de desplazamiento que puedan utilizarse.

5. L’accessibilitat multimodal al Mercat és possible.

La idea que en zones urbanes consolidades els desplaçaments en automòbil per motiu de la compra són els més importants, no està justificada. Partim de la base que al Mercat li interessa afavorir l'accés en tots els modes, sense pressuposar preferències per algun d'ells mentre la seua possible competència per l'espai públic no vaja en detriment del propi resultat comercial i no lesione altres legítims interessos urbans. El bon accés dels clients al Mercat és essencial per a la consolidació i l'augment de la seua competitivitat. L'accés ha de ser còmode, directe, fàcil i ben senyalitzat per a tots els modes de desplaçament que puguen utilitzar-se.

6. El nuevo Pàrquing del Mercat abre puertas a la mejora de la zona.

Una vez determinado que el acceso al nuevo Pàrquing del Mercat se efectuará por Guillem Sorolla, no interesa, a efectos de accesibilidad comercial, que se mantenga ninguna otra ruta motorizada de aproximación al Mercat, excepción hecha, obviamente, de los residentes y servicios públicos. Con la puesta en marcha del Pàrquing del Mercat ya no habrá justificación para el tráfico de paso por el entorno del Mercat, se darán las condiciones para replantear el aparcamiento en superficie y se podrá canalizar el abastecimiento al Mercat por su interior, evitando sus respectivas servidumbres sobre el espacio público.

6. El nou Pàrquing del Mercat obri portes a la millora de la zona.

Una vegada determinat que l'accés al nou Pàrquing del Mercat s'efectuarà per Guillem Sorolla, no interessa, als efectes d'accessibilitat comercial, que es mantinga cap altra ruta motoritzada d'aproximació al Mercat, excepció feta, òbviament, dels residents i els serveis públics. Amb la posada en marxa del Pàrquing del Mercat ja no hi haurà justificació per al trànsit de pas per l'entorn del Mercat, es donaran les condicions per a replantejar l'aparcament en superfície i es podrà canalitzar l'abastiment al Mercat pel seu interior, evitant les seues respectives servituds sobre l'espai públic.

7. La oferta de aparcamientos, resuelta.

La oferta de aparcamientos para vehículos en el entorno del Mercat ha pasado a ser holgada, tanto para responder a las necesidades de clientes y vendedores del Mercat (nuevo Pàrquing del Mercat Central) como para las demandas del comercio y los residentes del

7. L'oferta d'aparcaments, resolta.

L'oferta d'aparcaments per a vehicles a l'entorn del Mercat ha passat a ser folgada, tant per a respondre a les necessitats de clients i venedors del Mercat (nou Pàrquing del Mercat Central) com per a les demandes del comerç i els residents del conjunt de la zona.

conjunto de la zona. No es conveniente ampliar la oferta y hay que proceder a eliminar el aparcamiento en superficie dentro del mbito que ha de ser objeto de un tratamiento especial.

El creciente e indiscriminado estacionamiento de motocicletas en las aceras, obliga a acotar y trasladar su emplazamiento a zonas menos significativas y que no hurten espacio al peatón (por ejemplo, tramos de la calzada de calles de acceso o adyacentes, expresamente permitidos).

No s convenient ampliar l’oferta i cal procedir a eliminar l’aparcament en superf cie dins l’ mbit que ha de ser objecte d’un tractament especial.

El creixent i indiscriminat estacionament de motocicletes en les voreres, obliga a fitar i traslladar el seu emplaçament a zones menys significatives i que no furten espai al vianant (per exemple, trams de la calçada de carrers d'accés o adjacents, expressament permesos).

8. Rutas comerciales a pie, asunto clave.

Los desplazamientos a pie al área comercial representan un porcentaje respetable. En consecuencia, establecer unas condiciones adecuadas para el acceso andando ha de ser un objetivo básico. Proponemos ocho itinerarios preferentes desde los cuatro puntos cardinales, que han de reunir condiciones de continuidad y comodidad para caminar, ausencia de obst culos, microclima e iluminaci n adecuados, seguridad, y atractivo comercial y de la escena urbana.

8. Rutes comercials a peu, assumpte clau Els desplaçaments a peu a l'àrea comercial representen un percentatge respectable. En conseqüència, establir unes condicions adients per a l'accés caminant ha de ser un objectiu bàsic. Proposem vuit itineraris preferents des dels quatre punts cardinals, que han de reunir condicions de continu tat i comoditat per a caminar, abs ncia d’obstacles, microclima i ilÆluminaci adequats, seguretat, i atractiu comercial i de l’escena urbana.

9. La bici, un medio de futuro tambi n aqu .

La bici es un medio de transporte de gran potencial en un marco de tr fico calmado, como habría de serlo Ciutat Vella. Se ha de compatibilizar la bici, el caminar y la movilidad motorizada. En calles de alta densidad peatonal, las bicis quedarían excluidas. Es necesario establecer aparcabicis asociados a cada una de las vías o itinerarios preferentes de acceso peatonal, fuera de la zona central del área monumental del Mercat.

9. La bici, un mitj de futur tamb ac .

La bici és un mitj de transport de gran potencial en un marc de tr nsit calmat, com hauria de ser-ho Ciutat Vella. S'ha de compatibilitzar la bici, el caminar i la mobilitat motoritzada. En carrers d'alta densitat de vianants, les bicis quedarien excloses.És necessari establir aparcabicis associats a cada una de les vies o itineraris preferents d'accés de vianants, fora de la zona central de l'àrea monumental del Mercat.

10. Mejorar el bus, facilitar los intercambios.

No se trata de acercar más líneas, sino de racionalizar el paso de las existentes, y confiar más

10. Millorar el bus, facilitar els intercanvis.

No es tracta d'acostar més línies, sinó de racionalitzar el pas de les existents, i confiar més en la millora

en la mejora de las vías de acceso desde las paradas que en la inmediatez física. Proponemos habilitar nuevas paradas de bus próximas al Mercat Central, contando con que la mejora del entorno facilitará de manera notable el desplazamiento a pie hasta el mismo Mercat.

de les vies d'accés des de les parades que en la immediatesa física. Proposem habilitar noves parades de bus pròximes al Mercat Central, comptant que la millora de l'entorn facilitarà de manera notable el desplaçament a peu fins al Mercat.

Asimismo, proponemos dos posibles variantes para la modificación de itinerarios, hasta que se remodele a fondo la red. Se trata de soluciones en respuesta a dos escenarios distintos que resultan perfectamente posibles y cada uno de ellos deseable en su justa medida: el de una peatonalización general para todo el entorno inmediato del Mercat, tanto en la Plaça del Mercat como en la de Bruges, y el de una peatonalización estricta limitada sólo a la primera de ellas.

Així mateix, proposem dos possibles variants per a la modificació d'itineraris, fins que es remodele a fons la xarxa. Es tracta de solucions en resposta a dos escenaris distints que resulten perfectament possibles i cada un d'ells desitjable en la seua justa mesura: el d'una peatonalització general per a tot l'entorn immediat del Mercat, tant en la Plaça del Mercat com en la de Bruges, i el d'una peatonalització estricta limitada només a la primera d'elles.

11. El taxi puede cooperar.

El taxi podría desempeñar un papel complementario en la accesibilidad al Mercat.

Debe establecerse un marco de colaboración entre el Mercat Central y las organizaciones del sector para fijar un estímulo a su utilización en la secuencia final de la compra. Habrá que reservar zonas para las paradas de este servicio próximas a las puertas del Mercat: nuestra propuesta consiste en que basculen sobre la Avinguda de l’Oest.

11. El taxi pot cooperar.

El taxi podria acomplir un paper complementari en l'accessibilitat al Mercat. Ha d'establir-se un marc de col·laboració entre el Mercat Central i les organitzacions del sector per a fixar un estímul a la seua utilització en la seqüència final de la compra. Caldrà reservar zones per a les parades d'aquest servei, pròximes a les portes del Mercat: la nostra proposta consistix en què basculen sobre l'Avinguda de l'Oest.

12. La reordenación del movimiento de mercancías, una urgencia.

Planteamos a medio plazo empezar a analizar la situación global a partir de las nuevas técnicas de la logística urbana. A corto plazo, habrá que reasignar nuevas zonas específicas para las operaciones de carga y descarga en superficie, a partir de normas de uso y horarios muy precisos, y canalizar el abastecimiento del Mercat por el nuevo “Pàrquing del Mercat”.

12. La reordenació del moviment de mercaderies, una urgència.

Plantegem a mitjà termini començar a analitzar la situació global a partir de les noves tècniques de la logística urbana. A curt termini, caldrà reassignar noves zones específiques per a les operacions de càrrega i descàrrega en superfície, a partir de normes d'ús i horaris molt acurats, i canalitzar l'abastiment del Mercat pel nou “Pàrquing del Mercat”.

13. La Avinguda de l’Oest y tres puertas urbanas para el Mercat.

La oferta próxima de aparcamientos, algunos recientes, refuerza el papel de la Avinguda de l’Oest como un eje funcional de servicio para el centro histórico en cuanto a transporte motorizado (mercancías, coche, moto, autobús y taxi), y a la vez, como un cauce para la accesibilidad a pie al Mercat. La Avinguda de l’Oest se convierte así en el principal espacio de oportunidad para resolver los problemas urbanísticos que se presentan alrededor del Mercat Central.

13. L'avinguda de l'Oest i tres portes urbanes per al Mercat.

L'oferta pròxima d'aparcaments, alguns recents, reforça el paper de l'Avinguda de l'Oest com un eix funcional de servei per al centre històric pel que fa al transport motoritzat (mercaderies, cotxe, moto, autobús i taxi), i al mateix temps, com una manera de facilitar l'accessibilitat a peu al Mercat.

L'Avinguda de l'Oest es convertix així en el principal espai d'oportunitat per a resoldre els problemes urbanístics que es presenten al voltant del Mercat Central.

Los cruces Oest-Garrigues-Hospital, BosseriaCarda y Maria Cristina-Sant Vicent, pueden reconocerse como Portes del Mercat (PM). Su función común sería la de acoger, en el marco de un diseño integrado, los accesos de referencia al Mercat Central.

Els encreuaments Oest-Garrigues-Hospital, Bosseria-Carda i Maria Cristina-Sant Vicent, poden reconéixer-se com a Portes del Mercat (PM). La seua funció comuna seria la d'acollir, en el marc d'un disseny integrat, els accessos de referència al Mercat Central.

14. Reurbanizar igual a mejorar.

Los criterios para reurbanizar el ámbito de la Plaça y su entorno se deducen de las líneas de reflexión y las propuestas funcionales y de movilidad desarrolladas. Entre éstas, quizá la más definitoria es la de convertir la Plaça en un área estancial entre Maria Cristina y Bosseria, libre de vehículos y utilizable por viandantes que van a comprar, la usan para transitar hacia otros barrios, pasean o permanecen disfrutando de la escena urbana. Y en tándem con ella, extender su tratamiento a la Plaça de Bruges y remodelar la Avinguda de l’Oest como calle-salón, con tráfico calmado por su interior.

14. Reurbanitzar igual a millorar.

Els criteris per a reurbanitzar l'àmbit de la Plaça i el seu entorn es deduïxen de les línies de reflexió i les propostes funcionals i de mobilitat exposades.

Entre aquestes, potser la més definitòria és la de convertir la Plaça en una àrea estançal entre Maria Cristina i Bosseria, lliure de vehicles i utilitzable per vianants que van a comprar, la utilitzen per a transitar cap a altres barris, passegen o romanen disfrutant de l'escena urbana. I en tàndem amb ella, estendre el seu tractament a la Plaça de Bruges i remodelar l'Avinguda de l'Oest com a carrer-saló, amb trànsit calmat pel seu interior.

Con carácter general debe atenderse a la calidad material y la perdurabilidad del espacio público, liberándolo de elementos y obstáculos innecesarios.

Amb caràcter general ha d'atendre's a la qualitat material i la perdurabilitat de l'espai públic, alliberantlo d'elements i obstacles innecessaris.

15. El patrimonio arquitectónico, un protagonista a cuidar.

El patrimonio monumental es un componente definitorio del área comercial y la escena urbana del Mercat, que necesita restaurarse, conservarse y facilitar su visita y disfrute públicos.

15. El patrimoni arquitectònic, un protagonista a cuidar.

El patrimoni monumental és un component definitori de l'àrea comercial i l'escena urbana del Mercat, que necessita restaurar-se, conservar-se i facilitar la seua visita i gaudi públics.

16. Más residencial, más comercial.

Aunque el comercio sea el actor principal en el barrio, los residentes son esenciales si se quiere evitar un centro histórico terciarizado o museizado. Al Mercat Central le interesa y conviene la revitalización residencial del barrio, ya que aumenta el número de vecinos y, por tanto, el de compradores.

16. Més residencial, més comercial.

Encara que el comerç siga l’actor principal en el barri, els residents són essencials si es vol evitar un centre històric terciaritzat o museitzat. Al Mercat Central li interessa i convé la revitalització residencial del barri, atés que augmenta el nombre de veïns i, per tant, el de compradors.

17. Solares son oportunidades.

Los vacíos urbanos de solares que se mantienen en el área expresan degradación pero son también una oportunidad. Han de servir para recuperar vivienda y para la implantación de nuevos equipamientos en el barrio, hoy un tanto escasos. El solar del Teatro Princesa resulta una excelente oportunidad para establecer un equipamiento vinculado a la Plaça del Mercat.

17. Solars són oportunitats.

Els buits urbans de solars que es mantenen a l'àrea expressen degradació, però són també una oportunitat.

Han de servir per a recuperar vivenda i per a la implantació de nous equipaments en el barri, hui un tant escassos. El solar del Teatre Princesa resulta una excel·lent oportunitat per a establir un equipament vinculat a la Plaça del Mercat.

5.2. ACTUACIONES INMEDIATAS

5.2. ACTUACIONS IMMEDIATES

“Es increíble mirar a la gente disfrutar de un espacio del que antes nunca pudieron disfrutar (25)”. Con tal satisfacción comenta Janette Sadik-Khan –Comisaria del Departamento de Transportes de Nueva York desde el 2007– la antes impensable transformación de las calles más emblemáticas de dicha ciudad: Broadway, Madison Square, Times Square, etc. Estos espacios ya no son meras infraestructuras útiles para mover tráfico de un lado a otro lo más rápido posible, sino que se han convertido en poco tiempo, con una inversión ajustada, en lugares donde estar cómodamente. De este modo,

“És increïble mirar la gent gaudir d'un espai del què abans mai van poder gaudir (25)”. Amb satisfacció comenta Janette Sadik-Khan –Comissària del Departament de Transports de Nova York des del 2007– la transformació abans impensable dels carrers més emblemàtics de l’esmentada ciutat: Broadway, Madison Square, Times Square, etc. Aquests espais ja no són simples infraestructures útils per a moure trànsit d'un costat a un altre tan ràpid com siga possible, sinó que s'han convertit en poc de temps, amb una inversió ajustada, en llocs on estar còmodament. D'aquesta

“Si Nueva York puede hacerlo, lo puede hacer cualquiera”. Yorokobu, 15/10/11. Transformación progresiva de Times Square y Madison Square en beneficio de los viandantes.

“Si Nova York pot fer-ho, ho pot fer qualsevol”. Yorokobu, 15/10/11.

Transformació progressiva de Times Square i Madison Square en benefici dels vianants.

(25) Transformando las calles de N.York: http://vimeo.com/12745692

(25) Transformant els carrers Nova York: http://vimeo.com/12745692

el paisaje urbano, su comercio y la calidad de vida de sus ciudadanos/as ha mejorado de manera notable.

El Mercat, la Plaça y las nuevas tecnologías.

El Mercat, la Plaça i les noves tecnologies.

El ejemplo de Nueva York demuestra que un cambio de enfoque en relación a cómo queremos nuestro entorno es primordial para catalizar un proceso urbanístico a través de las administraciones implicadas. Con la presentación de este estudio a la Asociación de Vendedores del Mercat Central hemos iniciado un debate a la búsqueda de distintas opciones sobre cómo mejorar la totalidad del ámbito público del Mercat Central, a la vez que revisando conceptos entre técnicos, políticos y vendedores Aunque hoy el contexto económico no sea de bonanza y el político no ofrezca el suficiente ímpetu, existen medidas pertinentes que pueden incrementar la calidad del espacio público sin excusas. Así pues, en la aplicación de la propuesta se debería considerar la siguiente hoja de ruta:

manera, el paisatge urbà, el seu comerç i la qualitat de vida dels seus ciutadans/s'ha millorat de manera notable.

L'exemple de Nova York demostra que un canvi d'enfocament en relació a com volem el nostre entorn, resulta cabdal per a catalitzar un procés urbanístic a través de les administracions implicades. Amb la presentació d'aquest estudi a l'Associació de Venedors del Mercat Central, hem iniciat un debat a la recerca de distintes opcions sobre com millorar la totalitat de l'àmbit públic del Mercat Central, alhora que revisant conceptes entre tècnics, polítics i venedors.

Encara que hui el context econòmic no siga de bonança i el polític no oferisca el suficient ímpetu, hi ha mesures pertinents que poden incrementar la qualitat de l'espai públic sense excuses. Així doncs, en l'aplicació de la proposta s'hauria de considerar el següent full de ruta:

1. Amigos/as de la Pla a del Mercat Central.

Los escalones del Mercat ya son un lugar de estar.

Els escalons del Mercat ja són un lloc d’estar.

Con el fin de darle continuidad y carácter a un proyecto unitario, para amplificar el debate, se hace necesario sumar esfuerzos con la Asociación de Comerciantes del Centro Histórico, las Asociaciones de Vecinos de Velluters y El Carme, así como otros estamentos implicados: concesionarias de aparcamientos públicos, gremios de hosteleros, Escuela de Arte Superior y Diseño, la Hermandad de la Iglesia dels Sants Joans, la Falla del Mercat, etc.

2. Encuesta de movilidad y accesibilidad al Mercat.

(26) Ver Las Provincias del 17 de octubre de 2012.

(26) Vore Las Provincias del 17 d’octubre de 2012.

(27) La encuesta también se puede realizar de manera gratuita desde la Oficina de Estadística del Ayuntamiento de Valencia, si la Asociación de Vendedores la solicitara.

(27) L’enquesta també es pot realitzar de manera gratuïta des del Serveis Tècnics de l’Ajuntament de València, en cas que l’Associació de venedors del Mercat la sol·licitara.

(26)

convenio de colaboración Aprovechando el reciente firmado entre el Mercat Central y la Universitat de València para el desarrollo de proyectos e investigaciones de interés mutuo, se propone la realización de una encuesta de movilidad y accesibilidad para conocer datos sobre cómo los compradores llegan al propio Mercat. Desde el estudio que hizo MERCASA en 1997 no se ha vuelto

1. Amics/es de la Pla a del Mercat Central.

A fi de donar-li continuïtat i caràcter a un projecte unitari, per amplificar el debat, cal sumar esforços amb l'Associació de Comerciants del Centre Històric, les associacions de Veïns de Velluters i El Carme, així com altres estaments implicats: concessionàries d'aparcaments públics, gremis d'hostalers, Escola d'Art Superior i Disseny, la Germandat de l'Església dels Sants Joans, la Falla del Mercat, etc.

2. Enquesta de mobilitat i accessibilitat al Mercat.

Aprofitant el recent (26) conveni de col·laboració firmat entre el Mercat Central i la Universitat de València per al desenvolupament de projectes i investigacions d'interés mutu, es proposa la realització d'una enquesta de mobilitat i accessibilitat per a conéixer dades sobre com els compradors arriben al propi Mercat. Des de

Encuesta de accesibilidad al Mercat Central a compradores. Elab. propia PREGUNTAS

RECOMENDACIONES

1. ¿Viene a comprar? (si es empleado o turista no tiene que hacer la encuesta).

• Durante una semana, el martes, viernes y sábado.

2. ¿Viene de casa o del trabajo?

• En todas las puertas de acceso al Mercado, dejando constancia en la encuesta de en cual.

3. ¿De dónde? (barrio, pueblo, calle…).

4. ¿Cómo ha venido, andando, en medio de transporte, en modo mixto?

Si ha usado un medio de transporte, ¿cuál? (coche, moto, taxi, bus, metro, bici) Si ha venido en bus, qué línea y en cuál parada ha bajado. Id. para volver.

Si ha venido en metro, qué línea y en cuál parada ha bajado. Id. para volver.

Si ha venido en coche / moto, dónde ha aparcado.

Si ha venido en bici, particular o valenbisi y dónde la ha dejado.

• Duración de no más de 1 minuto.

• A modo de acto singular, que resulte atractivo realizar la encuesta, encuestadores llamativos e identificados, amables, obsequiar el tiempo, etc.

• Identificar a los ya encuestados con una pegatina (anagrama del Mercat) que evite acosarles con nuevos intentos de consulta.

5. ¿Con qué frecuencia viene al Mercat Central? (día, semana, mes).

• Clasificar previamente a la persona por edad, sexo y ocupación.

6. Su volumen de compra, requiere de apoyo –carro/carrito- para su acopio y desplazamiento?

• Clasificar los resultados obtenidos según la puerta y en total.

7. Su volumen de gasto por visita está entre -10, 10/20, 20/50, 50/100, +100 euros.

• Posibilidad de usar directamente la tecnología para la clasificación de los datos.

• Definir la muestra representativa.

8. ¿Viene exclusivamente al Mercat o aprovecha para realizar otras cosas en el entorno? ¿Cuáles?

Si la persona encuestada tiene ganas, podría añadir algún valor cualitativo del tipo: ¿Puede hacer alguna sugerencia para mejorar la accesibilidad al Mercat?

• Publicitar la iniciativa, no necesariamente los resultados, en los medios de comunicación.

Se hace necesario y prioritario eliminar las incomodidades que obstaculizan los recorridos de peatones.

Cal que de manera prioritària s’eliminen las incomoditats que obstaculitzen els recorreguts de peatons.

(28) Este aspecto se ha tratado con anterioridad pormenorizadamente en los aptdos: 3.1 y 3.2.

(28) Aquest aspecte s’ha tractat abans de manera detallada als apartats 3.1 y 3.2.

a consultar; sin embargo, se han construido varios aparcamientos subterráneos y se ha dependido del futuro de una línea de metro cuya perspectiva de futuro se ofrecía como inmediata, siendo que ahora se ha desdibujado totalmente. Dado que no existe un Plan de Movilidad de Ciutat Vella, esta carencia se puede suplir temporalmente conociendo los hábitos de movilidad (27) de las personas que usan la Plaça del Mercat y su entorno.

De este modo, las acciones que se propongan tendrán un respaldo informativo, serán más ajustadas a la realidad y no estarán basadas en suposiciones o meros deseos urbanísticos.

l'estudi que va fer MERCASA en 1997 no s'ha tornat a consultar; no obstant això, s'han construït uns quants aparcaments subterranis i s'ha depés del futur d'una línia de metro la perspectiva de la qual s'oferia com immediata, tot i que ara s'ha desdibuixat totalment.

Atés que no hi ha un Pla de Mobilitat de Ciutat Vella, aquesta carència es pot suplir temporalment coneixent els hàbits de mobilitat (27) de les persones que utilitzen la Plaça del Mercat i el seu entorn. D'aquesta manera, les accions que es proposen tindran un suport informatiu, seran més ajustades amb la realitat i no estaran basades en suposicions o simples desitjos urbanístics.

3. Ésta, la del Mercat, ya es una plaza.

3. Aquesta, la del Mercat, ja és una plaça.

Sin embargo no se percibe como tal porque a nuestro entender, se usa a nivel de tráfico como una simple vía y sobran unos cuantos ‘trastos urbanos’ que hacen incómodo el caminar o el estar por los alrededores del Mercat. Sabemos que la rutina hace invisibles estos elementos (28), por eso conviene visibilizarlos y llamar la atención sobre ellos, porque sería relativamente sencillo solicitar su reordenación o incluso, su eliminación. Con ello se mejoraría la atractiva vitalidad de este zona comercial y se acomodaría a la escala humana.

No obstant això no es percep com a tal perquè, al nostre entendre, s'usa a nivell de trànsit com una simple via i sobren uns quants ‘trastos urbans' que fan incòmode el caminar o romandre per la contornada del Mercat.

Sabem que la rutina fa invisibles aquests elements (28), per això convé visibilitzar-los i cridar l'atenció sobre ells, perquè seria relativament senzill sol·licitar la seua reordenació o, fins i tot, la seua eliminació. Amb això es milloraria l'atractiva vitalitat d'aquesta zona comercial i s'acomodaria a l'escala humana.

Ante estos impedimentos de la vida social, también hemos enumerado aquellas situaciones propias que ‘hacen plaza’, como los tan usados escalones de la Llotja o del Mercat, según la posición del sol. Si tan solicitados son estos ‘lugares de estar’, parece contradictorio que no se faciliten otras zonas similares, por ejemplo, en la plataformaterraza dels Sants Joans y ante sus Porxets; o simplemente reponiendo los bancos para sentarse que antes había, hoy totalmente desaparecidos.

Davant d’aquests impediments de la vida social, també hem enumerat aquelles situacions pròpies que 'fan plaça', com els tan usats escalons de la Llotja o del Mercat, segons la posició del sol. Si tan sol·licitats són aquests 'llocs d'estar', pareix contradictori que no es faciliten altres zones semblants, per exemple, en la plataforma-terrassa dels Sants Joans i davant dels seus Porxets; o simplement reposant els bancs per a assentarse que abans hi havia, hui totalment desapareguts.

4. Hoy en la Plaça del Mercat.

4. Hui en la Plaça del Mercat.

De igual modo que los puestos anuncian la fruta y/o verdura de temporada, en la plaza se pueden realizar

De la mateixa manera que les parades anuncien la fruita i/o la verdura de temporada, en la plaça es

La procesión del Corpus es un ejemplo de dinamización de la Pl. del Mercat.

La procesó del Corpus és un exemple de dinamització de la Pl. del Mercat.

Sunday Streets. Play Streets for All. San Francisco.

con regularidad ciertas actividades al aire libre que visibilicen el sentido común de plaza. Desde las tradicionales procesiones a los mercadillos semanales o festivos, pasando por las Fallas. Pero esto no es suficiente ni frecuente. Aquí se plantea complementar este calendario ya existente con un calendario de acciones no estacionales con carácter educativo, festivo, cultural, a la vez que inclusivo e intergeneracional que, sobre todo, limite el tráfico motorizado privado en el entorno patrimonial de la Llotja, Mercat y Sants Joans.

poden realitzar amb regularitat certes activitats a l'aire lliure que visibilitzen el sentit comú de plaça. Des de les tradicionals processons als mercats ambulants setmanals o festius, passant per les Falles. Però açò no és suficient ni freqüent. Ací es planteja complementar aquest calendari ja existent amb un calendari d'accions no estacionals amb caràcter educatiu, festiu, cultural, alhora inclusiu i intergeneracional que, sobretot, limite el trànsit motoritzat privat en l'entorn patrimonial de la Llotja, el Mercat i els Sants Joans.

Hay un ejemplo en Valencia de crear costumbre de uso peatonal –aunque no pretendido– con el cierre al tráfico de la Alameda para realizar algunas actividades deportivas, ferias o festividades señaladas. El carácter positivo de estos usos atrae alegremente a los viandantes sin queja alguna sobre su limitación peatonal. Porque en lugar de prohibir pasar a los coches se trata de invitar a las personas a estar. Este mismo enfoque, previo a una peatonalización con éxito y sin polémica, se puede contextualizar en la plaza del Mercat, con ideas sugeridas por los propios vendedores, comerciantes y/o vecinos.

Hi ha un exemple a València de crear costum d'ús de vianants –encara que no pretés– amb el tancament al trànsit de l'Albereda per a realitzar algunes activitats esportives, fires o festivitats assenyalades. El caràcter positiu d'eixos usos atrau alegrement als vianants sense cap queixa sobre la seua limitació peatonal. Perquè en compte de prohibir passar als cotxes es tracta d'invitar a les persones a estar. Aquest mateix enfocament, previ a una peatonalització amb èxit i sense polèmica, es pot contextualitzar en la plaça del Mercat, amb idees suggerides pels propis venedors, comerciants i/o veïns.

Tampoco debemos olvidar como antecedente de interés en nuestra ciudad, por su carácter radical y económico en cuanto al uso, pero demorado y paulatino en cuanto a su materialización reurbanizadora, el proceso de peatonalización instaurado en su día en las calles Passeig de Russafa, Ribera i Convent de Santa Clara, durante décadas simplemente cerradas al tráfico y a finales de los 80, principios de los 90, dignificadas con una reurbanización claramente peatonal y de cierta calidad.

Tampoc hem d'oblidar com a antecedent d’interès en la nostra ciutat, pel seu caràcter radical i econòmic pel que fa al seu ús, però demorat i gradual en la seua materialització reurbanitzadora, el procés de peatonalització instaurat en el seu dia en els carrers Passeig de Russafa, Ribera i Convent de Santa Clara, durant dècades simplement tancats al trànsit i a finals dels 80, principis dels 90, dignificats amb una reurbanització clarament per a vianants i d'una certa qualitat.

5. Corto plazo, materiales temporales.

5. Curt termini, materials temporals.

Peatonalizar no es simplemente pavimentar. Es una cuestión más compleja, aunque con una dosis de imaginación, algo de sentido estético y una efectiva gestión se pueden readaptar rápidamente, a bajo coste, los usos del espacio público.

Peatonalitzar no és simplement pavimentar. És una qüestió més complexa, encara que amb una dosi d'imaginació, una mica de sentit estètic i una efectiva gestió es poden readaptar ràpidament, a baix cost, els usos de l'espai públic.

Fargo Garden, Portland: desasfaltando la ciudad.

Fargo Garden, Portland: desasfaltant la ciutat.

(29) Seria interesante abrir el abanico de propuestas recogiendo ideas a través de concursos para microactuaciones en distintas zonas de oportunidad. De este modo se conseguiría implicación técnica/ciudadana a la vez que una variedad de soluciones posibles que enriquezcan el proyecto unitario.

(29) Fóra interessant obrir el ventall de propostes arreplegant idees a través de concursos per a microactuacions en distintes zones d'oportunitat. D'aquesta manera s'aconseguiria implicació tècnica/ciutadana al mateix temps que una varietat de solucions possibles que enriquisquen el projecte unitari.

Aunque las alternativas propuestas en este estudio de accesibilidad multimodal al Mercado necesitan cierta inversión económica para ponerlas en práctica, no son inviables a corto plazo y pueden abordarse en distintas fases, siempre que formen parte de un mismo proyecto unitario. Además, con materiales de carácter efímero –elementos de obra, maceteros, sillas plegables, bolardos, moquetas, etc.– descontextualizados o dispuestos (29) ‘con gracia’, se pueden diseñar fácilmente estos espacios públicos.

Encara que les alternatives proposades en aquest estudi d'accessibilitat multimodal al Mercat necessiten una certa inversió econòmica per a posar-les en pràctica, no són inviables a curt termini i poden abordar-se en distintes etapes, sempre que formen part d'un mateix projecte unitari. A més, amb materials de caràcter efímer –elements d'obra, tests, cadires plegables, bol·lards, moquetes, etc. – descontextualitzats o disposats (29) ‘amb gràcia', es poden dissenyar fàcilment eixos espais públics.

Así pues, por un lado la propuesta se aplicaría quitando o reordenando todos los elementos incómodos descritos con anterioridad y, a la vez, delimitando con materiales temporales espacios de estar para las personas en aquellas zonas donde el tráfico sólo es de paso y/o donde se ha abusado del aparcamiento en superficie. En ambos enfoques hay que implicar a los negocios –incluso vecinos o colectivos– que bordean la zona, puesto que se pueden encargar del mantenimiento del espacio más inmediato a ellos porque entienden que el tránsito de viandantes y más gente disfrutando de estos nuevos microespacios públicos les beneficia en más ventas.

Així doncs, per un costat la proposta s'aplicaria eliminant o reordenant tots els elements incòmodes descrits amb anterioritat i, al mateix temps, delimitant amb materials temporals espais d'estada per a les persones en aquelles zones on el trànsit només és de pas i/o on s'ha abusat de l'aparcament en superfície.

En ambdós casos cal implicar als negocis –fins i tot veïns o col·lectius– que voregen la zona, ja que es poden encarregar del manteniment de l'espai més immediat a ells perquè entenen que el pas de vianants i més gent disfrutant dels nous microespais públics els beneficia en més vendes.

6. Pla a Central.

6. Pla a Central.

Para complementar el proyecto unitario a nivel técnicourbanístico, se plantea la conveniencia de englobar las propuestas en un proyecto integral donde se ponga atención también a la identidad, participación y comunicación del mismo. Para ello podemos partir de la idea de potenciar la centralidad del Mercat en Valencia como dinamizador comercial del entorno histórico. Así nace el boceto de ‘Plaça Central València’ (plcentral): para dotar de personalidad única a las propuestas planteadas; para obtener un reconocimiento inmediato y atractivo del fin último, la humanización de la Plaça del Mercat y del resto de la envolvente urbana del monumento modernista que da albergue al Mercat Central; y para proyectarse a distintas escalas –no solo municipal– como

Per a complementar el projecte unitari a nivell tecnicourbanístic, es planteja la conveniència d'englobar les propostes en un projecte integral on es pose atenció també a la seua identitat, participació i comunicació. Per a això podem partir de la idea de potenciar la centralitat del Mercat a València com dinamitzador comercial de l'entorn històric. Així naix l'esbós de ‘Plaça Central València' (plcentral): per a dotar de personalitat única a les propostes plantejades; per a obtindre un reconeixement immediat i atractiu de la finalitat última, la humanització de la Plaça del Mercat i de la resta de l'entorn urbà del monument modernista que acull al Mercat Central; i per a projectar-se a distintes escales –no sols

un lugar capacitado, competitivo y diferenciador, al vincularse el Mercat Central con su entorno histórico.

municipal– com un lloc capacitat, competitiu i diferenciador, en vincular-se el Mercat Central amb el seu entorn històric.

Es decir, se puede ampliar la imagen e incluso, funcionalidad y comercialidad del Mercat desde su entorno. Por ello, hay que pensarlo, intervenirlo, cuidarlo y comunicarlo. El dinamismo socioeconómico identificado en la idea de ‘la plaça central’ beneficiaría al propio Mercat, que debe atender al crecimiento demográfico que se está produciendo en los barrios de su entorno (Velluters y Mercat), pero también acogiendo equilibradamente a los distintos usuarios: habitantes, compradores, vendedores, trabajadores, visitantes y turistas.

És a dir, es pot ampliar la imatge i inclús la funcionalitat i comercialitat del Mercat des del seu entorn. Per això, cal pensar-lo, intervindre'l, cuidar-lo i comunicar-lo. El dinamisme socioeconòmic identificat en la idea de ‘la plaça central' beneficiaria al propi Mercat, que ha d'atendre al creixement demogràfic que s'està produint en els barris del seu entorn (Velluters i Mercat), però també acollint equilibradament els distints usuaris: habitants, compradors, venedors, treballadors, visitants i turistes.

Además, con el objetivo de compartir el trabajo realizado y que sirva de base para afrontar la estrategia o proyecto de la plaza central, se plantea la conveniencia de recoger a modo de manual las buenas prácticas y recomendaciones en el uso, diseño y gestión de la plaza, con la publicación del Libro blanco del espacio público ‘a la redor del Mercat’. (ver apartado 3.2)

A més, amb l'objectiu de compartir el treball realitzat i que servisca de base per a afrontar l'estratègia o projecte de la plaça central, es planteja la conveniència d'arreplegar a manera de manual les bones pràctiques i recomanacions en l'ús, disseny i gestió de la plaça, amb la publicació del Llibre blanc de l'espai públic ‘a la redor del Mercat'. (vore apartat 3.2)

Por último, a través de la señaléctica, el merchandising y las tecnologías digitales se puede amplificar esta imagen, ofreciendo aplicaciones en los móviles, difundiéndose mediante una web del espacio público del Mercat o bien recogiendo opiniones a través de las redes sociales.

Incluso se podría visibilizar todo este proceso de ‘construcción de la Plaça Central’ en un puesto de información en el propio Mercat, capaz también de organizar exposiciones y/o debates que muestren experiencias relacionadas para seguir aprendiendo.

Finalment, a través de la señaléctica, el merchandising i les tecnologies digitals es pot amplificar aquesta imatge, oferint aplicacions en els mòbils, difonent-se per mitjà d'una web de l'espai públic del Mercat o bé arreplegant opinions a través de les xarxes socials.

Inclús es podria visibilitzar tot el procés de ‘construcció de la Plaça Central' en un lloc d'informació en el propi Mercat, capaç també d'organitzar exposicions i/o debats que mostren experiències relacionades per a continuar aprenent.

La presente ‘Propuesta de movilidad, accesibilidad y espacio público a la redor del Mercat Central’ pretende ser de aplicación progresiva, consensuada y de carácter abierto. Aunque el objetivo sea la redacción del proyecto unitario que mejore el entorno del Mercat, se puede activar la Plaça Central desde ahora mismo.

La present ‘Proposta de mobilitat, accessibilitat i espai públic a la redor del Mercat Central' pretén ser d'aplicació progressiva, consensuada i de caràcter obert. Tot i que l'objectiu siga la redacció del projecte unitari que millore l'entorn del Mercat, es pot activar la Plaça Central des d’ara mateix.

Reciente peatonalización a los pies de las Torres de Serrans.

Recent peatonalització als peus de les Torres de Serrans.

El entorno del mercado de Ciutadella en Menorca es un buen referente de actuación urbana.

L’entorn del mercat de Ciutadella a Menorca és un bon referent d’actuació urbana.

En definitiva, crear una plaza pública es fácil y económico. Y más cuando esta plaza ya existe, pues solo hay que liberarla de aquello que le es impropio y descubrir a la ciudadanía, a través de la experiencia de su propio uso, cuáles son sus verdaderos límites y capacidades. No es un problema cultural, ni un enfrentamiento entre partes interesadas. Los recursos necesarios para tal propósito se reducen a tres: la voluntad de encontrar el mínimo común, con imaginación y tejiendo las máximas alianzas posibles.

En definitiva, crear una plaça pública resulta fàcil i econòmic. I més quan aquesta plaça ja existix, perquè només cal alliberar-la d'allò que li és impropi i descobrir a la ciutadania, a través de l'experiència del seu propi ús, quins són els seus vertaders límits i capacitats.

No és un problema cultural, ni un enfrontament entre parts interessades. Els recursos necessaris per a tal propòsit es reduïxen a tres: la voluntat de trobar el mínim comú, amb imaginació i teixint les màximes aliances possibles.

Epílogo.

Las necesidades de acceso al Mercat Central ya no pueden seguir siendo la excusa para demorar la adecuación de su espacio público. Su anunciada peatonalización será positiva si éste participa de manera activa en el proceso.

Epíleg.

Les necesitats d’accés al Mercat Central ja no poden seguir sent l’excusa per a retrasar l’adequació del seu espai públic. La seua anunciada peatonalització serà positiva si aquest participa de manera activa en el procés.

Abreviaturas /Abreviatures

R1-R8 (apartado 2.6 / apartat 2.4)

Recorridos de acceso al Mercat a pie.

Recorreguts d’accés al Mercat a peu.

B1-B4 (apartado 2.6 / apartat 2.6)

Recorridos de acceso al Mercat con bus (EMT).

Recorreguts d’accés al Mercat amb bus (EMT).

P1-P3 (apartado 3.1 / apartat 3.1)

Puntos conflictivos alrededor del Mercat.

Punts conflictius a la redor del Mercat.

PM (apartado 3.1 / apartat 3.1)

Espacios de oportunidad denominadas como Portes del Mercat al este, norte y sur del ámbito de estudio.

Espais d’oportunitat anomenades com a Portes del Mercat a l’est, nord i sud de l’àmbit d’estudi.

S1-S5 (apartado 4.3 / apartat 4.3)

Áreas urbanas en consolidación o vacíos urbanos en espera (solars). Àrees urbanes en consolidació o buits urbans en espera (solars).

PM Nord

PM PM Est

Les 3 portes del Mercat (vore apartat 3.2).

A peu.

Amb bici.

Amb bus/taxi.

Amb cotxe/moto.

PM Sud

Residents i treballadors + càrrega/descàrrega (horari limitat).

Opció amb bus (vore apartat 2.6).

Sentit de circulació motoritzada.

PLÀNOL D’ACCESSIBILITAT MULTIMODAL DES DE LES NOVES PORTES DEL MERCAT. Proposta. 2012. Elab. pròpia.

Bibliografía / Bibliografia SOBRE CIUTAT VELLA

SOBRE EL MERCAT CENTRAL

SOBRE L’AVINGUDA DE L’OEST

Valencia Centro Histórico. Guía urbana y de arquitectura.

T. Simó. Inst. Alfons el Magnànim. 1983.

El Mercado Central de Valencia. Formación y evolución del entorno histórico del Mercado.

J. Esteban y L. Palaia. Banco de Santander. 1983.

Valencia entre el Ensanche y la Reforma Interior.

Fco. Taberner. Inst. Alfons el Magnànim. 1987

Ciutat Vella: Materiales para el urbanismo.

J. Pecourt. COACV. 1992.

Proyecto de Ejecución de las Obras de Rehabilitación del Mercado Central de València.

Fernández del Castillo, arquitectos. Ministerio de Fomento. Subdirección General de Arquitectura. 2002.

5 Años de intervenciones en Ciutat Vella.

A. Ros. ICARO-CTAV, Oficina RIVA.1999.

Un futuro para el pasado. Un diagnóstico para la Ciutat Vella de València.

F. Gaja (ed.). Upv. 2009.

SOBRE LES PLACES DEL MERCAT I DE LA CIUTAT DE BRUGES ADU 10. Normativa y Diseño Urbano del Entorno de la Lonja de la Seda, Iglesia de los Santos Juanes y Mercado Central.

V. Corell. Generalitat Valenciana. 1987.

Infraestructura de la Estación Mercat. Proyecto constructivo de la Línea T2 de Metro. Tramo Xàtiva-Línea T4.

TYPSA, ingenieros, consultores y arquitectos. Generalitat Valenciana. Febrero 2006.

Planta de Urbanización, entorno urbano.

Propuesta de Urbanización de la Plaza Ciudad de Brujas de Valencia.

J. Pérez Igualada, arqt; R. Cutillas, ing. caminos. U.T.E. CPS-ARIN. Generalitat Valenciana. Julio 2011.

SOBRE L’ESGLÈSIA DE SANT JOAN DEL MERCAT Iglesia de los Santos Juanes. Estudio Previo del estado del monumento, su historia y relación de las intervenciones necesarias para su conservación.

J. J. Estellès. Generalitat Valenciana. 1986

La Iglesia de los Santos Juanes de Valencia.

Proceso de intervención pictórica 1936-1990.

P. Roig. UPV. 1990.

El Templo de los Santos Juanes de Valencia.

Evolución histórico-constructiva.

M. Galarza. Generalitat Valenciana. 1990.

Arte e historia de la Iglesia de los Santos Juanes de Valencia.

D. Vilaplana. Generalitat Valenciana. 1996.

Memoria Final de la Restauración de la Torre del Reloj y Fachada a la Plaza del Mercado de la Iglesia de los Santos Juanes (3ª fase).

J. R. Tormo. Generalitat Valenciana. 1999.

Los orígenes de la Valencia moderna.

J. L. Piñón. COACV. 1988.

Otra lectura de la Reforma Interior. En torno al proyecto de Luis Ferreres.

M. García y R. Casao (comis.).

Ayuntamiento de Valencia. 2009.

La Gran Vía del Oeste de Valencia. Tres etapas para un proyecto.

Fco. Taberner. Las otras Grandes Vías.

Ministerio de Vivienda. 2010.

ESTUDIS COMERCIALS Estudio para la potenciación de rutas turísticocomerciales en el Centro Histórico de Valencia.

Asociación de comerciantes del Centro Histórico de Valencia.

Diciembre 2003.

Plan de Acción Comercial de la ciudad de Valencia.

Ajuntament de València, Consejo de Cámaras de la Comunidad Valenciana, Generalitat Valenciana.

Julio 2009.

SOBRE EL SOLAR DEL TEATRE PRINCESA Teatro-Cine-Princesa-Libertad.

Emilia Ferrer. 2000. (Inédito).

Concurso de intervenciones urbanas para uso temporal de solares: Imagina Velluters.

Documentación y encuestas Campanya Recuperem el Princesa.

Agrupació d’arquitectes SOSTRE, Arquitectes pel Paisatge, Plataforma Recuperem el Princesa Reviscolem el barri. 2010.

Archivo / Arxiu

1998. Proposta de reordenació de l'entorn del Mercat Central. OTM.

1986. Proposta de 'carrer comercial a nivell dels Porxets'. Juan José Estellés.

1987. Projecte de Normativa i Disseny (PND) entorn BIC de la Llotja, Esglèsia dels Sants Joans i Mercat Central. Vicente Corell.

Noticias / Notícies

Aquest recull de prensa escrita és una selecció ordenada de més recent a més antiga coincident amb l’interval que va des de la data de finalització d’aquest treball fins el seu començament amb l’”Avanç”.

2012/12/29.- Las Provincias: La avenida que quiere resurgir.

2012/11/16.- Las Provincias: La Lonja se da la vuelta. La entrada cambia de lugar para mejorar la imagen del salón columnario.

En favor d’una remodelació de l’Av. de l’Oest –millora peatonal– que beneficie al comerç.

Accés de visitabilitat pel darrere del monument.

2012/12/28.- Las Provincias: Los comercios reclaman la reforma de Barón de Cárcer para atraer clientes.

2012/11/12.- Levante: El PSPV pide peatonalizar la Alameda, la plaza de la Reina y la del Ayuntamiento.

En favor d’una remodelació de l’Av. de l’Oest –millora peatonal–que beneficie al comerç, aprofitant les actuacions de reurbanització de la Plaça Ciutat de Bruges.

2012/12/26.- Las Provincias: Ciutat Vella, único distrito de Valencia que gana vecinos en todos sus barrios (vivalitat residencial de l’entorn comprador ‘natural’ del Mercat).

2012/12/18.- Las Provincias: Vecinos critican el retraso de la Ciudad de Brujas tras cuatro años de obras.

2012/12/14.- Las Provincias: Comercios del centro piden que no abran tiendas ‘outlet’ en la Marina

Propostes sobre espais emblemàtics de la Ciutat Vella, amb incidència per tant sobre el Mercat i el seu entorn.

2012/11/11.- Levante: La líneas de la EMT enfrentan a valencia con su área metropolitana. Mislata y Vinalesa se han quedado sin conexión...

Retall de trajectes de l’EMT sobre municipis i barris, afecta a línies del Mercat Central.

2012/10/24.- Las Provincias: Un hotel i un parking rescatan una zona ruinosa del mercado Central.

Passes positives en la renovació urbanística dels voltants del Mercat central.

2012/09/14.- Las Provincias: La plaza del mercado Central sufre otro retraso y abrirá tras Navidad. Los comerciantes descartan ubicar el mercadillo en diciembre... Los vendedores del Mercado piden el proyecto.

Incerteses de futur sobre el pàrquing i la reubanització de la zona, debat de premsa, en part a conseqüència de la presentació de la primera part del present treball i la necessitat urgent d’una reunió amb les autoritats.

2012/09/07.- Levante: Concierto en los Santos Juanes para reivindicar la reforma “dels Porxets”.

La societat civil es mobilitza contra la desídia.

2012/08/26.- El País: La valencia parada. La crisis ha dejado a medio hacer o sin salida a corto plazo proyectos urbanísticos e infraestructuras...

Menció expressa a la Línia T2 de Metro i la plaça Ciutat de Bruges.

2012/08/09.- Las Provincias: El Ayuntamiento acepta hacer más peatonal la calle San Vicente. Los comerciantes ultiman una propuesta para conectar Ciutat Vella con el Ensanche a través de itinerarios restringidos al tránsito.

Debat al voltant de la lliberalització d’horaris comercials amb l’excusa turística.

2012/10/17.- Las Provincias: La Universitat i el mercado Central firman un acuerdo para el fomento de la innovación.

2012/12/13.- Levante: Cercle Obert exige la ejecución del plan que obliga a peatonalizar del entorno de la Lonja.

Acord d’aplicabilitat instrumental a diverses esferes del present estudiproposta.

Referències al Plà ARTECO dels Comerciants –2004– en favor de remodelacions urbanes comercial-peatonalitzadores, algunes com aquesta, als voltants del Mercat Central; menció expressa a les actuacions pendents a la Plaça Ciutat de Bruges/ Av. de l’Oest.

2012/10/16.- Las Provincias: La nueva plaza del mercado Central sigue sin plazos para su apertura. Infraestructuras acepta estudiar alternativas al acceso peatonal desde el parking como piden los comerciantes.

2012/08/17.- El Mundo: El Plan de Movilidad en marcha. El Ayuntamiento estudiará los nuevos hábitos urbanos.

2012/12/07.- Levante: Infraestructuras asegura que la plaza Ciudad de Brujas se reabrirá “a lo largo de 2013”.

El adjudicatario del aparcamiento asumirá como carga la rampa de acceso y la reurbanización de la plaza.

2012/12/05.- Levante: La plaza de Brujas reabrirá en Navidad como aparcamiento del Mercado Central.

La concesionaria del garaje del metro cargará con la urbanización del entorno monumental, cerrado desde hace más de cuatro años.

Conseqüències de la presentació de la primera part del present treball en una reunió amb les autoritats.

2012/09/18.- Las Provincias: El 45% de viajes en la ciudad se realizan a pie. La cifra de movilidad peatonal es elevada, pero Valencia tiene que mejorar en el uso del transporte público frente al privado.

Setmana de la Mobilitat i referències a la II Fase el Pla de Mobilitat Sostenible, en redacció.

Criteris i bases de contractació del Pla de Mobilitat Sostenible.

2012/08/17.- Las Provincias: Aprueban realizar una encuesta de movilidad.

Criteris i bases de contractació del Pla de Mobilitat Sostenible.

2012/08/17.- Las Provincias: ¿Debería restringirse el paso de vehículos por el centro? La mayoría de encuestados opina que hay exceso de tráfico y altos niveles de contaminación en la zona.

Noticias / Notícies 2012/08/17.- Las Provincias: La concesionaria del parking pagará la plaza junto al mercado Central.

Declaracions del Regidor Alfonso Novo sobre aquesta imposició de la Conselleria d’Infraestructures, la confecció d’un plec de condicions per a la concessionària del pàrquing i les objeccions plantejades des del Mercat, en part a conseqüència de la presentació de la primera part del present treball i la necessitat urgent d’una reunió amb les autoritats.

2012/08/12.- Las Provincias: La Conselleria ofrece al mercado Central negociar el nuevo vestíbulo des del parking.

‘Resposta’ des de la Conselleria d’Infraestructures, a les objeccions plantejades des del Mercat que han tingut ressò a la premsa, en part a conseqüència de la presentació de la primera part del present treball i la necessitat urgent d’una reunió amb les autoritats.

Central. Amics del Carme lamenta el retraso en los corredores verdes...

2012/08/06.- Levante: Arquitectos y vendedores ultiman una alternativa para peatonalizar el entorno del Mercado Central.

Carles Dolç, Joan Olmos y David Estal plantean ‘humanizar’ el entorno de Barón de Cárcer, la Lonja y la Plaza de Brujas.

Informació motivada pel lliurament de la primera part del present treball, interpretat erròniament per aquest diari.

2012/07/18.- El País: Aparcar en el centro de valencia es difícil, incómodo, y caro.

Conclusions de l’estudi del RACC remarcant una dolenta planificació de Mobilitat.

2012/08/10.- Las Provincias: El mercado Central rechaza el acceso previsto desde al parking del metro. Los vendedores piden un diseño más “digno” del vestíbulo para eliminar el cuello de botella en la entrada del edificio modernista. Los comerciantes proponen que el parking tenga el nombre del mercado. a Conselleria ofrece al mercado Central negociar el nuevo vestíbulo des del parking.

2012/07/18.- Levante: El aparcamiento mejor valorado de valencia es también el más barato.

Aclariment de la posició del Mercat sobre les objeccions a les obres de la T-2 que han tingut ressò a la premsa, en part a conseqüència de la presentació de la primera part del present treball i la necessitat urgent d’una reunió amb les autoritats.

Titular equívoc sobre declaracions a la Ser de la nova Consellera Bonig, dient literalment que no podrà ser abans del 2014, i sense especificar quan.

2012/08/08.- Levante: El Mercado y su Plaza.

El titular es refereix al de la plaça de la Reina, entorn del Mercat; extret de l’estudi del RACC on es conclou una dolenta planificació de Mobilitat.

2012/06/26.- Las Provincias: La línea 2 del metro no estará lista hasta 2014.

2012/06/21.- Las Provincias: Bonig reconoce que el Consell no tiene 140 millones de euros para acabar la línea 2 del metro.

Article del President de l’Associació de Venedors i Venedores, Francisco Dasí González, aclarint la posició del Mercat sobre la peatonalització de la plaça del Mercat, les obres pendents al pàrquing i a la plaça Ciutat de Bruges, en relació precisament a la confecció del present treball, atés que el lliurament de l’”Avanç” s’havia interpretat erròniament en informacions d’aquest diari.

Declaracions a Les Corts de la nova Consellera Bonig prioritzant l’acabament de les obres de l’estació del Mercat, ni en 2013 ni 2014 hi haurà diners per a prosseguir l’execució de la línia.

2012/08/08.- Levante: Arrancan las obras de peatonalización junto la muralla. La Asociación de Vecinos del Carmen apoya la peatonalización de la Lonja y el Mercado

Inauguració del Pàrquing de l’Av. de l’Oest, on es fa referència al conjunt dels aparcaments de l’entorn del Mercat.

2012/06/20.- Levante: Un nuevo aparcamiento ofrece 374 plazas y presta paraguas.

2012/05/29.- Levante: Vicente Dómine Redondo, Director general de Obras Públicas,... ‘El metro en el centro no tiene umbral de programación’.

Entrevista amb el responsable polític de les obres del Metro, qui confirma la paralització indefinida de les obres de la Línia 2.

2012/05/28.- Levante: Macroaparcamientos en Ciutat Vella.

Radiografia de les dotacions de la zona, en vespres de la inauguració del Pàrquing de l’Av. de l’Oest; relació amb la mobilitat i la millora reurbanitzadora, suposades reticències del Mercat Central sobre la peatonalització de l’entorn de la Llotja.

2012/05/15.- Levante: Infraestructuras no sabe cuando abrirá una estación de 34 millones de euros. La parada del Mercat que incluye un aparcamiento de cinco plantas...

Resposta escita de la nova Consellera Bonig a preguntes de l’oposició.

2012/05/10.- Las Provincias: Un mercado para el siglo XXI. Los vendedores aprovechan la reforma del edificio para reforzar su presencia en las redes sociales y modernizar su imagen.

2012/05/02.- Las Provincias: la reforma de la plaza Ciudad de Brujas sufre otro retraso por las obras del metro. Los vendedores del Mercado central aseguran que la urbanización no estará acabada hasta octubre.

2012/04/28.- Levante: Valencia tiene vía libre para ampliar la calle Botellas y peatonalizar el entorno de la Lonja. La Unidad de Ejecución incluye un aparcamiento de 85 plazas y la rehabilitación como hotel de un palacete d’Eixarcs.

Aprovació de la UE4, del PEPRI de Velluters.

2011/09/24.- Levante: La Plaça del Mercat Central.

Article de l’arquitecte Carles Dolç, sobre les necessitats i oportunitats de remodelació urbana a la redor del Mercat Central.

Sinergias / Sinèrgies Asociación de Comerciantes del Centro Histórico.

Falla del Mercat Central.

Grups polítics.

Associació Amics del Corpus de València.

Hermandad de la Iglesia de los Santos Juanes.

Associació de veïns i comerciants Amics del Carme.

Institut Français.

Associació de veïns i veïnes El Palleter del barri de Velluters.

MUVIM.

Biblioteca Pública València.

Octubre, Centre de Cultura Contemporània.

Cercle Obert – Círculo por la Defensa y Difusión del Patrimonio Cultural.

Oficina d’Estadística Municipal.

Col·legi Major Rector Peset.

Oficina PATECO Comercio y Territorio de Cámaras de la Comunidad Valenciana.

Concesionarias aparcamientos subterráneos.

Taxis Valencia.

EMT.

Unió de Llauradors.

Escola d’Art Superior i Disseny, Conservatori.

València en bici.

Avance / Avanç

(síntesis de conclusiones, agosto 2012) (síntesi de conclusions, agost 2012)

SOBRE LOS APARCAMIENTOS VINCULADOS AL MERCADO

SOBRE ELS APARCAMENTS VINCULATS AL MERCAT

Los tres aparcamientos públicos directamente vinculados son el del propio Mercado, el de Parcent y el pendiente de finalizar en la Plaza de Brujas. Cada uno puede jugar un rol distinto en relación al Mercado y su entorno.

Se propone la desvinculación del aparcamiento de Parcent y del aparcamiento de Brujas, dejando el primero solo para residentes.

Els tres aparcaments públics directament vinculats són el del propi Mercat, el de Parcent i el pendent de finalitzar a la Plaça de Bruges. Cadascun pot jugar un rol distint en relació al Mercat i el seu entorn.

Es proposa la desvinculació de l’aparcament de Parcent i de l’aparcament de Bruges, deixant el primer només per a residents.

Al parking de Brujas se le debería dar la exclusiva del aparcamiento de rotación en la zona y constituirlo en servidor principal del Mercado, ayudando así a rentabilitzarse.

Al pàrking de Bruges se li hauria de donar l’exclusiva de l’aparcament de rotació en la zona i constituir-lo en servidor principal del Mercat, ajudant-li així a rendabilitzar-se.

El sótano del Mercado debe ser un espacio dedicado en exclusiva a los vendedores, concretamente a sus necesidades logísticas, incluyendo en eso los suministros de terceros, función que también podrá ser complementada en la primera planta del aparcamiento de Brujas.

El soterrani del Mercat ha de ser un espai dedicat en exclusiva als venedors, concretament a les seues necessitats logístiques, incloent en això els subministres de tercers, funció que també podrà ser complementada en la primera planta de l’aparcament de Bruges.

SOBRE LAS CONEXIONES BRUJAS-MERCADO

SOBRE LES CONNEXIONS BRUGES-MERCAT

La conexión rodada y la peatonal entre el nuevo aparcamiento de Brujas y el sótano del Mercado que se han proyectado y están parcialmente ejecutadas, presentan graves problemas de funcionalidad y atractivo de uso. Se han de reestudiar dentro de una reconsideración global de la primera planta del aparc. de Brujas.

La connexió rodada i la peatonal entre el nou aparcament de Bruges i el soterrani del Mercat que s'han projectat i estan parcialment executes, presenten greus problemes de funcionalitat i atractiu d'us. S’han de reestudiar dins d’una reconsideració global de la primera planta de l’aparcament de Bruges.

En la conexión rodada se debe revisar la materialización de la rampa y, sobretodo, el ancho de paso entre los dos sótanos.

Especial atención merece la conexión peatonal,

En la connexió rodada s'ha de revisar la materialització de la rampa i, sobretot, l'ample de pas entre els dos soterranis.

Especial atenció mereixen la connexió peatonal, per la seua forma en embut, i la

Avance / Avanç por su forma en embudo y la manera prevista para resolver el importante desnivel entre el vestíbulo del parking de Brujas y el Mercado.

El vestíbulo peatonal a habilitar debe ser de dimensiones suficientes y de calidad arquitectónica como recepción que da paso al Mercado Central. El espacio conector entre el vestíbulo y el Mercado debe ser funcionalmente cómodo y atractivo para los usuarios. A los ascensores se debería acceder a pie llano desde el vestíbulo.

El conjunto de la operación habilitadora del vestíbulo y el espacio conector debe responder al nivel de un ámbito monumental como es el Mercado Central y a las necesidades de sus usuarios, razones por las que debería ser parangonable a los parámetros de diseño y materialización utilizados en el Mercado de Colón.

manera prevista per a resoldre l'important desnivell entre el vestíbul del pàrking de Bruges i el Mercat. El vestíbul peatonal a habilitar ha de ser de dimensions suficients i de qualitat arquitectònica com a recepció que dóna pas al Mercat Central. L'espai connector entre el vestíbul i el Mercat ha de ser funcionalment còmode i atractiu per als usuaris. Als ascensors s'hauria d'accedir a peu pla des del vestíbul.

El conjunt de l’operació habilitadora del vestíbul i l’espai connector ha de respondre al nivell d’un àmbit monumental com és el Mercat Central i a les necessitats dels seus usuaris, raons per les quals hauria de ser parangonable als paràmetres de disseny i materialització utilitzats al Mercat de Colom.

SOBRE LA REURBANIZACIÓN DE LA PLAZA CIUDAD DE BRUJAS

SOBRE LA REURBANITZACIÓ DE LA PLAÇA CIUTAT DE BRUGES

Esta intervención no se puede desvincular de una recalificación más general que incluya, como mínimo, la avd. B. de Cárcer –al menos desde el cruce Garrigas/Hospital–, las calles de Botellas, Vell de la Palla, de Belluga y la propia Plç. del Mercat hasta M. Cristina/S. Vicent. Sin olvidarse del arco de poniente, representado por la C/Sta Teresa, y el arco de levante, representado por Corretgería.

Aquesta intervenció no es pot desvincular d’una requalificació més general que abaste, com a mínim, l’avinguda de Baró de Càrcer –al menys des del creuer Garrigues/Hospital–, els carrers de Botelles, Vell de la Palla, de Belluga i la pròpia plaça del Mercat fins Maria Cristina/Sant Vicent. Sense oblidar-se’n de l’arc de ponent representat pel carrer Santa Teresa i l’arc de llevant representat per Corretgeria.

Es necesario un proyecto unitario de arquitectura que incluya toda el área precisa –de manera no fragmentaria– para estudiar con detalle las relaciones verticales y horizontales entre los sótanos de Brujas/Mercado Central, teniendo en cuenta las servidumbres de urbanización y conexión con el espacio público que le da cobertura.

Cal un projecte unitari d’arquitectura que abaste tota l’àrea necessària –de manera no fragmentària– per a estudiar amb detall les relacions verticals i horitzontals entre els soterranis de Bruges/Mercat Central, tenint en compte les servituds d’urbanitza-ció i connexió amb l’espai públic que li dóna cobertura.

A la redor del Mercat Central: un entorn viu.