EMEPSM 4. Annexes by David Estal

EMEPSM IV. Annexes

Estudi de Millora de l’Espai Públic del barri de Sant Marcel·lí

David Estal, Arquitecte

Promotor AUMSA, Actuacions Urbanes de València Àrea de Desenvolupament Urbà i Habitatge Arquitecte David Estal Col·laborador Alejandro Cuñat Fotografies Vicent Soler, Lluís Vallés, Enric Cuenca, Enric

Agraïments

M. Pla, Mònica Ripoll, Mila Leibar, Ana Carrion,

Paco Blai i M. Carme Herrero

Juan M. Barberà i equip tècnic redactor

Junta de l’Associació de Veïns i Veïnes de Sant Marcel·lí, especialment a Àngel Vidal,

Il·lustracions Alfonso F. Morote

Lluis Vallés, Vicent Soler i Maria Navalón Representants de les entitats participants en el Grup de Treball Veïnal.

Fotomuntatges Maria Aucejo

Persones que han assistit a títol personal a les sessions de participació i anònimes que han omplert el qüestionari.

Poemes Imma Máñez

Parròquia i Col·legi de Sant Marcel·lí, especialment a Juan José Picó, Imma Máñez i José Miguel Michó

Diagnòstic perceptiu

Espai Rambleta, especialment a Lorena

Vir Roig, Carles Hernàndez, Mar Vidal, Enric

Palau i Juan Manuel Artigot

Cuenca

Caps

servei,

tècnics,

assessors/

es, gerents, regidors/es de les àrees Treball de camp i altres aportacions

Desenvolupament Medi

Urbà,

Mobilitat

Ambient,

Protecció

Josep Blai, Andreu Blai, Monica Ripoll, Ximo

Sostenible,

Estal, Mila Leibar, Mª Rosa Ramon, Vicente

Ciutadana i Govern Interior de l’Ajuntament

Martín, Joaquín Soler i Juan M. Barberá

de València.

Índex 1. Aportacions Perceptives 1.1. Sessions de treball grup de joves. Actes.

1.2. Els marges del barri. Carles H. Coscolla

1.3. L’efecte de l’estudi. Mar Vidal

1.4. Cartografies subjectives. Vir Roig

1.5. Comportaments i efecte de l’Espai Rambleta en el seu entorn. Enric Cuenca

1.6. Les plantes baixes. Enric Cuenca

1.7. La mirada il·lustrada del visitant, quadern de viatge. Alfonso F. Morote

2. Aportacions Participatives 2.1. Sessions de control AVV. Sant Marcel·lí

2.1.1. Actes 2.1.2. Control de signatures presentació a entitats EMEPSM 2.1.3. Convocatòria grup motor

2.2. Grup de treball veïnal

2.2.1. Material Gràfic 2.2.2. Control de signatures

2.3. Jornades portes obertes local participatiu

2.3.1. Control de signatures

2.4. Aportacions individuals

2.4.1. Spotoops. Parking spot, yourself! Alfonso Carrasco 2.4.2. Usos col·lectius de l’espai públic. Àngel Vidal 2.4.3. Vàries propostes. Joaquin Soler 2.4.4. Espai per a gossos. MªRosa Ramón 2.4.5. Trasllat armaris d’instal·lacions. Mila Leibar 2.4.6. Llocs amb necessitat de papereres. Mónica Ripoll 2.4.7. Peatonalització i accessos. Vicente Martín 2.4.8. Referències aparcament en Salvador Perles-Sant Vicent. Ximo Estal

2.5. Respostes qüestionari

2.6. Reunions interdepartamentals

2.6.1. Regidoria d’Urbanisme 2.6.2. Regidoria de Parcs i Jardins 2.6.3. Regidoria de Mobilitat 2.6.4. Servei d’Obres i Infraestructures 2.6.5.. Informe Policia Local València 2.4.3. Regidoria de Mobilitat 2.4.3. Regidoria de Mobilitat

3. Recull de premsa 3.1. Comunicats AVV. Sant Marcel·lí

3.2. Ressò als mitjans de comunicació

4. Altres 4.1. Manifest d’entitats del barri, 1996

4.2. Informe Consell Valencià de Cultura, 2009

4.3. Plaça de vianants o rotonda. Dia sense cotxes Sant Marcel·lí, 2015.

4.4. “Parc Sud” i “Estética del matojo”. Vicent Soler i Àngel Vidal, revista AVV. Sant

Marcel·lí, 2010 i 2015 4.5. Apunts previs per a millorar l’entorn de Salvador Perles. Àngel Vidal, 2015 4.6. “El futur passa per la plaça”, David Estal. Exposició Espai Rambleta. Lluita per la cultura, 2016 4.7. “Sant Marcel·lí, més que una plaça”, David Estal. Revista AVV. Sant Marcel·lí, 40 aniversari, 2016.

93 96

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1. Aportacions perceptives 1.1. Sessions de treball grup de joves. Actes. Resum reunió 16 de maig de 2016 - Qüestions prèvies.

+Què som? No funcionem com a grup motor de la proposta, però tampoc com un grup aliè a la mateixa. Relació amb els veïns i veïnes del barri i de les seues dinàmiques, i proporció de dades. Percepció de la realitat del barri. +Futura habilitació d’un espai a la parròquia per a mostrar i explicar la proposta al veïnat del barri.

- La nostra tasca: Anàlisi preceptiu i invisible dels usos de l’espai públic del barri. No es tracta de formular una proposta, sinó un anàlisi propositiu. Ítems a considerar: +Recorreguts i passejos de les persones. -Mapa recorreguts de la gent pel barri. Per què van per on van, quines són les seues motivacions per a fer-ho. +Intensitat d’usos dels espais públics. -Espais d’espera (parades de l’autobús, portes dels col·legis, centre de salut, centre de persones majors, etc.) -Espais d’iniciació: memòria de barri (allí on ens ocorre alguna cosa per primera vegada) -Espais d’intercanvi (mercadets en cas d’haver-ne, festes populars, la Rambleta, fira de Cáritas, etc.) -(Espais insegurs/espais on no es va mai): espais de ‘guetització’? +Observar la intensitat de les actuacions segons les zones de Sant Marcel·lí (part est vs. oest). -Degradació de certes zones del barri, que provoca desplaçament cap a d’altres. +Mapa del soroll de Sant Marcel·lí. -Zones critiques com són els límits del barri (Ramiro Jover, carrer Salvador Perlés, etc.) +Toponímia del barri. -Quin és el grau d’identificació de la gent amb la toponímia dels seus carrers? Es pot fer alguna cosa al respecte? +Espais d’apropiació. -Espais que la gent empra d’un mode no previst inicialment.

Com materialitzar tot açò?

+Mapeig selectiu: Bolcar sobre el mapa del barri les nostres propostes amb un enfocament qualitatiu. Hem de ser el contrapunt a la part objectiva del projecte.

Altres qüestions tractades a la reunió

+Al juliol es té previst dur a terme un qüestionari entre comerços i entitats de Sant Marcel·lí amb l’objectiu de preguntar-los quin tipus de barri desitgen. +Les qüestions versaran sobre les vivències personals i col·lectives i d’altres aspectes com per exemple la possibilitat d’habilitar un aparcament privat.

+Remarcar la idea de la interdisciplinarietat del projecte. +Com fer mediàtica la proposta de retolació de la plaça del barri? Diverses propostes al respecte. +Possibilitat d’ús de les places interior d’alguns immobles de Sant Marcel·lí? +Què podem fer amb l’alt nombre de baixos comercials buits del barri? I amb espais com on es formen les tormentes de sorra? +Possibilitat d’instal·lar diversos mitjans informatius al barri: panells, altaveus, publicitat boca-orella, etc +Cartografia de les relacions veïnals: de quin mode interactuen les persones que viuen al barri? +Espais espontanis d’actuació de les persones i la seua adequació per al seu ús. +Cartografia nocturna del barri: existeix? Com a mostra, la inexistència de cap pub o lloc de copes a Sant Marcel·lí. +Cartografia de les persones amb dependència. Les persones que depenen i aquelles persones de qui depenen. +Cartografia del coneixement de la resta de la ciutat de València sobre Sant Marcel·lí. Vídeo: “El barri imaginat” https://www.youtube.com/watch?v=PxrdUtPY8M0

Resum reunió 30 de maig de 2016 INTRODUCCIÓ: Explicació dinàmiques del Conjunt del Procés. - Actes a l’AVV i viceversa. - AVV Info Antiga. - Vorera alta a Ing. José Sirera.

IDEA PER A HUI: Volcar a la pissarra idees treballades i fer el planol. - Vir: Reflexar les relacions interperpersonals del barri. (Gent al barri, quedada i cartografies). Quedada i les idees apareixen. Sobretot amb diversitat poblacional. - Enric: Com la gent viu el barri. (M’agovia el carrer S. Marcel·lí als punts de congestió. No és amable. Es un barri que xoques, molt de cotxe en doble fila. Com donar solució a eixe procés de recorreguts). Per a passejar de vida normal, no només d’oci. has d’anar sortejant obstacles. Hi han banquets. La reflexió serà compartida per la gent de Sant Marcel·lí. Cotxes en bateria. Hi ha congestió a la zona de Sant Marcel·lí.

- Comentem el passat industrial. L’eixida per Hospital General als anys 50a fa que S. Vicent perga

força progresivament. Ara hi ha un Pai que ve d’un Pepri a Sant Vicent. Planejament previ. Ja hi ha un nucli urbà. Comentem la notícia i David diu que demanarà el projecte.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

- Carles: Resum del dossier presentat (adjunt): Pistes patinantge,

Passeig gos (nord-sud), FontPiscina de Canonge Chillida, els Carrers Invisibles, la memòria dels barri productiu (carrer Sant Vicent), els bars plens, les identitats falses i els negocis tancats, la conexiò amb la Torre (El Far West), més cuidada la part vella que Monistrol o Pio X, Patrimoni de Graffitis, les diverses versions sobre el carrer Sòria, creuament diagonal de Salvador Perles i el punt de reunió al cantó amb S. Piu X, les zones de “no-ús” del barri, prioritat a la velocitat davant del vianant a St. Vicent, preferentment lloc de fugida. Idees del poble d’orige: la llum del voley.

- Mar. “No utilitze cap dels espais que has visitat i voler saber el

perqué”. Tots els usos són en espais que no estaven previstos. Xics joves es junten a la font del bulevar, darrere de l’ambulatori. En la placeta del patinantge. Xiquets major a jugar a futbol. El “Guettho Gym”, c/ Josep Sirera amb c/ Soria. C/ Arquebisbe Olaetxea està morta. Estan tancats un montó de comerços. S’ha degradat molt el carrer Arquebisbe Olaetxea. Més usos d’espais imprevistos. Marcar els itineraris com a possible tasca.

RESUM: Els 4 punts que cadascun ha anat avançant i intentem barrejar a la propera sessió en un mateix informe. ´La dinàmica dels colors del barri. Pintem de blau les zones d’oci i passeig de Marró les zones que donen por el verd zones més boniques, en rosa els punts de trobada…

Areès Degradades o perilloses Areès de Espera Areès de Reunió Rutes de Connexió Activitat de Barri

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.2. Els marges del barri. Carles H. Coscolla

Pistes de patinatge, C/ Enginyer Josep Sirera Quatre al Districte. Per cumplir, restar espai al baló, Esport que no és esport

Passejar al Gos “Quan hi ha pressa, al sud (S. Perles), quan es passeja, Bulevar (Nord)”.

La terrassa de la plaça Canonge Rocher Chillida i la piscina improvisada de la Font. Els pares el diumentge fent el beranr i els xiquets banyant-se a la font. Fa calor.

En la memòria del Barri, els voltants del c/ Sant Vicent de Productivitat: Vaques, Arrós, Tapiceries, Banys, Mobles, Taulells, Cervessa, Cebes, Farina… Ara buidor.

Els carrers invisibles Plaça Canonge Rocher Chillida, Carrer de l’Enginyer Manuel Cánovas, Plaça del Pintor Salvador Sòria, Profesor Antonio Ubieto, Calle de Bhering, Carrer de Jaume March, Pl. Òscar Romero (Patxeca), Plaza Miguel Catalá Gomis, Carrer d’Edison, Carrer de Na Monforta. Inclús alguns invisibles com el que conecta Salvador Perles amb la Carretera.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Oci al carrer Runners sols, gossos i molts Bars a l’entorn de S. Vicent. Algun detall d’estar “a la fresca” Model de Finques de platja amb identitats falses (Parc central) (c/ St Vicent, model económic precari)

Conexió amb La Torre “Esto es el Far West”: Polvo, Niebla, Viento y Sol.

És símptomàtic com la part vella del barri es cuida i no parts com Monistrol o Pio X: Molta degradació.

Patrimoni de Grafﬁtis Ocults i no reconeguts com el cas del mono del c/ Eng. Josep Sirera ﬁnal

Moltes versions sobre que passarà al C/ Sòria (“Varen prometre un parc fa 15 anys quan vaig comprar la casa”, “jo creia que era el parking”, “ací van ﬁnques”…): Una verssió compartida: L’espai ha de servir per digniﬁcar l’escola Fausto Martínez. Tant per a ús d’entrada com per a espai de joc i vinculació amb el transport públic del c/ Sant Vicent (2 casos). Però tot açò depén del PAI i l’obertura del carrer Sòria.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Encreuament Salvador Perles - St. Pius X. Adolescents i gent major fan la diagonal al creuament. Mai marcat pel pas de cebra

Conﬂuència d’espai d’adolescents d’espera a l’institut i nocturn. Nou espai per a la Metadona al barri. Cas molt paregut a Juan de Garay. De l’ús jove els banquets estan en mal estat i torts. A la vesprada l’utilitzen gent major.

Moltes vivendes a la zona oblidada amb cartells de venda antics. Ningú. Buidor absoluta en molt d’espai. El “no us del barri”.

- En vegada de limitar la velocitat amb montanyetes a la carretera o badens (resalts), hi ha protecció amb pivots que fan una borera a St Vicent gens transitada peatonalment i els cotxes passen a molta velocitat sobretot amb la conexió al bulevar. Fa molt mala olor. La Via Augusta com a espai de fugida.

Idees del poble d’orige. No hi ha iluminació a la zona del Voley. Hi ha asfaltat al cementeri, però no al Voley.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.3. L’efecte de l’Estudi. Mar Vidal

Des del principi, aquest ha sigut un projecte difícil d’explicar per a la gent del barri, per a la premsa, inclús per a les persones que estem participanthi. Aquesta dificultat possiblement no vinga donada per la complexitat de la feina a fer – que la té – sinó segurament per la seua novetat. Podria dir que és la primera vegada que es fa un projecte participatiu al barri sobre processos urbanístics, però algú em diria – i amb tota la raó – que «això abans també es feia, però amb altres noms i altres finalitats». En qualsevol cas, per a mi ha sigut la primera vegada que he tingut la sort de formar part d’un equip de treball etiquetat de jove, en el qual ens hem dedicat ha compartir impressions sobre un espai que tots havíem viscut emocional i físicament en diferents èpoques i de diverses maneres: Sant Marcel·lí.

Al principi deia que explicar el que està fent David pot resultat complicat, però si quan te juntes amb els teus amics pares un poc l’orella, te’n adones que tots parlem del tema sense adonar-nosen. Sant Marcel·lí és un barri on als joves no els importaria viure, o almenys tornar, però molts acusen la falta de «coses a fer».

Aquesta feina la podia haver fet qualsevol persona, però he d’admetre que a mi em feia especial il·lusió estar-hi i dir la meua. Per això, quan David em va proposar col·laborar amb ell no m’ho vaig pensar i vaig dir que sí rotundament. I és que la meua relació amb Sant Marcel·lí és una d’aquestes d’amor-odi. Per una part, sent que tinc records a cada passa que faig per un dels seus carrers. Però a la vegada, sóc conscient de que gran part de la meua vida ja no passa ací. Des de fa anys que la universitat està a Blasco Ibáñez, els amics a Benimaclet i els dissabtes al Cedro. Inclús la cervesa dels divendres amb la gent de tota la vida, està passant la barrera física (i mental) que suposa el bulevard sud. Quan tens al voltant dels vint, pocs diners i vius amb els teus pares, la perifèria es fa costera amunt. Encara així, a mi sempre m’ha agradat dir que sóc de València, però abans sóc de Sant Marcel·lí; perquè probablement si no haguera nascut on he nascut i hagués compartir la meua vida amb les persones d’ací, no seria la persona que sóc ara.

En quant als transports, la duració del trajecte a les universitats (Blasco, Tarongers, Politècnic o Burjassot) en autobús o metro desespera prou als estudiants, que acaben optant pel transport privat per guanyar temps. És preocupant la dependència de molts joves del barri sobre el transport privat per desplaçar-se rutinàriament i el problema que suposa al incrementar el nombre de vehicles al barri. Ara és normal tindre dos (inclús tres) cotxes per família i denuncien el problema del desplaçament i l’estacionament. La vida social no té espai per desenvolupar-se. Hi ha un local de la Unió Musical, un local de l’Associació de Veïns, diferents entitats, però no hi ha un espai on tota aquesta gent puga mesclarse i trobar-se per casualitat. És latent la necessitat d’un espai de trobada per a totes aquestes vides que es desenvolupen al barri i de les quals no s’adonem. I també per a aquelles que vénen de fora, per què no?. No hem de ser sempre els que s’hagen de desplaçar (per obligació) i estar a l’ombra del barri de moda de la ciutat.

La presència de l’Espai Rambleta no ha canviat la rutina d’oci dels joves, l’activitat de la qual passa inclús de vegades un poc desapercebuda. Aquest equipament tampoc ha servit d’aglutinador o de punt de trobada com s’esperava, cosa que implica que qualsevol activitat cultural (sobretot juvenil) tinga tendència a desenvolupar-se fora del barri.

És per això que pensem que la peatonalització de la plaça de l’església o de Sant Marcel·lí – el nom és encara un poc subjectiu – pot ser un element revitalitzador i un projecte bonic per als que vivim ací i per als que no. Seria una oportunitat per reactivar la zona històrica: obrir comerços nous, estudis, pintar les façanes de colors agradables i poder desfer-se de la font que només que porta discussions amb els banyistes en Festes. La peatonalització també retornaria l’activitat social a la part sud, fent menys solitaris els seus carrers i (tant de bo) més cuidats. Les persones tendim a cuidar més allò que considerem com a nostre, és per això que pense que si aquest és un projecte que construïm entre tots, millor serà el resultat. Sent conscients de que aquest és un projecte a llarg termini, i que no podrem avaluar el seu impacte fins passats uns anys, hem de tenir en ment tant la possibilitat del fracàs així com la de l’èxit. I saber que, encara que siga difícil plantejarho ara, hem de fomentar espais destinats a ser ocupats per les persones abans que pels vehicles, a posar banquets cada certa distància per a quan ja no puguem caminar amb lleugeresa, a pensar en renovar els usos abans que en construir... en definitiva, a ser un poc més respectuosos amb allò que ens envolta.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.4. Cartografies subjectives. Vir Roig

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.5. Comportaments i efecte de l’Espai Rambleta en el seu entorn. Enric Cuenca Amb la culminació de la construcció de l’edifici de l’Espai Rambleta a 2012, el barri de Sant Marcel·lí sumava a la seua xarxa urbana un equipament que havia de donar solucions a una llarga trajectòria d’anys de reivindicacions per part dels principals actors socials del barri, com ara l’associació de veïns i entitats culturals com la Unió Musical l’Horta, que d’aquesta manera veia satisfeta una necessitat històrica, la possibilitat de dur a terme els seus assaigs i activitats formatives en un espai digne i en condicions per a la pràctica musical. D’aquesta manera, Sant Marcel·lí, però també el sud de la ciutat de València acollia un nou focus des del qual irradiar cultura. No s’esmentaran ací els condicionants i demés qüestions que van acompanyar la gènesi del projecte de l’edifici definitiu, així com de la seua gestió. No obstant, les conseqüències d’aquell procés, sí que han estat ben presents al llarg del procés d’implantació de l’Espai Rambleta al barri de Sant Marcel·lí, així com en el posterior diàleg establit entre ambdós. Així doncs, podem considerar l’Espai Rambleta com un actor integrat en el barri que l’acull, en les seues dinàmiques diàries, en el seu dia a dia? Un passeig espontani pels voltants d’aquest contenidor cultural ens permet extreure certes conclusions a aquests interrogants. En primer lloc, l’orientació de la façana principal cap a l’avinguda Doctor Tomás Sala (el Bulevard Sud), i per tant, cap a la ciutat i no cap al barri, ja ens ofereix una primera idea-força: la vocació d’aquest espai i aquest edifici no és única i exclusiva cap a Sant Marcel·lí, sinó cap a l’exterior, cap a la resta de la ciutat. Com interpretem aquesta orientació cap a la ciutat i l’exterior, i no envers el barri que alberga l’espai i que durant tant de temps va reivindicar? De mode positiu, negatiu? Podem aplicar aquesta tipologia de categories?

Imatge 1:Un edifici que no mira cap al barri?

Ací, la gènesi de l’Espai Rambleta i la seua configuració actual tenen molt a veure. En primer lloc, i com s’ha assenyalat, cal remarcar que aquest espai no hagués esdevingut mai una realitat de no haver existit la demanda dels moviments veïnals del barri (Associació de veïns i Unió Musical l’Horta al capdavant), constant i de llarg recorregut a través dels anys. La Rambleta, doncs, ha de ser entesa com un triomf de la justa reivindicació dels ciutadans del barri de Sant Marcel·lí. Dit açò, és igualment cert que l’Espai Rambleta no s’hagués inaugurat a 2012 de haver sigut pel model de finançament escollit per a la seua construcció i posterior gestió. Aquesta va ser una decisió presa en un temps polític concret, diferent a l’actual, i res es pot fer per a modificar aquesta situació, com a mínim fins a la finalització de la concessió per part de l’Ajuntament de València.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

No entrarem ací en els beneficis o inconvenients d’aquesta realitat de gestió, però sí en el grau d’incidència -si és que l’ha tingut- d’aquest model en la interacció que l’Espai Rambleta té amb el barri de Sant Marcel·lí. És indubtable assenyalar que el model de gestió privada pel qual es va optar per a la construcció i posterior explotació econòmica d’aquest centre s’ha reflectit en implantació d’una visió i missió del centre molt marcades, identificables, les quals han fet d’aquest espai un focus cultural i d’oci ben conegut i reconegut, tant a la ciutat de València com fora d’ella. La programació de l’Espai Rambleta, tant a nivell de concerts, com d’espectacles, festivals, o activitats d’oci per a les famílies, és ampla i variada. Tot açò es veu reforçat amb espais del propi edifici com ara la biblioteca del barri o la sala d’exposicions. D’aquest manera, és ací on es planteja la qüestió clau: després de més de quatre anys, han integrat els veïns de Sant Marcel·lí l’Espai Rambleta en el seu imaginari col·lectiu i per tant, en el seu entorn més immediat? La resposta és afirmativa, però amb matisos. Per l’experiència pròpia, i també per l’intercanvi d’opinions amb veïns del barri, pot assenyalarse que al llarg d’aquests anys s’ha produït una major integració del continent que no pas dels continguts de l’Espai Rambleta. En efecte, una simple ullada a la programació del centre cultural permet comprovar com aquesta és, com acaba d’assenyalar-se, ampla, però d’acord amb una determinada direcció (avantguardista, que es pretén alternativa, d’últimes tendències culturals i actuals) que molt possiblement l’allunye de la realitat social i cultural del barri de Sant Marcel·lí, el qual, per motius generacionals o identitaris, discorre per sendes si no diferents, sí paral·leles a les de l’Espai Rambleta.

Imatge 2: Punt de socialització

Imatge 3: Punt de socialització

Imatge 4: Punt de socialització

Tot i aquesta realitat palpable, no podem assenyalar que el barri haja efectuat un “abandó” de la Rambleta com a contenidor cultural i cívic, ni molt menys. En aquest sentit, l’espai on està instal·lada la biblioteca municipal del barri esdevé paradigmàtic. En efecte, la sala de la biblioteca ha esdevingut l’espai de major comunió de l’edifici amb el veïnat de Sant Marcel·lí, fent-lo propi d’un mode més intens que la resta de dependències de l’edifici i en el que es produeix una major socialització. No obstant, a més de la biblioteca del barri, altres espais de l’edifici de la Rambleta que presenten un alt grau “d’apropiació” per part dels veïns de Sant Marcel·lí són emprats per les diferents seccions de la Unió Musical l’Horta d’acord amb el desenvolupament de les seues diferents activitats al llarg de l’any. En aquesta direcció, i a propòsit de la societat musical, és interessant observar la diferenciació existent entre el públic que acudeix a veure les diferents actuacions de qualsevol secció de la Unió (fonamentalment, familiars dels músics i veïns del barri) i el públic que acudeix a la resta d’activitats programades per la Rambleta, amplament diferenciat del primer en quant a pautes de consum cultural. També cal assenyalar que altres espais que els ciutadans de Sant Marcel·lí han convertit en propi, i possiblement açò vaja en augment al llarg dels anys, és precisament el de l’immediat exterior de la Rambleta. Com es pot observar a les imatges, inclús en ple estiu, la font recaient a la façana principal de l’edifici és emprada com a lloc de trobada, reunió, i per tant, socialització, convertint-la en un punt “central” del barri.

Altres espais de l’exterior de la Rambleta també funcionen com a punts de socialització alta per part dels veïns del barri. Ací, destacar, la confluència dels carrers Enginyer José Sirera i Pius IX, els quals, independentment del període de l’any, sempre es troben densament ocupats, inclús a l’estiu, on el propi edifici de la Rambleta serveix d’atenuant de les condicions meteorològiques. No cal oblidar que l’Espai Rambleta també compta amb un accés des del jardí homònim. Ací, la interacció amb el barri revesteix (encara més si cap) d’una major complexitat que respecte la façana recaient als carrers del barri. En efecte, l’existència d’un horari d’obertura del jardí de la Rambleta, a més de la cancel·la que envolta l’edifici, creen una sensació de barrera que molt possiblement siga impossible modificar, per motius de seguretat. Cal afegir que l’accés des del jardí a l’edifici pot crear una sensació o certa imatge bucòlica, a través de la natura, però alhora esdevé sinuós, inclús amb plena llum del sol.

Imatge 5: Barreres?

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Amb tot açò, possiblement encara siga prompte per establir un judici absolut respecte al comportament de l’edifici de la Rambleta en el seu entorn més immediat, ço és, el barri de Sant Marcel·lí, si és que en algun moment es pot dur a terme aquest judici. Així doncs, a l’hora de plantejar unes primeres i efímeres conclusions per al comportament de l’edifici en els seus primers quatre anys de vida serien, bàsicament, la inacabada introducció d’aquesta construcció en la dinàmica del barri. Açò esdevé especialment visible si apliquem el nostre focus en termes de continguts, ja que si parlem del continent, la integració està demostrant-se més avançada. Hem parlat de construcció inacabada, no impossible. Des d’aquestes línies, i com a usuari del barri i del centre cultural, l’autor d’aquestes línies creu que seria positiva tant per al barri de Sant Marcel·lí com per a la Rambleta com edifici, el disseny d’una oferta de programació que tinga present en major grau la realitat social i cultural del barri, més enllà dels actes que la Unió Musical l’Horta i/o les diferents entitats del barri organitzen en aquest contenidor. No es pretén invocar a la creació ex profeso d’una programació única i exclusiva per als veïns de Sant Marcel·lí, però sí que aquests estiguen pressents en la presa de decisions dels programadors de la Rambleta. Una identificació dels ciutadans de Sant Marcel·lí amb els continguts de la Rambleta permetrà una major ”apropiació” d’aquesta com a espai propi, que deixe de ser vista com una fortalesa, i que a més funcione com un vehicle de cohesió del barri.

Imatge 6: Un accés bucòlic?

1.6. Les plantes baixes. Enric Cuenca

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

1.7. La mirada il·lustrada del visitant, quadern de viatge d’Alfonso F. Morote

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2. Aportacions participatives 2.1. Sessions de control AVV. Sant Marcel·l.í 2.1.1. Actes REUNIÓ GRUP «EL NOSTRE NOU BARRI» (a falta d’acordar un nom) 19 Hores del dia 9 de maig de 2016 ACTA DEL DIA Lloc: local social de l’AVV Convoca: David Estal Assisteixen: Juana, Mónica, Salva, Ángel, Eugeni, Imma, María, Encarna i Pepa. Pren la paraula David. • Passaran informació de totes les dades que es vagen creant en les reunions sobre del projecte a: Obres i Urbanitzacions; Urbanisme; Mobilitat; AUMSA; Pilar Soriano;. • El seu grup de treball recopilarà informació sobre dades del Barri, en les pàgines web. • Hi ha tres jóvens col·laboradors voluntaris que s’uneixen a l’equip de David, són: Virginia, Mar i Carles. • L’equip de David treballarà els dilluns en un espai cedit per CC Rambleta. • S’ha demanat el local de l’Església per a establir un punt de referència del Projecte, obert al públic i com a local per al Grup Motor del Projecte. S’està negociant perquè ens ho cedisquen. • Al maig realitzaran treball de camp. • En l’actualitat continuen amb el treball a peu de carrer. Per exemple ja tenen dades sobre nombre de vehicles aparcats en els carrers. • Preveuen tindre informació per a compartir en més o menys 15 dies. • Per al mes de juny s’estableix un dia a la setmana, durant aproximadament dues hores, per a reunió de treball del Grup Motor Des de la Junta Directiva de l’AVV es comunicarà a les associacions perquè presenten gent interessada a formar part d’aquest. Posteriorment es crearà el grup seguint els criteris de David per a la quantitat de gent que ha de formar-ho. Del llistat d’Entitats del Barri David farà una primera classificació, després des de la Junta Directiva convocarem persones de les entitats perquè decidisquen si volen formar part de Grup Motor. • David creu que hem de llançar una pregunta col·lectiva sobre quin nom ens agradaria posar-li a la plaça. Ens indica que des de l’associació proposem com fer-ho. • Es fixa la pròxima reunió per a dins de 15 dies. • S’acorda alçar acta de totes les reunions amb còpia per a David i amb enviament també a la Junta Directiva de la AVV, via correu electrònic. Acabem la reunió a les 20.45 hores.

ACTA DE LA REUNIÓ GRUP “EL NOSTRE NOU BARRI” (a falta d’acordar un nom) Dia 23 de maig de 2016 a les19.30 h. Lloc: local social de l’AVV Convoca: David Estal Assisteixen: Angel, Salvador, V icent, Juana, Isabel, Mila, Mónica, David, María, Pepa, Imma i Lluís.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Pren la paraula David: • El rector ens cedeix, durant el mes de juny, el local parroquial que li havien demanat del cantó del carrer Dr. Royo V ilanova, per a les reunions del grup motor. • Informació sobre el Grup Motor. Es realitzaran tres sessions de treball, en principi els dies 6, 13 i 20 de juny en el local parroquial citat. El recorregut previst seria: o Relacions entre les diferents entitats del barri i d’aquestes amb el conjunt del Barri. Aportar situacions reals. o Entorn de la plaça. o Entorn de Salvador Perles. • Referent als terrenys del soterrament de l’AVE ens informa sobre plànol de les zones que són municipals i les que són propietat d’ADIF i d’altres propietaris. Això és un problema. Es poden buscar solucions per a crear un espai de vegetació baixa • Des de la Junta cal aclarir les persones de les diferents entitats que formaran part del Grup Motor i passarli-les a David. • De l’Associació de Veïns s’aprova que Angel V idal siga el representant en el Grup Motor. • La proposta dels Horts Urbans vulnera el projecte de la segona part del parc de la Rambleta. S’estudiarà aquest tema. • Sembla que hi ha una idea per part de l’Ajuntament de fer una zona per a gossos prop del Molí de Tell. Açò no està previst en el nou projecte d’urbanització, atés que estem començant a treballar en aquest. • AUMSA ha demanat realitzar una visita al barri. La faran dijous que ve amb David i el seu equip. • David informa que ha quedat amb Eugenio Ventura (cap de secció del Servei de Mobilitat de l’Ajuntament) per a recopilar plànols d’urbanització realitzats, planta viària estat actual i propostes de mobilitat no realitzades (aparcaments en Salvador Perles i prolongació de Gaspar Aguilar) i afegir-los a la documentació de l’Estudi. • Ha rebut de l’AVV documentació escanejada de la memòria del PERI i un plànol de la planta del primer bloc d’habitatges del barri. • S’ha començat el treball amb el grup de joves, que és molt interessant perquè es veu la realitat dels barri des d’una visió més subjectiva. Està arreplegant informació sobre zones del barri de major afluència, zones de «por», etc. • Ens ensenya el primer projecte de creació del barri, cedit pel rector de la biblioteca de la Parròquia. Convoca nova reunió per al dia 27 de juny, canviant l’horari a les 19 hores.

ACTA DE LA REUNIÓ GRUP DE CONTROL DE «L’ESTUDI INTEGRAL PER A LA MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ Dia: 25 de juliol de 2016 a les 19.30 h. Lloc: local social de l’AVV Convoca: David Estal Assisteixen: Isabel, V icent, Pepa, Imma, Ángel, Manolo, Mónica, Juan, Maria, Carmina i Lluís, de la Junta Directiva de l’AVV. Pren la paraula David: • Explica el procés participatiu de l’estudi durant el mes de juliol. Ha estat atenent en el local de la plaça als veïns i veïnes interessats en demanar informació o aportar idees. De tot açò ha quedat constància en un registre de les visites i en els fulls del qüestionari que ha contestat cada visitant i que reproduïm a continuació.

• Durant les Festes Populars, del 15 al 18 de setembre continuarà la recollida d’enquestes. • Les aportacions han sigut molt variades, com ara sobre aparcaments, sobre gosos, sobre neteja, sobre manteniment ... • De tot açò ha passat un resum als regidors V icent Sarrià, Pilar Soriano i està pendent Giuseppe Grezzi. • També ha informat sobre la reunió amb la regidoria de Planificació i Gestió Urbana, Gestió d’Obres d’Infraestructura, Manteniment d’Infraestructures, Cicle Integral de l’Aigua, a càrrec de V icent Sarrià. • V icent Sarrià li va comunicar que l’Ajuntament ha acordat amb la constructora Urbem l’obertura del tap del carrer de Sòria, amb la demolició de part de la nau que obstrueix el carrer. • També informa que V icent Sarrià té la pretensió d’impulsar el PAI de Sant Marcel·lí Est. • En relació als terrenys del soterrament de l’AVE l’Ajuntament pretén construir un itinerari escolar segur a l’Institut Joanot Martorell. • També prendre mesures per a eliminar l’aparcament de camions en aquesta zona. • Referent al carrer de Salvador Perles la pretensió és adoptar mesures per a humanitzar- lo. Aquestes mesures poden ser fer-lo carrer 30, reduir-lo a una direcció... • V icent Sarrià es va comprometre a assistir a la presentació pública dels resultats de l’estudi, segurament el 24 d’octubre, juntament amb Pilar Soriano i Giuseppe Grezzi. • També ha informat sobre la reunió amb la regidoria de Parcs i Jardins, Gestió de Residus Sòlids, Qualitat Ambiental i Cementeris, a càrrec de Pilar Soriano acompanyada de l’assessora Sara Moltó. • La regidora va anunciar-li que en el barri Sant Marcel·lí se desenvoluparà el programa pilot de 5é contenidor, conjuntament amb el barri de Benimaclet. Encara no han concretat on es col·locaran. • També va anunciar la construcció de punts d’esplai caní, en el carrer de Tomás de V illarroya i prop del carrer de Salvador Perles. • Prop del col·legi Professor Ramiro Jover volen construir un espai de punt d’espera amb aparcament integrat. • La integració dels horts urbans en la 2a fase del parc de la Rambleta. • En els terrenys de la 3a fase del parc de la Rambleta, que forma un eix amb el bulevard sud, es pretén fer una parcel·la multiusos per a fer activitats ciutadanes. • Està pendent la reunió amb el regidor de Mobilitat i Infraestructures del Transport Públic. • Va fer una relació de les accions de participació de l’Estudi: reunions amb l’AVV, grup motor amb associacions del barri, grup de joves sobre l’ús perceptiu del barri i per al més de setembre una jornada de formació.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

• La jornada de formació es farà en aula de la Unió Musical l’Horta de Sant Marcel·lí amb l’objectiu de ajuntar als agents que han participat en el procés de l’estudi i aprofundir en algunes qüestions. • També es pot convocar una acció «Mirades des de fora». Fer una eixida, per a des de les afores del barri prendre imatges del barri. Angel Vidal proposa que en l’espai que ocupava les naus d’amiant podria ocupar-se en una instal·lació esportiva elemental, oberta al veïnat. També proposa que es podria informar al veïnat sobre les ajudes a la rehabilitació de les façanes. Carmina Castelló introdueix una problemàtica, el cablejat entre edificis i les façanes amb aparells i altres elements. A les 20.30 es tanca la sessió. València, 25 de juliol de 2016

2.1.2 Control de signatures presentació a entitats EMEPSM

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.1.3 Convocatòria grup motor ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ

«ESTUDI INTEGRAL PER A LA MILLORA DE L’ESPAI PÚBLIC DEL BARRI SANT MARCEL·LÍ» CONVOCATÒRIA A REPRESENTATS D’ENTITATS PER A FORMAR EL GRUP MOTOR Benvolguda senyora, / Benvolgut senyor, Amb el nom d’«Estudi Integral per a la Millora de l’Espai Públic» l’Ajuntament està desenvolupant un projecte, que serà un procés obert i participatiu amb la col·laboració de l’associació veïnal de Sant Marcel·lí i altres col·lectius del barri com ara els col·legis, les AMPA, la Unió Musical l’Horta, l’Espai Rambleta, la Muixeranga, comerciants i hostalers, les falles, el grup de consum ecològic, els horts urbans, les associacions esportives, la Parròquia, Caritas, etc. Després de la presentació que tingué lloc el dia 27 d'abril, ja s'ha iniciat el treball organitzatiu i s'han fet dos reunions de treball. Ara és moment de demanar-vos que col·laboreu amb un representat de la vostra entitat per tal de formar l'anomenat GRUP MOTOR. Aquest GRUP MOTOR que coordinarà l'arquitecte David Estal, que és el responsable de l'estudi,. portarà una dinàmica de treball amb unes condicions que el representant de cada entitat haurà de respectar, i que passe a detallar: Tres sessions de treball: 6, 13, 20 de juny (els dilluns de 18.30 a 20.30 h). Es realitzaran al local de la plaça que fa cantó amb Dr. Royo Vilanova, la porta semioberta. Es necessita confirmació d'assistència. Es tracta d'un grup de treball amb una metodologia que explicarem el primer dia per a tractar assumptes com la transformació de la plaça en zona de vianants o l'entorn del carrer de Salvador Perles.  Cada persona convidada (una per entitat) parla per veu de l'entitat a qui representa i es compromet a vindre les quatre sessions o derivar a altre a qui prèviament se li explica el procés.  Cada persona es compromet a traslladar a la seua entitat el que es va treballant i a difondreho a les seues xarxes socials.  Es pot portar berenar per a compartir.

   

Per qüestions organitzatives vos preguem que aviseu per correu electrònic o per telèfon mòbil de la persona (una per entitat) que hi assistiran. Atentament,

Maria Navalón Sola València, 22 de maig de 2016 Carrer de l’Arquebisbe Olaechea, 41 baix / 46017 València Telèfon: 963 778 745 / Mòbil: 629 234 554 AVSANTMARCEL.LI@ono.com

2.2. Grup de treball veĂŻnal 2.2.1. Material grĂ fic

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Relació entitats entorn

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.2.2 Control de signatures

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.3. Jornades portes obertes local participatiu 2.3.1. Control de signatures

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4. Aportacions individuals 2.4.1. Spotoops. Parking spot, yourself! Alfonso Carrasco

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4.2. Usos col·lectius de l’espai públic. Àngel Vidal

• Actualmente: Anfiteatro plaza Monseñor Romero y otros. • Zona ajardinada Ingeniero José Sirera nº 2– Avda. Tomás Sala

USOS COLECTIVOS PASADOS y ACTUALES -L’hort fallero (Falla A. Olaechea) Calle Pío IX / A. Olaechea: (donde están el PI y el PA. Zona de actividades varias de la falla. Entre ella terraza de baile en verano. FERIA (Perdidos) Solían montarla después de Navidad y estaban hasta antes de Fallas. Lugar: • Solar aproximadamente a la mitad de la calle Arzobispo Olaechea entre calle San Pío X y Soria (antes había una sucursal de Caja del Mediterráneo. • Descampado frente colegio Ramiro Jover. • Por la zona de la plaza Rogelio Chillida. MONA DE PASCUA (Perdidos): Césped scaletric V-30, empinar cachirulo distintas zonas de huerta del barrio ZONAS DE JUEGOS Y PASEOS. (PERDIDO) Entorno alquería Torrentí. CAMPOS DE FUTBOL CDA SAN MARCELINO • Solar enfrente de la finca del arzobispado de la calle San Pío X/Arzobispo Olaechea. • En la calle San Marcelino/Músico Cabanilles. Hacia frontera con la finca del arzobispado. Dirección Bulevar a la izquierda. • Campo de la Rambleta. Calle San Marcelino/ Tomás Sala. Otros lugares donde jugaban al fútbol niños y adolescentes en campos improvisados. • Patio interior finca arzobispado calle S. Marcelino-Arz. Olaechea- San Pío X. (Perdido)

FALLA A. OLECHEA-SAN MARCELINO Mascletà: Perdidos: Tramo calle San Marcelino más próximo a la plaza. Actual: Calle Salvador Perles. Paellas: Plaza Carpa: Calle Juan Perpiñan Monumento: Plaza (pasado y presente) Verbena fallas: Plaza Cabalgata infantil fallas: Arz. Olaechea – S. Marcelino. Cabalgata de Reyes: Arzobispo Olaechea – San Marcelino.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

FALLA INGENIERO JOSE SIRERA Verbena fallas: Calle Ingeniero José Sirera Mascletà: Perdidos: ubicación actual Espai Rambleta (calle Pío IX) Actual: Plaza ajardinada Ingeniero J. Sirera-Avenida Tomás Sala (Residencia ancianos) Carrera San Joan: Parc de la Rambleta. Verbena: calle Ing. J. Sirera. UNIO MUSICAL L’HORTA Conciertos: Espai Rambleta. Concierto Banda Juvenil Festes Populars: Anfiteatro plaza Oscar Romero. Concierto Orquesta: Plaza Ing. J. Sirera/Tomás Sala (frente residencia ancianos) CINEMA AL RAS Perdidos: Patio colegio San Marcelino (cine parroquial y cine club. Actual: plaza (Festes Populars) FESTES POPULARS: Plaza: Trobada Torres Humanes, Taller de Muixeranga, Verbenas, cine, bar de Festes, y otras actividades Carrera Ciclista: por las calles del barrio y calle S, Vicente (PERDIDO) Dia de la Bici: Programa Hugo de la AVV por varias calles barrio. PERDIDO

VOLTA A PEU: Calles barrio, San Vicente… (PERDIDO) Actual: Bulevar entre Sant Marcel·lí y Sant Isidre y algunas calles de ambos barrios. Calle Juan Perpiña: CASETAS ENTIDADES Festes. (Actual). Sopar caseta festes AVV: plaza, Arzobispo Olechea, calle San Marcelino. Cercavila Torres Humanas: Varias calles barrio: Arz. Olechea, San Marcelino, Pío X, etc. Paellas: Descampados frente Ramiro Jover. FIRA DEL COMERÇ I ENTITATS: Avenida Tomás Sala y plazas ajardinadas de la misma. Pío IX. PARTIDA DE PILOTA VALENCIANA: Calle Rvdo. José Noguera. MERCADILLO CARITAS: Acera iglesia barrio, cena en patio colegio San Marcelino, concierto solidario: Espai Rambleta. ASOCIACIÓN TIEMPO LIBRE 3ª EDAD: Plaza O. Romero (meriendas, exposiciones…) Patio colegio Sara Fernández (actividades fin de curso, bailes.) FIRA NADAL (AVV): Patio colegio Sara Fernández, Plaza (actual)

RUTA COLESTEROL: Recorrido perdido: Tanatorio, cocheras EMT San Isidro.

Barrio,

BULEVAR SUR: En todas direcciones: en bici, a pie, corriendo (actual) Plaza Espai Rambleta: Venta solidaria de libros por Sant Jordi. (actual) PLAZA CALLE SORIA (Junto Bulevar) Gimnasio callejero, punto reunión mujeres pakistaníes. PLAZA MIQUEL CATALA GOMIS. Zona actividades del Centro Ocupacional de disminuidos psíquicos. APARCAMIENTOS: Salvador Perles, terrenos antigua fábrica amianto (calle Soria- Ingeniero J. Sierera, Bulevar sur (junto cementerio) CIRCO NAVIDAD: Zona parc de la Rambleta (Bulevar Sur frente cementerio). NIT DE SANT JOAN FALLES DISTRICTE JESUS Zona junto al cementerio. ESPAI RAMBLETA Plaza Oscar Romero acción escénica aniversario Espai (foto)

Imatges cedides per la falla Ing. José Sirera, associaci Fent Pinya i Paco Perales.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4.3. Vàries propostes. Joaquin Soler. Punts de asfaltat deteriorat al carrer Sant Vicent Màrtir de València, des de el nº 426 fins al 442 calçada dreta en sentit eixida de València. Des de el comemçament de les obres del soterrament de la xarxa ferroviaria de l’AVE , fins a l’any 2010, els camions de gran tonellatge, deterioraren la calçada dreta en sentit eixida de València dons el nº 426 fins al 442 del carrer Sant Vicent Màrtir. Tots aquests anys hem estat sufrint les conseqüencies, d’aquest fet, que dona una inseguritat als conductors, que en arribar aquest punt es desvien cap a l’esquerra de la calçada per tal de sortegar la irreguaritat del vial dret, provocant situacións inprevisibles de col.lisions, per la qual cosa: Sol.licitem un reesfaltat imediat, d’aquest tram fins que arribe l’esfaltat difinitiu que s’incorpora en el pla de reesfaltat dell barri Sant Marcel.li, des de la rotonda del bulevard Sud, fins al carrer Arquebisbe Olaechea.

EIXIDA GARATGE C/ ARQUEBISBE *OLAECHEA Nº 5 i SALVADOR PERLES, 2-4-6 A causa de la reiterada i diària ocupació de vehicles aparcats en la cantonada del carrer Soria amb la calli Arquebisbe Olaechea (zona segons l’article 39.1 epígraf, 5 (d) el codi de circulació de la prohibició d’aparcar a menys de 5 metres de una cantonada) obstaculitzant la visibilitat del costat esquerre sortint del garatge, on s’han produït petits accidents, que poden anar a més . Per això presentem algunes propostes per eradicar el problema crònic. Açó mateix ja es va presentar anys enrere per l’administraor del garatge i Associació de veïns/as per a estudi i possible solució a l’Ajuntament de València. Propostes 1) Traslladar l’actual pas de vianants que està en l’altra cantonada del carrer, a aquesta més prop de el garatge, enfront del portal nº 12 del carrer Arquebisbe Olaechea, amb el que s’eliminaria d’arrel aquest perillós i inadequat aparcament en la cantonada comentada. 2) Replanteig de la vorera entre el principi de el carrer Soria i la cantonada d’Arquebisbe Olaechea, donant-li uns 2,5 metres d’amplitud en semicercle sobre la carrer Arquebisbe Olaechea, evitant així l’aparcament de vehicles.

Estat actual de tram esmentat

3) Pintar la cantonada entre el garatge i el pas per als vianants del carrer Soria, amb una franja groga de prohibit aparcar. Emparant-se en l’articulo 39.1 epígraf, 5 (d) de les normes de circulació i d’aparcament. 4) Fa uns anys l’aparcament de vehicles en el carrer Arquebisbe Olaechea el costat dret, des de el carrer Soria a la intersecció amb Sant Vicent Màrtir en sentit eixida cap el centre València, era en cordó, també hi havia una parada de taxis, en l’últim tram abans del pass de vianants: És pel què considerem que deu referse aquest model d’aparcament “en cordó” la qual cosa solucionaria de manera immediata l’eixida del garatge, ja que augmentaria dràsticament la visibilitat i l’obstacle que produixen els cotxes de grans dimensions i les furgonetes en aparcar actualment en bateria, i que molt habitual ens toca desviarmos invadint la mitjana del carrer entre la cantonada del carrer Soria i el semàfor del carrer Sant Vicent.

Proposta nº 1 Canvi d’ubicació pass de vianats Proposta nº 1 Canvi ubicació pass de vianats, ortofo aèria

Proposta nº 2 Replanteix de la vorera. articulo 39.1 epígrafe, 5 (d Proposta nº 4 Canvi de tipus de aparcament de bateria a cordó.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Punts de enllumenat carrer Salvador Perles, enfront dels portals, 2-4-6. Canviar tres focus de l’enllumenat del tipus “baculo” (actualmente) enfront dels portals 2-4-6 del carrer Salvador Perles, com la resta del barri, ja que ès va despistar en l’actuació de la millora de tot l’enllumenat del barri fa uns anys i aquest racó ès quedà sense canviar. Per aquesta raó és sol·licita aquest canvi del tipus de farola com el que’s pot veure en la segona image Jardí al començament del carrer Salvador Perles, enfront dels portals 2-4-6 Actuació: jardí. Treballs a fer : Col.locar una tanca perimetral d’arbustos, protegits per un altra tanca metàlica, similar als actuals al jardins centrals del carrer Arquebisque Olaechea, davant de el “Bar San Marcelino” image a banda. Nota: Hi ha presa d’aigua. Desviament antirreglamentari des de el carrer Sant Vicent Màrtir de València, en sentit entrada a València cap al carrer Arquebisbe Olaechea. Fets: He observat que bona quantitat de vehícles quan venen direcció València, després de passar l’ultima rotonda i quan arriben fins al enfrontament amb el carrer Arquebisbe Olaechea, giren a l’esquerra creuant i xafant la linia continua per tal de entrar al Barri Sant Marcel.li per carrer esmentat de Arquebisbe Olaechea, en el que poden produirse col.lisions amb el vehícles que començen a eixir, del esmetat carrer cap al de Sant Vicent Màrtir en direcció València. A banda de infrinxir la norma de circulació en el gir a l’esquerra, xafant la linia continua. Sol.licitem: revisar esta situación, be senyalizantho abans d’arribar al lloc on es produix l’infracció o be, o l’altra opcció.

Tipus de farola actuals

Tipus de farola sol·licitats

2. Propostes de vianants de la plaça de l’Esglesia de Sant Marcel.li

2.4.4. Espai per a gossos. MªRosa Ramon. EN REPRESENTACIÓN DE LOS PROPIETARIOS DE PERROS DEL BARRIO DE SAN MARCELINO DE VALENCIA Y LA SOCIEDAD PROTECTORA DE ANIMALES POR LOS PELOS GALAXIA CANINA CON C.I.F. G98682032. REGISTRADA EN EL BARRIO SAN MARCELINO DE VALENCIA. EXPONEMOS QUE: SAN MARCELINO ES UN BARRIO QUE HA IDO CRECIENDO Y EVOLUCIONANDO, SE HAN IDO CUBRIENDO ALGUNAS NECESIDADES COMO PARQUE Y ZONAS AJARDINADAS, PERO CON LA PROHIBICIÓN DEL ACCESO A ANIMALES DE COMPAÑIA, POR ELLO SENTIMOS LA NECESIDAD DE LLEVAR ADELANTE ESTE PROYECTO. UNA GRAN PARTE DE LOS VECINOS CONVIVIMOS CON ANIMALES DE COMPAÑÍA, MÁS CONCRETAMENTE CON PERROS, Y CARECEMOS DE ZONAS HABILITADAS PARA EL PASEO Y DESFRUTE DE LOS CANES, LO QUE EN CIERTAS OCASIONES AFECTA A LA RELACIÓN DE CONVIVENCIA ENTRE VECINOS DEL BARRIO. MUCHOS DE LOS PROPIETARIOS ACUDIMOS A DIARIO A UNA ZONA DEL BARRIO EN DESUSO Y EN TOTAL ABANDONO PARA PODER DISFRUTAR DE LA COMPAÑIA Y PASEO DE NUESTROS PERROS, ESTA ZONA ESTA SITUADA EN LA C/ SALVADOR PERLÉS CON LA C/ PIO IX. EN ESTE TERRENO NO HAY TRÁNSITO DE PERSONAS, NI USO ALGUNO. PERO SI DESTACAMOS LA PRÓXIMIDAD DE TRÁNSITO DE VEHICULOS POR LA CARRETERA DIRECCIÓN PAIPORTA CON SALIDAS A LA AUTOVIA, DIRECCIÓN ALICANTE Y MADRID, POR LO QUE ES UNA ZONA EN LA QUE A DIARIO NOS EXPONEMOS A RIESGO DE POSIBLES ACCIDENTES EN CASO DE ESCAPISMO DE ALGÚN ANIMAL. AUN ASÍ A LO LARGO Y ANCHO DEL TERRENO SOLEMOS ENCONTRAR RESIDUOS COMO CRISTALES, ELECTRODOMÉSTICOS, COLCHONES... UN PEQUEÑO VERTEDERO IMPROVISADO POR GENTE INCIVILIZADA, ASI COMO LA MALEZA Y DESPOJOS POR FALTAS DE CUIDADOS DEL TERRENO POR PARTE DE LAS AUTORIDADES RESPONSABLES. LLEGADOS A ESTE PUNTO NUESTRA SOLICITUD ES: – POR LOS DERECHOS DE LOS ANIMALES EN LA CONVIVENCIA EN SOCIEDAD, A TENER UN LUGAR HABILITADO PARA SUS NECESIDADES FISIOLÓGICAS, SOCIALES Y DE PSICOMOTRICIDAD. – FACILIDAD DE MANTENER EL BARRIO LIMPIO, EXENTO NO SÓLO DE EXCREMENTOS QUE DEBEN SER RETIRADOS POR LOS PROPIETARIOS RESPONSABLES, SINO DE ORINES Y OLORES INCÓMODOS. – POR LA FALTA DE ZONAS HABILITADAS EN ESTE BARRIO, SOLICITAMOS ESTE TERRENO POR SU AMPLITUD Y UBICACIÓN, CONSIDERANDOLO IDEAL PARA PODER TENER UN ESPACIO QUE NO SOLO SEA PARA HACER SUS NECESIDADES (PIPICAN), SI NO TAMBIEN QUE PUEDAN CORRER, ESPARCIRSE Y

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

RELACIONARSE ENTRE ELLOS. DENTRO DE LA REGULARIDAD DE LA LEY. – HABILITAR UN VALLADO DE TIPO ARBUSTIVO FAVORECIENDO ASI UN IMPACTO VISUAL ACORDE MAS NATURAL, PUES ESTA ZONA RODEA UNOS HUERTOS URBANOS Y UNA ALQUERÍA. – HABILITAR ADEMÁS LAS CONDICIONES DEL TERRENO, NO PEDIMOS ASFALTADO, SINO LA LIMPIEZA DE DESHECHOS Y MALEZAS Y MEJORAR EL TERRENO YA QUE EN ÉPOCAS DE LLUVIA ES IMPOSIBLE EL ACCESO Y PASO POR LOS BARRIZALES, ASI COMO LA NECESIDAD DE ILUMINACIÓN Y ARBOLES A SER POSIBLE Y LA LLEGADA DE AGUA POTABLE PARA PODER DISPONER DE UNA FUENTE PARA AYUDAR A LA HIDRATACIÓN DE LOS ANIMALES, ESPECIALMENTE EN MESES DE CALOR. – PODER DISFRUTAR DEL ESPARCIMIENTO DE LOS ANIMALES DENTRO DE LA REGULARIDAD DE LA LEY. CON LA INTENCIÓN DE: – MEJORAR LA IMAGEN Y LIMPIEZA DEL BARRIO, EVITANDO ORINES EN PAREDES Y ACERAS, EN FAROLAS, ETC., TAMBIEN BUSCANDO SER UN BARRIO MODERNO Y ACTUAL, DONDE LOS ANIMALES DE COMPAÑÍA SI IMPORTAN Y SON PARTE DE LA SOCIEDAD Y DE NUESTRAS FAMILIAS. RECALCAR QUE LOS PUEBLOS Y ZONAS MÁS AVANZADAS DE VALENCIA YA DISPONEN DE PARQUES CANINOS ADECUADAMENTE HABILITADOS. – FAVORECER LA CONVIVENCIA CON LOS VECINOS QUE NO TIENEN ANIMALES DE COMPAÑÍA, MEJORANDO LAS INTERRELACIONES VECINALES Y EVITANDO ENFRENTAMIENTOS INCOMODOS PARA AMBAS PARTES. – PODER TENER UN ESPACIO ADECUADO PARA PASEAR A NUESTROS PERROS ASÍ COMO PODER SOLTARLOS DENTRO DEL ESPACIO LEGAL PERMITIDO Y SIN PONER EN RIESGO NO SÓLO EL BIENESTAR DE NUESTRO ANIMAL, SINO EL BIENESTAR DE CUALQUIER VECINO O VEHÍCULO. – ABASTECER LAS NECESIDADES DE LOS ANIMALES DE COMPAÑÍA , COMO QUEDA REFLEJADO EN LA “DECLARACIÓN UNIVERSAL DE LOS DERECHOS DEL ANIMAL DE COMPAÑÍA Y SUS PROPIETARIOS” APROBADA POR LA ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS PARA LA EDUCACIÓN, LA CIENCIA Y LA CULTURA (UNESCO) EL 15 DE OCTUBRE DE 1978 Y POSTERIORMENTE POR LA ORGANIZACIÓN DE LAS NACIONES UNIDAS (ONU), POR LOS DERECHOS TANTO DE LOS ANIMALES COMO DE LOS PROPIETARIOS.

NUESTRO COMPROMISO: – MANTENIMIENTO EN BUENAS CONDICIONES DEL ESPACIO POR LOS PROPIETARIOS DE LOS ANIMALES: RECOGIENDO LOS EXCREMENTOS DE NUESTROS ANIMALES, CUMPLIENDO CON LAS NORMATIVAS DE USO Y DISFRUTE, MANTENER EN BUEN ESTADO LAS INSTALACIONES DEMANDADAS (TERRENO, VALLADO, ILUMINACIÓN...) ADEMAS DE PRESENTAR EN CASO NECESARIO LAS DENUNCIAS PERTINENTES Y RECHAZO A QUIEN DÉ UN MAL USO DEL LUGAR O ACTOS DE VANDALISMO EN EL MISMO. – CUMPLIR LAS NORMATIVAS DEL ESTADO DE BIENESTAR DE LOS ANIMALE, NO SÓLO DE SUS NECESIDADES FÍSICAS, SINO EN EL ÁMBITO DE SALUD ANIMAL Y RELACIÓN ENTRE ANIMALES (EN ASPECTOS DE EDUCACIÓN CANINA Y COMUNICACIÓN ENTRE CANES). – COLABORAR Y PARTICIPAR EN LAS PROPUESTAS DE DISEÑO DEL ESPACIO, EN LA LIMPIEZA Y CONSTRUCCIÓN (EN LA MEDIDA DE LO POSIBLE) Y COLABORAR EN EL MANTENIMIENTO DEL MISMO. DESTACAMOS: – LA IDONEIDAD DEL TERRENO POR LA UBICACIÓN , AMPLITUD Y DESUSO, YA QUE SE ENCUENTRA A LAS AFUERA DEL BARRIO, PERO TAMBIEN MUY ACCESIBLE POR CERCANIA A LOS VECINOS. – LA NECESIDAD DE DISPONER POR LO MENOS DE UN ESPACIO EN EL BARRIO DE SAN MARCELINO PARA CUBRIR LAS NECESIDADES YA DESCRITAS ANTERIORMENTE DE NUESTROS ANIMALES. JUNTO A ESTA DEMANDA A LAS AUTORIDADES PERTIENENTES ADJUNTAMOS: – FOTOGRAFIAS DEL ESTADO ACTUAL DEL TERRENO SOLICITADO EN LA C/ SALVADOR PERLÉS. – FOTOGRAFIAS DE LAS ZONAS AJARDINADAS DONDE SE PUEDE APRECIAR LA PROHIBICIÓN DE ANIMALES. – COPIA DE TEXTO PROPUESTO POR LA FUNDACIÓN AFFINITY SIGUIENDO EL TEXTO DEFINITIVO DE LA “DECLARACION UNIVERSAL DE LOS DERECHOS DEL ANIMAL DE COMPAÑÍA Y DE SUS PROPIETARIOS” APROBADA POR LA UNESCO Y POSTERIORMENTE POR LA ONU EN 1978. – COPIA DE LA NORMATIVA DE LA TENENCIA DE ANIMALES DE LA GVA. “UNA PAÍS, UNA CIVILIZACIÓN SE PUEDE JUZGAR POR LA FORMA EN QUE SE TRATA A SUS ANIMALES” MAHATMA GANDHI

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4.5. Trasllat armaris d’instal·lacions. Mila Leibar, DETALLES DE LA PROPUESTA Estado: Registrada Votos obtenidos: 68 Área: Parques y Jardines Descripción de la propuesta. ¿Qué es lo que propones y cómo propones hacerlo? Propongo que los armarios metálicos que contienen el mando del alumbrado del Bulevar se ubiquen en un lugar más apropiado que el actual. Dichos armarios fueron colocados delante de la puerta del patio nº3 (habiendo espacio de sobra en el mismo Bulevar) , a pesar del desacuerdo unánime del vecindario. Una de las razones que el anterior gobierno del ** alegó para decidir esta ubicación fue que dichos armarios no eran estéticos para ser colocados en el Bulevar. Este tema ha sido motivo de queja en reiteradas ocasiones (por escrito, de viva voz, a través de la radio, etc.) desde el año 2001, y aunque se nos manifestó la intención de una retirada inmediata, este hecho no se ha producido, por lo que llevamos casi 15 años a la espera de una solución. Por tanto, propongo que, en base a lo explicado, y teniendo en cuenta que la utilidad de dichos armarios es para el Bulevar Sur, sean trasladados al mismo Bulevar. ¿Qué objetivos pretendes conseguir con ésta propuesta? Eliminar la falta de higiene, ya que ese lugar se ha convertido en una papelera improvisada (donde se depositan continuamente papeles, botellas y otros desechos) y,lo más importante, se ha convertido en un Pipican, con el consiguiente mal olor y suciedad. Que la zona ajardinada sea respetada como tal, y por tanto, que los armarios no ocupen parte del jardín, del cual deberíamos poder disfrutar los vecinos. Percibir la eficacia de los impuestos que pagamos. ¿A qué personas crees que beneficiaría tu propuesta? A todas las personas que pasan por esa acera, ubicada en una de las calles más transitadas e importantes del barrio. A los vecinos de la finca, cuyo patio se encuentra directamente en frente de dichos armarios. A los niños que juegan allí. ¿Cómo piensas que tu propuesta contribuye a mejorar la calidad de vida en la ciudad? 1.Los vecinos podrían disfrutar de un jardín cuidado y una acera más limpia. 2.Mejoraría la convivencia entre vecinos del barrio, pues se evitarían las actuales tensiones provocadas por las continuas llamadas de atención que algunos vecinos nos vemos obligados a hacer a ciudadanos que dejan orinar y defecar a sus perros, y a aquellos que depositan basura. 3.Los niños aprenderían que lo que es público es de todos, y debe cuidarse y respetarse. 4.Incrementaría notablemente el bienestar personal del ciudadano, pues nos sentiríamos por fin escuchados, recuperando la confianza en nuestros representantes políticos.

2.4.6. Llocs amb necessitat de papereres. Mónica Ripoll. 1- C/ Salvador Perles: es necessiten, a la zona que fa placita en la tenda de pintures. 2- C/ Pio IX: no hi ha des del poliesportiu fins al teatre rambleta, sí en la de davant. 3- C/ Musico Cabanilles: No hi ha cap, solament una en la cantonada que creua amb Revererdo Josep Noguera. La resta no hi ha, solament puntualment. 4- C/ Reverend Josep Noguera: Solament hi ha una per a les dues voreres, en la resta hi ha. 5- C/ Enginyer Jose Sirera: Solament hi ha una per a cada costat en el tram que creua Pio X, la resta cap a Rambleta hi ha. 6- C/ Pio X: En la vorera de la finca de Urben no hi ha cap, en la resta no hi ha solament en la cantonada que creua Carrer Arquebisbe Olaechea. 7- Plaza Monistrol: no hi ha cap. 8- C/ Soria: no hi ha cap. 9- C/ Behring: no hi ha cap.

2.4.7. Peatonalització i accessos. Vicente Martín, En el plano que adjunto está coloreado en verde lo que entiendo será zona peatonal, aunque habría que tener en cuenta la posibilidad de que los servicios de emergencia si que puedan acceder, así como algún caso excepcional (mudanzas, por ejemplo). Opino que si se construye una nueva calzada de sentido único de salida hacia la V-400 unos metros antes de la actual que corresponde a S. Pio X, tendríamos más fluidez y evitamos que se obstruya (a determinadas horas de entrada y salida a los colegios e institutos) la salida, además de que al circular los peatones por el camino actual, no se cruzan con el tráfico de salida de los vehículos. La calzada de entrada de S. Pio X quedaría de sentido único de entrada, permitiendo mayor aforo y evitando que se obstruya la glorieta en las horas de mayor tráfico. Para cualquier aclaración estoy disponible

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.4.8. Referències aparcament en Salvador Perles-Sant Vicent. Ximo Estal Punt d’aparcament en Sant Vicent: I on està el semàfor es podria traure un pas de vianants que emplamaria a un ja existent i que, ara per ara, no té continuïtat perquè connecta la vorera de salvador perles amb la illa següent i mor ahí... Mesures i característiques de l’aparcament del bulevard amb entrada desde Tomás de Villarroya (no des del bulevard)

2.5. Respostes qĂźestionari

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.6. Reunions interdepartamentals 2.6.1. Regidoria d’Urbanisme Adequació de l’entorn de Salvador Perles > Reunió 20/07/2016 en l’Àrea de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València > Objecte Adequació immediata de parcel·les de titularitat municipal o mitjançant ocupació autoritzada per a la creació de borses d’estacionament a l’entorn de Salvador Perles > Agent Servei d’Obres i Infraestructures > Usos previstos Aparcament Adequació entorn alqueria del Torrentí Pacificació del trànsit col·legi Ramiro Jover Parc infantil Ordenació horts existents > Taula comparativa estat actual Superfície descampats Percentatge de voreres, calçada, estacionament (regular i irregular –en segona fila i en descampat) Nombre i tipus de comerços Guals > Bases per a la proposta derivats del procés de participació i anàlisi tècnic -Estudiar la possibilitat de fer d’un sol sentit Salvador Perles (d’entrada) -Ampliació de la vorera sud com a itinerari escolar entre Sant Marcel·lí i Camí Reial -Incorporació de carril bici. -Arbrat de la vorera sud com a barrera sonora i ambiental front a les borses d’aparcament -Reducció de la velocitat a 30 km/h a Salvador Perles (entorn dotacional) i elevar passos vianants en els creuaments amb les dotacions -Prohibir l’aparcament irregular de camions -Senyalització de l’alqueria del Torrentí -Adequació dels camins del desig fets per la gent com a llocs de pas i no tancar el possible jardí -Ampliació de les voreres -Utilització de paviment permeable als nous estacionaments i fer-los amb arbres i arbustos -Considerar que més oferta d’aparcament implica més trànsit -Relacionar l’actuació amb la parcel·la de titularitat municipal interior de la plaça de l’alqueria Balcons -Peatonalització de la replaceta dels números 2,4 i 6 de Salvador Perles -Millora de la seguretat als semàfors i passos de vianants de Sant Vicent i trasllat de la parada d’arribada del 27 -Que el 27 arribe al Centre de Salut i torne a eixir per -Que el 10 no pegue tanta volta -Atenció als riscos d’efecte barrera de Pius IX (transició amb el Parc de la Rambleta) si augmenta el trànsit -Adequació com a aparcament del descampat en forma de triangle al costat de Sant Vicent com ja s’ha fet al bulevard sud cantonada amb Tomàs de Villaroya -Coordinació amb la regidoria de parcs i jardins per a fer un aparcament integrat amb altres usos

2.6.2 Regidoria de Parcs i Jardins Adequació de l’entorn de Salvador Perles > Reunió 20/07/2016 en l’Àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament de València > Objecte Incorporació d’elements ambientals integrats amb l’aparcament en superfície previst a Salvador Perles > Agent Servei de Parcs i Jardins > Usos previstos Aparcament Adequació entorn alqueria del Torrentí-Baró Pacificació del trànsit Parc infantil Camp menut de bàsquet adolescents Parc per a gossos Respecte horts espontanis existents (grup de consum i col·legi) > Taula comparativa estat actual Superfície descampats Nombre i tipus de recollida de residus > Bases per a la proposta derivats del procés de participació i anàlisi tècnic -Respecte per l’entorn de l’alqueria del Torrentí-Baró -Incorporació de bancs en la vorera nord de Salvador Perles en el recorregut dotacional (no n’hi ha cap des del Centre de Salut fins el Col·legi Ramiro Jover) Instal·lacions infantils i adolescents (bàsquet p.ex) a mode d’espai d’espera enfront del Col·legi Ramiro. -Treure arbres fulla perenne davant de les façanes que en aquest cas donen al sud -Adequació dels camins del desig fets per la gent com a llocs de pas i no tancar el possible jardí -Creació d’una ‘muntanyeta’ a mode de mirador (horitzó, posades de sol) i com un element atractiu amb un efecte de crida a la població (no sols menor) com a contrapès del bulevard com antigament. -Descampat: Concepte ‘de jardí a ecosistema’ i prat sec. -Coordinació amb la regidoria d’urbanisme per a fer un aparcament integrat amb altres usos

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

2.6.3 Regidoria de Mobilitat Adequació de l’entorn de Salvador Perles > Reunió 21/07/2016 a l’Àrea de Mobilitat Sostenible de l’Ajuntament de València > Objecte Humanització de l’entorn de Salvador Perles > Agent Servei de Mobilitat i EMT > Usos previstos Aparcament Adequació entorn alqueria del Torrentí Pacificació del trànsit col·legi Ramiro Jover Parc infantil i instal·lacions adolescents Parc gossos Ordenació horts existents Adequació descampats accés Camí Reial-Sant Marcel·lí- Sant Vicent com a Parc Sud > Taula comparativa estat actual Superfície descampats Percentatge de voreres, calçada, estacionament (regular i irregular –en segona fila i en descampat) Guals > Bases per a la proposta derivats del procés de participació i anàlisi tècnic -Estudiar la possibilitat de fer d’un sol sentit Salvador Perles (d’entrada) -Ampliació de la vorera sud com a itinerari escolar entre Sant Marcel·lí i Camí Reial -Incorporació de carril bici vinculat a la xarxa -Revisió parades Valenbisi i biciaparcaments situant-los als accessos al barri -Via verda circular per darrere del Cementeri i bulevard (ruta del colesterol, running...) -Arbrat de la vorera sud com a barrera sonora i ambiental front a les borses d’aparcament -Reducció de la velocitat a 30 km/h a tot el barri interior i el límit Salvador Perles (entorn dotacional) i elevar passos vianants en els creuaments amb les dotacions -Prohibir l’aparcament irregular de camions -Considerar que més oferta d’aparcament implica més trànsit -Peatonalització de la replaceta dels números 2,4 i 6 de Salvador Perles -Millora de la seguretat als semàfors i passos de vianants de Sant Vicent i trasllat de la parada d’arribada del 27 -Que el 27 arribe al Centre de Salut i torne a eixir per la rotonda. -Que el 10 no pegue tanta volta -Atenció als riscos d’efecte barrera de Pius IX (transició amb el Parc de la Rambleta) si augmenta el trànsit -Adequació com a aparcament del descampat en forma de triangle al costat de Sant Vicent com ja s’ha fet al bulevard sud cantonada amb Tomàs de Villaroya -Potenciació dels nous estacionaments per a usar-los per a residents. -Evitar el trànsit per davant del col·legi Sant Marcel·lí i Ramiro Jover en hores d’entrada i eixida. -Coordinació amb la regidoria d’urbanisme per a humanitzar l’entorn de Salvador Perles i la demanda d’estacionament.

2.6.4 Servei d’Obres i Infraestructures Adequació de l’entorn de Salvador Perles > Objecte Adequació immediata de parcel·les de titularitat municipal o mitjançant ocupació autoritzada per a la creació de borses d’estacionament a l’entorn de Salvador Perles > Consideracions -Ampliació de la vorera sud com a itinerari escolar entre Sant Marcel·lí i Camí Reial, eliminant l’estacionament en cordó en la part Sud. -Elevar els passos de vianants en els creuaments de manera puntual i fer tota una superfície elevada en el creuament amb -Pius IX (Col·legi, Poliesportiu, Plaça Alqueria de Balcons). -Reducció de la velocitat a 30 km/h a Salvador Perles (entorn dotacional) i estudiar la possibilitat de convertirse en un sol sentit i carril d’entrada. -Incorporació de carril bici per la calçada relacionant el Parc de la Rambleta amb Camí Reial. -Ubicar bancs des del centre de Salut al Col·legi Ramiro Jover en la vorera nord. -Arbrat de la vorera sud com a barrera sonora i ambiental front a les borses d’aparcament. -Coordinació amb la regidoria de parcs i jardins per a fer deixar un espai d’espera enfront del Col·legi Ramiro Jover. -Peatonalització de la replaceta dels números 2,4 i 6 de Salvador Perles -Utilització de paviment permeable als nous estacionaments en superfície i integrar els cotxes entre arbres i arbustos. -Senyalització de l’alqueria del Torrentí.

2.6.5 Informe Policia Local València

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

3. Recull de premsa 3.1. Comunicats AVV. Sant Marcel·lí

TEXT 01

ASSOCIACIÓ DE VEÏNES I VEÏNS DEL BARRI DE SANT MARCEL·LÍ NOTA INFORMATIVA – viernes 15-04-2016 SANT MARCEL·LÍ CONSIGUE QUE “EL ESTUDIO INTEGRAL PARA LA MEJORA DEL ESPACIO PÚBLICO DEL BARRIO” INICIE SU ANDADURA Este estudio que ya fue aprobado por la junta de gobierno municipal y por el Consejo de Administración de AUMSA recoge las aspiraciones de la entidad vecinal que habiendo detectado en el barrio algunos indicios de deterioro en diferentes apartados no dudó en establecer de inmediato las correspondientes señales de alarma. Para ello elaboró, con el apoyo técnico correspondiente, un proyecto multidisciplinar que frenara esa tendencia con el nombre de “Revitalizar, regenerar y participar”. Este trabajo vecinal, ahora recogido por el “Estudio Integral para la Mejora del Espacio Público” fue presentado a l’Àrea de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València a finales del pasado año, habiendo causado grata sorpresa en la entidad vecinal la prontitud y diligencia con que la citada delegación ha respondido a la demanda de los vecinos. El trabajo, que se va a poner en marcha en breves fechas, consiste en el Estudio integral de la mejora del Espacio Público del barrio Sant Marcel·lí. El proceso que será abierto y se desarrollará en colaboración con la AVV de Sant Marcel·lí y otros colectivos del barrio; colegios, AMPAS, Unió Musical L’Horta, Espai Rambleta, La Muixeranga, comerciantes y hosteleros, las Fallas, Grupo de Consumo Ecológico, Huertos ecológicos, asociaciones deportivas, Parroquia-Caritas, etc. a los que en breve se les convocará a un primer encuentro. Este trabajo tiene un carácter novedoso en la ciudad pues es un estudio a escala de barrio desde el punto de vista del espacio público, el dinamismo social, el comercio y la regeneración urbana. Deberá servir para reforzar el tejido asociativo del barrio. En el estudio tendrá también cabida y se implicará al barrio Camí Reial, con el que el barrio de Sant Marcel·lí mantiene estrechos lazos, para trabajar los espacios de borde, resultantes del soterramiento de las vías. Gran relevancia tendrá así mismo el trabajo que procesará la información que se hará (diagnóstico y propuestas) a nivel vecinal, perceptivo e indicadores. Tratará de invertir el estado actual, del descontrol del aparcamiento y terrenos abandonados para caminar hacia un modelo de ‘ecobarrio’ en la línea de las directrices medioambientales, económicas y sociales europeas. También implica descentralizar la movilidad respecto a las actuaciones que se están realizando en el centro de Valencia. El estudio, que recoge múltiples disciplinas, es de sumo interés por su escala global. Esta promovido por AUMSA (Àrea de Desenvolupament Urbà de l’Ajuntament de València). El arquitecto encargado será David Estal y deberá estar concluido el próximo mes de setiembre coincidiendo con el 40 Aniversario de les Festes Populars del barrio. NOTA: Para una mejor comprensión o ampliación de la información sobre el contenido del Estudio puedes contactar con David Estal · Arquitecte · COACV 10.813 · 653504092 · www.useismore.com

TEXT 02

Sólo el 17% del espacio público del barrio de San Marcelino es peatonal Á. S. VALENCIA 7 junio 2016 - Las Provincias Únicamente el 17% del espacio público del barrio de San Marcelino es peatonal. Así se desprende del estudio para la mejora del espacio público del barrio de San Marcelino, que lleva ya un mes en marcha. Este estudio demuestra el 19% de la superficie es calzada, un 7%, el parque de la Rambleta; y otro 7%, solares y descampados. Ayer por la tarde dieron inicio las sesiones de trabajo con el Grupo Motor Vecinal, que se reunirá de nuevo los lunes 13 y 20 de junio. Esta primera fase de análisis finalizará el lunes 27 de junio con la reunión de la Comisión de Seguimiento formada por los técnicos y la asociación de vecinos.

TEXT 03

Sant Marcel·lí, més que una plaça. Apunts mentre treballem l’Estudi integral de l’espai públic del barri La plaça del barri no té nom. Malgrat això, no és una plaça més. És la plaça i fou l’origen del barri. Hui, Sant Marcel·lí és més que una plaça. Al mateix temps, aquest espai singu-lar ha anat perdent centralitat. Ara, però, la plaça s’ha convertit en la clau per a regenerar el barri a nivell d’espai públic. Escric aquest article al mes de juny. Ara fa dos mesos que AUMSA (Societat Anònima Municipal d’Actuacions Urbanes de València) ens encomanà l’Estudi previ de la millora de la urbanització del barri de Sant Marcel·lí amb la finalitat de tindre una mena de guia que oriente com ha de ser el disseny urbà de tot el conjunt. Aquest encàrrec, en resposta a les reivindicacions de l’Associació de Veïns i Veïnes, ha d’incorporar com a mínim la previsió d’un aparcament; renovar la secció viària de certs carrers com Sant Pius X, Mo-nistrol, Juan Perpiñá o Dr. Royo Vilanova; executar una mena de via verda al sud, és a dir a l’entorn de Salvador Perlés (zona d’equipaments i patrimoni agrícola, vincle amb Camí Reial); i sobretot atrevir-se a plantejar la peatonalització de la seua plaça. El treball tècnic està acompanyat des del principi per la participació ciutadana. No com una simple consulta. Ans al contrari, entenem la participació com un espai on professio-nals, habitants, agents i administració pública treballen de la mà els assumptes que ens afecten de mobilitat, accessibilitat i espai públic. Aquest pas previ és també una oportu-nitat per a reforçar les relacions del teixit associatiu i que les entitats prenguen conscièn-cia del seu entorn. Amb elles s’ha creat el grup de treball veïnal on la participació és pro-gressiva i per tant, és un aprenentatge i no tant una contraposició d’interessos perquè allò que importa és fomentar el dret a la ciutat des de l’ús que en fem del carrer, individual i col·lectiu. Per altra banda, el diagnòstic de la situació actual parteix d’un anàlisi objectiu, però també subjectiu. Per això, la informació obtinguda a partir de l’estudi de diferents dades (espai públic, comerç, aparcament, recollida de residus, mesures d’accessibilitat, soleja-ment, etc) es complementa amb l’observació participant (activa i sensible) d’un grupet de joves no urbanistes però arrelats al barri i que, amb molta motivació i implicació, estan analitzant perceptivament els recorreguts de la gent, les intensitats d’ús dels llocs, els espais de la por, les dinàmiques espontànies, etc. Perquè al remat, tan important és el percentatge de superfície de les voreres com el perquè unes es gasten més que altres. Dit d’altra forma: els motius van més enllà dels números, però els números justifiquen les inversions i serveixen per a comparar estats. Amb tot, la qüestió clau és que a partir de la construcció del bulevard sud, el Parc de la Rambleta i un equipament cultural metropolità com l’Espai Rambleta, afegit al fracàs de les expectatives generades al carrer de Sant Vicent pel Parc Central (i PAI Sant Marcel·lí Est), ha comportat que el nucli fundacional del barri s’estiga deteriorant (els habitatges tenen més de 50 anys i manquen d’ascensor) i que els espais de trobada, intercanvi i so-cialització es desplacen cap al nord-oest.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Per sort, la configuració urbana de Sant Marcel·lí li ha permès que d’espais públics en tinga un bon grapat, de molts tipus i amb el cuny de les diferents etapes de creixement: carrers, places, jardins, marges, interiors d’illa, passatges, replaces, descampats, etc. Tots plegats fan del barri la seua diversitat i particularitat; tots relacionats farien un fort veï-nat. Per a teixir aquesta xarxa s’ha de començar per la plaça que, renovada, serà més que una plaça: la centralitat retrobada del barri. David Estal, arquitecte. València, juny 2016.

TEXT 04

PRESENTAN LOS PRIMEROS RESULTADOS DEL ESTUDIO INTEGRAL PARA LA MEJORA DEL ESPACIO PÚBLICO DE DEL BARRIO SANT MARCEL·LÍ (EIMEP) Ayer por la tarde se presentaron en la sede de la A.VV. del barrio de Sant Marcel·lí los primeros resultados del Estudio Integral para la Mejora de Espacio Público del barrio encargado hace unos meses por AUMSA al equipo de arquitectura de David Estal. El análisis y diagnóstico, que se entregará a finales de octubre, lleva ya dos meses de trabajos en tres frentes diferentes. Por una parte el análisis perceptivo desde una Mirada Subjetiva, que ha sido realizado por un Grupo de Jóvenes vinculados al Barrio, que se han reunido durante cuatro sesiones en el Aula Espai Rambleta y en el local Parroquial. Por otro lado el Equipo Técnico ha recogido datos, indicadores y medidas, y ha realizado recogida de información y trabajo de campo, visitas (equipo, AUMSA…) y ha manejado hasta 60 planos diferentes. Finalmente el Grupo de Trabajo Vecinal (Grupo Motor) que parte del proceso de participación ciudadana, en el que han participado 11 colectivos del barrio con un representante por entidad, han realizado tres sesiones de trabajo en un local situado en la plaza cedido por la parroquia. Todo el trabajo que se está realizando está siendo acompañado con reuniones de control en la A.VV. Datos y documentación Se ha recogido la Planta Viaria Base del Servicio de Movilidad, datos estadísticos del INE, de la Oficina de Estadística Municipal, Govern obert, de trabajo de campo, catastral y de la policía. Cartografía histórica de la parroquia, de la AA.VV. y del visor catastral. Datos de Movilidad del Servicio de Movilidad, de la EMT, del Plan de Movilidad Urbana Sostenible y de Rambleta. Listado de Propiedades de titularidad pública de la Concejalía de Urbanismo y de Patrimonio. Y para conocer Proyectos anteriores, previstos o no desarrollados, se ha contactado con Urbanismo, con el Servicio de Movilidad y con el Servicio de Obras e Infraestructuras, así como con A.VV. de Sant Marcel·lí y supervisado la web Ayuntamiento de Valencia. Hay que señalar que el Grupo Motor ha analizado, debatido y propuesto junto al Equipo técnico diversas alternativas para mejorar la situación diagnosticada que podrían resumirse en la detección de la necesidad de cerca de 600 plazas de aparcamiento, en la existencia de dos núcleos o zonas de la barriada con realidades diferentes; la zona noroeste coincidente con el Bulevar Sur (Avda. Doctor Tomás Sala) y la calle Pío X con una edad media poblacional más baja, mayor número de bajos comerciales con actividad económica y más densidad de zonas verdes. Por el contrario la zona sudeste coincidente con las calles de Sant Vicent y de Arzobispo Olaechea, la situación es diametralmente opuesta con una edad media más alta, menos movimiento comercial y poco arbolado. Por todo ello el trabajo hasta ahora realizado concluye en la necesidad de urbanizar las calles Soria y Salvador Perles, ampliar algunas aceras, sobre todo en la zona comercial central de la calle San Marcelino, peatonalizar la plaza de la iglesia, crear en el borde sur de la calle Salvador Perles plazas de aparcamiento con arbolado e integrado en un parque mirador, así como resolver la urbanización pendiente de las parcelas resultantes del soterramiento ferroviario y de los túneles del AVE. Finalmente resolver el exceso de aparcamiento en batería en la plaza Monistrol, con bajos cerrados, aceras estrechas y un pasaje oscuro que le comunica con la calle Arzobispo Olaechea. Valencia, 28 de junio de 2016 La Junta Directiva de l’A.VV. del Barri de Sant Marcel·lí

3.2. RessĂ˛ als mitjans de comunicaciĂł

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

4. Altres 4.1. Manifest d’entitats del barri, 1996

4.2. Informe Consell Valencià de Cultura, 2009 Palau de Forcalló Museu, 3 46003 València www.cvc.gva.es cvc@gva.es

uns trets específics. És el cas dels blocs Sant Marcel.li i Verge del Puig que tenen

Informe sobre el Barri de Sant Marcel·lí de València Autor: Comissió de Promoció Cultural Coordinadors: Manuel Angel Conejero i Jesús Huguet Aprovació: Ple de 30 de març 2009

uns patis interiors amplíssims que permeten una convivència i un esbargiment del veïnatge superior al d d’altres tipus de construcció. Aquests patis interiors, com assenyalem de dimensions rellevants, possibilita la integració urbana i rural amb un estil de vida peculiar i una relació de veïnat intensa. D’alguna manera són aquestes unes vivendes que, seguint l’exemple de la denominada Finca Roja del carrer Jesús de València però sense la pretensió burgesa d’esta, conjuminen residència demogràficament intensiva i natura amb una certa eficàcia. Eixa possibilitat d’urbanitzar un terreny rural sense les macroconstruccions que ja

Antecedents

en els anys de trànsit del segle XX al XXI inundaran les nostres ciutats, també ha Amb data 4 de juny de 2008 l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri de Sant

propiciat la creació d’un parc modèlic,

Marcel.lí de València sol.liciten del Consell Valencià de Cultura que realitze una

molts ciutadans de València però que és un dels llocs en el que més i millor

el Parc de la Rambleta, desconegut per

visita a l’esmentat barri amb la finalitat de comprovar si alguns edificis mereixen la

s’incardina la natura en un entramat urbà.

consideració de Be de Rellevància Local (BLR) o Be d’Interés Cultural (BIC) i també per tal que els membres del C.V.C. coneguen in situ la realitat patrimonial i cultural

La forta empenta constructiva dels anys seixanta també va introduir elements que

del barri.

presenten ara alguns inconvenients destacables. En primer lloc, l’abandonament de

Després de diversos intents el dia 21 de desembre de 2008 es desplacen al Barri de

de la vida agrària de l’horta valenciana.

certes construccions rurals, alqueries especialment, que eren edificacions rellevants S. Marcel.lí els consellers Manuel Angel Conejero i Jesús Huguet, els quals són rebuts pel president, D. Vicent Soler i Alba, i diversos membres de la junta directiva

En segon lloc, la integració, sovint difícil, d’elements que provinents d’altres indrets

de l’Associació de Veïnes i Veïns que ens acompanyen en la visita relatant-nos les

s’han aprofitat en algunes construccions. El cas més visible és el de la portalada de

diverses circumstàncies i característiques de la zona.

l’església parroquial provinent de l’antiga església de sant Bartomeu de València1. Portalada que en un carrer relativament estret i resguardat com era l’original no

Com a conseqüència d’eixa visita i de la documentació aportada pels veïns i pel

patia l’efecte desintegrador que sofreix en un lloc obert a vents i pluges com ho és

propi Ajuntament de València, així com la recollida personalment, els consellers

l’actual emplaçament.

esmentats formalitzen aquest informe. I en tercer lloc, la manca de dotacions d’oci i cultura necessàries en un temps com l’actual, però que en aquells moments no semblaven imprescindibles.

El Barri de Sant Marcel.lí

Tot això ens porta a fer les següents consideracions. A pesar que habitualment es considera que aquest Barri es va erigir com a conseqüència de l’actuació de l’arquebisbe de València, D. Marcelino Olaechea, arran

inundació

1957,

realitat

abans

s’havia

iniciat

Consideracions

desenvolupament d’aquesta zona del terme municipal de València, raó per la qual

Entitats culturals i administratives del barri i la ciutat han programat diverses

alguns edificis singulars (com ara les cases de veïnatge amb pati ampli) tenen una

accions sobre el patrimoni, remarcant especialment A), l’Església Parroquial; B),

arquitectura més pròpia dels anys 50 que dels 60 del segle XX. Però serà en la

l’Alqueria del Torrentí; i C), el Molí del Tell.

dècada dels seixanta quan la coneguda com Horta de Favara, situada al sud-oest de la ciutat, s’urbanitzarà profundament creant un nucli amb característiques pròpies i diferenciades de la resta de barris de València. 1

El seu caràcter de territori rural amb amplitud d’espai per a transformar-se en urbà va permetre que algunes edificacions pogueren esdevenir blocs residencials amb

L’església de sant Bartomeu de València estava situada en el carrer Serrans, enfront de la pared oest del Palau de la Diputació, vora ja de la plaça de Manises. Encara ara resta la torre, ben visible. Era un dels temples més insignes de la ciutat i apareix en multitud de gravats i il.lustracions antigues. L’espai ocupat per l’església és el que fins fa poc de temps servia a la llibreria Llig i a les botigues laterals.

Estos tres indrets són referent de la pròpia idiosincràsia del barri i en conseqüència

5. Hem de fer constar la feliç iniciativa que s’ha dut en el Parc de la Rambleta (tot

espais dignes de conservació i millorament.

el conjunt: jardins, zona esportiva, etc...) que considerem un bon model d’intervenció pública.

Però junt als indrets esmentats hi ha altres alqueries i zones de notable valor patrimonial. Una d’elles és l’Alqueria Vallbona, en la que mesos enrere es va produir un incendi que podia haver afectat greument l’edifici i espai. Tenint en

6. Aquest informe es lliurarà a l’Associació de Veïnes i Veïns del Barri de Sant

compte que els terrenys de l’alqueria van a servir pròximament per ampliar el Parc

Marcel.lí, peticionària de l’informe, a l’Ajuntament de València, a la Conselleria de

de la Rambleta2 i les deixalles que poden observar-se pels voltants, aquesta zona

Cultura i a la Federació Valenciana de Municipis i Províncies.

precisa una dedicació i vigilància més estricta. No solament construccions històriques, també d’actuals són d’una necessària

BIBLIOGRAFIA:

posada en ús. Està projectat, al voltant de la Ronda Sud en l’entrada del barri, un edifici multicultural per part de l’Ajuntament. Però encara es troba en fase

La Rambleta de la Huerta de Favara: Patrimoni Histórico y natural de la ciudad de

originària i caldria passar ja a la constructiva amb una certa celeritat.

Valencia. Ajuntament, València 2003.

Tot això ens permet formular les següents conclusions.

Itinerari Cultural Escolar. 50 Aniversari Barri Sant Marcel.lí, València 2004.

Conclusions

Sant Marcel.lí 1954/1975. 50 Aniversari Barri de Sant Marcel.lí, València 2004.

1. Caldria, per part de les autoritats competents, elaborar un índex de les alqueries i construccions històriques del barri (Església Parroquial, Molí del Tell, Alqueria del

Dossier Patrimoni Arquitectònic i Cultural del Barri Sant Marcel.lí. Associació de

Torrentí o Cases del Baró, Alqueria Vallbona, Alqueria d’Almela, edificis de vivendes

Veïnes i Veïns, València 2009.

dels anys 50-60 del S.XX,.....) per tal de poder iniciar el procés de declaració com Be de Rellevància Local (B.R.L.), o en el seu cas Be d’Interés Cultural (B.I.C.). 2. L’Esglèsia Parroquial, sobre tot la portalada procedent de l’antiga parròquia de sant Bartomeu, precisa una restauració urgent ja que la pedra (arenisca) està desfent-se ràpidament. 3. Les dotacions culturals, en una barriada on hi ha una forta vocació artística i social, seria convenient concretar-les de pressa i que pogueren entrar en ús amb urgència. 4. S’ha de tenir present la situació del barri junt a una zona d’expansió urbana considerable, i de serveis públics com ara el futur Hospital la Fe, que exigirà una estructuració social i cultural més profunda per tal de no perdre el sentit, i sentiment, que actualment personalitza el barri. En eixa vessant són les associacions cíviques, AMPA’s, entitats culturals i artístiques, etc... les que tindran que propiciar un estat d’opinió i una activitat contínua, amb el suport municipal evidentment, que mantinga la personalitat pròpia.

Per informacions del veïnatge i projectes municipals, el Parc de la Rambleta englobarà tots els terrenys de l’Alqueria fins les proximitats del Cementeri Municipal. 3

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

4.3. Plaça de vianants o rotonda. Dia sense cotxes Sant Marcel·lí, 2015

“A les 18.00 h el berenar: va ser compartit, algunes persones feren coques dolces i altres portaren cafè i altres begudes. Va ser un estona relaxada i divertida. Cap a les 19.00 h férem un debat: ‘Plaça de vianants o rotonda’. Hi hagué diverses intervencions: - Falta de llocs per a aparcar al barri i necessitat d’aparcaments alternatius. Encara que si es fa la plaça de vianants se suprimirien pocs aparcaments. - Redirigir el trànsit de pas pel barri als carrers exteriors (circumval·lació) i així reduir la circulació pels carrers que es creuen en la plaça. - Limitar a 30 la velocitat dels carrers que es creuen en la part històrica del barri. - Eliminar la font del mig de la plaça, perquè la funció actual és de donar forma a la rotonda i fer girar als cotxes. - Continuar el debat amb col·lectius afectats del barri: comerciants, fallers, parròquia, col·legis... - Problemes d’accessibilitat per a gent amb cadira de rodes i carrets. - Falta de connexió de carril bici amb el centre pel carrer St. Vicent i amb els pobles pròxims. - Un paviment resistent al foc en la zona de plantar les falles. - Falta de connexió en bus amb els barris dels costats (Malilla i Sant Isidre), pel bulevard.

El viure durant unes hores (en un dia normal, sense festes populars ni falles) la rotonda com a plaça, la calçada com a espai públic central, el carrer com a lloc de convivència, de gaudir i de debat, ens anima a recuperar aquell esperit d’àgora que en altres temps es respirava a ‘la plaça’. Valorar de forma positiva que hem obert el debat sobre la mateixa, recuperant-la per a vianants d’una forma amable i participativa.” Àngel Vidal i Lluís Vallès (AVV. Sant Marcel·lí).

4.4. “Parc sud” i “Estètica del matojo”, Vicent Soler i Àngel Vidal, revista AVV Sant Marcel·lí, 2010 i 2015

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

4.5. Apunts previs per a millorar l’entorn de Salvador Perles. Àngel Vidal, 2015

La zona sur del barrio y en especial la calle Salvador Perles ha sido una de las grandes olvidadas del barrio. La construcción de importantes dotaciones como el Centro de Salud, Centro Social, Polideportivo Rambleta, no han servido para mejorar el entorno degradado que la envuelve y que cada día va en aumento. La respuesta de la administración municipal a las demandas de los vecinos siempre ha sido la misma: no se actúa porque junto a terrenos de titularidad pública hay parcelas cuya titularidad desconocemos. Soluciones tan sencillas como aplanar y acondicionar, aunque fuese de forma provisional, el solar que está resolviendo en parte el grave problema de aparcamientos ha sido negado una y otra vez. La desaparición del las vías en superficie era la oportunidad esperada para actuar y conseguir el anhelo de acercar dos barrios que a pesar de su proximidad siempre ha padecido barreras físicas que lo impedían. No solo no ha sido así, si no que ha agravado la situación, dejado inmensos solares que llevan el polvo hasta el último rincón de las viviendas próximas.

Existen mil razones que pueden justificar la urgente necesidad de actuar, entre otras el agravio comparativo que supone la inversión en la zona en las infraestructuras del AVE y el racaneo inversor en los terrenos liberados. Desde la activación del Bulevar Sur, éste y la zona de la calle Carteros son escogidas por muchos vecinos del barrio, para pasear, comprar, etc. Una intervención adecuada junto a la peatonalización de la plaza pienso que serviría de revulsivo para la dinamización de la zona y sus negocios, el barrio tendría otra zona con el atractivo suficiente para visitarla, pasearla y en definitiva vivirla, recuperando aquél espíritu de mitad de los setenta y parte de ochenta en que todo lo interesante se cocinaba y tenía como testigo a la plaza. Para mí, la peatonalización de la plaza debe ir acompañada del compromiso del Ayuntamiento (con plazos y presupuesto) de intervenir en Salvador Perles. Esta primera intervención podría ser la zona de aparcamiento. Respecto a la titularidad de los terrenos, hay que obtener información sobre si los solares liberados por el AVE ya son municipales o son de Fomento.

Equip Tècnic: Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO

Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

Entorno CEIP Ramiro Jover y Casas del Baró

Ubicación: Calle Salvador Perles del número 44 al 36 Próximo a ella se encuentra la calle Pío IX que da acceso a las instalaciones del campo del fútbol, de la piscina y al puente que da acceso al tanatorio, así como las vías y túnel de entrada del AVE Madrid-Valencia. Patrimonio: CEIP Ramiro Jover, las casas del Baró, que incluye la Alquería del Torrentí. Esta alquería fue el origen del núcleo, el cual debe situarse entre los siglos XVI y XVII, y a ella fueron agregándose posteriormente diversas casas, cobertizos, cuadras y otros cuerpos de servicio, así como un motor que es conocido con el nombre de Motor del Baró, colegio Parroquial San Marcelino y casas de los maestros. Usos actuales: Aparcamiento, vertedero, cagadero de perros, cultivos, “huertos urbanos,” asentamientos, maleza y suciedad. Además en este se celebra el concurso de paellas de Festes Populars.

Algunas propuestas. -Zona de aparcamiento: Una intervención podría solventar aunque fuese de manera provisional los problemas de aparcamiento. En estos momentos aparcar en uno de estos descampados es asumir el riesgo de dejarte los bajos en algunos de los múltiples baches. -El aparcamiento se realiza sobre un terreno infame lleno de auténticos socavones, barrizal intransitable cuando llueve, y en el que sólo la grave necesidad lleva a usarse como tal. La adecuación de los terrenos y el ordenamiento del aparcamiento ha sido una petición constante por parte del vecindario. -Crear un espacio público en el entorno de la alquería. -Poner en valor el conjunto de la alquería recreando el paisaje de huerta. Paneles informativos. -Mantener, adecentar y potenciar los huertos urbanos, buscar solución a las personas de los asentamientos.

Entono calle San Pío X – Soria- Arzobispo Olaechea Ubicación: Calle Salvador Perles del número del número 26 al número 2. Vía de acceso a calle Ciudad Aprendiz (Instituto Joanot Martorell). Patrimonio: Primer bloque de viviendas construido en el barrio por el Patronato del Arzobispado, Centro de Salud, Centro Social (Hogar del Jubilado, servicios sociales), Talleres Ocupacionales. Situación actual: Dos zonas diferenciadas: la anexa a las viviendas y los terrenos liberados por el AVE. La degradación de los descampados (tierra, barro… afecta todo el entorno. Especial mención para mí merece la zona situada entre el número 2 y el 6 de la calle Salvador Perles, con zona para jardín sin ajardinar, aparcamiento caótico, y mucho polvo y barro cuando llueve y el único jardín existente sucio y descuidado.

Personas mayores tomando el sol o el aire en el entorno del Centro de Salud. Aparcamiento en los solares, zona de paseo y cagadero de perros. Algunas propuestas: -Zona regulada de paseo y cagadero de perros. -Crear un tipo de jardín sostenible, que refresque y sirva de pantalla a la CV400 -Hacer de las zonas que comunican los dos barrios agradables zonas de paseo, con bancos, árboles… -Remodelación del triangulo que forman los números 2 y 6 de Salvador Perles con la calle Arzobispo Olaechea, liberándola de aparcamientos y creando zona para aparcar en los terrenos que tiene contiguos, en estos momentos urbanizar. -Poner en valor el primer bloque de viviendas del barrio. Paneles explicativos… -Paneles explicativos, -Poner en valor, creando un entorno agradable, las dotaciones existentes. -Crear un espacio público que potencie el punto de encuentro entre los dos barrios.

Equip Tècnic:

Arquitecte: DAVID ESTAL HERRERO Col·laborador: ALEJANDRO CUÑAT TOLOSA

4.6. “El futur passa per la plaça”, David Estal. Exposició Espai Rambleta Lluita per la cultura, 2016

SANT MARCEL·LÍ LLUITA PER LA CULTURA

Espai Rambleta, en colaboración con la AAVV Sant Marcel·lí, la Unió Musical L’Horta y la Muixaranga de Valencia, tiene el placer de invitarle a la exposición “Sant Marcel·lí, lluita per la cultura” Miércoles 2 de marzo de 2016 a las 20:30h

Colaboran:

El futur passa per la plaça de Sant Marcel·lí i diu: ací em vull quedar! Primer s’exigiren els serveis bàsics. A continuació, les dotacions públiques. I ara, l’espai pú-blic. Moltes ciutats porten un temps treballant per revitalitzar els seus carrers i places com a espais de trobada, fins aleshores abandonats al trànsit motoritzat que tot ho anat envaint: la segona fila, les voreres, les cantonades, els descampats, les portes dels col·legis, els passos de via-nants, tot l’espai lliure! D’acord amb elles, però des de la perifèria de la ciutat, l’Associació de Veïnes i Veïns de Sant Marcel·lí reivindica l’espai públic, la mobilitat i la regeneració urbana del barri. Per a començar, Sant Marcel·lí també té un centre i fins i tot, històric: la plaça de l’església. Ara per ara, es tracta d’un creuament en forma de rotonda que inclou al bell mig una font amb poca gràcia. Malgrat tot, és un espai on a sovint, tot hi ocorre: les festes populars, la plantà de la falla, els casaments, les comunions, la muixeranga o els mercadets. Entre quatre cantons on s’allotgen un forn, un conjunt parroquial i col·legi, un bar amb terrassa i alguns habitatges en planta baixa; els records personals es creuen amb la memòria col·lectiva conformant l’àlbum familiar del barri. Tanmateix, aquesta plaça no té nom oficial. És ‘La Plaça’ i punt. Abans hi havia un banquet als peus del campanar on contemplar tot açò i més. Ara tan sols hi trobem senyals, contenidors i aparcaments que vesteixen la plaça com un espai de pas, i no d’estar.

Al sud del sud, on s’hi construïren la majoria de les dotacions, Sant Marcel·lí té un entorn equipat, i fins i tot, habitat: el carrer de Salvador Perles nexe amb Camí Reial. El Pla General d’Ordenació Urbana (PGOU) dissenyava amb detall el futur urbanístic del barri. Quaranta anys després no s’ha completat el seu desenvolupament, deixant precisament als marges equipats un paisatge de descampats amb illes d’horta amb intents de recultivar-se. Aquesta és la part de darrere del barri. Si a finals dels 90, un exemplar manifest de convivència signat per una miscel·lània d’entitats de Sant Marcel·lí aconseguí defendre’s de l’urbanisme d’infraestructures metropolitanes que els amenaçava amb l’aïllament, hui de nou l’aliança és necessària per a millorar les seues transicions cap al sud. I encara més. A Sant Marcel·lí, d’espais públics n’hi ha un bon grapat i de molts tipus: carrers, places, jardins, marges, interiors d’illa, passatges, replaces, etc. Tots plegats fan del barri la seua diversitat; tots relacionats farien de Sant Marcel·lí un fort veïnat. Si recuperem l’espai públic amb la participació ciutadana, ens retrobarem amb la identitat d’una comunitat amb més futur que passat. Si recuperem la plaça, revifarem el moviment veïnal i de pas, la cultura per la qual s’ha lluitat. David Estal és arquitecte. València, febrer 2016.

4.7. “Sant Marcel·lí, més que una plaça”, David Estal Revista AVV. Sant Marcel·lí, 40 aniversari, 2016

ValĂ¨ncia, 30 de setembre de 2016